Diego Alejandro Seoane Quintero Llengua Catalana

3er A 04-02-2024
UNITAT 4
44. Explica les premisses que hem de tenir en compte per entendre
el tipus de teatre del segle XVI.
La llengua que s'utilitzava i el tipus de dramatúrgia que es conreava
són premisses que hem de tenir en compte.
45. Digues els motius pels quals la substitució lingüística es fa més
evident al teatre.
El teatre de culte es feia a la Cort, que hi és a Castella. El teatre
reprodueix la societat que hi viu.
47. Llegeix l'afirmació de Josep Romeu i Figueras de la secció Teatre
culte i teatre popular sobre el teatre valencià. De quin tipus de teatre
creus que parla, del culte o el popular? Creus que té raó en
assenyalar la temàtica de les obres dramàtiques?
Crec que parla del teatre popular, i que sí que té raó, la sàtira i la
burla són elements de la cultura valenciana que es reflecteixen a
l'art.
49. Justifica, a partir de la part del pròleg que t'hem ofert d'El
Cortesano, el plurilingüisme de l'obra. Què en diu, del català?
El plurilingüisme d'El Cortesano es justifica la voluntat de l'autor de
reflectir la realitat lingüística de la Cort del duc de Calàbria i la reina
Germana. L'autor considerava positivament el català.
52. Fes un breu resum de les diferents manifestacions del teatre
popular català.
o En obres col·lectives el teatre popular té en compte els gustos i
interessos de la majoria.
o Els misteris eren peces curtes i molt senzilles que es
representaven amb el motiu d'alguna festa del poble.
o La profana contrasta entre dues classes socials a través de la
visió dels seus personatges. És realista perquè reflecteix la
societat de l'època. És col·loquial perquè presenta aquesta
vulgaritat i sàtira tan típica.
UNITAT 5
44. Digues si aquestes oracions són veritables o falses. Després,
transforma en veritables les que siguin falses.
Diego Alejandro Seoane Quintero Llengua Catalana
3er A 04-02-2024
a) La narrativa hagiogràfica és un dels nous gèneres que
apareixen en el renaixement.
 Fals. La narrativa hagiogràfica no és un gènere
nou del Renaixement, ja existia des de l'època
medieval.
b) La Devotio moderna defensa l’intimisme en els textos literaris
religiosos basant-se en les idees dels primers cristians.
 Cert.
c) A l’obra Desitjós, s’hi veu reflectida la influència del poeta
Ausiàs March.
 Cert.
d) Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és una obra
epistolar de l’època barroca.
 El barroc és del segle XVII al XVIII, aquesta obra
és del 1557, per tant, és Renaixentista.
45. Estableix la relació entre el gènere dialogat i la voluntat
pedagògica humanista, a partir de la lectura de la citació inicial de
Josep Solervicens de la secció La prosa del segle XVI.
El gènere dialogat s'adapta molt be a la voluntat pedagògica
humanista, ja que permet argumentar i persuadir, difondre idees,
renovar la pedagogia i convertir-se en una eina didàctica efectiva.
46. Analitza el significat del fragment de Espill de la vida religiosa de
la secció La prosa del segle XVI. Resumeix l’escena i descriu les
qualitats dels dos tipus de fruits de l’arbre que hi apareix.
El fragment d'Espill de la vida religiosa ens fa una reflexió sobre la
importància de la humilitat i la confiança en Déu al Cristianisme.
L'ús del simbolisme de l'arbre i els seus fruits ens ajuda a
comprendre això d’una manera més clara.
47. Escriu els motius que Cristòfol Despuig al·lega per justificar la
tria del català en lloc del castellà o el llatí, que eren les llengües
renaixentistes.
o Per no menysprear la seva llengua, el català.
o Perquè no vol fer servir una llengua estrangera per representar
una cosa de naturalesa pròpia.
o Perquè a la Catalunya de l'època la llengua més entesa era el
català.,
Diego Alejandro Seoane Quintero Llengua Catalana
3er A 04-02-2024
48. Explica en què consisteix la fórmula del diàleg i descriu els
interlocutors que apareixen en l’obra de Cristòfol Despuig. Creus que
és beneficiós per al diàleg que tinguin perfils tan diferents?
o És uns gènere renaixentista.
o És text en prosa en què uns interlocutors intercanvien idees i
ideologies en un context de ficció creat per l’escriptor.
o Pedro, Lívio i Fàbio parlen de diversos temes que els
preocupen de la realitat catalana del segle XVI: la llengua, la
política i el context eclesiàstic i social.
o Pedro: Cavaller valencià, culte i diplomàtic que viatja cap
a Barcelona.
o Lívio: Cavaller nascut a Tortosa, cultivat, d’esperit
cosmopolita, amb domini de la ironia.
o Fàbio: Ciutadà responsable del regiment de Tortosa, amb
coneixements pràctics i d’ideologia i hàbits
conservadors. Aquests es reflecteixen en el seus costums,
com ara anar a missa.
o Jo crec que es molt beneficiós que els perfils siguin tan variats,
cadascú es pot enriquir de les idees dels altres, no tindria cap
sentit un debat on tothom pensa el mateix.