Professional Documents
Culture Documents
En un munt
dE contEs
GUIA DIDÀCTICA
20 contes comptats. El món en un munt de contes
1. PRESENTACIÓ
Cada dia és més important i necessari conèixer les cultures i les llengües de la
població nouvinguda perquè, des de la societat d’acollida, es comenci a valorar la
diferència com un aspecte positiu i enriquidor.
Ara, teniu a les vostres mans aquest recull de contes que només és la punta de
l’iceberg de tot un seguit d’activitats que es duran a terme per difondre la idea
principal d’aquest projecte: la promoció de la diversitat lingüística i cultural perquè
el procés d’acollida sigui més fàcil i accessible per a tothom.
Tota la informació que surt al llibre també es pot consultar a la pàgina web:
http://cpnl.cat/20contescomptats
D’aquesta manera, i per facilitar aquesta tasca, s’ha editat un petit dossier
d’activitats perquè l’alumnat conegui, mitjançant les narracions, les noves cultures i
llengües que actualment conviuen a la nostra societat.
Proposta metodològica
Aquestes propostes són indicatives i hauria de ser el professorat qui concreti les
activitats i les adapti al grup o a la classe. Són activitats que poden ser utilitzades
en diversos àmbits d’intervenció, fent-ne lectures diferents adequades a l’edat i la
situació dels receptors.
En el cas que a l’aula o al cicle hi hagi alumnes nouvinguts que coneguin alguna de
les llengües que es presenten en aquest llibre, es proposa que siguin aquests
alumnes els que facin de mediadors entre la llengua original i el català. Es donarà
protagonisme als alumnes que parlen alguna d’aquestes llengües perquè
comparteixin amb els seus companys paraules o expressions que per a ells són
vives.
Finalment, són activitats que es poden treballar per separat, sense necessitat
d’haver-ne fet cap altra. Tanmateix, l’aplicació de diferents activitats pot ajudar a
aprofundir en el tema.
2. ACTIVITATS EDUCATIVES
Es recomana fer totes les activitats en català perquè la classe l’adopti com a llengua
comuna.
Si no hi ha prou temps per llegir totes les històries, recomanem que primer es
decideixin quins contes es treballaran a classe i se’n faci una lectura abans de
començar, ja sigui individual o col·lectiva.
Llista d’activitats:
6. Enciclopèdia lingüística
- Material: el llibre, fotocòpies dels contes que es vulguin treballar, llibres
de consulta, Internet.
- Per parelles.
- Cada parella escull un dels contes del llibre i la llengua corresponent. Ha
de fer un breu treball d’investigació sobre la llengua que li ha tocat. Els
alumnes, servint-se d’enciclopèdies, llibres de consulta i d’Internet, han
de fer un breu informe lingüístic.
- Després es fa un dossier amb totes les llengües i es reparteix a tota la
classe.
- Objectiu: Conèixer amb profunditat les llengües que ens envolten. Com
més en coneixem més identificats ens hi sentim i ens resulta més fàcil
entendre l’altre.
7. Els experts
- Si hi ha una persona del mateix origen que algun dels contes, pot llegir-
lo en llengua original perquè la resta de la classe en senti la sonoritat.
També pot explicar si se sent identificada amb el conte, si és
representatiu de la seva cultura i compartir-ne els trets significatius amb
els seus companys. A més a més, la classe pot aprofitar per fer-li
preguntes sobre les seves arrels.
- Objectiu: Donar veu a l’alumnat nouvingut.
Activitat final
3. ANNEX
Annex 0
Llengües* Qui la parla? (un nom, com a mínim) Llengües* Qui la parla? (un nom, com a mínim)
Aimara Portuguès
Alemany Quítxua
Amazic Romanès
Anglès Rus
Àrab Soninke
Bambara Turc
Basc Ucraïnès
Búlgar Urdú
Castellà Wòlof
Català Xinès
Francès ALTRES LLENGÜES* Qui la parla? (un nom, com a mínim)
Ful
Gallec
Grec
Guaraní
Hindi
Holandès
Igbo
Ioruba
Italià
Mandinga
Occità
Polonès
*Ens referim a llengües d'ús en l'àmbit familiar, no a segones llengües apreses en l'àmbit acadèmic, com seria el cas de l'anglès.
Monolingüisme
És l’existència d’una sola comunitat lingüística dins d’un mateix estat. Aquesta
situació és clarament excepcional, si tenim en compte que les 6.000 llengües que
es parlen al món estan repartides en uns dos-cents estats.
No hem de confondre monolingüisme estatal amb l’acceptació d’una sola llengua
oficial: com en el cas de França, Itàlia, Turquia, els EUA, el Marroc, Austràlia...
Aquests estats apliquen una política de negació o menyspreu de les altres cultures i
llengües per tal de refermar la unitat nacional al voltant d’una sèrie de símbols
unitaris: una sola llengua, una sola cultura, una sola història...
1. Amb una sola llengua no hi hauria problemes de comunicació.
Multilingüisme
És la utilització de més d’una llengua en un mateix territori (o per part d’un mateix
individu). La majoria dels estats del món són multilingües, alguns amb una gran
quantitat de llengües parlades: unes 200 a l’Índia o més de 700 a Papua Nova
Guinea, per exemple.
1. Cada llengua complementa el coneixement del món que tenim les persones,
per això totes són necessàries i totes les llengües són iguals
Conclusions
Altres llocs web de referència sobre les llengües del món són:
Ethnologue: http://www.ethnologue.com
Universitat de Laval: http://www.tlfq.ulaval.ca/axl/index.shtml
sarraïns Amazic
pòcha Àrab
lekki Basc
zmeul Castellà
imaziguen Català
tayta Francès
tximistak Ful
aguara Gallec
man Guaraní
cabeça Mandinga
haima Occità
ndey Polonès
mansa Portuguès
cochon Quítxua
puntapié Romanès
smoku Wòlof
haima Àrab
sarraïns Català
Amazic
Àrab
Basc
puma Castellà
estepa Francès
melmelada Ful
samarreta Gallec
beixamel Guaraní
atzagaia Ioruba
rondinar Mandinga
buscar Occità
síndria Polonès
banana Portuguès
te Quítxua
mandioca Romanès
Rus
Ucraïnès
Wòlof
Xinès
puma Quítxua
del cast. puma, i aquest, del quítxua
puma
estepa Rus
del fr. steppe, i aquest, del rus step
melmelada Portuguès
del port. marmelada 'codonyat', der. de
marmelo 'codony', ll. melimēlum 'poma
dolça', del gr. melímēlon, íd., alterat per
influx de mel2
samarreta Basc
de samarra, del basc zamar, amb
l'article, zamarra 'la massa de llana de
les ovelles; pellissa' o d'un equivalent
protobasc o ibèric
beixamel Francès
del fr. béchamel, íd., del nom de Louis
de Béchamel, marquès de Nointel,
cèlebre gurmet francès de la fi del s.
XVII
atzagaia Amazic
Llança de git curta i de poc pes del berber az-zagâya
rondinar Occità
s. XVII; probablement de l'oc. roundinà,
íd., der. segurament del sinònim roundí,
del ll. grŭndīre, íd., amb influx de
sinònims començats en r- (rumir,
runyir, ronar), d'origen onomatopeic
buscar Castellà
del cast. buscar 'cercar', d'origen
desconegut
síndria Àrab
1371; de l'àr. baṭîḫa sindîia 'meló del
país de Sind, al Pakistan actual', àr. vg.
síndia, amb una -r- per influx de cidra,
cídria 'fruita cítrica'
banana Wòlof
Del wòlof banaana, a través del
portuguès
te Xinès
1803; del xinès dial. t'e, íd., d'on passà
al malai i probablement passà a Europa
per mitjà del neerlandès
mandioca Guaraní
del cast. mandioca, i aquest, del guaraní
mandióg
Mandinga Gairebé arreu de l'Àfrica occidental, sobretot a Mali, Guinea, Burkina Faso, Senegal,
Costa d'Ivori, Gàmbia i Guinea Bissau
Occità Nord-oest de Catalunya (Vall d'Aran), sud de França, nord-oest i sud d'Itàlia (valls
alpines occidentals del Piemont, i localitat de La Gàrdia), Mònaco
Polonès Polònia, oest de Bielorússia, oest d'Ucraïna, est de Lituània, nord-est de la República
Txeca, Eslovàquia, Hongria, sud-est de Letònia, nord de Romania
Portuguès Portugal, oest d'Espanya, Brasil, Moçambic, Cap Verd, Guinea-Bissau, São Tomé i
Príncipe, Angola, Timor Oriental, Macau
Quítxua Perú i també a l'Equador, Bolívia, l’Argentina, Colòmbia, Xile i el Brasil
Romanès Romania, Moldàvia, oest d'Ucraïna, Sèrbia (Voivodina i regió oriental de Sèrbia
central), est d'Hongria, nord de Bulgària, nord-est de Grècia, centre i sud d'Albània i
Macedònia.
Rus Federació Russa, Ucraïna (Crimea), Bielorússia, nord-est i sud-oest de Moldàvia,
Letònia, Estònia, Lituània, Finlàndia, Polònia, SE de Romania, Bulgària, Kazakhstan,
Kirguizistan, nord de Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan, Tadjikistan, Turkmenistan,
Uzbekistan
Ucraïnès Ucraïna, sud-oest de Rússia, Moldàvia, est de Polònia, Bielorússia, sud-est i nord de
Romania, nord-est d'Eslovàquia, nord-est de Sèrbia, Hongria, est de Croàcia, Letònia i
Lituània
Wòlof Sud-oest de Senegal, meitat nord de Gàmbia i franja costanera del sud de Mauritània