FILOSOFIA, CONEIXEMENT I LLENGUATGE

Món expressat linguisticament. Finals S. XIX→ Estudi filosòfic del llenguatge

Problema: Quines condicions ha te tenir un enunciat per ser vàlid?
Epistemologia→ Estudi filosòfic del coneixement. “Episteme” (coneixement)
Relació entre enunciats i llenguatge
Filosofia analítica→ Corrent filosòfic que significa filosofia del llenguatge.
(Frege, Rusell, Wittgeustein)
Gir lingüístic→ Abans es pensava que el llenguatge només reflectia la realitat.
El món humà està construït lingüísticament, entenem la realitat a partir del llenguatge., però no és només el reflex de la realitat, no s’entén tot per igual.
Estudi de la llengua→ Lingüística, filosofia contemporània.
Lingüística descriptiva→ Estudia les carac, d’una llengua a diferència d’una altra.
Lingüística general.
LLenguatge = Llengua Tota llengua té el seu vocabulari (conjunt de p.)
Sist. de comunicació que implica paraules i frases.
Element propi de llenguatge: Hi ha un mitjà pel qual es representa una cosa que no hi ha, ja que té un significat simbòlic associat. Capacitat que totes les llengües tenen
LLenguatge→ Capacitat de manera innata. = Art: tenen un valor simbòlic.

Frege: Iniciador de la filosofia del llenguatge. Finals S.XIX

- Les expressions lingüístiques tenen sentit en funció del context
- Va diferenciar entre sentit i referència.
Sentit→ Com li dius Referència→ La cosa de la que parles
- Per parlar de Venus va posar l’exemple de l’estel matutí
- Paraula→ Element ínim amb significat. Frase→ Constitueix un missatge
Russell→ S. XX, va escriure llibres
Wittgenstein→ Deixeble de Russell, Cambridge.
Gadamer (1900-2002)→ Representant de l'hermenèutica= interpretador
Parla d’un text de Humboldt i a partir d’això planteja algunes coses.
Hermenèutica→ Corrent filosòfic contemporani que diu que no hi ha una sola veritat sinó que depèn de la situació del discurs
Foucault
Saussure→ “Curs de lingüística” Publicada pels seus deixebles dels apunts (1917)
- Significat i significant (lletres i fonemes, aspecte formal)
- El vincle entre ells dos depèn de la llengua (arbitrari, no natural)
Vincle: “El valor de cada paraula depèn de la llengua que forma part”
- Límit “tú” = Límit “you”, cada llengua és un sistema i té una estructura diferent.
- Si les llengües es limitessin a un vocabulari, totes les llengües tindrien el mateix nombre de significats i significants.
Chomsky→ 1928. A partir de les paraules es formen oracions. Les paraules són finites i les pressuposem, en canvi les frases no les pressuposem.

Competència lingüística universal→ És innata, totes les llengües s’hi adapten

Gramàtica universal: Mínims que totes les llengües tenen en comú
Recursivitat→ Recombinar expressions lingüístiques.

Hussel→ Fenomenologia: Qüestiona que les ciències naturals puguin interpretar el món.

Postmodernitat→ No hi ha cap discurs vàlid=lluny de l'època moderna.

Existir→ Formar part de la realitat, formar part del món. L’existència és un problema.
Problema→ Tot allò que necessita solució. (Leihnix: “Per què HI HA coses si podria no haver-hi res?”).
L’existència és un enigma en dos sentits:
● En el sentit del món
● En el sentit de la meva pròpia existència.
La vida com a problema no ho és en sentit orgànic sinó que ho és sentit existencial.

Ente– Tot allò que té entitat.

Dasein humà→ Allò que caracteritza l'humà en tant que humans.
Dasein→ Ser-ahí=Ser-hi→ Allò que caracteritza l’humà.
Només a l'ésser humà el caracteritza l’existència, de la qual en son responsables.
Realitat humana→ Trobar-se a un mateix existint. Trobar-se conscient entre les coses. (caracteritza a l'ésser humà).
En llatí “res”= cosa.
Ala éssers inerts els caracteritza ser coses (sense problema) en canvi el problema dels éssers vius és sobreviure.
Ob-iectum→ Davant d’una cosa. Les coses són coses davant de la consciència humana, per tan només l’ésser humà és sub-iectum, és conscient d’ell mateix i de les coses.

EL PROBLEMA DE L’EXISTÈNCIA
Sempre problema en el context contemporani.
Existencialisme→ No saber si l’existència té cap sentit.
Qüestió del sentit de l’existència des de 3 punts:
1. Religió→ Veure-la des d’una postura religiosa
2. Ateisme→ Nega l’existència de Déu (Nietzsche i Sartre)
3. Agnosticisme→ Punt intermig
Pensar que hi ha alguna cosa que li dona sentit a l’existència=Confiança, fe (Fides)
La religió es caracteritza per ser transcendent→ Que sigui quelcom que es troba més enllà. Creuen en la salvació. Hem heretat el sentit de les tres religions monoteistes,

Nietzsche (postura atea)→Pensa que la història de la culta és la història de com els humans han anat mirant de donar-li sentit a la vida a partir de conceptes humans.
Diu que la cultura és només una construcció humana i que no té més sentit.

Sartre (existencialisme)→ L’existència no té cap sentit previ. No hi ha res que doni sentit a la nostra vida abans de viure, no hi ha res preestablert. tindrà un sentit en funció del projecte de cadascú. “L’existència precedeix la ciència”, “Elegintme a mi,
elegeixo a tots els altres”.
Ser humà significa trobar-se existint, l’existència tindrà el sentit que cadascú li dongui.

FILOSOFIA MORAL I POLÍTICA

Moral i Ètica→Les coses que fem tenen repercussions i efecte en el que som.
Cosa incorrecte en termes absoluts = cosa que no l’hauriem d’haver decidit.
El fet de que puguem veure les coses com a correctes o incorrectes té a veure amb el fet de que podem prendre decisions.

Considerem morals o immorals les decisions que prenem des del punts de vista depenent del punt de vista.
→ Allò que dóna validesa moral o ètica a les meves accions és allò que està d’acord amb el que jo decideixo i assumeixo, actuar de manera que el que fas estigui d’acord amb tu mateix, és moral.
→ Les accions humanes estan subjectes a un judici moral, hem de ser conscients del que estem fent (dimensió moral humana)= ser responsables dels nostres actes. (voluntat)
→ Nostres actes←→ Conseqüències de les nostres decisions.

Segons la dimensió ètica i moral, reconeixem els nostres actes.

En quin sentit val a dir que aquestes normes establertes tenen validesa moral i fins a quin punt tenen força per imposar-se?
- Tenen sentit si no s’imposen per la força, la gent les ha de complir d’acord amb la seva consciència.
- S’han d’assumir internament, sno, no hi hauria modalitst.
- Tenen validesa perquè la gent les assumeix, depèn del fet que cadascú les assumeixi amb consciència.
Qüestió moral→ Consciència.
Qüestió política→ Existència de lleis ( conseqüències).
Plantejada des de fora (poder polític). Les lleis són vàlides si es basen en els drets humans.
Han de garantir els drets, impedir que algú sigui reconegut com a persona conscient
- Poder polític→ Poder imposar lleis per la força
- Lleis→ No valor moral, s’imposa per la força

Poden ser moralment vàlides, són normes coactives .