1Text 1 Aquest text es una font primria i directa, ja que es tracta dun text contemporani a lpoca dels fets

(Regnat de Ferran VII) i no ha estat interpretat ni modificat per ning. Es tracta de la publicaci duna llei, i per tant t un carcter jurdic, i poltic, ja que daquest text depn la successi de la monarquia a Espanya. El text fa referncia a la Pragmtica Sanci, promulgada per Ferran VII davant la influencia de la seua dona Maria Cristina, que va ser aprovada lany 1829 i que restablia la llei de Partides sobre la successi a la Corona. Ferran VII va ser reconegut com a rei dEspanya desprs de la revolta popular a la Guerra de la Independncia (1808-1814) i va ser un monarca de carcter absolutista que va tindre que cedir davant la Constituci de 1812, malgrat la seua naturalesa absolutista. Aquest text va adreat al govern (ms concretament a la Cort) i a tot el poble, ja que amb aquest text Ferran VII vol informar de la seua linea de successi, especialment al sector poltic. Ferran VII vol abolir la Llei Slica dorigen francs implantada per Felip V a Espanya, que negava laccs al tron a les dones. Text 2 Aquest text es una font primria i directa, ja que no ha estat manipulat per ning i esta tal qual va ser escrit. Es tracta duna declaraci del rei Ferran VII, que aprova la Pragmtica Sanci en els ltims moments de la seua vida. Es un text de carcter jurdic, perqu parla duna llei i tracta destablir-la, i tamb poltic, ja que aquesta declaraci es determinant per a la lnia de successi del rei Ferran VII. Lautor seria Ferran VII, que fa aquestes declaracions enfront al conflicte dinstic que shavia iniciat al no tindre descendents barons. Amb aquest text es tracta de informar de la vigncia de la Pragmtica Sanci, que permet regnar a les dones, que ja havia sigut proposada pel pare de Ferran VII, que va ser aprovada al 1829 i desprs derogada, i no va a tornar a estar vigent fins als ltims dies de vida de Ferran VII. 2Text 1 La idea principal del primer text es la publicaci de la Pragmtica Sanci, una llei que permetia regnar a les dones en cas de no haver barons descendents. La llei va ser proposada pel pare de Ferran VII, per ambds van dubtar en posar-la en funcionament. Aquesta llei es proposa enfront al conflicte dinstic que va envoltar la vida de Ferran VII ja que aquest no havia tingut fills barons, i per a garantir la continutat de la Corona Espanyola es va tractar daprovar aquesta llei i que la seua filla amb M Cristina de Npols, Isabel II puguera regnar. En cas de que no saprovara,el germ del rei, Carles M Isidre, haguera ocupat el tron espanyol. Aquesta llei va donar lloc a diversos conflictes (les guerres carlines), i apareixen dues bndols, els carlins i els isabelins.

Text 2 La idea principal daquest text es reafirmar-se en la seua decisi daprovar la Pragmtica Sanci per a que la seua filla puguera regnar, malgrat haver signat un Decret durant la seua malaltia que va patir. El Decret soposava a la Pragmtica Sanci, i el va firmar enfront loposici absolutista que no acceptava una dona com a reina. Aix, amb aquesta declaraci, Ferran VII va anular el decret anterior, i va continuar amb el seu propsit de lentrada en vigor de la Pragmtica Sanci, i restablir aix, el sistema tradicional de successi. 3La llei Slica Aquesta era una llei portada pels Borbons, que va ser instaurada a Espanya per Felip V, i que impedia que les dones pogueren accedir al tron, nomes tenia accs la descendncia baronil, i en cas de no tindre, es recurria als germans, sobrins, i altres candidats entre els quals sortia el nou rei. Absolutisme Labsolutisme es una forma de govern, en la qual tots els poders (legislatiu, executiu i judicial) recaien en mans del rei, i aquest era el representant ms important. Es tracta duna forma de monarquia autoritria on tota la sobirania era propietat del rei. El rei era dorigen div, i per tant, mai es podia equivocar. 4La crisi de lAntic Rgim va comenar amb la monarquia de Carles IV, marcada per la Guerra del Francs, la invasi de Napole, i el regnat de Josep I. Aquesta monarquia va ser el comenament de la fi de lAntic Rgim, ja que amb les idees liberals que va portar la monarquia de Josep I (conegut popularment amb el sobrenom de Pepe Botella), i les noves idees difoses en les Corts de Cadis (amb la creaci de la primera Constituci Espanyola liberal, La Pepa) van marcar la monarquia de Ferran VII, que malgrat tindre un carcter absolutista, van haver una srie de pronunciaments deguts al canvi de mentalitat per linfluencia de lexercit britnic i tamb per lemancipaci de les colnies americanes. A la dcada Ominosa, aquestes conspiracions i loposici van ser durament reprimides, i el conflicte dinstic va passar a ser el tema ms important a tractar. Desprs de la implantaci de la Pragmtica Sanci, que permetia a Isabel II regnat (filla de Ferran VII), va aparixer loposici dels defensors de labsolutisme, que defensaven la candidatura del germ del rei, Carles M Isidre. Aquest conflicte va donar lloc a una srie de guerres, 3 en concret, que van enfrontar als defensors dIsabel contra els Carlistes. La guerra va estar guanyada pels isabelins (cal destacar la importncia del general Espartero). Mentre sesperava la majoria dedat dIsabel II, va tindre lloc la regncia de M Cristina i desprs la dEspartero.