El Decret de Nova Planta dArag i Valncia - el primer en cas del territori aragons - es

tracta duna font histrica primria, contempornia als fets. Al parlar duna llei o decret ho
fem tamb dun text de caire jurdico-poltic que imposava tot un seguit de normes noves als
territoris dArag i Valncia, membres de la Corona dArag.

Lescrit va ser mandat a redactar per Felip de Borb, conegut com a rei Felip V dEspanya
lanims, amb data de 29 de juny del 2017 a Madrid. El duc dAnjour formava part de la
dinastia borbnica, doncs era nt del fams Llus XIV de Frana, i va ser proclamat rei com
a successor del rei sense descendncia Carles II. El fet que aquest ltim mors sense hereu
del tron va provocar una guerra a tota Europa ja que existia fora discrepncies entre els
regnes per qui havia de regnar a territori espanyol. Frana (borbnica) juntament amb gran
part dEspanya estaven a favor de Felip de Borb mentre que ustria, Gran Bretanya,
Holanda, Saboia, la Corona dArag i ms tard Portugal defensaven a larxiduc dustria
Carles dHabsburg, localment conegut com a Carles III.

La idea principal del text s labolici dels furs dArag i Valncia. Per entendre lescrit cal
saber que els furs eren tot el seguit de privilegis donats a la Corona dArag durant lpoca
medieval que permetien pagar menys impostos que Castella.

En quant a les idees secundries que reforcen el sentit a la principal hi destaquen la prdua
de privilegis dels regnes dArag i Valncia i la cerca de la unitat de tots els regnes de la
pennsula ibrica per part de Felip de Borb.

El text ens parla sobre les conseqncies del fet a negar-se a ser sotmesos pel rei Felip V,
concretament, faltant enterament al jurament de fidelitat que van fer al monarca ser legtim
Rei i Senyor. Compartint aix el motiu pel qual Catalunya va ser sotmesa a un Decret de
Nova Planta. Felip V considerava necessria la intervenci armada real en vers la rebelda
de la Corona dArag aix com la demostraci de la seva importncia a lEstat espanyol, que
el permetia ser la ltima veu en quant lelaboraci de lleis.

Seguidament ens trobem amb la defensa dun Regne dEspanya unit que comparteix lleis,
usos, costums i Tribunals, tenint com a model les lleis de Castella. Les diferents corones
espanyoles van passar a ser sotmeses per la dinastia borbnica que buscava la igualtat
entre tots els regnes de la Pennsula en quant ocupaci i justcia. Aix tamb ens fa veure -
com al Decret de Nova Planta de Catalunya - que les idees absolutistes i centralitzadores
que el jove Felip de Borb havia aprs a palau de menut, tant freqents en els regnes de
lpoca, eren el seu full de ruta per governar Espanya.

Desprs del Decret de Nova Planta dArag i Valncia, juntament amb el de Catalunya,
podem parlar de la instauraci duna nova poltica a la Pennsula Ibrica que unificava tots
els seus regnes, en part grcies a labolici dels furs i institucions tradicionals de la Corona
dArag, establint aix una monarquia absoluta que perdurar a Espanya fins als inicis del
segle XIX.