ACTIVITAT COMENTAR DE TEXT HISTÒRIC

1. El primer document per analitzar, anomenat ‘Decret d’abolició dels furs d’Aragó i València,
1707’, té un tipus de font primària, ja que perteneix al momento en que els fets van ocòrrer,
mentre que el segón text, escrit per Antonio Domínguez Ortiz: La Il·lustració española,
Quaderns d’História 16, núm 44, Madrid, 1985, p.12, és una Font secundària, ja que el text es
tracta d’una interpretació d’un altre original.

2. Les idees principals del primer text són que als Regnes d’Aragó i València es donen per
abolits tots els furs, privilegis, exempcions, llibertats, cotums i pràctica, reduint-se a les lleis i
forma de govern que es té a Castella i als seus Tribunals, així d’ara en avant, entre Castellans ,
Aragonesos i Valencians no hi haurà cap distinció a l’hora de buscar oficis i ocupacions en
qualsevol d’aquests regnes.

El segon text tracta de que Espanya, gràcies a la Pau d’Utrecht (1713) i la unitat administrativa,
que va sorgir gràcies a l’abolició dels furs de la Corona d’Aragó, es converteix en el pentàgon
suroccidental europeu, va guanyar cohesió, és a dir, unificació. Però aquesta unificació política-
administrativa no va ser total, ja que alguns regnes van conservar certa autonomía o
institucions pròpies, per motius diveros. La uniformitat absoluta es va imposar al segle XIX.

Els dos documents perteneixen al mateix context històric. Espanya es trova en mig d’una una
crisi económica, demográfica i social, arrastrada desde l’Antic Règim, i d’una guerra de
successió per veure qui accedeix al tro, causada per la mort del anterior monarca, Carlos III,
sense descendència, originant una disputa entre pretendents al tro: Felipe d’Anjou, respaldat
per Catilla i França, i Carlos d’Austria, apoyat per Aragó, Gran Bretanya i Portugal. Amb el
tractat d’Utetch (1713), Felipe V, era reconegut per les potències europees com a rei
d’Espanya, alocpar Barcelona l’11 de septiembre, posant fi a la guerra de succesessió.

Els borbons, dinastía de Felipe d’Anjou, van implantar un model absolutista, basat en la
centralització administrativa i territorial, es va reformar hacienda i l’administració (províncies).
Tot allò es va donar gràcies, entre d’altres, als Decrets de Nova Planta, que tindria com a
objectiu unificar els diferents regnes peninsulars, entre aquests el regnes enfrentat durant la
guerra per la corona espanyola: Aragó i València, amb Castella, reduint-se a les lleis i forma de
govern de Castella, el regne que va defendre al nou monarca i que ara, imposaria les seues lleis
i costums a la resta del país.

3. En aquests texts xón molt utilitzades les paraules decret i fur, ara parlarem del se significat.
Un decret és una decisió procedent d’una entitat de govern o administrativa,que aproba
disposicions de carácter general. La nova Planta va ser un decret que es va aplicar durant el
regnat de Felip V, tras la guerra de successió, per tal d’unificar el país baix les lleis de Castelló i
guanyar una cohesió que al momento era necessària per tindre major etsabilitat i facilitat per a
dirigir el país. D’altra banda, un furés una llei o conjunt de drets que en l’Edat Mitjana un
monarca concedía a un territori o ciutat. Pel Decret de Nova Planta, els furs que pertenexien
als Regnes de València i Aragó, s’abolien ja que es reduien a les lleis de Castella unificant-se
amb aquesta.