Professional Documents
Culture Documents
Wuolah Premium Comentarios de Texto PDF
Wuolah Premium Comentarios de Texto PDF
Apalsant
Historia de España
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
referits furs i privilegis, pràctiques i costums fins ací observades en els referits
regnes d’Aragó i València essent la meva voluntat que aquests es redueixin a les lleis
de Castella, podent obtenir per aquesta raó igualment els meus fidelíssims vassalls
els castellans, oficis i ocupacions en Aragó i València de la mateixa manera que els
aragonesos i valencians, han de poder d’ara endavant gaudir-los en Castella sense cap
distinció, facilitant Jo per aquest mitjà als castellans motius perquè acreditin
novament els afectes de la meva gratitud, dispensant en ells els majors favors i
gràcies tan merescudes de la seva experimentada i acusada fidelitat.”
Pragmàtica de Felip V
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
despacho. Del mismo modo, los virreyes fueron sustituidos por capitanes
generales que tenían funciones militares, administrativas y judiciales, ya
que presidían las Reales Audiencias. Se producía así una cierta
militarización del sistema administrativo. Además se implantó la figura
francesa del intendente que se encargaba de la recolecta de los impuestos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
uniformadoras se aplicaron también mediante la obligación del uso del
castellano en la nueva administración.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 2 - Tratado de Libre Comercio con América (1778)
“Com que des de la meva elevació al tron d’Espanya el primer objecte de les
meves atencions ha estat sempre la felicitat dels meus vassalls d’aquests regnes i
dels de les Índies, he anat dispensant als uns i als altres les moltes gràcies i
beneficis que s’han de perpetuar en la seva memòria i reconeixement. I considerant Jo
que només un comerç lliure i protegit entre espanyols, europeus i americans pot
restablir als meus dominis l’agricultura i la indústria...”
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
El texto objeto de comentario es un fragmento del Tratado de Libre
Comercio con América. Por tanto, la temática del texto será económica ya que
trata la liberalización del comercio colonial. Se trata de una fuente
primaria ya que el autor es el mismo rey Carlos III, y de naturaleza jurídica
al tratarse de un decreto. Su año de redacción es el 1778, por lo que
pertenece a la época del reinado de Carlos III en España entre 1758 al 1788
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
En la época de Carlos III, las reformas en materia económica fueron
estudiadas en gran parte de las Sociedades Económicas de Amigos del País,
donde los ilustrados españoles se reunían con el objetivo de fomentar no solo
el comercio, sino también la agricultura y la industria española. Estas
sociedades estuvieron muy influidas por sus ideas fisiocráticas del momento y
el liberalismo económico de Adam Smith, lo que explicaría la voluntad del rey
de ordenar la liberalización del mercado como vía para restablecer los otros
sectores económicos del país como son la agricultura y la actividad
industrial.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
En definitiva, Carlos III, se preocupó de reorganizar el comercio
americano ya que constituía una de las principales fuentes de ingresos de la
corona. Las reformas introducidas permitieron una reactivación de las
transacciones con América y un desarrollo de las actividades manufactureras,
especialmente en aquellas áreas dedicadas a la exportación como Cataluña. A
pesar de todo, las reformas resultaron ser limitadas para la modernización y
progreso del país, en gran parte debido a la pervivencia de la monarquía
absoluta y la sociedad estamental, pilares del Antiguo Régimen.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 3 - La Constitución de Cádiz 1812
“DON FERNANDO SETÈ, per la gràcia de Déu i la Constitució de la Monarquia espanyola, Rei de
les Espanyes, i en el seu absència i captivitat la Regència del regne, nomenada per les Corts
generals i extraordinàries, a tots els que les presents veiessin sapigueu: que les mateixes
Corts han decretat i sancionat el següent:
Art. 3. La sobirania resideix essencialment en la nació, i pel mateix pertany a aquesta
exclusivament el dret d'establir lleis fonamentals.
Art. 4. La nació està obligada a conservar i protegir amb lleis sàvies i justes la llibertat
civil, la propietat i els altres drets legítims de tots els individus que la componen (...).
Art. 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei.
Art. 16. La potestat de fer executar les lleis resideix en el rei.
Art. 17. La potestat d'aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix en els
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
tribunals establerts per la llei (...)
(Constitució de Cadis, 1812. Fragments).
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
centralizado dividido en provincias con un código civil y una fiscalidad común, del
cual también formaban parte los territorios americanos. Para el gobierno interior de
las provincias se crearon las diputaciones provinciales.
Además de la Constitución, las Cortes de Cádiz aprobaron también un seguido de
leyes y decretos destinados a derrocar el Antiguo Régimen. Por lo tanto, se derogan
los señoríos jurisdiccionales,se decretó la eliminación de la primogenitura y la
confiscación y venta en subasta de las tierras comunales y de los municipios, así
como de las órdenes militares y de los jesuitas, como medidas desamortizadoras. Por
otro lado, se suprimieron los gremios, que impedían la innovación y la libre
iniciativa económica, y fueron derogados también los privilegios de la Mesta y la
Inquisición.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
La obra de Cadiz no tuvo incidencia práctica ya que lo impedía la situación de
guerra en la que se encontraba el país y al finalizar el conflicto, el retorno de
Fernando VII se regresó al absolutismo monárquico que frustró su aplicación.
Aun así, en 1820 durante la etapa del Trienio Liberal se intentó poner en marcha
los principios esenciales que recogía la Constitución de 1812, pero en 1823 la Santa
Alianza restablece el absolutismo y la Constitución vuelve a ser derrocada.
Posteriormente, en 1836, se vuelve a establecer el texto constitucional, hasta que
fue sustituido por la Constitución de 1837.
En conclusión, la Constitución de Cádiz, aunque tuvo una aplicación efímera,
sirvió como base fundamental de los documentos constitucionales posteriores, así como
en los movimientos de emancipación de las colonias y la redacción de las
constituciones liberales de los nuevos países. Por otro lado, dado que su carácter
fue claramente liberla, marca el inicio de las líneas de lo que tenía que ser la
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 4 - El Manifiesto de los Persas (1814)
“La monarquia absoluta és una obra de la raó i de la intel·ligència, està
subordinada a la llei divina, a la justícia i a les regles fonamentals de l’Estat, va
ser establerta per dret de conquesta o per la submissió voluntària dels primers homes
que va elegir els seus reis. Ha calgut que el poder sobirà fos absolut per prescriure
els súbdits tot allò que mira l’interès comú i obligar a l’obediència els que s’hi
neguen. El desig mitjà que hem de demanar és d’acord amb les lleis, els furs, els usos
i els costums d’Espanya.
Que, amb aquest fi es celebrin Corts amb la solemnitat i en la forma com es van
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
celebrar les antigues, que es suspenguin els efectes de la Constitució i els decrets
dictats a Cadis, i que les noves Corts en prenguin consideració la nul·litat, la
injustícia...”.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
liberales y afrancesados que fueron detenidos o ejecutados. Esta primera
etapa del reinado de Fernando VII se caracterizó por el regreso al pasado,
por tanto, se restauraron las antiguas instituciones y el régimen señorial,
sin emprender ningún tipo de reforma.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
período de gobierno liberal que dura tres años.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 5 - Restauración de la Constitución de Cádiz por
Fernando VII (1820)
Restabliment de la Constitució de Cadis per Ferran VII (1820).
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Mentre Jo meditava madurament, amb la sol·licitud pròpia del meu cor paternal,
les variacions del nostre règim fonamental que semblaven més adaptables al caràcter
nacional i a l’estat present de les diferents porcions de la monarquia espanyola, i
també més anàlogues a l’organització dels pobles il·lustrats, m’heu fet entendre el
vostre anhel que es restablís aquella Constitució, que entre l’estrèpit de les armes
hostils va ser promulgada a Cadis l’any 1812.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
entiende que es la opción más adecuada para la “organització dels pobles
il·lustrats”. De esta forma justifica que la instauración de un sistema
político liberal es propio de las sociedades más progresistas y avanzadas del
momento. Posteriormente el rey expresa su voluntad de defender fervientemente
la etapa constitucional.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
desamortización de las tierras de la Iglesia que se vendieron en subasta
pública, la eliminación de los gremios y la aprobación de la libertad de
industria y de circulación de mercancías. Además, por tal de defender el
régimen constitucional, se instauró la Milicia Nacional, un cuerpo de
ciudadanos armados formados por clases medias urbanas.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 6 - Desamortizaciones de Mendizábal (1836)
“EXPOSICIÓ A SM la Reina Governadora: “Senyora: Vendre la massa de béns que han
vingut a ser propietat de la nació no és tan sols complir una promesa solemne i donar
garantia positiva al deute nacional per mitjà d’una amortització exactament igual al
producte de les seves vendes; és obrir una font abundantíssima de felicitat pública;
vivificar una riquesa morta; desobstruir els canals de la indústria i de la
circulació; apegar al país per l'amor natural i vehement a tot el propi:eixamplar la
pàtria, crear nous i ferms vincles que lliguin a ella; és, en fi, identificar amb l
tronexcels d’Isabel II, simbol d’ordre i de la llibertat. No és, Senyora, ni una freda
especulació mercantil, ni una operació de crèdit(...); és un element d’animació, de
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
vida i de ventura per a Espanya. És, si puc explicar-me així, el complement de la seva
resurrecció política. El decret que tindré l'honor de sotmetre a l’augusta aprovació
de V.M. sobre la venda de béns adquirits ja per la nació, així com el seu resultat
material ha de produir el benefici de minorar la forta suma del deute públic, cal que
en la seva tendència, en el seu objecte i fins i tot en els mitjans per on aspiri a
aquell resultat, s'encadeni, es fon en l’altra idea de crear una copiosa família de
propietaris, els goigs i l'existència es recolzi principalment en el triomf complet de
les nostres altres institucions.”
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
cualitativa del sector agrario era fundamental para la industrialización del
país.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
cláusulas jurídicas que impedían la venta de los bienes de manos muertos, su
confiscación y posterior venta en subasta pública por parte del estado. En la
primera mitad del siglo XIX destacan principalmente dos:
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
pastos…) y por otro lado, los nuevos propietarios incrementaron
las rentas por tal de aumentar sus ingresos. Por eso pasa a
trabajar las parcelas como jornaleros empobrecidos o se vieron
obligados a emigrar a las ciudades.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
agrario y la falta de modernización de la agricultura van limitar la
industrialización del país.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
C.T 7 - Convenio de Vergara (1839)
Conveni celebrat entre el Capità General dels Exèrcits nacionals D. Baldomero
Espartero i el Tinent General D. Rafael Maroto.
“Art 1r. El Capità General don Baldomero Espartero recomanarà amb interès al
Govern i compliment de la seva oferta de comprometre formalment a proposar a les Corts
la concessió o modificació dels furs.
Art 2n. Seran reconeguts els llocs de treball, graus i condecoracions dels
generals, caps i oficials, i altres individus dependents de l'exèrcit del comandament
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
del tinent general D. Rafael Maroto, qui presentarà les relacions amb expressió de les
armes a què pertanyen, quedant en llibertat de continuar servint defensant la
Constitució de 1837, el tron d’Isabel II i la Regència de la seva augusta Mare, o bé
retirar-se a les seves cass el que no vulguin seguir amb les armes de foc.
Art 3. Els que adoptin el primer cas (...) tindran col·locació en els cossos de
l'exèrcit.
Art 4. Els que prefereix retirar-se a les seves cases sent generals i brigadiers
obtindran la seva caserna per on ho demanin amb el sou que per reglament els
correspongui: els caps i oficials obtindran llincència limitada o el seu retit segons
reglament.”
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
El convenio de Vergara fue firmado por el general Baldomero Espartero y
el general Rafael Maroto en 1839 y puso fin a la Primera Guerra Carlina. Se
trata de un pacto o acuerdo entre las tropas beligerantes, por tanto se
entiende como un documento que emana autoridad y es de obligado cumplimiento
por ambas partes. De este modo, podemos calificar su naturaleza de jurídica
con un carácter militar, y se trata de una fuente primaria.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
partidarios de la legitimidad dinástica de Carlos María de Isidro comenzaron
una insurrección armada que dio lugar a una larga guerra civil entre los
partidarios de Carlos y el absolutismo, y los partidarios de Isabel II y el
liberalismo.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
Las sucesivas derrotas carlinas y las discrepancias internas entre los
transaccionistas (partidarios de firmar un acuerdo con los liberales) y los
intransigentes (defensores de continuar la guerra), propiciaron que el
general Maroto acordase en nombre de una parte del ejército carlino la firma
del presente documento conocido como el Convenio de Vergara con el general
lberal Espartero. Con este acuerdo se pretendía una conciliación entre los
dos bandos y por tanto, en ningún momento se trata de humillar o establecer
duras condiciones a lo vencidos, sino que su intención es la de contentar a
todas las partes.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
A pesar del fin del conflicto, el movimiento carlino continúa
protagonizando nuevos episodios bélicos a lo largo del siglo XIX. En la
segunda Guerra Carlina (1846-1849) los carlinos se levantan contra la
intención de entronar al hijo de Carlos María de Isidro, y en la Tercera
Guerra Carlina (1872-1876) durante el sexenio revolucionario, lucharon por la
vacante en el trono después del exilio de Isabel II.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 8 - Constitución de 1845
“Senyora Isabel II, per la gràcia de Déu i la Constitució de la Monarquia
Espanyola, Reina de les Espanyes; a tots els que les presents veiessin i entenguesin,
Sapigueu: Que sent la nostra voluntat la de les Corts del Regne regne regularitzar i
posar en consonància amb les necessitats actuals de l’Estat els antics van ser
llibertats d’aquests Regnes, i la intervenció que les seves Corts han tingut en tots
temps en els negocis greus de la Monarquia, modificant l’efecte la Constitució
promulgada el 18 de Juny de 1837, hem vingut, en unió i d’acord amb les Corts
actualment reunides, adecretar i sancionar el següent:
Art. 2. Tots els espanyols puguin imprimir i publicar lliurement les seves idees
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
sense prèvia censura, amb subjecció a les lleis.
Art 11. La Religió de la Nació espanyola és la católica, apostólica romana.
L’Estat s’obliga a mantenir el culte i els seus ministres.
Art 12. La potestar de fer les lleis resideix en les Corts amb el Rei.
Art 13. Les Corts es componen dels cossos colegisladors, iguals en facultats: el
Senat i el Congrés dels Diputats.
Art 14. El nombre de senadors es il·limitat; el seu nomenament pertany al Rei.
Art 17. El càrrec de Senador és vitalici.
Art 22. Per ser Diputat es requereix ser espanyol gaudir la renda procedent de
béns arrels o pagar per contribucions directes la quantitat que la llei electoral
exigeix, i tenir les altres circumstàncies que en la mateixa llei es prefixen.
Art 26. Les Corts es reuneixen tots els anys. Correspon al Rei convocar-les,
suspendre i tancar les seves sessions, i dissoldre el Congrés dels Diputats; pero amb
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
Respecto a las relaciones entre la Iglesia y el Estado, el artículo 11
establece la confesionalidad del estado. Se observa, además, que se otorga un
poder considerable a la corona, que entre otras cosas, tenía la facultad de
convocar y disolver las Cortes (artículo 26). También, el sufragio censitario
es más restrictivo que el que se establecía en la constitución de 1837, y se
endurecen las condiciones para ser candidato (artículo 22).
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
falseamiento electoral. Las reformas más destacadas fueron la constitución de
1845, objeto de comentario, y el Concordato con la Santa Sede (1851) que
aseguraba el mantenimiento del culto y del clero, así como la suspensión de
las desamortizaciones.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 9 - Manifiesto de Manzanares
“Nosaltres volem la conservació del tron, però sense camarilla que ho deshonri;
volem la pràctica rigorosa de les lleis fonamentals, millorant-les, sobretot
l'electoral i la d'impremta; volem la rebaixa dels impostos, fundada en una estricta
economia; volem que es respectin en les ocupacions militars i civils l'antiguitat i
els mereixements; volem arrencar els pobles a la centralització que els devora,
donant-los la independència local necessària perquè conservin i augmentin els seus
interessos propis, i com a garantia de tot això volem i plantejarem, sota sòlides
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
bases, la Milícia Nacional. Tals són els nostres intents, que expressem francament,
sense imposar-los per això a la nació”.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
i augmentin els seus interessos propis”. Además, de una forma menos explícita
propone la mejora de la ley electoral, posiblemente como una propuesta de
ampliar el sufragio censitario.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
económica, como fueron la ley de desamortización de Pascual Madoz (que afectó
principalmente a los bienes comunales y de los ayuntamientos) y las leyes
generales de ferrocarriles y minas para impulsar la red ferroviaria y la
explotación minera. El malestar social en los sectores obreros, la hostilidad
de la Corona hacía el gobierno y la división entre los progresistas y los
Unionistas fueron factores decisivos que aceleraron la crisis del gobierno, y
que contribuyeron al fin de la etapa progresista en 1856.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 10 - Constitución de 1869
“Art. 2n. Cap espanyol ni estranger podrà ser detingut ni pres sinó peor causa
de delicte.
Art. 3r. Tot detingut serà posat en llibertat o lliurat a l’autoritat judicial
dins de les vint-i-quatre hores següents a l’acte de la declaració.
Art. 4t. Cap espanyol podrà ser apressat sinó en virtut fr manament d’un jutge
competent (...).
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Art. 5è. Cap espanyol podrà entrar al domicili d’un espanyol o d’un estranger
sense el seu consentiment.
Art. 16. Cap espanyol que es trobi en el ple gaudi dels seus drets civils podrà
ser privat del dret de votar en les eleccions de senadors, diputats a Corts, diputats
provincials i regidors.
Art. 17. Tampoc podrà ser privat cap espanyol: Del dret d’emetre lliurement les
seves idees i opinions, ja de paraula, ja per escrit, valent-se de la impremta o d’un
altre procediment semblant. Del dret a reunir-se pacíficament. Del dret de associar-se
per a tots els fins de la vida humana que no siguin contraris a la moral pública; i
finalment, Del dret de dirigir peticions individuals o col·lectivament a les Corts, al
Art. 35. El poder executiu resideix en el Rei, que l’exerceis per mitjà dels
seus ministres.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
septiembre de 1868 conocida como la Gloriosa, cuando fue derrocada Isabel II,
hasta la restauración de los Borbones con Alfonso XII en 1874. Esta etapa fue
la primera experiencia democrática que vivió España y se caracterizó por la
agitación política ya que se pasó de una monarquía constitucional a una
república en cuestión de cuatro años.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
España donde se garantizaba la igualdad mediante el sufragio universal
masculino para hombres mayores de 25 años. Finalmente, la constitución de
carácter democrático fue promulgada el 6 de Junio de 1869.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
populares más extendidas, hecho que acabaría derivando en un sentimiento de
frustración.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
“Dos anys llargs fa que cenyeixo la Corona d'Espanya, i l'Espanya viu en
constant lluita, veient més llunyana l'era de pau i de ventura ... Si fossin els
estrangers els enemics de la felicitat d'Espanya, al capdavant d'aquests soldats. ..
seria el primer a combatre'ls; però tots els que amb l'espasa, amb la ploma, amb la
paraula agreugen i perpetren els mals de la Nació, són espanyols, tots invoquen el
dolç nom de la Pàtria, tots barallen ... (...) És impossible trobar el remei per
aquests mals. Els he buscat amb afany dins de la llei i no els he trobat. Fora de la
llei no ha de buscar-los qui va prometre observar-la. (...) Quan em desprenc de la
Corona no em desprenc de l'amor a aquesta Espanya tan noble com desgraciada.”
11 de febrer de 1873
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
Nació, són espanyols, tots invoquen el dolç nom de la Pàtria, tots barallen”.
Esto hace referencia a la inestabilidad permanente de su reinado, dado que se
suceden 6 gobiernos en dos años,así como la gran oposición política por parte
de republicanos, carlinos y moderados y la gran conflictividad social
(payeses y obreros). Asimismo, también hace referencia a los conflictos
bélicos del momento, el conflicto carlino o Tercera Guerra Carlina
(1872-1876) y la insurrección de Cuba (1868). Mediante esta carta, Amadeo I
explica que no encontró ninguna solución dentro de la ley: “És impossible
trobar el remei per aquests mals. Els he buscat amb afany dins de la llei i no
els he trobat.” y dado que había jurado defender la ley cuando fue nombrado
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
rey: “Fora de la llei no ha de buscar-los qui va prometre observar-la.”
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 12 - Proyecto de Constitución de la república
federal (1873)
“La Nació espanyola reunida en Corts Constituents, amb la voluntat d'assegurar
la llibertat, complir la justícia i realitzar el fi humà a què està cridada la
civilització, sanciona el codi fonamental següent: tota persona troba assegurats a la
República, sense que cap poder tingui facultats per cohibir -los ni cap autoritat per
tallar-los, tots els drets naturals (...)
Article 1.- Componen la Nació espanyola els Estats d'Andalusia Alta, Andalusia
Baixa, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Castella la Nova, Castella la Vella,
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Catalunya, Cuba, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, Puerto Rico, València, regions
Basques. Els Estats podran conservar les actuals províncies o modificar-les segons les
seves necessitats territorials.
Article 39.- La forma de govern de la Nació espanyola és la República federal.
Article 40.- En l'organització política de la nació espanyola tot l'individual
és de la pura competència de l'individu: tot el municipal és del Municipi; tot el
regional és de l'Estat, i tot el nacional de la Federació.
Article 45.- El poder de la Federació es divideix en Poder legislatiu, Poder
executiu, Poder judicial i Poder de relació entre aquests Poders.
Article 49.- El Poder de relació serà exercit pel President de la República”.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
estados de la federación. Según el artículo 49, el Poder de relación será
ejercido por el presidente de la República.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
fin. Entre los principales se encuentran la fuerte oposición monárquica, la
tercera guerra Carlina y la guerra de Cuba. El conflicto más grave al que se
enfrentó fue el cantonalismo, que era movido por los federales intransigentes
y las revoluciones de aire social y obrero. Esto creó grandes tensiones entre
los republicanos unitarios y federales.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 13 - Manifiesto de Sandhurst (1874).
“He rebut d'Espanya un gran nombre de felicitacions amb motiu del meu
aniversari, i algunes de compatriotes nostres residents a França (...). Tots els que
m'han escrit mostren igual convicció que només el restabliment de la monarquia
constitucional pot posar terme a l'opressió, a la incertesa i a les cruels
pertorbacions que experimenta Espanya (...) Òrfena la nació ara de tot dret públic i
privat de les seves llibertats, natural és que torni els ulls al seu acostumat dret
constitucional i a aquelles lliures institucions que ni el 1812 li van impedir
defensar la seva independència ni acabar el 1840 una altra obstinada guerra civil. Li
deu, a més, molts anys de progrés constant, de prosperitat, de crèdit i fins i tot
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
d'alguna glòria (...) Per tot això, sens dubte, l'únic que inspira ja confiança a
Espanya és una monarquia hereditària i representativa, mirant- la com irreemplaçable
garantia dels seus drets i interessos des de les classes obreres fins a les més
elevades (...). No cal esperar que decideixi ja res de pla i arbitràriament, sense
Corts no van resoldre els negocis ardus dels prínceps espanyols allà en els antics
temps de la monarquia (...) . Arribat el cas, fàcil serà que s'entenguin i concertin
les qüestions per resoldre un príncep lleial i un poble lliure. Sigui la que vulgui la
meva pròpia sort ni deixaré de ser bon espanyol ni, com tots els meus avantpassats,
bon catòlic, ni, com a home del segle, veritablement liberal” .
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
La idea principal del texto es la defensa de la monarquía como única
garantía de las libertades del país y como institución representativa de toda
la nación. De esta manera, considera que delante del período de inestabilidad
que vive España en esos momentos, es necesario el regreso a la “monarquía
hereditària i representativa” como organismo que velará por los derechos de
todos los ciudadanos (línea 10). Alfonso XII se ofrece finalmente como
candidato a la corona y se presenta como una persona dentro de la tradición
católica pero se declara al mismo tiempo partidario del estado liberal. Es
necesario mencionar que utiliza el concepto de “representativa” y no de
democrática a la hora de referirse a la monarquía, hecho que responde al
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
ideario canovista, según el cual las Cortes y la Corona tenían que recuperar
su papel tradicional anterior a la revolución del 68. El manifiesto resume el
pensamiento liberal moderado que, formulado por Cánovas, será la base del
nuevo sistema de la Restauración.
Teoria:
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 14 - Constitución de 1876.
Art. 11è. La religió catòlica, apostòlica, romana, és la de l'Estat. La Nació
s'obliga a mantenir el culte i els seus ministres. Ningú no serà molestat en territori
espanyol per les seves opinions religioses, ni per l'exercici del seu respectiu culte,
llevat del respecte degut a la moral cristiana. No es permetran, però, altres
cerimònies ni manifestacions públiques que les de la religió de l'Estat. (...).
Art. 13º. Tot espanyol té dret: D'emetre lliurement les seues idees i opinions,
ja de paraula, ja per escrit, valent-se de la impremta o d'un altre procediment
semblant, sense subjecció a la censura prèvia. De reunir-se pacíficament. De
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
associar-se per als fins de la vida humana. De dirigir peticions individual o
col·lectivament al Rei, a les Corts i a les autoritats. El dret de petició no podrà
exercir -se per cap classe de força armada.
Art. 18º. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el Rei.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
religión católica como la oficial del Estado y se proclama la tolerancia hacia
otras creencias diferentes siempre que no se practiquen de forma pública. Por
último, el artículo 13 recoge una importante declaración de derechos y
libertades individuales como la libertad de imprenta, reunión y asociación,
pero que dependerían de futuras leyes especiales donde se desarrollarían y
precisarían su uso. De este modo, tampoco se concretaba el tipo de sufragio y
declaraba que este asunto se podía regular en futuras leyes.
Uno de los aspectos más destacados de dicha constitución serán las amplias
prerrogativas de la corona ya que la monarquía será entendida como una
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
institución fundamental, incuestionable y permanente, que según Cánovas,
juntamente con las Cortes, preexiste a la misma Constitución. También cabe
destacar el reconocimiento de España como un estado centralizado, ya que en la
Constitución se establecía la unidad de leyes en todo el país, quedando
abolidos los fueros de las Provincias Vascas, estableciendo la igualdad fiscal
y el servicio militar.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 15: El sistema de la Restauración según Valentín
Almirall (fragmento de España tal como es) (1886/1889)
“El mateix dona si el sufragi és universal que restringit, mai hi ha més que un sol
elector, el Ministre de la Governació. Aquest amb els seus governadors de província i
l'innombrable exèrcit d'empleats de totes classes (...) executa i consuma les
eleccions (...) Per fer les llistes d'electors es posen en elles alguns noms
veritablement perduts entre una multitud d'imaginaris i, sobretot, de difunts. L'autor
d'aquestes línies, ha vist repetides vegades que el seu pare, mort ja fa alguns anys,
anava a dipositar el seu vot a l'urna sota la figura d'un escombriaire de la ciutat o
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
d'un gos de policia, vestit amb vestit prestat. (...) Aquest sistema d'eleccions per
mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia vestits de paisà no és,
però, el pitjor dels mitjans emprats per falsejar el sufragi pels nostres pretesos
defensors del parlamentarisme i del sistema representatiu. (...) el que fan és pura i
senzillament augmentar el nombre de vots fins a tenir assegurada l'elecció del
candidat adicte .
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
la provincia y a los ayuntamientos mediante el cacique local, fenómeno
conocido como caciquismo. Además, se manipuló el censo de electores, se
coaccionó el voto y, si aun así no se conseguían los resultados esperados, se
llevó a cabo una adulteración sistemática de estos (pucherazo). Las listas de
diputados estaban formadas por miembros de la alta burguesía y la
aristocracia, que constituían una oligarquía que monopolizaba los cargos
político administrativos y los escaños de las Cortes. De esta forma tan poco
democrática, se garantiza el poder a uno de los partidos leales a la
monarquía y todas las otras fuerzas políticas del país quedaban al margen del
juego político.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
El reinado de Alfonso XII comienza con el objetivo de implantar un nuevo
sistema político basado en una monarquía parlamentaria conservadora capaz de
garantizar el orden social y económico. Tras la publicación por parte del
príncipe Alfonso del Manifiesto de Sandhurst, el 31 de diciembre de 1874, el
general Martínez Campos proclamó, en Sagunto, a Alfonso XII como rey de
España. El sistema político ideado por Cánovas aportará una gran estabilidad
a la vida política española. Este sistema se basa principalmente en la
Constitución de 1876, cuya importancia reside en que la monarquía goza de
amplios poderes; el turno pacífico entre los dos grandes partidos dinásticos,
pero que dejaba al completamente margen a la oposición, y el caciquismo y el
falseamiento electoral.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 16 - Acuerdo de la Asamblea de Parlamentarios
(1917).
“L’Assemblea adopta aquests acords:
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
c) Que, per tal que el país pugui manifestar lliurement la seva opinió i el poble
no vegi tancada tota esperança que la seva voluntat sigui coneguda i respectada, les
Corts Constituents no poden ser convocades per un govern de partit, que fatalment
seguiria els habituals procediments d’adulteració del sufragi, sinó per un govern que
encarni la voluntat sobirana del país”.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
adulteración del sufragio (clara referencia al caciquismo y al fraude
electoral propio del sistema de la Restauración). Poco tiempo después, el
gobierno, por medio de la Guardia Civil, disolvió la Asamblea, y la fuerza de
este organismo fue menguando progresivamente.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
aumento de los salarios, y que manifestaron el descrédito de los militares
hacia los partidos políticos. El gobierno de Eduardo Dato acabó por ceder
delante de las Juntas demostrando una peligrosa falta de autoridad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 17 - Manifiesto del golpe de Estado de Primo de
Rivera (1923).
“Espanyols, ha arribat per a nosaltres el moment més temut que esperat (perquè
haguérem volgut viure sempre en la legalitat i que aquesta regira sense interrupció la
vida espanyola) de recollir les ànsies, d’atendre el clamorós requeriment de quants
estimant la Pàtria no veuen per a ella una altra salvació que llibertar-la dels
professionals de la política, dels que per una o altra raó ens ofereixen el quadre de
desgràcies i immoralitats que van començar l’any 98 i amenacen Espanya amb un pròxim
fi tràgic i deshonrós [...].
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
No hem de justificar el nostre acte, que el poble sa mana i imposa. Assassinats de
prelats, exgovernadors, agents de l'autoritat, patrons, capatassos i obrers; audaços i
impunes atracaments, depreciació de moneda, disbauxa de milions de despeses
reservades, sospitosa política aranzelària ..., rèptils intrigues polítiques prenent
per pretext la tragèdia del Marroc; incertesa davant aquest gravíssim problema
nacional; indisciplina social que fa la feina ineficaç i nul; precària i ruïnosa la
producció agrícola i industrial; impune la propaganda comunista; impietat i incultura,
justícia influïda per la política; descarada propaganda separatista; passions
tendencioses al voltant del problema de les responsabilitats ...”
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
producción agrícola e industrial. Además se consideraba que el gobierno había
permitido el aumento de la oposición de los sectores nacionalistas y de los
grupos obreros extremos, haciendo una clara referencia al comunismo. Una de
las causas más destacadas en el texto fue el problema de Marruecos: el
desastre de Annual y el miedo a que el Expediente Picasso fuese debatido en
las Cortes.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
para regenerar la vida política. La dictadura de Primo de Rivera consta de
dos etapas: el directorio militar, en el cual se da una fuerte represión
contra diversos frentes como fueron:las libertades y la política, el
movimiento obrero y los movimientos nacionalistas, y además se pone fin al
conflicto de Marruecos; y el directorio civil, en el cual los civiles ganan
protagonismo frente al ejército y se lleva a cabo una institucionalización
del régimen. Primo de Rivera perdió progresivamente el apoyo, debido al
aumento de la oposición de los republicanos y los sectores intelectuales ,
así como el de los sectores obreros. La oposición comienza a organizarse y en
agosto de 1930 una serie de sectores políticos republicanos, socialistas y
catalanistas firmaron el Pacto de San Sebastián, el cual establecía un
programa para presentarse a las elecciones. Finalmente, en 1931 es proclamada
la II República.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 18 - Renuncia de Alfonso XIII (1931).
“Les eleccions celebrades el diumenge em revelen clarament que no tinc avui l'amor
del meu poble. La meva consciència em diu que aquest desviament no serà definitiu ...
Un rei pot equivocar-se, i sens dubte vaig errar jo alguna vegada, però sé bé que la
nostra Pàtria es va mostrar en tot moment generosa davant les culpes sense malícia.
Sóc el Rei de tots els espanyols, i també un espanyol. Trobaria mitjans sobrats per
mantenir els meus règies prerrogatives, en eficaç forcejament amb qui les combaten.
Però, decididament, vull apartar-me de tot el que sigui llançar a un compatriota
contra un altre en fratricida guerra civil. No renuncio a cap dels meus drets, perquè
més que meus són dipòsit acumulat de la Història de la custòdia ha de demanarme algun
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
dia compta rigorosa”.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
mayo de 1931 regulando las elecciones para evitar los vicios del sistema
caciquil.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
totalitarismos, dificultaron la voluntad reformista y drmocrática de la
República.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 19 - Constitución de 1931.
"Espanya, en ús de la seva sobirania, i representada per les Corts Constituents,
decreta i sanciona aquesta constitució:
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Art. 3. L'Estat espanyol no té religió oficial.
Art. 8. L'Estat espanyol, dins dels límits irreductibles del seu territori actual,
estarà integrat per Municipis mancomunats en províncies i per les regions que es
constitueixen en règim d’autonomia.
Art. 26. (...) L'Estat, les regions, les províncies i els Municipis, no mantindran,
afavoriran, ni auxiliaran econòmicament a les Esglésies, Associacions i Institucions
Art. 51. La potestat legislativa resideix en el poble, que l'exerceix per mitjà de
les Corts o Congrés dels Diputats.
Art. 52. El Congrés dels Diputats es compon dels representants elegits per sufragi
universal, igual, directe i secret.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
En primer lugar, es digno de notar el interés de los legisladores para dar
una orientación social a la nueva constitución: España era “una República
democràtica de treballadors de tota mena” (artículo 1). El estado republicano
declaraba no tener ninguna religión oficial (artículo 3) y elimina la ayuda
económica a cualquier Iglesia, especialmente el presupuesto del clero y,
sometía a las órdenes religiosas a una futura ley especial de congregaciones
que previó la posibilidad de disolverlas en el caso de peligro para el Estado
(artículo 26). Por otro lado, hay una voluntad descentralizadora, como se
desprende en los artículos 1,8 y 10 con el reconocimiento del derecho de las
provincias a reivindicar un régimen autónomo. La constitución reconocía la
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
existencia de unas nacionalidades históricas y permitía crear estatutos de
autonomía y gobiernos autónomos. Finalmente, los artículos 51 y 52 hablan de
la división de poderes, y el sufragio masculino y femenino, haciendo mención
especial a que el sufragio es igual para ambos.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 20 - Discurso de Clara Campoamor sobre el sufragio
femenino (1931)
“S’està fent una Constitució de tipus democràtic, per a un poble que té escrit com
a lema principal el respecte profund als principis democràtics. Jo no crec, no puc
creure, que la dona sigui un perill per a la República, perquè jo he vist la dona
reaccionar davant la Dictadura i amb la República [...] »Heu de resoldre com vulgueu,
però afrontant la responsabilitat de donar entrada a aqueixa meitat del gènere humà en
la política, perquè la política sigui cosa de dos, perquè només hi ha una cosa que fa
un sexe sol: donar a llum. Les altres, les fem totes en comú, i no podeu venir
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
vosaltres aquí a legislar, a votar imposts, a dir deures, a legislar sobre la raça
humana, sobre la dona i sobre el fill, aïllats, fora de nosaltres”.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
que más se implicó en la defensa de los derechos de la mujer, y protagonizó
un papel importante en el debate del sufragio femenino. Clara Campoamor
defendió el derecho al voto femenino de una forma inminente mientras que
Victoria Kent pensaba que las mujeres no estaban aún preparadas para la
actuación política por no tener espíritu crítico. Después de largos debates
en todos los sentidos, el artículo 34 de la Constitución, que establece la
equiparación de derechos electorales para los ciudadanos de ambos sexos
mayores de 23 años, fue aprobado por 161 votos a favor y 121 en contra.Así
las primeras elecciones en las que participaron las mujeres fueron las de
1933 y dieron la victoria paradójicamente a las derechas.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
La Constitución de 1931 ponía en manifiesto el objetivo de la II
República: establecer un régimen plenamente democrático y parlamentario.
Dicha constitución será la primera que reconozca la igualdad de hombres y
mujeres en relación al voto. Posteriormente, con la guerra civil y el
franquismo las leyes republicanas son derogadas y por tanto la condición de
la mujer vuelve a cambiar. Pero es importante destacar que el hecho de que la
Constitución contemplase el voto femenino es un paso muy importante para la
igualdad de género, una de los primeros pases para conseguir la plena
igualdad tras la dictadura franquista
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 21 - Ley de bases de la reforma agraria (1932)
“L'Institut de Reforma Agrària promourà la formació d’organismes de crèdit per tal
de facilitar als pagesos que s'estableixin el capital necessari per a les despeses
d’explotació… Seran susceptibles d’explotació les terres incloses en aquests apartats:
1.Les que els amos ofereixin voluntàriament sempre que l’adquisició es consideri
d’interès…
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
directament pels adquirents i per les seves condicions personals, e presumeixi que
devien ser comprades amb finalitat especulativa o amb l’únic objectiu de cobrar-se a
renda.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
conjunto de tierras para su explotación, siguiendo las indicaciones legales.
Entonces, como menciona el texto, las propiedades susceptibles de
expropiación serían aquellas que fuesen cedidas voluntariamente por sus amos,
siempre que se considerasen rendibles, aquellas tierras con la finalidad
económica de la especulación o el cobro de rentas(clara referencia a los
grandes propietarios terratenientes) y las mal cosechadas.
Por otra parte, el documento establece que hay algunos terrenos que no
serán expropiados, por ejemplo: las propiedades de uso comunal, las tierras
destinadas a la explotación forestal y algunas fincas que tengan un
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
funcionamiento que se considere ejemplar por su “bon conreu tècnic o
econòmic”.
Teoría:
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 22 - Manifiesto de la coalición de derechas,
elecciones de noviembre de 1933.
“Els candidats de la coalició anti-marxista defensaran resoludament i a totes
passades la necessitat d'una immediata derogació, per la via que en cada cas sigui
procedent, dels preceptes, tant constitucionals com legals, inspirats en designis
laics i socialitzadors (...). Treballaran sense descans per aconseguir la cancel·lació
de totes les disposicions confiscadores de la propietat i persecutòries de la persona,
de les associacions i de les creences religioses. I, finalment, sol·licitaran, com a
penyora de pau, la concessió d’una àmplia i generosa amnistía”
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Manifest de la coalició antimarxista (CEDA, Renovación Española, carlistes, etc. 1
de novembre de 1933).
Conclusió:
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
C.T 23 - Programa del Frente Popular (enero de 1936).
«Els partits de la coalició es comprometen a concedir per llei una àmplia amnistia
dels delictes politicosocials comesos després del novembre de 1933. Es promulgarà una
llei per concedir a les famílies de les víctimes produïdes per fets revolucionaris o
per actes il·legals de l’autoritat i de la força pública en la repressió una reparació
adequada del dany inferit a les persones…
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Els republicans no accepten el principi de nacionalització de la terra i lliurament
gratuït als pagesos.... Consideren convenients les mesures que es proposen de la
redempció del pagès i del conreador mitjà...: rebaixa d’imposts i tributs, repressió
especial de la usura, disminució de les rendes abusives, intensificació del crèdit
agrícola, revaloració dels productes de la terra... Els partits republicans acorden:
“La República que conciben los partidos republicanos no es una República dirigida
por motivos sociales o económicos de clase, sino un régimen de libertad democrática,
impulsado por razones de interés público y progreso social. Pero precisamente por esa
definida razón, la política republicana tiene el deber de elevar las condiciones
morales y materiales de los trabajadores hasta el límite máximo que permita el interés
general de la producción, sin reparar, fuera de este tope, en cuantos sacrificios
hayan de imponerse a todos los privilegios sociales y económicos.”
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
(PCE), que es va formalitzar en el Manifest del Front Popular, objecte de
comentari. Amb tot, el 1935, alguns ministres radicals es varen veure
implicats en diversos escàndols de corrupció i el president de la República
va convocar eleccions pel febrer del 1936.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
posaven de manifest el rebuig a la dura repressió amb què es varen sufocar
les revolucions d'Astúries i Catalunya, i es plantejaven fins i tot, el
pagament de reparacions a les famílies de les víctimes i l'exigència de
responsabilitats als responsables de la repressió.
Teoria: Eleccions del 36, quines reformes posa en marxa el front popular,
amb quins problemes es troba. Esmentar que creix la violència al carrer.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
COMENTARI DE TEXT: Instruccions reservades del general
Mola (abril de 1936).
“El moviment ha de ser simultani a totes les guarnicions compromeses; i
naturalment, d’una gran violència. Les vacil·lacions no porten més que al fracàs…
Actuar amb la major energia, rapidesa i ordre. Vigilar la disciplina més rigorosa i
fer us de les mesures més severes. Es tindrà en compte que l’acció ha de ser
extremadament violenta, de manera que redueixi al més aviat possible un enemic fort i
ben organitzar. Naturalment seran empresonats els dirigents dels partits polítics, les
societats i els sindicats desafectes al moviment i els seran aplicats càstigs
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
exemplars per escanyar els moviments de rebel·lió o vaga. Conquerit el poder
s’instaurarà una dictadura militar que tindrà com a missió immediata restablir l’odre
públic”
Aquest document data de l'abril de 1936, per tant pertany al període del
govern del Front Popular durant la Segona República, mesos previs al cop
d'estat que va donar inici a la Guerra Civil. Es tracta d'una font primària i
de naturalesa político-militar. El seu autor és el general Emilio Mola, que
formava part de la UME (Unión Militar Española) i va ser el principal ideòleg
del cop d'estat.
- Problemes amb que es troba. Augment tensió social entre les bases
socials d’esquerres, violència al carrer entre militants de dretes i
esquerres (clima de desordre i tensió política).
En aquest text Mola estableix les instruccions que s'han de seguir per dur
a terme el cop d'estat contra la República amb èxit:
– Defensa també que una vegada que el cop d'estat hagi triomfat, els
dirigents polítics i sindicals contraris als rebels han de ser reprimits
mitjançant “càstigs exemplars”.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734
– En la darrera línia estableix l'objectiu final d'aquest procés: acabar
amb la República i establir una dictadura militar capaç de restablir l’ordre
públic.
Teoria:
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Conclusió:
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7227734