Explica com es va elaborar i descriu les característiques principals de la Constitució

de 1869. Per què es considera una constitució de caràcter democràtic?

Amb la revolució Gloriosa s'inicia el Sexenni democràtic (1868-74). Les Corts constituents
començaren el febrer de 1869 i la nova Constitució va ser promulgada el 6 de juny,
aprovada per àmplia majoria.
Aquest és un text amb 112 articles, influït per la constitució belga de 1831 i la
nord-americana de 1787. Establia en el preàmbul la sobirania nacional de base popular i
proclamava la divisió de poders i una àmplia declaració de drets. Hi destaquen els aspectes
següents:
- Regulava tots els drets individuals, fins i tot els no esmentats de forma expressa. Aquests
drets eren els de Ilibertat de cultes (que suscità un encès debat), de reunió i associació, de
residència, d'ensenyament, d'expressió i d'inviolabilitat del domicili. En cas d'ús indegut,
aquests drets podien quedar suspesos, però només per una llei.
- Establia el sufragi universal masculí com la conquista política més destacada de la
revolució de 1868.
- Instaurava un sistema bicameral. Congrés i Senat eren elegits per sufragi universal
masculí, així i tot només podien ser senadors els majors contribuents i les «altes
capacitats», és a dir, altes personalitats.
- El rei tenia atribucions semblants a les recollides en constitucions anteriors, però estava
subjecte a la sobirania nacional, de la qual emanaven tots els poders de l'Estat. Es va
plantejar la necessitat d'una nova dinastia, fet que marcà la vida política d'Espanya fins al
final de 1870.
El caràcter democràtic de la Constitució es veu plasmat en l'ampli reconeixement de drets,
tant individuals com col·lectius, i, sobretot, en el fet que és l'única constitució del segle XIX
que estableix el sufragi universal masculí.