Apunts fets per Laia Bonet Casellas

ELS LÍPIDS
Els lípids estan constituïts bàsicament per carboni i hidrogen. La majoria a més, presenten oxigen però en proporcions
molt baixes. A més alguns també contenen fòsfor, nitrogen i sofre.
 Són insolubles en aigua i en altres dissolvents polars.
 Són solubles en dissolvents orgànics

Acilglicèrids
Simples
Cèrids
Lípids saponificables
Fosfoglicèrids
(amb àcids grassos)
Complexos Fosfoesfingolípids
Lípids
Glicoesfingolípids
Isoprenoides o terpens
Lípids
insaponificables Esteroides
(sense àcids grassos)
Prostagrandines

1 Els àcids grassos

 Són molècules formades per una llarga cadena hidrocarbonada (—CH2 —CH2 —CH2 —) lineal (alifàtic).
 T u o e pa ell d’àto s, el da e dels uals o stituei u g up a o il —COOH)  Grup àcid
 Són poc abundants en estat lliure, sempre es troben units a lípids.

1.1 Àcids grassos saturats

No s te e e llaços si ples e t e els àto s de a o i, pe ai les ade es s li eals. El o e d’àto s de
carboni sol ser parell i esta sempre entre 12 i 20.
Dife e ts fo es de ep ese ta l’àcid esteàric:

Formula abreujada: CH3— (CH2)16—COOH

1.2 Àcids grassos insaturats

Tenen un o més enllaços dobles entre els carbonis de la cadena hidrocarbonada. Per això les seves molècules no són
rectilínies, sinó que presenten colzes en els llocs on hi ha els dobles enllaços.
 Si només tenen un doble enllaç: monoinsaturat
 M s d’u do le e llaç: polii saturats
*Èste : U i d’u à id g as i u
al ohol pe itjà d’u e llaç
covalent anomenat enllaç estèric
 Apunts fets per Laia Bonet Casellas

Els a ífe s pode si tetitza els à ids satu ats i o oi satu ats a pa ti d’alt es ol ules p e u so es. E a vi,
o pode si tetitza à ids g assos polii satu ats. Pe ai els a o segui d’alt es fo ts o els vegetals. Àcids grassos
que no podem sintetitzar i són imprescindibles: àcids grassos essencials Dife e ts fo es de ep ese ta l’à id olei :

1.3 Les propietats químiques dels àcids grassos

1.3.1 Reacció d’esterificació
 És la ea i d’u à id g as a u al ohol ue d a llo a u ste i a u a ol ula d’aigua.
 La ea i i ve sa a l’este ifi a i s la hid lisi i es d a du a t la digesti pe l’a i d’e zi s.

1.3.2 Reacció de saponificació:

 Reacció d’u à id g as a u a ase fo ta NaOH o KOH
 El grup carboxil —COOH s’io itza olt, o igi a po s —COO- i H+
 El grup —COONa s’io itza fo ta e t, o igi a olts adi als —COO-.
 La gran quantitat de radicals ionitzats fa que els sabons siguin bones substàncies emulsionants (detergents).

1.4 Les propietats físiques dels àcids grassos

1.4.1 Solubilitat

Co s g a s la ade a hid o a o ada d’u à id g as, s i solu le s e aigua i s solu le e dissolve ts

apolars. Ja que com que el gruo carboxil (—COOH , s’io itza olt po , esulta po sig ifi ativa espe te la pa t
hidròfoba que és predominants.

Presenten caràcter amfipàtic, són molècules bipolars:

 Part hidròfila (soluble en aigua)

- Grup carbonil ionitzat: (—COO-)
 Apunts fets per Laia Bonet Casellas

- A à ega, esta lei at a io s de tipus el t i a l’aigua i alt es ol ules pola s

 Part hidròfoba (insoluble en aigua)

- Cadena Hidrocarbonada
- Repulsi a l’aigua
- Possibles enllaços Van der Waals amb
molècules lipídiques.

Qua es posa u sa so e l’aigua, les seves ol ules es dispose

a els g ups a o ils situats di t e de l’aigua.

Si per agita i a uesta pel·lí ula s’e fo sa, les ol ules es dispose
juntes (part hidròfila cap a fora i part hidròfoba cap a dins).

Originen unes estructures anomenades micel·les que constitueixen

dispersions col·loïdals.

o Les micel·les poden ser monocapa o i apa si e glo e aigua a l’i te io .

o “i u a i el·la at apa ai e a l’i te io es diu ue t u efe te es u s.
o Si conté lípids es diu que té un efecte emulsionant o detergent.

Els enllaços que es formen entre els lípids i la micel·la són enllaços VdW, mentre que els enllaços que es formen entre
la i el·la i l’aigua, so po ts d’hid oge .

1.4.2 Punt de fusió

Els àcids grassos tendeixen a agrupar-se per dues raons:

- e t e els g ups a o ils s’esta lei e e llaços d’hid oge

- (sobretot) Perquè entre els trams hidrofòbics de les cadenes es formen enllaços per forces VdW.

Com més llargues sigui la cadena alifàtica més enllaços per forces VdW es formen, per tant, presenten més tendència
a constituir sòlids.
 Apunts fets per Laia Bonet Casellas

Per fondre els sòlids cal trencar aquests enllaços i separar-ne les molècules. En els àcids grassos saturats, com més alt
s el o e de a o is, s e llaços al t e a , s e e gia alo ífi a s’ha de gasta , pe ta t, s alt s el pu t
de fusió.

E els à ids g assos i satu ats, o ue la p ese ia d’e llaços dobles

fa ue la ade a p ese ti olzes, s s o pli ada l’o de a i espa ial
e pa al·lel de les ade es hid o a o ades o s’esta lei e ta ts
enllaços VdW). En conseqüència, els punts de fusió dels àcids grassos
insaturats són molt més baixos que els dels àcids grassos saturats de pes
molecular semblant.

“i hi ha s e llaços do les, hi hau a e s e llaços VdW, se à s

fà il passa a lí uid ja ue o s’hauran de t e a ta ts e llaços .

2 Lípids amb àcids grassos o saponificables

- Els lípids saponificables són els que contenen àcids grassos.
- Tots els lípids sapo ifi a les s este s p odu te de la u i d’u à id g as i u al ohol .

2.1 Lípids simples

Èsters formats exclusivament per àcids grassos i un alcohol

2.1.1 Acilglicèrids o greixos

 Lípids formats pe l’este ifi a i d’u a, dues o t es ol ules d’à ids g assos a u a ol ula d’al ohol,
anomenada glicerina (propantriol).
 Són insolubles en aigua  són greixos neutres
 De sitat s ai a ue l’aigua  Floten
 No tenen polaritat
 Els greixos són A ilgli ids a fu i de ese va e e g ti a e l’o ga is e.
 “ego s el o e d’à ids g assos ue fo e e istei e :

- Monoacilglicèrids Tenen un polaritat dèbil, ja que

- Diacilglicèrids queden OH- lliu es e l’este ifi a i
- Triacilglicèrids

Olis

- Presenten (com a mínim) un àcid gras insaturat.

- A temperatura ambient són líquids.
- Oli d’oliva: gli e i a + à ids olei s.
 Apunts fets per Laia Bonet Casellas

Sèus

- Tots els àcids grassos són saturats.

- A temperatura ambient són sòlids.
- Sèu de bou: glicerina + 3 esteàrics

Mantegues

- Acilglicèrids que presenten àcids grassos de cadena curta.

- A temperatura ambient són semisòlids.

Els Acilglicèrids davant de bases donen lloc a reaccions de saponificació, en les que es produeixen molècules de sabó:

2.1.2 Cèrids o ceres

 Són lípids ue s’o te e pe este ifi a i d’u al ohol
o ovale t de ade a lla ga i u a ol ula d’à id g as
 Són molt apolars  Originen estructures impermeables (ja
que tenen pocs radicals hidroxils).
 O igi e là i es ue p otegei e l’epide is dels a i als
(pèls, plomes, etc.) i la superfície del molts òrgans vegetals.
 També es poden trobar barrejats amb àcids grassos lliures i
este oides e a d’a ella, cera protectora de la llana.

2.2 Lípids complexos

 Són lípids formats per: un alcohol, àcids grassos i altres tipus de molècules
 Són les principals molècules de la doble capa lipídica de les membranes plasmàtiques  Lípids de membranes
 Tenen comportament amfipàtic com els sabons
 E o ta te a l’aigua fo e i apes. La zo a hid fo a se situa a la pa t interior mentre que les hidròfiles
es t o e e o ta te a l’aigua.
 Apunts fets per Laia Bonet Casellas

2.2.1 Fosfoglicèrids = fosfolípids

Èsters que consten de:

- 2 àcids grassos
- 1 glicerina
- 1 àcid fosfòric Formen el grup polar
- 1 alcohol de la molècula

L’al ohol generalment conté un grup amino —NH2.

Formen part de la membrana plasmàtica

Són amfipàtics

2.2.2 Glicolípids
Són esters formats per la unió:

- 1 Àcid gras
- 1 Esfingosina
- 1 Glúcid

Es troben a les bicapes lipídiques de les membranes plasmàtiques de totes les cèl·lules

Se situen a la cara externa de la membrana, on fan la funció de receptors de molècules externes.

Molt abundants a les neurones del cervell

3 Lípids sense àcids grassos o insaponificables

No presenten àcids grassos, tot i això, són lípids ja que són molècules hidrofòbiques

3.1 Isoprenoides
 “ ol ules de ivades de la poli e itza i de l’isoprè (2-metil-1,3-butadiè).
 Poden formar cadenes lineals o cícliques
 Hi ha tipus dife e ts sego s el o e de ol ules d’isop ue o te e .

3.1.1 Monoterpens: Co te e ol ules d’isop . E _ ess ies vegetals o el mentol de la menta.

3.1.2 Diterpens: Co te e ol ules d’isop . E _ fitol  component de la clorofil·la, i les vitamines A, E i K.

3.1.3 Triterpens: Contenen 6 ol ules d’isop . Ex_ esqualè, a partir del qual se sintetitza el colesterol al fetge.
3.1.3 Tetraterpens: Contenen 8 ol ules d’isop . Ex_ pigments fotosintètics anomenats carotenoides. Aquests
es divideixen en carotens (color vermell) i xantofil·les (color groc), aquests pigments normalment estan tapats per la
clorofil·la, però quan aquesta es destrueix es poden observar.

3.1.3 Politerpens: Més de 8 ol ules d’isop . Ex_ cautxú, polí e fo at pe oltes ol ules d’isop .
 Apunts fets per Laia Bonet Casellas

3.2 Esteroides
Lípids de ivats de l’este à

3.2.1 Esterols: tenen un grup hidroxil unit al carboni 3.

- Colesterol: Forma part de les membranes de les
cèl·lules animals, els hi proporciona estabilitat (se
situa entre els fosfolípids i els fixa).
És olt a u da t e l’o ga is e.

- Àcids biliars: Molècules produïdes al fetge a partir

del colesterol. Dels àcids biliars deriven les sals biliars
e a egades de la dissolu i de g ei os a l’i testí.

- Grup de vitamines D: Co ju t d’este ols ue egule el eta olis e del al i i la seva a so i i testi al.

- L’estradiol: Ho o a e a egada de egula l’apa i i dels a à te s se uals se u da is fe e i s.

3.2.2 Hormones esteroides: te e u àto d’o ige u it al a o i .

- Hormones suprarenals: Hi ha la aldosterona, ue i e e ta la ea so i d’io s sodi i lo u al o , i el
cortisol, que actua afavorint la síntesi de glucosa i glicogen i el catabolisme de lípids i proteïnes.

Totes a uestes ho o es se si tetitze a les àpsules sup a e als, situades a l’e t em apical de cada ronyó.

- Hormones sexuals: La progesterona prepara els òrgans sexuals femenins per la gestació, i la testosterona,
responsable dels caràcters sexuals masculins.

3.3 Prostaglandines
“u stà ies de ivades de l’à id p osta oi , o stituït pe u anell ciclopentà i dues cadenes alifàtiques.

FUNCIONS:

- Estimular els receptors del dolor

- Disminuir la pressió sanguínia
- Afavorir la coagulació de la sang

4 Funcions dels lípids:

(1) Funció de reserva energètica: Acilglicèrids.
(2) Funció estructural: Fan aquesta funció els lípids que formen les bicapes lipídiques de la membrana i els
orgànuls cel·lulars. Fosfoglicèrids.
(3) Funció protectora: Els cèrids amb el seu caràcter hidròfob i els Acilglicèrids que recobreixen els òrgans per
protegir-los mecànicament dels cops.
(4) Funció de missatger químic: Hormones, transporten senyals a les cèl·lules.
(5) Funció transportadora: El t a spo t de lípids des de l’i testí fi s al llo o s’utilitze = à ids ila s.
Apunts fets per Laia Bonet Casellas