2011

1. Explica l'estructura dels fosfolípids (2 punts).

Els fosfolípids són molècules orgàniques de naturalesa lipídica.
Formats per 2 molècules d’àcids grassos, 1 alcohol, la glicerina, 1 molècula d’àcid fosfòric i 1 compost polar
(aminoalcohol).
Són molècules amfipàtiques, amb una regió polar i hidròfila ( afí a l’aigua) per part de l’aminoalcohol i l’àcid
fosfòric i amb una regió apolar i hidròfoba (rebutja l’aigua) per part dels àcids grassos.
Tenen funció estructural formant les bicapes lipídiques de les membranes biològiques. Les bicapes
lipídiques són estructures en forma de làmines, que separen dos medis aquosos . En aquestes, les zones
hidròfiles se situen cap a l'exterior en contacte amb l'aigua que hi ha a cada costat de la bicapa amb la qual
interaccionen mitjançant enllaços d’hidrogen i les zones hidròfobes cap a l’interior interaccionant entre elles
mitjançantforces de Van der Waals..

2. ¿Per què els fosfolípids són molècules amfipàtiques? ¿Com condiciona això la seua
disposició en la membrana?.

Els fosfolípids són molècules orgàniques de naturalesa lipídica (lípids saponificables) formats per 2 molècules
d’àcids grassos, 1 alcohol (glicerina), 1 molècula d’àcid fosfòric i 1 compost polar (aminoalcohol). Aquestes
substàncies permeten als fosfolípids ser molècules amfipàtiques, amb una regió polar i hidròfila ( afí a l’aigua)
per part de l’aminoalcohol i l’àcid fosfòric i amb una regió apolar i hidròfoba (rebutja l’aigua) per part dels
àcids grassos.

És pel fet de ser amfipàtics que els fosfolípids, al igual que els glucolípids, són capaces de formar diverses
estructures com bicapes lipídiques, monocapes o micel·les quan es troben en un medi aquós.
Les bicapes lipídiques. Són estructures en forma de làmines, que separen dos medis aquosos i són la base
estructural de totes les membranes cel·lulars. En aquestes, les zones hidròfiles se situen cap a l'exterior en contacte
amb l'aigua que hi ha a cada costat de la bicapa interaccionant amb ella mitjançant enllaços d'hidrogen i les zones
hidròfobes cap a l’interior interaccionant entre ells mitjançant forces de Van der Waals.
 3. ¿Què és el colesterol i quin n’és el seu paper en la membrana?.
El colesterol és una molècula orgànica, en concret un esteroide (lípid insaponificable), que té funció estructural ja que
forma part de les membranes cel·lulars dels animals, en els quals regula la fluïdesa. És una molècula amfipàtica amb
regió hidròfila (polar) petita que és un grup hidroxil i una regió hidròfoba (apolar) que és la resta de la molècula. El
colesterol es situa entre els fosfolípids de la bicapa que constitueix la membrana, la seua part apolar interactua amb
les cues hidrocarbonades dels fosfolípids de membrana i les immobilitza (en redueix la mobilitat), per la qual cosa en
disminuix la fluïdesa ( Model de mosaic fluid de Singer i Nicholson de 1972)
D’esta forma el colesterol regula la fluïdesa de la membrana en funció de la temperatura perquè no es
perda la seua activitat biològica, de tal manera que evita que es torne rígida amb baixes temperatures o
que siga molt fluida amb temperatures elevades.

A la sang es troba formant lipoproteïnes que afavoreixen el seu transport. Es pot ingerir a la dieta però també es
sintetitza al fetge. És el precursor d’altres esteroides, com la vitamina D i les hormones sexuals. Si es troba en excés
a la sang es diposita en forma de plaques en les parets de les artèries, i origina l’arteriosclerosi.
També es pot degradar en el fetge donant lloc als àcids biliars, que intervenen en la emulsió de greixos a l’intestí
prim.

2012
4. Quines molècules de la membrana plasmàtica són amfipàtiques i quines característiques li
confereixen? (3 punts).
REPETIDA Les molècules amfipàtiques són els fosfolípids i que a causa d’això formen bicapes en medi
aquós, amb l’interior apolar i les cares exteriors polars.

2013 JUNY
5. Raoneu per què els fosfolípids formen bicapes en medi aquós (4 punts).
REPETIDA .

6. Expliqueu el paper del colesterol en les membranes biològiques (2 punts).

REPETIDA.

2014 EXTRAORDINÀRIA
7. Esmenta tres derivats esteroides i explica’n la funció biològica (3 punts).
Els esteroides són un grup de lípids insaponificables derivats de l’esterà. Entre les funcions estan l’hormonal,
estructural i reguladora.

 Exemple de lípid amb funció estructural:

EL COLESTEROL REPETIT

 Exemple de lípid amb funció hormonal:

HORMONES SEXUALS que s’originen en els ovaris i testicles i que regulen l’aparició dels caràcters sexuals
secundaris.
Progesterona i estrògens (com l’estradiol) en les femelles)
Testosterona: (en els mascles).
HORMONES ADRENOCORTICALS: es produixen a les glàndules suprarenals.
Aldosterona, que regula el funcionament del renyó, (afavoreix la reabsorció d’aigua)
Cortisol que intervé en el metabolisme dels glúcids, s’allibera en situacions d’estrès i inhibeix el sistema immunitari.
  Exemple de lípid amb funció reguladora:
VITAMINA D: Regula el metabolisme del calci, afavoreix la seua absorció intestinal i la fixació en ossos i dents. La
seua mancança pot provocar raquitisme en els infants.

8. En relació amb els àcids grassos (6 punts):

a. Explica’n l’estructura.
Els àcids grassos són àcids orgànics amb una cadena hidrocarbonada lineal i un grup carboxil terminal. Tenen un
nombre parell d’àtoms de carboni, que sol estar comprès entre dotze i vint-i-quatre. No solen estar lliures en la natura,
sinó que formen part de lípids complexos (lípids saponificables).
CH3-(CH2)n-COOH

Els àcids grassos són molècules amfipàtiques, amb dues zones: una polar hidròfila (el grup carboxil) i altra d’apolar
hidròfoba (la cadena hidrocarbonada). Les cadenes hidrocarbonades s’uneixen entre sí mitjançant forces de Van der
Waals, mentre que els grups carboxils poden establir enllaços d’hidrogen amb altres molècules polars. El caràcter
amfipàtic d’aquestes molècules fa que en medi aquós formen monocapes superficials, bicapes o micel·les
Aquestes estructures es formen perquè els grups hidròfils se situen cap a l'exterior en contacte amb l'aigua,
interaccionant amb ella mitjançant enllaços d'hidrogen; mentre que els grups hidròfobs queden cap a l'interior de
l'estructura, interaccionant entre ells mitjançant forces de Van der Waals.
b. Indica la diferència química entre àcids grassos saturats i insaturats i com afecta
aquesta diferencia al punt de fusió de tots dos.
Els àcids grassos es divideixen en dos grups:
- Els àcids grassos saturats. No presenten dobles enllaços entre els carbonis de la cadena hidrocarbonada, i
per aquesta raó les cadenes són lineals. Tenen temperatures de fusió elevades i, a temperatura ambient, són
sòlids. Els més destacats són el palmític (16 C) i l’esteàric (18C).
- Els àcids grassos insaturats. Tenen algun doble enllaç entre els carbonis de la cadena hidrocarbonada.
Aquests provoquen una inclinació en la cadena. La temperatura de fusió és més baixa que la dels saturats i,
per això, a temperatura ambient són líquids. Poden ser:
- Els monoinsaturats solament tenen un doble enllaç: com l’àcid oleic (18C).
- Els poliinsaturats tenen diversos dobles enllaços: com l’àcid omega 3
Així, els àcids grassos saturats, com que les cadenes són lineals , les cadenes s’uneixen entre si
mitjançant forces de Van der Waals i les molècules s’empaqueten. S’estableix un gran número
d’interaccions i per tant és necessària una major energia per trencar-los (augment del punt de fusió). Per
contra, la presència de dobles enllaços (àcids grassos insaturats) disminuix la temperatura de fusió,
perquè els dobles enllaços produixen inclinacions en les cadenes dificultant així les unions per forces de
Van der Waals, menys interaccions i menor empaquetament.

c. Indica, raonant la resposta, quin dels greixos següents té en la seua composició un

percentatge major d’àcids grassos insaturats: oli d’oliva i mantega.
L’oli d’oliva té un contingut major d’àcids grassos insaturats, la qual cosa fa que siga líquid a temperatura
ambient, mentre que la mantega té un percentatge menor d’àcids grassos insaturats, és a dir, més
saturats, per això és sòlida a temperatura ambient.

2015
9. L'esteàric és un àcid gras saturat de 18 carbonis mentre que l'oleic és un àcid gras
monoinsaturat de 18 carbonis (4 punts).
a) Indica quin dels dos tindrà un punt de fusió major i per què.
b) Explica quina propietat dels àcids grassos fa que formen micel·les o bicapes en dissolucions
aquoses.
a) REPETIDA. l'àcid esteàric té un punt de fusió major ja que no posseix dobles enllaços, mentre que l'àcid
oleic té un doble enllaç.
b) REPETIDA. Els àcids grassos són molècules amfipàtiques.

10. Explica què són lípids saponificables. Esmenta, almenys, tres tipus de lípids saponificables i
posa un exemple en cada cas (4 punts).
Els lípids saponificables són aquells que tenen en la seua composició un o més àcids grassos que
reaccionen amb els alcohols formant èsters i alliberant aigua (esterificació), i que en presència de bases
donen reaccions de saponificació en les quals es produeixen molècules de sabó.
Són exemples:
Els acilglicèrids o glicèrids: èsters d’àcids grassos i glicerina. Els més abundants són els triglicèrids (oli i
sèus o mantegues)
Els cèrids : èster d’un àcid gras de cadena llarga amb un alcohol de cadena també llarga, (cera de fruites,
plomes, pèls, fulles, abelles).
Fosfolípids: formats per 1 o 2 molècules d’àcids grassos que s’esterifiquen amb 1 alcohol, 1 molècula d’àcid
fosfòric i 1 compost polar (aminoalcohol), (fosfoglicèrids (alcohol és la glicerina) i fosfoesfingolípids (alcohol
és la esfingosina).

2016
11. Anomena la classe o classes de lípids que realitzen cadascuna d’aquestes funcions:
a) Estructural, indicant l’estructura de la qual forma part.
REPETIDA ( explicar fosfolípids i colesterol)

b) Hormonal, posant un exemple i indicant el procés que regula.

REPETIDA (explicar hormones sexuals i adrenocorticals)

c) Energètica o de reserva, indicant el seu lloc d’emmagatzematge.

Triacilglicèrids o greixos. S’emmagatzemen principalment en els vacúols de les cèl·lules de fruits i llavors
de molts tipus de plantes com a reserva energètica. En vertebrats s’acumulen en cèl·lules
especialitzades, adipòcits, que formen el teixit adipós.

12. Defineix què són els esteroides. Esmenta tres funcions dels esteroides i posa’n tres
exemples.
Els esteroides són un grup de lípids insaponificables derivats de l’esterà.
Exemples i funcions: REPETIDA

13. Relacioneu els lípids següents amb la funció corresponent (2 punts):

A Ceres 1 Molècules de
reconeixement cel· lular
components de les membranes cel·
lulars
B Sals biliars 2 Reserva energètica
C Glucoesfingolípids 3 Protecció i impermeabilització
D Triacilglicèrids 4 Emulsió dels greixos durant la digestió
d’aquests

A3, B4, C1, D2.

2019
14. Relaciona cada una de les descripcions que hi ha a continuació amb un dels lípids següents:
colesterol, ceres, greixos, àcids biliars, fosfolípids, esteroides, terpens, esfingolípids (4
punts).
A. Són importants aïllants tèrmics en animals homeoterms
B. Duen a terme funcions de protecció i revestiment en animals i vegetals
C. Són els components principals de les membranes biològiques
D. Són molt abundants en les membranes de cèl· lules del teixit nerviós
E. Formen pigments vegetals
F. Són hormones com l’aldosterona o els estrògens
G. Forma part de les membranes de les cèl· lules animals i no de les cèl· lules vegetals
H. Formen sals que emulsionen greixos a l’intestí
A: greixos; B: ceres; C: fosfolípids; D: esfingolípids; E: terpens; F: esteroides; G: colesterol; H: àcids
 biliars

15. Fosfolípids: a) Per què són molècules amfipàtiques? b) Com condiciona aquesta propietat la
disposició dels fosfolípids en la membrana?; c) Els àcids grassos que els componen poden
ser saturats o insaturats. Quina implicació funcional té el grau d’insaturació en la dinàmica
de la membrana?
a. REPETIDA
b. REPETIDA
c. Els àcids grassos que són insaturats tenen enllaços dobles que provoquen una inclinació de
la cadena. Així, les curvatures de les cadenes hidrocarbonades insaturades fan que les
molècules es disposen menys tibants, la qual cosa n’augmenta la capacitat de moviment A
nivell funcional, com més gran és el grau d’insaturació la membrana presenta major
fluïdesa.
2020
16. Respecte de la figura següent:
a) Indiqueu a quin tipus de molècules correspon (1 punt).
b) Indiqueu els components que formen part d'aquestes
molècules marcats en la figura amb lletres A, B, C i D (1
punt).
c) Indiqueu quina característica presenten aquestes
molècules respecte del seu caràcter polar (1 punt).
d) Indiqueu quin tipus d'estructura cel·lular formen en
dissolució aquosa (1 punt).
a) És un fosfolípid, fosfoglicèrid, format per un alcohol, la glicerina que esterifica 2 dels seus grups
alcohòlics amb dos àcids grassos un saturat i l’altre d’insaturat i el tercer grup alcohòlic l’esterifiquen
amb un àcid fosfòric .
b) A: glicerol; B: dos àcids grassos (un de saturat i un altre d’insaturat) esterificats a la molècula de
glicerol; C: grup fosfat; D: X és un aminoalcohol.
c) REPETIDA. Explicar que és una molècula amfipàtica, és a dir, una part de la molècula (cap) és polar
(hidrofílica) i una altra (les cues) apolar (hidrofòbica). Indicar la part polar i apolar en el dibuix.
d) REPETIDA . explicar que formen i com formen bicapes lipídiques que són la base estructural de les
membranes cel·lulars.

2021
17. Amb relació als greixos: a) Què significa que un àcid gras és saturat o insaturat? (1 punt); b)
Com afecta el grau de saturació i la longitud de la cadena al punt de fusió d’un àcid gras? (1
punt); c) A temperatura ambient l’oli roman líquid mentre que la mantega és sòlida. Explica a
què es deu aquesta diferència (1 punt); d) Quin procés relacionat amb els greixos permet la
fabricació de sabó natural? Explica-ho breument (2 punts).
a) Un àcid gras és saturat si no té dobles enllaços i insaturat si té un o més dobles enllaços;

b) El punt de fusió d’un àcid gras augmenta amb la longitud de la seua cadena i disminueix amb el grau
d’insaturació;

c) REPETIDA

d) El procés és la saponificació i consisteix en la hidròlisi dels greixos en presència d’una base per a
donar lloc a sals d’àcids grassos i glicerina.