TEMA 6: TIPUS DE LÍPIDS I FUNCIONS

Tipus de lípids i les seves funcions

Els lípids són molècules orgàniques, químicament diferents, que tenen en

comú la seva insolubilitat en aigua i la seva solubilitat en solvents orgànics
apolars.

La totalitat de lípids d’una cèl·lula, teixit o organisme constitueix el seu

lipidoma, que canvia segons la situació fisiològica, estat de malaltia o de
tractament. Les cèl·lules animals contenen més de 1000 espècies lipídiques
diferents, presumiblement amb funcions diferents. L’eina més poderosa per
estudiar el lipidoma és l’espectrometria de masses.

Funcions dels lípids:

 Emmagatzemament d’energia
– Els lípids “molt reduïts” donen molta energia lliure en oxidar-se
– La seva naturalesa hidrofòbica els hi permet un molt bon empaquetament
 Aïllament de l’entorn
– Conductivitat tèrmica baixa
– Elevada capacitat calorífica
– Protecció mecànica (poden absorbir “shocks”)
 Repel·lents d’aigua
– Eviten l’excés d’humitejament (per exemple en els ocells)
– Prevenen la pèrdua d’aigua per evaporació (fulles d’algunes plantes)
 Control de la flotabilitat i de l’acústica en els catxalots
– L’augment de densitat amb la profunditat, es creu que els pot ajudar a
enfonsar-se
– L'òrgan “espermaceti” pot servir per l’ecolocalització de les preses
 Estructura de les membranes
– Elements principals de l’estructura de les membranes

 Participen en la coagulació de la sang i en la síntesi d’ATP en els mitocondris.

– Vitamina K: coagulació de la sang
– Coenzim Q: síntesi d’ATP en els mitocondris
 Molècules senyalitzadores
– Hormones paracrines (que actuen localment)
– Hormones esteroides (actuen a nivell de tot l’organisme)
 – Factors de creixement
– Vitamines A i D (són precursors hormonals)
 Pigments
– Color dels tomàquets, pastanagues, alguns ocells, etc.
 Antioxidants
– Vitamina E

Una altra manera de classificar els lípids és:

 Lípids que NO contenen àcids grassos: molts d’ells derivats de l’isoprè

(com colesterol, pigments i vitamines).
 Lípids que contenen àcids grassos (lípids complexos). Es poden
subdividir en lípids d’emmagatzemament i lípids de membrana

ÀCIDS GRASSOS

Son els lípids més senzills (i també són components d’alguns lípids més
complexos), definint-se com àcids carboxílics amb cues carbonades de 4 a
36 àtoms de carboni.

Els més abundants dels éssers vius tenen entre 14 i 24 àtoms de carboni
(solen tenir un nombre parell d’àtoms de carboni, perquè es sintetitzen per
la condensació d’unitats de 2 carbonis). La cua hidrocarbonada sol ser
lineal, de vegades té ramificacions, anells de 3 àtoms de carboni...

Els àcids grassos són àcids febles, amb pKs al voltant de 4,5, el que fa
que a pH fisiològic existeixen majoritàriament en les seves formes
aniòniques:

R-COO-

 Els àcids grassos saturats són els que no tenen cap doble enllaç entre els
carbonis de la cadena hidrocarbonada.
 Els àcids grassos monoinsaturats tenen un doble enllaç en la seva cadena
hidrocarbonada.
 Els àcids grassos poliinsaturats tenen més d’un doble enllaç.

La nomenclatura simplificada per aquests compostos indica la longitud de la

cadena i el nombre de dobles enllaços, separats per : (dos punts). Les
posicions dels dobles enllaços s’especifiquen amb un superíndex que segueix
al símbol Δ. Ex. 18:1(Δ9) àcid cis-9- octadecenoic (àcid oleic).

Pels àcids grassos poliinsaturats, apart de la nomenclatura anterior, hi ha

una nomenclatura alternativa en la que els carbonis es comencen a numerar
des de la cua: l’últim carboni és el carboni ω. Les posicions dels dobles
enllaços s’indiquen relatives al carboni ω.

Hi ha dos àcids grassos essencials pels humans (els hem de consumir a la

dieta). Els mamífers no tenim sistemes enzimàtics per introduir dobles
enllaços més enllà del C-9, però si les plantes. A partir d’aquests en
podem sintetitzar d’altres més llargs i amb més dobles enllaços, com EPA i
ARA.

Solubilitat i temperatura de fusió dels àcids grassos.

 Solubilitat
– Disminueix en augmentar la longitud de la cadena carbonada
 Temperatura de fusió
– Disminueix en disminuir la longitud de la cadena carbonada
– Disminueix en augmentar el nombre de dobles enllaços

Conformació dels àcids grassos

Els àcids grassos saturats, amb rotació lliure al voltant de cada enllaç C-C,
són molt flexibles i tendeixen a adoptar conformacions molt esteses. Els
dobles enllaços dels àcids grassos insaturats naturals solen tenir la
configuració cis, el que provoca una curvatura a la cadena carbonada

Les propietats dels àcids grassos i dels lípids que els contenen estan determinades
per la longitud de la cadena carbonada, pel nombre de dobles enllaços i també per
les configuracions d’aquests.

Els àcids grassos són substàncies amfipàtiques, amb una part polar i una
part apolar (una hidrofílica i una altra hidrofòbica) i amb una secció a la
part del seu “cap” que és superior a la secció de la seva “cua” carbonada.
Aquestes característiques afavoreixen la formació de micel·les en dissolució
aquosa.
Lípids d’emmagatzament:

Ho són els triacilglicèrids. Són esters formats entre el glicerol i àcids

grassos, i l’esterificació amb tres molècules d’àcid gras dona lloc al
triglicèrid (grassa neutre o grassa).

Els TG que contenen un únic tipus d’àcid gras s’anomenen simples, mentre
que els que en tenen 2 o 3 tipus diferents, s’anomenen mixtes. La major
part de triacilglicerols naturals són mixtes. La esterificació dels àcids grassos
amb glicerol redueix la hidrofilicitat dels seus “caps” polars i com a
conseqüència, els TG són insolubles en aigua.

L’emmagatzemament de grasses en els animals té 3 funcions principals:

 Producció d’energia: els C de la cadena carbonada dels àcids grassos estan

molt reduïts, el que fa que alliberin molta energia en ser oxidats. Com que són
hidrofòbics, no estan hidratats, i per tant el seu emmagatzemament no implica
acumular aigua extra (com succeeix, per exemple, amb el glicogen). El greix
acumulat al teixit adipós permet cobrir les necessitats energètiques d’una
persona durant 2-3 mesos, en canvi el glicogen acumulat, només les cobriria
durant un dia.
 Producció de calor. Algunes cèl·lules especialitzades oxiden els TG per a produir
calor.
 Aïllament tèrmic. En alguns animals que viuen en llocs freds (foques, pingüins,
etc.), els TG emmagatzemats sota la pell actuen com aïllant tèrmic, apart de
servir per obtenir energia.

Apart de que el poder calorífic dels TGs és superior al dels carbohidrats i

proteïnes, emmagatzemen menys aigua; les diferències de poder calorífic per
gram de teixit encara són més grans.

1 g de carbohidrat en teixit = 1,5

1 g de proteïna en teixit = 1,5

1 g de TG en teixit = 8,8

El glicogen del múscul dona energia (al mateix múscul) d’una forma ràpida
en condicions aeròbies i anaeròbies, es pot gastar en menys d’una hora en
fer un exercici vigorós.

El glicogen del fetge serveix de reservori de glucosa per altres teixits quan
la glucosa de la dieta no és assequible (entre menjars o durant el dejuni).
Aquest es pot exhaurir en 12 a 24 hores. La quantitat d’energia
emmagatzemada en forma de glicogen és molt més petita que la
emmagatzemada en forma de triacilglicerols.

Les grasses i els olis son barreges complexes de TG simples i mixtes, de

composició variable segons la seva procedència. Difereixen en que, a T
ambient les grasses són sòlides, mentre que els olis són líquids. Els olis
vegetals, com el d’oliva, tenen TGs amb un contingut elevat d’àcids grassos
insaturats, i per tant, son líquids a T ambient. En canvi, la grassa animal
té TG amb una composició més rica en àcids grassos saturats, com la
triestearina i per tant, és sòlida a T ambient.

Lípids de membrana:

Els tres tipus de lípids més abundants a les membranes biològiques de les
cèl·lules animals són els fosfolípids, els glicolípids i el colesterol.

Els fosfoglicèrids són els lípids majoritaris de les membranes biològiques.

Consisteixen en glicerol-3-fosfat esterificat en els C-1 i C-2 a àcids grassos,
mentre que el grup fosforil, unit al C-3, està unit a un grup X, que sol ser
molt polar o un grup carregat. En general, els fosfoglicèrids tenen un àcid
gras saturat, de 16 a 18 C en la posició C-1 i un àcid gras insaturat de
18 a 20 C en la posició C-2.

Els esfingolípids són el segon gran suport (per abundància) dels lípids de
membrana. No són derivats del glicerol i els seus esquelets són
aminoalcohols de 18 carbonis: esfingosina i dihidroesfingosina (i alguns
homòlegs d’aquests). Quan a aquestes se li afegeix un àcid gras, es formen
les ceramides (bases dels esfingolípids).

En humans, s’han identificat més de 60 esfingolípids diferents en les

membranes cel·lulars, sobretot en les neurones. Alguns esfingolípids
constitueixen llocs de reconeixement en la superfície cel·lular. Els carbohidrats
d’alguns esfingolípids defineixen els grups sanguinis humans.

Les esfingomielines són molt abundants en la mielina, una coberta

membranosa que recobreix els axons d’algunes neurones.

L’àcid siàlic és un monosacàrid present als gangliòsids.

Segons el grup X que s’uneix a les ceramides, trobem 3 tipus d’esfingolípids:

 Esfingomielines: Tenen com a grup X la fosfocolina.

 Glicoesfingolípids: Tenen com a grup X la un o més sucres units al C-1.
 Gangliòsids: Tenen com a grup X un o varis oligosacàrids.

Els esfingolípids de les membranes són llocs de reconeixement situats a la

superfície cel·lular, com per exemple, els glicoesfingolípids determinants dels
grups sanguinis ABO.