UIB BIOQUÍMICA DE LES MEMBRANES I

BIOENERGÈTICA

TEMA 2.1. ELS LÍPIDS DE MEMBRANA

LÍPIDS

Els lípids són molècules insolubles en aigua i solubles en dissolvents apolars, degut a què tenen una
superfície molecular hidrocarbonada amb molts pocs grups polars.
A les següent imatges apareixen les distintes estructures que poden formar els lípids que tenen un cap
polar i un cap apolar. En primer lloc, si només tenguessin una sola cadena apolar, l’estructura tendria
una forma de piràmide i s’anomenaria micel·la. En canvi, els lípids de membrana tenen dues cadenes
apolars, de manera que formen una bicapa lipídica (estructura plana) o una vesícula (estructura
cilíndrica). Així doncs, els lípids de membrana contenen segments polars hidrofílics i una major
proporció de part apolar, de manera que s’anomenen lípids amfipàtics.

NOTA: Es pot dir, fins i tot, que una cèl·lula és una vesícula molt gran.

FUNCIONS DELS LÍPIDS

Les funcions dels lípids es poden separar en 3 categories:

 Lípids d’emmagatzematge: Emmagatzemen energia per utilitzar-la en moments determinats.

L’energia s'emmagatzema en forma de lípids pel volum ja que, al no necessitar aigua, la cèl·lula
pot emmagatzemar més energia en un volum més reduït. El més comú és el Triacilglicerol.
 Lípids estructurals.
 Lípids actius: Lípids que influeixen en processos biològics. Ex: vitamines liposolubles.

1
UIB BIOQUÍMICA DE LES MEMBRANES I
BIOENERGÈTICA

ÀCIDS GRASSOS DE LA MEMBRANA CEL·LULAR

Un àcid gras és un àcid monocarboxílic de cadena llarga que, generalment, conté un nombre parell
d’àtoms de carboni. També existeixen àcids grassos de cadena imparella, encara que no són comuns.
Representen la major part dels lípids de membrana. Les seves propietats (tipus i longitud) són
fonamentals per entendre l’estructura i la funció de les membranes.
Els àcids grassos presents en les membranes tenen entre 14 i 24 àtoms de carboni.
Finalment, aquesta cadena d’àtoms de carboni pot no contenir dobles o triples enllaços (àcids grassos
saturats) o contenir-los (àcids grassos insaturats: mono o poliinsaturats).

ÀCIDS GRASSOS SATURATS

Els àcids grassos saturats no poden ser modificats per hidrogenacions o halogenacions. A més, són
molt resistents a l’oxidació, degut a què no presenten dobles enllaços susceptibles.
A la següent taula es representen una sèrie d’àcids grassos saturats, amb la seva estructura (nº
Carbonis : nº insaturacions), la seva Tm (melting temperature) i la seva solubilitat. Es pot observar que
a mesura que augmenta el nombre de carbonis també augmenta la temperatura de fusió i disminueix
la solubilitat.

2
UIB BIOQUÍMICA DE LES MEMBRANES I
BIOENERGÈTICA

ÀCIDS GRASSOS INSATURATS

Els dobles enllaços són principalment cis i pràcticament mai són conjugats. Normalment, els dobles
enllaços estan separats per un grup metilè (CH 2), fet que confereix una elevada flexibilitat a la cadena.
Així doncs, cada 3 carbonis es pot produir un doble enllaç, de forma natural. El grup metilè és la diana
de danys oxidatius, és a dir, de la peroxidació lipídica. Per aquest motiu són tan importants els
antioxidants associats a la membrana (vitamina E).

Els àcids grassos insaturats poden ser:

 Monoinsaturats (MUFAs)
 Poliinsaturats (PUFAs)

A la següent taula es representen una sèrie d’àcids grassos insaturats, amb la seva estructura (nº
Carbonis : nº insaturacions ; superíndex: posició dobles enllaços ; t: trans), la seva Tm (melting
temperature) i al grup omega que pertanyen.

Es pot observar que l'addició d'un doble enllaç disminueix la Tm en més de 50 graus en els primers
dobles enllaços. Després, la disminució de temperatura no és tant significativa.

DENOMINACIÓ OMEGA

Es basa en la localització del darrer doble enllaç de la cadena i, concretament, amb el nombre d’àtoms
de carboni des del darrer doble enllaç al carboni terminal o grup metil omega.
Els àcids grassos omega-3 de cadena llarga són essencials, ja que l’ésser humà és incapaç d’introduir
dobles enllaços més enllà del carboni 9.
L’àcid araquidònic o omega-6 (20:4) és el PUFA més comú de les membranes i precursor d’altres
components.

3
UIB BIOQUÍMICA DE LES MEMBRANES I
BIOENERGÈTICA

TAULES MUFAs I PUFAs

Es pot observar que els PUFAs tenen una melting temperature molt més baixa que els MUFAs, a causa
de la major presència de dobles enllaços.
Observant les taules es pot concloure que a temperatura fisiològica la fluïdesa de la membrana és
molt elevada, ja que aquesta temperatura està per sobre de la majoria de les melting temperatures,
de manera que aquests àcids grassos es troben en fase líquida cristal·lina.

4
UIB BIOQUÍMICA DE LES MEMBRANES I
BIOENERGÈTICA
ÀCIDS GRASSOS POLIINSATURATS

El desplaçament dels dobles enllaços es pot produir a través dels següents factors:
 ROS
 Radiació UV
 Metalls
 Alta temperatura

Aquest desplaçament pot ocasionar un mal funcionament de la cèl·lula.

DHA

El DHA és un àcid gras poliinsaturat format per 22 carbonis que conté 6 dobles enllaços (22:6) i que
pertany al grup d’omega 3.

Aquest àcid gras està implicat a un gran llistat de malalties, d’entre les quals trobam la depressió, la
diabetis, l’autisme o el càncer.

POSSIBLES MECANISMES D’ACTUACIÓ

El DHA actua a 6 nivells:

1. Biosíntesis d’eicosanoides.
2. Modulació de l’activitat proteica a través de la interacció directa.
3. Modulació de l’activitat proteica a través de interaccions indirectes mitjançant la participació
de factors de transcripció.
4. Productes de peroxidació lipídica.
5. Canvis en l’estructura i funció de la membrana.
6. Canvis en l’estructura i funció de les basses lipídiques o Lipid Rafts.

5
UIB BIOQUÍMICA DE LES MEMBRANES I
BIOENERGÈTICA
A més a més, afecta pràcticament a totes les propietats de la membrana: elasticitat, fluidesa,
interacció amb colesterol, afinitat proteïna-lípids, etc.

DHA I ELS LIPID RAFTS

Els DHA forcen a la formació de basses lipídiques, ja que l’addició de DHA als fosfolípids augmenta la
fluïdesa de la membrana, provocant l’acumulació d’esfingomielina i colesterol a una zona menys
fluida i, per tant, la formació de basses lipídiques.

ÀCIDS GRASSOS MÉS COMUNS EN LES MEMBRANES

A la següent taula podem observar que els àcids grassos més comuns són els de 18 carbonis, tant
saturats com insaturats, i, com hem dit anteriorment, el PUFA 20:4 (àcid araquidònic).

ÀCIDS GRASSOS TRANS

Encara que els àcids grassos amb dobles enllaços cis són els més comuns, els trans també existeixen
en les membranes.
Es troben presents en productes lactis, carns i menjar processat per la presència d’olis vegetals
parcialment hidrogenats. Per exemple, per produir margarina a partir d’oli vegetal es duu a terme
aquest hidrogenació dels àcids grassos.
El més comú en humans és l’àcid elaídic (18:1 Δ9t). Elevats nivells poden provocar fallada cardíaca,
degut a l’alteració de les funcions normals de la membrana.

6
UIB BIOQUÍMICA DE LES MEMBRANES I
BIOENERGÈTICA

ÀCIDS GRASSOS DE CADENA RAMIFICADA

Els isoprens són molècules orgàniques formades per cinc carbonis i dos dobles enllaços:

Aquestes molècules s'uneixen formant uns polímers que s’anomenen Isoprenoides, la llargària dels
quals determina el seu nom i tipus.
Es troben implicats a una gran varietat de funcions i organismes. Per exemple, en les plantes, la
cadena hidrofòbica de la clorofil·la és el fitol, un isoprenoide de 20 carbonis (4 unitats d’isoprè).
A més, són molt importants en l'ancoratge de molècules a la membrana. Per exemple, els retinoides
(vitamina A) i la ubiquinona (coenzim Q), estan ancorats a la membrana a través d’isoprenoides de
cadena llarga.

IMPORTÀNCIA DELS ISOPRENOIDES

Com hem dit anteriorment, moltes proteïnes de membrana estan ancorades a la mateixa membrana
per mitjà d’isoprenoides de cadena llarga (3-4 isoprens).
Les proteïnes que s’ancoren a la membrana a través d’aquests polímers s’anomenen proteïnes
prenilades. Aquestes faciliten les interaccions proteïna-proteïna i el transport de proteïnes
intramembrana. No obstant, el principal grup de proteïnes prenilades és el de les proteïnes d’unió a
GTP, que s’encarreguen de la transducció de senyals extracel·lulars a l’interior cel·lular a través
d’efectors downstream.
Finalment, aquestes proteïnes s’originen, concretament, per mitjà de modificacions post-
traduccionals on els dos tipus d’isoprenoides (farnesil -3 grups isoprè- i geranilgeranil -4 grups isoprè-)
s’uneixen covalentment a residus de cisteïna propers a l’extrem C-terminal.