FORMULACIÓ I NOMENCLATURA

INORGÀNICA
 La Unió Internacional de Química
Pura i Aplicada (IUPAC), de l'anglès
(International Union of Pure and
Applied Chemistry) és una organització
no governamental, dedicada als
progressos de la química.

El Comitè Inter-divisional de la IUPAC

de Nomenclatura i Símbols
(nomenclatura de la IUPAC) és
l'autoritat mundial reconeguda en el
https://iupac.org/ desenvolupament de normes per al
nomenament de compostos químics.
Consideracions generals
• Els compostos són neutres i els elements perden o guanyen electrons
o bé els comparteixen per tal que l’estructura que formi sigui més
estable.

http://www.educaplus.org/game/balance-de-carga-en-las-moleculas
Consideracions generals
• Electronegativitat: en les fórmules dels compostos l’element més
electropositiu és a l’esquerra.
Consideracions generals
• Maneres d’anomenar els compostos: segons les recomanacions de la
IUPAC publicades l’any 2005, les substàncies inorgàniques poden ser
anomenades de tres formes diferents:

• Nomenclatura de composició (o estequiomètrica)

• Nomenclatura de substitució
• Nomenclatura d’addició (no la farem)
Nomenclatura de composició o
estequiomètrica
Es basa en la composició d’una substància. El prefix mono- només s’utilitza en cas de
confusió.
Per exemple: CO s’anomena monòxid de carboni perquè existeixen altres òxids de carboni.
No s’admeten les contraccions excepte en el monòxid. Per exemple: pentaòxid és correcte
però pentòxid és incorrecte.

Núm. prefix Núm. prefix

2 di 8 octa
3 tri 9 nona
4 tetra 10 deca
5 penta 11 undeca
6 hexa 12 dodeca
7 hepta 20 icosa
Nomenclatura de substitució
• S’utilitza majoritàriament per a compostos orgànics. Parteix dels noms dels
hidrurs progenitors, que es poden modificar substituint els àtoms d’hidrogen per
altres àtoms o grups. Els hidrurs progenitors són els hidrurs dels elements dels
grups 13 – 17. La IUPAC recomana els següents noms per aquests compostos.

BH3 Borà CH4 Metà NH3 Azà o amoníac H 2O Oxidà o aigua HF Fluorà
AlH3 Alumà SiH4 Silà PH3 Fosfà H 2S Sulfà HCl Clorà
GaH3 Gal·là GeH4 Germà AsH3 Arsà H2Se Selà HBr Bromà
InH3 Indigà SnH4 Estannà SbH3 Estibà H2Te Tel·là HI Iodà
TlH3 Tal·là PbH4 Plumbà BiH3 Bismutà H2Po Polà HAt Astatà
Nomenclatura de composició
• Majoritàriament utilitzarem la nomenclatura de composició o
estequiomètrica per a elements, ions simples i compostos binaris.
NOMENCLATURA DE COMPOSICIÓ EXEMPLE ( FeCl3)

Amb prefixos multiplicadors Mono, di, tri, tetra... Triclorur de ferro

El prefix “mono” no resulta necessari excepte
si hi ha la possibilitat de confusió. Antiga
nomenclatura sistemàtica.

Amb el nombre d’oxidació Amb nombres romans entre parèntesi. Clorur de ferro(III)
Si l’element només té un nombre d’oxidació no
s’ha d’indicar. Antiga nomenclatura de Stock.
Amb el nombre de càrrega Amb nombres aràbics entre parèntesi. Clorur de ferro(3+)
Només s’utilitza en compostos iònics.
Si l’element menys electronegatiu té un sol
nombre de càrrega, aquest no s’ha d’indicar.
Formulació i nomenclatura d’elements
FÓRMULA N. Prefixos
multiplicadors
Les substàncies elementals estan constituïdes per un sol
Cu Coure
tipus d’àtoms.
Al Alumini
P4 Tetrafòsfor Blanc,
vermell,
negre
He Heli
H2 Dihidrogen
N2 Dinitrogen
O Monooxigen
O2 Dioxigen Oxigen
O3 Trioxigen Ozó
Cl Monoclor
Cl2 Diclor
S8 Octasofre Els gasos nobles són monoatòmics (He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn)
Formulació i nomenclatura d’ions simples
FÓRMULA Nomenclatura Nomenclatura FÓRMULA NOMENCLATURA NOMBRE DE
CATIÓ nombre nombre de ANIÓ CÀRREGA
d’oxidació càrrega H- hidrur(1-) o hidrur
Na+ Ió sodi sodi(1+) S2- sulfur(2-) o sulfur
Ca2+ Ió calci calci(2+) O2- òxid(2-) o òxid
Co2+ Ió cobalt(II) cobalt(2+) O22- diòxid(2-) o peròxid

Co3+ Ió cobalt(III) cobalt(3+) N3- nitrur(3-)

N 3- trinitrur(1-) o azida
Sn 4+
Ió estany(IV) estany(4+)
S22- disulfur(2-)
Hg2 2+
Ió dimercuri(I) dimercuri(2+)
C4- carbur(4-) o carbur
C22- dicarbur(2-) o acetilur
Combinacions binàries de l’hidrogen:
HIDRURS
• HIDRURS METÀL·LICS: Combinació d’un metall (del bloc s, d i/o f) i l’hidrogen.
El metall actua amb nombre d’oxidació positiu i l’hidrogen actua amb nombre
d’oxidació (-I). En primer lloc s’escriu el símbol del metall i en segon lloc el símbol
de l’hidrogen amb un subíndex que indica el nombre d’oxidació del metall.

FÓRMULA Nomenclatura prefixos Nomenclatura nombre Nomenclatura amb

multiplicadors d’oxidació nombre de càrrega

NaH Hidrur de sodi Hidrur de sodi Hidrur de sodi

CoH2 Dihidrur de cobalt Hidrur de cobalt(II) Hidrur de cobalt(2+)
FeH3 Trihidrur de ferro Hidrur de ferro(III) Hidrur de ferro(3+)
FeH2 Dihidrur de ferro Hidrur de ferro(II) Hidrur de ferro(2+)
ZnH2 Dihidrur de zinc Hidrur de zinc Hidrur de zinc
Combinacions binàries de l’hidrogen:
HIDRURS
• HIDRURS NO METÀL·LICS: combinació
d’un element del bloc p amb l’hidrogen.
• Amb els elements dels grups 13,14 i 15:
l’hidrogen actua amb nombre d’oxidació
negatiu (-I). Es formulen de la mateixa
manera que els hidrurs dels blocs s, d i/o f:
AHn (n és el nombre d’oxidació de l’element
A).
• Amb els elements dels grups 16 i 17:
l’hidrogen actua amb nombre d’oxidació
positiu (+I). La fórmula general és HnA (n és
el nombre d’oxidació de l’element A).
S’anomenen hidràcids.
Combinacions binàries de l’hidrogen:
HIDRURS
• Hidrurs amb els elements del grup 13, 14 i 15:
• Nota: no es pot utilitzar la nomenclatura de nombre de càrrega.
Fórmula Nomenclatura prefixos Nomenclatura nombre Nom tradicional
multiplicadors d’oxidació acceptat

BH3 Trihidrur de bor Hidrur de bor Borà

NH3 Trihidrur de nitrogen Hidrur de nitrogen(III) Azà o amoníac
PH3 Trihidrur de fòsfor Hidrur de fòsfor(III) Fosfà
AsH3 Trihidrur d’arseni Hidrur d’arseni(III) Arsà
SbH3 Trihidrur d’antimoni Hidrur d’antimoni(III) Estibà
SiH4 Tetrahidrur de silici Hidrur de silici(IV) Silà
Combinacions binàries de l’hidrogen:
HIDRURS
• Halurs d’hidrogen. Combinacions de l’hidrogen amb els elements dels
grups 16 i 17:
Fórmula Nomenclatura prefixos Fórmula En medi aquós
multiplicadors
HF Fluorur d’hidrogen HF(aq) Àcid fluorhídric
Són dissolucions
aquoses (mescles)
HCl Clorur d’hidrogen HCl(aq) Àcid clorhídric i no corresponen a
H2S Sulfur de dihidrogen H2S(aq) Àcid sulfhídric compostos
químics. Per tant,
HBr Bromur d’hidrogen HBr(aq) Àcid bromhídric el seu ús no està
HI Iodur d’hidrogen HI(aq) Àcid iodhídric admès en les
H2Se Selenur de dihidrogen H2Se(aq) Àcid selenhídric normes de la
IUPAC.
H2Te Tel·lurur de dihidrogen H2Te(aq) Àcid tel·lurhídric
Sals binàries
• Combinacions entre un metall i un no metall: el metall és un catió i el
no metall un anió, per tant es forma un enllaç iònic i s’obté un sòlid
iònic anomenat sal.
Fórmula Nomenclatura prefixos Nomenclatura nombre Nomenclatura amb
multiplicadors d’oxidació nombre de càrrega

NaBr Bromur de sodi Bromur de sodi Bromur de sodi

TiI2 Diiodur de titani Iodur de titani(II) Iodur de titani(2+)

Ca3N2 Dinitrur de tricalci Nitrur de calci Nitrur de calci

PtCl4 Tetraclorur de platí Clorur de platí(IV) Clorur de platí(4+)

FeCl3 Triclorur de ferro Clorur de ferro(III) Clorur de ferro(3+)

Combinacions binàries de no metalls
• Combinacions entre no metalls: poca diferència d’electronegativitat
entre els no metalls, per tant es forma un enllaç covalent i s’obtenen
sòlids o líquids moleculars.
• Nota: no es pot utilitzar la nomenclatura de nombre de càrrega.

Fórmula Nomenclatura prefixos multiplicadors Nomenclatura nombre d’oxidació

BrF Monofluorur de brom Fluorur de brom(I)
NCl3 Triclorur de nitrogen Clorur de nitrogen(III)
B 2S 3 Trisulfur de dibor Sulfur de bor
BP Fosfur de bor Fosfur de bor
As2Se3 Triselenur de diarseni Selenur d’arseni(III)
PCl3 Triclorur de fòsfor Clorur de fòsfor(III)
SiC Carbur de silici Carbur de silici
Combinacions binàries de l’oxigen: ÒXIDS
• Òxids d’elements metàl·lics: el metall actua amb un nombre
d’oxidació positiu i l’oxigen amb el seu nombre d’oxidació negatiu (-II).
Ja que l’electronegativitat de l’oxigen és més gran que la del metall, a
la fórmula sempre apareix el metall en primer lloc i a continuació
l’oxigen. El prefix mono- s’utilitza davant de la paraula òxid solament si l’element que es combina té més d’un nombre d’oxidació i
els elements es troben en una relació 1:1
Fórmula Nomenclatura amb prefixos Nomenclatura amb Nomenclatura amb
multiplicadors nombre d’oxidació nombre de càrrega
Na2O Òxid de disodi Òxid de sodi Òxid de sodi
Cu2O Òxid de dicoure Òxid de coure(I) Òxid de coure(1+)
Co2O3 Triòxid de dicobalt Òxid de cobalt(III) Òxid de cobalt(3+)
PtO2 Diòxid de platí Òxid de platí(IV) Òxid de platí(4+)
HgO Monòxid de mercuri Òxid de mercuri(II) Òxid de mercuri(2+)
Combinacions binàries de l’oxigen: ÒXIDS
• Òxids d’elements no metàl·lics: la fórmula general dels òxids no metàl·lics és
A2On, a on A i n representen el símbol i el nombre d’oxidació del no metall,
respectivament, sempre i quan no es tracti d’un halogen (X), en aquest cas l’ordre
s’inverteix (OnX2).
Combinacions binàries de l’oxigen: ÒXIDS
• Les combinacions binàries de l’oxigen amb els elements metàl·lics i no metàl·lics
s’anomenen com òxids de l’element considerat, però en el cas dels halògens han
d’anomenar-se com halogenurs (o halurs) d’oxigen.

Fórmula Nomenclatura prefixos Nomenclatura nombre d’oxidació

multiplicadors
CO Monòxid de carboni Òxid de carboni(II)
B2O3 Triòxid de dibor Òxid de bor
NO2 Diòxid de nitrogen Òxid de nitrogen(IV)
SO3 Triòxid de sofre Òxid de sofre(VI)
OCl2 Diclorur d’oxigen
O3Cl2 Diclorur de trioxigen
O5Br2 Dibromur de pentaoxigen
Combinacions binàries de l’oxigen:
PERÒXIDS
• Els peròxids són combinacions de l’anió O22-, anomenat peròxid, amb
un altre element que actuarà com electropositiu. L’anió peròxid és
diatòmic i amb càrrega -2, per tant es considera que cada oxigen
actua amb nombre d’oxidació (-I).
Fórmula Nomenclatura prefixos Nomenclatura nombre Nomenclatura nombre
multiplicadors d’oxidació de càrrega

BaO2 Diòxid de bari Peròxid de bari Diòxid(2-) de bari

Na2O2 Diòxid de disodi Peròxid de sodi Diòxid(2-) de sodi
CuO2 Diòxid de coure Peròxid de coure(II) Diòxid(2-) de coure(2+)
H2O2 Diòxid de dihidrogen Peròxid d`hidrogen No és iònic
Combinacions ternàries: HIDRÒXIDS
• Són compostos formats per la combinació de l’ió OH-, anomenat
hidroxil, amb metalls.
Fórmula Nomenclatura prefixos Nomenclatura nombre Nomenclatura nombre de
multiplicadors d’oxidació càrrega
LiOH Hidròxid de liti Hidròxid de liti Hidròxid de liti
Fe(OH)2 Dihidròxid de ferro Hidròxid de ferro(II) Hidròxid de ferro(2+)
Pb(OH)4 Tetrahidròxid de plom Hidròxid de plom(IV) Hidròxid de plom(4+)
Mn(OH)6 Hexahidròxid de manganès Hidròxid de manganès(VI) Hidròxid de manganès(6+)
Fe(OH)3 Trihidròxid de ferro Hidròxid de ferro(III) Hidròxid de ferro(3+)
CuOH Monohidròxid de coure Hidròxid de coure(I) Hidròxid de coure(1+)
Cu(OH)2 Dihidròxid de coure Hidròxid de coure(II) Hidròxid de coure(2+)
Combinacions ternàries: OXOÀCIDS
• Els oxoàcids són compostos amb propietats àcides que contenen
àtoms d’hidrogen, d’oxigen i de no metall, o d’un metall de transició
amb estat d’oxidació elevat.

ÀCIDS INORGÀNICS

HIDRÀCIDS OXOÀCIDS
Compostos binaris: Compostos ternaris:
hidrogen + no hidrogen + oxigen + no
metall dels grups 16 metall o metall amb estat
i 17 d’oxidació elevat (Cr, Mn)
OXOÀCIDS
• La fórmula general dels oxoàcids és HaXbOc , on X és un element no
metàl·lic o un metall amb estat d’oxidació elevat.
• L’hidrogen actua amb nombre d’oxidació +1.
• L’oxigen actua amb nombre d’oxidació -2.
• L’element X actua amb nombre d’oxidació positiu i es pot deduir dels
subíndexs a, b i c si tenim en compte que el compost ha de ser neutre.
OXOÀCIDS (nomenclatura tradicional)
• S’utilitza la nomenclatura tradicional per anomenar els oxoàcids.
Anomena cada compost per mitjà de prefixos i sufixos segons el
nombre d’oxidació de l’àtom central.
hipo -os -os -ic per- -ic
-1 +1 +3 +5 +7 Cl, Br, I
Mn(+6) Mn(+7)
-2 +2 +4 +6 S, Se, Te
-3 +3 +5 N, P, As
-4 C, Si(+4)
-3 B(+3)
Cr(+6)
OXOÀCIDS
• S’escriuen en ordre HaXbOc (generalment b és 1).
• S’han de trobar els valors dels subíndexs a i c.
• Substituir les seves valències.
• Si la valència de X és parell a=2
• Si la valència de X és senar a=1
• Es calcula el valor de c, tenint en compte que la suma dels nombres d’oxidació de tots els
àtoms de la fórmula ha de ser zero.
Ex. Àcid sulfúric Ex. Àcid clorós
Ha S Oc . Ha Cl Oc
València del S és +6 à a = 2 València del Cl és +3 à a = 1
H2 S Oc H Cl Oc
+1.2 +6 -2.c +1 +3 -2.c
+.2 +6 -2.c = 0 à c = 8/2 = 4 +1 +3 -2.c = 0 à c = 4/2 = 2 à
à Per tant la fòrmula serà H2 S O4 Per tant la fòrmula serà H Cl O2
OXOÀCIDS Element del Fórmula de
grup 17 l'oxoàcid
Nom de l'oxoàcid

Cl(I) HClO Àcid hipoclorós

Cl(III) HClO2 Àcid clorós
En aquestes taules es recullen les Cl(V) HClO3 Àcid clòric
fórmules i els noms dels oxoàcids més Cl(VII) HClO4 Àcid perclòric
comuns de cada grup del bloc no Element del Fórmula de
Nom de l'oxoàcid
metàl·lic de la taula periòdica i també grup 16 l'oxoàcid

dels metalls de transició més S(II) H2SO2 Àcid hiposulfurós

S(IV) H2SO3 Àcid sulfurós
importants en els seus estats d’oxidació
S(VI) H2SO4 Àcid sulfúric
més alts.
Element del Fórmula de
Nom de l'oxoàcid
grup 15 l'oxoàcid
Metall de Fórmula de
Nom de l'oxoàcid N(III) HNO2 Àcid nitrós
transició l'oxoàcid
N(V) HNO3 Àcid nítric
Cr(VI) H2CrO4 Àcid cròmic
Element del Fórmula de
Mn(VI) H2MnO4 Àcid mangànic Nom de l'oxoàcid
grup 14 l'oxoàcid
Mn(VII) HMnO4 Àcid permangànic H2CO3
C(IV) Àcid carbònic
OXOÀCIDS (meta i orto)
• Tots els àcids anomenats anteriorment s’obtenen per addició d’una molècula
d’aigua al corresponent òxid. Aquests àcids s’anomenen meta, i quan sigui
necessari diferenciar-los d’altres àcids més hidratats s’ha d’incorporar el prefix
meta- al nom. Aquest prefix no l’utilitzarem excepte quan formulem àcids dels
elements B, Si, P, As i Sb.

• Els àcids que tenen un grau més d’hidratació amb una molècula d’aigua
addicional respecte a la forma meta, es coneixen com a formes orto, i s’afegeix el
prefix orto- al nom per diferenciar-les de les anteriors. No és obligatori utilitzar
aquest prefix i en la nova nomenclatura es deixa completament d’utilitzar.
Orto(oxoàcid) = Meta(oxoàcid) + H2O
OXOÀCIDS (meta i orto)
Grup 13 Grup 15
Bor (B) Fosfor (P), Arsènic (As) i Antimoni (Sb)
Estats d'oxidació Fórmula Nomenclatura Estats d'oxidació Fórmula Nomenclatura
+3 HBO2 àcid metabòric +3 HPO2 àcid metafosforós
+3 H3BO3 àcid bòric
+3 H3PO3 àcid fosforós
Grup 14
Silici (Si) +5 HP03 àcid metafosfòric
+4 H2SiO3 Àcid metasilícic +5 H3PO4 àcid fosfòric
+4 H4SiO4 Àcid silícic

Recordar que el prefix ORTO- no s’ha d’utilitzar.

OXOÀCIDS (diÀCIDS)
• Els di(oxoàcids) són compostos que tenen a la molècula dos àtoms del
no metall. Es formulen sumant dues molècules d’oxoàcid i restant-li
una d’aigua.
Di(oxoàcid) = 2 (oxoàcid) − H2O

Diàcids Nom tradicional

2 H2SO4 - H2O = H2S2O7 Àcid disulfúric
2 H3PO4 - H2O = H4P2O7 Àcid difosfòric
2 H2CrO4 - H2O = H2Cr2O7 Àcid dicròmic
2 H2SO3 - H2O = H2S2O5 Àcid disulfurós
OXOÀCIDS

Reconeixement dels tipus d’àcids: Ha Xb Oc

Oxoàcid /Metaoxoàcid → a = 1, 2 i b = 1 (H X Oc , H2 X Oc )
Ortooxoàcid → a ≥ 3 i b = 1 (H3 X Oc )
Dioxoàcid → b = 2 (Ha X2 Oc )
OXOSALS (nomenclatura tradicional)
• Les oxosals són compostos derivats dels oxoàcids en els quals s’han de substituir
tots els hidrògens per cations metàl·lics. Es formulen combinant el catió amb
l’anió que es forma quan l’oxoàcid perd els hidrogens.

Oxoàcid Anió Catió Oxosal

H2 S O 4 S O 42 − Ca2+ Ca2 (SO4)2 Ca S O4

H3 P O 4 P O 43 − Na+ Na3 PO4

H Cl O4 Cl O4 − Al3+ Al (Cl O4)3

OXOSALS (nomenclatura tradicional)
• Les oxosals s’anomenen amb el nom de l’oxoanió i a continuació el nom del
metall. El nom de l’anió es determina a partir del nombre d’oxidació del no metall
fent un recompte de càrregues i aplicant les terminacions de la taula següent
hipo -os -os -ic per- -ic
-it -it -at -at
-1 +1 +3 +5 +7 Cl, Br, I, Mn(+6,+7)
-2 +2 +4 +6 S, Se, Te
-3 +3 +5 N, P, As
-4 C, Si(+4)
-3 B(+3)
Cr(+6)
OXOSALS (nomenclatura tradicional)
• Les oxosals s’anomenen amb el nom de l’oxoanió i a continuació
el nom del metall. El nom de l’anió es determina a partir del
nombre d’oxidació del no metall fent un recompte de càrregues i
aplicant les terminacions de la taula
•
Ex. Clorat de calci Ex. Sulfit de bari
Ió calci Ca2+ Clorat: Cl(+5) Ió bari Ba2+ Sulfit: S(+4)
(ClO3)- (SO3)2-
Ca2+ (ClO3)- Ba2+ (SO3)2-
Ba2/2 (SO3)2/2
Ca(ClO3)2 BaSO3
OXOSALS (nomenclatura tradicional)
• Les oxosals s’anomenen amb el nom de l’oxoanió i a continuació el nom del metall. El nom de
l’anió es determina a partir de l’àcid del qual deriva.
* Si l’àcid acaba en ic l’anió acaba en at.
* Si l’àcid acaba en it l’anió acaba en at

Ex. Nitrat de magnesi Ex. Hiposelenit d’alumini

Nitrat ve de l’àcid nítric HNO3 Hiposelenit ve de l’àcid H2SO2
H/NO3 (NO3)- H2/ SO2 ( SO2) 2-

Mg2+ (NO3)- Al3+ (SO2)2-

Mg(NO3)2 Al2 (SO2)3

OXOSALS (nomenclatura tradicional)
Nom tradicional Nom tradicional
Fórmula de l'anió Nom de l'anió Fórmula de l'oxosal amb nombre amb nombre de
d'oxidació càrrega
SiO44- silicat Ca2SiO4 silicat de calci silicat de calci
PO43- fosfat FePO4 fosfat de ferro(III) fosfat de ferro(3+)
PO3- metafosfat Zn(PO3)2 metafosfat de zinc metafosfat de zinc
SO42- sulfat Al2(SO4)3 sulfat d'alumini sulfat d'alumini
SO32- sulfit CaSO3 sulfit de calci sulfit de calci
ClO4- perclorat KClO4 perclorat de potassi perclorat de potassi
ClO3- clorat Bi(ClO3)3 clorat de bismut(III) clorat de bismut(3+)
ClO2- clorit Mg(ClO2)2 clorit de magnesi clorit de magnesi
ClO- hipoclorit NaClO hipoclorit de sodi hipoclorit de sodi
Nomenclatura d’ions heteropoliatòmics

Fórmula Nomenclatura tradicional

SiO44- Ió silicat

PO43- Ió fosfat

PO3- Ió metafosfat

SO42- Ió sulfat

SO32- Ió sulfit

ClO4- Ió perclorat

ClO2- Ió clorit
Nomenclatura d’ions
heteropoliatòmics

Fórmula Nom tradicional

H3O+ oxoni

NH4+ amoni