Formulació i nomenclatura

Química inorgànica

Adaptat a les recomanacions

de la IUPAC de 2005
 1. ELEMENTS QUÍMICS
1.1. Nom dels elements químics

 Els noms dels elements químics són es que apareixen a la taula periòdica.
 1. ELEMENTS QUÍMICS
1.2. Nom dels nous elements químics

 Els elements químics acabats de descobrir tenen uns noms provisionals fins que no
se’ls assigna un nom definitiu.

 Poden anomenar-se directament a partir del seu nombre atòmic (Z).

L’element de Z=116 és l’element 116

 Però la IUPAC ha aprovat un codi de tres lletres que deriva directament del nombre
atòmic fent servir aquestes arrels:

0 = nil 1 = un 2 = bi 3 = tri 4 = quad

5 = pent 6 = hex 7 = sept 8 = oct 9 = enn

Les arrels s’escriuen juntes en l’ordre dels dígits del nombre atòmic, acabats en i
(català), io (castellà) o ium (anglès).

L’element de Z=116 és l’ununhexi, símbol Uuh

 1. ELEMENTS QUÍMICS
1.3. Isòtops dels elements

 Els diferents isòtops d’un element químic es designen indicant el nom de l’element i el
nombre màssic.

L’isòtop de l’oxigen de nombre màssic 18 és l’oxigen-18 o 18O.

 Els isòtops de l’hidrogen són una excepció a aquesta regla, perquè tenen nom i símbol
alternatius.

Símbol Símbol Nom Nom

alternatiu alternatiu
1H hidrogen-1 proti
2H D hidrogen-2 deuteri
3H T hidrogen-3 triti
 1. ELEMENTS QUÍMICS
1.4. Substàncies elementals

 Els gasos nobles són monoatòmics.

 La resta d’elements gasosos acostumen  Alguns elements formen molècules de

a estar constituïts per molècules composició definida.
diatòmiques. (H2, N2, O2, …)

P4 S8
 1. ELEMENTS QUÍMICS
1.5. Nom de les substàncies elementals

Fórmula Nom Nom

sistemàtic acceptat
 Com a regla general, s’anomenen amb Agn plata
el nom de l’element químic ferro
Fen
corresponent.
He heli

 En el cas dels no metalls que formen Ne neó

molècules, el seu nom es basa en el
H2 dihidrogen
nombre d’àtoms que tingui la molécula i
s’indica amb el corresponent prefix N2 dinitrogen
multiplicador.
P4 tetrafòsfor fòsfor blanc

O2 dioxigen oxigen
 El prefix mono s’utilitza únicament en
els casos en els que l’element no es O3 trioxigen ozó
troba en la naturalesa en estat
monoatòmic. S8 octasofre

F2 difluor

N mononitrogen
 2. NOMBRES D’OXIDACIÓ
2.1. Concepte

El nombre d’oxidació o estat d’oxidacíó d’un element correspon al nombre

d’electrons captats, cedits o compartits per un àtom de l’element quan forma
un compost estable.

 En general, els metalls tenen nombres d’oxidació positius.

Exemples: K (+1), Ca (+2), Fe (+2, +3), Cu (+1, +2)

 Els no metalls tenen nombres d’oxidació negatius i positius.

Exemples: F (-1), O (-2), Cl (-1, +1, +3, +5, +7)

2. NOMBRES D’OXIDACIÓ
2.2. Taula
 2. NOMBRES D’OXIDACIÓ
2.3. Regles

 Els nombres d’oxidació dels àtoms de les substàncies elementals és zero.

En els ions monoatòmics és igual a la càrrega de l’ió.

Tots els àtoms tenen nombre El nombre d’oxidació del cobalt

d’oxidació zero: He, O2, N2, Fe, P4, S8 en el Co2+ és +2

 La suma dels nombres d’oxidació de tots els àtoms en un compost neutre és

igual a zero.

+1 +6 -2
H2SO4 2·(+1) + 1·(+6) + 4·(-2) = 0

 La suma dels nombres d’oxidació de tots els àtoms en un ió poliatòmic és

igual a la càrrega de l’ió.

+5 -2
P2O74- 2·(+5) + 7·(-2) = -4
3. Compostos binaris
3.1. Classificació

Combinacions binàries de l’oxigen

• Òxids
• Peròxids

Combinacions binàries de l’hidrogen

• Hidrurs
• Hidràcids

Sals binàries

Altres combinacions binàries

 3. Compostos binaris
3.2. Normes de la IUPAC

 La IUPAC és l’organisme internacional encarregat d’establir les normes de formulació

(escriptura de les fórmules) i nomenclatura (escriptura dels noms) dels compostos
químics.

http://iupac.org
 3. Compostos binaris
3.2. Normes de la IUPAC

 Les darreres recomanacions de la IUPAC sobre formulació i nomenclatura dels

compostos inorgànics són de l’any 2005.

 Aquestes recomanacions introdueixen canvis significatius respecte a normes anteriors

i són les que estudiem en aquesta presentació.

 Segons aquestes recomanacions, els compostos inorgànics es poden anomenar de tres

maneres diferents:

• Nomenclatura de composició o estequiomètrica.

• Nomenclatura de substitució.
• Nomenclatura d’addició.

Aquest curs estudiarem només la nomenclatura de composició o estequiomètrica,

que es basa en la composició de la substància, en la proporció en que es troben els
diferents elements, i no té en compte l’estructura.
 3. Compostos binaris
3.3. Formulació

 En la fórmula dels compostos binaris l’element més electronegatiu s’escriu sempre

a la dreta.

 A aquest element se li assignarà nombre d’oxidació negatiu.

NaCl H2S OCl2 PH3

 3. Compostos binaris
3.4. Seqüència dels elements segons l’electronegativitat

Seqüència dels elements químics ordenats en funció de la seva electronegativitat, pel

que fa a l’obtenció de fórmules.

Quan es comparen dos elements, el primer que es troba seguint les fletxes és
sempre el més electronegatiu.
 3. Compostos binaris
3.5. Nomenclatura de composició o estequiomètrica

 La proporció de cada element es pot indicar de tres maneres diferents.

Com s’indica la proporció de

cada element? Exemple: NiF2

Amb prefixos multiplicadors difluorur de níquel

Amb el nombre d’oxidació fluorur de níquel(II)
Amb el nombre de càrrega fluorur de níquel(2+)
 3. Compostos binaris
3.5. Nomenclatura de composició o estequiomètrica

Nombre d’àtoms Prefix

1 mono
2 di
3 tri
 El prefix mono es considera superflu i
només s’utiitza per a donar èmfasi quan 4 tetra
es comparen substàncies relacionades
(NO i NO2). 5 penta
 Quan s’utilitzen prefixos no es poden 6 hexa
utilitzar contraccions (no és vàlid
tetròxid o pentòxid, per exemple), 7 hepta
excepte en el cas de monòxid, que sí
s’accepta. 8 octa
9 nona
NiF2 difluorur de níquel 10 deca
 3. Compostos binaris
3.5. Nomenclatura de composició o estequiomètrica

 S’indiquen els nombres d’oxidació en nombres romans i escrits entre

parèntesi just al costat del nom de l’element i sense deixar cap espai buit.

 Si l’element només té un nombre d’oxidació, aquest no s’ha d’indicar.

 Aquesta nomenclatura coincideix amb l’anomenada anteriorment

nomenclatura d’Stock.

NiF2 fluorur de níquel(II)

 3. Compostos binaris
3.5. Nomenclatura de composició o estequiomètrica

 S’indiquen els nombres de càrrega en nombres aràbics i escrits entre

parèntesi just al costat del nom de l’element i sense deixar cap espai buit. En
primer lloc s’escriu el nombre i a continuació el signe.

 Si l’element menys electronegatiu només té un nombre de càrrega, aquest no

s’ha d’indicar.

 Aquesta nomenclatura només es pot utilitzar en compostos iònics

(combinacions de metall i no-metall).

NiF2 fluorur de níquel(2+)

 3. Compostos binaris
3.6. Òxids

Els òxids són combinacions binàries de l’oxigen amb un element menys electronegatiu
(qualsevol altre element excepte els halògens).

 L’oxigen actua amb nombre d’oxidació -2.

 L’altre element té nombre d’oxidació positiu.

+n -2
Es simplifica
E O E2On si es pot.
 3. Compostos binaris
3.6. Òxids

Indica el nombre d’àtoms de l’element

Prefix òxid de Prefix nom de l’element

Indica el nombre d’àtoms d’oxigen

 El prefix mono es considera supeflu i només s’utiitza per a donar èmfasi quan es comparen
substàncies relacionades (NO i NO2).

 Quan s’utilitzen prefixos no es poden utilitzar contraccions (no és vàlid tetròxid o pentòxid,
per exemple), exemple en el cas de monòxid, que sí s’accepta.
 3. Compostos binaris
3.6. Òxids

Nombre d’oxidació de l’element

amb nombres romans

òxid de nom de l’element ( )

 S’indiquen els nombres d’oxidació en nombres romans i escrits entre parèntesi

just al costat del nom de l’element i sense deixar cap espai buit.

 Si l’element només té un nombre d’oxidació, aquest no s’ha d’indicar.

 Aquesta nomenclatura coincideix amb l’anomenada anteriorment nomenclatura

d’Stock.
 3. Compostos binaris
3.6. Òxids

Càrrega de l’ió en nombres aràbics

seguit del signe

òxid de nom de l’element ( )

 S’indiquen els nombres de càrrega en nombres aràbics i escrits entre parèntesi

just al costat del nom de l’element i sense deixar cap espai buit. Primer s’escriu el
nombre i després el signe.

 Aquesta nomenclatura només és vàlida per a compostos iònics, per tant, per a
òxids metàl·lics (metall + oxigen).

 No cal indicar la càrrega de l’ió si no hi ha ambigüitat.

 3. Compostos binaris
3.6. Òxids

Amb prefixos Amb nombre Amb nombre de

Fórmula
multiplicadors d’oxidació càrrega
K2O òxid de dipotassi òxid de potassi òxid de potassi
CaO òxid de calci òxid de calci òxid de calci
FeO monòxid de ferro òxid de ferro(II) òxid de ferro(2+)
Fe2O3 triòxid de diferro òxid de ferro(III) òxid de ferro(3+)
Cu2O òxid de dicoure òxid de coure(I) òxid de coure(1+)
CuO òxid de monocoure òxid de coure(II) òxid de coure(2+)
CO monòxid de carboni òxid de carboni(II) -
CO2 diòxid de carboni òxid de carboni(IV) -
N2O5 pentaòxid de òxid de nitrogen(V) -
dinitrogen
SO3 triòxid de sofre òxid de sofre(VI) -
 3. Compostos binaris
3.6. Òxids

 A partir de les noves recomanacions de la IUPAC de 2005, les combinacions de

l’oxigen amb els halògens deixen de ser considerades òxids, degut a què
l’oxigen és el component menys electronegatiu de la combinació.

Abans Recomanacions 2005

Fórmula Nom Fórmula Nom
Cl2O òxid de diclor OCl2 diclorur d’oxigen
Br2O3 triòxid de dibrom O3Br2 dibromur de trioxigen
I2 O 5 pentaòxid de diiode O5 I2 diiodur de pentaoxigen
Cl2O7 heptaòxid de diclor O7Cl2 diclorur d’heptaoxigen
 3. Compostos binaris
3.6. Òxids

El rovell està format per L’òxid de titani(4+) és un component de

òxid de ferro(III) hidratat pintures, cremes de protecció solar i
s’utilitza també com a colorant alimentari.
 3. Compostos binaris
3.6. Òxids

El diòxid de carboni format en El diòxid de nitrogen produït pels

les combustions és un dels motors dels vehicles és dels principals
principals responsables de contaminants atmosfèrics a les grans
l’efecte hivernacle. ciutats (smog fotoquímic).
 3. Compostos binaris
3.7. Peròxids

Els peròxids són combinacions binàries de l’ió peròxid (O22-) amb un altre element
(metall o no metall).

 L’oxigen actua amb nombre d’oxidació -1.

 L’altre element té nombre d’oxidació positiu.

+n
2-
E O2 E2O2n Es simplifica si
es pot
 3. Compostos binaris
3.7. Peròxids

Amb prefixos Amb nombre

Fórmula Nom acceptat
multiplicadors d’oxidació
H2O2 diòxid de dihidrogen peròxid d’hidrogen aigua oxigenada

Na2O2 diòxid de disodi peròxid de sodi

CuO2 diòxid de coure peròxid de coure(II)

L’aigua oxigenada és una solució diluïda

de peròxid d’hidrogen que s’utilitza com a
desinfectant i blanquejant.
 3. Compostos binaris
3.8. Hidrurs

Els hidrurs són combinacions binàries de l’hidrogen amb un element menys electronegatiu
(elements dels grups 1-15: metalls i no metalls dels grups 13, 14 i 15).

 L’hidrogen actua amb nombre d’oxidació -1.

 L’altre element té nombre d’oxidació positiu. En el cas dels metalls, pot ser
qualsevol dels seus nombres d’oxidació. Pel que fa als no metalls, els nombres
d’oxidació són +3 (B, N, P, As, Sb) i +4 (C, Si).

+n -1

E H EHn
3. Compostos binaris
3.8. Hidrurs

 En la nomenclatura de composició, s’anomenen amb la paraula hidrur per a

l’hidrogen seguit de la preposició de i del nom de l’altre element.

 La proporció dels elements s’indica amb els corresponents prefixos

multiplicadors, o amb el nombre d’oxidació o el nombre de càrrega de
l’element més electropositiu, en el cas que aquest en tingui més d’un de
diferent.

 El nombre de càrrega només s’indica quan el compost té carácter iònic, és a

dir, en el cas dels hidrurs metàl·lics (hidrogen + metall).
 3. Compostos binaris
3.8. Hidrurs

Amb prefixos Amb nombre Amb nombre de

Fórmula
multiplicadors d’oxidació càrrega
LiH hidrur de liti hidrur de liti hidrur de liti

FeH2 dihidrur de ferro hidrur de ferro(II) hidrur de ferro(2+)

FeH3 trihidrur de ferro hidrur de ferro(III) hidrur de ferro(3+)

ZnH2 dihidrur de zinc hidrur de zinc hidrur de zinc

BH3 trihidrur de bor hidrur de bor no iònic

SiH4 tetrahidrur de silici hidrur de silici no iònic

PH3 trihidrur de fòsfor hidrur de fòsfor no iònic

3. Compostos binaris
3.8. Hidrurs

 En la nomenclatura de substitució els hidrurs dels elements dels grups 13-15

s’anomenen hidrurs progenitors.

Grup 13 Grup 14 Grup 15

BH3 borà CH4 metà NH3 azà
SiH4 silà PH3 fosfà
AsH3 arsà
SbH3 estibà

S’admet el nom amoníac (NH3), però deixen de ser acceptats

fosfina (PH3), arsina (AsH3) i estibina (SbH3).
 3. Compostos binaris
3.8. Hidrurs

L’amoníac (NH3) és un gas a El metà (CH4) és el principal

pressió i temperatura ambient, component del gas natural.
però les seves dissolucions
aquoses s’utilitzen com a
producte de neteja.
 3. Compostos binaris
3.9. Hidràcids

Els hidràcids són combinacions binàries de l’hidrogen amb un element més electronegatiu
(no metalls dels grups 16 i 17).

 L’hidrogen actua amb nombre d’oxidació +1.

 L’altre element té nombre d’oxidació -1 (F, Cl, Br, I) o -2 (S, Se, Te).

+1 -n

H E HnE
 3. Compostos binaris
3.9. Hidràcids

 En la nomenclatura de composició, s’anomenen escrivint el nom de l’element

més electronegatu amb la terminació –ur seguit de la preposició de i la
paraula hidrogen.

 La proporció dels elements s’indica amb els corresponents prefixos

multiplicadors, si cal.

 Les dissolucions aquoses d’aquests compostos tenen carácter àcid. Per això es
poden continuar anomenant amb la paraula acid seguida del nom de l’element
acabar en -hídric.
 3. Compostos binaris
3.9. Hidràcids

Amb prefixos Amb nombre

Fórmula Nom acceptat
multiplicadors d’oxidació
HF fluorur d’hidrogen fluorur d’hidrogen àcid fluorhídric

HCl clorur d’hidrogen clorur d’hidrogen àcid clorhídric

HBr bromur d’hidrogen bromur d’hidrogen àcid bromhídric

HI iodur d’hidrogen iodur d’hidrogen àcid iodhídric

H2S sulfur de dihidrogen sulfur d’hidrogen àcid fluorhídric

H2Se selenur de dihidrogen selenur d’hidrogen àcid selenhídric

H2Te tel·lurur de dihidrogen tel·lurur d’hidrogen àcid tel·lurhídric

 3. Compostos binaris
3.9. Hidràcids

El salfumant és una dissolució El sulfur d’hidrogen (H2S) és un gas

aquosa d’àcid clorhídric (HCl). incolor amb una olor característica a
ous podrits.
3. Compostos binaris
3.10. Combinacions de metall amb no metall (sals binàries)

 El no metall actua amb el seu nombre d’oxidació negatiu.

 El metall pot actuar amb qualsevol dels seus nombres d’oxidació.

+m -n
El metall a l’esquerra i
A B AnBm el no metall a la dreta.
Es simplifica si es pot.

 S’anomenen escrivint el nom del no metall amb la terminació

–ur seguit de la preposició de i el nom del metall.

 Segons sistema utilitzat, s’empren els prefixos multiplicadors o

els nombres d’oxidació o de càrrega, quan siguin necessaris.
 3. Compostos binaris
3.10. Combinacions de metall amb no metall (sals binàries)

Amb prefixos Amb nombre Amb nombre de

Fórmula
multiplicadors d’oxidació càrrega
NaBr bromur de sodi bromur de sodi bromur de sodi
FeCl2 diclorur de ferro clorur de ferro(II) clorur de ferro(2+)
FeCl3 triclorur de ferro clorur de ferro(III) clorur de ferro(3+)
Na2S sulfur de disodi sulfur de sodi sulfur de sodi
Al2S3 trisulfur de dialumini sulfur d’alumini sulfur d’alumini
AuI3 triiodur d’or iodur d’or(III) iodur d’or(3+)
NiS sulfur de níquel sulfur de níquel(II) sulfur de níquel(2+)
Ag2Te tel·lurur de diplata tel·lurur de plata tel·lurur de plata
CaF2 difluorur de calci fluorur de calci fluorur de calci
 3. Compostos binaris
3.10. Combinacions de metall amb no metall (sals binàries)

El clorur de sodi (NaCl) és el El clorur de calci (CaCl2) és un

principal component de la sal de deshidratant que s’utilitza en
cuina. productes per a absorbir la humitat.
3. Compostos binaris
3.11. Combinacions de no metall amb no metall

 L’element més electronegatiu actua amb el seu nombre d’oxidació negatiu.

 L’element menys electronegatiu pot actuar amb qualsevol dels seus

nombres d’oxidació positius.

+m -n L’element menys
electronegatiu a l’esquerra i el
A B AnBm més electronegatiu a la dreta.
Es simplifica si es pot.

 S’anomenen escrivint el nom de l’element més electronegatiu

amb la terminació –ur seguit de la preposició de i el nom de
l’element menys electronegatiu.

 Segons sistema utilitzat, s’empren els prefixos multiplicadors o els

nombres d’oxidació, quan siguin necessaris.
 3. Compostos binaris
3.11. Combinacions de no metall amb no metall

Amb prefixos Amb nombre Amb nombre de

Fórmula
multiplicadors d’oxidació càrrega
SF6 hexafluorur de sofre fluorur de sofre(VI) no iònic
tetraclorur de clorur de carboni
CCl4 no iònic
carboni (IV)
PCl3 triclorur de fòsfor clorur de fòsfor(III) no iònic
pentaclorur de
PCl5 clorur de fòsfor(V) no iònic
fòsfor
BN nitrur de bor nitrur de bor no iònic
GaAs arsenur de gal·li arsenur de gal·li no iònic
ICl7 heptaclorur de iode clorur de iode(VII) no iònic
 3. Compostos binaris
3.11. Combinacions de no metall amb no metall

L’arsenur de gal·li (GaAs) és un L’hexafluorur de sofre (SF6) és un gas

material semiconductor que s’utilitza cinc vegades més dens de l’aire, que
en la fabricació de circuits integrats i omple el coixí d’aire de la línia de calçat
díodes. esportiu Nike Air Max.
 4. Hidròxids

Els hidròxids són combinacions ternàries en els quals l’ió hidròxid (OH-) es combina amb
un catió metàl·lic.

Mn+ OH- M(OH)n

 S’anomenen amb la paraula hidròxid seguida de la preposició de i del nom del

catió metàl·lic.

 Segons el sistema utilitzat, s’empren els prefixos multiplicadors o els nombres

d’oxidació o de càrrega, quan siguin necessaris.
 4. Hidròxids

Amb prefixos Amb nombre Amb nombre de

Fórmula
multiplicadors d’oxidació càrrega
NaOH hidròxid de sodi hidròxid de sodi hidròxid de sodi
Ca(OH)2 dihidròxid de calci hidròxid de calci hidròxid de calci
monohidròxid de
CuOH hidròxid de coure(I) hidròxid de coure(1+)
coure
Cu(OH)2 dihidròxid de coure hidròxid de coure(II) hidròxid de coure(2+)
tetrahidròxid de
Pb(OH)4 hidròxid de plom(IV) hidròxid de plom(4+)
plom
Cr(OH)3 trihidròxid de crom hidròxid de crom(III) hidròxid de crom(3+)
 4. Hidròxids

Les solucions aquoses concentrades Les solucions aquoses d’hidròxid de

d’hidròxid de sodi (NaOH), també magnesi (Mg(OH)2), anomenades llet
anomenades sosa càustica, són de magnèsia, s’utilitzen com a laxant i
molt corrosives i s’utilitzen en els com a antiàcid.
desembussadors domèstics.
 5. Oxoàcids
5.1. Definició

Els oxoàcids són combinacions ternàries d’hidrogen, oxigen i un tercer element

anomenat àtom central.

Fórmula general:
HaXbOc

X és l’àtom central. Pot ser un no metall o un metall de transició amb nombres

d’oxidació elevats.
 5. Oxoàcids
5.2. Nombres d’oxidació

 L’hidrogen actua amb nombre d’oxidació +1.

 L’oxigen actua amb nombre d’oxidació -2.

+1 x -2

HaXbOc
Com es calcula el nombre d’oxidació de
l’àtom central (x)?

2𝑐 − 𝑎
𝑎 · +1 + 𝑏 · 𝑥 + 𝑐 · −2 = 0 ⇒ 𝑥=
𝑏
 5. Oxoàcids
5.3. Formulació i nomenclatura

La IUPAC continua acceptant l’ús de la

nomenclatura tradicional per als oxoàcids.

 S’anomenen amb la paraula àcid seguida del nom de l’element que actua com a
àtom central, amb un prefix i/o sufix en funció del seu nombre d’oxidació.

Nombres d’oxidació de l’àtom central

prefix sufix quatre tres dos un
hipo- -ós més baix més baix
-ós segon intermig més baix
-ic tercer més alt més alt únic
per- -ic més alt
 5. Oxoàcids
5.3. Formulació i nomenclatura

Nombres d’oxidació que poden presentar els

elements que actuen com a àtom central en
els oxoàcids.

Elements hipo- -ós -os -ic per- -ic

Halògens (Cl, Br, I) +1 +3 +5 +7
Anfígens (S, Se) +4 +6
Grup 15 (N, P, As) +1 +3 +5
Grup 14 (C, Si) +4
Grup 13 (B) +3
Mn +6 +7
Cr +6
 5. Oxoàcids
5.3. Formulació i nomenclatura

Prefixos orto- i meta-

 Els elements B, Si, P i As formen dos oxoàcids per a cada nombre d’oxidació, que
difereixen en el nombre d’àtoms d’H i d’O.

 Fins ara a l’oxoàcid amb més àtoms d’H i d’O se l’anomenava amb el prefix orto- i
al que en tenia menys amb el meta-.

 Amb les recomanacions de la IUPAC de 2005, el prefix orto- deixa d’utilizar-se.

Es manté l’ús del prefix meta-.
 5. Oxoàcids
5.3. Formulació i nomenclatura

Prefix di-

 Els oxoàcids amb doble nombre de l’àtom central es poden considerar formats
per la condensació de dues molècules de l’àcid i l’eliminació d’una molécula d’aigua.

H2SO4 + H2SO4 H2S2O7

H2O

 S’anomenen amb el prefix di- davant del nom de l’oxoàcid de procedència.

5. Oxoàcids
5.3. Formulació i nomenclatura

Nombre
Fórmula Nom (àcid ...)
d’oxidació
HBO2 +3 metabòric

H3BO3 +3 bòric
5. Oxoàcids
5.3. Formulació i nomenclatura

Nombre
Fórmula Nom (àcid ...)
d’oxidació
H2CO3 +4 carbònic

H2SiO3 +4 metasilícic

H4SiO4 +4 silícic
5. Oxoàcids
5.3. Formulació i nomenclatura

Nombre
Fórmula Nom (àcid ...)
d’oxidació
H2N2O2 +1 hiponitrós

HNO2 +3 nitrós

HNO3 +5 nítric
5. Oxoàcids
5.3. Formulació i nomenclatura

Nombre
Fórmula Nom (àcid ...)
d’oxidació
HPO2 +3 metafosforós

H3PO3 +3 fosforós

HPO3 +5 metafosfòric

H3PO4 +5 fosfòric

H4P2O7 +5 difosfòric
5. Oxoàcids
5.3. Formulació i nomenclatura

Nombre
Fórmula Nom (àcid ...)
d’oxidació
HAsO2 +3 metaarsenós

H3AsO3 +3 arsenós

HAsO3 +5 metaarsènic

H3AsO4 +5 arsènic
5. Oxoàcids
5.3. Formulació i nomenclatura

Nombre
Fórmula Nom (àcid ...)
d’oxidació
H2SO3 +4 sulfurós

H2SO4 +6 sulfúric

H2S2O7 +6 disulfúric

H2SeO3 +4 selenós

H2SeO4 +6 selènic
5. Oxoàcids
5.3. Formulació i nomenclatura

Nombre
Fórmula Nom (àcid ...)
d’oxidació
HClO +1 hipoclorós

HClO2 +3 clorós

HClO3 +5 clòric

HClO4 +7 perclòric
5. Oxoàcids
5.3. Formulació i nomenclatura

Nombre
Fórmula Nom (àcid ...)
d’oxidació
HBrO +1 hipobromós
HBrO2 +3 bromós
HBrO3 +5 bròmic
HBrO4 +7 perbròmic
HIO +1 hipoiodós
HIO2 +3 iodós
HIO3 +5 iòdic
HIO4 +7 periòdic
5. Oxoàcids
5.3. Formulació i nomenclatura

Nombre
Fórmula Nom (àcid ...)
d’oxidació
H2CrO4 +6 cròmic

H2Cr2O7 +6 dicròmic

H2MnO4 +6 mangànic

HMnO4 +7 permangànic
 5. Oxoàcids
5.3. Formulació i nomenclatura

L’àcid sulfúric (H2SO4) L’àcid fosfòric (H3PO4) s’utilitza com a

concentrat és molt corrosiu i acidulant (E-338) en diferents productes
una substància imprescindible a alimentaris.
la indústria química.
 5. Oxoàcids
5.4. Tioàcids

Els tioàcids poden considerar-se com a derivats dels oxoàcids en què algun dels
àtoms d’oxigen que están units a l’àtom central són substituïts per àtoms de sofre.

 S’anomenen afegint el prefix tio- davant del nom de l’oxoàcid del qual es considera
que deriven.

Oxoàcid Tioàcid

Fórmula Nom (àcid ...) Fórmula Nom (àcid ...)

H2SO3 sulfurós H2S2O2 tiosulfurós

H2SO4 sulfúric H2S2O3 tiosulfúric

 6. IONS
6.1. Cations monoatòmics

 S’anomenen amb el nom de l’element seguit del nombre de càrrega, entre

parèntesi i sense deixar cap espai en blanc.

Fórmula Nom sistemàtic Nom acceptat

H+ hidrogen(1+) hidró
K+ potassi(1+)
Mg2+ magnesi(2+)
Fe2+ ferro(2+)
Fe3+ ferro(3+)
Au+ or(1+)
Au3+ or(3+)
 6. IONS
6.2. Cations homopoliatòmics

 S’anomenen amb el nom de l’element precedit del prefix de multiplicitat i seguit del
nombre de càrrega, entre parèntesi i sense deixar cap espai en blanc.

Fórmula Nom sistemàtic Nom acceptat

Hg22+ dimercuri(2+)
S42+ tetrasofre(2+)
 6. IONS
6.3. Cations heteropoliatòmics

Fórmula Nom sistemàtic Nom acceptat

H3 O + oxidani oxoni

NH4+ azani amoni

PH4+ fosfani

 En les noves recomanacions de la IUPAC de 2005, no s’admet el nom hidroni per

al H3O+.
 6. IONS
6.4. Anions monoatòmics

 S’anomenen afegint la terminació –ur al nom de l’element, seguit del nombre de

càrrega (entre parèntesi i sense deixar cap espai en blanc). Si no hi ha ambigüitat
es pot ometre el nombre de càrrega.

 En el cas de l’oxigen no s’utilitza la terminació –ur i s’anomena com òxid.

Fórmula Nom sistemàtic Nom acceptat

Cl- clorur(1-) o clorur

H- hidrur(1-) o hidrur
N3- nitrur(3-) o nitrur
P3- fosfur(3-) o fosfur
S2- sulfur(2-) o sulfur
O2- òxid(2-) o òxid
C4- carbur(4-) o carbur
 6. IONS
6.5. Anions homopoliatòmics

 S’anomenen afegint la terminació –ur al nom de l’element amb el prefix de

multiplicitat, seguit del nombre de càrrega (entre parèntesi i sense deixar cap espai
en blanc).

Fórmula Nom sistemàtic Nom acceptat

O2- diòxid(1-) superòxid

O22- diòxid(2-) peròxid
O3- triòxid(1-) ozònid
N3- trinitrur(1-) azida
I 3- triiodur(1-)
6. IONS
6.5. Anions homopoliatòmics

2NaN3(s)  2Na(s) + 3N2(g)

El nitrogen que es forma en la ràpida descomposició tèrmica de

l’azida de sodi (NaN3) s’utilitza per a inflar l’airbag dels automòbils.
 6. IONS
6.6. Anions derivats d’oxoàcids o oxoanions

Els oxoanions neutres són anions poliatòmics que es poden considerar formats a
partir d’un oxoàcid per pèrdua de tots els seus ions hidrogen, H+.

 La càrrega de l’oxoanió coincideix amb el nombre d’ions hidrogen perduts.

 S’anomenen amb la paraula ió o anió seguida del nom de l’oxoàcid, amb

els canvis en la terminació que es mostren en la taula següent:

Oxoàcid Oxoanió

-ós -it

-ic -at
6. IONS
6.6. Anions derivats d’oxoàcids o oxoanions

Oxoàcid Oxoanió neutre

Fórmula Nom (àcid ...) Fórmula Nom (ió ...)

HNO3 nítric NO3- nitrat

H2SO3 sulfurós SO32- sulfit

HBO2 metabòric BO2- metaborat

HClO hipoclorós ClO- hipoclorit

HMnO4 permangànic MnO4- permanganat

H2S2O7 disulfúric S2O72- disulfat

 6. IONS
6.6. Anions derivats d’oxoàcids o oxoanions

Els oxoanions àcids són anions poliatòmics que es poden considerar formats a
partir d’un oxoàcid que conté més d’un àtom d’hidrogen per pèrdua d’una part dels
seus ions hidrogen, H+.

 S’anomenen amb la paraula ió o anió seguida del prefix hidrogen- davant

del nom de l’oxoanió neutre corresponent. El nombre d’hidrògens que
conté l’oxoanió àcid s’indica amb el prefix grec de multiplicitat corresponent.
No cal escriure el prefix mono.

Oxoàcid Oxoanió neutre

Fórmula Nom (àcid ...) Fórmula Nom (ió ...)
H2CO3 carbònic HCO3- hidrogencarbonat
H2SO3 sulfurós HSO3- hidrogensulfit
H3PO4 fosfòric HPO42- hidrogenfosfat
H3PO4 fosfòric H2PO4- dihidrogenfosfat
 6. IONS
6.7. Anions derivats d’hidràcids

Són ions que es poden considerar formats a partir d’un hidràcid amb dos àtoms
d’hidrogen, per pèrdua d’un ió hidrogen, H+.

 S’anomenen amb la paraula ió o anió seguida del prefix hidrogen- davant

del nom de hidràcid corresponent, canviant la terminació –hídric per –ur.

Hidràcid Ió
Fórmula Nom (àcid ...) Fórmula Nom (ió ...)
H2S sulfhídric HS- hidrogensulfur
H2Se selenhídric HSe- hidrogenselenur
 7. OXOSALS

Les oxosals neutres són compostos formats per la combinació d’un catió metàl·lic
amb un oxoanió neutre.

 S’anomenen amb el nom de l’oxoanió seguit de la preposició de i del nom

del catió. S’indica entre parèntesi el nombre de càrrega o el nombre
d’oxidació, si és necessari.

 Quan no hi ha ambigüitat sobre la càrrega del catió, degut a què està

constituït per un element que presenta un únic estat d’oxidació, no s’indica el
nombre de càrrega.

Na+ NO3- Fe3+ ClO4- K+ Cr2O72-

NaNO3 Fe(ClO4)3 K2Cr2O7

 7. OXOSALS

Nomenclatura
amb nombres amb nombres de
Fórmula Catió Oxoanió
d’oxidació càrrega
NaNO3 Na+ NO3- nitrat de potassi nitrat de potassi

Fe(ClO)2 Fe2+ ClO- hipoclorit de ferro(II) hipoclorit de ferro(2+)

NiPO4 Ni3+ PO43- fosfat de níquel(III) fosfat de níquel(3+)

K2Cr2O7 K+ Cr2O72- dicromat de potassi dicromat de potassi

Ca(PO3)2 Ca2+ PO3- metafosfat de calci metafosfat de calci

Au(MnO4)3 Au3+ MnO4- permanganat d’or(III) permanganat d’or(3+)

Al2(SO4)3 Al3+ SO42- sulfat d’alumini sulfat d’alumini

 7. OXOSALS

El lleixiu és una solució aquosa El fosfat de calci (Ca3(PO4)2) forma part

d’hipoclorit de sodi (NaClO). de la llet dels mamífers, dels ossos i de
S’utilitza com a blanquejant i l’esmalt dental.
desinfectant.
 8. SALS ÀCIDES
8.1. Sals àcides derivades d’oxoàcids

Les sals àcides derivades d’oxoàcids o oxosals àcides són compostos formats
per la combinació d’un catió metàl·lic amb un oxoanió àcid.

 S’anomenen amb el nom de l’oxoanió seguit de la preposició de i del nom

del catió. S’indica entre parèntesi el nombre de càrrega o el nombre
d’oxidació, si és necessari.

 Quan no hi ha ambigüitat sobre la càrrega del catió, degut a què està

constituït per un element que presenta un únic estat d’oxidació, no s’indica el
nombre de càrrega.

Na+ HCO3- Fe2+ HSO4- Co3+ H2PO4-

NaHCO3 Fe(HSO4)2 Co(H2PO4)3

 8. SALS ÀCIDES
8.1. Sals àcides derivades d’oxoàcids

Nomenclatura
Fórmula Catió Oxoanió
amb nombres de càrrega
CuHSO4 Cu+ HSO4- hidrogensulfat de coure(1+)

Mg(H2PO4)2 Mg2+ H2PO4- dihidrogenfosfat de magnesi

FeHBO3 Fe2+ HBO32- hidrogenborat de ferro(2+)

Cd(HS2O7)2 Cd2+ HS2O7- hidrogendisulfat de cadmi

Be(HSO3)2 Be2+ HSO3- hidrogensulfit de beril·li

NaHCO3 Na+ HCO3- hidrogencarbonat de sodi

Au2H2P2O7 Au+ H2P2O72- dihidrogendifosfat d’or(1+)

8. SALS ÀCIDES
8.1. Sals àcides derivades d’oxoàcids

L’hidrogencarbonat de sodi (NaHCO3) forma part

dels productes antiàcid que s’utilitzen per a combatre
l’acidesa estomacal.
 8. SALS ÀCIDES
8.2. Sals àcides derivades d’hidràcids

Les sals àcides derivades d’hidràcids són compostos formats per la combinació
d’un catió metàl·lic amb un anió àcid procedent d’un hidràcid.

 S’anomenen amb el nom de l’anió seguit de la preposició de i del nom del

catió. S’indica entre parèntesi el nombre de càrrega o el nombre d’oxidació,
si és necessari.

 Quan no hi ha ambigüitat sobre la càrrega del catió, degut a què està

constituït per un element que presenta un únic estat d’oxidació, no s’indica el
nombre de càrrega.

Na+ HS- Ca2+ HSe- Ni3+ HTe-

NaHS Ca(HSe)2 Ni(HTe)3

 8. SALS ÀCIDES
8.2. Sals àcides derivades d’hidràcids

Nomenclatura
Fórmula Catió Oxoanió
amb nombres de càrrega
NaHS Na+ HS- hidrogensulfur de sodi

Ca(HSe)2 Ca2+ HSe- hidrogenselenur de calci

Ni(HTe)3 Ni3+ HTe- hidrogentel·lurur de níquel(3+)