Física i Química. 3r ESO. Curs 2021-2022.

TEMA 2. FORMULACIÓ INORGÀNICA

1. FORMULACIÓ I NOMENCLATURA

Existeixen desenes de milions de substàncies pures. Per poder nomenar-les i identificar-les

totes, els químics han enginyat mètodes que permeten assignar-los un nom i una fórmula de
manera lògica a partir de la seva composició.

- La nomenclatura és el procés pel qual s’assigna un nom a una substància pura a

partir de la seva composició.
- La formulació és el procés pel qual s’assigna un símbol o fórmula a una substància
pura a partir de la seva composició.

La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) és l’autoritat internacional que,

entre d’altres funcions, estableix les regles per formular i donar nom a les substàncies pures.

1.1 Nom, fórmula i composició

El nom i la fórmula d’una substància pura reflecteixen la seva composició.

Així, la fórmula i el nom de les substàncies pures indiquen:

- Quins elements componen la substància.
- En quina proporció es troben aquests elements.
- En les substàncies moleculars, el nombre d’àtoms de cada element present a la
molècula.

Entendre de quina manera es poden unir els àtoms dels diferents elements per formar
molècules o xarxes resulta útil per anomenar i formular substàncies.

Departament de ciències i tecnologia 1

Abans de procedir a l'estudi de les regles per a cada tipus de compost, és necessari conèixer
els símbols dels diversos elements (que ja els coneixem!) i dos conceptes importants: el
número d’oxidació i el número de càrrega.

2. LA VALÈNCIA I L’ESTAT D’OXIDACIÓ

Els àtoms de cada element tenen una capacitat

diferent per formar enllaços, la qual cosa limita les
possibles combinacions amb altres àtoms.

Per exemple, l’àtom de fluor només pot formar un

enllaç, mentre que el d’oxigen en pot formar dos.

- La valència és la capacitat d’un element de

generar enllaços químics.

Van veure que, segons el model de Bohr-Rutherford, els electrons es mouen en determinades
capes o nivells electrònics. En el nivell més extern —el nivell de valència— hi ha els
electrons que participen en els enllaços, anomenats electrons de valència.
- La valència és un nombre que indica els electrons d’un element que participen en la
formació d’enllaços.

Departament de ciències i tecnologia 2

Un concepte molt relacionat amb la valència és el d’estat o
nombre d’oxidació. Es tracta d’un nombre teòric que ens permet
saber el nombre d’electrons de cada àtom que participen en un
enllaç, i si aquests tendeixen a ser cedits o captats.

És a dir, la diferència entre valència i estat d’oxidació és simplement que en l’estat d’oxidació
tindrem en compte el signe per indicar si els electrons tenen tendència a ser cedits (formant
cations) o a ser captats (formant anions). Molts cops s’utilitza un terme o l’altre
indistintament.
Fixeu-vos en la molècula de la imatge,
correspon a la molècula CH4N2O que és la
molècula de la urea (el nom químic és
metandiamida), substància que es troba a
l’orina majoritàriament però també a la
suor.
Mirant l’estructura podem entendre perquè
l’oxigen té valència 2, el carboni té valència
4, el nitrogen té valència 3 i l’hidrogen té
valència 1.

Departament de ciències i tecnologia 3

 TAULA DE LES VALÈNCIES MÉS USUALS

H 1

Alcalins Alcalinoterris Grup del bor

Li Be B 3
Na Mg
K Ca Al
Rb +1 Sr +2 Ga +3
Cs Ba In
Fr Ra
Tl +1, +3

Grup del carboni Grup del nitrogen Grup de l’oxigen

C 4 N O 2
Si P 3, +5
As S
Ge Sb Se 2, +4, +6
Sn +2, +4 Te
Pb Bi +3, +5

Halògens Metalls de Transició

F 1 Ti 2, 3, 4 Cu 1,2 Mn 2, 3, 4, 6, 7
Fe Ag 1 Hg 1, 2
Cl Co 2, 3 Au 1,3
Br 1, +3, +5, +7 Ni
I
Pd 2, 4 Cr 2,3,6 Zn 2
Pt Cd 2

Sc 3 V 2,3,4,5 Tc 4,6,7

Departament de ciències i tecnologia 4

 Element Símbol Estat d’oxidació
1. Hidrogen
2. I
3. Beril·li
4. Te
5. Escandi
6. Br
7. Vanadi
8. Al
9. Calci
10. B
11. Tecneci
12. Mg
13. Arsènic
14. Ti
15. Clor
16. Li
17. Nitrogen
18. Cr
19. Gal·li
20. Sr
21. Plata
22. In
23. Cobalt
24. S
25. Rubidi
26. Ni
27. Radi
28. F
29. Zinc
30. Fe
31. Tal·li
32. P
33. Bismut
Departament de ciències i tecnologia 5
 34. Mn
35. Antimoni
36. Ba
37. Silici
38. Pt
39. Sodi
40. Ge
41. Seleni
42. C
43. Estany
44. K
45. Or
46. O
47. Mercuri
48. Pb
49. Cesi
50. Cu
51. Pal·ladi

Departament de ciències i tecnologia 6

3. CATIONS METÀL·LICS

Ja sabem del tema anterior que un element químic que perd electrons dona lloc a un catió.
Per anomenar els cations, utilitzarem la nomenclatura d’Stock.

Nomenclatura Stock

En aquesta nomenclatura, la més utilitzada, el nom del catió és el nom de l’element seguit de
l’estat d’oxidació en xifres romanes entre parèntesis. Quan un element només te un estat
d’oxidació, no s’ha d’indicar.

Stock
2+
Fe catió ferro (II)
Fe3+ catió ferro (III)
Na+ catió sodi
Cr2+ catió crom (II)
Cr3+ Catió crom (III)
Cr6+ catió crom (VI)

Un altre catió molt comú és NH4+ i s’anomena catió amoni

Activitats

1. Formula els següents ions positius (cations):

Catió ferro (lll) Catió calci

Catió potassi Catió vanadi (V)
Catió estany (ll) Catió alumini
Catió mercuri (l) Catió coure (l)
Catió magnesi Catió amoni
Catió indi Catió pal·ladi (lV)

2. Anomena els següents cations:

Pb2+ Ag+
Au3+ Zn2+
Sr2+ Li+
Ba2+ Cd2+
Ni3+ Ra2+

Departament de ciències i tecnologia 7

 Ga3+ NH4+
Ti3+ Tc7+

Fitxa 1: Elements i cations

Antimoni As
Catió mercuri ( I) Ni3+
Brom Xe
Catió bari B
Catió potassi Fe2+
Tel·luri Sr2+
Catió escandi Si
Gal·li Ne
Catió manganès (Vll) Ti4+
Catió cobalt (III) Li+
Fòsfor Se
Catió mercuri (lI) Rn
Potassi Pd4+
Catió Pal·ladi (lV) Al3+
Indi Mg
Catió Radi Sn2+
Catió plata Zn
Vanadi I
Criptó Tc7+
Carboni Au
Catió sodi Mn2+
Alumini F
Catió gal·li Cs1+
Rubidi Be2+
Sofre He
Catió cobalt (II) C
Catió crom (III) Cu2+
Mercuri V3+

Departament de ciències i tecnologia 8

 4. COMBINACIONS AMB L’OXIGEN

Els òxids són combinacions binàries de l’oxigen amb un altre element que pot ser un metall
o un no-metall.

5.1 Òxids metàl·lics

Catió metàl·lic + O2- = Òxid metàl·lic

Per a formular farem servir les següents normes:

a) L’oxigen s’escriu a la dreta, amb nombre d’oxidació –2 (anió).
b) L’altre element pot utilitzar qualsevol dels seus nombres d’oxidació positius (catió) i
es posa a l’esquerra.

Exemples: Fe2+ + O2- = Fe2O2 = FeO

Co3+ + O2- = Co2O3

Per anomenar un òxid s’utilitzen tres nomenclatures: la tradicional, la d’Stock i

d’estequiomètrica però nosaltres només utilitzarem la d’Stock i l’estequiomètrica.

a. Nomenclatura d’Stock

Segons aquesta nomenclatura els òxids s’anomenen amb el nom del catió precedit pel mot
òxid de ... (i el valor de l’estat d’oxidació en cas que en tingui més d’un).

Stock
FeO Òxid de ferro (II)
Fe2O3 Òxid de ferro (III)
Na2O Òxid de sodi
CrO Òxid de crom ( II)
Cr2O3 Òxid de crom ( III)
CrO3 Òxid de crom (VI)

Departament de ciències i tecnologia 9

 b. Nomenclatura estequiomètrica

Consisteix a anomenar el compost com a òxid de seguit del nom de l’element i indicant
amb l’ajut de prefixos la quantitat de grups O2- i de cations presents a la fórmula. No ha de
constar en lloc l’estat d’oxidació de l’element.

Núm grups Prefix

1 Mono-
2 Di-
3 Tri-
4 Tetra-
5 Penta-
6 Hexa-
7 Hepta-

Estequiomètrica
FeO Monòxid de ferro
Fe2O3 Triòxid de diferro
Na2O Monòxid de disodi
CrO Monòxid de crom
Cr2O3 Triòxid de dicrom
CrO3 Triòxid de monocrom

Al combinar-se l’oxigen de La corrosió dels elements L’òxid de magnesi es fa

l’atmosfera amb alguna peça
de ferro diem que l’objecte
es rovella, aquest rovell no
és res més que algun tipus
d’òxid de ferro: FeO o
Fe2O3.
que porten coure, com el
bronze, donen lloc als òxids
de coure Cu2O i CuO que té
aquest característic color
verd.
servir en els medicaments
antiàcids per a combatre les
digestions pesades, com a
laxant i per a tractar nivells
baixos de magnesi en el cos,
vital pels ossos i els músculs.

Departament de ciències i tecnologia 10

Activitats:

3. Formula els compostos següents:

triòxid de diníquel monòxid de crom

òxid de zinc triòxid de dicobalt
òxid d’estronci diòxid d’estany
monòxid de mercuri òxid de calci
triòxid de dior òxid de franci

4. Formula els compostos següents:

òxid de bismut (III) òxid de crom (III)

òxid de beril·li òxid de magnesi
òxid de ferro (III) òxid d’or (I)
òxid de níquel (II) òxid de tecneci (IV)
òxid de manganès (IV) òxid de plom (IV).

5. Anomena els compostos següents en les tres nomenclatures que coneixes:

Cs2O

TiO2

CoO

PdO

Ni2O3

CuO

PbO

Al2O3

Sb2O3

HgO
Departament de ciències i tecnologia 11
 4.2 Òxids no metàl·lics

No metall (estat d’oxidació+) + O2- = òxid no metàl·lic

Les nomenclatures emprades són les mateixes que pels òxids no metàl·lics,
per exemple Cl2O5 → Estequiomètrica: pentaòxid de diclor
Stock: òxid de clor (V)

Stock Estequiomètrica
B2O3 Òxid de bor Triòxid de dibor
SO2 Òxid de sofre (IV) Diòxid de sofre
SO3 Òxid de sofre (VI) Triòxid de sofre
Cl2O Òxid de clor (I) Monòxid de diclor
Cl2O3 Òxid de clor (III) Triòxid de diclor
Cl2O5 Òxid de clor (V) Pentaòxid de diclor
Cl2O7 Òxid de clor (VII) Heptaòxid de diclor

Activitats:

6. Formula els següents compostos:

òxid de iode (V), òxid de fòsfor (V)

òxid de seleni (Vl) òxid de sofre (IV)
òxid de clor (V) òxid d’arsènic (V)
òxid de carboni (lV) òxid de tel·luri (VI)

7. Formula els següents compostos:

heptaòxid de diiode pentaòxid de difòsfor

triòxid de dinitrogen triòxid de diarsènic
pentaòxid de dibrom heptaòxid de diclor
diòxid de silici pentaòxid de diantimoni

Departament de ciències i tecnologia 12

 8. Anomena els compostos següents:

Cl2O3

SO3

SiO2

N2O3

Br2O7

SeO2

P2O5

I2O5

El diòxid de silici (SiO2) El diòxid de carboni (CO2) En quantitats mesurades el

forma l’arena, tant la del és un gas que s’obté de la triòxid d’arseni AsO3
desert com la de la platja. combustió dels s’utilitza per produir
combustibles fòssils i que la medicaments per la tos,
seua emissió a l’atmosfera però la seua aplicació més
provoca l’efecte hivernacle. famosa és per a fabricar
També es produeix diòxid verins molt potents.
de sofre SO2.

Departament de ciències i tecnologia 13

Fitxa 2: Òxids

Òxid de potassi Li2O

Triòxid de diníquel SrO
Òxid de plata SeO2
Òxid de plom (IV) Br2O
Òxid d’estany (IV) B2O3
Òxid de mercuri (I) Ag2O
Òxid de cesi ZnO
Òxid de rubidi Hg2O
Òxid de zinc Au2O
Òxid de sodi Al2O3
Òxid d’alumini Rb2O
Diòxid de sofre Cr2O3
Triòxid de dior MnO
Òxid de calci CuO
Òxid de coure (I) PdO2
Monòxid de cadmi PtO2
Monòxid de ferro Ni2O3
Triòxid de diestany FeO
Òxid de clor (V) CaO
Diòxid de silici N2O5
Triòxid de dicrom P2O3
Diòxid de carboni I2O5
Òxid de ferro (III) CO2
Pentaòxid de dibrom Br2O7
Triòxid de diiode PbO2
Diòxid de plom PtO2
Òxid de franci K2O
Òxid de brom (I) N2O3
Monòxid de coure I2O7
Òxid de platí (IV) Co2O3

Departament de ciències i tecnologia 14

Fitxa 3: òxids i cations

Òxid sòdic Rb2O

Triòxid de diferro RaO
Catió plata SO2
Òxid de plom (IV) Cl2O
Òxid de estany (IV) Be2+
Monòxid de dimercuri Tl2O
Catió cesi Sn4+
Òxid de crom (Vl) Tc7+
Heptaòxid de ditecneci Fr2O
Òxid de potassi Fe2O3
Triòxid de dialumini RaO
Diòxid de sofre Cr3+
Catiò or (III) Mn6+
Òxid de tel.luri (lV) PbO
Catió coure (I) PtO2
Monòxid de cadmi Pd2+
Òxid de ferro (ll) Co2O3
Triòxid de diestany Sc3+
Pentaòxid de diclor TeO
Diòxid de silici Bi2O5
Catió crom (III) N2O3
Diòxid de carboni Cl2O5
Òxid d’indi CO
Pentaòxid de diiode Mn7+
Triòxid de dibrom Au3
Catió plom (ll) PtO2
Òxid de franci Cu2O
Catió titani (IV) P2O3
Òxid de pal·ladi (lV) Cl2O7
Òxid de vanadi (IV) Ni2O3

Departament de ciències i tecnologia 15

 5. HIDRÒXIDS

Catió metàl·lic + OH- = HIDRÒXID

La majoria dels òxids metàl·lics dissolts en aigua formen hidròxids. Podem anomenar-los
mitjançant qualsevol de les tres nomenclatures, però nosaltres farem servir Stock i
estequiomètrica.

Exemples:

Catió Anió Compost N.Stock N.estequiomètrica

hidròx.
Al3+ (OH)- Al ( OH)3 Hidròxid d’alumini Trihidròxid d’alumini
Ni2+ (OH)- Ni( OH)2 Hidròxid de níquel (II) Dihidròxid de níquel
Ni3+ (OH)- Ni (OH)3 Hidròxid de níquel (III) Trihidròxid de níquel
Cr2+ (OH)- Cr(OH)2 Hidròxid de crom (II) Dihidròxid de crom
Cr3+ (OH)- Cr(OH)3 Hidròxid de crom ( III) trihidròxid de crom
Cr6+ (OH)- Cr(OH)6 Hidròxid de crom (VI) Hexahidròxid de crom

L’hidròxid de sodi NaOH L’hidròxid de calci L’hidròxid de potassi

és conegut com a sosa
càustica i s’utilitza per a
fabricar compostos de
neteja molt corrosius i per
la fabricació de paper.
Ca(OH)2 és conegut com a
calç i es fa servir per a la
fabricació de guix o com a
medicament de reforç de
les dents.
KOH es fa servir com a
insecticida i per a la
fabricació de bateries i
piles.

Departament de ciències i tecnologia 16

 Activitats:

9. Formula els següents compostos:

Hidròxid de magnesi hidròxid d’or (I)

trihidròxid de cobalt dihidròxid de ferro
hidròxid de zinc hidròxid de rubidi
hidròxid d’alumini tetrahidròxid de platí

10. Formula els compostos següents:

trihidròxid d’or hidròxid de plom(lV)

hidròxid de níquel(lll), hidròxid de potassi
dihidròxid de manganès hidròxid d’argent
hidròxid de crom(Vl) hidròxid de coure(II),.

11. Anomena els compostos següents:

Hg(OH)2 Co(OH)2

Ba(OH)2 CsOH

Fe(OH)3 Zn(OH)2

Sn(OH)2 Bi(OH)3

Pb(OH)2 Pt(OH)2

Departament de ciències i tecnologia 17

Fitxa 4: Òxids i hidròxids

Òxid d’antimoni (III) Li2O

Hidròxid de vanadi (III) CsOH
Hidròxid de liti SeO2
Hidròxid de níquel (III) AuOH
Hidròxid de crom (III) B2O3
Diòxid de manganès Ag2O
Òxid de níquel (III) Ca(OH)2
Hidròxid de bari Hg2O
Òxid de beril·li Au2O
Òxid de plom (II) Co(OH)2
Hidròxid de mercuri (I) Rb2O
Òxid de cesi Al(OH)3
Hidròxid de pal·ladi (IV) MnO
Òxid de plata CuO
Òxid d’alumini PdO2
Hidròxid de manganès (II) PtO2
Òxid de platí (II) Ni2O3
Òxid de bismut (III) Ni(OH)3
Hidròxid de rubidi CaO
Heptaòxid de diclor KOH
Hidròxid de mercuri (II) Pb(OH)4
Pentaòxid de diarsènic I2O5
Hidròxid de bismut (III) CuOH
Hidròxid de níquel (II) Br2O7
Òxid de rubidi PbO2
Diòxid de carboni PtO2
Òxid de franci K2O
Hidròxid de cobalt (III) Mn(OH)2
Òxid d’estany (IV) Cr(OH)6
Òxid de bari Co2O3

Departament de ciències i tecnologia 18

Fitxa 5: cations, òxids i hidròxids

Òxid d’antimoni (III) Li2O

Catió estronci (V) CsOH
Hidròxid de liti SeO2
Catió níquel (III) AuOH
Hidròxid de crom (III) B2O3
Diòxid de manganès Ag+1
Catió amoni Ca(OH)2
Hidròxid de bari Hg2+
Òxid de beril·li Au2O
Òxid de plom (II) Co(OH)2
Hidròxid de mercuri (I) Rb2O
Catió cesi Al(OH)3
Hidròxid de pal·ladi (IV) Mn6+
Òxid de plata CuO
hidròxid d’alumini Pd4+
Catió manganès (II) PtO2
Òxid de platí (II) Ni+3
Hidròxid de bismut (III) Ni(OH)3
Catió rubidi Ca+2
Heptaòxid de diclor KOH
Hidròxid de mercuri (II) Pb(OH)4
Pentaòxid de diarsènic I2O5
Catió bismut (III) CuOH
Hidròxid de níquel (II) Br2O7
Òxid de rubidi Tc4+
Diòxid de carboni PtO2
Hidròxid de franci In3+
Catió cobalt ( II) Mn(OH)2
Òxid d’estany (IV) Cr6+
Monòxid de bari Co2O3

Departament de ciències i tecnologia 19