Química Inorgànica: - INS ANGELETA FERRER I SENSAT - Química - 1r Batxillerat

_ ___________________________________ INS ANGELETA FERRER I SENSAT - Química – 1r Batxillerat
QUÍMICA
INORGÀNICA
Nom: _____________________________________
_____________________________________________________________________________________
FORMULACIÓ I NOMENCLATURA DE QUÍMICA INORGÀNICA Pàg. 1
1. CONCEPTES GENERALS
1.1. Introducció
1.2. Estats d’oxidació d’un element
1.3. Substàncies simples o elementals
1.4. Ions
2. COMPOSTOS BINARIS
2.1. Combinacions binàries de l’oxigen

2.1. 1. Òxids
2.1.2. Peròxids
2.1.3. Hiperòxids i ozònids
2.2. Combinacions binàries de l’hidrògen

2.2.1. Hidrurs de no-metalls de caràcter àcid. Hidràcids
2.2.2. Altres hidrurs de no-metalls
2.2.3. Hidrurs de metalls
2.3. Sals dels hidràcids

2.3.1. Sals neutres dels hidràcids
2.3.2. Sals àcides dels hidràcids
2.4. Combinacions binàries de dos no-metalls
2.5. Altres combinacions
3. COMPOSTOS TERNARIS
3.1. Hidròxids
3.2. Cianurs
3.3. Sals d’amoni
3.4. Oxoàcids
3.5. Oxosals
3.5.1. Sals neutres dels oxoàcids
3.5.2. Sals àcides dels oxoàcids
3.6. Sals hidratades
_____________________________________________________________________________________
1.CONCEPTES GENERALS
1.1. INTRODUCCIÓ
L’ÀTOM: és la part més petita que podem tenir d’un element, està constituït pel nucli i
l’escorça.
 Nucli: es concentra la pràctica totalitat de la massa de l’àtom, està format de

protons, partícules amb càrrega positiva i de neutrons, partícules elèctricament
neutres i amb una massa aproximada a la dels protons.
 Escorça: és la part externa del nucli on hi ha els electrons, de massa insignificant

en comparació als protons i neutrons, i de càrrega elèctrica igual a la del protó
però negativa. Els electrons es troben distribuïts per capes o nivells energètics.
ENLLAÇ: els àtoms tenen tendència a adquirir l’estructura electrònica dels gasos
nobles, amb vuit electrons a l’últim nivell (dos si és el primer). Les dues principals formes
d’unió són l’enllaç iònic i el covalent.
 Enllaç iònic: unió entre àtoms en la qual un cedeix electrons i l’altre els capta, per
aconseguir que cadascú tingui l’estructura electrònica d’un gas noble.
Exemple: unió entre un àtom de clor i un de sodi al NaCl.
 Enllaç covalent: unió entre àtoms en la qual es comparteixen parells d’electrons,

per aconseguir l’estructura electrònica d’un gas noble. L’enllaç covalent és
senzill quan es comparteix un parell d’electrons, doble quan es comparteixen dos
parells i triple quan es comparteixen tres parells.
Exemple: unió entre dos àtoms d’oxigen per formar una molècula de O2.
IÓ MONOATÒMIC: és un àtom carregat elèctricament, ja que ha guanyat o perdut

electrons.
 Catió: ió positiu, àtom que ha perdut electrons.
 Anió: ió negatiu, àtom que ha guanyat electrons.
METALLS: són els elements que en combinar-se cedeixen electrons.
NO METALLS: són els elements que en combinar-se, normalment, accepten electrons.
_____________________________________________________________________________________
1.1. ESTATS D’OXIDACIÓ D’UN ELEMENT
Són uns nombres que ens indiquen, per a cada element, els electrons que poden
guanyar (estat d’oxidació negatiu), o perdre (estat d’oxidació positiu) els àtoms
d’aquest element.
NOMBRES D’OXIDACIÓ DELS ELEMENTS MÉS FREQÜENTS
NO METALLS
Elements Símbols Nombres

d’oxidació
Hidrogen H -1 1
Fluor F -1
Clor Cl
Brom Br -1 1, 3, 5, 7
Iode I
Oxigen O -2
Sofre S
Seleni Se -2 2, 4, 6
Tel·luri Te

d’oxidació
Nitrogen N -3 1,2,3,4,5
Fòsfor P -3 1, 3, 5
Arsènic As
Antimoni Sb -3 3, 5
Bismut Bi
Bor B -3 3
Carboni C -4 2, 4
Silici Si -4 4
_____________________________________________________________________________________
METALLS

d’oxidació
Liti Li
Sodi Na
Potassi K
Rubidi Rb 1
Cesi Cs
Franci Fr
Argent (Plata) Ag
Amoni NH4+
Beril·li Be
Magnesi Mg
Calci Ca
Estronci Sr
Bari Ba 2
Radi Ra
Zenc Zn
Cadmi Cd

d’oxidació
Coure Cu 1, 2
Mercuri Hg
Alumini Al 3
Or Au 1, 3
Ferro Fe
Cobalt Co 2, 3
Níquel Ni
Germani Ge
Estany Sn 2, 4
Plom Pb
Platí Pt
Iridi Ir
Crom Cr 2, 3, 6
Manganès Mn 2, 3, 4, 6, 7
_____________________________________________________________________________________
Normes per a obtenir el nombre d’oxidació d’un element en un compost
En espècies moleculars els estats d’oxidacions no tenen el mateix significat que en

compostos iònics binaris i s’assignen segons un conjunt arbitrari de regles.
1. El nombre d’oxidació d’un àtom d’un element lliure, no combinat, és zero. Un

element lliure és una substància pura constituïda per una sola classe d’àtoms: H 2,
O2, Au, Li, Na, Ca, Mg, Fe.
2. El nombre d’oxidació dels metalls alcalins ( Li, Na, K, Rb, Cs i Fr ) és sempre I i el dels
metalls alcalinoterris (Be, Mg, Ca, Sr, Ba, Ra) és sempre II.
3. El nombre d’oxidació de l’oxigen és sempre –II, excepte en l’element lliure que és

0, en els peròxids que és –I i en els compostos amb el fluor, OF2, que és sempre II.
4. El nombre d’oxidació de l’hidrogen és:

 -I quan es combina amb els metalls
 I quan es combina amb els no- metalls
5. La suma algebraica dels nombre d’oxidació dels àtoms en un compost neutre és

zero (tenint en compte el nombre d’àtoms en la fórmula i el signe del nombre
d’oxidació). Si es tracta d’una espècie química amb càrrega elèctrica –ió- , la
suma dels nombres d’oxidació ha de ser igual a aquesta càrrega , tant en valor
numèric com en el signe.
Al (+3) Cl (-1) Al 1Cl 3 Al Cl 3 clorur d’alumini

1 àtom de Al x (+3) + 3 àtoms de Cl x (-1) = 0
Cl O3-
x + 3 (-2) = -1
x - 6 = -1
x = -1 + 6
x=5
Per a expressar els nombres d’oxidació dels elements es fan servi r xifres romanes, però
quan els utilitzem per a fer càlculs els escriurem en xifres aràbigues.
_____________________________________________________________________________________
1. 3. SUBSTÀNCIES SIMPLES O ELEMENTALS
Estan formades per àtoms d’un mateix element.

Els àtoms d’un element es poden presentar lliures, aïllats els uns dels altres; però,
generalment, s’uneixen per a formar, o bé molècules de l’element o bé grans xarxes
cristal·lines.
Formulació
Es formulen mitjançant el símbol de l’element acompanyat d’un subíndex que indica el

nombre d’àtoms que formen la unitat estructural.
Fórmula general: X n X = símbol de l’element

n = nombre d’àtoms
si n = 1 no s’especifica a la fórmula doncs pel fet d’escriure el símbol ja se sobreentén
que hi ha un àtom.
 Els gasos nobles són monoatòmics (un àtom) i se’ls representa pel seu símbol:
He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn
 Els no- metalls, hidrogen, nitrogen, oxigen, fluor, clor, brom i iode, estan formats
habitualment per molècules diatòmiques (dos àtoms ):
H2 , N 2 , O2 , F2 , Cl 2 , Br2 , I2
 Els metalls i altres elements com el carboni, silici i el germani , són substàncies
simples en les quals s’uneixen un elevat nombre d’àtoms formant una gran xarxa
cristal·lina. Es representen sols pel seu símbol:
Fe, Na, Cu, Ag, Zn, C, Si, Ge, Pb
 Formes al·lotròpiques: hi ha elements que en un mateix estat físic es poden

presentar en diferents formes estructurals que difereixen en algunes de les seves
propietats (formes al·lotròpiques). Es representen amb el símbol i la forma en que
està:
Oxigen gas: O2 , O3
Carboni sòlid: C (grafit ) , C (diamant)
Nomenclatura
 Els elements formats per molècules s’anomenen amb el nom de l’element afegint -
hi al davant el prefix numeral grec corresponent al nombre d’àtoms presents a la
molècula.
Prefix numeral grec  nom de l’element 

A la pràctica, però, aquest prefix es suprimeix quan es tracta de la forma més
habitual de presentar-se l’element.
Prefixos numerals grecs:

un : mono tres: tri cinc: penta set : hepta
dos : di quatre: tetra sis : hexa vuit : octa
_____________________________________________________________________________________
O2 dioxigen, oxigen O3 trioxigen, ozò

F2 difluor, fluor I2 dioiode, iode
H2 dihidrogen, hidrogen N2 dinitrogen, nitrogen
P4 tetrafòsfor S8 octasofre
 Excepcionalment gasos com l’oxigen, el nitrogen, l’hidrogen i altres, es poden

presentar en forma d’àtoms individuals. Llavors s’anomenen col·locant la partícul a
atòmica darrere del nom de l’element o amb el prefix numeral grec:
 nom de l’element atòmic
H monohidrogen, hidrogen atòmic

F monofluor, fluor atòmic
 Els elements que formen grans xarxes cristal·lines, s’anomenen simplement amb el
nom de l’element:
Ferro, carboni, silici . . .
QÜESTIONS
1. Quin és l’estat d’oxidació d’un element cada àtom del qual cedeix 3 electrons? Si
aquest element és el bor, formula l’ió corresponent.
2. L’ió tel·lurur és Te2-, què significa?
3. Formula els següents ions: un àtom de cadmi que ha perdut dos electrons, un àtom
de liti que ha perdut un electró, un àtom de ferro que ha perdut tres electrons, un
àtom de fluor que ha guanyat un electró, un àtom d’oxigen que ha guanyat dos
electrons, un àtom de clor que ha perdut un electró, un àtom de carboni que ha
perdut quatre electrons, un àtom de sofre que ha perdut quatre electrons, un àtom
de brom que ha perdut cinc electrons, un àtom de seleni que ha perdut sis
electrons.
4. Explica què s’indica quan s’escriu: K + , F -, Ni 3+ , Se2-, Ca2+ , Br5+ , Pt 4+ , Cr6+ , C 4-.
5. Quin és l’estat d’oxidació de l’element central en els següents compostos:
H2SO4, HNO3, H2Cr2O7, IO3 - , HSO3 - , H3PO4
_____________________________________________________________________________________
1.4. IONS
CATIONS MONOATÒMICS
Dels metalls
S’anomenen indicant després del nom l’estat d’oxidació del metall si aquest en té més
d’un.
Es formulen amb el símbol de l’element i a la part dreta superior la càrrega elèctrica.
Exemples:
Fe2+ Ió ferro (II) Fe3+ Ió ferro (III)
Al 3+ Ió alumini Au+ Ió or (I)
Na+ Ió sodi Hg2+ 2 Ió mercuri (I)
Dels no metalls: s’anomenen com els dels metalls i col·locant a la part dreta superior la
càrrega elèctrica.
Exemples: Cl 7+ Ió clor (VII)

S6+ Ió sofre (VI)
Br3+ Ió brom (III)
Se4+ Ió seleni (IV)
Te6+ Ió tel·luri (VI)
Br+ Ió brom (I)
ANIONS MONOATÒMICS
Sols són dels no metalls: s’anomenen afegint el sufix –ur. L’ió de l’oxigen O2- s’anomena
ió òxid.
Exemples: Cl - Ió clorur P3- Ió fosfur
I - Ió iodur N3- Ió nitrur
Se2- Ió seleniür C 4- ió carbur
S2- Ió sulfur
IONS POLIATÒMICS
Estan formants per varis àtoms diferents. Tenen noms propis:
Cations
H 3O + ió oxoni SbH4+ ió estiboni

PH4+ ió fosfoni NH4+ ió amoni
AsH4+ ió arsoni NH3OH+ hidroxilamoni
Anions
OH- ió hidròxid
 Més tard estudiarem la resta, ja que es consideren com a derivats dels

corresponents àcids. S’estudien amb els oxoàcids.
_____________________________________________________________________________________
2. COMPOSTOS BINARIS
Estan formats per combinació d’àtoms de dos elements químics diferents.

HCl , NH3 , CO2 , H2O
Formulació
 Quan hi ha un element metàl·lic, aquest es col·loca sempre en primer lloc.

NaCl , Al 2S3 , CaO , BaO
 Quan estan formats només per elements no metàl·lics es col·loca primer

l’element que estigui més al començament de la següent llista:
Rn, , Kr, Ar, Ne, He, B, Si, C, Sb, As, P, N, H, Te, Se, S, At, I, Br, Cl, O, F
Elements dels grups 13, 14 i 15 de la TP Elements dels grups 16 i 17
PH3 , H2Se , H2O , Cl 2O , O2F, etc.
Un cop escrits els símbols dels dos elements s’han de trobar els subíndexs que indiquen
quants àtoms de cadascun dels elements hi ha en la unitat estructural del compost a
partir dels nombres d’oxidació que presenten aquests elements. S’ha de tenir en
compte que atès que el compost ha de ser neutre, la càrrega elèctrica total ha de ser
zero, i calcular quants àtoms calen de cada element perquè sigui així.
H+1 O-2  H 2O calen dos àtoms d’hidrogen per contrarestar les dues càrregues
negatives de l’oxigen. Càrrega total: 2·(+1) + 1 · (-2) = 2 – 2 = 0
Al +3 Cl -1  AlCl 3 calen tres àtoms de clor per contrarestar les tres càrregues positiv es de
l’alumini. Càrrega total: 1·(+3) + 3·(-1) = 3 – 3 = 0
Nomenclatura
Primer s’indica el element més electronegatiu modificant el seu nom amb el sufix –ur,
llevat de l’oxigen que pren el sufix –id; i a continuació s’afegeix el nom de l’element
més electropositiu. És a dir s’anomenen al inrevés de com es formulen.
 nom de l’element més electronegatiu-ur de  nom de l’element més electropositiu

KCl clorur de potassi BN nitrur de bor CaI2 iodur de calci
MgO òxid de magnesi H2S sulfur d’hidrogen NaH hidrur de sodi
Per anomenar s’utilitzen dos tipus de nomenclatura, la sistemàtica estequiomètrica i la

sistemàtica de Stock.
 L’estequiomètrica indica la quantitat relativa dels diferents elements que formen el
compost mitjançant els prefixos numerals grecs: mono, di, tri, tetra, penta, hexa,
hepta, etc.
CCl 4 tetraclorur de carboni CO monòxid de carboni
SiH4 tetrahidrur de silici Sb2O5 pentaòxid de diantimoni
És la recomanada pels compostos no metàl·lics.
_____________________________________________________________________________________
 La de Stock indica, si cal, el nombre d’oxidació de l’element més electropositiu al

final del nom. S’indica amb xifres romanes i entre parèntesi , però només si
l’element en qüestió pot actuar amb més d’un nombre d’oxidació.
FeBr2 bromur de ferro (II) FeCl 3 clorur de ferro (III)
MnO2 òxid de manganès (IV) Na2O òxid de sodi
Al 2S3 sulfur d’alumini BaH2 hidrur de bari
És la recomanada pels compostos metàl·lics.
2.1.COMBINACIONS BINÀRIES DE L’OXIGEN
L’oxigen forma un gran nombre de combinacions binàries amb pràcticament tos els
elements de la taula periòdica.
2.1.1.ÒXIDS
Són combinacions de l’oxigen amb un altre element qualsevol de la taula periòdica

excepte el fluor (OF2). L’oxigen que actua amb estat d’oxidació –2 (O2-).
Formulació
Primer s’escriu el símbol de l’element i després el de l’oxigen.

Fórmula general: X 2On, XOn, XO (Nomenclatura Stock)
Na+1 O-2  Na 2O
Si +4 O-2  Si 2O4  SiO2
Ba+2O-2  Ba2O2  BaO
Ni +2O-2  Ni 2O2  NiO
Ni +3O-2  Ni 2O3
S+6 O-2  S2O6  SO3
Mn+7O-2  Mn2O7
Cu+1 O-2  Cu2O
Cu+2O-2  Cu2O2  CuO
Nomenclatura
Òxids dels metalls: (nomenclatura de Stock)

Òxid de  nom de l’element metàl·lic (nombre d’oxidació del metall, sols si cal)
Òxids dels no-metalls: (nomenclatura estequiomètrica)

S’indica el nombre d’àtoms de cada element mitjançant prefixos numerals grecs.
Prefix numeral  òxid de prefix numeral  nom de l’element més electropositiu
Na2O òxid de sodi

SO2 diòxid de sofre
BaO òxid de bari
NiO òxid de níquel (II)
Ni 2O3 òxid de níquel (III)
_____________________________________________________________________________________
SO3 triòxid de sofre
Mn2O7 òxid de manganès (VII)
Cl 2O3 triòxid de diclor
Cl 2 O7 heptaòxid de diclor
CO monòxid de carboni o òxid de carboni
CO2 diòxid de carboni
NO2 diòxid de nitrogen
N 2O4 tetraòxid de dinitrogen
El prefix mono es pot ometre si això no comporta cap confusió.
2.1.2. PERÒXIDS
Amb els metalls alcalins i alcalinoterris, hidrogen, coure i zinc, l’oxigen també pot
formar un altre tipus de compost com són els peròxids, O2-2.
L’oxigen actua amb estat d’oxidació –I.
L’ió peròxid és una agrupació de dos àtoms d’oxigen que en conjunt presenta nombre
d’oxidació –II. Al ser una agrupació de dos àtoms d’oxigen, les seves fórmules es
poden simplificar com a màxim fins que quedin dos oxígens, sinó estaríem trencant
l’agrupació peròxid.
Formulació
Primer s’escriu el símbol de l’element i després l’ió peròxid.
Fórmula general: X2O2 o bé XO2

X: metall alcalí, alcalinoterri, hidrogen, coure o zinc.
H+1 O2-2  H2(O2)1  H2O2

Na+1 O2-2  Na2(O2)1  Na 2O2
Ba+2 O2-2  Ba2(O2)2  BaO2
Cu+1 O2-2  Cu2(O2)1  Cu2O2
Cu+2 O2-2  Cu2(O2)2  CuO2
Zn+2 O2-2  Zn2(O2)2  ZnO2
Nomenclatura
Peròxid de  nom de l’element
H2O2 peròxid d’hidrogen, aigua oxigenada

Na2O2 peròxid de sodi
BaO2 peròxid debari
Cu2O2 peròxid de coure (I)
ZnO2 peròxid de zinc
Els peròxids es reconeixen fàcilment perquè sempre presenten la fórmula X 2O2 (quan
l’element X és l’hidrogen o un metall que actua amb un nombre d’oxidació I ) i XO 2
(quan el metall actua amb nombre d’oxidació II ).
Si el compost té per fórmula X 2O2 necessàriament ha de ser un peròxid, ja que si fos un

òxid es simplificaria la fórmula.
_____________________________________________________________________________________
Si el compost té per fórmula XO2 és un peròxid en el cas de que X sigui un metall alcalí
o alcalinoterri, zinc o coure ja que si fossin òxids voldria dir que el metall actua amb
nombre d’oxidació (IV) i aquests metalls no presenten aquest nombre d’oxidació.
2.1.3. HIPERÒXIDS I OZÒNIDS
Amb els elements més metàl·lics – metalls alcalins i alcalinoterris – l’oxigen també pot
formar unes altres combinacions binàries, com són els hiperòxids, O2- i els ozònids, O3-.
 Ió hiperòxid: agrupació de dos àtoms d’oxigen que en conjunt té nombre

d’oxidació –I.
 Ió ozònid: agrupació de tres àtoms d’oxigen que en conjunt té nombre
d’oxidació –I.
Formulació
 Hiperòxids. Primer s’escriu el símbol del metall alcalí o alcalinoterri i després l’ió
hiperòxid.
Fórmula general: MO 2 o bé M (O2)2

M: símbol del metall alcalí o alcalinoterri.
Cs+1 O2-1  CsO2

K+1 O2-1  KO2
Ca+2 O2-1  Ca (O2)2
 Ozònids. Primer s’escriu el símbol del metall alcalí o alcalinoterri i després l’ió
ozònid.
Fórmula general: MO3 o bé M (O3)2

M: símbol del metall alcalí o alcalinoterri.
Cs+1 O3-1 CsO3

K+1 O3-1 KO3
Ca+2 O3-1 Ca (O3)2
Nomenclatura
 Hiperòxids (O2-) hiperòxid de  nom del metall
CsO2 hiperòxid de cesi

KO2 hiperòxid de potassi
Ca (O2)2 hiperòxid de calci
 Ozònids (O3-) ozònid de  nom del metall
CsO3 ozònid de cesi

KO3 ozònid de potassi
Ca (O3)2 ozònid de calci
_____________________________________________________________________________________
2.2. COMBINACIONS BINÀRIES DE L’HIDROGEN
L’hidrogen forma combinacions binàries amb molts elements de la taula periòdica.

Aquestes combinacions s’anomenen hidrurs. L’altre element pot ser metàl·lic o no
metàl·lic.
Existeixen tres tipus d’hidrurs ben diferenciats:
 Hidrurs de no-metalls de caràcter àcid i hidràcids.
 Altres hidrurs de no-metalls.
 Hidrurs de metalls.
2.2.1.HIDRURS DE NO-METALLS DE CARÀCTER ÀCID I HIDRÀCIDS
Son les combinacions de l’hidrogen amb els elements més electronegatius: grup 16 i
grup 17 de la taula periòdica.
Hidrogen  nombre d’oxidació +1
Grup 16: S, Se, Te  nombre d’oxidació –II
Grup 17: F, Cl, Br, I  nombre d’oxidació –I
Se’n diuen de caràcter àcid perquè les solucions aquoses d’aquests compostos tenen
propietats àcides.
Els àcids són substàncies que quan es dissolen en aigua s’ionitzen i donen ions
hidrogen, H*. Els hidrurs no-metàl·lics de caràcter àcid són substàncies que, en estat
pur, són gasos a temperatura ambient i solubles en aigua. Quan aquestes substàncies
es dissolen en aigua donen lloc a solucions de caràcter àcid i llavors s’han
d’anomenar com a àcids: són els hidràcids.
Formulació
 Hidrur: primer s’escriu el símbol de l’hidrogen i després el de l’element. A
continuació es bescanvien les valències.
 Hidràcid: es formula de la mateixa manera que l’hidrur corresponent. Per a

distingir l’àcid del mateix compost en estat gasós se li afegeix el subíndex (aq)
que vol dir aquós.
Fórmula general:
 Hidrur Hn X
 Hidràcid Hn X (aq)
X: grup 16 : S, Se, Te Grup 17 : F, Cl, Br, I

n: nombre d’oxidació de l’element X
HCl HCl (aq)

HBr HBr (aq)
HI HI (aq)
H 2S H2S (aq)
_____________________________________________________________________________________
Nomenclatura
 Hidrur:  arrel del nom de l’element no metàl·lic -ur d’hidrogen

 Hidràcid: Àcid  arrel del nom de l’element -hídric
HF fluorur d’hidrogen HF (aq) àcid fluorhídric

HCl clorur d’hidrogen HCl (aq) àcid clorhídric
HBr bromur d’hidrogen HBr (aq) àcid bromhídric
HI iodur d’hidrogen HI (aq) àcid iodhídric
H 2S sulfur d’hidrogen H2S (aq) àcid sulfhídric
H2Se seleniür d’hidrogen H2Se (aq) àcid selenhídric
H2Te tel·luriür d’hidrogen H2Te (aq) àcid tel·lurhídric
2.2.2. ALTRES HIDRURS DE NO-METALLS

Són combinacions de l’hidrogen amb no -metalls, les solucions de les quals no
presenten caràcter àcid. Els elements que formen aquests compostos són:
Hidrogen nombre d’oxidació -I
N, P, As, Sb, Bi, B nombre d’oxidació + III
C. Si nombre d’oxidació + IV
Formulació
Primer s’escriu el símbol de l’element i després el de l’hidrogen. A continuació

s’intercanvien les valències.
Fórmula general: XHn

X: N, P, As, Sb, Bi, B
C, Si
n: nombre d’oxidació de l’element X
Nomenclatura
Tots aquests compostos tenen noms especials admesos per la I.U.P.A.C. i són els que
habitualment fan servir els químics.
NOM SISTEMÀTIC NOM COMÚ
NH3 azà (trihidrur de nitrogen) amoníac

PH3 fosfà (trihidrur de fòsfor) fosfina
AsH3 arsà (trihidrur d’arsènic) arsina
SbH3 estibà (trihidrur d’antimoni) estibina
BiH3 trihidrur de bismut bismutina
BH3 borà (trihidrur de bor) borà
CH4 metà (tetrahidrur de carboni) metà
SiH4 silà (tetrahidrur de silici) silà
_____________________________________________________________________________________
3.2.3. HIDRURS DE METALLS
Són combinacions binàries de l’hidrogen amb elements més electropositius. Els metalls
actuen sempre com a elements electropositius i hidrogen com element electronegatiu.
Hidrogen  nombre d’oxidació –I
Metall  pot actuar amb qualsevol dels seus nombres d’oxidació
Formulació
Primer s’escriu el símbol de l’element metàl·lic i a continuació el de l’hidrogen. A

continuació s’intercanvien les valències.
Fórmula general: MHn

M: símbol del metall
n: estat d’oxidació del metall
Nomenclatura
Hidrur de  nom del metall  (nombre d’oxidació del metall, sols si cal)
LiH hidrur de liti
AlH3 hidrur d’alumini
MgH2 hidrur de magnesi
CrH2 hidrur de crom (II)
2.3. SALS DELS HIDRÀCIDS
Quan els anions dels hidràcids es combinen amb cations metàl·lics (o amb l’ió amoni)
s’obtenen uns compostos químics anomenats sals.
Anions dels hidràcids
Quan una molècula d’un hidràcid perd un o més hidrògens en forma d’ions hidrogen,
H+ , es converteix en un anió amb una càrrega negativa igual al nombre d’ions
hidrogen perduts.
HCl - H+  Cl -
H 2S - H+  HS- - H+  S2-
- 2H+
Per anomenar l’anió, resultant de la pèrdua de tots els hidrògens de la molècula de

l’àcid, es substitueix el sufix –hidric de l’àcid pel sufix –ur:
F- ió fluorur S2- ió sulfur

Cl - ió clorur Se2- ió seleniür
Br- ió bromur Te2- ió tel·luriür
I- ió iodur
Si l’àcid té més d’un hidrogen i només en perd un, per anomenar l’anió corresponent
es posa el prefix hidrogen- davant el nom de l’anió:
HS- ió hidrogensulfur o ió bisulfur

HSe- ió hidrogenseleniür o ió biseleniür
_____________________________________________________________________________________
2.3.1. SALS NEUTRES DELS HIDRÀCIDS
Quan els anions F-, Cl -, Br- , I- , S2- , Se2- i Te2- es combinen amb cations metàl·lics (o amb
l’ió amoni) s’obtenen sals neutres.
Formulació
Primer s’escriu el catió metàl·lic i després l’anió.

Na+1 Cl -1  NaCl
Ca+2 F-1  CaF2
Nomenclatura
 nom de l’anió de  nom del catió metàl·lic (nombre d’oxidació del metall, sols si cal)
NaCl clorur de sodi
CaF2 fluorur de calci
Fe2S3 sulfur de ferro (III)
3.3.2. SALS ÀCIDES DELS HIDRÀCIDS
Són aquelles en les quals no tots els hidrògens de l’hidràcid han estat substituïts. Una sal
àcida està formada per la combinació d’un catió metàl·lic amb un anió que encara
conté àtoms d’hidrogen substituïbles: HS- , HSe- , HTe-.
Formulació
Primer s’escriu el catió metàl·lic i després l’anió.

Mg2+ HS-  Mg(HS)2
Na+ HSe-  NaHSe
Pt 4+ HTe-  Pt(HSe)4
Nomenclatura
 nom de l’anió de  nom del catió (nombre d’oxidació del metall, sols si cal)
Mg (HS)2 hidrogensulfur de magnesi
NaHSe hidrogenseleniür de sodi
Pt(HTe)4 hidrogentel·luriür de platí (IV)
_____________________________________________________________________________________
2.4. COMBINACIONS BINÀRIES DE DOS NO-METALLS
L’element que actua com a metall pot actuar amb qualsevol dels seus estats
d’oxidació positius.
L’element que actua com a no-metall actua amb estat d’oxidació negatiu segons la
llista següent:
F, Cl, Br, I, At  -I B, N, P, As, Sb  -III

S. Se. Te  -II C, Si  -IV
BrF monofluorur de brom fluorur de brom (I)

BrF3 trifluorur de brom fluorur de brom (III)
BrF5 pentafluorur de brom fluorur de brom (V)
BrCl monoclorur de brom clorur de brom (I)
IBr3 tribromur de iode bromur de iode (III)
IF7 heptafluorur de iode fluorur de iode (VII)
Si 3N4 tetranitrur de trisilici nitrur de silici (IV)
SF4 tetrafluorur de sofre fluorur de sofre (IV)
SF6 hexafluorur de sofre fluorur de sofre (VI)
NCl 3 triclorur de nitrogen clorur de nitrogen (III)
PF5 pentafluorur de fòsfor fluorur de fòsfor (V)
As2Se3 triseleniür de diarsènic seleniür d’arsènic (III)
As2 Se5 pentaseleniür de diarsènic seleniür d’arsènic (V)
2.5. ALTRES COMBINACIONS
Les més importants són:

S22- disulfur I3- triiodur C22- acetilur
Na2S2 disulfur de sodi NaI3 triiodur de sodi

CS2 (C 2+ S2-2) disulfur de carboni Ag2C 2 acetilur de plata
_____________________________________________________________________________________
3. COMPOSTOS TERNARIS
3.1. HIDRÒXIDS
Són combinacions d’un metall amb l’ió hidròxid OH- . També s’anomenen bases
perquè reaccionen amb els àcids donant sals (reacció de neutralització).
Formulació
Es formulen com si fossin compostos binaris, considerant el grup OH - com un sol

element amb nombre d’oxidació –I. Primer s’escriu el catió (element metàl·lic) i
després l’ió hidròxid.
Formula general: M (OH)n

n: nombre d’oxidació amb què actua el metall
Li + OH-  LiOH
Ni 2+ OH-  Ni (OH)2
Nomenclatura
Hidròxid de  nom del metall (nombre d’oxidació del metall, sols si cal)
NaOH hidròxid de sodi

KOH hidròxid de potassi
Ca(OH)2 hidròxid de calci
Al(OH)3 hidròxid d’alumini
AgOH hidròxid d’argent
Sn(OH)2 hidròxid d’estany (II)
Cr(OH)2 hidròxid de crom (II)
CuOH hidròxid de coure (I)
3.2. CIANURS
Són combinacions binàries d’un metall amb l’ió cianur, CN -.
Formulació
Es formulen com si fossin compostos binaris, considerant el grup CN - com un sol

element amb nombre d’oxidació (-I).
Fórmula general: M (CN) n

n: nombre d’oxidació amb què actua el metall
K+ CN -  KCN
Co 2+ CN -  Co (CN)2
_____________________________________________________________________________________
Nomenclatura
Cianur de  nom del metall (nombre d’oxidació del metall, sols si cal)
KCN cianur de potassi

Co(CN)2 cianur de cobalt (II)
Al(CN)3 cianur d’alumini
Mg(CN)2 cianur de magnesi
Zn(CN)2 cianur de zinc
Ti(CN)4 cianur de titani (IV)
L’anió cianur es comporta amb l’hidrogen de forma semblant als halògens, sofre i
seleni, formant el cianur d’hidrogen de fórmula HCN.
En dissolució aquosa el cianur d’hidrogen HCN forma l’àcid cianhídric HCN (aq).
3.3. SALS D’AMONI
Son combinacions binàries d’un anió amb el catió amoni, NH 4+.
Formulació
Es formulen com si fossin compostos binaris considerant el grup NH 4+ com un sol

element amb nombre d’oxidació I. El catió amoni té un comportament similar al dels
metalls alcalins. Primer s’escriu l’amoni i després l’anió.
Fórmula general: (NH 4) n X
NH4+ S2-  (NH4)2 S

NH4+ Cl -  NH4 Cl
Nomenclatura
 nom de l’anió de  nom del catió   nom de l’anió d’amoni
NH4 Cl clorur d’amoni (NH4)2 S sulfur d’amoni

(NH4)2Se seleniür d’amoni NH4I iodur d’amoni
(NH4)3P fosfur d’amoni NH4CN cianur d’amoni
NH4F fluorur d’amoni NH4OH hidròxid d’amoni
_____________________________________________________________________________________
3.4.OXOÀCIDS
Els oxoàcids són àcids que contenen oxigen. Els principals elements que formen
oxoàcids són Cr(VI), Mn (VI I VII), B, C, Si, N, P, As, S, Se, Te, Cl, Br, I.
Formulació
Fórmula general: H nXaOb

X: és un element no metàl·lic o bé un metall de transició amb nombre
d’oxidació elevat.
Les seves fórmules es poden obtenir afegint, a l’òxid corresponent, una o més
molècules d’aigua.
 Oxoàcids del grup 13: nombre d’oxidació III

B2O3 + 3H2O  H6B2O6  H3BO3 (orto)bòric
B2O3 + H 2O  H2B2O4  HBO2 metabòric
 Oxoàcids del grup 14: nombre d’oxidació IV

SiO2 + 2 H2O  H4SiO4 (orto)silícic
CO2 + H2O  H2CO3 SiO2 + H2O  H2SiO3 metasilícic
 Oxoàcids del grup 15: nombre d’oxidació III i V

N2O5 + H2O  H2N2O6  HNO3 nítric
N2O3 + H2O  H2N2O4  HNO2 nitròs
P2O5 + 3 H2O  H6P2O8  H3PO4 (orto)fosfòric extensible a

P2O5 + H2O  H2P2O6  HPO3 metafosfòric l’arsènic
P2O3 + 3 H 2O  H6P2O6  H3PO3 (orto)fosforòs

P 2O + 3 H 2O  H6P2O4 H3PO2 hipofosforòs
 Oxoàcids del grup 16: nombre d’oxidació IV i VI

SO3 + H2O  H2SO4 sulfúric extensible al seleni i tel·luri
SO2 + H2O  H2SO3 sulfuròs
 Oxoàcids del grup 17: nombre d’oxidació I, III, V i VII

Cl 2O7 + H 2O  H2Cl 2O8  HClO4 perclòric extensible
Cl 2O5 + H 2O  H2Cl 2O6  HClO3 clòric al brom
Cl 2O3 + H 2O  H2Cl 2O4  HClO2 cloròs i iode
Cl 2O + H 2O  H2Cl 2O2  HClO hipocloròs
 Oxoàcids de metalls de transició: nombre d’oxidació VI i VII

CrO3 + H2O  H2CrO4 cròmic
Mn2 O7 + H2O  H2Mn2O8  HMnO4 permangànic
MnO3 + H2O  H2MnO4 mangànic
 Diàcids:
S’obtenen per condensació de dues molècules d’àcid i pèrdua d’una molècula
d’aigua.
2 H3PO4 - H2O  H4P2O7 difosfòric 2 H2CrO4 - H2O  H2Cr2O7 dicròmic

2 H2SO4 - H2O  H2S2O7 disulfúric 2H2SO3 - H2O  H2S2O5 disulfuròs
_____________________________________________________________________________________
Nomenclatura
Hi ha dos sistemes per anomenar-los, la nomenclatura tradicional, acceptada per

la IUPAC i la sistemàtica, recomanada per aquesta per evitar confusions a l’hora de
formular oxoàcids d’elements amb múltiples estats d’oxidació.
Nomenclatura tradicional
 Si un element presenta només un estat d’oxidació, el nom de l’àcid és l’arrel de

l’element acabat en –ic.
H2CO3 àcid carbònic
 Si un element pot formar dos àcids amb nombres d’oxidació diferents, s’utilitza el
sufix –ós per indicar el nombre d’oxidació menor i el sufix –ic per indicar el nombre
d’oxidació més elevat.
S(IV) H2SO3 àcid sulfurós
S(VI) H2SO4 àcid sulfúric
 Si un element pot formar quatre àcids actuant amb nombres d’oxidació diferents,
s’usa el prefix hipo- pel nombre d’oxidació més petit i per- pel més gran.
Cl(I) HClO àcid hipoclorós
Cl(III) HClO2 àcid clorós
Cl(V) HClO3 àcid clòric
Cl(VII) HClO4 àcid perclòric
Nomenclatura sistemàtica
Es forma mitjançant la partícula oxo, seguida de l’arrel del nom de l’element que
origina l’àcid acabada en –at. Les proporcions dels constituents s’indiquen amb els
prefixos numerals grecs. S’utilitzen les xifres romanes per especificar l’estat d’oxidació
d’element que origina l’àcid.
H2SO4 tetraoxosulfat (VI) de dihidrogen

2· (1) + 1 ·n + 4 ·(-2) = 0 n= 6
HNO3 trioxonitrat (V) d’hidrogen

H2CrO4 tetraoxocromat (VI) de dihidrogen
HClO2 dioxoclorat (III) d’hidrogen
Utilització dels prefixos meta- i orto-
 Els prefixos meta- i orto- s’utilitzen per a distingir dos àcids del mateix element amb
el mateix nombre d’oxidació i que només es diferencien pel seu contingut en aigua
(hidrogen i oxigen).
orto- amb més contingut d’aigua meta- amb menor contingut d’aigua
H3PO4 àcid ortofosfòric (P2O5 + 3 H2O = H6P2O8 = H3PO4)

HPO3 àcid metafosfòric (P2O5 + H2O = H2P2O6 = HPO3)
Diàcids
S’afegeix el prefix di- al nom de l’àcid.

- H 2O
2 H2SO4  H2S2O7 àcid disulfúric
_____________________________________________________________________________________
Tioàcids
Són compostos derivats dels oxoàcids que s’obtenen en substituir àtoms d’oxigen per
àtoms de sofre.
H2SO4 - O2-  H2SO3 + S2-  H2S2O3 àcid tiosulfúric
ELS PRINCIPALS OXOÀCIDS
GRUP 13 (III)
H3BO3 àcid bòric o ortobòric (BI I I )

HBO2 àcid metabòric (BI I I )
GRUP 14 (IV)
H2CO3 àcid carbònic (C I V ) H4SiO4 àcid silícic o ortosilícic (Si I V )

H2SiO3 àcid metasilícic (Si I V )
GRUP 15 (I, III I V)
H3PO2 àcid hipofosforós (P I )

HNO2 àcid nitrós (N I I I ) H3PO3 àcid fosforós (P I I I ) H3AsO3 àcid arseniós (AsI I I )
HNO3 àcid nítric (N V ) H3PO4 àcid fosfòric (P V ) H3AsO4 àcid arsènic (AsV )
o ortofosfòric
HPO3 àcid metafosfòric(PV )
GRUP 16 (IV i VI)
H2SO3 àcid sulfurós (SI V ) H2SeO3 àcid seleniós (SeI V )

H2SO4 àcid sulfúric (SVI ) H2SeO4 àcid selènic (SeVI )
GRUP 17 (I, III, V i VII)
HClO àcid hipoclorós (Cl I ) HBrO àcid hipobromós (Br I ) HIO àcid hipoiodós ( I I )
HClO2 àcid clorós (Cl )
III HBrO2 àcid bromós (BrI I I ) HIO2 àcid iodós ( II I I )
HClO3 àcid clòric (Cl )
V HBrO3 àcid bròmic (Br )V HIO3 àcid iòdic ( IV )
HClO4 àcid perclòric (ClVII ) HBrO4 àcid perbròmic (Br VII ) HIO4 àcid periòdic ( IVI I )
METALLS DE TRANSICIÓ (VI i VII)
H2CrO4 àcid cròmic (CrVI )

H2MnO4 àcid mangànic (Mn VI ) H MnO4 àcid permangànic(Mn VI I )
DIÀCIDS
H4P2O7 àcid difosfòric (P V ) H2S2O5 àcid disulfurós (SI V )

H2Cr2O7 àcid dicròmic (Cr VI ) H2S2O7 àcid disulfúric (SVI )
_____________________________________________________________________________________
ANIONS DELS OXOÀCIDS
Són anions heteropoliatòmics que deriven dels oxoàcids per pèrdua dels hidrògens en
forma de H+ . La càrrega de l’anió negativa és igual al nombre d’ions hidrogen perdut s.
Formulació
Es formulen igual que l’àcid però sense escriure els hidrògens i a la part superior dreta
s’indica la càrrega de l’anió.
Àcid Anió
HNO3 NO3-
H2SO4 SO42- , HSO4-
H3PO4 PO43- , H2PO4- , HPO4-
Nomenclatura
S’anomenen com l’àcid del qual provenen però substituint el sufix –ós i –ic de l’àcid pel
sufix –it i –at respectivament. Els prefixos, en cas de que hi siguin, es mantenen igual en
l’àcid que en l’anió.
àcid anió
-ic -at
-ós -it
àcid anió
H2SO3 àcid sulfurós SO32- ió sulfit
H2SO4 àcid sulfúric SO42- ió sulfat
HNO2 àcid nitrós NO2- ió nitrit
HNO3 àcid nítric NO3- ió nitrat
HClO àcid hipoclorós ClO- ió hipoclorit
HBrO4 àcid perbròmic BrO4- ió perbromat
H3PO4 àcid fosfòric PO43- ió fosfat
Quan els àcids que tenen més d’un hidrogen no els han perdut tots, per anomenar -los
s’utilitza el prefix hidrogen- i davant d’aquest, si cal, el prefix numeral grec que indica el
nombre d’àtoms d’hidrogen que hi queden.
àcid anió
H2 SO4 à cid sulfúric HSO4- ió hidrogensulfat
H3PO4 à cid fosfòric H2PO4- ió dihidrogenfosfat
HPO42- ió hidrogenfosfat
_____________________________________________________________________________________
3.5 OXOSALS
Són compostos que resulten de substituir l’hidrogen (o els hidrogens) d’un oxoàcid per
un metall (o l’ió amoni). Poden ser neutres o àcides.
3.5.1. SALS NEUTRES DELS OXOÀCIDS
L’anió prové d’un oxoàcid que ha perdut tots els hidrògens.
Formulació
Ca2+ SO42-  CaSO4 Al 3+ SO42-  Al 2(SO4)3
Na+ SO42-  Na2SO4 Cu2+NO3-  Cu(NO3)2
Cu+ NO3-  CuNO3
Nomenclatura
 Tradicional: nom de l’anió de  nom del catió

 Sistemàtica: igual que àcid però en comptes d’hidrogen de  nom del catió
Nom tradicional Nom sistemàtic

Ca SO4 sulfat de calci tetraoxosulfat (VI) de calci
Na2SO4 sulfat de sodi tetraoxosulfat (VI) de sodi
Cu(NO3)2 nitrat de coure (II) trioxonitrat (V) de coure (II)
CuNO3 nitrat de coure (I) trioxonitrat (V) de coure (I)
Al 2(SO4)3 sulfat d’alumini tetraoxosulfat (VI) d’alumini
3.5.2. SALS ÀCIDES DELS OXOÀCIDS
No tots els hidrògens de l’àcid han estat substituïts per cations metàl·lics o per l’ió
amoni.
Formulació
Es formulen escrivint en primer lloc el catió metàl·lic i després l’anió. A la fórmula s’han
de compensar les càrregues positives i negatives.
Na+ HSO4- NaHSO4

Ca2+ HSO4- Ca(HSO4)2
Na+ HCO3- NaHCO3
NH4+ HSO3- NH4HSO3
Fe3+ HPO42- Fe2(HPO4)3
Ag+ H2PO4- AgH2PO4
Nomenclatura
S’anomena el nom de l’anió seguit de la preposició de i a continuació el nom del catió

metàl·lic.
NaHSO4 hidrogensulfat de sodi o bisulfat de sodi

Ca(HSO4)2 hidrogensulfat de calci
NaHCO3 hidrogencarbonat de sodi o bicarbonat de sodi
NH4HSO3 hidrogensulfit d’amoni
Fe2(HPO4 )3 hidrogenfosfat de ferro (III) o bifosfat de ferro (III)
AgH2PO4 dihidrogenfosfat de plata
_____________________________________________________________________________________
3.6. SALS HIDRATADES
Normalment ens trobem que els ions que formen els cristalls de les sals estan envoltades
de molècules d’aigua, estant la sal hidratada.
Per a denominar aquestes sals, només cal afegir al nom de la sal les paraules:
monohidrat, dihidrat, trihidrat, etc.
CuSO4 · 5H2 O Sulfat de coure (II) pentahidratat

NIF2 · 4 H2O Fluorur de níquel (II) tetrahidratat
FeCl 3· 6H2O Clorur de ferro (III) hexahidratat
Na2SO4· 6H2O Sulfat de sodi hexahidratat
CuCl 2· 2H2O Clorur de coure (II) dihidratat
Co(NO3)2·6H2O Nitrat de cobalt (II) hexahidratat
_______________________________________________________________
Compostos binaris Metall i no metall Sal binària

Metall i hidrogen (-1) Hidrur
Hidrogen (+1) i no metall Àcid hidràcid
Metall i oxigen (-2) Òxid bàsic
No metall i oxigen (-2) Òxid àcid
Metall + peròxid (O -1) Peròxid
Compostos pseudobinaris Metall i OH- (-1) Hidròxid
Hidrogen, no metall i oxigen Oxoàcid
Metall, no metall i oxigen Oxosal
_____________________________________________________________________________________
EXERCICIS
_____________________________________________________________________________________
FULL 1 – COMPOSTOS BINARIS: ÒXIDS
FÓRMULA NOMENCLATURA D’STOCK NOMENCLATURA SISTEMÀTICA

CdO
Òxid d’estronci
K2O
Monòxid de dinitrogen
Òxid de liti
FeO
Diòxid de carboni
Òxid de plata
MnO
Monòxid de dibrom
ZnO
N2O3
Òxid d’or (III)
Br2O7
Fe2O3
Triòxid de dinitrogen
SO2
Òxid de manganès (IV)
SO3
Monòxid de carboni
N2O5
B2O3
Triòxid de difòsfor
P2O5
Òxid de coure (I)
CaO
Heptaòxid de diclor
SiO2
Na2O
Òxid de pal·ladi (IV)
I 2O
Pentaòxid de diarsènic
Cs2O
Òxid de beril·li
TeO2
_____________________________________________________________________________________
FULL 2 – COMPOSTOS BINARIS: HIDRURS I HIDRÀCIDS
FÓRMULA NOMENCLATURA NOMENCLATURA NOMENCLATURA

D’STOCK SISTEMÀTICA TRADICIONAL
NaH
Hidrur de calci
SnH4
Hidrur de plom (II)
FeH2
Hidrur de ferro (III)
CuH2
Hidrur d’alumini
KH
Hidrur de coure (I)
NiH2
Hidrur d’or (III)
CdH2
Hidrur de plati (IV)
HgH2
Hidrur de cobalt (III)
SrH2
Hidrur de zinc
CrH3
BH3
Tetrahidrur de carboni
silà
NH3
fosfina
Trihidrur d’arsènic
SbH3
EN AIGUA
H2Se
Àcid sulfhídric
Fluorur d’hidrogen
H2Te(aq)
Àcid bromhídric
HCl
Iodur d’hidrogen
_____________________________________________________________________________________
FULL 3 – COMPOSTOS TERNARIS

CaF2
Clorur de ferro (III)
Clorur de ferro (II)
PbI 2
Bromur de potassi
CuBr2
CuBr
Iodur de plata
MnS
MnS2
Seleniür de plom (II)
Cu2Te
AlN
Fosfur de magnesi
Ca3As2
bromur de manganès (III)
FeS
Nitrur de níquel (II)
HgS
Sulfur de mercuri (I)
CdTe
Clorur de plom (II)
MgBr2
Iodur d’estany (IV)
Fe2S3
Fluorur de beril·li
CaCl2
Heptafluorur de iode
As2Se3
Tetranitrur de trisilici
PCl3
Pentabromur de fòsfor
SF4
Trisulfur de dibor
OF2
_____________________________________________________________________________________
FULL 4 – COMPOSTOS TERNARIS: HIDRÒXIDS

NaOH
Hidròxid de plom (IV)
Cr(OH)3
Hidròxid de plom (II)
Mg(OH)2
Hidròxid de mercuri (I)
Hidròxid de mercuri (II)
Sn(OH)2
Hidròxid de bari
Sn(OH)4
Hidròxid de cadmi
LiOH
Hidròxid de pal·ladi (IV)
Mn(OH)2
Mn(OH)4
Hidròxid de platí(IV)
Hidròxid de platí(II)
Zn(OH)2
Hidròxid de rubidi
Cu(OH)2
Hidròxid de plom (II)
Bi(OH)3
Hidròxid d’estronci
CsOH
Hidròxid de níquel (III)
Al(OH)3
Hidròxid de ferro (II)
AuOH
Hidròxid de potassi
Ni(OH)2
Hidròxid de bari
Au(OH)3
Hidròxid de calci
_____________________________________________________________________________________
FULL 5 – COMPOSTOS TERNARIS: OXOÀCIDS
FÓRMULA NOMENCLATURA NOMENCLATURA

TRADICIONAL SISTEMÀTICA
HBO2
H3BO3
H2CO3
H2SiO3
H4SiO4
HNO2
HNO3
HPO2
H3PO3
HPO3
H3PO4
H4P2O7
H3AsO4
H2SO3
H2SO4
H2S2O7
H2SeO3
H2SeO4
HClO
HClO2
HClO3
HClO4
HBrO
HBrO2
HBrO3
HBrO4
HIO
HIO2
HIO3
HIO4
H2CrO4
H2Cr2O7
H2MnO4
HMnO4
H2S2O2
H2S2O3
_____________________________________________________________________________________
FULL 6 – COMPOSTOS TERNARIS: OXOSALS
FÓRMULA IONS NOMENCLATURA TRADICIONAL

KClO
Co2+, NO3 -
Nitrit de titani (IV)
Ni3(PO4)2
Pt 4+, CO32-
Hidrogencarbonat de sodi
CaCO3
Li+, BO33-
Cromat de bari
Pb(HSO4)2
K+, Cr2O72-
Permanganat de potassi
AgClO
Au3+, ClO3-
Dihidrogenfosfat d’estronci
Sn(MnO4)4
Al3+,SO42-
Difosfat de coure (II)
Ca2+, HS-
Metafosfat de coure (I)
ZnSO3
Cs+, SO32-
Tiosulfat de liti
NH4HCr2O7
Mn4+, SiO44-
Ortoarseniat (o arseniat) de
crom(IV)
AgNO3
Pb2+, CO32-
Hidrogensulfit de ferro (III)
Cs2SO4
Rb+, ClO2-
Nitrat de níquel (II)
PtSO3
Hg22+, HPO42-
_____________________________________________________________________________________
FULL 7 – COMPOSTOS TERNARIS: OXOSALS
FÓRMULA IONS NOMENCLATURA TRADICIONAL

Clorat de calci
Sr3(BO3)2
Ni3+, CO32-
Ortofosfat (o fosfat ) d’amoni
Be2SiO4
Fe2+, HSO4-
Cromat de mercuri (I)
LiNO2
K+, ClO3-
NH4MnO4
Difosfat de manganès (II)
Co3+, IO3-
Sr(NO2)2
Ni2+, PO43-
Sulfat de manganès (III)
HgCrO4
Li+, HS-
Nitrat de cesi
CuCrO4
Na+, HSO4-
Clorat d’alumini
Ag2Cr2O7
Ti3+, HPO42-
FosfIt de cobalt (II)
Cr2(SO4)3
Cs+, PO33-
Periodat de zinc
Mg3(BO3)2
Ag+, ClO3-
Iodit de coure (II)
Pd(H2PO4)2
NH4+, NO3-
Metaborat de liti
Be(HSO3)2
Mg2+, CO32-
Ortoarseniat (o arseniat) de zinc
CrHPO4
_____________________________________________________________________________________
FULL 8 – IONS
Cations
FÓRMULA NOM FÓRMULA NOM FÓRMULA NOM

H+ Cr3+ Ió cobalt (II)
Na+ Ni 2+ Ió magnesi
Cu+ Ió plata Ió manganès
(IV)
Cu2+ Ió ferro (II) Ió alumini
Ca2+ Ió potassi Ió or (I)
H3O+ Ió amoni PH4+
Anions
FÓRMULA NOM FÓRMULA NOM FÓRMULA NOM

H- Ió iodur Ió fosfur
F- Ió sulfur Ió carbur
Cl - Se2- Ió siliciür
Br- N3-
OH- CN -
Anions oxoàcids
FÓRMULA NOMENCLATURA FÓRMULA NOMENCLATURA

TRADICIONAL TRADICIONAL
ClO- CrO42-
ClO2- MnO42-
ClO3- Cr2O72-
ClO4- BO2-
CO32- BO33-
PO43- SiO32-
SO32- SiO44-
SO42- BrO-
NO2- IO4-
NO3- S2O72-
MnO4-
_____________________________________________________________________________________
FULL 9- IONS
Anions àcids
FÓRMULA NOMENCLATURA TRADICIONAL

HSO4-
HSO3-
HS2O7-
HS-
HCO3-
H2PO4-
HPO42-
H3SiO4-
H2SiO42-
HSiO43-
_____________________________________________________________________________________
FULL 10 – COMPOSTOS BINARIS
NOM:.......................................................................................GRUP:...................
FORMULA :
1 Sulfur de plom (IV)

2 Hidrur de cadmi
3 Peròxid de magnesi
4 Àcid selenhídric
5 Clorur d’hidrogen
6 Iodur de ferro (III)
7 Hidrur de bari
8 Triòxid de sofre
9 Diòxid de carboni
10 Amoníac
ANOMENA :
11 P2O5
12 PH3
13 SnS2
14 KI
15 Ni2O3
16 MgH2
17 H2Te
18 HCl(aq)
19 SiH4
20 CaO2
_____________________________________________________________________________________
NOM:.......................................................................................GRUP:...................
FORMULA :
1 Sulfur d’estany (II)

2 Hidrur de zinc
3 Òxid d’or (III)
4 Seleniür d’hidrogen
5 Àcid clorhídric
6 Bromur de ferro (II)
7 Peròxid d’estronci
8 Diòxid de sofre
9 Monòxid de carboni
10 Estibina
ANOMENA :
11 P2O3
12 AsH3
13 PbS2
14 KF
15 Co2O3
16 BaO2
17 H2S
18 HF(aq)
19 CH4
20 AgH
_____________________________________________________________________________________
NOM:.......................................................................................GRUP:...................
FORMULA :
1 Seleniür de magnesi
2 Hidrur d’alumini
3 Àcid sulfhídric
4 Iodur d’hidrogen
5 Bromur de cobalt(II)
6 Peròxid de beril·li
7 Hidrur d’estany (IV)
ANOMENA :
8 N2O5
9 NH3
10 SrSe
11 NaF
12 CdO2
13 H2Te(aq)
14 HCl
15 H2CrO4
16 FeH3
_____________________________________________________________________________________
FULL 13 - EXERCICIS FORMULACIÓ DE Q. INORGÀNICA
NOM:……………………………………...……….............…GRUP:………………...
ANOMENA :
1 H3PO2
2 Co(ClO3)2
3 HBO2
4 H2SO4
5 AgNO3
6 KH
7 CdS
8 CaCO3
9 Na 2SO4
10 AlPO4
FORMULA :
11 Hidròxid de zinc
12 Àcid metafosfòric
13 Sulfat de ferro (II)
14 Fosfat de sodi
15 Àcid nítric
16 Carbonat de cobalt (III)
17 Àcid perclòric
18 Hipoclorit de beril·li
19 Bromat de níquel (III)
20 Clorur de potassi
_____________________________________________________________________________________
NOM:……………………………………...……….............…GRUP:………………...
FORMULA :
1 Ió arseniat
2 Permanganat de potassi
3 Àcid fosforós
4 Peròxid de sodi
5 Àcid bòric
6 Dicromat de liti
7 Sulfit de plom (IV)
8 Ió seleniür
9 Hidrogenfosfat de potassi
10 Hidròxid de cadmi
ANOMENA :
11 Na2MnO4
12 NH4NO2
13 Cu2+
14 HCl(aq)
15 I-
16 Ni(HSO4)3
17 H2SiO3
18 HgS2O7
19 RaO2
20 CN -
_____________________________________________________________________________________
NOM:……………………………………...……….............…GRUP:………………...
FORMULA :
1 Ió difosfat
2 Manganat de sodi
3 Àcid arsènic
4 Peròxid de liti
5 Àcid nitrós
6 Dicromat de calci
7 Sulfat d’estany (IV)
8 Ió sulfur
9 Dihidrogenfosfat de magnesi
10 Hidròxid de cadmi
ANOMENA :
11 RbMnO4
12 NH4NO3
13 Sn2+
14 HBr(aq)
15 Cl -
16 Ni(HSO3)2
17 CuS2O7
_____________________________________________________________________________________
NOM:……………………………………...……….............…GRUP:………………...
FORMULA :
1 Ió dicromat
2 Borat de sodi
3 Àcid arseniós
4 Peròxid de potassi
5 Àcid tiosulfúric
6 Cromat de zinc
7 Carbonat de platí (IV)
8 Ió iodur
9 Dihidrogenfosfat de liti
10 Hidròxid de beril·li
ANOMENA :
11 MgMnO4
12 Cu2+
13 H2Se(aq)
14 ClO2 -
15 AuHCO3
16 HBO2
17 CdS2O5
18 SnH2
19 CN –
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

Química Inorgànica: - INS ANGELETA FERRER I SENSAT - Química - 1r Batxillerat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Química Inorgànica: - INS ANGELETA FERRER I SENSAT - Química - 1r Batxillerat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

_ ___________________________________ INS ANGELETA FERRER I SENSAT - Química – 1r Batxillerat

2.1. Combinacions binàries de l’oxigen

2.2. Combinacions binàries de l’hidrògen

2.3. Sals dels hidràcids

2.4. Combinacions binàries de dos no-metalls

2.5. Altres combinacions

 Nucli: es concentra la pràctica totalitat de la massa de l’àtom, està format de

 Escorça: és la part externa del nucli on hi ha els electrons, de massa insignificant

 Enllaç covalent: unió entre àtoms en la qual es comparteixen parells d’electrons,

IÓ MONOATÒMIC: és un àtom carregat elèctricament, ja que ha guanyat o perdut

METALLS: són els elements que en combinar-se cedeixen electrons.

NO METALLS: són els elements que en combinar-se, normalment, accepten electrons.

1.1. ESTATS D’OXIDACIÓ D’UN ELEMENT

NOMBRES D’OXIDACIÓ DELS ELEMENTS MÉS FREQÜENTS

Elements Símbols Nombres

Elements Símbols Nombres

Elements Símbols Nombres

Elements Símbols Nombres

Normes per a obtenir el nombre d’oxidació d’un element en un compost

En espècies moleculars els estats d’oxidacions no tenen el mateix significat que en

1. El nombre d’oxidació d’un àtom d’un element lliure, no combinat, és zero. Un

3. El nombre d’oxidació de l’oxigen és sempre –II, excepte en l’element lliure que és

4. El nombre d’oxidació de l’hidrogen és:

5. La suma algebraica dels nombre d’oxidació dels àtoms en un compost neutre és

Al (+3) Cl (-1) Al 1Cl 3 Al Cl 3 clorur d’alumini

1. 3. SUBSTÀNCIES SIMPLES O ELEMENTALS

Estan formades per àtoms d’un mateix element.

Es formulen mitjançant el símbol de l’element acompanyat d’un subíndex que indica el

Fórmula general: X n X = símbol de l’element

 Formes al·lotròpiques: hi ha elements que en un mateix estat físic es poden

Prefix numeral grec  nom de l’element 

Prefixos numerals grecs:

O2 dioxigen, oxigen O3 trioxigen, ozò

 Excepcionalment gasos com l’oxigen, el nitrogen, l’hidrogen i altres, es poden

H monohidrogen, hidrogen atòmic

2. L’ió tel·lurur és Te2-, què significa?

5. Quin és l’estat d’oxidació de l’element central en els següents compostos:

H2SO4, HNO3, H2Cr2O7, IO3 - , HSO3 - , H3PO4

Exemples: Cl 7+ Ió clor (VII)

Estan formants per varis àtoms diferents. Tenen noms propis:

H 3O + ió oxoni SbH4+ ió estiboni

 Més tard estudiarem la resta, ja que es consideren com a derivats dels

Estan formats per combinació d’àtoms de dos elements químics diferents.

 Quan hi ha un element metàl·lic, aquest es col·loca sempre en primer lloc.

 Quan estan formats només per elements no metàl·lics es col·loca primer

Elements dels grups 13, 14 i 15 de la TP Elements dels grups 16 i 17

PH3 , H2Se , H2O , Cl 2O , O2F, etc.

 nom de l’element més electronegatiu-ur de  nom de l’element més electropositiu

Per anomenar s’utilitzen dos tipus de nomenclatura, la sistemàtica estequiomètrica i la

 La de Stock indica, si cal, el nombre d’oxidació de l’element més electropositiu al

És la recomanada pels compostos metàl·lics.

2.1.COMBINACIONS BINÀRIES DE L’OXIGEN

Són combinacions de l’oxigen amb un altre element qualsevol de la taula periòdica

Primer s’escriu el símbol de l’element i després el de l’oxigen.

Òxids dels metalls: (nomenclatura de Stock)

Òxids dels no-metalls: (nomenclatura estequiomètrica)

Prefix numeral  òxid de prefix numeral  nom de l’element més electropositiu

Na2O òxid de sodi

El prefix mono es pot ometre si això no comporta cap confusió.

L’oxigen actua amb estat d’oxidació –I.

Primer s’escriu el símbol de l’element i després l’ió peròxid.

Fórmula general: X2O2 o bé XO2

H+1 O2-2  H2(O2)1  H2O2