Tema 2

Elements del grup 1

Li, Na, K, Rb, Cs, Fr
● Els elements
● Compostos simples
● Compostos de coordinació i organometàl·lics

Química Inorgànica II
Prof. Ana Belén Gaspar Pedrós
1
Tema 2. Elements del grup 1 ÍNDEX
1. Els elements
1.1. Presència en la naturalesa i extracció
1.2. Ús dels elements i els seus compostos
2. Compostos simples
2.1. Hidrurs
2.2. Halogenurs
2.3. Òxids i compostos relacionats
2.4. Hidròxids
2.5. Compostos dels oxoàcids
2.6. Nitrurs
2.7. Solubilitat i hidratació
2.8. Solucions en amoníac líquid
3. Compostos de coordinació i organometàl·lics

3.1. Compostos de coordinació

3.2. Compostos organometàl·lics

2
Tema 2. Elements del grup 1 1. Els elements

● Els elements del grup 1 (liti, sodi, potassi, rubidi, cesi i franci) són metalls amb
una configuració ns1. Tots són conductors de l’electricitat i la calor, són tous i posseeixen
punts de fusió baixos que es poden explicar perquè el seu enllaç metàl·lic és
feble, ja que cada àtom contribueix amb només un electró a la banda d’orbitals
moleculars.
-Tots adopten una estructura cúbica centrada en el cos i, atès que aquesta estructura
no és compacta, presenten densitats baixes. Tots els metalls formen aliatges. La taula
següent en mostra les propietats més importants.

3
Tema 2. Elements del grup 1

Tabla 2. Propietats físiques dels metalls alcalins

Tema 2. Elements del grup 1 1. Els elements
● Les propietats químiques dels elements del grup 1 es poden correlacionar amb
la tendència que exhibeixen els seus radis atòmics, que es mostren juntament amb
les energies d’ionització en aquestes figures.

▼ L’augment del radi atòmic del Li al Fr comporta una disminució en la primera energia
d’ionització a mesura que es descendeix en el grup, ja que la capa de valència va situant-se
cada vegada més distant del nucli.
▼ Com que les primeres energies d’ionització són baixes, els metalls són molt reactius
i formen ions M+ molt fàcilment, fet que resulta cada vegada més evident a mesura que es
descendeix en el grup. 5
Tema 2. Elements del grup 1 1. Els elements
▼ Per aquesta raó, el Li reacciona feblement en contacte amb aigua, el sodi hi reacciona
de manera vigorosa, el potassi hi reacciona d’una manera tan exotèrmica que l’hidrogen que
s’allibera entra en ignició, i el rubidi i el cesi ho fan d’una manera explosiva:

2 M(s) + 2 H2O(l) ® 2 MOH(aq) + H2(g)

● Aquesta tendència a formar M+ en condicions aquoses està confirmada pels potencials

estàndard dels parells M+/M, que són alts i negatius, la qual cosa indica que els metalls
s’oxiden amb facilitat.
● La sorprenent uniformitat dels potencials estàndard dels metalls alcalins pot
explicar-se si s’estudia el cicle termodinàmic per a la semireacció de reducció. Les entalpies
de sublimació i ionització van disminuint de dalt a baix en el grup (i fan més favorable
l’oxidació); no obstant això, aquesta tendència és contrarestada per una entalpia d’hidratació
cada vegada més baixa a mesura que els radis dels ions augmenten (i fan que l’oxidació
es veja menys afavorida).
● Tots els elements han de ser emmagatzemats en un dissolvent hidrocarbonatat per
a prevenir la reacció amb l’oxigen atmosfèric, si bé el Li, Na i K poden manejar-se en aire per
períodes breus. El rubidi i cesi han de manipular-se sempre en una atmosfera inerta.

6
Tema 2. Elements del grup 1 1. Els elements

● La majoria de les tendències en les

propietats químiques dels elements de la
taula periòdica s’analitzen millor en termes
de les tendències verticals a través d’un grup
o de les tendències horitzontals al llarg d’un
període; no obstant això, el primer element
de cada grup també exhibeix una relació
diagonal amb l’element situat davall seu, a la
dreta, en la taula periòdica.

7
Tema 2. Elements del grup 1 1. Els elements

● Les relacions diagonals responen a les semblances en els radis atòmics

i, en conseqüència, moltes de les propietats químiques dels dos elements són similars.
A continuació s’esmenten alguns exemples de les semblances que hi ha entre el liti
i el magnesi.

1. L’enllaç de moltes sals de Li i Mg presenta un gran caràcter covalent, degut

a l’alt poder polaritzador associat a un densitat de càrrega alta.
2. El Li i Mg formen òxids normals, mentre que els altres elements del grup 1 formen
peròxids o superòxids.
3. El Li és l’únic metall alcalí que forma un nitrur, LiN3. Tots els elements del
grup 2 formen nitrurs.
4. El carbonat, el fosfat, i el fluorur de Li presenten solubilitats molt baixes en aigua,
mentre que els compostos corresponents dels elements del grup 2 són insolubles.
5. El Li forma compostos organometàl·lics similars als del Mg.
6. Els carbonats de Li i Mg es descomponen i formen l’òxid del metall i diòxid de carboni
a T relativament baixes, mentre que els carbonats alcalins ho fan a una T més elevada.

8
Tema 2. Elements del grup 1 1.1. Presència en la naturalesa
i extracció
Li: es troba escassament present en la natura i abunda en els minerals espodumena,
LiAlSi2O6, i lepidolita, que té formula aproximada K2Li3Al4 Si7O21(F,OH)3. L’espodumena
es converteix de primer en LiCl i després s’electrolitza per a produir Li metàl·lic.

Na: es presenta com el mineral sal gemma o hialita (NaCl), i als llacs salats i a l’aigua de mar
representa el 2,6% en massa de la biosfera. El metall és extret pel procés Down, que
consisteix en l’electròlisi del NaCl fos:

2 NaCl(l) ® 2 Na(l) + Cl2(g)

Aquest procés també s’usa per a la producció mundial de clor.

K: es troba de manera natural en forma de potassa (KOH) i carnal·lita (KCl·MgCl2·6H2O).

El potassi natural conté 0,012% de l’isòtop radioactiu 40K, que experimenta una desintegració
b que el transforma en 40Ca, i un procés de captura d’electrons pel qual es transforma en
40Ar. La relació 40K/40Ar s’utilitza per a datar roques. En principi, el K es podria extraure

electrolíticament, però l’alta reactivitat de l’element fa aquest procés perillós; en comptes

d’això, es calfa una mescla de sodi i clorur de potassi fosos, que genera potassi metàl·lic
i clorur de sodi:

Na(l) + KCl(l) « NaCl(l) + K(g)

9
Tema 2. Elements del grup 1 1.1. Presència en la natura
i extracció
Rb i Cs: van ser descoberts l’any 1861 per R. Bunsen. Tots dos es presenten com a
constituents del mineral lepidolita, del qual s’obtenen com a subproductes de l’extracció del
Li. El tractament prolongat de la lepidolita amb àcid sulfúric forma els alums dels
metalls alcalins, M2SO4·AI2(SO4)3·nH2O. Els alums se separen per mitjà de cristal·litzacions
fraccionades múltiples, després es converteixen en l’hidròxid per tractament amb
Ba(OH)2 i seguidament en el clorur mitjançant bescanvi iònic. Els metalls s’obtenen del
clorur fos per reducció amb calci o bari.

2 RbCl(l) + Ca(l) ® CaCl2(l) + 2Rb(l)

El Cs també es presenta com a mineral pol·lucita, Cs4Al4 Si9O26·H2O i s’extrau del mineral
mitjançant lixiviació amb àcid sulfúric per a formar l’alum Al2 (SO4)3·24H2O, que
després es converteix en el sulfat mitjançant torrefacció amb carboni. El clorur es genera per
bescanvi iònic i després es redueix amb calci o bari com s’ha descrit més amunt.

1.2. Usos dels elements i els seus compostos

Li: Les aplicacions del Li estan relacionades amb el seu baix valor de massa atòmica i,
en conseqüència amb la seua baixa densitat. Aquest metall s’utilitza en aliatges per a avions
i en diversos tipus de bateries. La baixa densitat del liti -només un 5% de la densitat del plom-
en conjunt amb el potencial estàndard fortament negatiu per al parell Li+/Li, fa de les10bateries
Tema 2. Elements del grup 1 1.2. Usos dels elements
i els seus compostos
de liti una atractiva alternativa a les bateries de Pb-àcid. El carbonat de Li és molt utilitzat
en el tractament de depressions maníaques i l’estearat de Li és un lubrificant molt comú
en la indústria automotriu.

Na i K: són essencials per a la funció fisiològica. El Na s’utilitza per a extraure metalls més
rars, com el Ti a partir del clorur de Ti(IV). El NaCl es fa servir sobretot per a fondre el gel
de carreteres i la producció de NaOH per a la indústria cloroalcalina. El NaOH es troba
entre els 10 productes químics industrials més importants en termes de tones anuals
produïdes.
Altres aplicacions comunes del Na i els seus compostos inclouen el seu ús en l’enllumenat
públic (llum groga), així com en la indústria de la sal de taula, del bicarbonat sòdic
i de la sosa càustica (NaOH).
El KOH s’utilitza en la indústria del sabó per a fer sabons líquids tous. El KCl i K2SO4
s’utilitzen com a fertilitzants, mentre que el KNO3 i KClO s’utilitzen en incendis. El KBr
s’ha utilitzat com a antiafrodísiac.

Rb i Cs: s’utilitzen normalment en les mateixes aplicacions i sovint un element pot

substituir l’altre. El mercat per a aquests elements és reduït, però molt especialitzat.
Les aplicacions inclouen vidres que usen en fibres òptiques en la indústria de la telecomunicació,
en equips de visió nocturna i en cel·les fotoelèctriques. El “rellotge de Cs” (rellotge atòmic)
s’usa per a mesurar el temps internacional estàndard i per a definir el segon i el metre.
11
Tema 2. Elements del grup 1 2. Compostos simples

● Tots els elements del grup 1 formen compostos simples amb l’hidrogen, l’oxigen
i els halògens, i també formen sals d’oxoàcids. Els compostos són predominantment
iònics.
2.1. Hidrurs
▼ Els metalls del grup 1 formen hidrurs iònics i posseeixen una estructura de tipus de sal
gemma; l’anió present és l’ió hidrur H-.
Els hidrurs reaccionen violentament amb el H2O:

NaH(s) + H2O(l) ® NaOH(aq) + H2(g)

L’hidrur de sodi finament dividit pot entrar en ignició si s’exposa a l’aire humit.
Aquest foc és difícil d’extingir perquè fins i tot el CO2 es redueix quan entra en contacte
amb hidrurs metàl·lics calents. Els hidrurs són útils com a bases no nucleofíliques i com
reductors:

NaH(s) + NH3(l) ® NaNH2(am) + H2(g)

(am) denota una solució amoniacal.

12
Tema 2. Elements del grup 1 2.2. Halogenurs

● Tots els elements del grup 1 formen halogenurs, MX, per combinació directa dels
elements. La majoria dels halogenurs presenten un estructura de tipus sal gemma, amb una
coordinació (6,6), encara que CsCl, CsBr i CsI posseeixen una estructura de clorur de cesi amb
coordinació (8,8).

● L’entalpia de formació de tots els halogenurs és gran i negativa. A mesura que es

descendeix en el grup, aquesta es torna més negativa per als clorurs, bromurs i iodurs, però
menys per als fluorurs. Aquesta tendència es pot explicar si es considera un cicle de
Born-Haber per a la formació dels halogenurs dels elements com el que es
mostra a continuació:
M+(g)+ e-(g) + X(g)
DdisHÆ(X2, g) M+(g)+ e-(g) + ½ X2(g) DegHÆ(X)
M+(g)+ X-(g)
DionHÆ(M)
M(g) + ½ X2(g)
DHLÆ(MX)
DsubHÆ(M, s) M(s) + ½ X2(g)
DfHÆ(MX, s)
MX(s) 13
Tema 2. Elements del grup 1 2.2. Halogenurs

● El requeriment que la suma dels canvis d’entalpia al llarg de tot el cicle de

Born-Haber siga zero implica que l’entalpia de formació d’un compost siga:

DfHÆ = DsubHÆ + DionHÆ + DdisHÆ + DgeHÆ-DLHÆ

Els primers dos termes de l’expressió són constants per a una sèrie d’halogenurs d’un
metall donat, mentre que els dos següents varien del F – al I- i, com es pot veure en les
dades de la taula a continuació, la seua suma es torna menys negativa de F a I . El terme final
és l’entalpia de xarxa, que sabem (de l’equació de Born-Mayer) que és inversament
proporcional a la suma dels radis iònics:

DLHÆ µ 1/r+ + r-
Com que el radi de l’anió augmenta de F- a I-, l’entalpia de xarxa es torna cada vegada més
baixa. En conseqüència, DfHÆ es torna menys negativa.
Selecció de dades per a l’anàlisi de les estabilitats dels MX
F Cl Br I
Radi iònic/ pm 136 181 195 216
½DdisHÆ/(kJ mol-1) 79 121 112 107
DgeHÆ/(kJ mol-1) -328 -349 -325 -295
(½DdisHÆ- DgeHÆ) -249 -228 -213 -188 14
Tema 2. Elements del grup 1 2.2. Halogenurs

● Si considerem la formació d’una sèrie d’halogenurs del grup 1, els termes DdisHÆ
i DgeHÆ són constants. Els termes DsubHÆ i DionHÆ varien amb el metall i, com es pot veure
en la taula anterior, la suma dels seus valors va disminuint cap avall en el grup.

L’entalpia de xarxa també decreix en la mesura que el radi del catió s’incrementa cap avall
en el grup. La tendència en l’entalpia de formació depèn de la diferència relativa
entre aquests valors, que és (DsubHÆ i DionHÆ)-DLHÆ. Per als clorurs, bromurs i iodurs, la
variació en els valors de (DsubHÆ + DionHÆ) és major que la variació en DLHÆ i les entalpies
de formació es tornen més negatives cap avall en el grup.
No obstant això, per als fluorurs, el petit radi iònic del fluor assegura que les diferències
en DLHÆ siguen majors que les de (DsubHÆ + DionHÆ), i així les entalpies de formació es tornen
menys negatives a mesura que es descendeix en el grup.

► Tots els halogenurs són solubles en aigua llevat del LiF, que és només escassament
soluble. La baixa solubilitat del LiF es pot atribuir a l’alta entalpia de xarxa deguda als
radis iònics petits, la qual no arriba a ser compensada per l’entalpia d’hidratació.

15
Tema 2. Elements del grup 1 2.3. Òxids i compostos
relacionats
▼ Com ja s’ha dit, tots els elements del grup 1 reaccionen fortament
amb l’oxigen. Només el liti reacciona directament amb l’oxigen per a generar l’òxid, Li2O.

4 Li(s) + O2(g) ® 2 Li2O(s)

El sodi reacciona amb l’oxigen i forma el peròxid, Na2O2, que conté a l’ió peròxid O22-:

2 Na(s) + O2(g) ® Na2O2(s)

Els restants elements del grup 1 formen superòxids, que contenen l’ió paramagnètic
superòxid, O2-:
K(s) + O2(g) ® KO2(s)

Tots els òxids són bàsics i reaccionen amb l’aigua per a generar l’ió hidròxid:

Li2O(s) + H2O(l) ® 2 Li+(aq) + 2 OH-

Na2O2(s) + 2 H2O(l) ® 2 Na+(aq) + 2 OH- + H2O2(aq)

2 KO2(s) + 2 H2O(l) ® 2 K+(aq) + 2 OH-(aq) + H2O2(aq) + O2(g)

16
Tema 2. Elements del grup 1 2.3. Òxids i compostos
relacionats
▼ Els òxids normals de Na, K, Rb i Cs es poden preparar calfant el metall amb una
quantitat limitada d’oxigen o per mitjà de descomposició del peròxid o superòxid:
Na2O2(s) ® Na2O(s) + ½ O2(g)
- L’estabilitat d’aquests peròxids davant la descomposició es va incrementant de dalt
a baix en el grup; el més estable és el Cs2O2. El Na2O2 és un agent oxidant molt utilitzat, ja que
es tracta d’una font de O2 accessible i permet obtenir aquest gas tan sols calfant-lo.
- La tendència dels peròxids i superòxids a descompondre’s en l’òxid es pot explicar
si s’examinen les entalpies de xarxa dels compostos. Com s’ha analitzat abans, l’entalpia de
xarxa és inversament proporcional a la suma dels radis iònics; en conseqüència, com que
l’ió O2- és més petit que els ions O22- i O2-, l’entalpia de xarxa serà més gran
per a un òxid que per a un peròxid o superòxid.
- En descendir en el grup, el radi dels cations augmenta i les entalpies de xarxa tant de
l’òxid com del peròxid disminueixen. Per consegüent, la diferència entre les dues entalpies
de xarxa disminueix i la tendència a descompondre’s es va reduint.
- El KO2 absorbeix CO2 i allibera O2. Aquesta reacció s’aprofita en submarins per a purificar
l’aire i en els aparells de respiració.
2 KO2(s) + 2 CO2(g) ® 2 K2CO3(s) + O2(g)

K2CO3(s) + CO2(g) + H2O(g) ® 2 KHCO3(s) 17

Tema 2. Elements del grup 1 2.3. Òxids i compostos
relacionats
● Tots els metalls del grup 1 poden formar ozònids, compostos que contenen
l’ió ozònid O3-. Els ozònids de K, Rb i Cs s’obtenen calfant el peròxid o superòxid
en presència de O3, mentre que els ozònids de Na i Li es poden preparar
mitjançant bescanvi iònic amb el CsO3 en NH3 líquid. Aquests compostos són molt
inestables i exploten amb violència.

2 KO3(s) ® 2 KO2(s) + O2(s)

2.4. Hidròxids
● Tots els hidròxids són sòlids blancs, translúcids, i deliqüescents, i absorbeixen aigua
de l’atmosfera exotèrmicament. L’hidròxid de Li, LiOH, forma l’hidrat estable
LiOH·8H2O.
- La solubilitat dels hidròxids els converteix en una font accessible d’ions OH- al
laboratori i en la indústria. El KOH és soluble en etanol i la potassa alcohòlica és un
reactiu útil en síntesi orgànica.
- El NaOH és produït per la indústria cloroalcalina i s’usa com a reactiu en la indústria
dels compostos químics orgànics i en la preparació d’altres productes inorgànics.
També s’utilitza en la indústria del paper i en l’alimentària per a degradar proteïnes.
Per exemple: les olives es remullen en una solució de NaOH amb la finalitat que la pell
adquirisca suavitat i siga comestible. 18
Tema 2. Elements del grup 1 2.5. Compostos dels oxoàcids

● Els elements del grup 1 formen sals amb la major part dels oxoàcids. Les sals
dels oxoàcids del grup 1 més importants per a la indústria són el carbonat de sodi,
comunament anomenat cendra de sosa, i l’hidrogenocarbonat de sodi, conegut com a
bicarbonat de sodi.

a) Carbonats
Els elements del grup 1 formen els únics carbonats solubles (excepte el NH4+),
encara que el carbonat de liti és escassament soluble.
Durant molts anys, el carbonat de sodi es va produir mitjançant el procés Solvay. La
reacció global és:

2 NaCl(aq) + CaCO3(s) « Na2CO3(s) + CaCl2(aq)

L’equilibri està desplaçat cap a l’esquerra a causa de l’alta energia de xarxa del
CaCO3, si bé el procés real consta d’una complexa ruta de transformacions successives.
Primerament es fa passar NH3 i CO2 per una solució de NaCl saturat per formar ions
amoni i hidrogenocarbonat solubles. Després, quan aquesta solució es refreda per davall
de 15 °C, precipita hidrogenocarbonat de sodi, el qual es filtra i després es calfa per a
produir carbonat de sodi. El procés requereix molta energia i genera grans quantitats
de CaCl2 com a subproducte. Actualment, el Na2CO3 s’extrau del mineral trona
que conté sesquicarbonat de sodi, Na3(CO3)(HCO3)·2H2O.
19
Tema 2. Elements del grup 1 2.5. Compostos dels oxoàcids

● El Na2CO3 es fa servir principalment en la fabricació de vidre, on es calfa

amb sílice per a formar silicat de sodi, Na2O·xSiO2, i com ablanidor d’aigua, per a
eliminar els ions Ca2+ com a CaCO3.
El K2CO3 es produeix tractant KOH amb CO2 i s’utilitza en la manufactura de vidre i ceràmica.

b) Hidrogenocarbonats
L’hidrogenocarbonat de sodi és menys soluble en aigua que el carbonat de sodi i
es pot preparar mitjançant el bombolleig de diòxid de carboni a través d’una solució
saturada del carbonat:

Na2CO3(aq) + CO2(g) + H2O(l) ® 2 NaHCO3(s)

La inversa d’aquesta reacció té lloc quan es calfa l’hidrogenocarbonat:

2 NaHCO3(s) ® Na2CO3(s) + CO2(g) + H2O(l)

Aquesta reacció és la base per a utilitzar el NaHCO3 en els extintors. La sal en pols
sufoca les flames i es descompon a la calor de les flames per a alliberar CO2 i H2O, que actuen
com a extintors. Aquesta reacció també és la base per a utilitzar el NaHCO3 en pastisseria, el
CO2 i el H2O en fase gas, fan que el producte s’alce.
Un agent més efectiu per a expandir és el rent químic, en el qual el NaHCO3 es
mescla amb dihidrogenofosfat de calci: 20
Tema 2. Elements del grup 1 2.5. Compostos dels oxoàcids

2 NaHCO3(s) + Ca2(H2PO4)2(s) ® Na2HPO4(s) + CaHPO4(s) + 2 CO2(g) + 2 H2O(l)

El KHCO3 s’utilitza com a amortidor en la producció de vi, en el tractament d’aigües,

en detergents líquids amb pH baix, com a additiu de begudes sense alcohol i com
a antiàcid per a combatre la indigestió.
c) Altres oxisals
El sulfat de sodi, Na2SO4, és molt soluble i forma fàcilment hidrats. La font
comercial més important de Na2SO4 prové de la síntesi de HCl a partir de NaCl ,
on s’obté com a subproducte:

NaCl(aq) + H2SO4(aq) ® Na2SO4(aq) + 2 HCl(aq)

També s’obté com a subproducte d’altres processos industrials, incloses la

dessulfuració de gasos de combustió i la fabricació del raió.
El Na2SO4 s’utilitza sobretot en el processament de polpa de fusta per a
elaborar cartó per a embalatges i per a enquadernació. Durant el procés, el Na2SO4
es redueix a Na2SO3, que dissol la lignina de la fusta. Aquesta es recupera de la polpa
i s’empra com a adhesiu i aglutinant. També s’utilitza en la fabricació de vidre, en
detergents i com a laxant suau.
21
Tema 2. Elements del grup 1 2.5. Compostos dels oxoàcids

- El tiosulfat de sodi, Na2S2O3, que conté l’ió tiosulfat S2O32-, es dissol fàcilment
en aigua i és un agent reductor suau. Es fa servir sobretot en fotografia, com a revelador,
on s’aprofita la seua reacció amb els ions plata, amb els quals forma un complex soluble.

- El tionit de sodi, Na2S2O4, que conté a l’ió tionit S2O42-, s’empra com un agent
reductor d’ampli ús en bioquímica.
El nitrat de sodi, NaNO3, és deliqüescent i s’empra a l’elaboració d’altres nitrats,
en fertilitzants i explosius. El NaNO3 es troba de manera natural constituint el salnitre; és
lleugerament soluble en aigua freda i molt soluble en aigua calenta; ha sigut utilitzat en la
manufactura de la pólvora des del segle XII, així com en la fabricació d’explosius, focs
pirotècnics i mistos.
2.6. Nitrurs
Encara que el Li és el menys reactiu dels metalls del grup 1, és l’únic que (igual que
el magnesi) forma un nitrur per combinació directa amb el nitrogen:

6 Li(s) + N2(g) ® 2 Li3N(s)

El LiN3 posseeix potencial com a material d’emmagatzematge d’hidrogen. Emmagatzema
fins a un 11,5% en massa quan s’exposa a H2 a temperatures i pressions elevades. El LiN3
reacciona amb hidrogen i forma LiNH2 i LiH en una reacció reversible:
22
Tema 2. Elements del grup 1 2.6. Nitrurs

LiN3(s) + H2(g) « LiNH2(s) + 2 LiH(s)

Quan es calfen a 1700 °C, el LiNH2 i el LiH reaccionen entre si per a formar Li3N
amb l’alliberament de H2.

Els altres elements del grup 1 formen azides, que contenen l’ió N3-, per mitjà
d’una reacció directa entre els elements:

2 Na(s) + 3 N2(g) ® 2 NaN3(s)

3. Compostos de coordinació i organometàl·lics

Els elements del grup 1 formen compostos de coordinació amb lligands que contenen
àtoms de O o N. Els complexos més estables es formen amb lligands quelants i macrocicles.
Els compostos organometàl·lics dels elements del grup 1 són pirofòrics i s’hidrolitzen
fàcilment.

23
Tema 2. Elements del grup 1 3.1. Compostos de coordinació

● Els ions dels metalls del grup 1 són àcids de Lewis “forts”. Per tant, la majoria
dels complexos que formen sorgeixen d’interaccions coulòmbiques amb donadors petits
i forts, com els que posseeixen àtoms de O o N. Els lligands monodentats s’enllacen només
feblement a causa de les interaccions coulòmbiques poc efectives i de l’absència d’un
enllaç covalent significatiu amb aquests ions.

Els lligands quelats com l’ió etilendiaminotetraacetat, [(O2C)2NCH2CH2N(CO2)2]4-, posseeixen

constants de formació molt més altes; no obstant això, els compostos més estables els
formen amb els macrocicles. Els èters corona com el 18-corona-6 formen complexos
amb els ions dels metalls alcalins que són bastant estables en solucions no aquoses.
Els lligands criptand bicíclics, com el cripto 2.2.1 i el cripto 2.2.2, formen complexos encara
més estables; aquests lligands són selectius per a un ió particular dels metalls i el
factor dominant és l’ajust entre el catió i la cavitat en el lligand que l’acomoda.

18-corona-6 cripto 2.2.1 cripto 2.2.2 24

Tema 2. Elements del grup 1 3.1. Compostos de coordinació
Es pensa que un d’aquests exemples d’ajust entre el catió i la cavitat del lligand és el
responsable del transport d’ions Na+ i K+ a través de les membranes cel·lulars. Els ions
travessen la membrana cel·lular hidrofòbica per mitjà de molècules proteíniques fixes que
contenen cavitats alineades amb àtoms donadors. Els àtoms donadors es troben
disposats formant una cavitat la grandària de la qual determina si s’hi enllaça Na+ o K+.
Aquests canals iònics regulen els diferencials de concentració de Na+/K+ a través de la
membrana cel·lular, la qual cosa resulta essencial per a alguna de les funcions de la
cèl·lula.
Exemple:
La molècula d’origen natural, la valinomicina, és un antibiòtic que coordina de manera
selectiva el K +; el complex hidrofòbic 1:1 resultant transporta K+ a través de la membrana
cel·lular bacteriana despolaritzant el diferencial iònic i provocant la mort cel·lular.

valinomicina 25
Tema 2. Elements del grup 1 3.2. Compostos organometàl·lics

● Els elements del grup 1 formen diversos compostos organometàl·lics que són inestables
en aigua i pirofòrics en contacte amb l’aire; es preparen en dissolvents orgànics com el
tetrahidrofuran (THF) o diclorometà (CH2Cl2). Els compostos orgànics pròtics (donadors
de protons) formen compostos organometàl·lics iònics amb els metalls del grup 1.
Per exemple, el ciclopentadiè reacciona amb sodi metàl·lic en THF:

Na + C5H6 ® Na+[C5H5]- + ½ H2
L’anió ciclopentadiè resultant és un important intermediari en la síntesi de compostos
organometàl·lics del grup d.
El Na i K formen compostos intensament acolorits amb espècies aromàtiques. L’oxidació
del metall dona com a resultat la transferència d’un electró al sistema aromàtic per a
produir un radical aniònic, el qual posseeix un electró desaparellat.

26
Tema 2. Elements del grup 1 3.2. Compostos organometàl·lics

● Els compostos d’alquil i aril liti són els derivats organometàl·lics del grup 1
més importants; són líquids o sòlids de baix punt de fusió, compten amb la
major estabilitat tèrmica del grup i són solubles en dissolvents orgànics no polars,
com el THF. Poden preparar-se a partir d’un halogenur de alquil i liti metàl·lic o mitjançant
la reacció d’una espècie orgànica amb butil liti, Li(C4H9), que sol abreujar-se com a BuLi:

BuCl + 2 Li ® BuLi + LiCl

BuLi + C6H6 ® Li(C6H5) + C4H10
Els compostos alquil litiats són importants per a la indústria en l’àmbit de la polimerització
estereoespecífica d’alquens per a formar hule sintètic. El butil liti es fa servir com a iniciador
en la polimerització en solució per a produir un àmplia gamma d’elastòmers i polímers.
També s’usen en la síntesi d’una varietat de productes farmacèutics, incloses les vitamines
A i D, analgèsics, antihistamínics, antidepressius i anticoagulants. Els alquil litiats poden
utilitzar-se en la síntesi d’altres compostos organometàl·lics; per exemple: poden usar-se
per a introduir grups alquil en compostos organometàl·lics dels metalls d:

(C5H5)2MoCl2 + 2 CH3Li ®(C5H5)2Mo(CH3)2 + 2 LiCl

27
Tema 6. Elements del grup 1
Seminari
Bateries de liti

28
Tema 6. Elements del grup 1
Seminari
La indústria cloroalcalina

29