Unitat 2.

Materials terrestres:
roques i minerals
Continguts
1. Els minerals
1.1 Propietats
1.2 Tres mil minerals repartits en vuit grups
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.1 Roques ígnies
2.2 Roques metamòrfiques
2.3 Roques sedimentàries
3. Els usos de les roques i dels minerals
Al final d’aquesta unitat he de ser capaç de...
- Identificar, descriure i classificar els principals minerals i roques.
- Obtenir informació rellevant sobre els seus processos de formació i distribució espacial.
- Mesurar i valorar la importància de la seva explotació, aprofitament i ús.
 1 Els minerals
Els minerals són els materials sòlids, inorgànics i d’origen natural que
tenen una composició química determinada i una estructura atómica
ordenada.
• Es coneixen uns tres mil minerals (no
s’inclouen productes artificials).
• Els minerals es troben formant
roques o en forma de jaciments
minerals.
• 8 elements formen el 99% de
l’escorça terrestre (els més comuns: Si
i O).
1 Els minerals
1 Els minerals
• Els àtoms d’un mineral no están agrupats de qualsevol manera:
s’ordenen de manera regular i tridimensionalment (repetició
periòdica en l’espai dels àtoms o molècules que formen el mineral).
Estructures cristal·lines
1 Els minerals
• Mineraloides: sòlids en que els seus àtoms no presenten cap ordre
intern.
Estructures amorfes

Òpal (mineraloide)
1 Els minerals
• Quan l’estructura interna es mostra en formes polièdriques externes
(creix a partir d’un únic nucli)
Cristalls (no són habituals). Exemple:

• Habitualment els cristalls creixen a partir de diferents nuclis.

Agregats cristal·lins
¿Cómo se forman los CRISTALES de los minerales? - YouTube
1 Els minerals
• Quan nombrosos cristalls s’implanten en una matriu sobresortint
d’una cavitat, els agregats s’anomenen:
1. Els minerals
• Els minerals es poden formar per dos mecanismes:
Cristal·lització a partir de fluids
Tenen l’origen en una dissolució aquosa:
• Per evaporació del dissolvent
• Per refredament del magma
• Per sublimació de vapors.
Transformació en estat sòlid
Recristal·lització: formació de nous
minerals a partir d’uns preexistents quan
canvien les condicions ambientals.
Pot ser que es modifiqui l’estructura del
mineral sense variar la seva composició o
que se’n formin de nous per transferència
d’ions.
 1 Els minerals
Cristal·lització a partir de fluids:

Sublimació de vapors
(ex: sofre)

Evaporació del dissolvent Refredament d’un magma

(ex: halita) (ex: biotita)
 1 Els minerals
Recristal·lització: si varíen les condicions de pressió i temperatura es
poden formar nous minerals a partir d’uns de preexistents.

Minerals polimòrfics: Minerals isomòrfics:

presenten la mateixa composició però Presenten estructura interna semblant i
diferent estructura cristal·lina (ex: composició química diferent . Transferència
grafit/diamant, calcita/aragonita) d’ions de similar tamany i càrrega.(ex:
halita/galena)
1 Els minerals
 1. Els minerals
La substància carbonat càlcic pot formar dues estructures internes diferents, dos
minerals polimòrfics: l’aragonita i la calcita. Les diferents ordenacions internes
depenen de les condicions de T i P en el momento de la cristal·lització. En el gràfic
es poden observar aquestes condicions.

1. Quin mineral es formarà si hi ha altes pressions? I si hi ha altes

temperaturas?
2. Si una roca es forma a 5 kbar i 400ºC i hi ha carbonat càlcic, quin
mineral cristal·litzarà?
3. Entre quin rang de T s’haurà format un cristall d’aragonita a 10
kbar de P?
4. Una massa de carbonat càlcic está sotmes a a una P constant de
7 kbar i e sva refredant des dels 700ºC. En quin sistema
cristal·litzarà? En quin punt canviarà el sistema de
cristal·lització?
5. En quines zones de la Terra es poden donar aquestes condicions
de P i T?
6. Quina forma cristal·lina del carbonat càlcic es formarà a la
superficie de la Terra?
1. Els minerals
1.1 Propietats dels minerals
Tots els minerals presenten unes propietats físiques que ens permeten
identificar-los de manera ràpida i senzilla.
Propietats escalars Propietats vectorials
No depenen de l’estructura Depenen de l’estructura interna
interna i per tant, no varien del mineral.
amb la direcció.
• Propietats mecàniques duresa,
• Hàbit tenacitat o elasticitat, fractura,
• Densitat exfoliació.
• Punt de fusió • Propietats òptiques: color,
brillantor o lluïssor i birefrigència.
• Propietats magnètiques
• Propietats elèctriques
1. Els minerals
1.1 Propietats dels minerals
Propietats escalars:
• Hàbit: forma externa en que està cristal·litzat.
1. Els minerals
1.1 Propietats dels minerals
Propietats escalars:
• Densitat: Relació entre la massa d’un mineral i el seu volum.
1. Els minerals
1.1 Propietats dels minerals
Propietats escalars:
• Punt de fusió: Temperatura a la qual es fon un mineral. Cada mineral
té un punt de fusió fix i característic.
1. Els minerals
1.1 Propietats dels minerals
Propietats vectorials:
Mecàniques:

• Duresa: Resistència que oposa un

mineral a ser ratllat amb un altre
mineral o amb un objecte de
duresa coneguda. Escala de
Mohs.
1. Els minerals
1.1 Propietats dels minerals
Propietats vectorials:
Mecàniques:

• Tenacitat: Resistència a trencar-se o

deformar-se. Poden ser frágil,
mal·leable, sèctil, dúctil, plàstic o
elàstic.
1. Els minerals
1.1 Propietats dels minerals
Propietats vectorials:
Mecàniques:
• Fractura: Aspecte que té un mineral en trencar-se. Fibrosa,
estellosa, terrosa o concoïdal.
1. Els minerals
1.1 Propietats dels minerals
Propietats vectorials:
Mecàniques:
• Exfoliació: propietat que tenen alguns minerals de trencar-se en
superfícies planes (làmines).
 1. Els minerals
1.1 Propietats dels minerals
Propietats vectorials:
Òptiques:
• Color: la variabilitat de color pot ser deguda a impureses,
defectes en l’estructura cristal·lina, etc.
Minerals idiocromàtics: color propi i determinat Minerals al·locromàtics: gamma de colors molt
variable
1. Els minerals
1.1 Propietats dels minerals
Propietats vectorials:
Òptiques:
• Color de ratlla: color del mineral
polvoritzat (s’obté rallant el mineral
sobre porcellana).
1. Els minerals
1.1 Propietats dels minerals
Propietats vectorials:
Òptiques:
• Brillantor/lluïssor: aspecte que presenta la superficie d’un
mineral quan reflecteix la llum.
1. Els minerals
1.1 Propietats dels minerals
Propietats vectorials:
Òptiques:
• Birefringència: propietat que presenten alguns minerals en
desdoblar la llum que els travessa.
1. Els minerals
1.1 Propietats dels minerals
Propietats magnètiques: minerals paramagnètics (atrets pels imants) o
diamagnètics (són repel·lits).
1. Els minerals
1.1 Propietats dels minerals
Propietats elèctriques: minerals conductors (els metalls) o no
conductors (la resta, no condueixen l’electricitat).
1. Els minerals
1.2 Tres mil minerals repartits en vuit grups
1. Els minerals
1.2 Tres mil minerals repartits en vuit grups
• Grup I. Elements natius: formats per un únic element
químic.
1. Els minerals
1.2 Tres mil minerals repartits en vuit grups
• Grup II. Sulfurs i compostos afins: són combinacions sense oxigen de
diversos elements metàl·lics (o metal·loides) amb sofre, bismut,
arsènic o altres.
1. Els minerals
1.2 Tres mil minerals repartits en vuit grups
• Grup III. Halurs o sals: són combinacions de metalls amb elements
halògens com el fluor o el clor, a vegades amb incorporació d’aigua.
1. Els minerals
1.2 Tres mil minerals repartits en vuit grups
• Grup IV. Òxids i hidròxids: són combinacions de metalls amb oxigen o
grups hidroxil (OH). Són important menes metàl·liques.
1. Els minerals
1.2 Tres mil minerals repartits en vuit grups
• Grup V. Carbonats, nitrats i borats: són oxisals combinades amb
metalls. Els més nombrosos són els carbonats.
1. Els minerals
1.2 Tres mil minerals repartits en vuit grups
• Grup VI. Sulfats, cromats, molibdats i wolframats: són oxisals
combinades amb metalls però amb duresa baixa. Els més nombrosos
són els sulfats.
1. Els minerals
1.2 Tres mil minerals repartits en vuit grups
• Grup VII. Fosfats, arsenats i vanadats: són combinacions de fòsfor,
arseni i vanadi amb oxigen. Són poc abundants.
1. Els minerals
1.2 Tres mil minerals repartits en vuit grups
• Grup VIII. Silicats: classe mineralògica més important (25% dels
minerals) ja que són els principals constituents de les roques que
formen l’escorça. Contenen el grup silicat unit a altres ions.
2. Les roques: filles dels processos geològics
Les roques són agregats sòlids d’un o més minerals en unes
proporcions determinades. Cada roca té uns minerals fixos que la
defineixen (minerals essencials) i altres que poden ser-hi presents o no
(minerals accessoris) i que no en modifiquen la naturaleza.

• L’escorça terrestre és dinámica i está en

evolució.
• Les roques es van transformant les unes
en les altres al llarg del temps geològic.
• Segons l’origen les roques poden ser
ígnies, metamòfiques o sedimentàries.
2. Les roques: filles dels processos geològics

• Processos geològics externs: meteorització, erosió, sedimentació provocats per l’energía solar. Causen la
destrucción del relleu.
• Processos geològics interns: fromació de magmes, sismes o l’orogènesi provocats per l’energía interna de la
Terra. Són els responsables de la formación del relleu.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.1 Roques ígnies: filles del foc
Les roques ígnies o magmàtiques es formen a partir del refredament i
solidificació del material fos a l’interior de l’escorça o del mantell
superior, anomenat magma.

• A mesura que la T i la P del magma disminueix, comencen a

cristal·litzar els seus components minerals i es formen les roques
ígnies.
• Durant el procés de solidificació, no tots els minerals del magma
cristal·litzen a la mateixa temperatura.
Cristal·lització seqüenciada
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.1 Roques ígnies: filles del foc
• Durant el procés de solidificació es poden incorporar nous minerals
procedents de la roca encaixant o d’injeccions d’altres magmes.

• La majoria de seqüències de
cristal·lització són reaccions
contínues.

• El material fos i els cristalls

formats están en equilibri, i
els minerals acabats de
formar canvien gradualment
de composición per
intercanvi d’ions amb el
material fos.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.1 Roques ígnies: filles del foc
La textura ens indica les condicions fisicoquímiques que van originar
cada tipus de roca. Fa referencia a la mida, forma i distribució dels
diferents minerals que la formen. Proporciona informació sobre el
procés de solificacíó del magma.

• Textura granular: tota la roca está cristal·ltzada

amb cristalls més o menys del mateix volum
(són visibles a ull nu). Es dóna quan la
cristal·lització és lenta, els minerals tenen
temps de desenvoluparse. Roques a grans
profunditats.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.1 Roques ígnies: filles del foc
• Textura porfírica: combinación de cristalls grans (minerals que no
s’han arribat a fondre) i cristalls microscòpics que formen la matriu.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.1 Roques ígnies: filles del foc
• Textura vítria: no presenta cristalls perque el refredament del
magma ha estat tant ràpid que no han tingut temps de formar-se.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.1 Roques ígnies: filles del foc
• Textura afanítica: presenta cristalls que no són visibles a ull un, ja
que el ràpid refredament del magma no ha permès que es
desenvolupin.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.1 Roques ígnies: filles del foc
Segons l’origen, les roques ígnies es classifiquen en 3 grups:
1. Roques plutòniques

• Solidificació lenta del magma en profunditat.

• Plutons: grans masses de magma
cristal·litzades a l’interior del planeta.
• Solidificació lenta = tots els minerals tenen
Roca plutónica més important:
temps de cristal·litzar. Són tots aprox. de la Granit (magma àcid = més del 66%
mateixa mida. de sílice).

Textura granular
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.1 Roques ígnies: filles del foc
Segons l’origen, les roques ígnies es classifiquen en 3 grups:
1. Roques plutòniques

Gabre (magma bàsic): Peridotita (magma bàsic):

• Plagiòclasi + piroxè. • Olivina + piroxè (minerals amb
• Es forma en les primeres etapes de punt de fusió més alt).
solidificació. • Forma el mantell superior.
• Mateixa composición que el basalt.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.1 Roques ígnies: filles del foc
Segons l’origen, les roques ígnies es classifiquen en 3 grups:
2. Roques volcàniques

• El magma surt a la superficie en forma

d’erupció volcànica.
• Refredament molt ràpid: textures afanítiques i
vítries.
• Poden tenir bombolles produïdes pels gasos.
Roca volcànica més abundant:
Basalt (textura porfírica).
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.1 Roques ígnies: filles del foc
2. Roques volcàniques

Obsidiana: vidre volcànic negre. Pumicita: rocavítria molt porosa.

2. Les roques: filles dels processos geològics
2.1 Roques ígnies: filles del foc
3. Roques filonianes
• Es formen quan el magma s’obre
pas cap a la superficie a través
d’esquerdes i es solidifica.
• El magma forma masses tabulars
o filons (d’entre cm i centenars
de metres).
• Textura porfírica o afanítica amb
cristalls sense mida uniforme.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.1 Roques ígnies: filles del foc
3. Roques filonianes

Pòrfir granític: Composició semblant al Pegmatita: Composició semblant al granit

granit (amb diferents proporcions de però amb cristalls grans.
minerals) i textura porfírica.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.2 Roques metamòrfiques: filles de la calor i la
pressió
El metamorfisme és la transformació estructural i mineralògica de les
roques que té lloc en estat sòlid (sense fusió) coma conseqüència de
l’augment de P i T. El resultat d’aquest procés són les roques
metamòrfiques.

Metamorfisme de contacte: quan el

factor predominant és la T. Metamorfisme regional: quan el
factor predominant és la P.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.2 Roques metamòrfiques: filles de la calor i la
pressió
• La pressió provoca que alguns mienrals s’orientin: foliació.
La foliació provoca que la roca pugui trencar-se en superfícies planes.

Segons la presència o no de foliació,

classifiquem les roques metamòrfiques en dos
grups.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.2 Roques metamòrfiques: filles de la calor i la
pressió
1. Roques sense foliació
• Són el resultat de roques amb un mineral predominant afectades per
un metamorfisme de contacte.
• Els seus minerals han recristal·litzat a causa de l’augment de T, i han
augmentat de volum.

Marbre: prové del

metamorfisme de calcàries.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.2 Roques metamòrfiques: filles de la calor i la
pressió
1. Roques sense foliació

Migmatites: roques de metamorfisme de

Quarsita: prové del grau molt alt que han experimentat fusió
metamorfisme de gresos rics en parcial.
quars.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.2 Roques metamòrfiques: filles de la calor i la
pressió
2. Roques amb foliació
• Són el resultat del metamorfisme regional (predomina l’efecte de la P).
• Aquesta P provoca la foliació.
• Si el grau de metamorfisme és baix: minerals petits i foliació ben
marcada (clivatge).
• Si el grau de metamorfisme és alt: minerals grans i menys foliació
(esquistositat).
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.2 Roques metamòrfiques: filles de la calor i la
pressió
2. Roques amb foliació
• Pissarres: minerals invisibles a ull un i amb foliació marcada. Resultat
del metamorfisme de grau baix de roques argiloses.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.2 Roques metamòrfiques: filles de la calor i la
pressió
2. Roques amb foliació
• Fil·lites: pas intermedi entre les pissarres i els esquists. S’assemblen
molt a les pissarres però més brillants.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.2 Roques metamòrfiques: filles de la calor i la
pressió
2. Roques amb foliació
• Esquists: minerals grans i amb foliació evident on s’alternen bandes clares i
fosques. Resultat del metamorfisme de grau mitjà de roques argiloses.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.2 Roques metamòrfiques: filles de la calor i la
pressió
2. Roques amb foliació

• Gneis: roques de metamorfisme de grau

molt alt en argiles, gresos, conglomerats
i granits. Tenen bandes molt ben
diferenciades i cristalls grans però
foliació molt poc marcada.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització
• La formació de roques sedimentàries comença amb l’alteració i la
destrucció de les roques preexistents.
• Acaba amb la transformació dels sediments dipositats en les conques
sedimentàries en roques (un cop els sediments s’han consolidat).
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització
• Les roques sedimentàries están formades per tres tipus de components
o partícules:
Aquests components
- Clasts: fragments de roca que han estat sedimenten en capes
erosionats i transportats.
- Cristalls: están formats per precipitació Diagènesi
química en medi aquós.

- Fòssils i bioclasts: són restes Roques sedimentàries

esquelètiques d’éssers vius.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització

La diagènesi comprèn
diverses etapes, que
engloben els canvis físics,
químics i biològics d’un
sediment fins que es
transforma en roca
sedimentària.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització
• Les partícules lliures del
sediment s’ajunten entre elles a
conseqüència del pes dels
materials superiors.

• Es redueix el volum, la porositat

i s’expulsen els fluids: augment
de la densitat.
• La compactació és més elevada
en sediments de gra fi que en els
de gra voluminós.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització

• Els espais buits s’omplen amb

precipitats del material soluble que
circula entre els sediments.
• Aquests precipitats va unint els
fregments com un ciment: pèrdua
de porositat i permeabilitat.
• Ciments usuals: carbonat de calci,
òxids de ferro i silici, etc.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització

• A vegades, es formen nous minerals

en els sediments per una interacció
amb ions de les aigües subterrànies.

• Augments de la P i la T poden donar

lloc a minerals polimòrfics.
• El límit entre la diagènesi i el
metamorfisme de grau baix són els
6km de profunditat i els 200ºC.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització
Les roques sedimentàries es classifiquen segons la naturalesa dels
seus components:

• Detrítiques: meteorització + erosió + transport

+ diagènesi
• No detrítiques: precipitació química/acumulació
de matèria orgànica + diagènesi
 2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització
1. Roques detrítiques
• Formades per l’acumulació de
clasts que han estat disgregats,
arrencats i transportats fins al
llos del dipòsit.
• Molt abundants a l’escorça
terrestre.
• Es classifiquen segons la mida
dels clats.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització
2. Roques no detrítiques
Formades per la precipitació d’ions minerals dissolts a l’aigua o per
restes d’organismes.
 2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització
2. Roques no detrítiques
Formades per la precipitació d’ions minerals dissolts a l’aigua o per
restes d’organismes.
Roques carbonàtiques
• Component mineral principal carbonat.
• Les més abundants són les calcàries (carbonat càlcic).
• Origen continental: precipitació química del carbonat
càlcic de les aigües subterrànies.
• Origen marí: acumulació al fons d’esquelets d’animals.
• Dolomies: carbonat càlcic i magnesi.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització
2. Roques no detrítiques
Roques evaporítiques
• Formades per la precipitació de sals
en mars interior, llacs o albuferes.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització
2. Roques no detrítiques
Roques silícies
• Roques d’origen orgànic
formades per l’acumulació de
sílice.
• Radiolaris, diatomees i alguns
tipus d’esponges segreguen
sílice.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització
2. Roques no detrítiques
Roques carbonoses
• Alt contingut de materia orgànica.
• Destaquen els carbons i el petroli.
• Els carbons es formen en ambients
pantanosos o deltaics a partir de
restes vegetals.
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització
2. Roques no detrítiques Roques carbonoses
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització
2. Roques no detrítiques Roques carbonoses
2. Les roques: filles dels processos geològics
2.3 Roques sedimentàries: filles de la meteorització
2. Roques no detrítiques
Roques carbonoses
• El petroli és una barreja d’hidrocarburs
sòlids, líquids i gasosos.
• Origen marí: restes de plancton es
dipositen al fons. Són cobertes per
sediments i els bacteris la descomposen
anaeròbicament.
• Les margues i les argiles són roques
impermeables que actúen com a
trampes de petroli.
3. Els usos de les roques i els minerals
3.1 Les roques industrials
S’inclouen tots els tipus de roca que els humans utilitzem només per
les seves propietats fisicoquímiques, però no per extreure’n
substàncies ni com a fonts energètiques
Àrids
• Fragments de roca triturada que es fan
servir com a materials inerts.
• Per estabilitzar les vies de tren, per
barrejar-los amb sorra i fer asfalt, etc.
• Granit, graves, gresos, etc.
3. Els usos de les roques i els minerals
3.1 Les roques industrials
Aglomerats
• Aglomerats + aigua + àrids = massa que a l’assecar-se es compacta i
s’endureix.
• Aplicacions: construcció.
• Exemples: calç i ciment (provenen de les calcàries), guix i escaiola (del
guix).
3. Els usos de les roques i els minerals
3.1 Les roques industrials
Roques de construcció
• Blocs de construcció: roques tallades de la pedrera en blocs i sense
polir.

• Roques ornamentals:
roques tallades en
forma de planxa i
polides.
3. Els usos de les roques i els minerals
3.1 Les roques industrials
Vidre
• Prové majoritàriament del quars present sobretot en sorres i
quarsites. Se sol barrejar amb altres productes com òxids alcalins, calç
o fluor.
• Propietats: duresa, fragilitat, mal conductors de la calor i l’electricitat
3. Els usos de les roques i els minerals
3.1 Les roques industrials
Productes ceràmics
• Argiles i margues, entre els més importants.
• Hi ha tres grups principals: Terrisses (fang i
porcellana) Rajoles (construcció) Productes
refractaris (indústria)
3. Els usos de les roques i els minerals
3.2 Roques i minerals com a recurs energètic
• Ús més important de la geosfera des del punt de vista econòmic:
Combustibles fòssils (petroli, carbó i gas natural).
• Des del punt de vista geopolític:
Combustibles nuclears
(uraninita, carnotita).
3. Els usos de les roques i els minerals
3.2 Roques i minerals com a recurs energètic
Minerals industrials

• Minerals metàl·lics: dels quals s’extreu algún tipus de metal. Ex:

galena (plom), cinabri (mercuri)
• Minerals no metàl·lics: el seu ús no és l’extracció de cap metal. Ex:
pirita (obtención d’àcid sulfúric), halita (sal de cuina), mica
(components electrònics).