Unitat 4: Magmatisme

• Tots els magmes són iguals?

Índex de la Unitat • Com s’origina un volcà?
• De què depèn que un volcà sigui més o menys explosiu?
1. Roques líquides
El procés de fusió de les roques no és instantani:

Coexisteixen minerals fosos amb altres sòlids (punt de fusió més alt).

Fusió progressiva

Magma: barreja de minerals en estat líquid (bàsicament silicats) amb

una proporció elevada de gasos dissolts (vapor d’aigua, CO2, fluor, clor,
etc).
1. Roques líquides
Quan la pressió és elevada, els gasos estan dissolts al magma. Al disminuir la
pressió, els gasos es desprenen del magma (ex: a l’obrir una ampolla de cava).

Temperatura dels magmes entre 700-1500ºC.

Si hi han compostos volàtils, la T de fusió disminueix.

Quan el magma es refreda i es solidifica: ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES.

1. Roques líquides 1.1 Viscositat dels magmes

La viscositat (resistència a fluir) és una propietat important dels magmes:

- Condiciona el procés de solidificació.

- Està relacionada amb la dinámica de les erupcions volcàniques
1. Roques líquides 1.2 Localització dels magmes a les
capes de la Terra

Hi ha dues capes on les roques poden estar

foses:

• Nucli extern: materials metàl·lics en estat

líquid.
• Mantell superior i escorça profunda
(astenosfera): 70-200km. Trobem zones on les
roques están foses (magma).
1. Roques líquides 1.3 Formació del magma

Tres procesos poden donar lloc a la formació de

magma (que una roca passi de sòlida a líquida):

• Augment de la T: una massa de roca, al

descendir a zones amb més T, es fon (zones
de subducció).
• Descens de la P: si una massa de roca calenta
ascendeix o es forma una fractura, es fon
(dorsals, rifts, hot spoints, etc.).
• Presència de fluids: l’aigua fa disminuir el
punt de fusió dels minerals.
 Segons composició química
1. Roques líquides 1.4 Tipus de magmes
Segons origen

Segons la seva composició químcia Contingut en sílice (SiO2)

 Segons composició química
1. Roques líquides 1.4 Tipus de magmes
Segons origen

Segons la seva composició químcia Contingut en sílice (SiO2)

Magma àcid ( + viscós) Magma bàsic ( + fluid)

Cristalls formen estructures Gairebé sense cristalls

complexes

1. Roques líquides
Segons l’origen del magma
Magmes primaris
Segons composició química
1.4 Tipus de magmes
Segons origen
Primaris
Secundaris o derivats

• Mantenen la composició
química de la roca que els ha
originat.
• Es poden a ver format de 2
maneres:
- Durant la formación de la
Terra (magmes residuals)
- Per fusió posterior de
materials

1. Roques líquides
Segons l’origen del magma
Magmes secundaris
Segons composició química
1.4 Tipus de magmes
Segons origen
Primaris
Mescla, diferenciació o assimilació
Secundaris o derivats

MESCLA (barreja de magmes): En el camí d’ascens

cap a la superfície, un magma pot barrejar-se amb
d’altres de composicions i propietats físiques
diferents.

El resultat final serà un magma amb característiques

diferents a la dels magmes inicials.
 Segons composició química
1. Roques líquides 1.4 Tipus de magmes
Segons origen

Magmes secundaris

DIFERENCIACIÓ:

• Un magma es va refredant poc a poc.

• Els minerals amb el punt de fusió més alt comencen a

solidificar-se.

• Els minerals que es solidifiques es separen de la part líquida.

La composició química del magma canvia ja que

alguns minerals han passat a la “part sòlida”.
 Segons composició química
1. Roques líquides 1.4 Tipus de magmes
Segons origen

Magmes secundaris

ASSIMILACIÓ:
• En alguns casos, el magma, a altes temperatures, pot fondre
parcialment les roques que l’envolten (roca encaixant) i
incorporar part dels seus minerals.

La composició original del magma queda

modificada per l’assimilació d’aquests
components.
1. Roques líquides 1.5 Estructures originades pels magmes

Els components del magma ocupen més volum en estat líquid (a excepción de l’aigua).

+ li costarà
El magma (líquid) és menys dens que la roca encaixant. + fondària
pujar al
(+pressió)
magma

+ fàcil
El magma tendeix a ascendir. Presència de
ascendirà el
fractures
magma

Ascenció +
+ viscositat
lenta
1. Roques líquides 1.5 Estructures originades pels magmes

Quan el magma es refreda (a la superficie o a l’interior del planeta) origina

ROQUES ÍGINES O MAGMÀTIQUES.

El magma pot
originar…

Solidificació a
Solidificació a
l’interior del
la superfície Lava
planeta

Roques Roques Roques

plutòniques filonianes volcàniques
 1.5 Estructures originades pels magmes
1. Roques líquides

Roques
magmàtiques
filonianes
 1.5 Estructures originades pels magmes
1. Roques líquides
 1.5 Estructures originades pels magmes
1. Roques líquides
 1.5 Estructures originades pels magmes
1. Roques líquides
2. Munytanyes de foc
• Les erupcions volcàniques són una manifestació de l’activitat interna de la
Terra.
• Quan el magma troba una esquerda o falla, ascendeix i s’origina un
fenòmen volcànic.
• Erupcions volcàniques: 50 volcans/any entren en erupció.

Risc mediambiental (risc volcànic).

2. Munytanyes de foc 2.1 Anatomia d’un volcà

• Depenent de la viscositat del magma, es

formaran diferents tipus d’estructures
volcàniques.

Les parts fonamentals

d’un edifici volcànic són:
 Lava
2. Munytanyes de foc 2.2 Productes volcànics Gasos
Piroclasts

LAVA

MAGMA= líquid+sòlid+gas LAVA= líquid+sòlid

Arriba a la superficie (descens de la P)→ es volatilitzen els gasos (ex:
ampolla de cava)

• La lava acabada de sortir está entre 900 i 1200ºC (depen de la composició i

gasos que tenia).
• Laves bàsiques (basàltiques) → - viscoses → flueixen lliurement (20km/h) →
extenses colades de lava. LAVA MUY FLUIDA | Buenos días Canarias - YouTube
• Laves àcides → + viscositat → flueixen amb més dificultat.
Impresionantes imágenes de la nueva colada de lava del volcán
de La Palma - YouTube
 Lava
2. Munytanyes de foc 2.2 Productes volcànics Gasos
Piroclasts

GASOS

• Quan el magma arriba ala superficie, els gasos que tenia dissolts s’alliberen
formant columnas de gas (poden arribar al límit de la troposfera).
• 60-90% del gas volcànic és vapor d’aigua.
• Altres gasos volcànics: C02, H20, SO2, SO3 i HCl.
 Lava
2. Munytanyes de foc 2.2 Productes volcànics Gasos
Piroclasts
PIROCLASTS

• Son fragments de lava llençats a l’aire que es solidifiquen parcial o totalment

en ple vol.
• Poden ser materials nous o materials preexistents arrencats de la xemeneia.
• Magma viscós: expulsa més piroclasts.
• Segons les seves dimensions poden ser
cendres, lapil·li i bombes.
 Lava
2. Munytanyes de foc 2.2 Productes volcànics Gasos
Piroclasts

PIROCLASTS Cendres

• Diàmetre <2mm.
• Poc pes → poden ser transportades pel vent grans distàncies i enfosquir
l’atmosfera.
• Si el diàmetre < 0,6 mm s’anomenen pols, i poden romandre a
l’atmosfera durant anys.
• En ocasions generen un núvol ardent: les cendres (amb aigua) baixen per
la pendent del volcà a gran velocitat arrasant amb tot el que troben.
 Lava
2. Munytanyes de foc 2.2 Productes volcànics Gasos
Piroclasts

PIROCLASTS Lapil·li

• Diàmetre entre 2-50 mm.

• També s’anomenen gredes.
• S’acumula no molt lluny del cràter.
• Recurs natural: material ric amb sals i porós (capaç de retenir aigua).
 Lava
2. Munytanyes de foc 2.2 Productes volcànics Gasos
Piroclasts

PIROCLASTS Bombes

• Diàmetre >50 mm.

• Forma fusiforme (aerodinàmica).
• Com que són més grans, poden arribar a terra parcialment foses: escòria
volcànica.
• La presència de bombes indica episodis piroclàstics violents.
2. Munytanyes de foc 2.3 Estructures volcàniques

La forma d’un volcà depèn, en gran manera, de la viscositat del magma.

Volcans en escut:

• Laves molt fluides formen

edificis molt amples.
• Són més aples que alts (per
l’acumulació successiva de
colades de lava).
2. Munytanyes de foc 2.3 Estructures volcàniques

Volcà compost o estratovolcà:

• Viscositat mitjana: alternança de
capes de lava i piroclasts.

Con d’escòries:
• Viscositat elevada: no es formen colades de lava
(no pot fluir).
• Només s’alliberen piroclasts en explosions
freqüents.
2. Munytanyes de foc 2.3 Estructures volcàniques

Dom volcànic:
• Viscositat més elevada: es solidifica
a la part superior de la xemeneia.
• Estructura que s’eleva de manera
progressiva sobre la xemeneia.

Caldera:
• Depressió de forma circular o el·líptica de 2-
20km.
• Formació: esfondrament de la cambra magmática
per una forta explosió o perquè es queda buida.
2. Munytanyes de foc 2.4 Fases de l’erupció d’un volcà

El magma conté gasos dissolts, i quan arriba a la

superficie, aquests gasos “s’escapen”:
• Magma fluid: els gasos escapen sense problema
→erupció tranquil·la.
• Magma viscós: als gasos els hi costa escapar-se →
explosions i emissió de piroclasts.

En general, totes les erupcions tenen 3 fases:

1. Fase inicial: emissió de gasos i petits tremolors.
2. Fase paroxismal: cada vegada surten més gasos. El sòl s’esquerda i
finalmente, surt la lava.
3. Fase terminal: explosions i emissions cada cop menys freqüents fins que el
volcà entra en repòs. Poden quedar fumaroles o altre vulcanisme atenuat.
2. Munytanyes de foc 2.5 Tipus d’activitat volcànica
https://www.youtube.com/watch?v=roCKFoSe0VA

El tipus d’activitat volcánica depèn de la viscositat del magma:

+ viscós → + dificultat per sortir els gasos → + explosions i piroclasts
+ viscós → + lent Baixa la lava → + ràpida solidificació → con volcànic més alt
i estret
2. Munytanyes de foc 2.5 Tipus d’activitat volcànica

HAWAIANA

• Lava fluida que s’allibera mansament.

• Forma volcà en escut.
• Expulsió de gasos tranquil·la → IEV Baix.
• Neixen en el fons oceànic. Ex: Mauna Loa, Kilawea (Hawaii).
2. Munytanyes de foc 2.5 Tipus d’activitat volcànica

ESTROMBOLIANA

• Lava menys fluida que en les erupcions

hawaianes.
• Explosions moderades per expulsar els
gasos.
• Edifici volcànic: con alt amb la base
ampla amb combinación de colades i
piroclasts.
• Exemples: Stromboli (Itàlia) i Ekla
(Islàndia).
2. Munytanyes de foc 2.5 Tipus d’activitat volcànica

VULCANIANA

• Lava poc fluida amb colades espesses i

lentes
• Abundant expulsió de piroclasts.
• Edifici volcànic: con d’escòries o
estratovolcà.
• Grans columnes eruptives de cendres
• Exemples: Cerro Negro (Nicaragua) .
2. Munytanyes de foc 2.5 Tipus d’activitat volcànica

PELEANA

• Lava tan viscosa que no llisca, sinó que

tapona la sortida.
• Sovint, núvols ardents (cendres baixen pel
con molt ràpid).
• Ex: Mont Peleé (Martinicia)
2. Munytanyes de foc 2.5 Tipus d’activitat volcànica

ULTRAPELEANA

• Lava tan densa que sol explotar que enfonsa la cambrà originant una caldera
• Activitat volcánica més violenta.
• Ex: Krakatoa (Indonesia).
2. Munytanyes de foc 2.6 Altres fenòmens volcànics

COLADES FISSURALS

• La lava molt fluida surt al llarg de fractures (fins a 25 km de llargada i

15m d’amplada). Típic d’Islàndia.
• Part més superficial del mantell superior.
• Magma extremadament fluid.
2. Munytanyes de foc 2.6 Altres fenòmens volcànics

COLADES
PIROCLÀSTIQUES

• Una forta explosió expulsa magma silícic

i piroclasts.
• Finalment, s’enfonsa formant una
caldera
2. Munytanyes de foc 2.6 Altres fenòmens volcànics

Erupcions
freatomagmàtiques

• Entra aigua en una cambra magmática.

• L’aigua s’evapora ràpidament → augmenta la violencia de l’erupció.
• Ex: Krakatoa el 1883.
2. Munytanyes de foc 2.7 Vulcanisme atenuat

Emissions d’aigua calenta/gas/fang per volcans propers (actius o inactius)

Fonts termals
• En zones volcàniques o amb gradient geotèrmic elevat.
• Per les fonts naturals del terreny brolla aigua molt calenta.

Yellowstone (USA) Caldes de Malavella (la Selva)

2. Munytanyes de foc 2.7 Vulcanisme atenuat

Emissions d’aigua calenta/gas/fang per volcans propers (actius o inactius)

Fumaroles submarines
• Situades a prop de dorsals oceàniques o punts calents.
• Cràters amb sortida de gasos rics en òxids de sofre.
• Aigua brolla a 350ºC.
2. Munytanyes de foc 2.7 Vulcanisme atenuat

Emissions d’aigua calenta/gas/fang per volcans propers (actius o inactius)

GUÈISERS

• Fonts periòdiques de vapor d’aigua i aigua calenta.

• El vapor s’acumula a una pressió elevada i finalmente
surt per algún petit forat.
2. Munytanyes de foc 2.7 Vulcanisme atenuat

Emissions d’aigua calenta/gas/fang per volcans propers (actius o inactius)

Volcans de fang

• L’alta temperatura fon el material argilós superior

i apareixen bombolles o volcans de fang.
2. Munytanyes de foc 2.8 Volcans i tectónica de plaques

La situació dels volcans a la Terra NO és aleatòria

Tectònica de plaques

Fenòmens de col·lisió, fricció i separació de plaques

són els responsables de la majoria dels volcans.
2. Munytanyes de foc 2.8 Volcans i tectónica de plaques

Els volcans es concentren en 3 zones:

- Zones de subducció (límits convergents/destructius) Límits de plaques
- Zones de rift (limits divergents/constructius)
- Punts calents

Mireu la figura 9 de la pàg. 89

2. Munytanyes de foc 2.8 Volcans i tectónica de plaques

VOLCANS DE RIFT
• Zones on les plaques es separen (dorsals
oceàniques).
• Els volcans omplen les fissures generant nova
escorça oceánica.
• Ex: Islàdia, Rift-Valley d’Àfrica.
2. Munytanyes de foc 2.8 Volcans i tectónica de plaques

VOLCANS DE SUBDUCCIÓ
• Dues plaques xoquen i la més densa
s’enfonsa.
• Oceànica (+ densa)+ continental: es forma
una serralada costanera amb molts volcans.
Ex: Andes.

• Oceànica + oceánica: es forma un arc d’illes

volcànic.
2. Munytanyes de foc 2.8 Volcans i tectónica de plaques

PUNTS CALENTS

• Magma de l’astenosfera puja travessant la placa (NO és un límit de

plaques).
• El punt pel qual el magma puja és fix, però com que la placa es mou, es
formen conjunt d’illes volcàniques.
• Ex: Hawaii i Canàries.