Serralades

Unitat 5
Índex de la Unitat
1. Deformacions 1.1 Esforços
corticals
L’esforç és la força per unitat de superficie.
Els esforços d’origen tectònic són causats pel moviment de les plaques.

Tipus d’esforços
1. Deformacions 1.1 Esforços
corticals
Tipus de deformacions

Deformació elàstica.
• Deformació temporal i reversible
(quan l’esforç cessa, la roca recupera
la forma i el volum originals).
• No origina estructures tectòniques
estables.
• Ex: les ones sísmiques.
1. Deformacions 1.1 Esforços
corticals
Tipus de deformacions
Deformació plàstica.
• Deformació permanent (en acabar
l’esforç, la roca queda deformada).
• Origina estructures tectòniques: plecs
o foliació.
1. Deformacions 1.1 Esforços
corticals
Tipus de deformacions
Deformació fràgil.
• La roca es trenca i és permanent.
• Origina → falles, encavalcaments,
esquerdes o diàclasis.
1. Deformacions 1.1 Esforços
corticals
Tipus de deformacions

Fase de plasticitat

curta llarga

Comportament Comportament
fràgil dúctil (plàstic)
1. Deformacions 1.1 Esforços
corticals
Factors que determinen el comportament
de les roques en ser deformades
1. Deformacions 1.2 Deformacions plàstiques: plecs
corticals
• Són curvatures o ondulacions en estrats
sotmesos a esforços compressius laterals o
de cisalla.
• En roques de comportament plàstic, es dóna
una deformació permanent i contínua,
sense trencament.
• S’observen més fàcilment en roques
sedimentàries o en roques metamòrfiques
amb foliació.
• La majoria es formen en profunditat, per un
augment de P i T.
1. Deformacions 1.2 Deformacions plàstiques: plecs
corticals
Parts d’un plec
1. Deformacions 1.2 Deformacions plàstiques: plecs
corticals
A) Posició dels materials
Tipus de plecs segons B) La seva vergència
C) El gruix dels estrats al llarg del plegament

A) Segons la posició dels materials

1. Deformacions 1.2 Deformacions plàstiques: plecs
corticals
A) Posició dels materials
Tipus de plecs segons B) La seva vergència
C) El gruix dels estrats al llarg del plegament
B) Segons la seva vergencia (inclinació del pla axial)
1. Deformacions 1.2 Deformacions plàstiques: plecs
corticals
A) Posició dels materials
Tipus de plecs segons B) La seva vergència
C) El gruix dels estrats al llarg del plegament

C) Segons el gruix dels estrats al plegament

1. Deformacions 1.4 Deformacions fràgils: falles i diàclasis
corticals
Quan la roca supera el límit del comportament plàstic

es trenca formant

desplaçament dels sense

blocs desplaçament

falles diàclasis

Falla de San Andrés, Los Órganos, La

Califòrnia Gomera
1. Deformacions 1.4 Deformacions fràgils: falles i diàclasis
corticals
DIÀCLASIS

• Fractures (esquerdes) sense

desplaçament dels blocs.
• Roques sotmeses a fortes tensions o en
zones on la P és tan alta que no permet
que es separin els blocs.
• Gruix, extensió, profunditat i forma molt
variables.
• Es poden originar per:
• Simultàniament amb la roca
• Per esforços tectònics posteriors
• Per descompressió posterior en arribar a
la superfície
1. Deformacions 1.4 Deformacions fràgils: falles i diàclasis
corticals
FALLES

• Fractures amb desplaçament dels

blocs.
• Degudes a esforços de tensió,
compressió i cisalla.
• Longitud molt variable: des d’uns cm
fins milers de quilòmetres
1. Deformacions 1.4 Deformacions fràgils: falles i diàclasis
corticals
FALLES. Parts d’una falla
1. Deformacions 1.4 Deformacions fràgils: falles i diàclasis
corticals
Tipus de falles (segons el moviment dels blocs)

Falla normal o directa: el pla de falla

s’inclina cap al bloc enfonsat.

S’originen per esforços de distensió.

1. Deformacions 1.4 Deformacions fràgils: falles i diàclasis
corticals
Tipus de falles (segons el moviment dels blocs)

Falla inversa: el pla de falla s’inclina cap al

bloc aixecat.

S’originen per esforços de compressió.

1. Deformacions 1.4 Deformacions fràgils: falles i diàclasis
corticals
Tipus de falles (segons el moviment dels blocs)

Falla de direcció: només hi ha

desplaçament horitzontal (salt de falla =0).

S’originen per esforços de cisalla.

1. Deformacions 1.4 Deformacions fràgils: falles i diàclasis
corticals
Tipus de falles (segons el moviment dels blocs)

Falla obliqua: una falla normal amb

desplaçament horitzontal.

S’originen per esforços d’extensió i cisalla.

Falla de tisores: el salt de falla varia al llarg de

la falla.

S’originen per esforços dde compressió i

cisalla.
1. Deformacions 1.4 Deformacions fràgils: falles i diàclasis
corticals
PLEC+FALLA→ ENCAVALCAMENT

En un plegament els esforços poden acabar trencant la

roca.

Si l’esforç continua, pot fer que un dels blocs plegats

s’aixequi
1. Deformacions 1.4 Deformacions fràgils: falles i diàclasis
corticals
SISTEMES DE FALLES

Les falles poden estar aïllades, però sovint es troben associades formant:
2. Roques que es transformen
Els processos geodinàmics interns es manifesten:
• De manera sobtada i espectacular: terratrèmols i volcans.
• De manera imperceptible i constant: serralades, falles, plecs etc.
En tots aquests processos la T i la P varien →les roques s’adapten als
canvis i es transformen
El metamorfisme és el conjunt de canvis que es produeixen en les roques
com a conseqüència de l’augment de P i T. Dóna lloc a roques
metamòrfiques.
• Han de ser canvis en estat sòlid
(sinó→magmatisme)
• Han de ser T > 200ºC i fondària mínima de 6km
(sinó→diagènesi)
 2.1 Factors que generen
2. Roques que es transformen metamorfisme

TEMPERATURA

• Gradient geotèrmic:
• En dorsals i serralades: 100ºC/km De Mitjana → 30ºC/km
• En fosses o intraplaca: 6ºC/km

• 3 fonts d’energia calorífica:

• Calor residual de la formación de la Terra
• Desintegració de materials radioactius
• Friccions entre plaques litosfèriques
 2.1 Factors que generen
2. Roques que es transformen metamorfisme

PRESSIÓ

• Pressió de confinament (P total a la qual está sotmesa una roca, és la suma de:
• Pressió litostàtica: P que exerceixen les roques que hi ha al damunt.
• Pressió poral: P que exerceixen els fluids (aigua, petroli, etc.) que circulen pels
porus o fractures.
Pressions dirigides: si les roques están en zones de moviment de plaques.
 2.2 Canvis fisicoquímics del procés
2. Roques que es transformen metamòfic

Els minerals es poden presentar de diferents

formes en funció de les condicions de P i T.
Si les condicions que hi havia quan es va
formar la roca varien →la roca pot
canviar

Transformació en minerals polimòrfics

Transformacions de diversos tipus Transformació amb canvi químic
Metasomatisme
A més, en menor o major grau, també es
produeixen canvis en la textura de la roca
 2.2 Canvis fisicoquímics del procés
2. Roques que es transformen metamòfic

TRANSFORMACIÓ EN MINERALS POLIMÒRFICS

• Les molècules es reestructuren donant

lloc a nous minerals.
• No varia la fórmula química.
• Cada mineral o fase és estable en unes
condicions de P i T determinades.
 2.2 Canvis fisicoquímics del procés
2. Roques que es transformen metamòfic

TRANSFORMACIÓ AMB CANVI QUÍMIC

• Apareixen minerals amb diferente composició

química.
• Si la variació en la composición química es deu a
la circulación de líquids o gasos provinents de
magmes, aquesta transformació s’anomena
metasomatisme.
 2.2 Canvis fisicoquímics del procés
2. Roques que es transformen metamòfic

CANVIS TEXTURALS

Independentment del canvi fisicoquímic que pateixin els minerals, els

processos metamòrfics produeixen canvis en la textura de la roca.

Canvi de textura = canvi en el volum, forma i orientación dels cristalls

• Si augmenta la T → augmenta el volum dels minerals

• Si la P dura molt de temps → tendència a minerals
amb forma aplanada
• Foliació: orientació dels cristalls perpendicular a la
direcció de la P
2. Roques que es transformen 2.3 Tipus de metamorfisme

4 tipus de metamorfisme:
• Metamorfisme regional Més importants per freqüència i
• Metamorfisme tèrmic (de contacte) extensió
• Meramorfisme d’enterrament
• Metamorfisme dinàmic

METAMORFISME REGIONAL

• Zones de compressió de l’escorça.

• Acció combinada de la P i la T
• Totes les roques tenen foliació
2. Roques que es transformen 2.3 Tipus de metamorfisme

METAMORFISME REGIONAL

En funció del grau del metamorfisme regional, podem distinguir 3 zones:

• Epizona: + superficial. Grau

baix de metamorfisme →
pissarres
• Mesozona: Grau mitjà de
metamorfisme → esquists i
amfibolites
• Catazona: Grau alt de
metamorfisme → gneis i
migmatites
2. Roques que es transformen 2.3 Tipus de metamorfisme

METAMORFISME REGIONAL

Pissarra Esquist Amfibolita

Migmatita
(fusió parcial)
Gneis
2. Roques que es transformen 2.3 Tipus de metamorfisme

METAMORFISME TÈRMIC (DE CONTACTE)

Quan una gran massa de magma ascendeix provoca un fort escalfament de

les roques del voltant, que es transformen en roques metamòrfiques.
• Al voltant d’una intrusió es genera una
estructura en bandes concèntriques →
aureola de metamorfisme (contacte)
• Com més gran és la intrusió → més gran
és l’aureola
• Les roques no tenen foliació → poden
tenir un bandejat mineral
• Acció predominant de la temperatura
2. Roques que es transformen 2.3 Tipus de metamorfisme

METAMORFISME TÈRMIC (DE CONTACTE)

• En funció de la T assolida i les roques

preexistents → apareixen uns minerals o
uns altres.
2. Roques que es transformen 2.3 Tipus de metamorfisme

METAMORFISME TÈRMIC (DE CONTACTE)

Calcària → marbre

Gres → quarsita
2. Roques que es transformen 2.3 Tipus de metamorfisme

METAMORFISME TÈRMIC (DE CONTACTE)

• Si el magma allibera fluids → metasomatisme en la roca encaixant → canvi

químic per presencia de líquids/gasos procedents del magma.
• El metasomatisme origina jaciments de minerals d’interès econòmic.

Wolframita Cassiterita
2. Roques que es transformen 2.3 Tipus de metamorfisme

METAMORFISME D’ENTERRAMENT

• Els materials que es dipositen en una

conca sedimentària van quedant soterrats
poc a poc.
• Pressió predominant en un sentit → totes
les roques tenen foliació.
2. Roques que es transformen 2.3 Tipus de metamorfisme

METAMORFISME DINÀMIC

• Té lloc a les roques que es troben just en el pla d’una

falla.
• El fort fregament provoca la trituració de les roques
formant → bretxes o farina de falla.
• Quan a més de les P dirigides, hi ha molta P litostàtica,
es formen milonites.
2. Roques que es transformen 2.4 Migmatització i anatèxia

• No són tipus de metamorfisme → ens indiquen el límit entre el metamorfisme

i el magmatisme

Migmatització:
Fusió parcial de les roques.
Migmatites: bandes clares i fosques

Anatèxia:
Fusió total de la roca.
Es forma magma.
3. Orògens: monstres de pedra

Les muntanyes gairebé mai no es troben aïlles → s’agrupen formant serralades,

massissos, etc.

Orògens: grans serralades de muntanyes.

Orogènesi: processos formadors de serralades.
3. Orògens: monstres de pedra 3.1 Processos previs a l’orogènesi

1. Llarg període d’inactivitat:

• Agent dominants: erosió i sedimentació.
• En els marges inactius entre una placa continental i una oceànica, els sediments
terrestres es van acumulant en la conca sedimentària.

2. Subsidència :
• Enfonsament dels materials per
acumulació de sediments.
• Possible formació de roques
Metamòrfiques (metamorfisme
d’enterrament).
Quèquicom - Com es va formar a serralada del Montsant?
(ccma.cat)
3. Orògens: monstres de pedra 3.2 Inici de l’orogènesi

• Comença quan el marge que separa l’escorça continental de l’oceànica deixa de ser
inactiu.
• Causes desconegudes → es creu que té relació amb els canvis en els moviments de
convecció del mantell

Orogénesis. ¿Por qué hay fósiles marinos a gran altitud en las

montañas? - YouTube
 3.3 Trets generals i particularitats
3. Orògens: monstres de pedra dels orògens

• Els orògens es formen en vores convergents de plaques → la compressió genera

estructures tectòniques com plecs, falles, encavalcaments (+mantells de corriment).
• Aquests processos de deformació de l’escorça van acompanyats de metamorfisme i
magmatisme.
• Cada serralada té particularitats, però en general poden distingir dos tipus (segons
el tipus de plaques que xoquen, i si tenen magmatisme o no.

Orògens de tipus andí: Orògens de tipus alpí:

• Pl. Oceànica + pl. Continental→ subducció
• Es forma una gran serralada costanera
• Presència de magmatisme (volcans
paral·lels a la costa)
• Després d’un període d’orogènia andina,
l’oceà pot desaparèixer → xoques pl.
Continental + pl. Continental.
• Absència de magmatisme
 3.3 Trets generals i particularitats
3. Orògens: monstres de pedra dels orògens

Formació d’un orògen andí Formació d’un orògen alpí

 3.3 Trets generals i particularitats
3. Orògens: monstres de pedra dels orògens

1. La compressió i el comportament plàstic fan que

l’orògen es deformi → guanya gruix (pot arribar fins als
70km).

2. L’erosió i els moviments isostàtics provoquen el

reajustament del mantell que fa pujar l’escorça →
simetria de l’orògen.

3. L’erosió pot provocar la peneplanació de la

serralada.
 3.3 Trets generals i particularitats
3. Orògens: monstres de pedra dels orògens

Nivells estructurals Nivells amb el mateix grau de metamorfisme i mateix

tipus de deformacions
Nivell superior: la
compressió genera
grans fractures
(encavalcaments i
mantells de corriment)

Nivell mitjà: predomini

de les flexions (plecs
paral·lels i plecs-falla)

Nivell inferior: La P i la T
augmenten i permeten
el metamorfisme de les
roques
3. Orògens: monstres de pedra 3.4 Orògens andins

• Pl. Oceànica vs. Pl. Continental → subducció de la pl. Oceànica.

• Fort gradient geotèrmic → l’escorça oceànica es fon a mesura que es va
enfonsant donant lloc a franges volcàniques longitudinals.
• Els primers orògens (més pròxims a la costa) no presenten magmatisme.

• Com més a l’interior es troba l’orògen

→ més profund és el seu orígen.
• Si és més profund → incorpora
materials de l’escorça continental
(àcida) donant lloc a erupcions més
violentes.
3. Orògens: monstres de pedra 3.4 Orògens andins

• Moltes masses de magma queden a l’interior de la Terra on es solidifiquen → batòlits

(roques plutòniques).
• Abundància d’estructures tectòniques de compressió → falles inverses.
• No hi ha mantells de corriment.
3. Orògens: monstres de pedra 3.4 Orògens andins

1. Andes
4 2. Serralada
d’Amèrica
3 Central
5
3. Rocalloses
6
2 4. Aleutianes
7 5. Japó
1
6. Filipines
7. Irian Jaya
3. Orògens: monstres de pedra 3.5 Orògens alpins

• Pl. continental vs. Pl. Continental → no hi ha subducció completa (les dues

plaques són gruixudes però lleugeres)
• Les dues plaques es deformen per efecte de la pressió→ plecs tombats i
mantells de corriment.
• No hi ha magmatisme
3. Orògens: monstres de pedra 3.5 Orògens alpins

(Començant pel Mediterrani:)

Atlas (Marroc), Bètiques,
Pirineus, Alps, Apenins, Caucas,
Zagros, Elbrus, Himalaia i
Serralades de Birmania)
3. Orògens: monstres de pedra 3.6 Evolució dels orògens

• Durant l’orogènesi es formen conques

sedimentàries perifèriques → sinorogèniques
→ arriben els materials procedents de la
serralada que s’està formant.
• Quan l’orògen s’ha acabat de formar, el
reajustament del mantell (moviments
isostàtics) fa aixecar la serralada en sentit
vertical. L’Himalaia encara s’esta ajustant (uns
quants mm/any).
• Durant la fase postorogènica, predomina la
distensió → poden formar-se fosses
tectòniques