1.

FACTORS QUE GENEREN METAMORFISME

Les roques metamòrfiques, són aquelles roques que han patit un procés de metamorfisme,
és a dir, que han patit transformacions en estat sòlid degut a un canvi en les condicions de
pressió, temperatura i la presència de fluids químicament actius.​
L’augment de la pressió i la temperatura pot provocar que les roques es transformen i
s’adaptin a les noves condicions.

El metamorfisme és conjunt de canvis que es produeixen a les roques com a conseqüència

de l’augment de la pressió i de la temperatura. Es tracta sempre de canvis en estat sòlid, a
diferència dels processos magmàtics, que tenen lloc en estat lìquid. Les noves roques que
es formen s’anomenen metamòrfiques.
Queden exclosos del metamorfisme els processos lligats a la diagènesi de les roques
sedimentàries (conjunt de processos, químics, físics o biològics que experimenten els
sediments fins a arribar a formar una roca), produits ens els primers estadis de
l’enterrament. El límit entre els processos sedimentaris i els metamòrfics es troba cap a
200ºC.

1.1 LA TEMPERATURA

Els augments de temperatura que intervenen en el metamorfisme poden ser causats per:
- El gradient geotèrmic o increment de temperatura de les roques a mesura que
avancen cap a l’interior de la Terra (30ºC cada quilòmetre). Els seus valors varien
depenent de la zona i dels processos geodinàmics predominants, la desintegració de
minerals radioactius i les friccions entre plques litosfèriques.

- El fregament entre els dos blocs d’una falla, que és un procés de més curta
durada i força més localitzat.

- La proximitat d’una intrusió magmàtica, que pot arribar als 1.200ºC, afecta les
roques preexistent o encaixats. A major distància de la intrusió, menors seran els
seus efectes i, per tant, més tènue l’efecte del metamorfisme.

1.2 LA PRESSIÓ

La pressió, com la temperatura, també augmenta amb la fondària a causa del pes de les
roques que hi ha al damunt (pressió litostàtica o de càrrega).
La pressió de confinament al laa qual està sotmesa una roca és la suma del pes de les
roques que té al damunt, anomenada pressió litostàlica, i a la pressió que exerceixen els
fluids que hi ha en els espais entre els fragments minerals.
En els espais buits que solen presentar les roques (porus) generalment hi ha fluids (aigua,
petroli, etc.) que també generen certa pressió (pressió poral). La Pressió total o pressió de
confinament a la qual estarà sotmesa una roca és la suma de la pressió litostàtica i la poral.
Els moviments de les plaques litosfèriques també poden generar pressions anomenades
pressions dirigides, en sentit horitzontal, que alteren les roques i s'orienten els minerals. El
resultat són roques que presenten `plans paral·lels, tot donant lloc a foliació o esquistositat
(disposició laminar dels minerals en una roca metamòrfica per efecte de la pressió). Si la
pressió és molt elevada es poden formar nous cristalls (recristal·lització)