Els glacids Els lipids Les proteines Els acids nucleics: DNA i RNA8 La quimica de la vida > Nivells d’organitzacié de la materia viva ‘La matéria viva es pot classificar en diversos dlivells @organitzaci6, que s6n els se- stients (Figura 1) tom Moleula peti Protsnaglobslar Atoms: s6n les unitats elementals de la matéria, + Molecules: estan constituides per diversos Atoms units entre si per enllagos qui- bosoms mics, vi + Virus: son unes estructures macromoleculars infeccioses (vegeu l'apartat 22). on + Estructures o orginuls cel-Tulars: associacié de macromolecules intraceblulars (per exemple, mitocondris, plasts..). + C@L-lules: sén les unitats estructurals i funcionals dels éssers vius (vegeu l'apartat cela ail 14), Bs divideixen en els grups segiients: coaayegeal - Procariotes: céllules sense nucli diferenciat. S6n cls avantpassats de totes les formes de vida. = Eucariotes: célules que tenen el nucli diferenciat i que contenen organuls. + Teixits: sén agregats de céllules especialitzades amb una funcié comuna. 5 + Organs: estructures amb una func definida i formades per diversos teixits (per Figura 1. Mides (escala logaritmica: cada ‘exemple, el miiscul esta format dels teixits muscular, nervi6s, connectiu, sanguini, gran divi equvalatO"}tesbares et). Ge color indique el rang de esolucio a eH ened coment + Aparells: s6n conjunts d’drgans, d'origen generalment com, especialitzats en ‘una funci6 concreta, com ara l'aparell digestiu, l'aparell excretor, etc. ee ais = Sistemes: s6n els organs constituits per un sol tipus de teixit, com ara el sistema nervids. + Organismes pluricel-lulars: éssers vius formats per moltes cél-lules, Es diferen- Ht Hidrogen 602 en ola : < 0 rgans i aparells anim: ote = cien diversos teixits, 0 oumans, plantes, animals). © Carboni 105 + Poblacions: conjunts d'individus de la mateixa especie que habiten en un mateix IN Nitrogen aD periode i un mateix loc, com ara les granotes d’una bassa (vegeu l'apartat 3). + Comunitats: sén conjunts d’éssers vius ~i per tant, de poblacions- que habiten una entre '1% il 0,01%) area geogtifica determinada; en aquest cas, serien tots els organismes d’una bassa: poblacié de granotes + poblaci6 de joncs + poblacié de neniifars + poblaci6 de Na Sodi 0730 sabaters...(vegeu 'apartat 3) a Cale) 0220 : 5 as P Fosfor one » Bioelements: els atoms de la materia viva S Sofre one Bis bioelements s6n els elements quimics de Vescorga terrestre que formen els K Potassi 0036 éssers vius, i es poden classificar en macrocomponents, microcomponents i oligoe- aa ce ements (taula 1). ores + Funcions dels bioclements. Els bioclements poden exezcir aquestes funcions errr cenels éssers vius ~ Estructural: larquitectura dels éssers vius (com C,H,O,N,P, $,Ca...). nee ee Catalitica: faciliten reaccions bioquimiques (com Fe, Zn, I,Co), - : faci ions 0,1, Fe Ferro 0,001 a faciliten re ‘Mn Manganés 0.0003 ~ Osmética: regulen la distribuci6 de l'aigua entre cls compartiments cel-lulars 1 lode <00001 (com Cl,Na,K.... Si Sic «<0,0001 ~ Electrica: generen el potencial electric dels nervis (especialment Cl, Nai 0. 2m Zine “Taula 1. abundancia relativa dels elements quimics al cos hum 38 ) BLOC 2: BIOLOGIA MOLECULARLa quimica de la vida 8 > Grups funcionals rtd Creed ode lar , am aleahols etal aldehids acetaldehid carbonil d ors ear sets a op Gow sins S fosfat wy fosfats goer sul - tit sting ‘aula 2. Grups funcionals més frequents a les molecules biolbgiques. > Biomolécules: les molécules de la matéria viva Les biomolécules sén les molecules que formen part de la matéria viva, jes classifiquen de la manera segitent: + Inorginiques: aquestes biomolécules es poden trobar tanta la matévia viva com a la matéria inerta (aigua,sals minerals... + Organiques: aquestes biomolecules s6n exclusives de a matéria viva. Estan formades per caclenes atoms de carbon ~ Gliicids: estan formats fonamentalment per C,H i O (vegeu l'apartat 10), { es divideixen en tres grups » Monosacarids: una cadena formada per un nombre de carbonis que va de tres a set (glucosa,ribosa), » Disacarids: és la uni6 de dos monosacarids (sacarosa, actosa). » Polisacarids: és la uni6 de molts monosacirids (glicogen, mid6, cel-lulosa). = Lipids: es tracta d'un grup heterogeni de compostos insolubles en aigua (vegeu l'apartat 11), i ¢s classifiquen en els _grups segtients: » Triacilglicérids: estan formats per glicerol i tres acids grassos (Voli i la mantega s6n exemples d'aquesta barreja). » Fosfoglicérids: contenen un grup fosfat i s6n polars (fosfolipids). > Ceres: es tracta de cadenes lineals largues formades per un acid gras i un alcohol. » Esteroides: lipids derivats del colesterol (vitamina D,estrdgens, sal biliars), » Altres: en aquest grup ¢s classifiquen els lipids més complexos (xantofiHles, carotens). ~ Proteines: sén cadenes lineals formades per aminoacids, cadascun dels quals conté un grup amino i un grup car- bonil (albiimina, hemoglobina, insulina) (vegeu lapartat 12) ~ Acids nucleics: sén cadenes de nucledtids, cadascun dels quals format pet un monosacirid, un fosfat i una base nitrogenada, com Vicid ribonucleic o RNA i acid desoxiribonucleic 0 DNA (vegeu l'apartat 13) 8. LaquiMica 0€ LA VioA ¢ 399 Vaigua i les sals minerals > Laigua or Z aa eetOo) Laigua és el compost fonamental per a la vida; els éssers vius estan constitults Dasicar B ‘ment daigua. medusa 7 enclam 95 + Importincia a la biosfera ae - ~ Laigua és el medi primitiu on es va originar i desenvolupar la vida. eee ee = is el component més abundant de la matéria viva, oner 5) ~ Bspai vital intern de tots els éssers vius, terrestres i aquatic. eee n ~ fis element imprescindible per a la vida, humans 60 + Estructura espores de bacteris 60 = Formula: H,0 (figura 2) Taula3. Contingut 3 Contngs ~ Polar: la cartega electrica de l'aigua és zero, perd ta distri- alguns éssers vius puciG dels electrons és asimétrica: forma el que s'anomena 4 Figura 2. 1a molécula d'sigua. dipol electric. = Enllacos dhidrogen: es formen entre les molecules Ce © aigua, entre la carrega negativa d'un oxigen i la positi- 9 ~ via dels hidrogens daltres molecules d'aigus (figura 3) ye é ~ Xarxa tridimensional: el nombre de molécules que ~ ee’ rane gaa tigimensional és inversiment propor et gebng ‘onal ala temperatura, Per sot dels °C les molecules a sordenen en una estructura hexagonal (figura 4). Per é ry aixd,el gel ocupa més volum que laigua liquida. Aquesta & - ‘Rxruetura condiciona les eves propietas; per exemple, cl gel sura en aigua liquida, ge Boge + Propietats . a v . ~ Lacalor especifica (la quantitat de calor necessiria per Figura 3.Enllacos dhidrogen. Figura 4. Xarxa tridimensional namentarne a temperatura) €s elevada; per tant, és un e faigua sa bon estabilitzador termic. _ Lacalor de -vaporitzaci6 (la quantitat d'energia necessiria per evaporar un liquid) és elevada: bon refrigerant Per transpiracié. = Vaigua és un bon dissolvent de les sals i components polars (hidrofils) = Com que Tigh té una tensi6 superficial elevada, la seva superficie es comporta com una Lamina clita: per aixd, per exemple, alguns insectes podlen caminarhi per sobre. + Funcions «fs dissolvent d'un gran nombre de substancies. Les substancies reaccionen molt millor si estan dissoltes; per exem ple,el etoplasma (on tenen lloc a major part de les reaccions intracel-Ilars) est constitlt basicament per agus ~ Vaigua exerceix una funci6 molt important pel que fa al transport: > de substancies pel medi intern dels organismes; » de cél-lules per la sang, pel medi extrace/-lar.. + de gasos, i aixiafavoreix la dfusi6 de gasos com el O,,€l CO,..(a través de la pell humida, dels epitelis, ete ~ Vaigua compleix una funci6 estructural el volum ila forma de moltes cél-iules depenen de la pressio que exenceix Yaigua al seu interior (els estomes.... ~ sovint, Paigua fa una funcid mecinica esmorteidora:algunes estructures contenen agua liquids que les provegeis mecanicament (per exemple, les capsules sinovials, cl liquid cefaloraquidi,¢! Kiquid amniotic... = Cal destacar la funci6 termoreguladora qi ix en els organismes. Lievaporaci6 de Vaigua (per mitja de la transpiraci6, la suor o el bleix) fa perdre molta permet fer baixar la temperatura del cos. Es molt important en cleas de ‘homeoterms (els que poden mantenir la temperatura corporal dins uns limits). ~ Com que participa en diveses reaccions quimiques fonamentals pera vid, també desenvolupa una funcio metabolies 40 > BLOC 2: BIOLOGIA MOLECULARLaigua i les sals minerals 9 > Les sals minerals Les sals minerals s6n compostos inorginics que constitueixen els minerals que for men part de les roques 0 que €s troben dissolts a l'aigua. + Localitzaci6. Les sals minerals ¢s poden trobar de diverses maneres a la natura: ~ Coma sals precipitades en estructures sdlides. Proporcionen sosteniment o pro- tecci6, externa o interna, a les parts toves de organisme (closques dels mot-luscs, ossos dels vertebrats, conquilles dels foraminifers, espicules de les esponges...). ~ Com a sals dissoltes en els liquids dels organismes. Quan una sal es dissol, es dis- socia en els ions que la constitueixen (positius o cations i negatius o anions). Aquests ions poden actuar en alguns processos fisiologics. - Com a sals que formen part de biomolécules (per exemple, ("' per fabricar Figura. Estructura del grup hero hormones tiroidals, PO}* dels fosfolipids de les membranes biologiques, Fe de de themoglobina,on destaca Vhemoglobina, Mg” de la clorofila...) un wom de feo (ial sere + Processos en qué intervenen - Bn la transmissié de Pimpuls nervids. El pas de Na* i de K* a través de la membrana de les neurones genera un potencial eléctric d'aceié que es desplaca al llarg de la membrana, de manera que constitueix un impuls nervis. ~ En la contraccié muscular. El * regula la interacci6 de les proteines actina i miosina, i aixi controla la contraccié de les fibres musculars, - En la sintesi de molécules orginiques importants: clorofil'la (molécula imprescindible per a Vactivitat Fotosin- tetica dels vegetals; es troba als cloroplasts i conté Mg"), hemoglobina i mioglobina (proteines dels globuls ver- ‘mells de la sang i dels miisculs, respectivament, que porten un atom de Fe* al qual s'uneix un atom d'oxigen), hemocianina (proteina que transporta oxigen a la majoria de molluscs; conté Cu’, que li proporciona el color blau caracteristic). ~ Altres processos, com la coagulacié de la sing, 'activacié del sistema de complement, ete + Funcions ~ Funcié estructural. fs tipica de les sals precipitades. - Funcié reguladora de acidesa 0 pH (pressié parcial de H"), fonamental per a la majoria de reaccions bioquimi: ques. Les sals dissoltes es dissocien en els ions corresponents, els quals es poden combinar amb els H*,la qual cosa pot fer variar el pH. Per aixd, el pH es pot mantenir aproximadament constant alliberant més 0 menys quantitat Paquests ions. Aquesta capacitat reguladora del pH s'anomena funci6 esmorteidora o tampé. ~ Necessiries per a algunes activitats enzimatiques. Hi ha enzims que necessiten algun i6 per ser actius (en aquest cas,1'i6 actua com a cofactor). ~ Altres fancions. Alguns ions o sas afavoreixen la solu bilitat de certes biomolecules, de manera que fin posst* @ °@:e e ble el seu transport pel medi aquds (per exemple, les immunoglobulins), d'una membra — @ e ~ Osmosi. fs el pas de dissolvent a tra ra semipermeable sitwada entre dos compartiments de a concentracié diferent d'un solut que no pot travessar la @ +i g . ‘membrana, El dissolvent passa des de la solucié menys eo @. : concentrada cap a la més concentrada. Les membranes, al bioldgiques es comporten de manera semipermeable, és e I e a dir,deixen passar I'aigua perd no alguns soluts.Per aixd, vie Over” bi Vosmosi és freqiient en molts processos vitals en qu? una . a céL-Tula es troba en un medi més concentrat (hipertd- Figura 6. Osmosi:2igua flueix cap a la solucié més concentrada del nic) o menys (hipotonic) que el seu medi intracel-tular. compost que no pot travessar a membrana (ls cerces més gran). 9. Latcua Les sais minerals ¢ 4110 Els glucids PEls glucids Hl glacids son una familia de compostos d'una gran diversitat estructural Els més senzills sn molécules que, en Ia seva for. ‘ma no ciclada, tenen un grup hidroxil (OH) a cada carboni, excepte en un, en el qual hi ha un grup carbonil (CO) (figu- 1a 7).Els més complexos deriven d’aquestes molécules més senuilles, El nom de carbohidrats, o hidrats de carboni, com a sindnim de ghicids és poc adient, ja que no tots presenten Ja formula ‘general C,(H,0),, Pel que fa al nom de sucres, cal aclarir que no tots sén dolcos. ‘Tenen molta importincia biologica (constitueixen la major part de la materia ets organica de la Terra), perqué compleixen les funcions segiients: He) cHA[0H 1 Letom + Com a combustible (ghucosa, glicerol... to a + Coma reserva d’energia (glicogen, mid6). HcoH Heo [Dy cpt : ‘ntest d 1 i Com a substeat per ala sintesi d'altres molecules bioldgiques. cu On, + Formen part dels acids nucleics (ribosa, desoxiribosa). aldosa cetosa Figura 7. Dos exemples de glicids ‘monosacarids + Formen estructures cel-lulars (Acids nucleics, cel-ulosa, quitina...). »Monosacarids Fis monosacarids s6n cadenes lineals formades per un nombre de tres a vuit atoms de carboni, que es diferencien en els aspectes segiients: + El nombre de carbonis: s6n trioses si estan formats per tres carbonis; tetroses, per quatre carbonis; pentoses, per cine carbonis; hexoses, per sis carbonis; heptoses, per set carbonis, i octoses, per vuit carbonis. + La posicié del grup carbonil: s6n aldoses si contenen un grup aldehid, i cetoses si contenen un grup cetona. + La distribuci6 a Vespai dels geups hidroxil als carbonis és asimétrica (isomeria): dues molécules amb la mateixa formula tenen propietats diferents; per tant, s6n diferents (figura 8). + La ciclaci6:en dissoluci6 aquosa, els monosacitids se ciclen espont&niament: el grup carbonil reacciona amb el grup hidroxil del pentiltim carboni (figura 9),i déna lloc a un nou grup hidroxil, el qual pot estar orientat de dues formes, anomenades 0. B. Alguns monosacarids ‘ importants n-G-oH + Glucosa: és una aldohexosa, ho-C-H Ia principal font energética de H-e-0W moltes cél-tules. H-C-oh —H#-¢-08 woe wow + Fructosa: és una cetohexosa, . : ‘molt abundant al m6n vegetal, lucosa ——gaactosa + Ribosa: és una aldopentosa, i . forma part d’alguns coenzims i ide Pacid ribonucleic (RNA). Ho=e=8 + Desoxiribosa: és una ribosa no-e-H modificada, i forma part de n-t-on Vacid desoxitibonucleic (ve- H-C-on —-H-c-08 = gcu Vapartat 13, sobre el DNA). H-¢-on —-H-G-o8 Figura 9. Cclacié de dues hexoses: una aldosa (Terglucosa i una i i cetosa (a B-fructosa) Les esferes negres sin carbonis; * Acids glucurdnic i galactu- = ‘lose les vermeles,oxigens,i les grises hidrdgens. _r®niic: sn components estruc- a turals dels teixits. Figura 8. Alguns Isomers de les aldohexoses. En taronja s'assenyalen les diferencies respecte a la glucosa. 42 ) BLOC 2: BIOLOGIA MOLECULAREls glucids 10 > Oligosacarids Els oligosacarids s6n polimers formats per entre dos i deu monosacirids. Aixi,s6n disacarids (els formats per dos mo- nosacarids, figura 10), trisacarids (per tres monosacirids), tetrasacarids (per quatre monosacirids), etc. Lenllag glucosidic és el que s'estableix entre cls monosacarids. hom cH,08 HoH ciz0H 4 Figura 10 El disacdrid enilag lactosa esta format ses per la unié glucosidica una galactosa una m2 plucosa, pico” guess Monosacarids piel eee re} que el formen lactosa —_galactosa- glucosa Ala let dels mamifers, com a font energética peal iadé. Noes troba al regne vegetal. sacarosa glucosa+fructosa Molt freqdenta les plants (rules, canya de sucre), com a reserva nutritva. Noes troba al regne animal. maltose glucosa+ glucosa_ Als rans en germinaciédrgans de reserva dele plantes, aula 4 Alguns saciid habitual. a io HO net bPolisacarids Els polisacdrids s6n polimers formats per més de deu mo- nosacarids (fins a milers d’unitats). Aquestes molecules poden variar de mida i arribar a uns pesos moleculars molt 10% * enon aon HoH elevats (desenes de milions de daltons). Hi ha dos tipus de polisacarids: t + Homopolisacarids: polimers d'un mateix monosacarid G@licogen, mid6...). + Heteropolisacarids: polimers de diversos monosacirids 2806, dliferents. aera pic ‘Un monosacatid es pot unir a dos monosacarids més Ca gh ‘cosa, per exemple, mitjancant els carbonis 4 i 6, figura 11), i 4 ‘generar ramificacions i molecules esfériques, molt compactes, + Funcions dels polisacarids. Els polisacarids exerceixen . ues funcions: Figura. Polsacarids lineal ramificats La zona encerclada ~ Com a reserva energitica. Els més habituals s6n: conrespon ala figura superior. » Glicogen: glucoses o((1 — 4) i (11 6). Arriba a pesar una quants milions de daltons. £s present en grans quan- titats al fetge (5% del pes) i als musculs (0,5 %). » Midé: en vegetals, format per amilosa [lineal, maltoses ci(1 —> 4)] i amilopectina (ramificada, maltoses o.(11 —> 4) ia > 6) ~ Funci6 estructural, Bls més habituals s6n: + Celtulosa: cadenes lineals de glucosa B(11 —+ 4) associades entre si per enllacos d’hidrogen. Es 'element princi pal de la paret vegetal. > Quitina: N-acetilghucosamines. fs el material basic de lexosquelet dels artropodes i de la paret cellular dels fongs. » Glucosaminoglucans: s6n llargues cadenes de disacarids polimeritzats,i constitueixen la matriu fonamental dels teixits connectius. 10. Ets cudcins ¢ 4311 Els lipids PEls lipids Eis lipids s6n un grup molt heterogeni de biomolecules orginiques, insolubles en aigua i solubles en dissolvents organics (acetona, eter, cloroform, benzé, metanol.... “Aquestes biomolécules s6n molt més reduides que les dels ghicids, ja que la majoria dels seus carbonis estan en forma CHi,,i no pas CH-OH, com els gliicids; per aixd constitueixen una bona reserva energetica: «+ Es poden oxidar més: quan els lipids s6n metabolitzats, produeixen més quantitat d'energia (9,3 keal - g,en comptes de 4,1 kcal - g" dels glicids i les proteines), + Ocupen poc espai:com que no contenen grups OH, no fan enllagos ¢"hidrogen amb les molecules d’aigua, per la qual cosa s'empaqueten molt bé (sense aigua) en l'ambient aqués de les cél-ules. Els lipids s6n biologicament molt importants, a que exerceixen les funcions segiients: + Com a combustibles: per exemple, els acids grassos. + Com a reserva d’energia, com ara els triacilglicérids en el teixit adip6s dels animals 0 en V'albumen de les lavors dels vegetals, + Formen membranes cel-tulars: els fosfoglicerids jel colesterol. + Com a protectors d’érgans: impermeabilitzen les fulles de les plantes; formen part de les parets ceblulars de molts acters, de Pexosquelet dels insectes, de la pell i del pél dels vertebrats... A més,hi ha masses de greix que fan una pro- teccié mecanica en diferents parts del cos (els ronyons, les mans...) + Com a ailllants termics: una capa de greix sota la pell disminueix la pérdua de calor. + Coma reguladors: s6n lipids algunes vitamines (A, E, D i K), algunes hormones (Jes sexuals), els acids biliars, les pros- taglandines, aon “on > Els acids grassos ote om Els Acids grassos s6n cadenes lineals de carbonis reduits, amb un grup ¢H: obs carboxil ~COOH en un extrem. Es diferencien entre si pels aspectes try on segiients (taula 5): Oe Gm + En el nombre de carbonis. ie tes 96a emits ON) palmitic ate + Esterificaci6: amb grups alcohol. + Saponificacié: amb bases formen sabons, ura T2. Dos acids grass0s Els enllagos dobles fan colzes. Nombre Erllacos dobles Taula 5. carbons pil Gotha Alguns 16 0 palmitic mantega de acau dels acids 6 1 9.10 palmitoleic ois olive ide cacauet, grexos animals terrestres $'2s805 més 8 0 - esteatic sgrexos danimals terestres, olf de palma Importants 8 1 9.10 oleic als de peixos iol ova 8 2 940,123 linoleic ‘ols de peixos ide gira-sol, de bat de moro de soja 8 3 9-10,1243,15-16 linolenic __—_olis de pelxos,delinosa ide Ii 2 4 56,893,112, 1615 araqulonic oli de sardina i grebos animals 44 > BLOC 2: BIOLOGIA MOLECULAREls lipids 11 PEls acilglicérids Els acilglicérids s6n ésters de glicerol amb acids grassos, i es ry diferencien entre si pels aspectes segiients: i + El nombre d’acids grassos, scgons els quals els acilglice- CHy-OH + HO-C-Ry CH O-CO-Ry rids es classifiquen de la manera segtient: | o Ho | = Ismonoacilglicerols (MAG) cH -OM +HO-C-, cH -0-co-R, = 2:diacilglicerols (DAG) 7 = 3:triacilglicerols (TAG) | n | + El tipus d’Acids grassos. CH;-OH + HO-C-R, CH,-0-CO-Ry Fils acilglicerids presenten les caracteristiques segitents: lcerol acids grass triacgicerl (TAG) + En aigua formen gotes esfériques 0 micelles. Figura 1B. Reaccio desterificacid, RR, iR, representen tres cadenes isPencipe eeneryn enerpilon dels asst tan dads rasss a ear en sent carte saramena ipl + His olis i greixos naturals s6n mescles d'acids grassos i acilglicérids:llard de pore, mantega, oli d’oliva,oli de gira-sol, etc. » Els fosfoglicérids o fosfolipids Eis fosfoglicérids, o fosfolipids, son esters de glicerol amb dos Acids geassos iamb un grup fosfat, al qual esti unit un altre ‘compost basic. Es diferencien entre si pels aspectes segiients + El compost basic. Per exemple, amb la colina, es forma fos {atidilcolina, també anomenada lecitina. + El tipus d’acids geassos. Es fosfoglicérids presenten les caracteristiques segiients: + Son amfipatics:en aigua formen bicapes (figura 14). + Lestructura basica de les membranes cel-lulars esta formada per una bicapa de fosfolipids (vegeu l'apartat 16),a més dak tres lipids: esfingolipids, glucolipids, ete Cap polar hdr) cua apolar hidrobbia) >Les ceres Les ceres s6n ésters d'un alcohol de cadena lineal larga, amb un acid gras, S6n molt apolars; per tant, hidrofdbiques, gairebé impermeables. Recobreixen exteriorment alguns organs per protegirlos (fulles, plomes.... Figura Un fostoglcrdla estan, > Els esteroides Els esteroides tenen una estructura derivada de lester’ (figura 15). Es diferencien per les molecules que s'uneixen a lester’. Alguns dels més importants s6n els segiients: * Colesterol. fs un component estructural de les membranes cct-lulars i precursor dels esteroides. + Acids biliars. * Vitamina D. * Hormones sexuals (com la progesterona, la testosterona.. + Hormones suprarenals (per exemple, corticosterona, cortisona, cortisol...) Figura 15. Vestera oil perta » Els terpens o poliisoprenoides pethidrefenante His terpens,o poltisoprenoides, sén polimers de Fisopré (figura 16). Es dife- amb seus Tencien pel nombre de mondmers: s6n monoterpens si tenen un monomer; ABCIO) Sitcrpens, sien tenen dos, ete.,i s6n politerpens sien tenen més de vuit. cHa= Alguns dels més importants s6n les vitamines A, E, K;els pigments vegetals (els ‘carotens i les xantofit-les);el cautxt; alguns olis essencials, ete 4 Figura 16. sop. TLEts unos 4 4512 Les proteines > Les proteines Les proteines s6n cadenes lineals d'aminodcids (igura 17), units per enllagos peptidics (igurs 18). Fs iferencien entre si pels aspectes segiients: « Elnombre d’aminoacids (de fet, estes d'amino’cid), segons el qual es classifiquen de la manera segiient v chen contenen menys de 100, 6n peptids sien tenen dos, s6n dipeptids; tres, tipeptids;fins a deu,oligopeptds: Fins a cent, polipeptids). = Sien contenen més de 100, sén proteines (generalment fins a dos mil). + La seqiitneia condiciona el plegament de la cadena i per tant, 'activitat bioldgica de la proses: a esti codificada a la seqiiéncia de nucledtids dels acids nucleics (vegeu 'apartat 13). igure. Estructura Fis aminoacids s6n compostos amb un grup carboxil (COO), un grup amino (NH) ina cade- genera d'un amino. pa lateral () que els fa diferents representa la cadena ater pe «aula 6, Els vint aminoacids que formen les proteines. Cen Cadena lateral orc) erento Figura 18. Components estructurals ‘una prateina. Es tracta dun ‘etrapéptid, perqu’ estd format per quatre aminadcids. Ala ceHula, questa sintesi es produeix als ribosomes * Les caracteristiques dels aminoacids s6n les segitents: + $6n solubles en aigua + Aun pl =7,tant el grup amino com el grup carboxil estan ionitzats. requereix una aportacié denergia, toni Aid aspartic sp) Lina ys Trosina Oy) HoH HH 9 Pa ft 2 Ae ry mer aminoiclds Ae JY A da i" ZA i Ss bs oO te ‘extrem amine yedad? extremes Nerina (termina) eee! Vk via enllag peptidic sence met He H 46) BLOC 2: BIOLOGIA MOLECULARLes proteines 12 Estructura de les proteines La forma de les proteines, essencial per ala seva funci6 bioldgica, es pot analitzar en quatre nivells: + Estructura primaria: seqiiéncia (ordre en la cadena) dels seus aminoacids (figura 18), = Elnombre possible de combinacions de vint aminoacids, repetits 0 no, és ib-limitat. = Hiha bancs de dades accessibles a Internet de totes les estructures primaries conegudes. + Conformacié: la forma tridimensional ~ La cadena d'aminoacids es plega sobre ella mateixa i adopta una forma o conformaci6 de minima energia [amagant les cadenes laterals hidrofobiques a interior, exposant les cadenes hidrofiliques, establint enllagos entre zones de la ‘mateixa cadena (disulfur, ’hidrogen, de Van der Waals, iOnics, etc). Forma les estructures secundaria i terciaria. ~ Estructura secundaria: patrons locals de plegament » Si es comparen les conformacions de motes proteines, es veu que hi ha uns patrons de plegament, que s6n comuns a moltes cadenes. » Els més generals sn l'hélix oti la imina B,o fall plegat (figura 19), ~ Estructura terciaria: plegament general » Es caracteristic de cada proteina. » Hiha proteines fibroses (conformacié allargada) i globulars (conformacié arrodonida) ~ Estructura quaternaria; associaci6 de proteines > Iguals o diferents entre si » Per enllagos no covalents, lic estructura tercaia { \ 1D) Figura 9. structures secundaries (helix «lamina B) estructura teriia d'un domini en el qual es combinen les dues estructures secundaries. Activitats biologiques de les proteines Les proteines presenten una gran variabilitat d’estructures i d'activitats bioldgiques: enyzims (faciliten les reaccions bio- uimiques), components estructurals (citosquelet, cilis i flagels), components intercel-tulars (el collagen als teixits con- nectius), hormones, receptors, transportadors (de membrana pel citosol, de ferro per la sang, oxigen), anticossos, compo- ‘ents contractils (actina i miosina), factors de coagulaci6, ete Les proteines depenen de la seva conformacié, ja que permet o no encaix perfecte imprescindible amb les molécules amb les quals interaccionen (0 Iligands: substrats, antigens, ions, etc.) * Desnaturalitzacié: pérdua del plegament d’una proteina, mitjancant algun tractament quimic (calor, pH, dissolvents), Comporta la pérdua de Ia seva activitat biologica, * Renaturalitzacié: recuperacié de la conformacié original (nativa) i de lactivitat bioldgica. Només és possible en alguns casos i condicions. 1D. Les proreines ¢ 4712 Les proteines > Els enzims: les eines de la cél-lula "Benin eis 4 ste oT | ~ Totes les reaccions tendeixen a Yequilibri. ~Permeten que les reaccions es producixin, i que s‘acostin al ‘seu equilibri (figura 20); per aixd les acceleren (si no es troben ‘en equilibri). + Gairebé tots s6n proteines (se'n coneixen uns quants que son molecules de RNA). + Acci6 (figura 21): Figura 20, Un enzim, com una aixeta entre dos vasos S,¢ comunicarts (quadratvermel), permet que la eaccid «5 produeni (que algua pass fins aassolir equilib (stuacié dela deta. Sinaia substrt, 1? producte. 4 Figura 2, Actua un enzim (una hidolasa.€isozimcataltza E4P _ eltrencament d'una cadena de polisacarid. ES representa el S+E <= ES. == EP ‘complex enzim-substrat, iP, el complex enzim-producte. ~ Lenzim s’uneix a una molécula carac- ma : fn Reaccé que catalitza teristica anomenada substrat i axi for - pawn conbler Guim abe hidrolases “renquen algun enliag covaent amb intervenié de Fagua = Modifica, també de manera caracteris- nucleases Tenquen did nudes. : tica, el substrati genera una altra mo- proteases “Trenquen proteins. Yecula, anomenada producte, i abi es sintases Formen (sintetitzen) una sola molécula a partir de dues. Els nucledtids: estructura general Els nucledtids s6n les unitats estructurals basiques dels acids nucteics. Estan formats pels elements seatients: + Un glicid de cine carbonis (una pentosa, figura 28), = Ribosa (RNA) 0 desoxiribosa (DNA). + Una base nitrogenada (figures 27 i 29) Enc (ai ‘adenina adenosina A ‘guanina guanosina G Erin ed Com citosina citidina c uracil vurigina timina timidina T + Uno diversos grups fosfat. ° Ni, u 1 Z Hl — CH; id HI ° cH ° Hoo q q timina ctosina Figura 27. Bases pirimidiniques. > Mononucledtids Els mononucledtids son estructures d'un sol nucted- tid, Alguns d'importants s6n els segtients: + ATP (adenosinatrifosfat). Transportador intracel- lular d'energia. La hidrolisi de l'enllag fosfodiester Gigura 30, 1D genera ADP (adenosinadifostat), un fosfat lure i energia metabolica (7,3 keal - mol” LATP també es pot hidrolitzar a AMR, de manera ‘que proporciona el doble d'energia + UTP, CDP, GTP, ete. S6n cofactors i transportadors, + CAMP (AMP ciclic), eGMP (GMP ciclic); sén deri vats de l'ATP i del GMP, respectivament. Funcionen ‘com a missatgers intracel-lulars. + Coenzim A. Actua en reaccions del metabolisme lipidic. Figura 30. ATP acenosinatrifosat), ADP > {adenosinadifostat) i AMP (adenosinamonofosft) 50 } BLOC 2: BIOLOGIA MOLECULAR iT oS ] . # 4 Figura 25.Esteucture dun nucledtidP indica un acid fosteric ceil Neguensidc oH rvcteose ' rules — Ho- P- o4 ° ci fostvic DNA: acid desoxiribonucleic Figura 3. Polinucletid. ta seqigncia Ia pentosa és la desoxiribosa. Les bases nitrogenades sin A,G,C iT de bases és CTA. (vegeu la taula 8). Es troba als cromosomes (al nucli de les cél-lules eucariotes), associat a proteines (histones) i al nucleoide de les cél-lu- les procariotes. Fambé n’hi ha als mitocondris als cloroplasts. Es la molecula portadora de la informacié genética (codificada en la seqiténcia de bases) i generalment es presenta en estructures for- mades per dues cadenes (figura 32) unides entre si per enllagos hidrogen: + antiparal-leles + complementaries: A |G=C Aixi,a partir d’una cadena es pot obtenir una copia identica (repli- cacié del DNA), la qual cosa constitueix la base de Pheréncia ge- nética, Aquesta estructura es cargola sobre si mateixa, i forma una doble hélix, descrita per J.D.Watson i FH. Crick, Figura 32. Estructura del DNA de doble cadena. Cada A duna cadena stuneix a una > de laltra (dos enllagos d’hidrogen),i cada G,a una C (tres enllacos dhidrogen}. 3° 6h " s Figura 33, del de la doble hex del DNA. Els pares de bases (A, G-C] queden parallels entre si, perpendiculars a les dues cadenes, El diametre de Vix és de 2 nm. Cada volta esta formada per una mitjana de 10.4 pares de nucedtids. 7B. Eis Acios Nuctetcs: DNAIRNA 4 51