1.- LA TEORIA CEL.LULAR.

Donat que les cèl.lules són molt petites, l’estudi d’aquestes va lligat al
desenvolupament d’eines que permetin estudiar-les.

Robert Hooke va ser el primer en observar cèl.lules (1665) tot i que aquestes estaven
mortes ( eren cèl.lules de suro).

Antón van Leeuwenhoek (1632-1723) va ser el primer en observar cèl.lules vives.

Va ser una persona amb molta traça per crear lents i perfeccionar-les, tot i que
la comunitat científica no va donar gaire importància als seus descobriments fins al
segle XIX, moment en el qual es van perfeccionar molt els microscopis.

Posteriorment es van fer altres descobriments importants com ara el del nucli al 1831
per Brown.

Cap al 1838 Schleiden i Schwann van elaborar la teoria cel.lular que afirmava que:

a) Els éssers vius estan formats, bé per moltes cèl.lules (els pluricel.lulars), bé
per una única cèl.lula (els unicel.lulars).
b) La cèl.lula és la unitat estructural i funcional dels éssers vius ja que una cèl.lula
és la part més petita amb vida que té un ésser viu.
c) Tota cèl.lula prové d’una altra per divisió de la primera. Aquesta afirmació va
ser proposada per Virchow al 1858.

Posteriorment la teoria cel.lular es va revisar i es van afegir les següents idees:

d) La informació genètica necessària per al manteniment de l’existència de la
cèl.lula i per a la producció de noves cèl.lules es transmet d’una generació a la
següent.
e) Les reaccions químiques que constitueixen el metabolisme tenen lloc a les
cèl.lules.

2.- TÈCNIQUES D’ESTUDI DE LA CÈL.LULA

La major part de les cèl.lules només es poden veure amb l’ajut d’un microscopi, per
això, el seu estudi comença amb el desenvolupament de la microscopia òptica i es
completa amb el desenvolupament de la microscopia electrònica que permet veure els
orgànuls cel·lulars.

2.1.- Microscopia óptica

El perfeccionament d’un microscopi òptic té com a límit l’anomenat poder de
resolució que és la distancia mínima a la qual poden estar dos punts per a que
se’ls vegi separats.
Aquest límit depèn de la longitud d’ona de la llum amb què s’il.lumina l’objecte.
Els microscopis òptics treballen amb llum visible i la resolució màxima que poden
obtenir és de 0’2 micròmetres ( l’ull humà té un poder resolució de 500 vegades
inferior, de 0’1mm en concret).
Podem augmentar el nombre d’augments el que desitgem però no el poder de
resolució.

Passos que calen per observar una mostra al microscopi òptic

 Incloure la mostra en parafina o una altra substància que pugui endurir la
mostra si aquesta no es pot tallar amb un microtom ( aparell que permet fer
talls molt prims) . Algunes mostres es poden endurir per congelació.
  Tallar la mostra fins a obtenir un tall molt prim ( el microscopi òptic necesita
que les mostres siguin transparents)
 Fixar la mostra amb calor o amb una substància química.
 Tenyir la mostra amb un colorant que permeti distingir orgànuls.
 Rentar l’excés de colorant.
 Muntatge sobre un portaobjectes i col.locació d’un cobreobjectes.

Existeixen microscopis òptics especials que permeten veure cèl.lules sense manipular-
les. Així podem observar moviments cel.lulars, mitosi, etc. Aquests microscopis
s’anomenen de contrast de fases.

2.2.-El microscopi electrònic.

Al 1931 es va construir el primer microscopi electrònic. Utilitzava com a font
d’il.luminació un feix d’electrons. Gràcies a això aconseguia un poder de resolució de
2 nm ( 100 vegades major que el microscopi òptic).

Existeixen diferents tipus de microscopis electrònics:

2.2.1.- El microscopi electrònic de transmissió (MET).

Està format per un tub on es fa el buit que té un càtode que emet electrons. El feix
d’electrons travessa la mostra i dos electroimans que funcionen com a lents engrandint
la imatge projectada en una pantalla o monitor o en una placa fotográfica.
b.2.-El microscopi electrònic d’escombratge o de reflexió ( MES) o Scaning.
En aquest cas cal recobrir la mostra amb una finíssima capa d’or. Els electrons no
travessen la mostra sinó que es dirigeixen cap a la mostra un feix molt estret
d’electrons que reboten en contactar amb la superfície de la mostra. Aquests electrons
reflectits són detectats per una pantalla i formen una imatge tridimensional en
aparença (amb relleu).
Té un poder de resolució menor que l’anterior.

Els microscopis electrònics no permeten observar materials vius. Les imatges que
proporcionen sempre són en blanc i negre a diferencia del microscopi òptic.

Per preparar les mostres a fi de ser observades amb un microscopi electrònic cal:
 Fixar la mostra amb substancies com ara el tetròxid d’osmi . Si no es fixen
quan es fa el buit s’alteren les proteïnes i els lípids)
 Incloure la mostra en una resina
 Tallar (talls de 50/100nm) amb fulles de diamant o vidre.
 Col.locar la mostra en una reixeta de coure amb perforacions al centre
 Recobrir la mostra amb un metall pesant (or, plom o urani).

2.3.-- ESTUDIS BIOQUÍMICS DE LA CÈL.LULA

Es realitzen per conèixer la composició i funció dels orgànuls cel.lulars.

A) Fraccionament cel.lular
És un mètode que serveix per separar els diferents orgànuls cel.lulars. segueix
els següents passos:
 Homogeïnitzat del teixit: es tritura el teixit o es provoca un xoc osmòtic que
trenca les cèl.lules. Els orgànuls queden intactes si es fa de manera suau.
 Separació dels orgànuls per centrifugació. Els orgànuls sedimenten en funció
de la seva densitat la qual es característica de cada orgànul. Així, els nuclis
precipiten a baixa velocitat ja que són més densos. Després s’augmenta la
velocitat successivament per al sobrenedant restant i van precipitant la resta
d’orgànuls en diferents fraccions. Per exemple:
- Deu minuts a una velocitat de 500-1000 g permet separar els nuclis i
cloroplasts
- Trenta minuts a 10.000-20000 g permet separar els mitocondris, et.

B) Marcadors radioactius
Es tracta de marcar una molècula incorporant-li un o més isòtop radioactiu. La
radiació que emeten permet seguir aquesta molècula i estudiar per exemple els
orgànuls pels qual va passant dins la cèl.lula.
C) Cultius cel.lulars
La majoria de les cèl.lules es poden multiplicar i créixer en un medi de cultiu
adequat. Els cultius de teixits i de cèl.lules s’usen moltíssim per a conèixer
diferents processos cel.lulars com ara la mitosi, la resposta immunitària, etc

QÜESTIONS:

1.- Busca diferències entre el microscopi òptic i l’electrònic.

2.- Busca diferències entre el MET i el MES.
3.- Qui va ser Leeuwenhoek?
4.- Què és el poder de resolució?
5.- Com podries separar els mitocondris d’una cèl.lula?
6.- Com podries estudiar la degradació d’un fàrmac en una cèl.lula hepàtica
teòricament?