TRACTAMENT I SERVEIS D’INTERVENCIÓ

PEL TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA

Els tractaments actuals per al trastorn de l'espectre autista (TEA) busquen reduir
els símptomes que interfereixen en el funcionament diari i la qualitat de vida.1 El
TEA afecta cada persona de manera diferent, cosa que significa que les persones
amb TEA tenen fortaleses i desafiaments únics i diferents necessitats de
tractament.1 Per tant, els plans de tractament generalment inclouen diversos
professionals i són adaptats a la persona.

Els tractaments es poden fer en entorns d'educació, de salut, de la comunitat, a la

llar, o en una combinació d'entorns. És important que els proveïdors es comuniquin
entre ells, i amb la persona amb TEA i la seva família per garantir que les metes i el
progrés del tractament estiguin complint les expectatives.

A mesura que les persones amb TEA surten de l'escola secundària superior i es
van fent adultes, rebre serveis addicionals pot ajudar-les a millorar la salut i el
funcionament diari, i facilitar la participació social i comunitària. Algunes podrien
necessitar ajuda per continuar amb la seva educació, completar capacitació
laboral, trobar feina i aconseguir habitatge i transport.

Tipus de tractament
Hi ha molts tipus de tractament disponibles. Aquests tractaments generalment es
poden dividir en les categories següents, encara que alguns impliquin l'aplicació de
més d'un enfocament:

- Conductuals
- Del desenvolupament
- Educacionals
- Socio-relacionals
- Farmacològics
- Psicològics
- Complementaris i alternatius
Enfocaments conductuals
Els enfocaments conductuals se centren a canviar els comportaments en entendre
què passa abans i després del comportament. Els enfocaments conductuals
compten amb la quantitat més gran d'evidència per al tractament dels símptomes
del TEA. Han estat àmpliament acceptats entre els educadors i professionals
d'atenció mèdica i es fan servir a moltes escoles i centres de tractament. Un
tractament conductual notable per a les persones amb TEA s'anomena anàlisi
conductual aplicada (ABA, per les sigles en anglès). Aquest tractament encoratja
els comportaments desitjats i desencoratja els no desitjats per tal de millorar una
varietat de destreses. Es mesura i fa el seguiment del progrés.

Dos estils d'ensenyament que usen l'ABA són l'ensenyament de tasques

discriminades (DTT, per les sigles en anglès) i el tractament de resposta
fonamental (PRT, per les sigles en anglès).

● L'ensenyament de tasques discriminades es basa en instruccions pas a

pas per ensenyar un comportament desitjat. Les lliçons es divideixen en
les parts més simples, i es recompensen les respostes i els
comportaments desitjats. Les respostes i els comportaments no desitjats
s'ignoren.
● El tractament de resposta fonamental es fa en un entorn natural en lloc
d'una atenció mèdica. La seva meta és millorar algunes “destreses
fonamentals” que ajudaran la persona a aprendre moltes altres destreses.
Un exemple d’una destresa fonamental és iniciar la comunicació amb
altres persones.

Enfocaments del desenvolupament

Els enfocaments del desenvolupament se centren a millorar determinades
destreses que tenen a veure amb el desenvolupament, com les destreses
lingüístiques o físiques, o una varietat més àmplia de destreses del
desenvolupament interconnectades. Aquests enfocaments solen combinar-se amb
els enfocaments conductuals.

La teràpia del desenvolupament més comú a les persones amb TEA és la teràpia
de la parla i el llenguatge. La teràpia de la parla i el llenguatge ajuda a millorar la
comprensió i l’ús de la llengua i la parla de la persona. Algunes persones amb TEA
es comuniquen verbalment. Altres poden comunicar-se usant senyals, gestos,
imatges o un dispositiu de comunicació electrònic.
La teràpia ocupacional ensenya destreses que ajuden la persona a viure de la
manera més independent possible. Aquestes destreses inclouen vestir-se, menjar,
banyar-se i relacionar-se amb les persones. La teràpia ocupacional també pot
incloure:

● Teràpia d'integració sensorial per ajudar a millorar la resposta als estímuls

sensorials que puguin ser restrictius o aclaparadors.
● Fisioteràpia, que pot ajudar a millorar les destreses físiques, com els
moviments fins dels dits o els moviments gruixuts del tronc i el cos.

El Model Denver d'Inici Primerenc (ESDM, per les sigles en anglès) és un

enfocament ampli del desenvolupament que es basa en els principis de l'anàlisi
conductual aplicada. Es fa servir amb els nens de 12 a 48 mesos d'edat. Els pares i
els terapeutes usen el joc, els intercanvis socials i l'atenció compartida en entorns
naturals per millorar les destreses lingüístiques, socials i d'aprenentatge.

Enfocaments educacionals
Els tractaments educacionals es donen al saló de classes. Un tipus d'enfocament
educacional és el de tractament i ensenyament de nens amb autisme i problemes
relacionats amb la comunicació (TEACCH, per les sigles en anglès). L'enfocament
TEACCH es basa en la idea que les persones amb autisme arriben al màxim
potencial amb la consistència i l'aprenentatge visual. Proveeix a les mestres
maneres d'adaptar l'estructura de l'aula i millorar els resultats acadèmics i altres
resultats. Per exemple, les rutines diàries es poden escriure o dibuixar i col·locar a
la vista. Es poden establir límits al voltant de les estacions daprenentatge. Es
poden complementar les instruccions verbals amb instruccions visuals o
demostracions físiques.

Enfocaments socio-relacionals
Els tractaments socio-relacionals s'enfoquen a millorar les destreses socials ia
crear vincles emocionals. Alguns d'aquests enfocaments involucren els pares o els
mentors de la mateixa edat.

● El model basat en el desenvolupament, les diferències individuals i les

relacions (també anomenat “Floortime“) anima els pares i terapeutes a
seguir els interessos de la persona per ampliar les oportunitats per a la
comunicació.
● El model d'intervenció per al desenvolupament de les relacions (RDI, per
les sigles en anglès) involucra activitats que augmenten la motivació,
l'interès i la capacitat per participar en interaccions socials compartides.
 ● Les històries socials proveeixen descripcions simples de què cal esperar
en una situació social.
● Els grups de destreses socials proveeixen oportunitats perquè les
persones amb TEA practiquin destreses socials en un entorn estructurat.

Enfocaments farmacològics
No hi ha cap medicament que tracti els símptomes principals del TEA. Alguns
medicaments que poden ajudar les persones amb TEA a funcionar millor tracten
els símptomes concurrents. Per exemple, podrien ajudar a manejar els alts nivells
d'energia, la incapacitat per concentrar-se o els comportaments d'autodany, com
copejar-se el cap o mossegar-se la mà. Els medicaments també poden ajudar a
manejar les afeccions psicològiques concurrents, com l'ansietat o la depressió, a
més de les afeccions mèdiques, com ara les convulsions, els problemes per dormir,
o els problemes estomacals o gastrointestinals.

És important treballar amb un metge que tingui experiència en el tractament de

persones amb TEA en considerar l’ús de medicaments. Això s'aplica tant als
medicaments receptats com als que es venen sense recepta mèdica. Les
persones, les famílies i els metges han de treballar junts per monitorar el progrés i
les reaccions, per assegurar-se que els efectes secundaris negatius d'un
medicament no superin els beneficis.

Enfocaments psicològics
Els enfocaments psicològics poden ajudar les persones amb TEA a portar
l'ansietat, la depressió i altres problemes de salut mental. La teràpia
cognitivoconductual (TCC, per les sigles en anglès) és un enfocament psicològic
que s'enfoca a aprendre les connexions entre els pensaments, els sentiments i els
comportaments. Durant aquest tipus de teràpia, el terapeuta i la persona treballen
junts per determinar les metes i després per canviar la manera com la persona
pensa sobre una situació per canviar la seva manera de reaccionar-hi.

Tractaments complementaris i alternatius

Algunes persones i alguns pares usen tractaments que no encaixen dins de cap de
les altres categories. Aquests es coneixen com a tractaments complementaris i
alternatius. Els tractaments complementaris i alternatius sovint es fan servir per
suplementar els enfocaments més tradicionals. Podrien incloure una alimentació
especial, suplements amb herbes, atenció quiropràctica, teràpia amb animals,
teràpia artística, consciència plena o teràpies de relaxació. Les persones i les
famílies sempre haurien de parlar amb el metge abans de començar un tractament
complementari i alternatiu.
Hi podria haver altres tractaments disponibles per a les persones amb TEA. Parleu
amb un metge o proveïdor d'atenció mèdica per obtenir més informació.

Pàgina web: https://www.cdc.gov/ncbddd/spanish/autism/treatment.html