GUIO INTERVENCIÓ EN INTENT AUTOLÍTC Ana Pacheco

Context: Una dona estrangera sense papers, sense treball ha ocupat una casa. Ella viu
amb el seu fill el qual té una patologia poc coneguda, que fa que es deteriori. Com que no
tenen papers, no compta amb el suport de l'administració pública, i els medicaments estan
fora de la seva economia, la qual és nul·la. Decideix realitzar un intent de suïcidi, en
sentir-se incapaç d'ajudar el seu fill.

Trucada: Rebem una trucada, Maria està molt angoixada, perquè veu a la seva veïna
pujada en el terrat amenaçant de suïcidar-se. Preguntem si existeixen amenaces en quant
la seva seguretat o la del veïnat, el que ens concreta que no. Li recomanem a Maria que li
digui "No ho facis, la teva vida és important per mi". Maria respon "Però si no la conec,
com vols que li digui això." Li diem que és important i ella ho fa, repetides vegades, fins a
assegurar-se que encara es manté en vida.

Arribem al lloc on es dona l’intent autolític:

Desactivem sirenes, per tal que la nostra arribada no precipiti a la persona a dur l’intent.
Observem una dona estrangera, enfilada al terrat de casa seva i diferents ciutadans al
voltant d’aquesta. Sembla que ha pujat per l’escala exterior i està decidida a tirar-se.

Ana- Hola, vinc per ajudar-te, estic amb la meva companya, es diu Sara i jo em dic Ana.
Volem saber el teu nom. [Mantinc una postura relaxada, un to de veu tranquil i el volum
necessari perquè m’escolti]
Laura- Em dic Laura. Per què esteu aquí? (crit).
[Valorem no apropar-nos a la persona, ja que es troba alterada, ens quedem prop de
l’escala exterior de la casa]
Ana- Per ajudar-te Laura.[Mantinc una postura relaxada, un to de veu cautelós i el volum
necessari perquè m’escolti]
Laura- Per ajudar-me en què? Vosaltres solucionareu els meus problemes eeehhh? (ira)
Ana- Necessito saber per què estàs allà. Per què motiu estàs pujada al terrat? [Mantinc
una postura relaxada, un to de veu cautelós i el volum necessari perquè m’escolti]
Laura- Aquesta és l’única solució que tinc per tal de solucionar el tema. (decepció)
Ana- Que és el tema Laura? Si confies en mi pots explicar-me. [Mantinc una postura
oberta, un to de veu tranquil·litzador i el volum necessari perquè m’escolti]
Laura- No confio en tu. (enfadada)
Ana- Necessito que baixis Laura, i que em miris a la cara, vull veure’t Laura. [Mantinc una
postura relaxada i un to de veu sumís i un volum tranquil]
Laura- El meu problema és ... (plor i llenguatge intel·ligible).
Ana- (Silenci) Bueno...Laura, jo necessito que tu baixis d'allà, per dialogar bé, vull que em
miris a la cara perquè em puguis reconèixer. Jo aquí estic amb la meva companya Sara,
nosaltres et volem ajudar, escoltar-te bé i trobar alguna solució a això. Laura ?? Vols que
t’apropi una mica d’aigua o alguna jaqueta? [Mantinc una postura oberta, un to de veu
curiós i el volum necessari perquè m’escolti]
Laura- (Silenci)
Ana- M'estàs escoltant Laura? [Mantinc una postura dubitativa, un to de veu curiós i el
volum necessari perquè m’escolti]
Laura- (Silenci)
Ana- Laura no sé per què no m'estàs parlant, necessito que em parlis. Necessito que
baixis perquè vull reconèixer-te, mirar-te i dialogar bé Laura. [Mantinc una postura
dubitativa, un to de veu una mica tallant i pujo el volum una mica més per esperar
resposta]
Laura- Ja no importa (Silenci) Puc fer-te una pregunta? Jo ara no tinc a ningú que pugui
tractar al meu fill (Silenci) Ningú està ajudant al meu fill (Silenci) Com el vols ajudar al meu
fill? (Silenci) (dolguda)
Ana- Mira Laura… [Mantinc una postura oberta, un to de veu tranquil i el volum necessari
perquè m’escolti]
Laura- Suïcidant-me… així ajudaràs al meu fill? (sarcasme)
Ana- No, però per dialogar bé necessito mirar-te bé. Has de pensar en el teu fill Laura, jo
sé que estàs preocupada pel que t’està passant, però necessito que baixis. Vols que
m’apropi? [Mantinc una postura dubitativa, un to de veu tranquil, el volum necessari
perquè m’escolti i faig el gest d’agafar la barana de l’escala movent-me poc a poc]
Laura- No vull que t’apropis. Com vols saber el que em passa? Si m’està passant a mi,
no t'està passant a tu.(alterada)
[No ens apropem degut que segueix alterada i no ens ha donat el seu vistiplau]
Ana- M'expliques Laura llavors que és un problema teu? [Mantinc una postura oberta, un
to de veu curiós i el volum necessari perquè m’escolti]
Laura- Sí. (pensativa)
Ana- Doncs aquest problema que tu tens, és el problema del què nosaltres volem parlar
bé amb tu. Però necessitem que tu baixis d’aquí, si no vols que m’apropi.[Mantinc una
postura relaxada, un to de veu tranquil i el volum necessari perquè m’escolti]
Laura- Per què voleu que me baixi? Si ningú m’està ajudant amb això. (enfadada)
Ana- Perquè no et passi res Laura. [Mantinc una postura relaxada, un to de veu sumís i el
volum necessari perquè m’escolti]
Laura- Que em passarà...si ja està… estic a punt de perdre tot el que tinc...(trista).
Ana- Però el problema del teu fill es pot solucionar Laura... Nosaltres poem parlar amb les
entitats de l’hospital...Parlarem amb ells… Però necessito que baixis d’allà. Puc quedar-
me a aquí el temps que necessitis. [Mantinc una postura relaxada, un to de veu tranquil i
el volum necessari perquè m’escolti]
Laura- (Silenci).
Ana- Si fas el que estàs pensant fent…[Mantinc una postura confusa, un to de veu sumís i
el volum necessari perquè m’escolti]
Laura- I com saps el que estic pensant fer? (menyspreu)
Ana- Laura pel que m'estàs dient… Això no solucionarà els teus problemes. S’ha de
parlar i dialogar amb les entitats de l’hospital. El teu fill et necessita a tu.[Mantinc una
postura relaxada, un to de veu empàtic i el volum necessari perquè m’escolti]
Laura- Ja vaig estar fent això dues setmanes (crit). (silenci) Vaig estar fent això dues
setmanes i ningú em va fer cas. I ara com faig per solucionar el tema? (desesperançada)
Ana- Bé... únicament no estan les entitats de l’hospital, també està el ministeri de salut,
ells poden intervenir amb això. [Mantinc una postura relaxada, un to de veu empàtic i el
volum necessari perquè m’escolti]
Laura- I com intervindrien ells? (més calmada)
Ana- A més a més, si no intervenen ells, està la via judicial...els jutges. [Mantinc una
postura relaxada, un to de veu empàtic i el volum necessari perquè m’escolti]
Laura- Ells diuen que no poden fer res. No tinc assegurança mèdica... (desesperançada)
Ana- La salut publica, si no tens assegurança, et pot ajudar, això és el que vull que
comprenguis. [Mantinc una postura oberta, un to de veu empàtic i el volum necessari
perquè m’escolti]
Laura- Això és el que tu dius. Com ser que això passarà? Vaig estar molt temps parlant
amb ells. (dubitativa)
Ana- Perquè nosaltres anirem a parlar amb la salut pública, i comentarem el teu cas. I ells
segurament trobin una solució. T’ajudaran. Però per poder fer tot això necessito que et
tranquil·litzis Laura i que baixis aquí amb mi, així parlarem millor. [Mantinc una postura
oberta, un to de veu esperançador i el volum necessari perquè m’escolti, faig un gest
prudent, indicant que baixi]
Laura- [Fa un intent de baixar per les escales exteriors] Com es diu ella? (dubitativa)
Ana- Ella es diu Sara, i jo em dic Ana. [Mantinc una postura relaxada, un to de veu
tranquil i eixerit i el volum necessari perquè m’escolti]
Laura- [Baixa per les escales exteriors fins on ens trobem nosaltres i s’asseu en un graó] I
com farem això? (dubitativa)
[Evitem apropar-nos a ella d’esquenes i respectem distància en la qual vol estar]
Ana- Bé podem recórrer a la salut pública, aquesta et podrà ajudar. [Mantinc una postura
relaxada, un to de veu empàtic i el volum adequat a la situació]
Laura- Com? (dubitativa)
Ana- Ells tenen tot un seguit de processos. [Mantinc una postura relaxada, un to de veu
empàtic i el volum adequat a la situació]
Laura- I quant temps trigaran? El meu fill necessita ja l’ajuda, ho necessita… Quant de
temps trigarà això? (preocupada)
Ana- Laura intentarem fer el que puguem per tal que es pugui solucionar això. [Mantinc
una postura relaxada, un to de veu empàtic i el volum adequat a la situació]
Laura- Com? (dubitativa)
Ana- Parlant, dialogant. Necessitem parlar amb….(ens talla) [Mantinc una postura
relaxada, un to de veu empàtic i el volum adequat a la situació].
Laura- I on està la gent que treballa a l’hospital, i com és que solucionareu el problema, si
ells no estan aquí. (alterada)
Ana- Els podem trucar i parlar a ells.[Mantinc una postura relaxada, un to de veu empàtic i
el volum adequat a la situació]
Laura- On estan ells? (intranquil·la)
Ana- Ells estan a les seves oficines... (ens talla) [Mantinc una postura relaxada, un to de
veu tranquil i el volum adequat a la situació]
Laura- I qui són tots aquells que estan allà enrere? (dubitativa)
Ana- Ara no pensis en ells…[Mantinc una postura relaxada, un to de veu fix i el volum
adequat a la situació]
Laura- Però ells estan mirant. (exposa)
Ana- Ells no saben el que t’està passant. [Mantinc una postura relaxada, un to de veu
tranquil i el volum adequat a la situació]
Laura- Moltes voltes m'estàs fent donar i ni tan sols tu saps el que està passant, ni el que
em van dir, ni res… Llavors com vols solucionar algú si ni tan sols…. Aviam tu qui ets?
(confusa)
Ana- Jo sóc psicòloga i he vingut a ajudar-te. [Mantinc una postura relaxada, un to de veu
tranquil i el volum adequat a la situació].
Laura- I tu que faràs? (Apuntant a Sara) No puc solucionar res, si ja ho tinc tot perdut.
(desesperança) [Intent de tornar a pujar les escales].
Sara- No ho tens tot perdut ara. ARA. Que farà el teu fill sense tu? [Manté una postura
fixa, un to de veu empoderador i el volum adequat a la situació].
Laura- Si el meu fill es pot morir també. (plora)
Sara- No, ara mateix no. Hi ha molts llocs als quals podem acudir, ara mateix. Però si tu
fas algú, llavors si que estarà tot perdut. Però ara mateix no. [Manté una postura fixa, un
to de veu esperançador i el volum adequat a la situació].
Laura- Llavors m’ajudareu de veritat? Parlareu amb la salut pública? (esperançada)
Ana- Sí, ho farem. [Mantinc una postura relaxada, un to de veu empàtic i el volum
adequat a la situació].
Laura- Vale, necessito tranquil·litzar-me. Em sento molt cansada.(sanglot)
Ana- Vols que et portem una mica d’aigua? [Mantinc una postura oberta, un to de veu
sumís i el volum adequat a la situació].
Laura- Si, Gràcies. (tranquil·litzant-se)
Ana- Vols seure aquí amb mi una estona? Pots tancar els ulls i tranquil·litzar-te, jo estaré
aquí al teu costat tota l’estona. [Mantinc una postura oberta, un to de veu tranquil i el
volum adequat a la situació].
Laura- Gràcies sento haver-te tractat malament. Continues volent ajudar-me? (relaxada i
esperançada)
Ana- Hi tant Laura, però ara has de relaxar-te. [Mantinc una postura oberta, un to de veu
tranquil, el volum adequat a la situació i prenc una mica de contacte seient al costat
d’ella].
[Ana es queda amb Laura mentre que Sara porta una ampolla d’aigua, veu aigua i està
uns minuts en silenci]
Ana: Laura has de saber que ara els meus companys et portaran a l’hospital perquè
puguin fer-te un reconeixement mèdic i valorar-te. Jo et puc acompanyar fins a l’hospital,
però llavors hauré de marxar. [Mantinc una postura relaxada, un to de veu tranquil i el
volum adequat a la situació].
[Expliquem el que passarà sense interferir en la realitat]
Laura: Però quan m’ajudareu? I el meu fill es quedarà sol? (dubta)
Ana: No et preocupis, la Sara està parlant amb el teu fill, i li ha explicat que has d’anar a
l’hospital.(Silenci) Si et sembla bé, em podries donar el teu teléfon? Jo, juntament amb el
meu equip i diferents professionals vinculats a l’àmbit social, valorarem la teva situació. Et
trucarem demà per saber com estàs i per comunicar-te els diferents avanços. Ens
agradaria saber si hi ha algú que pugui quedar-se amb el teu fill fins que puguis tornar de
l’hospital. [Mantinc una postura oberta, un to de veu tranquil i el volum adequat a la
situació].
Laura: Hi ha una veïna que es diu Matilde que sempre m’ha ajudat molt ella podria
quedar-se amb ell, viu allà (senyala).
[L’acompanyem a l’hospital i finalitza la intervenció]