Ana Pacheco Fuentes Intervenció en psicologia d’emergències 3er Psicologia

LA COMUNICACIÓ DE MALES NOTÍCIES:

Fragment Opció de video 2 → https://www.youtube.com/watch?v=a5a3D2aj43Y - Transmisión de

noticias difíciles-Relación médico paciente

Breu descripció del fragment:

Una noia de 23 anys va al metge a buscar uns resultats, pensant que aquests es concretarien en està
gestant. El metge es troba nerviós i li costa comunicar-li que el que li passa és que té un càncer
terminal.

Anàlisi del fragment:

1. Accions prèvies:

En termes generals es percep que el professional coneix i valora la magnitud de la situació i alhora
coneix que la pacient no ha rebut encara la notícia, perquè és ell qui li donarà.
També s'observa que intenta invertir temps a obtenir informació, i així facilitar la comunicació
(parla de la seva edat, del seu ofici i del seu home). De totes manares, això impacienta a la pacient,
ja que aquesta ho rep com un retard de la notícia a comunicar, i no pas com una millor garantia
d'aquesta.
Per tal de preparar la comunicació busca un ambient propici, en el qual no s'observa que
intervinguin persones externes. Tot i això al final del fragment confessa que no ha sigut capaç de
fer-ho en el seu despatx (de manera més privada i intima) degut que no és capaç de comunicar la
notícia mirant als ulls. No s'observa que expressi el nom de la pacient, però s'assegura a partir de
diferents dades de què és ella.

2. Iniciació de la comunicació:

En iniciar la comunicació el professional que comunica la mala notícia no s'identifica. Aquest, que
sembla nerviós, en cap moment es dirigeix a la interlocutora pel seu nom, de totes maneres
especifica les dades de la persona afectada (pacient) i de la seva parella.
Per tal d'agrupar als interlocutors en un únic procés comunicatiu, permetent obtenir un suport social,
pregunta de manera reiterada si està segura de no voler rebre la notícia juntament amb la seva
parella. A partir de la negació i de la impaciència de la receptora, el professional procedeix a
informar.
La informació és explicada per part del professional lentament però a la vegada es realitza de
manera progressiva. Primer expressa que té un tumor, i després (i sobretot per pressió de la
receptora), expressa que és mortal. El fet que es produeixi de manera progressiva implica un cert
impacte en la receptora dificultant la comprensió de la notícia.
Ana Pacheco Fuentes Intervenció en psicologia d’emergències 3er Psicologia

3. Metodologia de la comunicació:

La comunicació és realitzada de manera personal i els silencis a l'hora de comunicar són utilitzats
adequadament per tal que el pacient vagi interpretant la notícia, i deixa espai per tal que la
comprengui.
Per altra banda els missatges utilitzats encara que siguin comprensibles, no són del tot concisos i és
la pacient la que ha «d'arrancar-li» les paraules al professional.
Observem que si s'ofereix una aproximació narrativa, on s'expliquen breument els fets i es finalitza
amb els resultats, però tot i això hi ha detalls irrellevants que perllonguen i dificulten la qualitat de
l'explicació més del necessari. Un clar exemple és quan expressa «no soy capaz de mirar a la cara a
alguien para decir-le que se està muriedo» error que pot influir en la captació de la notícia per part
de la pacient. Tot i que en el professional s'observa que li costa expressar la mala notícia, aquest no
omet cap mena d'informació.

4. Finalització i comiat de la comunicació:

En finalitzar la comunicació observem que no dóna una bona contenció de les emocions de la
pacient, és més, sembla que aquesta contenció l'està donant cap a ell mateix. A més a més no facilita
cap classe de gestions, solament explicita que pot posar-se en contacte amb altres professionals per
demanar una segona opinió, donant per fet que la pacient no està conforme amb la seva intervenció.
Tot i que la pacient normalitza l'impacte emocional per si sola, ell no identifica cap persona propera
a la receptora que pugui donar-li suport social en el moment de la notícia, tampoc garanteix un
seguiment del procés comunicatiu o la resolució d'altres dubtes.

5. Reaccions:

La receptora reacciona a la notícia amb una barreja de bloqueig i actitud hostil, on tot i que el
professional dóna temps per respectar el seu procés de comprensió i restablir la comunicació, no
aconsegueix donar un bon acompanyament, ni tan sols és capaç de tindre un mínim de contacte físic
cap a la receptora.

El professional reacciona amb pensaments improductius que es resumeixen en sentiments de

tristesa i fins i tot por, cosa que en conseqüència es concreten amb petites conductes com no ser
capaç de fixar la mirada en ella en tot el procés comunicatiu o no tindre ni un mínim de contacte
físic.

6. Habilitats comunicatives:

A partir de les reaccions del professional s'observa que en ell augmenta la sensació d'incomoditat i
disminueix com a conseqüència la percepció de control. Això es constata a causa de la qualitat de la
seva comunicació.

De manera no verbal, observem un nefast contacte ocular, cap classe d'intent de contacte físic i una
nul·la expressió facial, ja que no deixa que aquesta s'observi. Els seus gestos acompanyats del to, el
Ana Pacheco Fuentes Intervenció en psicologia d’emergències 3er Psicologia

ritme i la prosòdia del que comunica, no transmeten seguretat ni tranquil·litat. La posició que
estableix, dota de la situació de més incomoditat, degut que crea dificultats a l'hora de focalitzar el
discurs o establir contacte amb la receptora.

De manera verbal, no s'observen comentaris comprensius, tot i que aquest escolta a la receptora en
cap moment li dóna un feedback de què l'està escoltant. A més a més s'observa reticent a comentaris
empàtics per por a no saber alliberar-se del dolor dels demés. Sí que realitza comentaris d'interès pel
que fa a informació demandada per la receptora. Però no s'observa que accepti la situació de la noia,
és més acceptar-la per ell potser suposaria no poder separar-se del dolor, cosa que fa que no pugui
validar la situació de la receptora. Això fins i tot ho verbalitza a la receptora, dotant l'acte
comunicatiu d'una intervenció errònia.

Aquesta manera de comunicar ens indica que no hi ha hagut una escolta activa per part del
professional a la receptora, habilitat imprescindible a l’hora de comunicar aquest tipus de noticies.

7. Errors comunicatius:

Els errors comunicatius en termes generals que observem per part del professional es concreten en:
- Inexpressibitat on aquest no estableix contacte ocular i refusa la mirada.
- Indiferència, no es mostra una reacció emocional compatible amb la noticia que està donant.
- Posició inadequada, adopta postures fredes, en les quals pugui refugiar-se en no connectar amb la
persona.

8. Compliment de les 10 regles?:

Des de la Creu Roja es destaquen 10 regles que indiquen el que NO s’ha de fer a l’hora de
comunicar males notícies. Les quals són les següents:
1. No Aconsellar.
2. No Posar-se a un mateix d'exemple.
3. No emfatitzar aspectes positius en excés ("podria haver estat pitjor").
4. No minimitzar el fet ("no passa res").
5. No Fer broma.
6. No dramatitzar.
7. No enganyar o fingir.
8. No donar peu a actitud de culpa.
9. No actuar defensivament.
10. No donar peu a una dependència directa entre l'afectat i comunicador.

Aquelles regles que no compleix el professional es relacionen en aconsellar/ donar per fet la
necessitat d’una segona opinió. També d’alguna manera en fingir, que és capaç de donar una notícia
d’aquest tipus de manera correcta. I sobretot el fet d’actuar defensivament, ell estableix una sèrie de
ritual com l'entorn, la postura, evitar l’expressió, el contacte ocular i físic... per tal de defensar-se
del dolor que aquella situació li pot crear.