Psicologia Clínica Adults.

Bloc I: Psicopatologia
Professores: Núria Mallorquí i Laura Ballester

Exercici
Nom i Cognoms (de tots els membres del grup) Alicia Collbatallé, Laura Méndez, Claudia
Pelegrina, Isaac Pons i Ana Pacheco.

Llegeix amb atenció el següent cas i contesta a les preguntes:

1. Identifica quin és el motiu de consulta.

Problemes de comportament relacionats amb el control d'impulsos, des de fa 4 anys.
S’escapa del domini familiar.
2. Identifica i explica quines són les manifestacions clíniques que presenta tant en el
moment actual, com des de l’ inici del trastorn.
Presenta una forta irritabilitat, labilitat emocional , s’enfada amb facilitat quan el contradiuen
(quan això passa es donen agressions verbals/físiques), malestar en el nucli familiar, son i
gana estables, interferència en el dia a dia (escola), conductes autolítiques, verbalització de
conducta suïcida, que no es dóna (amenaça), i desinhibició.
3. Analitza el curs i l’evolució del trastorn.
És valorat en dues àrees de salut mental des dels 14 anys, per tendència a l'enuig, irritabilitat
i agressivitat. Si no se'l contradiu, es manté estable, no accepta el «no». El seu metge
d'atenció primaria el deriva a psiquiatria per un quadre de psicosi. A psiquiatria el valoren per
conflictivitat en el si familiar i escolar a causa d'incapacitat d'acatar normes i l'agressivitat
verbal. Va acceptar, sense problemes, ingressar en unitats d'hospitalització de salut mental
inclús va dir que era per estar allunyat dels seus germans.
No s'ha trobat cap afectació mèdica.
4. Realitza el diagnòstic diferencial del cas. Explicita llacunes d’informació que presenta el
cas i que serien rellevants per a la comprensió del cas.
Diagnòstic diferencial:
Es caracteritza per rampells que no són explicats per altres trastorns mentals, ni per l’ús de
substàncies.
Presenta labilitat emocional, per tant és inestable emocionalment.
 No s’ha de confondre amb el Trastorn negativista desafiant (TND), ja que aquest es
caracteritza per discussions o actitud desafiant, essent aquest més estable, mentre que el
trastorn explosiu intermitent són rampells desproporcionats amb agressió verbal o física.
A més provoca interferència en diversos àmbits de la vida de l’individu, i el TND no.
La diferència amb la psicosi recau en el fet què aquesta pot contenir conductes pròpies del
Trastorn Explosiu Intermitent durant un episodi psicòtic, però la psicosi consta d’altres
comportaments a part dels propis del TEI.
Finalment, es diferencia el TEI del Trastorn de la Personalitat Antisocial per la magnitud dels
atacs d’ira.

Seria rellevant tenir informació sobre els aspectes següents:

• La seva educació des de la infància per veure si es donen les conductes per un mal
aprenentatge (reproducció del nucli familiar).
• L’existència de manifestacions venjatives, la persecució d’un objectiu o no.
• El diagnòstic de la tia paterna i del cosí.
• Si realment manifesta ideació suïcida o està relacionat amb l’impuls de dir-ho.
• Freqüència i intensitat dels episodis.

5. Identifica el diagnòstic definitiu del cas. Proposa i justifica una orientació terapèutica
tenint en compte dades que considereu importants especificades en el cas.
El pacient presenta un Trastorn Explosiu Intermitent.
Els criteris diagnòstics que defineixen el trastorn són els següents:
• Arravataments recurrents en el comportament que reflecteixen una manca de
control dels impulsos d'agressivitat, manifestada per una de les següents: Agressió
verbal o agressió física i 3 arravataments en els últims 12 mesos.
• La magnitud de l'agressivitat és desproporcionada
• No són premeditats (són impulsius) ni persegueixen cap objectiu tangible (com
diners, poder, intimidació)
• Provoquen malestar / interferència.
• Edat cronològica mínima desitgeu anys.
• Exclusió altre TM o afecció mèdica.

Cas adaptat de: Páez M.F., Serrano M., i Lorenzo R. (2017) Un caso clínico. I Congreso Virtual
Internacional de Psicología
Home de 18 anys, sense antecedents psiquiàtrics. Actualment estudiant de l'ESO en un institut, i amb
fluctuacions en el rendiment escolar i problemes d'aprenentatge. Viu a casa dels seus pares, en una
família de nivell mitjà, sent el menor de dos germans bessons.
Des de fa 4 anys, és valorat per salut mental de dues Àrees de salut, davant conflictivitat en el si
familiar i escolar des dels 14 anys, tendència a l'enuig, irritabilitat i agressivitat. Els germans discutien
amb ell i ell reaccionava amb agressivitat i sense control. Si no se’l contradiu es manté estable. El
pare refereix no aguantar res. Presenta problemes de comportament, en relació a imposició de
límits, i que es tradueixen en idees autolítiques, sentint-se desplaçat en relació amb els seus
germans.

Antecedents personals
Va patir les malalties pròpies de la infància. És intervingut d'amígdales i Hèrnia Inguinal i presenta
Asma bronquial

Antecedents familiars
Tia paterna i cosí presenten possible patologia psiquiàtrica (no diagnòstic ni tractament) segons
refereixen. Dos familiars del pare tenien els mateixos menyspreus que el pacient (segons refereix la
mare).

Malaltia actual
El pacient presenta una Història des de fa 4 anys, sent valorat per unitats de salut mental de dues
Àrees de salut i en centre de menors, per un equip multidisciplinari format per psiquiatres, psicòlegs,
educadors, orientadors i Terapeutes ocupacionals, juntament amb monitors de centre de menors. És
valorat en una primera instància pel seu metge d'atenció primària, i es deriva a psiquiatria davant
quadre de "PSICOSIS". És valorat per Psiquiatria davant conflictivitat en el si familiar i escolar des dels
14 anys. Reconeix que s'enfada amb facilitat, és irritable i és agressiu. Refereix que els germans es
fiquen molt amb ell i ell reacciona amb agressivitat i sense control. Refereix "tenir problemes per
controlar-se de sempre ...". El pare té pocs recursos i normalment posa límits a força de violència.
Quan ell manifesta idees de voler suïcidar-se els germans reaccionen amb molta fredor. Els seus
familiars insisteixen que té massa geni. Hi ha una coalició Pare / pacient, i d'altra banda mare i
germans bessons. Ell se sent desplaçat en la relació amb els germans.
Refereix que després d'un empipament es volia matar i que anava a agafar el cotxe per a això. Es
manté estable si no se li contradiu. El pare refereix que no aguantava res. Presenta moments en els
quals no es vol prendre la medicació i quan se li insisteix, hi va haver un moment en què es va
prendre més pastilles de les habituals. Presenta problemes de comportament, en relació a imposició
de límits.
Va en diverses ocasions a urgències sol·licitant informes després agressions mútues en el nucli
familiar. El nen no accepta el "no". No accepta les crítiques, i la mare és bastant crítica amb ell.
De vegades experimenta conductes negatives (a dinar i a participar). És expulsat de l'institut per
insults reiterats a professors, tot i que a la mare també l'insulta. A la casa està molt desinhibit, tenint
verbalitzacions molt grolleres.
Va acceptar sense problemes ingressar en unitats d'hospitalització salut mental. En una ocasió va
reaccionar dient que l’enviessin a un internat, per estar lluny dels germans (va ser internat en una
casa tutelada).

Exploració física i funcions psíquiques

En l'esfera psicològica trobem a un pacient de fàcil abordatge en l'exploració física, presentat labilitat
emocional en la consulta. El pacient presenta ànim fluctuant i ansietat continguda; en la comunicació
presenta un discurs fluid i coherent a context. No hi ha clínica en l'esfera psicòtica i tolera poc les
frustracions amb dificultat per al control d'impulsos responent amb alteracions de conducta,
heteroagressivitat amb objectes i persones (en una ocasió va arribar a agafar un ganivet amenaçant);
dificultat acatar normes sobretot en medi familiar; nega ideació autolítica, Al descans nocturn té un
son regular i en l'hàbit alimentari presenta gana amb tendència a incrementar.

Informes del laboratori, tests i proves realitzades

Es realitzen analítiques de control amb tots els valors dins de la normalitat. Proves d'imatge TAC,
sense troballes patològiques.