Psicologia Clínica Adults.

Bloc I: Psicopatologia
Professores: Núria Mallorquí i Laura Ballester

Exercici 6
Nom i Cognoms (de tots els membres del grup) .Julieta Núñez, Isma Pérez, Leo
Muñoz, Albert Cabrejas i Ana Pacheco.

1. Defineix cada una de les següents alteracions de l’afectivitat

A) Tristesa patològica: El que podríem considerar com depressió.

 Subjectivament: la persona se sent trista, afligida, desanimada i abatuda. No
sent interès ni per les seves ocupacions ni per l’entorn.
 Objectivament: la persona es troba apagat, amb escassa reactivitat emocional i
amb tendència al plor. L’atenció a l’ambient és escassa i concentrada en l’aflicció.
El seu discurs és breu. Es dona una expressió de sentiments de culpabilitat, baixa
autoestima i d’inhibició psicomotriu (de vegades inquietud). També es troba aïllat,
menys comunicatiu i tolerant. Poden donar-se rumiacions i conductes suïcides.

B) Alegria patològica: La podriem considerar mania. Cap emoció per ella mateixa
no és bona ni dolenta.
 Subjectivament: la persona se sent ple d’energia, de capacitat i d’omnipotència.
Optimista, alegre i amb autoestima elevada.
 Objectivament: està expansiu, amb reactivitat afectiva i tendència a la hilaritat
(riure tonto, riure per tot). Té una atenció viva i fugaç. Es pot donar verborrea
(acceleració pressió de la parla,relacionat amb la fugida d’idees), hipertonia psíquica
(a nivell mental) i hiperactivitat motora, menys necessitat de son. El comportament
social és desinhibit. Hi ha un canvi fisiològic molt important.

C) Labilitat emocional: Canvis afectius abruptes, provocats o no per estímuls

externs. Manca de control de l’expressió afectiva (desproporcionada a l’afecte
subjectiu). Freqüent l’associació amb la incontinència emocional.

D) Paratímia o inadequació afectiva: L’afectivitat de la persona no sembla

apropiada al context en el que es produeix (vivència i expressió d’ella). Hi ha
una incongruència afectiva.
2. Role-playing: Selecciona una alteració afectiva i elabora un guió d’un
diàleg que es manté entre un psicòleg i un pacient en el que es representi
aquesta alteració.

Alteració → Labilitat emocional.

P: Bones Albert.
U: Hola.
P: Com estas? Fa una setmana que no ens veiem.
U: Bueno...(plora), encara la recordo i no me la puc treure del cap (riu).
P: Que has fet aquests dies? Has sortit de casa?
U: (Riu molt) Si bueno... (trist). En realitat no, no he sortit de casa perquè els
meus amics tenen parella (riu).
P: Hi amb la teva família? Has visitat als teus pares?
U: Viuen mont lluny...ja son grans (euforia).
P: I què tens previst aquesta setmana?
U: Pufff...(riu)
P: Si et sembla bé et proposo anar a visitar a la teva família i ens veiem la
setmana vinent i en parlem.