Apuntes Adicciones

Psicologia de les addiccions
PSICOLOGIA DE LES ADDICCIONS
Paula García Sánchez
1
TEMA 1: CONCEPTES BÀSICS
*INTRODUCCIÓ
 L´ús de substàncies psicoactives data des de l’inici dels temps

 El seu ús pot tenir diverses finalitats  lúdiques, mèdiques-curatives o màgiques-
religioses.
 Com l’home s’ha relacionat amb ella són indicadors de la seva evolució  per entendre les
societats hem de comprendre la seva relació amb les drogues.
 Per poder entendre l’epidemiologia, els efectes, el tractament i la prevenció hem de tenir
presents tres elements (perspectiva bio-psico-social)
 La substàncies
 L’ambient  cultura, societat, política, religió, època històrica, lloc...
 La persona  components biològics i psicològics, factors heretats i adquirits
Las drogas son sustancias y estas o algunas de ellas se han consumido siempre y se seguirán
consumiendo. Hace muchos años que existen las drogas y seguirán existiendo. Debe ser inherente al
concepto de civilización. Lo que cambia son las sustancias consumidas y la motivación del consumo. Lo
encontramos a nivel social y micro social a nivel de pequeños grupos y contextos y también a nivel
individual.
Para entender como nos afectan debemos tener en cuenta las características como se consume cuanta
sustancia se consume. Entendiendo todas las propiedades de la sustancia. Hay que entender a la
persona.
No es lo mismo tomar una cerveza un sábado por la tarde con los amigos que solo.
 EFECTES
 Seran diferents segons la persona.
 Efectes poden variar en funció de  edat, pes, sexe.
 També s’ha de tenir present si la persona pateix algun trastorn mental  no afectarà igual.
 També poden haver afectes en terceres persones  embaràs o conductors.
 CULTURA i ENTORN
 Depenent de la cultura una substància serà considerada legal o il·legal.
 P.e. alcohol té diferents connotacions en una societat mediterrània que en una anglesa.
2
 Substància pot ser mèdica o droga il·legal  no és el mateix que t’ho recepti un doctor que
aconseguir-ho il·legalment  podrien tenir la mateixa funció.
 P.e. amfetamines poden ser  anys 80 era un medicament per aprimar-se, segle XXI pel
TDAH, una substància dopant o una droga recreativa.
 Depenent de com es consumeixi serà diferent  coca vs cocaïna  ambdues s’obtenen
d’un arbust. La coca mastegada tindrà uns afectes diferents que el clorhidrat de cocaïna.
Aquesta també serà diferent si l’esnifem, en l’injectem o la fumem.
En la sociedad a veces las drogas tienen un uso mas ritual otros mas recreativos de la sustancia o
pueden estar de moda diferentes sustancias o hay algunas que son mas acertadas socialmente que
otras, nos guste o no forman parte de nuestra sociedad con su parte buena y su parte mala.
El contexto social es importante, puesto que, por ejemplo, en el estrecho de Gibraltar, el consumo de
drogas tiene una función diferente a la que puede tener en el ocio nocturno de la gran ciudad.
 DEFINICIONS
 DROGA
 Tota substància que, introduïda en l’organisme viu, per qualsevol via d’administració,
pot modificar una o més funcions d’aquest, produint així una alteració del sistema
nerviós central (plaer, atenuació del dolor, desinhibició, estimulació, alteració de la
perspectiva, o superació del rendiment físic o intel·lectual...) i pot arribar a produir un
estat de dependència física i/o psicològica.
 Altres poden ser un bon consum  p.e. alcohol i tabac, els quals els podem trobar als
supers.
 Alteren el funcionament cerebral modificant la producció, l’alliberació o la degradació
dels neurotransmissors cerebrals de tal forma que produeix una modificació en el
procés natural d’interacció neuronal. Aquest terme inclou les substàncies considerades
com drogues per la seva condició d’il·legals i diversos psicofàrmacs i substàncies de
consum legal com el tabac, l’alcohol o les begudes contenen xantines com el cafè.
 Ej.: Morfina que se toma de forma recreativa o otros que se la toman de forma paliativa al dolor. La
misma sustancia puede ser o fármaco o droga ilegal o b de consumo. Como los anuncios que se
promocionan y se posicionan en el mercado
 DEPENDÈNCIA FÍSICA
3
 Es caracteritza per l’aparició d’una sèrie de manifestacions patològiques quan

s’interromp l’administració de droga que rep el nom de síndrome d’abstinència.
 SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA
 Conjunt de símptomes i signes de caràcter físic i psíquic que es presenten després de
la supressió brusca o disminució de la dosis de la droga que es consumia habitualment.
 Aquest és un trastorn mental orgànic específic per a cada grup de drogues.
 Causa malestar clínicament significatiu o deteriorament social, ocupacional o funcional.
 El més conegut és el de l’heroïna, conegut popularment com “mono” molt aparatós i
molest i amb un important component subjectiu. El de l’alcohol i als fàrmacs barbitúrics
són menys coneguts, poden ser més insidiosos en un inici, però comporten un
important perill de mort si no es tracten adequadament, per això aquest sí que cal un
ingrés de servei d’urgències i el de l’heroïna no.
 DEPENDÈNCIA PSICOLÒGICA
 Inclou el desig, l’ansia o pulsió irresistible (craving), la polarització o focalització
atencional, la modificació de l’estat d’ànim i la incapacitat de control (es descriurà a
continuació).
 La dependència psicològica és un estat en el que un fàrmac produeix una sensació de
satisfacció i un impuls que t’impulsa a prendre periòdica o contínuament la droga per a
experimentar plaer o evitar el malestar.
 Aquesta dependència es podria explicar a través del condicionament clàssic i l’operant
 autors van descriure com es podia condicionar la resposta física i psicològica del
síndrome d’abstinència als opiacis.
 Components de la dependència psicològica:
̶ Craving
̶ Sensació de no poder assolir els nostres objectius socials
̶ La impressió de no poder superar la situació sense recórrer al consum
̶ Necessitat psicològica de consumir per estudiar, pensar, vendre...
 Una persona consume porque quiere porque le apetece o bien por inhibición no es un trastorno
obsesivo compulsivo más bien un deseo de tener alguna respuesta como podría ser el placer. El
problema está cuando la vida de una persona se interrumpe por la propia adicción. Cuando la
sustancia se convierte en el eje de la vida es cuando aparece.
4
 CRAVING  desig més o menys intens per consumir.

 Tant els carving com els impulsos pel consum tendeixen a ser automàtics i poder
arribar a ser autònoms  poden continuar encara que la persona els vulgui eliminar.
 No cal ser addicte per experimentar el craving, aquest es pot experimentar cap a una
droga o una conducta adictiva (p.e. joc).
 Pot variar en freqüència, intensitat i duració de l’episodi.
 POLARITZACIÓ O FOCALITZACIÓ ATENCIONAL

 L’activitat (consum o conducta) es converteix en el més important al dominar
pensaments i sentiments.
 Quan no s’està connectat es pensa en s’ha de fer per aconseguir una connexió o en lo
que es farà durant la pròxima.
 Preocupació per la droga quan no s’està a prop d’ella.
 Es limiten les formes de diversió, es redueixen les relacions socials i l’activitat física.
Les amistat i l’oci giren exclusivament entorn la conducta o la droga.
 ESTAT D’ÀNIM  es modifica i es produeix una sensació creixen de tensió que precedeix
immediatament l’inici de la conducta, plaer o alleugeriment mentre es realitza la conducta i
agitació o irritabilitat si no es possible realitzar-la.
 PÈRDUA O INCAPACITAT DE CONTROL

 La conducta s’executa malgrat l’intent de controlar-la i/o no es pot aturar una vegada
iniciada. Es roman moltes hores connectat i/o es perd la noció del temps. La persona és
incapaç d’interrompre la connexió (p.e. un minut més) i es connecta, encara que no
vulgui. La intensitat dels símptomes augmenten gradualment. La pèrdua de control és
un símptoma molt clar de l’alcoholisme.
 TOLERÀNCIA
 Es caracteritza per la disminució de les respostes a la mateixa quantitat de droga o per
la necessitat de consumir una dosis major per a aconseguir el mateix afecte.
 És la culpable de que els addictes necessitin incrementar la dosis.
 Quan hi ha poca diferència entre la dosis terapèutica i la letal (p.e. barbitúrics) és més
fàcil que es produeixi una sobredosificació involuntària.
5
 TOLERÀNCIA CREUADA
 Indica que quan la tolerància es produeix per a un tipus de droga també succeeix amb
la droga del mateix grup genèric o d’anàloga acció farmacològica.
 Explica perquè es necessita augmentar la dosis de tranquil·litzants per sedar a grans
consumidors d’alcohol.
 Gràcies a aquesta es pot desintoxicar a una persona reduint progressivament la dosis
de l’altre  aquest principi s’aplica a la desintoxicació a l’alcohol amb benzodiazepines i
l’heroïna amb metadona o altres opiacis.
 SOBREDOSIS
 Es consumeix una quantitat de droga superior a la que tolera l’organisme.
 Es produeix en ingerir una major quantitat o en augmentar la puresa de la mateixa.
 Quan disminueix la tolerància, una dosis que abans l’organisme podia tolerar ara ja no i
per tant passa a ser potencialment letal  accident o suïcidi.
 POTENCIAL ADDICTIU
 Capacitat de la substància per produir addicció.
 Tabac té un alt poder addictiu ja que són pocs els fumadors que poden controlar el
consum i moderar-lo // majoria de consumidors d’alcohol són sociables.
 Aquest potencial és farmacològic però també es veu influïda per factors socials.
VIA D’ADMINISTRACIÓ
 Factor important per determinar els seus efectes.

 Les que són més ràpides d’administrar (p.e. via intravenosa) tendeixen a generar
problemes més ràpidament.
 També pot afectar la concentració de la substància  no és el mateix pendre vodka que
vi i no tindrà els mateixos efectes.
 Vies d’administració:
̶ Oral  beguda, menjar o sublingual
̶ Pulmonar
̶ Nassal
̶ Rectal o genital
̶ Parental  intravenosa, intramuscular o subcutània.
6
̶ Tòpiques  pell, mucoses, geniva, transdèrmica.
 CLASSIFICACIÓ DE LES DROGUES: CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ

 Criteris de classificació
 Segons l’origen  naturals, sintètiques i semisintètiques
 Situació sociològica  (no) institucionalitzades
 Situació legal
 Grau de perillositat percebut  dures, tobes
 Estructura química
 Problemes d’aquestes classificacions

 Falta de rigor científic
 Diferents medis culturals corresponents a diferents classificacions
 Els canvis legislatius influeixen en les classificacions
 El criteri de classificació menys afectat pels factors culturals és el dels efectes de les
drogues sobre el comportament.
 Els efectes sobre el comportament també es poden classificar en baser a la seva acció
sobre el tonus psicològic  resultat del nivell de vigilància i de l’estat d’humor. Tonus
combina la situació entre despert-dormit amb la d’eufòric-deprimit. Sobre aquest supòsit,
Laporte 1976 classifica les drogues en tres grans grup:
 GRUPS DE DROGUES
 Drogues depressores del SNC
̶ Gran capacitat per generar tolerància i dependència.
̶ Es divideix en tres grans famílies:
ѻ Opi i derivats (cocaïna, heroïna, metadona...)
 Són potents analgèsics.
 En genral produeixen un estat de relaxació, indiferència, tarnquil·litat,
incapacitat de concentració i eufòria.
7
ѻ Alcohol i derivats (també solvents volàtils que trobem a la benzina, cola,

barnís)
 Dosis baixes té una aparent capacitat estimulant, desinhibidora i eufòrica.
L’efecte depressor augmenta quan s’augmenta la dosis arribant a produir
son, coma i parada cardiorespiratòria.
ѻ Hipnòtics (per dormir) i sedants

 Utilitzats com a ansiolítics, per induir el son i en el tractament de l’epilèpsia.
 Benzodiazepines les més utilitzades.
 Drogues estimulants
̶ Presenten tolerància i dependència psicològica, però és més difícil d’observar
dependència física.
̶ Famílies en les que es divideix:
ѻ Coca i cocaïna
 Cocaïna és el principi actiu de la fulla de la coca.
 Inhibeix les sensacions de fatiga, son, gana i facilita les sensacions de vigor,
lucidesa i omnipotència.
 Poderós anestèsic local.
 Generarà més o menys addicció segons la via d’administració  fumar o
injectar-se més addictiu que esnifar.
ѻ Amfetamines
 Substàncies sintètiques relacionades amb l’adrenalina i l’efedrina.
 Produeixen sensació d’alerta, energia, eufòria i augment de l’activitat i de la
comunicació i pèrdua de la gana i la son.
 L’èxtasi (MDMA) és un derivat amb lleus efectes al·lucinògens.
ѻ Tabac i el seu principi actiu la nicotina  combinació d’efectes excitants i

depressors.
ѻ Xantines  principi actiu del cafè, te i cacao.
 Drogues pscomimètiques o psicodèliques
8
̶ Efecte principal és la deformació de la percepció i de la sensació.

̶ Difícil objectivar la dependència física o psicològica.
̶ Aquesta família està formada pel cànnabis i derivats i els al·lucinògens.
ѻ Cànnabis  tots aquells productes de la planta “cànnabis sativa”: marihuana,
hashish i la grifa. El seu principi actiu és el tetrahidrocannabinol (TCH) que
produeix alteracions de la percepció amb eufòria, desinhibició, disminució de la
memòria i de la capacitat d’atenció i cert grau de confusió i somnolència.
ѻ Al·lucinògens  tant poden ser productes naturals com compostos sintètics. Hi

trobem: la família de les solàcees (belladona, estramoni), la mescalina (la trobem
en el peyote), la psilocibina i el LSD.
 NEUROBIOLOGIA DE L’ADDICIÓ
 CIRCUIT DE RECOMPENSA (CR) O DEL PLAER
 Sistema cerebral primitiu que té un paper clau tant en l’inici com en el manteniment de
l’addicció i recaigudes.
 És un sistema bàsic per la supervivència, ja que d’ell depenen activitats plaents com
ara l’alimentació, la reproducció...
 La seva activació facilita l’aprenentatge i el manteniment de les conductes de proximitat
i consumatòries, les quals són útils per l’adaptació i supervivència.
 L’objectiu del sistema de recompensa és perpetuar aquelles conductes que ens
proporcionen plaer. En sentir aquest paler, això farà que vulguem tornar a repetir la
conducta o a consumir.
 Davant el consum d’una substància, aquest circuit queda piratejat i aconsegueix que el
subjecte aprengui i tendeixi a realitzar conductes de consum de la substància, així com
a mantenir en la seva memòria els estímuls contextuals que posteriorment poden servir
de desencadenants del consum.
 El consum de substàncies suposa un increment del neurotransmissor bàsic del circuit
(dopamina), per la qual cosa l’efecte hedònic apareix amplificat.
 Així doncs, el circuit de recompensa és una via comuna de reforçadors tant naturals
com artificials.
 Un dels mecanismes que participa en les conductes addictives és el sistema
mesocorticolímbic, format per estructures del cervell mitjà, com ara l’àrea tegmental
9
ventral (ATV) i la substància negra i el cervell anterior (amígdala, tàlem, hipocamp,

còrtex cingular i prefrontal).
 Aquesta via també la trobem en altres tipus d’addiccions com ara les conductuals (p.e.
joc).
 NEUROTRANSMISSORS IMPLICATS: LA DOPAMINA

 Neurotransmissor clau en el CR  sobretot en les projeccions i connexions
dopaminèrgiques entre l’ATV i el nucli Accumbens.
 Nucli accumbens  lloc crític del CR ja que d’ell depèn la sensació d’eurfòria i
desencadena molts dels efectes conductuals de les substàncies addictives
 La dopamina és l’encarregada de manera directa d’establir i regular les sinapsis que

composen el CR. En una situació normal, l’arribada d’un estímul plaent suposa una
alliberació de la dopamina a l’espai presinàptics, estimulant els receptors postsinàptics
(D1 i D2). Una vegada la dopamina ha complert la seva tasca torna a la neurona
mitjançant la bomba de recaptació de dopamina.
 El consum agut de substàncies suposa un increment de l’alliberació de dopamina i, per
tant, de la seva activitat, la qual cosa comporta una intensificació de la sensació de
plaer.
 El consum crònic no produeix major alliberació de dopamina, sinó que provoca
alteracions en els receptors del neurotransmissor, amb una reducció dels tipus D2 i un
increment dels tipus D1.
 A nivell clínic això es pot veure representat amb la tolerància  la disminució de la
dopamina i els canvis neuroadaptatius fan que el subjecte potenciï el consum de la
substància com a manera de mantenir constant el grau d’estimulació.
 Altres
̶ Últimament s’estan veient com determinades substàncies sembla que actuïn sobre
altres regions del SNC a través d’altres neurotransmissors.
̶ Aquests altres sistemes exerceixen un efecte modulador sobre la dopamina i el CR.
̶ Alguns a destacar serien els relacionats amb els neurotransmissors gabaèrgics,
opioides, noradrenèrgics, serotoninaèrgics o glutamatèrgics.
10
̶ Aquests neurotransmissors podrien modular els efectes de la dopamina a través de

la seva acció en el mateix sistema mesoestriatal o a través de la seva activitat en
altres àrees cerebrals, les quals influirien en el CR.
POSIBILIDAD EXAMEN
¿Por qué son más adictivas las drogas que las recompensas naturales?
Cuando se consumen ciertas drogas de abuso, pueden liberar de dos a diez veces la cantidad de
dopamina que la liberada por las recompensas naturales. En algunos casos, esto ocurre casi
inmediatamente (como cuando se fuman o se inyectan las drogas) y los efectos pueden durar mucho
más que aquellos producidos por recompensas naturales.
¿Es el abuso continuo de drogas un comportamiento voluntario?
Por lo general, la decisión inicial de consumir drogas es voluntaria. Sin embargo, cuando se convierte
en abuso de drogas, la capacidad individual para ejercer el auto control se vuelve sumamente
deficiente. Los estudios de imágenes del cerebro de los drogadictos muestran cambios físicos en áreas
del cerebro esenciales para el juicio, la toma de decisiones, el aprendizaje, la memoria y el control del
comportamiento. Los científicos creen que estos cambios alteran la forma cómo funciona el cerebro y
pueden explicar los comportamientos compulsivos y destructivos que resultan de la adicción.
¿Por qué algunas personas se vuelven adictas a las drogas y otras no?
Al igual que con cualquier otra enfermedad, la vulnerabilidad a la adicción difiere de una persona a otra.
En general, mientras más factores de riesgo se tienen, mayor es la probabilidad de que el consumo de
drogas se convierta en abuso y adicción. En cambio, los factores de “protección” reducen el riesgo de
desarrollar una adicción. Sin embargo, no hay un solo factor que determine que alguien se convierta en
adicta ni que no lo vaya a ser.
TEMA 2: DEPRESSORS I: ALCOHOL

 INTRODUCCIÓ
 L’alcohol és un depressor del SNC que adormeix progressivament el funcionament dels
centre cerebrals superiors produint així una desinhibició conductual i emocional.
 Per tant, no és que l’alcohol ens ajudi en les relacions socials, sinó que el primer que fa és
adormir la part del cervell relacionada amb l’autocontrol i les zones corticals superiors.
11
 És la tercera droga més consumida a espanya (cafè i tabac)

 Després del tabac, és de la que més s’abusa i la que provoca més problemes socials i
sanitaris  accidents de tràfic, laborals, maltractes, salut, alcoholisme...
 Espanya 8.500 – 12.000 persones mortes per causa o conseqüència de l’alcohol.
 Europa ¼ morts de joves homes entre 15-29 anys  57.000 anuals
 20% han tingut una intoxicació etílica aguda (IEA)
 Per cada dona morta per alcohol han mort 3-4 homes.
 La majoria són bevedors socials  estudi 2005 diu que un 64.6% de la població d’entre 14-
64 anys havia begut algo d’alcohol ens els últims 30 dies.
 La proporció de persones que bevien diàriament es reduïa bastant, sent la franja més
elevada la d’homes entre 35-64 anys.
 Si observem la societat, la tendència a beure alcohol s’estabilitza o va a la baixa.
 CLASSIFICACIÓ DE LES BEGUDES ALCOHÒLIQUES (PREGUNTA

D’EXAMEN)
 FERMENTADES
 Procedeixen de la fermentació dels sucres que trobem en diferents fruites (p.e. raïm,
poma...).
 És el resultat natural de la putrefacció de fruites emmagatzemades.
 La seva gradació alcohòlica oscil·la entre 4º i 12º
 Cervesa, sidra i vi.
 DESTIL·LADES
 Són el resultat de la depuració de les begudes fermentades per a obtenir majors
concentracions d’alcohol.
 La seva gradació oscil·la entre els 40º i 50º.
 Vodka, ron, ginebra...
 CULTURES
 Mediterrània  preferència per les begudes fermentades i repartides durant el dia,
normalment acompanyant als àpats.
12
 Anglesa  preferència per a les begudes destil·lades d’alta gradació, normalment

consumides en unes hores del cap de setmana i sense acompanyar-les dels àpats o
ingesta d’aliments.
 Actualment les cultures es barregen  cultura del vi s’exporta fora del mediterrani
 FACTORS QUE MODULEN ELS EFECTES AGUTS DE L’ALCOHOL

 Els efectes depenen de la dosi consumida, el qual es modula per diversos factors:
 Edat  beure alcohol mentre l’organisme es desenvolupa és nociu  adolescència i
prenatal (síndrome alcohòlic fetal).
 Pes  a menys pes més efecte.
 Sexe  per factors fisiològics, la tolerància femenina és menor que la masculina.
 Velocitat de la ingesta  quant més ràpida la ingesta més intoxicació.
 Ingestió simultània de menjar  si hem menjat, sobretot aliments grassos, això dificulta
la intoxicació.
 Combinació de begudes carbòniques (tònica, coca-cola...)  accelera la intoxicació.
 CONCENTRACIONS D’ALCOHOL EN SANG I ELS SEUS EFECTES

 0,5 gr/l o més  es poden produir pertorbacions lleus de la conducta, eufòria,
sobrevaloració de les facultats i disminució dels reflexos.
 0,8 – 1,5 GR/L  confusió, desinhibició i dificultats per parlar i coordinar moviments.
 2 gr/l o més  la confusió i descoordinació motora limiten l’autonomia de la marxa.
 3 gr/l o més  es produeix un estat d’apatia, falta de resposta als estímuls i somnolència.
 4 – 5 gr/l  coma etílic
 5 gr/l o més  et pots arribar a morir per paràlisi dels centres respiratori i vasomotor.
 RISCOS I COMPLICACIONS I PROBLEMES

 Alta dependència psicològica  sents que has de beure alcohol.
 Alta dependència física  síndrome d’abstinència caracteritzat per l’ansietat, tremolors,
insomni, nàusees, taquicàrdia i hipertensió que pot derivar en delirium tremens si no es
tracta.
 Abús crònic està relacionat amb problemes de salut com:
 Pancreatitis
 Lesió del múscul cardíac
 Sangnat esofàgic
13
 Alteracions hepàtiques que poden derivar en cirrosis hepàtica

 Deficiències nutricionals
 Dificultats cognitives i demència alcohòlica
 Pèrdua de la memòria (síndrome de Wernicke-korsakoff)
 Polineuropaties
 Gastritis i úlcera gastroduodenal
 Pressió sanguínia alta
 Augment en la incidència del càncer
 Insomni
 Disfunció erèctil
 PROBLEMES
 Entorn de treball  pot provocar absentisme, accidents laborals i un baix rendiment lo
qual pot provocar la pèrdua d’aquesta.
 Entorn familiar  pot fer que una persona sigui més violenta, que passi més temps
fora de casa, que perjudiqui als membres i els ocasioni ansietat, por o depressió,
síndrome alcohòlic fetal.
 La violència domèstica  es dona sovint quan alguns dels progenitors o membres de
la família beu. Es relaciona sobretot amb la violència dins de la parella i en menor
mesura cap a tercers.
 Accidents de tràfic
 AVALUACIÓ DEL COSNUM D’ALCOHOL PREGUNTA EXAMEN

 La gradació d’una beguda indica el colom d’alcohol etílic que conté (12º=12% alcohol pur).
 Per avaluar el consum d’una persona, lo més freqüent és convertir el volum ingerit en
grams o centímetres cúbics de l’etanol diaris.
 Formula per calcular els grams d’etanol:
ml . occ ingerits·gradació· 0,8
gr alcohol ingerit=
100
*0,8 = densitat de l’alcohol.
 La unitat de beguda estàndard (UBE) és un concepte més actual. És una forma més ràpida
i pràctica de càlcul. Es basa en què les begudes de menor gradació es disposen en
quantitats majors. Per alguns autors, una UBE són uns 8-10 gr. d’alcohol pur.
 L’alcoholèmia és el nivell d’alcohol en sang, es pot mesurar en aire aspirat o en sang 
p.e. en conducció taxa màxima és 0,5 gr/l en sang i 0,25 mg/l en aire aspirat.
14
Cálculo de las Unidades Básicas de Bebida
Tipo de Graduación Volumen UBE
bebida alcohólica
Cerveza +/- 4 – 8 grados (5) 200 cc caña 1 UBE
1 litro 5 UBEs
Vino +/- 8 -12 grados (10) 100 cc vaso 1 UBE
1 litro 10 UBEs
Destilados +/- 40 - 50 grados 50 cc copa y combinado 2 UBEs
1 litro 40 UBEs
 CONSUM DE RISC
 Bevedor de risc  consumeix més de 28 UBE setmanals en homes i 17 UBE setmanals
en dones o si es consumeixen més de 6 UBE en el moment de consum.
*UBE (unitat beguda estàndard) = aprox 8-10 gr d’alcohol
15
 S’ha rebaixat a la mitat el nivell de consum d’alcohol considerant un “baix risc” uns 20
gr/dia en homes i 12 gr/dia en dones (2-1 canyes o copes de vi respectivament) i no hi
haurà risc.
 Binge drinking  episodi de consum de 6 UBE en homes i 5 en dones en dues hores,

això donaria lloc a la taja  concentracions de 0,08 gr/dl o superiors.
 EFECTES BENEFICIOSOS vs NO-BENEFICIOSOS
 Un consum baix durant els àpats pot reduir el risc de sofrir un tipus d’apoplegia comú,
malalties coronàries del cor i determinats tipus de diabetis. No obstant, si el consum és
elevat, pot provocar l’efecte contrari  vamos, que es perden més anys de vida dels que
es guanyen. (senyor no m’enganyi home, no té beneficis llavors)
 L’efecte beneficiós es dona gràcies al resveratrol.
 El consum d’alcohol ha sigut identificat com a cancerigen en els següents càncers:

 Boca
 Nasofaringe i altres tipus de faringe i orofaringe
 Laringe
 Esòfag
 Colon
 Recte
 Fetge
 Càncer de mama femení
 Probable que causi càncer de pàncrees
 SÍNDROME ACLHÒLIC FETAL

 Afectació a l’infant que deriva d’una exposició a l’alcohol durant l’embaràs.
 Provoca dany cerebral i problemes de creixement.
 Els efectes en si poden variar segons l’infant, però el que és comú és el seu caràcter
irreversible.
 No s’hauria de beure alcohol en cap moment de la gestació, però molt menys durant el
primer trimestre.
 SÍMPTOMES:
 Aparença anormal
 Baixa altura
16
 Baix pes
 Cap petit
 Mala coordinació
 Baix QI
 Problemes de conducta
 Sordesa
 Deficiència visual
 Dificultats de desenvolupament
 DELÍRIUM TREMENS
 Trastorn que involucra canvis mentals sobtats i severs (psicosi) o canvis neurobiològics
(incloent convulsions) produïts al suspendre abruptament el consum d’alcohol.
 S’accelera el ritme cardíac (arrítmies), així com la pressió sanguinea i la temperatura
elevades poden arribar a ser mortals.
 Pot succeir després d’un període de consum excessiu, especialment si la persona no
ingereix el suficient aliment.
 També pot ser causat per una lesió cranial, infecció o malaltia en persones amb
antecedents d’alt consum d’alcohol (100 – 150 gr etanol diaris).
 Els símptomes són producte dels efectes tòxics de l’alcohol en el cervell i el sistema
nerviós i poden ser severs i progressar ràpidament.
 TRACTAMENT DE L’ALCOHOLISME
 ALGUNS DELS SÍMPTOMES ASSOCIATS AMB L’ALCOHOLISME INCLOUEN:
 Beure quan estàs sol
 Inventar excuses per beure
 Necessitat de consum diari o freqüent d’alcohol per a un funcionament adequat
 Falta de control quan es beu, amb incapacitat per suspendre o reduir-ne el consum.
 Episodis de violència associats amb el consum d’alcohol.
 Comportament reservat amb la fi d’amagar un comportament relacionat amb l’alcohol.
 Hostilitat al confrontar el teu consum.
 Negligència per a ingerir aliments
 Beure abans o durant l’esmorzar
 Beure per calmar-se
 Assajar un sistema per beure menys  p.e. no bec pel matí, només dies parells...
 Diverses vegades m’han comentat que el meu alè olora a alcohol.
17
 SÍMPTOMES FISIOLÒGICS D’ABSTINÈNCIA: DE LLEUS A GREUS I QUÈ ABARQUEN

 Nàusees i tremolors matinals
 Freqüència cardíaca ràpida i sudoració
 Inquietud i agitació
 Pèrdua de la gana i nàusees
 Vòmits
 Confusió o al·lucinacions
 Tremolors i convulsions
 Ginecomàstia
 Cirrosis, inflamació hepàtica
 QÜESTIONARIS
 CAGE
 Qüestionari de screening (detecció), no de diagnòstic ni confirmatori.
̶ C: Has sentit alguna vegada que ha de beure menys? (Cut down drinking)
̶ A: T’ha molestat que la gent et critiqui per la seva forma de beure? (Annoyed)
̶ G: Alguna vegada t’has sentit malament o culpable per la teva forma de beure?
(Guilty)
̶ E: Alguna vegada ha necessitat beure pel matí per calmar els nervis o eliminar
molèsties per haver begut la nit anterior? (morning Eye opener)
 0-1 bevedor social

 2 consum de risc
 3 consum perjudicial
 4 dependència alcohòlica
18
 AUDIT
 Les tres primeres preguntes són de punts de tall pel consum de risc: 5 o més en homes
i 4 o més en dones.
 Preguntes 1-3  consum de risc d’alcohol

 Preguntes 4-6  símptomes de dependència
 Preguntes 7-10  consum perjudicial d’alcohol
 Puntuacions totals iguals o superiors a 8 són indicadors de consum de risc i perjudicial,

això com de una possible dependència.
 Es recomana reduir el tall a una puntuació de 7 per a les dones i homes de +65.
 TRACTAMENT
 FASES
 Acollida  aconseguir l’abstinència
 Desintoxicació  aconseguir l’abstinència
 Tractament psicològic  estabilitzar l’abstinència
19
 Manteniment  estabilitzar l’abstinència
 Reinserció  normalitzar la vida de la persona
 Perquè comenci el tractament es necessita un primer contacte, una fase preparatòria.

Aquest és un moment clau perquè marcarà moltes de les conductes anteriors. Serà el
moment d’aixecar moltes barreres i defraudar moltes expectatives.
 Característiques del pacient alcohòlic que hem de tenir en compte els terapeutes
 Ambivalència
 Falta de motivació
 Negació
 Pessimisme
 Culpabilització
 Sentiment d’impossibilitat de canvi
 Impotència
 Manipulació
 L’addicció afecta a les zones cerebrals que participen en:

 Motivació
 Recompensa
 Aprenentatge
 Memòria
 Control de comportament
 Cognicions, distorsions i mecanismes de defensa de l’alcohòlic

 Creences distorsionades
 Negació i/o minimització
 Intel·lectualitzar o racionalitzar el consum
 (davant d’aquests signes és poc aconsellable que el terapeuta confronti)
 Consideracions sobre l’inici del tractament

 Ambivalència  l’ambivalència o fins i tot el rebuig del pacient davant la seva malaltia i
el tractament, envers l’alcohol i el canvi de vida que això suposa, són habituals en
aquest tipus de pacients.
20
 Culpabilització  per desculpabilitzar l’alcohòlic s’ha d’incidir en ressaltar els factors

socials com a inductors al consum de begudes alcohòliques: publicitat, hàbits
culturals... També és útil comentar que no s’ha convertit en alcohòlic perquè ha volgut,
sinó perquè ha passat per un procés inconscient i involuntari durant anys. Els pot
tranquil·litzar molt la frase “no ha sigut vostè sinó l’alcohol”, el responsable dels seus
errors. També es pot introduir la idea de la genètica.
 Manipulació  de forma més o menys conscient, la manipulació és un fenomen molt

freqüent d’abordar relacions amb la família i el terapeuta.
 Canviar és possible  malgrat la gravetat i de lo arraigada que estigui la conducta és

possible deixar de beure si s’accepta l’ajuda.
 Canviar és beneficiós  ha d’entendre que deixar de beure li ocasionarà més

conseqüències positives que negatives. El professional i el pacient poden discutir una taula
de 2x2  avantatges i desavantatges tant de beure com de no beure.
 Per deixar de beure és necessari un tractament farmacològic, psicològic i grupal.
 CURACIÓ vs RECUPERACIÓ
 Està bé introduir la idea de recuperació i que és possible en tots els símptomes, però la
idea de curació es podria entendre com una remissió  una persona alcohòlica mai
podrà tenir la mateixa relació amb l’alcohol que una persona no consumidora.
 Si una persona es considera curat, podria tornar a beure i augmentar les possibilitats de
recaiguda.
 VICI vs MALALTIA
 Hi ha la creença que un alcohòlic és un viciós i no un malalt.
 L’inici del consum és voluntari, però la progressió del consum esporàdic, social i fins i
tot el de risc a un trastorn mental greu no és fruit d’una personalitat o caràcter viciós,
sinó que és degut a la complexa interacció entre persona, substància i cultura.
21
 FÀRMACS EN EL TRACTAMENT
 Interdictors
̶ Fàrmacs més utilitzats en aquest tipus de trastorn.
̶ Creen intolerància a l’alcohol ja que bloqueja el seu metabolisme incrementant els
nivells d’acetaldehid, provocant una reacció denominada “síndrome de
l’acetaldehid”.
̶ El més utilitzat és el disulfiram (nom comercial de l’Antabus).
 Disulfiram
̶ Produeix una reacció al·lèrgica greu (no de risc).
̶ Inhibeix l’activitat de l’aldehid deshidrogenasa, l’enzim que metabolitza l’acetaldehid,
el primer producte de degradació metabòlica de l’alcohol.
̶ En presència d’aquest fàrmac en sang, el consum d’alcohol dona lloc a l’acumulació
de concentracions tòxiques d’acetaldehid, la qual cosa s’acompanya d’una sèrie de
signes i símptomes desagradables que poden ser perillosos i només ocasionalment
mortals.
̶ Pot ser eficaç i alguns pacients l’utilitzen esporàdicament per situacions d’alt risc,
com ara ocasions socials on l’alcohol està present.
̶ També és més eficaç quan es monitoritza la seva administració, com succeeix en un
centre com Garbi o quan ho fa la parella.
 Acamprosato i nalmefeno
̶ Ni són aversius (com l’Antabus) ni inhibeixen els efectes gratificants de l’alcohol
(com la naltrexona).
̶ La seva eficàcia podria explicar-se pel seu efecte “anti-craving”, que disminuiria el
desig compulsiu de consumir, ja que actua sobre els sistemes d’àcid gamma-
aminobutíric (GABA) i de glutamat dels neurotransmissors i es creu que redueix els
símptomes d’abstinència prolongada, tals com l’insomni, l’ansietat, la intranquil·litat i
la disfòria.
22
̶ Nalmefeno
ѻ Modulador únic del sistema opioide de doble acció que actua sobre el circuit de
recompensa.
ѻ Els receptors d’opioides desenvolupen un paper en l’addicció i, en unir-se a ells i
modificar la seva activitat, ajuda a reduir la necessitat de beure.
ѻ Administració  18 mg/dia via oral quan sents que estàs en risc. Si he
començat a beure sense prendre el medicament, l’hauré de prendre quant
abans.
 Naltrexona
̶ Bloqueja els receptors delta opioides, entre altres, i s’utilitza en el tractament de
l’addicció als opiacis i alcohol.
̶ Els pacients presenten menys desig de beure i tenien menor risc de recaiguda.
̶ Es menys eficaç per ajudar als pacients a mantenir l’abstinència.
 CARACTERÍSTIQUES DE L’ALCOHOLISME FEMENÍ

 Més simptomatologia depressiva
 Menor ajuda per part de les seves parelles
 Possible dificultat per accedir als tractaments
 Major demanda i aprofitament de l’ajuda terapèutica
 Paradoxa de gènere en el suïcidi  majors percentatges de ideació i conducta suïcida

per part de les dones, però una major mortalitat en homes.
 En elles s’acostuma a donar més importància als aspectes psicològics que als orgànics, lo
qual és coherent amb la presència de majors sentiments de culpa i conductes d’ocultació
que s’observen clínicament en les dones.
 S’adhereixen millor i durant més temps a les teràpies grupals  interactuen més amb els
altres pacients, expressen millor les emocions.
 Major component de patiment psicològic s’expressaria en casos amb major dependència
de major gravetat per més abús de BZD i una major freqüència de trastorns de la
personalitat (< histriònics i límits , a diferència dels homes <antisocials).
23
 Efecte “telescoping”  es caracteritza per una progressió més ràpida de la seva malaltia
alcohòlica, de les seves complicacions, malgrat d’una història de consum més curta pot ser
degut a les diferències farmacocinètiques entre sexes, però també es creu que es deu a un
major patiment psicològic. En conseqüència, les dones s’exposen a molts més riscos com
a conseqüència del consum continuat d’alcohol u sofreixen més els seus efectes negatius.
 Les dones alcohòliques disposen de mecanismes que les permeten mantenir als 20 anys
del tractament unes taxes d’abstinència superiors i de mortalitat inferiors que els homes.
 CARACTERÍSTIQUES DE L’ALCOHOLISME JUVENIL

 Incapacitat d’abstinència  pèrdua de control.
 Consum d’altres drogues  habitualment tabac i cànnabis.
 Patologia psiquiàtrica associada  síndromes depressius, intents d’autòlisis i conductes
sociopàtiques.
 Personalitat límit
 Afectació somàtica important
 Absència de conductes de negació, ocultació i minimització
 Patologia socio-laboral greu, secundària al consum.
 BEURE CONTROLAT
 Efecte de la violació de l’abstinència (EVA)  profecia autocomplida per algunes persones
que ingereixen petites quantitats d’alcohol.
 Factors predictors d’èxit durador tenint com a objectiu el beure controlar

 Menor grau de dependència
 Més suport social
 Menys consum general d’alcohol
24
 No considerar-se a si mateix “alcohòlic”

 Demostrar-se confiat en quant a la seva capacitat d’abstinència.
 Expressar un fort desig de proposar-se com a objectiu aprendre a beure de manera
controlada.
 No haver fracassat prèviament
 No tenir pèrdua de control
 Sol·licitud explícita del pacient.
 Segons Marlatt, la beguda controlada pot funcionar millor amb aquelles persones que
comencen a tenir problemes amb l’alcohol més que com un programa de tractament per
les persones amb una dependència alcohòlica de llarga duració.
 Més arriscat marcar-se com a objectiu el beure controlat que la meta d’abstinència total.
 PROGRAMES D’AUTO-AJUDA: ALCOHÒLICS ANÒNIMS

 Alcohòlics Anònims® és una comunitat d'homes i dones que comparteixen la seva mútua
experiència, fortalesa i esperança per resoldre el seu problema comú i ajudar els altres a
recuperar-se de l'alcoholisme. L´únic requisit per ser membre d´A.A. és el desig de deixar
la beguda. Per ser membre de AA. no es paguen honoraris ni quotes; ens mantenim amb
les nostres pròpies contribucions. AA. no està afiliada a cap secta, religió, partit polític,
organització o cap institució; no voleu intervenir en controvèrsies; no dóna suport ni
s'oposa a cap causa. El nostre objectiu primordial és mantenir-nos sobris i ajudar altres
alcohòlics a assolir l'estat de sobrietat.
 Gran base espiritual basada en el grup cristià d’Oxford, el qual no pertany a cap església
que acull a tothom.
 DOCTRINA ESPIRITUAL DE BASE

 Els 12 passos  conjunt de principis, de naturalesa espiritual, que, si es practiquen
com una forma de vida, poden alliberar el malalt de l'obsessió per beure i preparar-lo
per ser útil i feliç.
25
 Les 12 tradicions  s’apliquen a la vida de fraternitat com a tal. Els mitjans pels quals
AA conserva la seva unitat i es relaciona amb el món exterior i la forma en què viu i
creix.
 Defensen l’alcoholisme com a malaltia.
 “una vegada alcohòlic, alcohòlic sempre”.
 PRINCIPIS DEL PROGRAMA

 No proposar-se metes a llarg termini (24h)
 No obsessionar-se pel passat
 Assistir a les reunions regularment
 Explicar la seva experiència
 Desfer-se de la negativitat dels sentiments.
TEMA 3: TRASTORNS PSICOLÒGICS

 CONSUM DE DROGUES I TRASTORNS MENTALS
 Existeixen varies opinions sobre la relació entre l’addicció a les drogues i la
simptomatologia associada.
 RELACIÓ ENTRE L’ADDICCIÓ I LA SIMPTOMATOLOGIA
 El consum de drogues produeix alteracions de la personalitat, psicològiques i trastorns
psiquiàtrics
̶ Consum prolongat de cocaïna  alteració anomenada psicosis de la cocaïna, de
caràcter paranoic i semblant al consum d’amfetamines.
̶ Consum prolongat de cànnabis  alteració anomenada psicosis cannàbica.
̶ Intoxicació per al·lucinògens  efectes semblants als de la psicosis, els quals es
poden cronificar.
̶ En la psicosis per cànnabis i per al·lucinògens, el debat rau en si la simptomatologia
es cronifica quan existeix una personalitat premòrbida adequada o si el risc és el
mateix per a totes les persones.
̶ Si es necessita molts diners per aconseguir la droga això pot produir una
dissonància cognitiva en l’addicte, ja que ha de canviar el seu esquema de valors
d’un normatiu a un delictiu.
26
 La psicopatologia pot modificar el curs d’una addicció a les drogues en termes de

rapidesa d’instauració, conseqüències de la mateixa, resposta al tractament i
avaluació a llarg termini.
̶ Equip de Mclellan ha creat el Addiction Severity Index (ASI)  entrevista
semiestructurada amb set àrees:
ѻ Consum d’alcohol
ѻ Consum de drogues
ѻ Estat orgànic
ѻ Feina
ѻ Problemes legals
ѻ Relacions familiars
ѻ Estat psiquiàtric  predictor més efectiu del resultat del tractament  + severitat
= + pitjor pronòstic.
ѻ Addictes amb depressió major pitjor pronòstic, encara que és més probable que
iniciïn un tractament arran de la depressió.
ѻ Tr. personalitat antisocial  mostraven índexs de millora comparables a altres
pacients en referència al consum, però poca millora en feina i funcionament
psicosocial.
ѻ Les àrees negativament influenciades per l’abús de substàncies milloren en
taxes diferents i no totes elles de manera uniforme.
 Els trastorns mentals i els de personalitat són un factor de risc pel consum de
drogues
̶ Perspectiva psicodinàmica
ѻ Considera la psicopatologia prèvia com a factor de risc pel consum de
substàncies.
ѻ Consum de drogues com a automedicació  cocaïna per la depressió, alcohol
per l’ansietat, opiacis pels seus efectes Antipsicòtics.
ѻ Es considera el consumidor com una persona amb problemes de personalitat i el
problema amb les drogues és només un dels efectes de les dificultats de la seva
vida.
ѻ Es considera l’abús de substàncies com un símptoma.
ѻ Enfoc terapèutic  es busca corregir els defectes de la personalitat, en
conseqüència, la conducta addictiva es considera un símptoma.
27
̶ Model de personalitat addictiva  moltes persones consumeixen, però només

seran addictes aquelles que tenen una personalitat determinada. Criticat perquè
molts addictes s’han diagnosticat després.
̶ Weiss i el seu equip

ѻ Gran part dels cocaïnòmans ingressats presenten un trastorn afectiu  primer
lloc depressió major i després el ciclotímic.
ѻ Addictes als opiacis  només el 22% se’ls va poder diagnosticar amb un tr.
efectiu.
ѻ Es va repetir l’estudi quatre anys després i es va veure que la vulnerabilitat
psiquiàtrica havia perdut importància en relació a la disponibilitat de la droga i la
via de consum de la mateixa.
 Les drogues tenen la capacitat de suplir, o millorar, uns dèficits o disregulacions

a nivell del SNC
̶ Relacionada amb el model biològic  gran número de pacients dependents de
substàncies han iniciat el procés addictiu a través d’uns contactes altament
gratificants, amb drogues que han tingut la capacitat de suplir, o millorar uns dèficits
o desregulacions a nivell del SNC que prèviament patien.
̶ Conductes de consum  es consideren com a processos erronis

d’autotractament.
̶ Factors endògens capaços de mediatitzar en l’addicció pot ser degut a un dèficit o

disfunció de qualsevol dels sistemes de neurotransmissió/neuroregulació del SNC.
ѻ Si es possible que s’alteri el mecanisme que regula el nivell de sucre (diabetis), o
els neurotransmissors de la depressió, també es podrien alterar altres
neurotransmissors.
ѻ En aquest cas, es podria considerar l’addicció com a una malaltia biològica de la
qual el pacient no té control.
28
 El trastorn psiquiàtric i el trastorn per addicció no estan específicament

relacionats
̶ Existeixen dos models aplicables a aquesta formulació:
ѻ Mode d’exposició  la capacitat de les drogues d’actuar com a reforçadors
primaris explicaria les conductes de recerca de consum de drogues.
ѻ Model d’adaptació  les conductes addictives serien mecanismes desadaptatius

utilitzats per fer fronts a situacions estressants o desagradables. El consum de
drogues provoca gratificacions immediates per afrontar les situacions
problemàtiques immediates i obvien les conseqüències negatives posteriors.
Això s’explicaria a través dels models d’aprenentatge (condicionament clàssic,
operant  es treballa des del model cognitiu-conductual.
 TRASTORNS DE LA PERSONALITAT I L’ADDICCIÓ

 Model basat en els símptomes  l’addicció es considerava un símptoma d’un trastorn
subjacent de la personalitat. Aquesta visió es va abandonar als ’70 perquè no es va
aconseguir identificar un únic tipus de personalitat pre-addictiva.
 Els trastorns de la personalitat tenen pitjors pronòstics que els que no en tenen però millors
que els que tenen trastorns mentals.
 Tres vies causals o evolutives diferents per al desenvolupament de l’addicció, en les que
els factors de personalitat són un factor etiològic important. Aquestes tres vies expliquen la
major part de la comorbilitat observada entre els tr. personalitat i els tr. per us de
substàncies.
 LES TRES VIES:

 Desinhibició del comportament
̶ Pot explicar la comorbilitat del tr. antisocial de la personalitat i el TLP.
̶ És la millor documentada.
 Reducció de l’estrès
̶ Pot explicar la comorbilitat dels tr. per evitació, dependència, esquizotípic i límit.
̶ Drogues relacionades: depressors del SNC  alcohol, benzodiacepines i heroïna.
29
 Sensibilitat a la recompensa
̶ Pot explicar la comorbilitat dels tr. histriònic i narcisista.
̶ Drogues relacionades: cocaïna i altres psicoestimulants.
 PER QUÈ ES CONSUMEIXEN DROGUES?

 Es busquen efectes positius a curt termini.
 Des del punt de vista psicològic  drogues com a via ràpida per millorar el nostra conducta
i la percepció de nosaltres mateixos.
 SIGNIFICAT
 Cannabis i LSD tenien un missatge contracultural  crear una contracultura de valors
diferents sobre l’amistat, el treball i objectius vitals.
 A principis dels 90 el consum de cocaïna  persona “yuppie”,el triomfador i treballador.
Aquesta droga va adquirir un significat de diners, èxit, prestigi i sexualitat.
 S.XXI la droga ja no era com a feina ni protesta, ara és oci i diversió.
 LA TEORIA DELS DOS FACOTRS

 Assumeix l’existència de dos factors en el desenvolupament d’una malaltia addictiva:
̶ De la vulnerabilitat  personalitat, patrons conductual desadaptatius, genètics.
̶ Dels precipitants  ambient, disponibilitat de la substància (important tenir aquests
factors per a desenvolupar l’addicció).
 MODELS MULTIFACTORIALS
 Expliquen l’etiologia del consum de drogues i de les conductes addictives reconeixent la
importància de conjunts de factors la importància dels quals és variable en funció de
cada cas.
 Variables:
̶ Fisiològiques  edat, sexa, estat de salut, pes, raça
̶ Psicològiques  agressivitat, ansietat, depressió, soledat, estrès, estil cognitiu...
̶ Familiars  composició, clima i pautes de criança.
̶ Socials  cultura, escolarització, religió, període històric.
̶ Substància  disponibilitat, cost, preu, puresa, via d’administració.
30
 Washton i Boundy van veure que lo important del consum de drogues no és tant la
personalitat sinó com et canvia la percepció que tens tu de tu mateix  canvies les
autocreences.
 LA PATOLOGIA DUAL
 Terme utilitzar per denominar el trastorn que pateixen aquelles persones que presenten un
trastorn d’addicció i un mental  6/10 casos.
 Tr. mentals  ansietat, estat d’ànim, espectre esquizofrènic i psicosis, TDAH i diferents
trets de la personalitat com ara l’antisocial, límit, bordeline, esquizotípic, evitatiu i obsessiu.
 Es pot arribar a la patologia dual a través de dues vies:

 Persones amb trastorn psiquiàtric previ que inicien el consum de drogues per alleugerir
el dolor o amb la finalitat de millorar o regular els símptomes.
 Persones sense tr. mental previ però que degut al consum de substàncies i la seva
vulnerabilitat individual desenvolupen la psicopatologia.
 Suposa un major risc d’infeccions per VIH, VHC, VHB i tuberculosis, ideació i conducta
suïcida.
 Acostumen a presentar més conductes violentes o criminals, inestabilitat familiar,

marginació social, menor compliment de la medicació, pitjor resposta al tractament i més
dificultat d’accés a la xarxa assistencial.
TEMA 4: DEPRESSORS II: OPIACIS
 Es coneix amb el nom d’opiacis a una família de substàncies de la família de l’opi, bé perquè
deriven d’ell o perquè s’elaboren mitjançant la síntesi química (p.e. morfina i heroïna).
 Morfina
 Heroïna
 L’opi s’extrau de les càpsules d’una planta coneguda com Papaver somniferum.
 MEDICAMENTS QUE FORMEN PART D’AQUESTA CLASSE
31
(també coneguts com a narcòtics)
 Burprenorfina
 Oxicodona
 Prpoxifeno
 Hidrocodona
 Hidromorfona
 Petidina
 CODEÏNA (METILMORFINA)
 S’utilitza per dolors menys aguts. També serveix per la tos i la diarrea.
 MORFINA
 S’utilitza com a analgèsic per a minvar e dolor intens després d’una cirurgia o dolor
oncològic intens.
 S’obté a partir de l’opi.
 Es va purificar i és el principal constituent alcaloide dels extractes d’opi i el responsable
de produir el seu efecte analgèsic.
 S’han produït diverses substàncies químiques derivades de la morfina  es van
descobrir els opioides endògens.
 HEROÏNA (DIACETILMORIFNA)
 Elevada dependència física i tolerància.
 Va ser sintetitzada i comercialitzada com a tractament per diversos dolors pulmonars.
 És la que té major afinitat pels receptors endorfínics, per la qual cosa és més potent
que la morfina. Es va deixar d’utilitzar per la seva dependència. Servia per aturar la tos
(tractament tuberculosis).
 L’efecte anestèsic no era més gran que el de la morfina, però sí que era més activa, per
la qual cosa es podia utilitzar en dosis menors aconseguint el mateix efecte.
 De color marró millor per fumar i puja més i la blanca millor per injectar-se via
intravenosa i dura més.
 Grau de puresa no supera el 50%
 Cada vegada més en desús, però és la que causa més visites en els recursos
d’assistència a drogodependents.
 Fumar cada vegada més que injectada arran del VIH.
32
 El cultiu d’opi del qual s’elabora l’heroïna procedeix del triangle d’or format per Laos,
Tailandia i Birmania. També Afganistan, Pakistan, Iran i Turquia. En els últims anys,
Mèxic s’ha convertit en el segon proveïdor mundial.
 Pot ser adulterada amb  quimina, lactosa, bòrax, penicil·lina, alimidó i altres
depresors del SNC com ara els barbitúrics i els sedants
 VIA D’ADMINISTRACIÓ
̶ Fumada (inhalada)  es calenta sobre un paper d’alumini i s’espiren els vapors que
desprèn. Fumar-se un xino és un dels argots per consumir heroïna.
̶ Esnifada
̶ Injectada  es dissol en aigua i una mica d’àcid cítric en una cullera i amb ajuda
d’un filtre, i una xeringa per injectar-s’ho directament a la vena.
 SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA: CARACTERÍSTIQUES

̶ Apareix varies hores després de l’administració (aprox 8h)
̶ Aconsegueix el punt àlgid als 2-3 dies i desapareix després de 7-10 dies.
̶ Signes i símptomes
ѻ Semblant a una grip forta
ѻ Son: piloerecció
ѻ Llagrimeig
ѻ Badalls
ѻ Rinorrea
ѻ Diarrea
ѻ Dolor generalitzat en les articulacions
ѻ Increment de la freqüència respiratòria
ѻ Vòmits
ѻ Dilatació de la pupil·la
ѻ Pèrdua de pes
Al cap de 36 hores
ѻ Contraccions musculars incontrolables

ѻ Rampes
ѻ Calfreds alternats amb sudoracions
 EFECTES
33
̶ Heroïna activa el sistema opioide  regula processos físics i psíquics com ara la
sensació de plaer, satisfacció, el control el dolor i les funcions respiratòries i
cardiovasculars.
̶ Sistema opioide  genera substàncies anomenades “opioides endògens”, els
efectes dels quals són immediats gràcies a l’heroïna.
̶ PRIMERS VEGADES DE CONSUM D’HEROÏNA:

ѻ Sedació amb una sensació de benestar molt intens  provocarà que fem un
consum continuat i repetit i que es doni el ràpidament el fenomen de la
tolerància.
ѻ Desapareixen les sensacions de por, ansietat i aprensió.
ѻ Sensació de pau amb un mateix.
ѻ Absència de desitjos i inquietuds.
ѻ “nirvana artificial”.
ѻ Analgèsic potent.
ѻ Depressor respiratori.
̶ ALTERACIONS FISIOLÒGIQUES
ѻ Retràs psicomotor
ѻ Somnolència
ѻ Llenguatge farfullant
ѻ Reducció de l’atenció
ѻ Reducció reflexes de la tos.
ѻ Pot produir nàusees i vòmits (sobretot en les primeres dosis).
ѻ Disminució de la motilitat intestinal.
ѻ (en dosis elevades) son i, en cas de sobredosis, parada cardiorespiratoria.
̶ PROCÉS DEL CONSUM DE L’HEROÏNA

1. Injecció via intravenosa  en pocs segons es dona el flash (efecte pujada) 
provoca percepció subjectiva molt agradable, d’eufòria.
34
2.Efecte flooding  sensació de benestar que dura uns 20 minuts. Per evitar el
síndrome d’abstinència, l’administració ha de ser 3/dia (5-8h).
̶ EFECTES ADVERSOS DEL CONSUM CONTINUAT D’HEROÏNA I OPIACIS

ѻ Pèrdua de pes
ѻ Estrenyiment
ѻ Càries
ѻ Anèmia
ѻ Alteracions de la son
ѻ Inhibició del desig sexual
ѻ Pèrdua de la regla
ѻ Infeccions diverses arran de la via d’administració  p.e. hepatitis i endocarditis
 DADES EPIDEMIOLÒGIQUES HISTÒRIQUES DE L’HEROÏNA

̶ Anteriorment havia sigut responsable de la majoria dels problemes greus relacionats
amb drogues.
̶ En els últims anys ha disminuït de forma important tant el consum com els
problemes associats.
̶ Fins el 2004 els indicadors de consum anaven a la baixa.
̶ 212.000 persones han sigut tractades per la dependència a l’heroïna en centres
̶ 100.000 consumidors via injectada han contret el VIH o VHB.
̶ 20.000 – 25.000 morts per sobredosis o per reacció aguda
 PREU
̶ 2005  10€ per paperina
̶ 2017  5€ per paperina
̶ 1gr entre 50-60€
 TORNA LA MODA DE L’HEROÏNA?
35
̶ Des de fa temps s’anuncia la seva tornada, però aquesta no està arribant.

̶ Fins fa poc s’associava aquesta droga amb grups marginals, com de perdedors i la
via d’administració (endovenosa) era considerada mortal.
̶ La por a contraure el VIH va fer que es passes de la via intravenosa a la inhalada o
per via nassal.
 MECANISME D’ADICCIÓ
 Compostos d’opiacis indueixen les seves accions farmacològiques mitjançant l’activació
selectiva d’uns receptors localitzats majoritàriament en el SNC.
 Tipus de receptors opioides  μ, δ, κ.
 Els opiacis actuen en el circuit mesolímbic, en particular en els sistemes dopaminèrgic i
opioide.
 EPIDÈMIA D’ANALGÈSICS OPIACIS

 Polèmica en els últims anys per a l’utilització d’opiacis com a analgèsics.
 Només s’utilitzaven en pacients amb càncer o malalties terminals.
 Experiències amb la morfina desaconsellaven el seu us donat el seu elevat potencial
addictiu.
 Es va publicar un article on es defensava la teràpia amb opiacis era saludable i segura i
servia com a remei pels dolors aguts  farmacèutiques van donar suport i els pacients hi
podien accedir a aquesta medicació  oxicodona i hidrocodona les més populars.
TEMA 6: DEPRESSORS III: ALTRES DEPRESSORS

 INHALABLES / SUBSTÀNCIES VOLÀTILS
 Desprenen vapors a temperatura ambient.
 Ens trobem amb problemes per la toxicitat i la identificació i control de la substància.
 ES PODEN CLASSIFICAR EN:
 Productes químics
̶ Cola i pegues  component principal es diu tolueno
̶ Esprais
̶ Dissolvents  component principal es diu tolueno
̶ Carburants
36
̶ Edat de consum  infants i adolescents entre 8-14 anys, sobretot en grups

marginats
̶ Efectes semblants a l’embriaguesa alcohòlica.
̶ Ús freqüent en  brasil, Mèxic, Colòmbia, Nepal, índia
 Productes farmacològics
̶ Anestèsics generals  éter i cloroform
̶ Gasos  òxid nitrós (gas del riure)
ѻ Gas incolor
ѻ Utilitzat durant anys com a coajudant en la sedació i manteniment d’anestèsia.
ѻ Efectes d’eufòria, sensació de benestar i riure.
ѻ Efectes es reverteixen ràpidament
ѻ Efecte anestèsic.
ѻ Aquest cas competeix amb l’oxigen  els alvèols donen prioritat a les molècules
d’aquest gas i no a les d’oxigen privant així a l’organisme d’aquest.
ѻ Vasodilatadors (“popers”).
 Inhalables no solvents: nitrits
 A diferència de la majoria d’inhalants que actuen directament sobre el
SNC, aquests es dilaten en els vasos sanguinis i relaxen els músculs.
 Els altres inhalants s’utilitzen per alterar l’estat d’ànim, aquests per a
intensificar el desig sexual
 El nitrit amílico es receptable en casos d’angina de pit.
 HIPNÒTICS I SENDANTS
 Excepte les benzodiacepines, aquestes drogues pertanyen al grup de substàncies
depressores del SNC d’una manera no selectiva.
 POT PRODUIR:
 Calma o somnolència (sedació)
 Son (hipnosis farmacològica)
 Inconsciència
 Anestesia quirúrgica
 Coma
 Depressió fatal de les funcions respiratòries i cardíaques
37
Droga sedant Droga hipnòtica

Disminueix activitat motora Produeix somnolència
Modera l’excitació i relaxa Facilita l’inici i manteniment d’un estat de son
semblant al normal.
 BARBITÚRICS
 Propietats sedants en el tractament de l’epilèpsia i dels trastorns del son.
 Produeix intoxicacions greus per depressió neurològica central.
 Es va deixar de prescriure i per tant va disminuir els casos de toxicologia assistencial.
 Els seus efectes poden anar des de la sedació a un coma potencialment irreversible.
 El fenobarbital és més utilitzat com a anticonvulsionant que com a sedant o hipnòtic.
 També produeixen desinhibició.
 L’efecte de son que provoca és semblant al de les benzodiacepines  disminució del
temps de latència per iniciar el son, augment de la duració i disminució de la duració de
fase REM.
 Pot presentar sensació de ressaca l’endemà.
 La tolerància i dependència succeeix tant a nivell dels seus efectes neurològics com del
seu metabolisme.
 La mort per aquesta droga succeeix arran de la depressió respiratòria.
 El síndrome d’abstinència apareix als 1-2 mesos d’estar prenent de forma continuada la
droga.
 Símptomes (apareixen després de 2-7 dies de suspendre l’administració)

̶ Agitació
̶ Hiperreflèxia
̶ Ansietat
̶ Tremolor
̶ Confusió
̶ Al·lucinacions.
 Tractament  administrar un barbitúric determinat o administrar dosis equipotencials

d’un altre fàrmac amb tolerància creuada com ara les benzodiazepines.
 BENZODIACEPINES
38
 Es va introduir com a tractament per l’ansietat (diazepam), l’insomni, l’epilèpsia i altres

trastorns.
 El seu ús clínic ha d’anar seguit per un control mèdic per evitar la dependència.
 Íntimament relacionats amb l’estrès psíquic i social.
 Absorció  oralment, de forma fàcil. L’administració intravenosa requereix que es faci

lentament valorant el risc de depressió respiratòria.
 Metabolisme  és hepàtic. És important saber que la majoria de benzodiazepines

tenen metabolismes actius i la vida mitja d’aquests pot ser el doble de la substància
d’origen. Segons la seva vida mitja, aquesta s’utilitzarà com a criteri d’elecció i
classificació.
̶ Benzodiazepines d’acció llarga  +24h  diazepam (valium), bromacepam
(lexotan)
̶ Benzodiazepines d’acció intermitja  +-10h  loracepam (ativan), alprazolam

(xanax).
̶ Benzodiazepines d’acció curta  -5h  triazolam (somese), midazolam

(dormicum).
 Efectes
̶ Ansiolític
̶ Anticomvulsiu
̶ Miorrelaxant (relaxant muscular)
̶ Sedant-hipnòtic  en dosis altes totes produeixen son (acció hipnòtica)
 Efectes fisiològics
̶ Actuen sobre el SNC provocant una sedació que augmenta en funció de la quantitat.
̶ Es metabolitza en el fetge.
̶ S’elimina a través de l’orina.
 Riscos
̶ Els efectes de la intoxicació apareixen poc després d’haver consumit.
39
̶ Es produeix progressivament una disminució del nivell de consciència i es pot

arribar al coma i la mort.
̶ Inicialment es presenta poca traça motora, marxa inestable, somnolència,
alteracions de la memòria.
̶ Tolerància definida com una disminució dels efectes farmacològics durant l’ús
continuat del medicament fa que l’efecte sedant disminueixi, encara que conserva
l’efecte ansiolític.
̶ Potencien l’efecte de qualsevol altre depressor del SNC (p.e. alcohol).
̶ Poden desenvolupar dependència.
̶ Síndrome d’abstinència
ѻ Símptomes duren entre 10 dies i diverses setmanes.
ѻ Símptomes  insomni, tremolor, irritabilitat, inquietud, agitació i atacs de pànic.
Poden haver alteracions somàtiques i cognitives de la percepció.
ѻ En casos greus es poden arribar a les convulsions (es diuen tetànies).
̶ La seva toxicitat augmenta considerablement quan es pren en combinació amb

altres substàncies  combinació de benzodiazepines i barbitúrics és mala
malíssima, havent de ser necessària la ventilació mecànica en +50% casos.
 Indicacions terapèutiques
̶ Ansietat  generalitzada, com crisis d’angoixa, atacs de pànic, fòbies, TOC...
̶ Insomni
̶ Síndrome d’abstinència de l’alcohol
̶ Depressió  ajuden amb ansietat i pensaments / ideació suïcida.
̶ Trastorn bipolar I  lorazepam i clonazepam ajuden a controlar l’agitació en els
episodis maníacs.
̶ Epilèpsia  anticonvulsiu
̶ Induir la relaxació muscular  contractures, afeccions vertebrals degeneratives i
trastorns vertebrals estàtics.
TEMA 7: DESINTOXICACIÓ: URGÈNCIES

 DESINTOXICACIÓ FÍSICA
40
 Consisteix en donar la possibilitat a l’addicte de superar el síndrome d’abstinència de la

forma més segura, còmoda i exitosa.
 Es busca controlar els símptomes mitjançant la normalització dels canvis neuroquímics i
pal·liar els símptomes.
 La desintoxicació física és possible reduint la dosis progressivament.
 La desintoxicació no és un procés suficient per si mateix, s’ha de considerar com una fase
inicial d’un tractament integral de duració prolongada on també s’haurà d’iniciar un procés
terapèutic amb el pacient.
 Avantatges del treball interdisciplinari terapeuta i desintoxicació
 Assolir la desintoxicació fent de l’abstinència una experiència tolerable farà que hi hagin
majors taxes de retenció en aquesta fase.
 Aconsegueix períodes d’abstinència limitats però útils.
 Reforça l’aliança terapèutica aconseguint la confiança dels pacients.
 Permet que els pacients accedeixin als següents esglaons del procés terapèutic.
 SINDROME D’ABSTINÈNCIA A OPIACIS (SAO)

 La simptomatologia típica (dins de la diversitat) cursa diverses fases, oscil·lant la seva
duració entre 3-5 dies.
 MODELS DE DESINTOXICACIÓ
 Models de supressió brusca, sense fàrmacs
̶ La qüestió de medicar o no medicar, per tal de disminuir la incomoditat de
l'abstinència, ha estat molt debatuda i hi ha raons a favor i en contra.
̶ Punt de vista sanitari  no es pot considerar ètic, sotmetre un pacient a la
simptomatologia adversa del SAO, sense intentar pal·liar-ho.
̶ El SAO progressa al llarg de les primeres 36 – 72 h essent cada cop més intens.
̶ Comença per ansietat, badalls, llagrimeig, rinorrea i sudoració i pot arribar a produir
vòmits diarrea, rampes musculars i febre.
̶ En el cas del tabac, es possible aconsellar una reducció progressiva abans de la
supressió.
 Models amb agonistes opiacis i agonistes parcials
41
̶ Consisteix a substituir l'opioide de semivida curta (heroïna) per un altre agonista

(complet o parcial) de semivida més llarga (metadona, buprenorfina o
dextropropoxifè) i reduir gradualment els seus nivells, de manera que no es
desencadeni el SAO, o bé que aquest es produeixi de manera gradual i amb temps
per a l'adaptació per part del pacient.
̶ El principal inconvenient d'aquests programes és que, atesa la llarga durada (de
7/10 a 15/2 dies segons el consum i l'agonista utilitzat), augmenten els riscos de
recaigudes durant el tractament.
̶ A més, la necessitat de respectar un interval d'opioid free (variable segons la vida
mitjana de l'agonista utilitzat) abans de començar un programa amb antagonistes,
augmenta encara més la possibilitat de recaiguda, reduint el percentatge d'èxit
d'aquests programes que se situa entre el 40 i el 60% segons es realitzin al mig
ambulatori o hospitalari.
̶ En aquests protocols s'utilitzen fonamentalment metadona i propoxifè 
habitualment s'hi afegeixen, tranquil·litzants i hipnòtics perquè el pacient pugui
dormir.
 Les desintoxicacions d’opiacis curtes i ultra curtes

̶ En els darrers anys hem assistit a una defensa de les desintoxicacions anomenades
curtes, ultracurtes o inducció ràpida o pauta d'antagonització ràpida.
̶ Es tracta de provocar i "comprimir" la síndrome d'abstinència mitjançant un
antagonista opiaci com la naltrexona.
̶ Mitjançant l'administració de naltrexona es provoca una síndrome d'abstinència a
opiacis molt intensa, però de curta durada (entre 4 i 12 o 24 hores) i en aquest
temps es produeix una desaparició abrupta i completa de la simptomatologia.
̶ Els símptomes són molt intensos, per la qual cosa cal sedar o anestesiar el pacient.
̶ Problemes  deixa l'addicte “orfe” massa ràpid  quan tens anys de relació amb la
droga i el context que la propicia, trencar tant ràpid amb ella pot ser contraproduent.
̶ Les desintoxicacions ultracurtes s'orienten per a pacients dependents d'heroïna.
̶ No serveix tant en pacient dependents de la metadona.
̶ Gens eficaç en pacients politpxicomans, que després de la desintoxicació d’opiacis
seguirant depenent de la resta de substàncies.
 La desintoxicació ambulatòria envers l’hospitalària
42
̶ La desintoxicació física es pot fer tant en un ambulatori com una unitat de

desintoxicació hospitalària.
̶ Ambulatòria  es possible facilitar tant al pacient com a la persona que
supervisarà el procés les instruccions i la medicació. També es pot donar la
medicació al mateix centre fent que el pacient hagi de venir diàriament.
̶ Unitat hospitalari  permet afegir un arsenal terapèutic de combinacions a base

d’agonistes alfa com la clonidina. Es poden utilitzar unitats de patologia dual
d’alguns hospitals psiquiàtrics per a la desintoxicació. Estan dissenyades
especialment per l’addicte a drogues amb trastorns psiquiàtrics addicionals greus
com ara el trastorns psicòtic i risc de suïcidi  en un mes es donaria l’alta i es pot
derivar a la unitat de subaguts. Hospitals amb unitats de desintoxicació
ѻ Vall d’Hebron
ѻ Bellvitge
ѻ Can Ruti
ѻ Hospital de Sant Pau
ѻ Hospital del Mar
ѻ Hospital Clínic  només a alcohòlics a la unitat de psiquiatria
ѻ Mútua de Terrassa
̶ Ambulatòria vs hospitalària
AMBULATÒRIA HOSPITALÀRIA
Més econòmica Permet controlar la medicació
administrada.
Es necessiten responsables que es Permet observar els símptomes
facin càrrec de la medicació i el d’abstinència amb un equip
control (normalment són familiars) especialitzat.
Es poden realitzar proves de
laboratori
“Assegura l’abstinència”
Cost més elevat
Limitada pel número de llits
disponibles
43
 Desintoxicació de l’alcohol
 Segueix el mateix planejament que la desintoxicació dels opiacis, l’únic que canvien són
els fàrmacs.
 Es basa en la tolerància creuada entre tranquil·litzants i alcohol.
 S’administren tranquil·litzants en dosis decreixents durant una o dues setmanes  p.e.
clometiazol o oxacepam (nom espanyol seria adumbran, aplakil, buscopax, suxidina)..
 A diferència de la desintoxicació als opiacis, la de l’alcohol pot cursar amb delirium
tremens que si no es tracta bé pot ser perillós.
 Desintoxicació a altres drogues

 Segueix els mateixos principis.
 En la desintoxicació d’estimulants com la cocaïna i les amfetamines s’utilitzen
tranquil·litzants i hipnòtics.
 Es difícil trobar dependència física a altres drogues.
 COMPONENTS PSICOLÒGICS DEL SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA

 El dolor, l’ansietat, l’insomni i la por al síndrome d’abstinència no s’expliquen
biològicament.
 És necessari comprendre l’addicte i la seva família en aquest procés.
 Les conseqüències poden variar segons les expectatives, experiències i amistats,
personalitat, entorn...  segons les variables intra i interpersonals s’haurà de
recomanar un tractament o un altra.  p.e. tractament ambulatori no es podrà
recomanar si no hi ha un bo suport familiar o si l’estat físic del pacient no ho permet.
 Amb drogues que s’injecten es sol donar l’addicció a l’agulla (al ritual d’injectar-se la
droga  s’arriben a injectar aigua només per seguir notant la sensació de la injecció).
 URGÈNCIES
 Addictes als opiacis tenen una visió negativa dels serveis d’urgències.
 Els addictes acudeixen allà en demanda d’un tractament per un trastorn que consideren
urgent i vital (síndrome d’abstinència)  en realitat aquest no és ni urgent ni vital, per la
qual cosa se’ls fa fora d’urgències i se’ls dona un tranquil·litzant i una recomanació.
 Per contra, un addicte a l’alcohol amb síndrome d’abstinència sí que serà acceptat a
urgències perquè això pot derivar en un delirium tremens.
44
 Un addicte als barbitúrics també serà acceptat a urgències.

 Sobredosis (sigui per la droga que sigui) sí que s’atendrà a urgències  p.e. sobredosis
d’opiacis es tractarà amb naloxona, antagonista opiaci d’acció ràpida i vida curta que
s’injecta intramuscularment. És el fàrmac bàsic del 061.
 La vida de la naloxona és més curta que la de la heroïna, motiu pel qual un pacient amb
sobredosis d’heroïna s’ha de quedar en observació per si de cas es passen els efectes
de la naloxona i torna a tenir una sobredosis.
 No es pot administrar molta naloxona perquè sinó crearem un SAO  hem de calcular la
dosis correcte per superar la sobredosis però no induir un SAO.
 Sobredosis per alcohol pot necessitar intubació.
 Vigilar amb els vòmits  hi ha sobredosis que poden produir vòmits i llavors el pacient no
pot estar panxa amunt, perquè sinó s’ofegarà amb el seu propi vòmit.
 Intoxicació per drogues al·lucinògenes poden provocar un mal viatge (bad trip) pot arribar
tant a urgències psiquiàtriques com generals. S’ha de col·locar al pacient en un lloc tranquil
amb pocs estímuls i calmar-lo dient-li que és un estat reversible i sedar-lo amb un
diazepam. No recomanable neurolèptics.
TEMA 10: COMUNITATS TERAPÈUTIQUES: CENTRES DE DIA I CENTRES D’ACTIVITATS

TEMA 11 : ESTIMULANTS I : AMFETAMINES, XANTINES I DROGUES DE SÍNTESI
TEMA 12: ESTIMULANTS II: COCAÏNA
TEMA 13: ESTIMULANTS III: TABAC
TEMA 14: PSICOMIMÈTICS I: CANNABIS
TEMA 15: PSICOMIMÈTICS II: AL·LUCINÒGENS
TEMA 16: ADDICCIONS CONDUCTUALS: TRASTORN PER JOC I HIPERSEXUALITAT
TEMA 17: ADDICCIONS TECNOLÒGIQUES: INTERNET, MÒBIL, VIDEOJOCS I XARXES
SOCIALS
TEMA 18: TRASTORNS PSICOLÒGICS PER CONSUM DE SUBSTÀNCIES: ETIOLOGIA
TEMA 19: TERÀPIA DE GRUP
TEMA 20: REDUCCIÓ DE DANYS
Preguntes examen
- Com es calcula la quantitat d’alcohol que beu una persona (formula p.9)  ens pot fer
calcular
45
46

Apuntes Adicciones

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apuntes Adicciones

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Psicologia de les addiccions

PSICOLOGIA DE LES ADDICCIONS

Paula García Sánchez

TEMA 1: CONCEPTES BÀSICS

 L´ús de substàncies psicoactives data des de l’inici dels temps

 Es caracteritza per l’aparició d’una sèrie de manifestacions patològiques quan

 CRAVING  desig més o menys intens per consumir.

 POLARITZACIÓ O FOCALITZACIÓ ATENCIONAL

 PÈRDUA O INCAPACITAT DE CONTROL

 Factor important per determinar els seus efectes.

̶ Tòpiques  pell, mucoses, geniva, transdèrmica.

 CLASSIFICACIÓ DE LES DROGUES: CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ

 Problemes d’aquestes classificacions

ѻ Alcohol i derivats (també solvents volàtils que trobem a la benzina, cola,

ѻ Hipnòtics (per dormir) i sedants

ѻ Tabac i el seu principi actiu la nicotina  combinació d’efectes excitants i

ѻ Xantines  principi actiu del cafè, te i cacao.

 Drogues pscomimètiques o psicodèliques

̶ Efecte principal és la deformació de la percepció i de la sensació.

ѻ Al·lucinògens  tant poden ser productes naturals com compostos sintètics. Hi

ventral (ATV) i la substància negra i el cervell anterior (amígdala, tàlem, hipocamp,

 NEUROTRANSMISSORS IMPLICATS: LA DOPAMINA

 La dopamina és l’encarregada de manera directa d’establir i regular les sinapsis que

̶ Aquests neurotransmissors podrien modular els efectes de la dopamina a través de

¿Es el abuso continuo de drogas un comportamiento voluntario?

TEMA 2: DEPRESSORS I: ALCOHOL

 És la tercera droga més consumida a espanya (cafè i tabac)

 CLASSIFICACIÓ DE LES BEGUDES ALCOHÒLIQUES (PREGUNTA

 Anglesa  preferència per a les begudes destil·lades d’alta gradació, normalment

 FACTORS QUE MODULEN ELS EFECTES AGUTS DE L’ALCOHOL

 CONCENTRACIONS D’ALCOHOL EN SANG I ELS SEUS EFECTES

 RISCOS I COMPLICACIONS I PROBLEMES

 Alteracions hepàtiques que poden derivar en cirrosis hepàtica

 AVALUACIÓ DEL COSNUM D’ALCOHOL PREGUNTA EXAMEN

Cálculo de las Unidades Básicas de Bebida

Tipo de Graduación Volumen UBE

Cerveza +/- 4 – 8 grados (5) 200 cc caña 1 UBE

Vino +/- 8 -12 grados (10) 100 cc vaso 1 UBE

Destilados +/- 40 - 50 grados 50 cc copa y combinado 2 UBEs

*UBE (unitat beguda estàndard) = aprox 8-10 gr d’alcohol

 Binge drinking  episodi de consum de 6 UBE en homes i 5 en dones en dues hores,

 El consum d’alcohol ha sigut identificat com a cancerigen en els següents càncers:

 SÍNDROME ACLHÒLIC FETAL

 SÍMPTOMES FISIOLÒGICS D’ABSTINÈNCIA: DE LLEUS A GREUS I QUÈ ABARQUEN

 0-1 bevedor social

 Preguntes 1-3  consum de risc d’alcohol

 Puntuacions totals iguals o superiors a 8 són indicadors de consum de risc i perjudicial,

 Desintoxicació  aconseguir l’abstinència

 Tractament psicològic  estabilitzar l’abstinència

 Manteniment  estabilitzar l’abstinència

 Reinserció  normalitzar la vida de la persona

 Perquè comenci el tractament es necessita un primer contacte, una fase preparatòria.

 L’addicció afecta a les zones cerebrals que participen en:

 Cognicions, distorsions i mecanismes de defensa de l’alcohòlic

 Consideracions sobre l’inici del tractament

 Culpabilització  per desculpabilitzar l’alcohòlic s’ha d’incidir en ressaltar els factors

 Manipulació  de forma més o menys conscient, la manipulació és un fenomen molt

 Canviar és possible  malgrat la gravetat i de lo arraigada que estigui la conducta és

 Canviar és beneficiós  ha d’entendre que deixar de beure li ocasionarà més

 Per deixar de beure és necessari un tractament farmacològic, psicològic i grupal.

 CARACTERÍSTIQUES DE L’ALCOHOLISME FEMENÍ

 Paradoxa de gènere en el suïcidi  majors percentatges de ideació i conducta suïcida

 CARACTERÍSTIQUES DE L’ALCOHOLISME JUVENIL