La cleptomania i els trastorns d'addicció

Index:

1. Introducció..........................................................................................................................4
2. Procés per ser addicte.......................................................................................................4
3. Tipus d’addiccions.............................................................................................................5
3.1. Addiccions de conducta.................................................................................................5
3.2. Addiccions d'ingestió (química).................................................................................... 6
3.3. Addiccions d'ingestió (menjar)......................................................................................6
4. Cleptomania........................................................................................................................7
5. Bibliografia......................................................................................................................... 9

3
 1. Introducció

Existeixen molts trastorns d'addicció, és a dir una obsessió desmesurada cap a una
cosa. Les addiccions s'acostumen a utilitzar en termes de drogues com ara el
cànnabis, el tabac, l'alcohol, LSD1... Encara que hi ha molts altres tipus d'addiccions,
en general tres.

- Addiccions de conducta: al joc, sexe, treball, Internet, sectes, religió,

relacions (codependència).
- Addiccions d'ingestió (química): alcohol, nicotina, cocaïna, marihuana, opi,
sedants i hipnòtics, amfetamines, èxtasis i heroïna.
- Addiccions d'ingestió (menjar): anorèxia, bulímia, menjador compulsiu.

L'addicció té base biològica, psicològica i social, per la qual cosa, les causes que ens
trobarem són múltiples i interactuen les unes amb les altres derivant en un desordre
addictiu.
En tots els tipus d'addicció podem observar una sèrie de característiques comunes;
si bé és cert que després en cada persona els desordres que hagin causat l'addicció
adquiriran matisos derivats de la història personal i familiar de cadascun.

2. Procés per ser addicte

Des que una persona inicia un contacte amb una substància susceptible de crear
dependència, fins que aquesta dependència queda instaurada, la persona passa per
un procés que es prolongarà en el temps de manera variable.
A la dependència no arriba a cop, sinó que és un procés en el qual la
persona va fent passos segons els resultats que obtingui en les fases anteriors.

La persona realitza diversos aprenentatges fins que arriba a ser dependent:

1. Ús de la substància (instruccions d'ús, via d'administració, dosi, freqüència).
2. Percepció dels efectes: encara que a vegades està informat dels efectes que
pot aconseguir, necessita saber per pròpia experiència quina sensació ha de sentir2.

1
LSD és la sigla amb què es coneix la dietilamida de l'àcid d-lisèrgic.
2
Aquests efectes una vegada coneguts, poden ser la cerca d'altres consums.

4
 3. En gaudir de l'experiència del consum, es deriven una sèrie de
conseqüències que satisfan o no les expectatives posades per l'individu en
aquest consum.
- Si són positives, és a dir, si se satisfà la necessitat inicial que motiva
el consum, es produirà una tendència a repetir-lo; per contra, si no és
així, el natural serà esperar que aquest consum no es repeteixi.

A partir d'aquest moment, si es continua amb el consum, s'aniran produint fases

en les diferents formes de consum anteriorment desenvolupades: experimental,
ocasional, habitual…
En cadascuna d'elles s'aniran realitzant diferents aprenentatges: llocs, persones o
situacions que li proporcionin accessibilitat a les substàncies amb major estabilitat,
nou estil de vida…

3. Tipus d’addiccions

3.1. Addiccions de conducta

Les addiccions de conducta son aquelles en les que es perd el control d’una
acció i a més a més es crea una dependencia.

Existeixen diverses però les més comunes són:

- Videojocs: Les persones juguen constantment i compulsivament i això

fa que es deixen de costat altres interessos. Tot això provoca malestar
significatiu.
- Internet: Es tracta d'un ús abusiu d'Internet ja sigui mitjançant Telèfon
intel·ligent, Tauleta, ordinador, etc.
- Telèfon mòbil: Ús desmesurat del telèfon mòbil que provoca
interferències en la vida diària de les persones.
- Compres. La compra compulsiva consisteix a comprar de manera
desmesurada tot tipus de productes. Això té moltes conseqüències
entre les quals es troben els problemes econòmics.

5
 - Joc d'atzar. Segons el DSM-53 es tracta d'un joc problemàtic,
persistent i recurrent que provoca una deterioració i/o malestar
clínicament significatiu en totes les àrees de la persona.
- Sexe. Aquestes persones tenen desitjos constants de mantenir
relacions sexuals i això, entre altres coses, els causa malestar
clínicament significatiu.

3.2. Addiccions d'ingestió (química)

Les addiccions d'ingestió química són aquelles que es desenvolupen pel
consum repetitiu de compostos artificials o naturals que no estan destinats
per al consum humà. És a dir, totes aquelles substàncies addictives que
introduïm en el nostre cos per diferents vies i que una vegada en el nostre
organisme, alteren la nostra fisiologia a nivell físic i psicològic.

En aquest sentit, són addiccions causades per compostos que, sent il·legals
o legals, constitueixen el que coneixem com a droga: substàncies químiques
que alteren el funcionament del nostre sistema nerviós central.

Les més comuns son la nicotina, el cannabis, l'heroïna, l’alcohol, el crack, el

cristal i el LSD.

3.3. Addiccions d'ingestió (menjar)

En aquest cas, l'addicció segueix basada en la ingestió de substàncies, però
els compostos que introduïm en el nostre cos estan destinats al consum
humà.

Per tant, l'addicció està vinculada al menjar. En aquest cas, la substància per
si sola no genera canvis en el sistema nerviós ni té efectes físics i
psicològics, sinó que el problema de l'addicció és per com el nostre cervell
interpreta el menjar.
La Anorexia, la bulimia i el menjador compulsiu.

3
Associació de psiquiatria Americana

6
 4. Cleptomania
La cleptomanía és un trastorn de salut mental caracteritzat per una necessitat
irresistible de robar articles que no són necessaris per a ús personal o guany
monetari. Les persones amb cleptomanía experimenten una sensació de tensió
abans de cometre el robatori i una sensació temporal d'alleujament o gratificació
després. En general, l'acte de robar no és premeditat ni està motivat per un guany
personal, sinó que està impulsat per un comportament impulsiu i compulsiu. La
cleptomanía es considera un subtipus de trastorn del control dels impulsos.

Els símptomes de cleptomanía poden incloure els següents:

- Incapacitat per a resistir forts impulsos de robar articles que no necessites

- Sentir major tensió, ansietat o excitació abans del robatori
- Sentir plaer, alleujament o satisfacció durant el robatori
- Sentir molta culpa, remordiment, odi cap a un mateix, vergonya o temor de
ser arrestat després del robatori
- Reaparició dels impulsos i una repetició del cicle de cleptomanía

Les persones amb *cleptomanía solen presenten aquests trets o característiques:

A diferència de la majoria dels lladres de botigues, les persones amb cleptomanía no roben
compulsivament per a benefici personal, ni per un desafiament, ni per venjança ni per
rebel·lió. Roben simplement perquè l'impuls és tan fort que no poden resistir-lo.

En general, els episodis de cleptomanía succeeixen sobtadament, sense planificació ni

l'ajuda d'una altra persona.

La majoria de les persones amb cleptomanía roben en llocs públics, com a botigues.
Algunes poden robar a amics o coneguts, per exemple, en una festa.
Sovint, els articles robats no tenen valor per a qui té cleptomanía; a més, la persona té els
mitjans per a comprar-los.

A més, els articles robats solen amagar-se i no usar-se mai. Els articles també poden
donar-se, regalar-se a familiars o amics, o fins i tot retornar-se secretament al lloc d'on van
ser robats.

7
Els impulsos per robar poden anar i venir, o poden produir-se amb major o menor intensitat
al llarg del temps.

Es desconeixen les causes de la cleptomanía. Diverses teories suggereixen que els canvis
en el cervell poden ser la causa fonamental d'aquest trastorn i que, amb el temps, els
patrons apresos de robar objectes reforcen el problema. Es necessita investigar més per a
comprendre millor les possibles causes, però la *cleptomanía pot deure's al següent:

Problemes amb una substància química cerebral anomenada serotonina. La

serotonina, un neurotransmisor, ajuda a regular els estats d'ànim i les emocions. Els nivells
baixos de serotonina són freqüents en les persones que són propenses a tenir conductes
impulsives.

Trastorns addictius. Robar pot causar l'alliberament de dopamina (un altre

neurotransmisor). La dopamina causa sentiments plaents, i algunes persones busquen tenir
aquesta sensació gratificant una vegada i una altra.

Sistema opioide del cervell. El sistema opioide del cervell regula els impulsos. Un
desequilibrio en aquest sistema podría dificultar resistir-se als impulsos.
Un hàbit après. Els impulsos són molt incòmodes. Respondre als impulsos amb robatoris
disminueix temporalment el sofriment emocional i els alleuja. Això crea un fort hàbit que es
fa difícil de deixar.

8
5. Bibliografia

● Ajuntament de Huesca 17/05/2023

https://www.huesca.es/c/document_library/get_file?uuid=0f8f6d93-7b23-4ab4
-daa8-6cebd547bc05&groupId=33443
● Alamy 17/05/2023
​https://www.alamy.es/ilustracion-vectorial-de-dibujos-animados-hombre-ladro
n-robarle-el-dinero-a-otro-hombre-en-el-bolsillo-image215660068.html?image
id=DA492AD4-C324-4AA7-B19B-DA66588E9387&p=571544&pn=1&searchI
d=2977d17c03964aba9af4c3ea3abbd848&searchtype=0
● Viquipedia 17/05/2023
https://ca.wikipedia.org/wiki/LSD
● Psiquion 17/05/2023
https://www.psiquion.com/blog/adicciones-conductuales
● Medicoplus 17/05/2023
https://medicoplus.com/neurologia/tipos-adiccion
● MayoClinic 17/05/2023
https://www.mayoclinic.org/es-es/diseases-conditions/kleptomania/symptoms-
causes/syc-20364732