Aquest text anomenat Desamortització de Mendizábal prové d’una font històrica primària de

naturalesa jurídica. Està escrit per Juan Álvarez Mendizábal, president del Consell de
ministres del govern de la regència de Maria Cristina durant el regnat d’Isabel II. En el text
es justifica la necessitat de vendre els béns del clergat per millorar la economia del pais.
Està dirigit als ordes religiosos masculins sobretot, però també afectarà a la resta de
població (privilegiats i no privilegiats).

Ens situam al regnat d’Isabel II (1833-1868), en un moment en què la reina era menor
d’edat i encara no podia governar. La seva mare, Maria Cristina, du la regència des de 1833
fins la regència d’Espartero. Aquest decret pertany a les reformes liberals que fa Maria
Cristina. Es produeix un enfrontament entre absolutistes i liberals, és a dir, els carlistes i els
isabelins. Els primers recolçaven a Carles Isidre (oncle d’Isabel) com a rei, i els altres, a
Isabel com a reina d’Espanya. Per aquest motiu, es produeix la Primera Guerra Carlina.
Dins els liberals es fan dos bàndols, els moderats (més conservadors) i els progressistes
(més liberals).
La base de l’economia de l’Espanya del segle XIX era l’agricultura. La terra era la principal
font de riquesa. Les terres conreades eren propietat de la noblesa i el clergat. Les reformes
liberals tenien la intenció de canviar l’estructura del sistema de la propietat i modernitzar
l’agricultura per a un augment de producció. Aquesta reforma es du a terme amb el govern
progresista i una de les fases és amb Mendizábal.
Des de l’any 1833 al 1835, es crea un govern moderat que produeix reformes que no
satisfeien als progressistes. Per això, aquests, exigeixen canvis més profunds mitjançant
revoltes i protestes. Reclamaven el restabliment de la Constitució de 1812 i crearen juntes
revolucionàries a diverses ciutats. La situació arriba a ser tan crítica que la regent anomena
un nou govern progresista encapçalat per Juan Álvarez Mendizábal, l’any 1835. Mendizábal,
l’any 1836, du a terme un programa de reformes liberals agràries per tal d’aconseguir
recursos econòmics.

La idea principal d’aquest decret era posar a la venda els béns del clergat per aconseguir
una sèrie d’objectius. El primer era enfrontar el problema de l’endeutament públic per la
Guerra Carlina que amenaçava amb la fallida de l’Estat (“Atendiendo a la necesidad y
conveniencia de disminuir la Deuda Pública consolidada,...”), ja que necessitaven finançar
l’exèrcit contra els carlins sense quedar endeutats. Un altre objectiu era crear una nova
classe social de pagesos propietaris de terres i que aquests s’apropessin al liberalisme,
allunyant-se de l’absolutisme. Es necessitava suport social davant l’amenaça carlina. A més,
aquest decret, era una espècie de càstig cap a l’Església pel suport majoritari als carlins.
El primer que va fer, va ser abolir els ordes religiosos masculins. A continuació, va expropiar
els béns i terres d’aquests ordes. Per últim, posa en venda tot allò expropiat mitjançant una
subhasta pública (“Quedan declarados en venta desde ahora todos los bienes raíces de
cualquier clase que hubiesen pertenecido a las comunidades y corporaciones religiosas
extinguidas y los demás que hayan sido adjudicados a la nación por cualquier título”). La
majoria d’aquestes terres van ser comprades pels privilegiats (burgesos o nobles).
Finalment, Maria Cristina destitueix a Mendizábal i torna un govern moderat degut que la
propietat de la terra no arriba a expandir-se i augmenten les despeses per finançar
l’Església.

En conclusió, encara que aquesta reforma va tenir bons propòsits, els seus resultats van ser
mediocres. No es va aconseguir recaptar suficients doblers amb la venda dels béns. També
es pretenia un increment de la producció així com de la productivitat, en canvi, els
rendiments van baixar i la productivitat va disminuir. No es va aconseguir canviar l’estructura
de la propietat de la terra ni la redistribució de la riquesa, ja que la venda es va realitzar en
pública subhasta i no va existir cap tipus de limitació. Així, les terres van ser dominades per
la burgesia i la noblesa. No obstant això, és cert que aconsegueix introduir la agricultura en
el sistema capitalista liberal, basat en la llibertat de propietat, explotació i comerç. Aquestes
reformes van provocar la separació entre l’Església i l’Estat liberal.

Faltaria explicar altres mesures del govern progressista del moment: constitució de 1837,
reforma agrària, etc.
I una desamortització posterior, la de Madoz.