1. Les fronteres de la modernitat a la monarquia hispànica.

1.3. 1492 i l'expansió territorial

dins i fora de la península (II)
Construint una
monarquia «universal»

• 1494. Concessió per part d’Alexandre VI als reis

Ferran i Isabel el títol de «Reis Catòlics»
Reconeixement a la conquesta del regne
musulmà de Granada (1492).

Consolidació, per part de Roma, del paper actiu

de la monarquia hispànica en la defensa de la fe
catòlica en una Europa fortament canviant.

La consideració de «Reis Catòlics» convertia a la

monarquia hispànica en «Monarquia Catòlica»,
que serà el nom històric d’Espanya durant segles.

El títol visualitzava el que ja era una política

religiosa de nova planta per part de la monarquia:
> Un control més directe de la jerarquia
eclesiàstica.
> La cerca de la unificació religiosa dels regnes.
La presa de Granada i la creació de la Santa Hermandad

• 1476. Ferran i Isabel havien sancionat la Santa Hermandad per combatre l’heretgia i el
crim.

La Santa Hermandad, actiu essencial per a la conquesta de Granada = conquesta

efectuada en termes de Croada.
 Reconeixement de la Croada contra Granada per part de l’Església: obtenció de més
recursos per a la guerra.
Una guerra “formativa”. La darrera batalla de la Reconquesta.

Els mèrits de la nova monarquia la porten a obtenir el regio patronato:

Península i Canàries (1488) | Índies (1508).

Reforma religiosa. El control de l’Església per part de la monarquia porta el seu projecte
reformista també a l’Església. Els bisbes nomenats pels reis són homes de gran nivell
intel·lectual i molt avesats a la pràctica i l’exercici del poder.
Francisco Jiménez de Cisneros (1436-1517),
paradigma de col·laborador de la monarquia.
La reforma del clergat

Objectiu: promoure una vida religiosa més observant.

> El compliment de les normes i els vots religiosos.

> La observància a la vida monàstica: fidelitat a les regles fundacionals.

A més:
> Promoure una millor formació del clergat.

Una política religiosa enèrgica i al

servei dels interessos de la monarquia:
la conversió dels moriscos.

Pintura mural representant la conquesta d’Orán pel cardenal

Cisneros. Capella mossàrab de la catedral de Toledo.
(Joan de Borgonya, 1514)
 Pragmática de conversión forzosa
14 de febrer de 1502
Precedent: pragmàtica de 20 de juliol
de 1501, posterior a l'empadronament
de tota la població musulmana de
Granada, decretava la conversió
forçada però limitada als moriscos
granadins.

La pragmàtica de 1502 (“de conversión

forzosa”) ordena l’expulsió directa de tot
aquell morisc no convertit.

Un canvi d’estratègia promogut per

Cisneros. En les clàusules de rendició
de Granada la monarquia es
comprometé a respectar el culte, les
lleis, les propietats i els costums de la
població musulmana.
Garcia Jiménez de
Cisneros, Exercitatori de
la vida espiritual (1500)

Bases per al desenvolupament

de l’ascètica hispànica i la nova
espiritualitat del segle XVI.
La situació dels jueus

31 de març de 1492: ordre d’expulsió dels jueus

d’Espanya no convertits.
(novament, recerca de la unitat religiosa de la
monarquia).

• Els jueus eren un grup majoritàriament urbà, ben

integrat en els governs municipals i amb influència en
l’activitat econòmica.

Els recels dels cristianos viejos:

Enveja de les seves riqueses (tòpic del jueu ric,
prestamista i recaptador d’impostos).
Desconfiança de la seva condició religiosa
(consideració d’heretges; assalt freqüent als calls/barris
jueus).

El problema de la conversió. Quin percentatge de

conversos van adoptar realment el conjunt de la doctrina
cristiana i els seus usos?

La monarquia va veure en la resistència a la conversió un

problema d’abast general per al regne. Petició al papa
(Sixte IV) de creació d’un tribunal especial.
Butlla de 1478 per a la creació del Tribunal del Sant Ofici, dedicat a la
detecció i detenció dels falsos conversos

Els reis exercien un control directe del tribunal (l’ús d’una eina eclesiàstica
per als objectius polítics de la monarquia).

Tomás de Torquemada, inquisidor general (1483-1498)

L’inquisidor general Torquemada caracteritzat a The Pit and the Pendulum
(EUA, 1991).
 Com a conseqüència del fort sentiment antijueu, neix l’obsessió per la
«limpieza de sangre».

Estatutos de limpieza de sangre

Demostració d’ancestres únicament cristians.

Demostració de no haver tingut cap antecedent inquisitorial, ni de
l’individu en qüestió ni dels seus avantapassats.
Limitació de l’accés als governs municipals o als cabildos catedralicis
si no es demostrava la neteja de sang.

Conseqüències
 Com a conseqüència del fort sentiment antijueu, neix l’obsessió per la
«limpieza de sangre».

Estatutos de limpieza de sangre

Demostració d’ancestres únicament cristians.

Demostració de no haver tingut cap antecedent inquisitorial, ni de
l’individu en qüestió ni dels seus avantapassats.
Limitació de l’accés als governs municipals o als cabildos catedralicis
si no es demostrava la neteja de sang.

Conseqüències
Forta intolerància antisemita

Entorn 120.000 jueus van marxar de la península ibèrica: creació

d’una diàspora sefardita.
Casos de conversió d’exemplaritat pública: Fernando Núñez Coronel
(Abraham Seneor).
Pintura historicista.
Expulsió dels jueus, de
Emilio Sala (1889).
Fonaments de la Hispania universal
Política mediterrània. Consolidació de la influència catalano-aragonesa
a Itàlia (conquesta de Nàpols).

Un nou imperi a les Índies. Inicialment un projecte a mans de privats

però que feien els viatges de conquesta en nom de Castella i dels reis.

Itàlia com a centre estratègic

Control de les ciutats del nord d’Itàlia, que eren les més riques de la Mediterrània (Milà, Florència,
Venècia, Gènova): primer pol comercial cap a Orient, banquer i financer.
La davallada comercial després de la caiguda de Constatinoble a mans dels turcs sotmet les ciutats a
una gran feblesa, aprofitada per Espanya.
Gonzalo Fernández de Córdoba ocupa Nàpols (1504), i el converteix en virregnat hispànic.
Fonaments de la Hispania universal
Política d’ultramar.
Amèrica Central / Nord-Amèrica
Els maies. Poble fortament atomitzat en
grups diversos i ciutats independents.

Els asteques (mexiques). Poble

fortament militaritzat, creador del gran
imperi precolombí de l’Amèrica Central
amb una poderosa capital: Tenochtitlán.
Durant el regnat de Moctezuma (1502-
1520),
Còdex Dresde, una principal font de
coneixement de l’escriptura maia.
Pedra del Sol, calendari maia, Museu Nacional d’Antropologia (Mèxic)
Amèrica del Sud.
Els inques. Poble amb fort control dels
recursos naturals i econòmics dels
Andes.

Una conquesta més llarga i costosa:

enfrontaments entre conqueridors.

L’impacte dels mètodes i les maneres

d’actuar d’aquests conqueridors.
Felipe Guaman Poma de Ayala,
Nueva crónica y buen gobierno,
“Autoridad a cargo de los quipude
Tawanitinsuyu” (c.1615)