ART GÒTIC

ARQUITECTURA:
1. La utilització d’un nou tipus d’arc, ogival.
2. Un nou tipus de volta, anomenada de creueria o ogival.
3. Es van obrir grans finestrals coberts amb vidrieres de colors.
4. Als murs exteriors s’utilitzava un sistema complex d’arbotants i contraforts.
5. La portalada gòtica va heretar els elements bàsics del romànic.
6. La planta va continuar sent de creu llatina.
7. La planta:
○ En general les catedrals gòtiques, i en concret les del model francès, van mantenir trets comuns amb la planta basilical, en
la qual el transsepte era més curt i més ample. Així doncs el transsepte cada cop es situava més al centre integrant-se a la
planta.
○ La nau central era la més alta i la més ampla.
○ Hi poden haver de 3 a 5 naus longitudinals.
○ Deambulatori acabat amb capelles radials passa a formar part de la capçalera.
○ Com la nau central és més ampla i alta es poden afegir elements constructius en l'alçat interior tals com:
■ lesque comuniquen la nau central amb les laterals.
■ trifori i/o tribuna: un corredor d'arcuacions estretes que substitueix la tribuna del romànic.
■ claristori: un cos superior decorat amb finestrals i vitralls.

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS:
● L'arc apuntat o ogival fou l'element característic de
l'arquitectura gòtica. Tot i que en l'etapa anterior
s'havia utilitzat de forma experimental, fou l'ordre
del Císter qui va utilitzar-lo de forma sistemàtica i
coherent. El seu invent va canviar la concepció de
l'espai interior dels edificis construïts ja que era més
lleuger que l'arc de mig punt. L'arc ogival és el que
dona lloc a la volta de creueria.
○ Va permetre controlar el pes de les voltes
repartint-lo als arcs, nervis, pilars,
arcbotants i contraforts. Aquest arc era més
lleuger que no pas el de mig punt.
○ Va permetre buidar els murs. Durant el
romànic els murs havien estat construïts
amb la funció de suport. A partir d'aquest
moment perden aquesta funció i poden ser
substituïts per finestrals amb vitralls. Com a conseqüència de l'estructura lleugera dels murs, els exteriors van haver de ser
reforçats amb elements com els contraforts i els arcbotants per compensar el pes de les voltes de l'interior alhora que es
generava un canvi estètic.
○ Va permetre elevar l'alçada de les naus i un efecte de verticalitat tot lligant l'alçada del temple amb la proximitat a Déu,
símbol de l'espiritualitat religiosa.
● La volta de creueria com hem vist és possible gràcies a l' arc ogival. Així doncs si durant el romànic trobàvem la volta d'aresta
formada per dos arcs de mig punt entrecreuats, ara durant el gòtic destaca l'ús de la volta de creueria, formada per dos arcs apuntats
o ogivals entrecreuats diagonalment. La volta de creueria està formada per un esquelet format per dos arcs ogivals creuats que
formen els nervis ( juntament amb els arcs faixons i formers) i que canalitzen les forces cap a la clau de volta i la plementeria, que
són els panys de carreus situats entre els nervis. L'estructura de la volta de creueria permet descarregar el pes de la volta cap als
pilars i columnes alliberant als murs de la funció de suport.

Arquitectura: Vol apropar el cel i la terra. 3 cossos (3 verticals i 3 horitzontals)

- Ús de arcbotants i de contraforts.
- Paret amb vitralls.
- L’ús de la llum amb una funció religiosa i estètica.
- La catedral com l’edifici + significatiu i també: Llotges, ajuntaments, etc…
- Elements ornamentals: Pinacles (1), gablet (2), laberintus, etc…
1: 2:
ELEMENTS EXTERIORS:
● La façana occidental, reforçada amb dues torres que li aporten
verticalitat ja que estaven coronades per fletxes calades.
● A la façana i com a conseqüència del canvi de funció dels
murs, hi trobem les rosasses que aportaven llum a l'interior de
l'edifici.
● Les portalades; normalment el nombre corresponia al nombre
de naus i estaven decorades amb una gran riquesa escultòrica.
Damunt de les portalades solem trobar un cos d'arcades, la
rosassa i un trifori decorat amb escultures. Aquesta decoració
es podia repetir per a decorar per les façanes que corresponien
al transsepte.
○ L'agulla que es situava en el cimborri. així com a
acabament d'una torre en forma punxeguda. L'alçada
de l'agulla era una metàfora de l'apropament a Déu.
○ Pinacles, acabaments que sobresurten en forma
piramidal o cònica
○ Gàrgoles escultures en forma d'animal, éssers
fantàstics en forma de monstre, formes humanes...amb
la funció de desguàs a la teulada.
○ Gablets estructura triangular que coronava els pòrtics
gòtics i/o finestres.
○ Teulades a dues aigües que cobrien les voltes.
○ Els contraforts i els arcbotants. Els arcbotants tenen la funció de carregar el pes de les voltes als contraforts que es situen
a l'exterior de l'edifici reforçant el mur.

ESCULTURA: Funció ornamental i didàctica (POZO DE MOISÉS)

1. L’escultura gòtica s’utilitzava per decorar les façanes de les esglésies.
2. També s’utilitzaven les gàrgoles.
3. A partir del segle XIV, l’escultura es va independitzar de l’arquitectura i es va mostrar en retaules que decoraven les esglésies o en
monuments funeraris.
4. Era molt realista, tant en els vestits com en la representació del rostre humà. A les tombes, sovint, són retrats de les persones que
representaven.
5. Van començar a fer imatges exemptes de reis o personatges importants.
6. Va començar a dotar-se de moviment als personatges i se'ls va atorgar un volum que no existia al romànic.
7. Les escultures formaven escenes.
8. Comencem a conèixer el nom dels artista.

ES CARACTERITZA PER:
● L'escultura gòtica destaca per ser més natural i humanitzada que la romànica. És per això que progressivament es va perdent el
hieratisme i les escultures destaquen per guanyar en expressivitat i realisme sobretot en els rostres.
● Les figures destaquen per la seva estilització i moviment. Les escultures es defineixen amb línies més arrodonides i per un volum
treballat en els cossos i vestidures.
● Estructura narrativa amb sentit. Les obres van perdent la simetria del romànic per tenir referents paisatgístics i arquitectònics.
● Els materials més utilitzats van ser la pedra per l'exterior i la pedra, marbre i alabastre per escultures interiors, així com ivori en
algunes estàtues més luxoses. La fusta també fou utilitzada però per a la realització de retaules que en molts casos eren policromats i
daurats.
● Dins l'escultura gòtica podem diferenciar diverses tipologies escultòriques com :
a. les portalades ( timpans, arquivoltes, muntants, llinda, mainell, trencallums...). Les portalades decorades amb aquesta gran
quantitat d'estàtues s'anomenen Portalades Reials.
b. les escultures devocionals
c. els retaules
d. els monuments funeraris
● Pel que fa la temàtica segueix la temàtica religiosa de l'etapa anterior tot i que més humanitzada que en romànic. D'aquesta manera
trobem:
e. Judici Final, l'Apocalipsi, representació del Crist-home ( a diferència del Pantocràtor romànic, aquí Crist és més bondadós).
f. La Verge Maria
g. apòstols, personatges bíblics...esculpits en els brancals de les portalades.
PINTURA: (MARE DE DÉU DELS CONSELLERS)
Es van reproduir gran quantitat de retaules ( pintura sobre fusta), vitralls així com les miniatures. Les miniatures eren obres pròpies dels
monestirs però progressivament van començar a treballar-se als tallers de les diverses ciutats.
● La temàtica més comuna en els diversos corrents pictòrics fou:
○ la vida de Crist i de la Verge
○ hagiografies, és a dir, la història de la vida d'un sant
○ episodis dels Evangelis Apòcrifs ( no reconeguts per l'Església catòlica)
● Poc a poc s'introdueixen temes profans on destaquen els retrats.
● La pintura gòtica es caracteritza per la seva naturalitat en relació a : canons i proporcions naturals, expressivitats,volum, gestualitat
de les figures...
● Importància de la llum. Aquesta s'utilitza per al modelatge de les siluetes dels cossos.
● Emmarcament espacial amb referents arquitectònics i paisatgístics.
● Representació de l'espai de forma real: Les figures ja no són simplement simbòliques sinó que han de reflectir la realitat que
representen.
● Els pintors deixen poc a poc de ser considerats com a mers artesans per anar adquirint una major consideració com a artistes.
● Ús de fons daurats com a simbologia del sagrat i sobrenatural.
● Com a tècniques destaca:
○ pintura al tremp
○ fresc a Itàlia
○ pintura a l'oli
ART RENAIXEMENT
CONTEX HISTÒRIC I CULTURAL:
Genèricament, podem afirmar que el Renaixement és un moviment cultural i artístic de principis del segle XV que es va desenvolupar a
Itàlia. Roma, Florència, Venècia o Pàdua van ser alguns dels diferents centres artístics on es van desenvolupar les noves tendències.
Tot i això el Renaixement es va estendre per tot Europa gràcies als viatges dels artistes ( vagi- viatgers) creant així nous centres artístics i
escoles com l'alemanya, la flamenca o l'espanyola.
Cronològicament el Renaixement es divideix en dos períodes: el Quattrocento ( s.XV) i el CInquecento ( s. XVI) juntament amb el
Manierisme ( s.XVI) moviment artístic que es desenvolupà posteriorment buscant noves formes d'expressió.
- El Quattrocento, al segle XV. El seu centre cultural es Florència gràcies al mecenatge per part de grans famílies com els Mèdici.
També gràcies a un extraordinari desenvolupament econòmic.
- El Cinquecento, al segle XVI. Aquest és el període de màxima esplendor i expansió del Renaixement. El focus principal és Roma,
on els papes havien portat un gran nombre d'artistes durant el segle XV. Aquest període acaba amb la mort de Rafael Sanzio, un dels
grans pintors renaixentistes, l'any 1520 aproximadament.
- Renaixement ple: Els seus principals centres són Roma i Venècia. De 1500 a 1527 conflueixen els grans mestres del
Renaixement italià i és l'època de màxima esplendor del nou estil.
- Manierisme, amb part del segle XVI. Aquesta etapa té unes característiques molt particulars que la diferencia marcadament de les
etapes anteriors. Abasta els anys compresos entre 1530 i el final de segle.
No obstant això, mentre a Itàlia es desenvolupa el Quattrocento i el Cinquecento, en la resta d'Europa es continua sota la influència gòtica; i
quan Itàlia està al Manierisme, a Europa es consolida el Renaixement.
Mentre la resta d'Europa els monarques governen amb la burgesia urbana, la Itàlia renaixentista es troba políticament repartida entre:
○ Les grans monarquies europees del moment ( Corona d'Aragó i França).
○ Els estats pontificis del sud amb el papa Nicolau V.
○ I la zona central d'Itàlia organitzada en ciutats estat. Aquestes ciutats, eren independents i estaven governades per
famílies aristocràtiques i burgesos adinerats ( a Florència els Médici, a Milà els Sforza, Montefeltro a Urbino...).
Culturalment fou l'etapa on sorgeix el terme edat mitjana per diferenciar l'etapa que va de la cultura clàssica al Renaixement, diferenciant-se
així dels bàrbars o gòtics contemporanis a Europa.
Políticament és un moment de tensió entre dues grans potències: França ( amb Francesc I) i Espanya ( amb Carles I d'Espanya i V
d'Alemanya). Aquest conflicte arribà a afectar Itàlia degut al suport que el Papa oferí a França. La conseqüència va ser que Carles I
d'Espanya ( V d'Alemanya) va assaltar la ciutat de Roma l'any 1527, el conegut com a "il saco di Roma". Aquest assalt va generar la fugida
dels artistes de la ciutat de Roma. En l'àmbit religiós, destaca la Reforma protestant de Martí Luter va canviar el mapa religiós del moment.
Es produeix el cisma d'Anglaterra d'Enric VIII. Posteriorment El Papa Pau III amb el suport de Carles V convoquen el Concili de Trento (
1541-1563) per intentar reformar l'església de Roma ( Contrareforma)
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
● Recuperació dels valors de la cultura clàssica, tot i adaptar-los a les solucions constructives del moment.
● Substitució del teocentrisme medieval per l'antropocentrisme. L'home passa a ser la mesura de totes les coses.
● Triomf de l'humanisme, corrent ideològic i filosòfic que van dur a terme els escriptors i intel·lectuals en el que es revaloritza la
cultura clàssica ( Grècia i Roma).
● Recuperació de les idees platòniques.
● Difusió de les idees gràcies a les universitat i la impremta.
● Reivindicació de la imatge del artistes, passen a entendre's com a creadors, no simples artesans. Important paper del mecenes en
relació als artistes. Fomenten l'art tot i que també se'n serveixen políticament, socialment…
● Moment en que es divideixen les belles arts en :
○ Arts majors ( arquitectura, escultura i pintura).
○ Arts menors ( orfebreria, gravats...)
● Formalment, renovació dels sistemes de representació.
 PINTURES RENAIXEMENT
NAIXEMENT DE VENUS:
Descripció formal:
Aquesta obra està plena de moviments suaus i harmonia. En el centre de l'obra es troba Venus, deessa de l'amor, la bellesa i la fertilitat.
Aquesta obra mostra l'arribada de Venus a l'illa de Xipre.
Venus està representada sense els seus atributs habituals com el seu collaret de perles o Cupido, el seu fill. Ella està a punt de baixar del seu
vaixell, la petxina marina, que la posiciona en el centre de l'obra.
El vent que ve de l'oest li dona moviment a la pintura, representat per Zèfir, les seves galtes estan inflades perquè el bufa les ones que porten
a Venus cap a la riba. A aquest està penjada Cloris, una mortal segrestada per Zèfir perquè sigui la seva núvia, més endavant Cloris es
transforma en Flora, que està a la dreta del quadre, i forma un perfecte equilibri amb Zèfir i Cloris en la pintura.
Al voltant de Zèfir i Cloris cauen roses, cadascuna amb un cor (centre de la flor) daurat i fulles (tija) daurades.
Flora, representant de la primavera, porta al voltant del seu coll fulles de murta, un arbre sagrat per a Venus, el seu vestit està complet d'una
flor anomenada blauet. Flora també porta una faixa de roses, ella li està posant un mantell a Venus on hi ha més flors primaverals.
Temàtica:
Aquest mite relata el naixement de la deessa Venus. Urà, el Déu del cel, estava casat amb Gea, la terra. Aquest la fecundava cada poc temps
fent-la mare de déus, titans, ciclops i gegants, no obstant això, Urà odiava tant a les seves criatures que les obligava a viure sota terra sense
poder veure la llum, però Gea estimava als seus fills i desitjava alliberar-los.
Un dia amb el seu fill Saturn va traçar un pla per a alliberar-se de la seva parella, el fill va acceptar la tasca i l'arma oferta per la mare. Durant
la nit, quan Urà va descendir per a veure a la seva esposa, Saturn es va aproximar i d'un sol cop li va tallar els genitals i els va llançar a la
mar.
Allí a poc a poc de l'escuma formada, va néixer Venus, la deessa més bella entre totes, acollida en una gran petxina de mare perla, Zéfir
bufant lleument la va portar per sobre les ones fins a les illes de Xipre, on li esperaven les estacions exultants d'alegria, són elles els qui la
van vestir amb un vestit perenne i li van adornar el cabell amb violetes, després la van conduir a l'Olimp i la van presentar en l'assemblea dels
déus.
Es va produir un clam general d'admiració, ni tan sols el món diví havia vist mai tanta bellesa.

DANAE I LA PLUJA D’OR:

Anàlisi formal:
Aquesta pintura representa el mite de Danae; es troba a la mateixa recolzada sobre un llit al costat d'un gos, i entre les sabanes i cortines és
sorpresa per una pluja d'or en la qual la seva criada aprofita per a recollir algunes monedes. Aquesta versió és una obra tardana de Tiziano i
en aquest sentit presenta un estil més personal producte de molts anys en la pràctica, per la qual cosa es pot observar una pinzellada ràpida i
lliure, gairebé equiparable a la soltesa dels impressionistes que van ser posteriors. És un estil diferent del presentat en les seves versions
anteriors que en comparació, resulten pintures més monumentals i menys humanes, amb un marcat interès per l'escultura, pel cos, mentre que
en aquesta Danae del Prat el que interessa són les sensacions. Per això podem considerar aquesta obra, dins del renaixement, d'estil
manierista, en escapar d'unes certes maneres clàssiques i apostar per l'expressivitat.
A més, Tiziano és capaç de recrear una envolupant atmosfera que contrasta amb tot un joc de textures en el qual el color predomina sobre la
línia. Es tracten de colors càlids i saturats que es combinen adequadament amb una llum natural.
Temàtica:
Danae era una bella princesa que havia estat tancada en una alta torre pel seu pare Acrisio perquè no conegués home perquè un oracle predeia
la seva mort a les mans del seu propi net. No obstant això, Zeus volia intimar amb ella i per a ell màxim déu de l'Olimp i els seus desitjos no
hi havia res impossible.
Est, com era un déu, cada vegada que tenia una trobada amb alguna humana s'havia de transformar en un animal o objecte per a passar
desapercebut i no destellar. Aquesta vegada, segons Ovidio en Metamorfosi, Zeus va arribar a transformar-se en pluja d'or i d'aquesta manera
va aconseguir arribar a l'alt de la torre i distreure a la criada que cuidava a la princesa. Així, fruit d'aquella trobada naixeria l'heroi Perseo, qui
posteriorment venceria a Medussa i més tard mataria al seu avi Acrisio, tal com deia l'oracle, encara que no fos intencionadament. Seria
durant una prova de llançament de disc, en el qual un infortuito cop de vent va desviar el llançament de Perseo i el disc va acabar caient sobre
el cap del seu avi.
 APUNTES CLASE
ART GÒTIC:
Arquitectura: Vol apropar el cel i la terra. 3 cossos (3 verticals i 3 horitzontals)
- Ús de arcbotants i de contraforts.
- Paret amb vitralls.
- L’ús de la llum amb una funció religiosa i estètica.
- La catedral com l’edifici + significatiu i també: Llotges, ajuntaments, etc…
- Elements ornamentals: Pinacles (1), gablet (2), laberintus, etc…
1: 2:

Escultura:
- Maredéu més humanitzades que les romàniques.
- Relació entre las imatges (mirades)
- Prototip de dona: Blanca, rossa, dolça,...
- Ús d’elements clàssics: corva praxiteliana, contrappostos, “draps mullats”

Retaule gòtic:
Distribució de diferents imatges per carrers:
- El carrer central (+ ampla) és el més important. Aquí trobem, perspectiva jeràrquica.
- A la part inferior trobem el “banc”, amb una distribució d’imatges diferents.
- Estructura d’arquitectura gòtica en metal daurat.
- Les imatges superiors es diuen ÀTIC.
- L’estructura es tanca amb un guardapols per protegir la composició.

Vocabulari: Arc d’ogiva/ Contrafort, murs de càrrega /volta de creueria/ arcbotant, distribueix l pes/ Pinacles(agulles de pedra) /
cimbori (torre octogonal)/ Gablet (Decoració amb pedra) / Rosassa (vitrall esferic)/ Absis/ Girola (passadís darrere de l’absis)/ Cripta/
Absis: la forma circular que tanca una nau/ absidiol (Absis petits)

L'ART DEL RENAIXEMENT:

Retorn de la manera de fer de l’art grec i romà, de l’art antic clàssic. A partir del s.XV a Itàlia.
PRECEDENTS: La pintura del TRECENTO. : La pintura de Giotto: 1226-1337
- Naturalisme
- Color
- Captació de l’espai
Donació del mantell 1297
- Naturalisme
- figura principal al mig
- Color
- Captació de l’espai

CAPELLA SCROVEGNI a Pàdua: Transició del gòtic al renaixement. Encarrec de la familia Scrovegni. Un judici Final
(apocalipsi), que servirà de versió 0 a Miguel Àngel per la Capella Sixtina.

QUÈ VOL DIR “RENAIXEMENT”?

- El Renaixement sorgeix a Florència al segle XV, en un període de prosperitat econòmica i de grans mecenes (ex. família dels
Medici). Ben aviat es va expandir per les ciutats italianes: Venècia, Milà, Màntua, Urbino,... i sobretot Roma.
- “Renaixement“ va ser l’orgullosa autodenominació que els teòrics i artistes adoptaren en impulsar el que pretenien que fos un
“re-naixement” dels ideals estètics del món grecoromà.
CARACTERÍSTIQUES DEFINITÒRIES DE L’ART RENAIXENTISTA:
- Descobriment i l’aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva lineal.
- La consideració de l’art antic (Grècia i Roma) com a model de bellesa.
- L’actitud antropocèntrica: l’home és la mesura de totes les coses.
- Consideració de la naturalesa com a model a partir del qual elaborar models de bellesa.
Imitació de la natura i retorn a l’antiguitat clàssica.
Imitació científica de la naturalesa, cercant la profunditat, l’expressivitat i el moviment.
Temàtica:
- Religiosa (en esglésies i capelles) però carregada d’humanisme i sentit classicista. Apareixen nous temes com…
- Històrics: esdeveniments heroics (pintures commemoratives, paisatge).
- Mitologia (al·legories que volen destacar valors humans, plasmació de les idees neoplatóniques)
- Retrats (persones soles, en grup, o bé apareixen els donants), el primer el retrat de perfil, després de front. Desapareix el límit
entre sagrat i profà.
Tècniques:
- Fresc de grans dimensions.
- Tremp sobre pla i li (d’influència flamenca).
ANDREA DEL VERROCCHIO (1435-1488)

16/01/23
Miquel Àngel: Escultor. Cinquecento. Li obliguen a fer pintura i arquitectura al vaticà. Terribilitat: Eufrerismat. “Nom finito” Les
escultures estan lligades al bloc de marbre.
Frontal: Judici final (st. Joan de Paturos: L’apocalipsis)
Volta: Escenes de l’antic testament
Connectors: Profetes: Masculins (tradició jueva) Sibiles/pites (tradició greco-romana)

ARQUITECTURA RENAIXEMENT:
- Recuperació dels elements arquitectònics (ordres, entaulaments, classificació segons el nombre de columnes, tipus de
planta,...) de Grècia/ Roma.
- Voltta de VAHIO: 4 punts de suporti pon central en forma esfèrica.
- S’imitaran elements decoratius clàssics..
Religioses (esglèsies, basiliques…)
- Construccions civils (palaus, ajuntament, drassanes) que seguiran els principis: Harminia, bellesa ideal, relació amb l’entorn i
equilibri.
- Utilitzaran el coneixement de la prespectiva lineal de Brunalleschi per crear espais construits a partir de la repetció d’una
unitat arquitectònica.
- Bicromatisme
- Pedra de color gris (pietra serena)
- Arc de triomf
- Volta de vahio
- Cassetons (=PANTEON)
- Planta rectangular
- Columna que separa diferents unitats arquitectóniques
- Unitats que es repeteixen i creen perspectives.
- Palaus (residència dels graus senyors- nobles,comerciants, econoclàstic)
- Trobem:
- Tres pisos molt ben marcats per cornises
- Planta baixa: Pati, espais de comerç, magatzem…
- 1r pis: és la planta noble: Menjador, saló, dormitoris.
- 2n pis: Espai pels servents.
- Es crea una unitat arquitectónica que es repeteix
- La part cultural de l’edifici és la més important. Trobem la porta d’accés, balconada
- De vegades , cadascuna de les plantes del palau té pedres amb diferets rugositats.

ART BARROC:
Edat moderna s.XVII-XVIII
Etapa de crisis econòmica (inflació), decadència de la monarquia bancarrota hispànica (Felip III, Felip IV, Carles I)
Peste des del 1348-1815.
Creació intel·lectual molt important; ciència, tècnica, “segle d’or de la literatura”
Característiques generals:
- Artísticament: gran complexitat.
- Estil sorgit a Itàlia al s.XVII i estès per Europa fins al s. XVIII.
- Gran diversitat de llenguatges i solucions artístiques.
- Manifestació dels 3 poders establerts: Església, monarquia i burguesia.
- 2 tipus de manifestacions: les promolgudes per l’Església i la reialesa, i les promolgudes per la burguesia protestant. L’artista
transmet els seus missatges.
- Important el context de cada obra.
- Art total, que globalitza totes les manifestacions artístiques: arquitectura, escultura, pintura, arts aplicades,... L’arquitectura
aglutina totes aquestes arts.
- Podem distinguir, en funció del territori, diferents escoles:
- Barroc italià: Bernini, borromini
- Barroc espanyol: Velàzquez
- Barroc francés: Jardins de Versalles (Le Notre: Disseny geomètric del Jardí)

L’ARQUITECTURA BARROCA
- Bernini: Pintor, escultor d’èxit, arquitecte.

EL NEOCLASSICISME
“Nou” classicisme- Grècia i Roma.
s.XVIII despotisme il·lustrat. Intel·lectuals de diferentes àmbits que volien aforir:
1. Felicitat de les persones.
2. Benestat econòmic.
3. Modernitzar les estructures de l’estat
- Divisió de poders (Legislatiu, exectutiu, judicial)
- + Participació política.
1789 Revolució Francesa
Fins al 1815 Congrés de Viena:
La Revolució francesa s’extèn per tota Europa.
*Descoberta de Pomepia ia Herculà.
- Excavacions i retorn del món clàssic.
Historiador molt important: Johann Joachim Winckelmann (1717/1768). Va anar a pompeia i va estudiar els jaciments i pensava
que tot era en blanc (incorrecte). Fa una interpretació de l’art clàssic com a model d’ordre (matemàtic) i serenor.

CARACTERÍSTIQUES NEOCLASSICISME.
Winckelman exercí gran influència en els escultors de la segona meitat del XVIII.
- Dóna tot el protagonisme a la línea pura, de contorns ben delimitats.
- Conjunts serens i sobris en composició, fugint de les sinuositats barroques. Predomina l’equilibri i la proporcionalitat.
Harmonia.
- El material més utilitzat és el marbre blanc.
- Als relleus, les figures se situen en un primer pla, renunciant-se als fons de caràcter pictòric.
- Els temes més representats són les al.legories, els retrats, els mitològics i monuments públic i funeraris.
- Les escultures es conceben amb independència total del marc arquitectònic, fins i tot les destinades a monuments públics.
- La base és la imitació de models de l’antiguitat, copiant-los més que inspirant-se en ells.
- A demés de la monarquia, l’alta noblesa i l’Església, la burguesia serà un nou client d’aquest art, i preferirà temes més
prosaics.
- Els dos principals escultors són: Bertel Thorvaldsen i Antonio Canova.
ESCULTURA NEOCLÀSSICA:
L'escultura neoclàssica, de la qual Roma en va ser el focus principal, va evolucionar progressivament del dinamisme del Barroc a
l'equilibri de l'estètica clàssica. Alguns dels seus trets definitoris són:
○ Retorn als cànons de l'escultura clàssica: escultura basada en l'equilibri, harmonia.
○ Es prenen com a referència sense reinterpretar-los (molts es copien) ja que consideren que la seva perfecció no es
pot superar.
○ Formalment destaca el predomini de la línia per definir el contorn de les figures.
○ Temàtica: la figura humana com a eix central dins de temàtica variada.Temes mitològics, al·legories...Pel que fa
temes religiosos es representen des de la idealització.
○ Materials: principalment marbre o bronze. Aquest tipus de materials aporta a l'obra certa fredor formal.
○ Gèneres representats: retrats, monuments públics i monuments funeraris.
○ L'escultura neoclàssica a part d'anar destinada a la monarquia,noblesa i església esdevé l'art de la burgesia.
PINTURA NEOCLÀSSICA:
- Inspiració en el món clàssic ( ordre, equilibri...)
- Ús de la perspectiva lineal ( personatges en un pla únic)
- Predomini del dibuix per sobre el color.
- Cromatisme pur, amb jocs de llum freds
- Temàtica relacionada amb el món clàssic ( figures nues, herois...). Tanmateix sorgeixen temes històrics relacionats amb la
llibertat, sentiments...degut al moment històric en el que es desenvolupa.

La pintura és l’art visual preferit dels romàntics, perquè hi troben el vehicle més adequat per manifestar els seus sentiments personals i
la seva projecció en la visió de la naturalesa.
La importància que concedien a la representació de la naturalesa provocà un gran desenvolupament del tema del paisatge, on el pintor
projecta el seu interior. El paisatge romàntic és l'exteriorització del jo de l'artista amb la intenció de comunicar una emoció o
sentiment a l'espectador.

Es prefereix donar prioritat del color i els seus valors de sensibilitats i emoció que a la línea i al dibuix amb els seus valors racionals.
S’utilitzen moltes altres tècniques pictòriques, com l’aquarel·la, el gravat, l’aguafort i la litografia.
Temes de revolucions polítiques, o desastres, esdeveniments del moment. També temes del passat, sobretot els ambientats en l’Edat
Mitjana, època molt valorada pels romàntics en general. Els temes exòtics, fantàstics, religiosos… són també molt freqüents.
Composicions dinàmiques, plenes de moviment, de gran format, amb figures en posicions convulses i llums vibrants, que junt amb el
color fan desaparèixer les formes escultòriques pròpies del neoclàssic.

Característiques de l’impressionisme:
a) Teoria dels colors: de Newton sobre la descomposició dels colors, i de Chevreuil (colors primaris i complementaris).
L’associació de dos colors primaris dona com a resultat el complementari del tercer color primari. La fusió no es fa al pinzell
sinó a la retina de l’espectador, que confon tocs pròxims de colors primaris. La “llei dels contrastos simultanis” de Chevreuil,
els colors difonen una orla del cromatisme complementari.
b) Plasmació de la llum: Els objectes només es veuen en la mesura que la llum hi incideix. Al revés de Newton, el pintor
recompon els colors per crear sensació lluminosa.
c) Aparences successives: Pintaren repetidament el mateix tema, canviant els matisos d’il·luminació cromàtica, intensitat solar,
boira,...
d) Coloració de les ombres: aquestes deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits amb tonalitats complementàries.
Desapareix el clarobscur i el dibuix, o queda diluït entre el color.
e) Pinzellada solta: feta de taca pastosa i gruixuda, sense retocar-la, per traduir les vibracions atmosfèriques més fidelment.
f) Sortida a l’aire lliure: van fugir dels tallers i es traslladen al camp.

NIT ESTELADA:
Característiques:
- Visió subjetiva (no és realista)
- Escena de nitr: Lluna, estels
- Colors freds (blau) + càlids (taronges i grocs als estels)
- Colors llampants i vibrants
- Pincelada ràpida cargada de pigment.
- Composició ⅔ parts són cel ⅓ es tema (xiprés, poble, esglèssia…)

MOVIMENTS:
- Aire/l’atmosfera
- Llum dels estels i la lluna
- Els xiprers estàn en moviment
Elements estàtics:
- Poble + església (semblant a la dels països baixos
RESUMEN EXAMEN NEOCLASICISME I ROMANTICISME
PINTURA ROCOCÓ:
● Cromatisme: colors clars i pàlids ( gris, el verd poma, blau cel...)
● Temàtica: representació de la dona com a ésser dolç i tendre, nus femenins, mitologia romàntica, escenes d'amor terrenal,
representacions de festes en societat... En general, temàtica relacionada amb la recerca del plaer. És Watteau qui trenca amb
l'academicisme i treballa temàtica relacionada amb temes galants o escenes relacionades amb actors de teatre.
● Pintura frívola, de temàtica intranscendent, sensual i eròtica amb la funció de decorar els salons dels hôtels.
● Es treballen amb noves tècniques com el pastel o l'aquarel·la tot i que en general rep una gran influència de Rubens i es
caracteritza per ser una pintura colorista i de pinzellada ràpida alhora que detallista.

ARQUITECTURA NEOCLASSICISME:
● Retorn a les estructures arquitectòniques clàssiques ( gregues bàsicament).
● Retorn a estructures arquitectòniques romanes tals com els arcs de triomf i columnes commemoratives.
● Arquitectura academicista ( estudien tractats clàssics com Palladio)
● Simplificació de la decoració. Les columnes substitueixen els pilars. Els murs eviten decoracions innecessàries passant a ser
llisos o estucats.
● Edificacions públiques: biblioteques, mercats, places: desaparició gairebé de l'arquitectura religiosa.
● A França destaquen autors com: Vignon i Soufflot o Boullée i Ledoux ( amb projectes més utòpics).

ESCULTURA:
● Retorn als cànons de l'escultura clàssica: escultura basada en l'equilibri, harmonia.
● Es prenen com a referència sense reinterpretar-los (molts es copien) ja que consideren que la seva perfecció no es pot superar.
● Formalment destaca el predomini de la línia per definir el contorn de les figures.
● Temàtica: la figura humana com a eix central dins de temàtica variada.Temes mitològics, al·legories...Pel que fa temes
religiosos es representen des de la idealització.
● Materials: principalment marbre o bronze. Aquest tipus de materials aporta a l'obra certa fredor formal.
● Gèneres representats: retrats, monuments públics i monuments funeraris.
● L'escultura neoclàssica a part d'anar destinada a la monarquia,noblesa i l'església esdevé l'art de la burgesia.

PINTURA:
● Inspiració en el món clàssic ( ordre, equilibri...)
● Ús de la perspectiva lineal ( personatges en un pla únic)
● Predomini del dibuix per sobre el color.
● Cromatisme pur, amb jocs de llum freds
● Temàtica relacionada amb el món clàssic ( figures nues, herois...). Tanmateix sorgeixen temes històrics relacionats amb la
llibertat, sentiments...degut al moment històric en el que es desenvolupa.

PINTURA ROMANTICISME:
● Oposició a l'estètica neoclàssica, es basa en la diversitat formal.
● Predomini del color sobre la línia
● Ús de la tècnica del clarobscur
● Pinzellades soltes, pastoses, ràpides...
● Composicions dramàtiques, línies compositives diagonals
● Utilització de l'escorç en les figures representades
● Temàtica contemporània:
○ temes històrics, temes marcats per l'exotisme, la natura agitada, compresa des de una visió sensible ( tempestes,
crepuscles...)
○ l'historicisme relacionat amb la recerca de les arrels nacionals, l'exaltació de la llibertat individual i nacional (
revolucions burgeses), exaltació de l'individu, de les tradicions nacionals...

PINTURA REALISME:
● Es deixen enrere temes medievals, clàssics i orientals.
● Recerca de la representació de la realitat objectiva. Negació de la idealització de la realitat.
● Cerca de la realitat propera i quotidiana. Es representa la realitat de les classes socials populars ( sorgides a la Revolució
Industrial) amb les seves misèries.
● Rebuig a la retòrica romàntica i a la idealització neoclàssica.
● Temàtica lliure segons la realitat observada per l'artista. Tot i això, destaca per estar centrada en aspectes quotidians alhora
que relacionats amb la duresa colpidora de la realitat de les classes populars humils sorgides de la Revolució Industrial.
PINTURA IMPRESSIONISME:
Aquest corrent pictòric, basat en la captació de la llum a partir de pinzellades soltes i tonalitats cromàtiques es caracteritzà entre
d'altres aspectes per:
● Tractament del color: La tècnica dels pintors impressionistes es centrà en la teoria dels colors de Chevreul. La teoria
afirmava que existien tres colors primaris ( groc, vermell i blau) i tres complementaris ( verd, violeta i ataronjat). Així doncs
els colors existeixen per la relació dels colors més propers combinant-se primaris i complementaris. Per aquesta raó, els
pintors impressionistes treballaven amb taques de color soltes i sense línies de contorn. A tota aquesta teoria també va ajudar
el fet que els avenços químics van possibilitar la utilització de la pintura a l'oli en tubs de plom fet que permetia que els
artistes treballessin a l'aire lliure al camp, el conegut au plein air. Aquest tipus de pintura a l'aire lliure té els seus antecedents
a l'escola de Barbizon que pintaven directament la realitat sense passar per l'estudi.
● Tractament de la llum: Com ja hem vist, l'impressionisme basà el seu estil en l'intent de captar la llum per mitjà de tocs
cromàtics solts i tractant de captar l'atmosfera del moment determinat ( fugaç). Així, els pintors plasmen els colors tal com
els veuen en aquell precís moment segons la incidència de la llum ( que és determinant) relacionant llum-temps-espai.
L'impressionisme doncs, no va innovar tant en temàtica, ja que es segueixen tractant paisatges, si no pel fet d'intentar captar
la incidència de la llum de l'instant que s'està pintant. Una conseqüència d'aquest fet, fou que es pintaren sèries d'un mateix
paisatge però a diferents hores del dia, diferents èpoques de l'any i amb diferents tonalitats segons la incidència de la llum, és
a dir, aparences successives.
● Tractament de la pinzellada: Els pintors impressionistes treballaren les seves obres a partir de pinzellades lliures i soltes fet
que generà una pintura amb un efecte d'esbossat, inacabada. D'aquesta manera, creaven taques soltes de colors purs agrupats
i sense línies de contorn. Com a conseqúèencia, quan volien representar ombres no utilitzaven el color negre ni línies de
contorn si no colors complementaris. Aquesta corrent pictòrica no utilitzà l'efecte del clarobscur i per contra es decantà per la
coloració de les ombres dels objectes, es reduïen els espais acolorits amb llums grogues, violades... Aquesta tècnica utilitzada
va definir perspectives que no es regien per la geometria si no pe dissociacions cromàtiques així com formes i volums
suggerits més que no pas dibuixats.

PINTURA POSTIMPRESSIONISME:
Relacionats amb els pintors impressionistes trobem un seguit d'autors que van interpretar la teoria de colors amb un punt de vista
diferent. Aquests, l'aplicaren amb punts petits de colors primaris amb els complementaris que es superposaven tot estudiant el color i
la composició. El seu treball finalment fou menys espontani que la dels impressionistes.
El postimpressionisme es centrà en la recerca d'una nova llibertat plàstica que cada autor adaptà al seu propi estil. En general però
totes les tendències del moment van assentar les bases de les avantguardes del segle XX:
○ Es recupera el dibuix i el color negre per definir les ombres i les figures.
○ Es treballa en esbós previ per aprofundir en les tècniques.
○ Ús de colors plans tot creant superfícies uniformes. Influència del ukiyo-3, art primitiu i clàssic occidental.
Paul Cézanne:
● Cézanne, va experimentar amb la geometrització de les formes, personatges, paisatges...És per aquest fet, que se'l considera
precedent del cubisme.
● Pinzellada ample, colors pur.
● Recerca de formes perennes en la natura.
Van Gogh:
● L'autor destaca per obres realitzades amb un gran sentiment ja fossin paisatges, interiors o natures mortes. En les seves obres
hi plasmà el neguit que sempre l'acompanyà.
● Pinzellades espesses.
● Ús de colors purs.
● Influencià al posterior expressionisme.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL DEL ROMANTICISME

L'art de la segona meitat del segle XIX té com a centre artístic París, la qual destacarà per les diferents tendències pictòriques. Tot i
que Roma continua sent un punt de referència artístic, passa a ser un centre marcat per l'academicisme i poc a poc va perdent
importància.
Tot i això veurem que al llarg del segle XIX són diverses les capitals europees les que aniran destaquen en el camp artístic: Londres,
Milà, Berlín, Barcelona... Al llarg de la segona meitat de segle veurem com cronològicament van sorgint diversos moviments que
seran l'avantsala de les posteriors avantguardes del segle XX.
Així doncs en arquitectura sorgeixen:
- El Neoclassicisme, vist en el capítol anterior
- El corrent historicista relacionat amb el romanticisme
- L’'arquitectura del ferro
- L'eclecticisme
- L'Escola de Chicago
- L'arquitectura modernista.
Pel que fa la pintura i destacant com a focus artístic la capital parisenca s'hi desenvolupen diverses tendències pictòriques tals com:
- El Neoclassicisme i Romanticisme
- El Realisme
- Impressionisme
- Neoimpressionisme i Postimpressionisme
- Altres: Simbolisme, natzarens...
En escultura, pràcticament els corrents són els mateixos que a la pintura. La dificultat sorgeix amb el impressionisme que es
fonamenta el color. El principal representant d’aquest corrent en escultura és Rodin que canvia la vibració del color per la vibració de
la llum en la superfície i textures de l’escultura. Això ho aconsegueix per mitjà d’un modelat ràpid que deixa presents en la superfície
les ditades de les mans. Aquesta immediatesa en l’execució és parella a la pinzellada ràpida dels pintors. Per això Rodin deixa les
superfícies sense polir.
Geogràficament, els corrents que ens ocupen es troben concentrats en dos centres bàsics a destacar: Roma i París principalment. Roma
destacà més al llarg del període del Neoclassicisme així com Paris va ser un punt de referència del moviment romàntic.
La cronologia dels dos corrents és poc clara i es confon ja que el Romanticisme del segle XIX és una evolució del Neoclassicisme.
Cronològicament podem relacionar el Neoclassicisme amb la fi del Rococó però a Anglaterra s'inicien els primers indicis
arquitectònics neoclàssics ja als inicis del segle XVIII.
El període que comprèn doncs els moviments artístics que ens ocupen, podem ubicar-los en un moment històric marcat per grans
canvis en diversos àmbits. Així doncs alguns dels fets que marquen els últims anys del segle XVIII- segle XIX i defineixen aquests
corrents són:
- Canvis en l'evolució poblacional:
- Creixement demogràfic, concretament a les zones urbanes.
- Baixa la mortalitat com a conseqüència de les millores en el camp de la medicina, higiene, millora de la producció
alimentària...
- Transformació de la ciutat ( urbanisme)
- Sorgiment d'una societat industrial ( això comporta el sorgiment de moviments revolucionaris:socialisme,
anarquisme...)
- Sorgiment de noves formes de transport, energies, mitjans de comunicació...
- Ruptura amb l'antic règim ( absolutista i monàrquic) - sorgiment democràcia parlamentària:
- Moment històric marcat per grans revolucions tals com:
- La Revolució Francesa (1789): Triomf de la burgesia, revolucions burgeses de 1820 i 1830, la revolució
obrera de París de 1848...
- La Revolució Industrial: aparició de noves classes socials (burgesia industrial i el proletariat), sorgiment
del capitalisme…
- Sorgiment d'una nova consciència nacional, nacionalismes ( creació de nous estat, independència de possessions
espanyoles...)
- Consolidació de la classe burgesa i del procés de la industrialització.
- Secularització de la societat
- Pensament il·lustrat basat en la raó
La segona meitat del segle XIX es caracteritza per iniciar la ruptura amb l'art tal com s'havia entès fins el moment. Òbviament,
aquesta nota visió artística bé donada pel context històric i cultura en la que es desenvolupa. Ja em vist en el capítol anterior que
alguns dels esdeveniments més destacables. En aquesta segona meitat el context es caracteritza per:

Consolidació Revolució industrial:

- Aparició nous materials i fonts d'energia.
- Migració del cap a la ciutat- algunes ciutats dupliquen la població.
- Urbanísticament això comporta una nova visió de la ciutat.
- Millores dels mitjans de comunicació i tecnologia ( ferrocarril, tren, vaixell de vapor, telègrafs, fotografia, formes
d'impressió, cinema -1894...)
- Expansió del periodisme i la propaganda comercial.
Políticament:
- Caiguda de l’Antic Règim
- Consolidació de les monarquies parlamentàries, repúbliques…
- Moviments obrers, agitació social • Sorgiment de noves ideologies i moviments: comunisme, anarquisme, moviments
nacionalistes…
- Unificació d'Itàlia (1861)
- Reordenament d'Alemanya (1871)
- Irrupció de la Tercera República a França
- Consolidació dels Estats Units
- Proclamació de la Primer República Espanyola i Restauració de la monarquia.
- Colonialisme:influència món occidental/resta de cultures
Socialment:
- Aparició i consolidació del proletariat.
- S'afiança el paper de la burgesia que s'havia enriquit durant la Revolució Industrial.
- Societat industrialitzada
- Creixement demogràfic i urbà.