ACTIVITATS EDIFICIS PÚBLICS DEDICATS AL LLEURE

1. Fes un esquema del tema.

2. Relaciona els mots de la columna de l'esquerra (que fan referència a les parts
d'un teatre) amb la definició que els correspon:
orchestra lloc destinat als espectadors
cavea espai semicircular al peu de les grades
proscaenium vestidors
postscaenium escenari pròpiament dit
subscaenium decorat permanent
frons scaenae soterrani per guardar-hi la maquinaria

3. Digues quines de les afirmacions següents són certes i quines són falses:
a. El teló dels romans baixava quan començava la representació i pujava en acabar-se.
b. Els teatres eren edificis descoberts que no podien cobrir-se si feia mal temps.
c. El teatre de Marcel tenia una capacitat per a uns 10000 espectadors.
d. Fins al segle I dC Roma no tingué un teatre permanent.
e. Els actors, tret de les representacions de mim, no portaven mascara.
f. Els actors eren ben considerats socialment.

4. Després d'haver-hi reflexionat, anota les semblances i les diferències entre les
representacions teatrals actuals i les de l’època clàssica. (Pots fer-ho seguint
aquestes indicacions: preu de l'entrada; temps que dura la representació;
característiques de l'edifici; obres que s'hi representen; capacitat dels teatres; qui
selecciona les obres que s'hi representen, etc.).

5. Llegeix el text que tens a continuació, on Lluci Emili Patern, ciutadà romà nascut
l'any 79 dC a Aeso (l’actual Isona, al Pallars Jussà), tot desitjant veure la
grandiositat de Roma, comença un itinerari fins a la capital de l’Imperi. Una de les
ciutats on passa uns dies és Tàrraco i aprofita l'estada per visitar les termes.
Després d'haver-lo llegit, fes les activitats proposades més avall.

Després de pagar vaig passar als vestidors, la roba es deixava en una de les obertures que
a tal efecte hi havia a les parets. Un cop despullat vaig prendre una gerra i un petit setrill amb oli i
em vaig encaminar cap al caldarium.
El caldarium era la zona més calenta de les termes, en aquest cas tenia forma rodona amb
una bona cúpula, per l’extrem de la qual entrava un raig de llum. La sala estava plena de vapor que
feia difícil la visió i adhuc la respiració. Al bell mig de la sala hi havia una petita piscina amb aigua
molt calenta. Aquest bany de vapor difícilment suportable per llarga estona feia suar molt i obria els
porus de la pell.
L'elevada temperatura s'obtenia en raó que en el subsòl estaven ubicats els focs que
escalfaven les calderes d'aigua que, en bullir, desprenien calor. El vapor calent circulava per dins
de les parets, ja que els maons estaven foradats a l’igual que el terra (hypocaustum) aixecat
damunt de petites biguetes. Així doncs, la sala s'escalfava per tot arreu i les emanacions de vapor
s'escampaven per l’interior. Amb la meva gerra vaig prendre aigua calenta amb la qual em vaig
remullar llargament. A la sala hi havia una dotzena d'homes que, a l’igual que jo, estaven prenent la
primera fase del bany. Un d'ells em va comentar, amb un somriure als llavis, que, malauradament,
el reglament d'aquestes termes prohibia el bany conjunt d'homes i de dones; per a les dones es
reservaven els matins i per als homes les tardes.
 Després de suar una bona estona, vaig passar a la sala contigua, el tepidarium; aquesta
sala, en raó de la seva proximitat al caldarium, estava tèbia igual com l’aigua. Era el lloc idoni per
aplicar l’oli damunt la pell (els romans desconeixien el sabó) que a base de successives
esbandides a la piscina de la sala o bé a raig, amb la gerra, anava marxant. El moment final del
procés era el bany fred, que es prenia en la sala contigua: el frigidarium. Amb els porus ben oberts
i després de passar una bona estona de calor, una immersió en aigua freda anava molt bé i els
efectes de relaxació eren molt estimulants.
Entre bany i bany vaig conversar llargament amb joves de la ciutat que em van explicar algunes de
les excel·lències de les festes que s'apropaven. Amb ells, vaig sortir al jardí de les termes a jeure
una estona a l’ombra i a continuar la conversa començada. Ací hi havia bastant de gent, joves que
practicaven exercicis gimnàstics, mercaders que continuaven les transaccions iniciades al matí al
mercat... Les termes disposaven d'una bona biblioteca i alguns ciutadans preferien la lectura dels
autors contemporanis o clàssics als plaers de la conversa.
[...]
Abans, però, d'abandonar les termes, vaig visitar el servei de barberia i vaig demanar una
bona afaitada.
F. XAVIER HERNANDEZ: Lluci Emili Patern, legionari i ciutadà romà

a. Resumeix l'itinerari que segueix Lluci Emili a les termes de Tàrraco.

b. Era gratuïta l'entrada a les termes?
c. Podien banyar-se plegats, els homes i les dones?
d. Coneixien el sabó, els romans?
e. Entre bany i bany, en Lluci conversa amb alguns joves de la ciutat. De què parlen?
f. Quines alternatives oferien les termes, a més dels banys?

6. Els romans i les romanes no es rentaven pas tot el cos cada dia i, quan anaven a
les termes, a vegades era difícil quedar nets del tot. Llegeix aquest epigrama de
Marcial, en què, irònicament, l'autor fa referència a la pudor que feia la Tais al seu
pas per les termes, i després fes les activitats que et proposem a continuació.

La Tais fa més pudor que la gerra d'un bataner garrepa1 (1),

acabada de trencar, per vella, al bell mig del carrer,
més que el boc acabat d'aparellar-se, que la gola d'un lleó,
que la pell arrencada a un gos de més enllà del Tíber,
que un pollet, quan, en un ou nial, acaba podrint-se,
més que l’àmfora viciada pel gàrum2 (2) passat.
A fi de canviar, falsa, aquesta ferum per una olor ben distinta,
sempre que va als banys, després de treure's el vestit,
es posa verda de psilotre3 (3) o s'amaga sota una capa de creta4 (4),
o s'unta tres o quatre cops amb fava greixosa.
Quan, després de mil enganys, creu estar protegida,
quan s'ha fet de tot, la Tais fa pudor de Tais.

a. Pel que fa a la higiene corporal, creus que la societat ha canviat des de l’època
romana?
b. Compara els hàbits higiènics dels romans amb els actuals.

1
Per tal d'adobar les pells i els cuiros, els bataners feien servir elements naturals d'origen orgànic on
predominava l’orina de vaca, combinada amb altres dejeccions d'animals, aigües fecals, fems, etc.
2
Salsa de sabor molt forta preparada deixant macerar amb diversos líquids les vísceres d'alguns peixos.
3
El psilotre era una mena de crema depilatòria.
4
La creta (guix diluït en vinagre) es feia servir com a maquillatge.
7. Indica el concepte que, en cada sèrie, difereix dels altres dient-ne la raó.
a. apodyterium, unctorium, orchestra, palaestra:
b. auriga, histriones, gladiatores, aulaeum:
c. spina, vomitoria, scalae, baltei:
d. carceres, scaena, spina, metae:
e. frigidarium, laconicum, tepidarium, proscaenium:

8. Cerca a internet on pots trobar les principals restes dels edificis estudiats al tema
segons aquesta graella:

Catalunya Espanya Imperi Romà

amfiteatre

circ

teatre

termes

9. Relaciona el nom de les parts de les termes de la columna de l'esquerra amb la

seva traducció de la columna de la dreta:
a. labrum 1. banys públics
b. laconicum 2. sala per desvestir-se
c. natatio 3. conductes d'aire calent entre les parets
d. tubuli 4. pica d'aigua fresca
e. apodyterium 5. cúpula
f. calidarium 6. paviment de damunt I'hipocaust
g. frigidarium 7. cambra subterrània de calefacció
h. suspensurae 8. sala de banys calents
i. hypocaustum 9. cambra temperada
j. tepidarium 10. cambra de banys freds
k. forica 11. sala de massatges
l. praefurnium 12. latrines públiques
m. unctorium 13. boca del forn
n. thermae 14. piscina d'aigua freda
o. camera 15. bany de vapor
10. Aquí tens un plànol del més famós amfiteatre de l’Imperi Romà. Relaciona
cadascuna de les seves parts amb la seva definició i amb el número del plànol que
li correspongui.

definició nom llatí número

graderia de fileres de seients, dividida en sectors, on se
situava el públic.
construccions subterrànies que formaven part de la zona de
serveis.
parapet de separació entre la pista i la graderia.
escales radials que separen la graderia en sectors verticals.
accessos que permeten l’entrada a la graderia.
pista central ovalada on es feien els espectacles.

11. Ara completa aquesta graella sobre les parts d’un circ.

definició nom llatí número

podium
cavea
spina
meta
carceres
arena
12. Assenyala en aquest plànol d’un teatre romà els següents elements
arquitectònics.
frons scaenae, orchestra, proscaenium, vomitoria, maeniana, postscaenium, cuneus,
scaena, cavea, balteum.

13. En comparar la Roma antiga amb la nostra societat actual, creus que ha variat la
relació del poder polític amb els espectacles de masses? Tant si la resposta és
afirmativa com si és negativa, aporta raonaments, proves i exemples que recolzin
els teus arguments.