1.

Apollodor, Biblioteca, I 3, 3: HEFEST, FILL DHERA

, 1
. 3 2
4 , .
5 5 6 .

PETER PAUL RUBENS, La Via Lctea

1

: amb valor adverbial: tamb.

: concerta amb (sc. ) i, alhora, regeix el sintagma en datiu.

: part. aor. pass. de lligar.

: amb (sc. ); i amb doble rgim, acusatiu i datiu.

(), ().

: acusatiu de relaci.

++++++++++
Sobre els episodis alludits en el text, veg. Ilada I 571 ss. i XV 18 ss.

2. Apollodor, Biblioteca I 3, 6: NAIXEMENT DATENA

1, 2 ,
3, 4 5
, 6 . 7
8 , 9 10
, ,
, .

: Metis (Prudncia), Ocenida (filla dOcan i Tetis), primera esposa de

Zeus.
2
: substantivaci de linfinitiu (, aor. de ): amb la
intenci de no...
3
, part. aor. sigm. de , anticipar-se: havent-se anticipat, la devora.
sc. abans no es produeixi linfantament.
4
Probablement calgui corregir el text (es tractaria dun tpic error de copista):
, Gea (la Terra) deia que...; regeix loraci dinf. futur, el subjecte de la
qual, sobreents, s Metis.
5
... ... ...: desprs de la... noia... que estava a punt de...
6
: lantecedent s .
7
: ac. de relaci: en relaci a aix, per aquest motiu.
8
: aor. atem. de (in-stare).
9
... ... ... : gen. abs.
10
= .
Atenci al verbs segents, que cal no confondre:
1. , , , : esdevenir, nixer.
2. (), , : engendrar (el pare); per en passiva
() generar-se, nixer.
++++++++++
El riu Trit (per per a altres autors s un llac), hom el localitzava a Lbia; dell
prengu la deessa els eptets Tritnia (o Tritnida) i Tritogenia.

3. Apollodor, Biblioteca I 4, 1: FILLS DE ZEUS I LETO: ARTEMIS I APOLLO.

1
,
2, . 1
3 4, , 3
.

LETO

RTEMIS

APOLLO

ASTRIA

... : Astria... Leto...: lautor tracta successivament de les dues

germanes, filles del tit Ceos i la titnida Febe (veg. quadre genealgic).
2

: , fut. (t. ), aor. , pass. , pf. .

En la seva concisi extremada, la frase resulta mancada de verb indicatiu.

3
4

, : + gen.: complement agent en oracions passives.

: lacci dHera, naturalment, s hostil.

4. Apollodor, Biblioteca I 4, 1: APOLLO SAPODERA DE LORACLE DE DELFOS.

,
1 2 ,
3 4 5 6
7, .

: fill de, en genitiu perqu s aposici de (gen. de ). Aquest Pan, fill de

Zeus, no s el molt ms conegut Pan, du dels pastors, el pare del qual s Hermes; o b
tenim aqu una versi alternativa, menor, de la seva genealogia.
2

: dHibris ( s suprbia, insolncia); alguns editors prefereixen un

nom alternatiu, procedent duna tradici secundria: de Timbris.

3

... : genitiu absolut. Temis ( , llei natural) s una

altra titnida; possea loracle de Delfos abans que Apollo se napoders.

4

... : amb valor causal.

: participi substantivat, amb compl. dir.

: la serp Pit, un tpic drag-guardi.

: abisme, avenc: per aquesta obertura, segons la tradici, emergien de

linterior de la terra les emanacions divines que inspiraven les respostees oraculars.

5. Apollodor, Biblioteca I 4, 1: EL GEGANTESC TICI

[sc. ] 1, 2
3, , , ,
.
4 , 5 6
.
.

APOLLO, LETO I TICI, crater tic fig. roges, 470-465. Louvre

Tiziano Vecellio, Tici, 1549. Prado

, ll. Tityus, Tici.

, ll. Orchomenus, Orcomen, epnim de la ciutat Becia daquest nom.
3
, lara. En altres versions, s filla de Mnias i germana, no filla, dOrcomen.
4
, Pito, s a dir, Delfos.
5
, part. aor. pass. de : posset per..., presa de...
6
, s a dir, Apollo i rtemis, ambds arquers infallibles.
***
, ,
,
,

, ,
. (Odissea XI 576-581)
2

Ttios vaig veure tamb, de la noble Terra nissaga,

ajagut en un sl, i cobria de llarg nou vessanes;
i dos voltors, posats als seus flancs, pellicaven el fetge
enfonyant dins loment, i amb les mans no podia esquivar-los,
car va posar-les en Leto, companya de Zeus gloriosa,
quan anava a Delfos pels plans de Panopeu, on es dansa. (Trad. Carles Riba)

6. Apollodor, Biblioteca I 4, 2: MRSIAS

1 . 2,
3 ,
. 4 5
, 6 7 ,
8 6 9
, ,
.

Pietro Perugino, Apollo i Mrsias, 1500.

Jos de Ribera, Apollo escorxant Mrsias, 1637.Museo Capodimonte, Npols

, Olimp, frigi, pare de Mrsias; en algunes versions, s fill seu, i flautista.

Mrsias, habitualment s considerat un sil, s a dir, que posseeix trets de stir.
2
: flautes, en plural, perqu es tracta de la flauta doble, diaulos, inventada per
Atena.
3
... : sintagma preposicional amb inf. substantivat: perqu feia...
4
: gen. abs.; : posar-se dacord.
5
... : depn de ...; : aor. subjuntiu de .
6
, : gen. abs.
7
Per tal de posar encara ms de manifest la seva superioritat, Apollo toca la seva
citara collocada de cap per avall.
8
: crasi = .
9
(): trobar (desprs de reflexi), declarar desprs de deliberar.
1

7. Apollodor, Biblioteca I 4, 3: ORI

1 .
2 3 .
. <> 4,
5 6 7 8
9 . 10
. <>
, 11 .
12 13 ,
. 14
15, 16
17 , . , ,
18 19 , 20, 21
22 .
1

: Ori, caador gegant. Apollodor consigna dues versions diferents

sobre la seva filiaci: a) de Posid ( -), el du del mar, i Eurale (
-), la qual, segons el mitgraf Eratstenes, era filla de Minos, rei de Creta; b) de la
Terra, com gaireb tots els gegants.
2
: ac. de relaci.
3
: Ferecides de Siros (s. VI ac), autor duna obra cosmognica,
(De set amagatalls), potser la primera en prosa sobre mitologia.
4
, Side. Noms Apollodor i Ovidi esmenten aquesta figura, primera esposa
dOri; el seu nom significa magrana.
5
: braquilogia habitual [ () ]: a (la mansi) dHades (el du del
mn inferior), s a dir, a lHades (el mn inferior).
6
: amb : per haver volgut rivalitzar en...
7
: Quios, illa gran i frtil, a tocar de les costes dElia.
8
: Mrope, filla del segent.
9
: Enopi, rei de Quios, fill del du Dions i Ariadna. El seu nom
significa Bevedor de vi. No vol lliurar la filla a Ori, un motiu tpic.
10
: de , transitiu.
11
: + : lit. guiar el peu: guiar els passos, guiar, fer de pigall.
12
: part. aor. pass. de , cremar.
13
, del sol ().
14
(= ).
15
... .
16
gen. , Eos, deessa Aurora, filla dels Titans Hiperon i Tia; germana dHlios
i de Selene. Afrodita la castiga a enamorar-se contnuament (Ori, Cfal, Titonus), per
haver-se unit a Ares.
17
, Afrodita, deessa de la bellesa i de lamor; habitualment, el seu esps
s Hefest; per Ares s amant seu.

18

: 3sg. aor. pass. de : fou mort.

: llanar el disc (); depn de .
20
..., (scl. ).
21
... : , Opis, una de les donzelles procedents del
pas dels Hiperboris que portaren ofrenes a Ilitia, deessa dels parts, per tal de facilitar
el de Leto.
22
-: Hiperboris (poble de ms enll del Breas [vent del Nord]), poble
mtic, del remot Nord, que viuen en eterna felicitat.
19

N, Poussin, Ori, cec, cercant el sol, 1658,

Metropolitan Museum of Art

SELENE

SRIUS

ORI

EOS

D. Seiter, Diana davant Ori mort, 1685, Louvre

ENDIMI

HLIOS

*****

En la versi ms habitual del mite, Ori intent violar rtemis, i aquesta li envi un escorp que
el pic i li caus la mort. Tant lescorpi com el gegant foren catasteritzats (transformats en
constellacions). Hom pot veure, al cel nocturn, que Ori (sempre perseguint la Llebre, sempre
acompanyat del seu gos, Srius) es pon, encara atemorit, quan lEscorpi apareix per lhoritz
oposat. Daltra banda, Ori s una altra de les figures famoses que Odisseu contempla en el ms
enll (Odissea XI 573-6):

,
,
, .
I desprs els meus ulls Ori repararen, el monstre,
la salvatgina mateixa encalant, pel Prat de lAsfdel,
que ell havia abatut per la gran soledat de les serres
amb un maot al puny, de bronze, tostemps infrangible.
(trad. C. Riba)

8. Apollodor, Biblioteca I 7, 1: PROMETEU

CREA ELS HOMES I ELS DNA EL FOC;

ZEUS EL CASTIGA.

, . ,
1
2 .
3 4 5
.
6 ,
, 7
1

: rgim de .
: esctic, dEsctia, nom donat pels grecs a un amplssim territori, entre
els Balcans i el Cucas, part damunt del Mar Negre, habitat pels escites, poble
nmada.
3
: acus. temporal.
4
: plusqu. pass. de , amb valor resultatiu: va quedar lligat.
5
: rgim de .
6
: genitiu causal depenent de (expressa el motiu del cstig). El
verb t dues formes daor. pass.: , .
7
(scl. ): en els captols sobre Hracles, quan tractarem
sobre H..
2

9. Apollodor, Biblioteca I 7, 2: DEUCALI I PIRRA; EL DILUVI I LA

REPOBLACI DEL

MN.

. 1
,
. 2,
,
, .
,
3 , 4
. , 5
.
<>
<> ,
6.
7.
,
, , , .
8 .
1

... : rgim de .
... : la generaci de bronze. Apollodor relaciona el motiu del diluvi
amb el mite de les edats (dor, plata, bronze, ferro i heroica).
3
: consecutiva: fins al punt que va anihilar..., de tal manera que
va anihilar...
4
: prep. Postposada (= ): llevat duns pocs.
5
... : tot el conjunt de territoris...
6
: Protector dels fugitius.
7
: dat. possessiu.
8
... sobreents : pel fet de ser..., perqu... s: perqu la pedra (el mot
corrent ) s (s a dir, es diu) pedra (, en poesia).
2

10. Apollodor, Biblioteca, I 9, 14-5: ADMET I ALCESTIS

1 2 3 4 5
6. 7 ,
8, 9, 10 <
> 11. ,
12
13.
, 14
15 .

16 .
, 17 , ,
, 18 .
,
, .
19, , <
> .
1

: Feres, fill de Creteu i pare dAdmet; fundador de la ciutat de Feres, a

Tesslia.
2
-: Creteu, fill dol i pare de Feres.
3
-: Feres, ciutat de Tesslia; important nus de comunicacions, possea el port
de Pgases, lnic dimportncia a la regi.
4
: Tesslia, regi al NE de Grcia, entre Ftitida (al S), lpir (a lO),
Macednia (al N) i el mar de Trcia (a lE); consisteix en un seguit de planes, regades
pel riu Peneu i els seus afluents; rica en cereals i ramaderia.
5
: Admet, fill de Feres, hereu del seu tron.
6
: Licurg, fill de Feres, rei de Nmea.
7
: Nmea, ciutat de lArglida, entre Corint i Argos; seu dels Jocs Nemeus,
celebrats el segon i quart any de cada olimpada en honor de Zeus Nemeu.
8
: Eurdice, esposa de Licurg (aix a la tragdia Hipspila, dEurpides);
nombrosos personatges porten aquest nom.
9
: Amftea, nom alternatiu de lesposa de Licurg; tamb s un nom fora
habitual.
10
: Ofeltes, fill de Licurg, anomenat pstumament Arqumoros.
11
: Arqumoros (Inici del Dest), nom donat a Ofeltes perqu la seva
mort, segons lendev Amfiarau, vaticinava el fracs de lexpedici dels argius contra
Tebes i la mort dels Set Cabdills.

12

: Plias, fill de Posid i Tiro; rei de Jolcos, pare dAlcestis i oncle de Json.
: Alcestis, filla de Plias, esposa dAdmet.
14
: sentn , a Admet.
15
: , el carro.
16
: de (), recargolament, espiral, compl. de
: el sentit s: ple despirals de serps, s a dir ple de serps
entortolligades.
17
... ...: suplic... que...; laltre complement daquest verb s :
(suplic) a les divinitats del dest.
18
... ... ...: (< < ) + subj., prtasi dor. condicional, de valor
eventual: en el cas que alg tris...
19
: Core, la Noia, s a dir, Persfone, filla de Demter i esposa dHades.
****
Apollo havia estat castigat per Zeus a servir durant un any un home. El motiu s que
havia matat els Ciclops, fabricants del llamp, en venjana perqu Zeus, al seu torn, li
havia matat Asclepi, fill seu. El motiu dAlcestis acceptant de morir en el lloc del seu
esps, i el seu rescat dentre les ombres per Hracles, constitueixen largument
dAlcestis, tragdia dEurpides.
13

LORD FREDERIC LEIGHTON, Hracles lluitant amb Tnatos pel cos dAlcestis, 1869-71

11. Apollodor, Biblioteca, I 9, 25: JSON I MEDEA A LILLA DELS FEACIS

1 2
3 , .
4
,
5
' . , 6
, , ' ,
. 7
,
.
1

Es refereix a Json i Medea (i en conjunt als argonautes), fugint dEea per mar, a bord
de la nau Argo (), perseguits pels colcs ().
2
o , Illa de Trincia, antic nom de Siclia.
3
Cercira, o Corcira, avui Corf, al mar Jnic; segons lOdissea, els feacis ()
habitaven a Esquria, una illa fabulosa, on regnava Alcnous (); la
identificaci amb Corcira s tardana.
4
Monts Ceraunis, serralada costanera entre lEpir i Illria (avui, territori dAlbnia).
5
Illes Apsrtides, a la costa de Dalmcia: Crexi i Apsorus (avui, Cres i Loinj, territori de
Crocia).
6
, ..., ...: digu que, si..., i que si en canvi...; en depn la doble
construcci dinfinitiu.
7
... : savan a maridar...

Medea adorm el drag que custodia el vell dor,

perqu Json pugui apoderar-sen.

12. Apollodor, Biblioteca, II 4, 1: DNAE CONCEP PERSEU; ACRISI, PARE DELLA,

AMBDS AL MAR DINS UNA ARCA, QUE LES AIGES PORTEN FINS A LILLA DE SRIFOS.

ELS LLANA

1
, 2 .3
,
. , , 4 ,5
6 ,
7 8 .
,
,
. 9
10 11 .

Crater tic de figures roges (c. 450 aC)

Museu Ermitage, Sant Petersburg
1

Tiziano, Dnae i la pluja dor, 1545. Prado

Apollo, el du profeta per excellncia.

A ell, s a dir, a Acrisi, lavi de leventual fill de la seva filla.
3
- (< *-y-), fut. *--- > .
4
(< *-y-), fut. *--- > , aor. sigm. *-- > , pf. [medpass. , inf. ] (reduplicaci analgica en -).
5
Acrisi i Pretos sn germans bessons, fills dAbant, rei dArgos; per sodien a mort des del naixement
(o, fins i tot, des dabans, segons algunes versions); desprs de fer-se la guerra, Acrisi ret el tron del
pare i expulsa el germ, que fuig, primer, a sia, i desprs sinstalla a Tirint, que els Ciclops fortifiquen.
6
don, per cert, sorg (fou provocada) la batussa entre ells dos (per a ells).
7
... .
8
* > ; fut. * > ; aor. sigm. * > ; aor. pass. * > (part.
). escolar-se dins, penetrar, infiltrar-se.
9
... + dat.
CONJUGACI DE : 1. - (pres., p. impf.: ) 2. - (fut.: --) 3. *nk-: --- / --- / -- (aor., perf. : , , : aor. i pf. act. amb reduplicaci tica).
10
Dictis (un nom parlant = xarxa de pescador) s germ del rei de Srifos, Polidectes.
11
*- /*- /*- : pres.: * > ; fut.: *-- > ; aor. sigm.: *-- >
/ tem. :*-- > / pass.: *-- > ; pf.: *-- > .
2

13. Apollodor, Biblioteca, II 4, 2: POLIDECTES, REI DE SRIFOS, ENAMORAT DE DNAE, ENVIA

PERSEU A CERCAR EL CAP DE LA GRGONA; LES FRCIDES INDIQUEN A LHEROI EL CAM PER TROBAR
LES NIMFES; AQUESTES LI PROPORCIONEN EL NECESSARI PER A ENFRONTAR-SE A LA GRGONA.

,
, 1 ,
, ,
.2
,3
,
. 4
, 5
, , .
, 6
. 7 , ,8
.
, [

<>
<>, .9
.]10
<> . ,
, ,
11 , ,
, .
, .
1

Participi perfet passiu de : presenta reduplicaci amb morfema prefixal *e- (idntic a
laugment), usual en verbs amb vocal inicial.
2
Polidectes demana als amics que contribueixin () al regal que est obligat a presentar com a
pretendent dHipodamia, filla dEnmau.
3
... - (-): que no posar objeccions ni tans sols a...
4
-()-- > , precedir com a guia, guiar: sota el guiatge de...
5
nio, Pefredo i Dino, filles de les divinitats marines Forcis i Ceto ( ), anomenades Grees (les
Velles: ) i germanes de les Grgones, Esteno, Eurale i Medusa, tamb anomenades les Nimfes (les
Noies joves: ).
6
per torn.
7
: lantecent s .

, de ()-, 3pl.
Versos 223s. del poema Lescut dHracles, atribut a Hesode. Shi observen algunes formes
caracterstiques de la llengua pica i potica: la terminaci del gen. sg. de la decl. temtica (= -),
el pronom , i la forma verbal , sense augment i sense contracci voclica (= ).
10
El passatge entre [ ] probablement s una nota marginal que en algun moment de la tradici
manuscrita sincorpor al text; de manera caracterstica, intenta derivar el terme rar del verb
i del substantiu : se lanomena aix pel fet que shi diposita la roba i el menjar.
11
Genitiu regit per : i havent aconseguit all que cercava (s a dir, el cap de la Grgona).
9

14. Apollodor, Biblioteca, II 4, 2: PERSEU DECAPITA LA GRGONA MEDUSA I EMPRN EL RETORN.

,
.
.
.
1 2 , ,
, , . 3

, 5
, , 6 .
7 ,
, 8
.
,
,
.
1

Part. pf. pass. de - + dat. voltats tot entorn de.

- escata.
3
c. directe de (els qui les miraven); c. predicatiu.
4
part. aor. atem. de (+ dat.).
5
part. pf. med-pass. de : ()----.
- fut. (--) aor. sigm. (--) pf. -- pf. pass.
(--) aor. pass. --/--. Les formes de perfet presenten
reduplicaci amb morfema prefixal e- davant grup consonntic inicial.
6
- decapitar ( + ).
7
-.
-- fut. --- > aor. tem. -- / -- (tic, analgic del present);
pf. -- () > , pass. aor. pass. -- () > .
8
Crisor, pare de Gerones. Gerones () s el gegant de triple cos al qual Hracles mata i
arrabassa els ramats en un dels seus clebres dotze treballs.
2

15. Apollodor, Biblioteca, II 4, 3: PERSEU ALLIBERA ANDRMEDA.

, , 1
.
2 ,
3 ,
. 4
,
5 ,
, 6 .
,
7. 8 ,
9 .
,10 11
, 12 ,
13 14 .
, 15
, ,
16
,
, .14 ,
,
.
,
.

.
1

Els personatges del relat sn Cefeu i Cassiepea, reis dEtipia, i llur filla, Andrmeda.
, pl. les Nereides, filles del du mar Nereu.
3
comparatiu de , emprat com a supletiu del comp. de . El comparatiu es
forma amb el sufix -ion > -is-on : *y- > ( analgic de ).
2

Loracle dAmm (identificat amb Zeus), a loasi de Siwa, al desert de Lbia. (

profetitzar).
5
aor. subj. pass. de ---: aor. ind. pass. *--- > (dissimilaci) ; aor. subj.
pass. *- > (dissim.) .
6
- + dat. lligar a.
7
c. predicatiu: a donar-la-hi per esposa.
8
en aquests termes, sota aquestes condicions.
9
-, part. aor. de --- (intr.) posar-se a laguait, emboscar-se.
10
- Fineu.
11
part. pf. mitj.: que havia acceptat de prendre per esposa, scl. al qual havia estat promesa.
12
Continua referint-se a Perseu.
13
= .
14
i - petrificar, convertir en pedra ().
15
- + dat.: refugiar-se en, acollir-se a la protecci de partic. conc. amb .
16
Veg. n 14, nota 5.

16. Apollodor, Biblioteca, II 5, 12: DOTZ TREBALL DHRACLES: EL GOS CRBER.

1 .
, ,
.
2 , [
, ]. 3
4
,

, 6 7 <>
, .
, .
,
.
8 .
9
. ,
10 .
.11 , 12
.
13 , 14
15 .16 17
,
.18 , 19
, 20
, ,
.
21 .

 ,22
.

MFORA TICA BILINGE (520-510 AC). LOUVRE

1

---- (-). < *-i-: aor. radical atemtic amb morfema -: aor. intr. > pass.
Com a dotz treball, li (sc. a Hracles) fou imposat...
-: fut. -- > ; aor. sigm. -- > ; pf. (analgic del perfet dels temes
en aspirada: laspiraci esdev morfema de perfet), pf. pass. aor. pass. / .
2
Eumolp, fou rei de Trcia, per anteriorment havia institut els misteris dEleusis: aquesta s locasi a
la qual es refereix el text. Hracles. Lheroi necessita la iniciaci mistrica perqu el que aquesta
ensenyava era precisament la manera daccedir amb seguretat a lultramn (...a les nimes).
3
Sembla un comentari marginal introdut posteriorment en el text. El comentarista dedueix que la
iniciaci no devia estar permesa als estrangers del fet que Hracles ho aconsegus en qualitat de fill
adoptiu dun home del pas (Pili).
5
(de , pur), part. pf. pass. s un acusatiu de relaci (purificat pel que fa a...,
purificat de...). Hracles, que ha matat els Centaures, s impur, i aix li veta laccs a tot lloc sagrat,
com el santuari dEleusis, fins que no sigui purificat.
6
El cap Tnaron, a lextrem del promontori central del S del Peloponns, en territori de Lacnia o
Lacedemnia.
7
Adv. de lloc.
8
Pirtous havia ajudat Teseu a raptar Hlena i, a canvi, aquest lha ajudat a davallar als inferns per
raptar Persfone; per ambds hi ha quedat retinguts.
9
amb part. de futur: valor final amb expressi de subjectivitat: amb la intenci de...
10
Com que la terra es bellug...: el sisme s una advertncia de la divinitat: no s lcit que Hracles
tregui de lHades tamb Pirtous.
11
Asclaf, fill duna nimfa de lHades, havia delatat Persfone quan aquesta, en menjar un gra de
magrana, trencava el dejuni i es veia obligada a romandre als inferns; Demter, en venjana,
limmobilitz sota una gran roca.
12
Inf. aor. mitj.
13
Menetes, fill de Ceutnim, pastor de les vaques dHades.
14
En posici predicativa: pel mig, per la cintura.
15
Part. aor. pass. de ---; amb ac. de relaci: romput pel que fa als costats, amb les costelles
trencades.
-: *-- > fut. -- > aor. sigm. --- > pf. -- > ;
aor. pass. --- > .
16
---: fou salvat per les spliques de.
17
- amb doble acusatiu: demanar una cosa a alg.
18
Participi concertat amb el subjecte de loraci dinfinitiu, Hracles: si podia dominar-lo.
19
LAqueront, riu dels inferns.
20
*- > : recobrir completament.
21
Trezn, localitat de lArglida.
22
gamars, ocell considerat de mala estrugana.

17. Apollodor, Biblioteca, III 1, 3-4: MINOS, PASFAE I EL MINOTAURE

1
. 2,
3 , 4, .
,
. 5
,
. 6.
,
, .
7, ,
.
, 8 ,
9, 10
, .
. .
,
. ,
,
.
1

Asteri (), en altres versions Asteri (), rei de Creta, amb el qual fou esposada Europa;
els fills daquesta, Minos, Sarpdon i Radamantis, els havia concebuts de Zeus, i Asteri els havia
adoptats. El nom dAsteri ser donat al seu nt, com era usual entre els grecs, per ms que sigui un
monstre.
2
Inf. pf. de . *- : *---- > fut. *-- () > ;
aor. tem. -- (anal. del pr.); pf. *-- () > (desap. dasp. per dissimil.
i desap. de amb allarg. compens.) aor. pass. (anal. de pf.).
3
valor adv. de , postposat al seu rgim, en genitiu: en prova de... [cf.
= uerbi gratia].
4
Aor. subj. amb : qualsevol cosa que pogus demanar...
5
- part. aor. de ---. *y-y- > ; fut. *y-- >
aor. atem. *-y-- > , , , , , part. (--) , , .
6
+ gen.
7
Ddal.
8
*-y- (de ) > ; aor. sigm. *-- > * > .
9
-.
10
... en el prat en el qual precisament...

11

que amb els seus revolts entortolligats feia confondre la sortida... Probablement lautor cita un
passatge potic, potser duna tragdia.

18. Apollodor, Biblioteca, III 7, 1: CREONT I ANTGONA

1
, .
, ,
,
. 2
, .

. 3 , ,
, 4.

Antgona escampa un grapat de terra sobre el cos del seu germ. Jean Franois Jalabart, 1849
1

s habitual emprar el gentilici per designar un Estat: aix tamb en la moneda reproduda en el text n
17 ( els cnosis, scl. la ciutat de Cnosos).
2
Adrast, rei dArgos, havia concedit la seva filla en matrimoni a Polinices, quan aquest havia hagut
dabandonar Tebes i shavia refugiat en la seva ciutat; desprs comand lexpedici contra Tebes, en la
qual moriren els set cabdills, entre els quals Polinices. Segons una versi, Adrast convenc els tebans
que restitussin els morts per a ser enterrats; segons la versi atenesa (que recull Apollodor), Adrast
hagu de demanar ajuda a Teseu, el rei dAtenes, que ho aconsegu per la fora.
3
Capaneu ( ), argiu, un dels set cabdills de lexpedici contra Tebes, fou fulminat per Zeus
quan assaltava els murs de la ciutat; estaba casat amb Evadne (), filla dIfis ( ), tamb
argiu.
4
-- > cremar juntament.

19. Apollodor, Biblioteca, III 13, 4-8: AQUILLES, NEOPTLEM, FNIX I PTROCLE.
1 2,
, 3 . 4
, , 5

. , ,
6
.
7, .
8
, ,

. ,
. ,
.

,
,
, ' .

,

 . .
,
( )
9.
10
, 11 ,
12 ' .
,
,
, 13
. ,
14 .
15 , 16
. .

Aquilleu a Esciros, descobert. Jan de Bray, 1664

Museu Narodowe, Varsvia

Peter van Lint

17.
18 .
, '
19.
20
, ,
. 21 22
23 ,
, ...

Infants jugant a les tabes

1

Peleu, rei de Ftia, conegut sobretot per ser el pare dAquilleu.

Perieres, pare de Polidora (), altrament desconegut.
3
nominalment, s a dir, Menesti () noms de nom s fill de Peleu, de fet ho s del
riu Esperqueu ().
4
Tetis, una de les Nereides (), s a dir, filles de Nereu ( ), divinitat marina.
5
Temis, titnida, personificaci de la Justcia i la Llei eternes i immutables.
6
Prometeu, fill del tit Jpet; com Temis, t el do de la profecia.
7
perqu havia estat nodrida
(> *-, per dissimilaci); aor. pass. amb - (quan el tema verbal s
monosillbic i cont e-, en aor. i pf. pass. esdev a-: , , ).
8
Quir, centaure savi i prudent que vivia al mont Plion ( ) i tutor dherois
com Json i Aquilleu.
9
Explicaci tpicament para-etimolgica dun nom propi; aqu hom interpreta el nom com
provinent de - (privativa) i llavis; el nom originari dAquilleu hauria estat Lgiron.
10
Json, el clebre heroi de la saga dels Argonautes; els Dioscurs, fills de Zeus,
Cstor i Polideuces.
11
Astidamia, esposa dAcast (), rei de la ciutat de Iolcos (), shavia enamorat
de Peleu, per ell la rebutj; ella lacus falsament dhaver intentat violar-la, i Acast gaireb aconsegueix
fer-lo morir; per aix, ms tard, Peleu es venja dAstidamia.
12
(de membre) = membre a membre; desmembrar,
esquarterar.
13
Licomedes, rei de lilla dEsciros, pare de Deidamia.
14
Pirros, anomenat tamb Neoptlem. Aquilleu, sota laparena de donzella, era anomenat Pirra, un
nom que alludeix al color del cabell, pl-roig.
15
Aquilleu, que havia estat delatat
16
fent s de, valent-se de Lastut Odisseu arrib al palau de Licomedes i mostr a les noies (entre
les quals la falsa Pirra) vestits i joies, per tamb armes; Aqulleu es delat quan, sense poder evitar-ho,
sabalana sobre les armes. En la versi dApollodor, hom fu sonar una trompeta, com si es produs un
atac enemic, i fou aleshores que Aquilleu prengu escut i llana.
17
Fnix, fill dAmntor. Sobre la histria de Fnix, veg. Ilada IX 437-484. Segons Homer, per, Fnix no
fou privat de la vista.
18
Ftia, la concubina del pare, la qual acus falsament Fnix de violaci ().
19
, dlops, poble de Tesslia.
20
Ptrocle, fill de Meneci i dEstnela, filla dAcast, o de Periopis, filla de Feres, o de Polimela, filla de
Peleu.
21
Opunt, localitat de la Lcrida.
22
- (cf. llat differo).
23
Clitnim, fill dAlfidamant.
2

Aquilleu curant Ptrocle. Clix tica de figures roges, c. 500 aC

Museus de la Ciutat, Berln

20. Apollodor, Biblioteca, III 15, 8 16, 1-2: TRIBUT DATENES A MINOS. TESEU.
1 , [scl.
] ' 2.
,

3, ,

, .
5 6. 7
.
.
,

8
. .
,
[9] 10, , 11
.

. [ 12
, ,

.]
, ,
,
.
. 13
, ,
.

, ' .
. 14
.
15
,
16 .
.
1

(pass.). prolongar-se, durar.

s locuci pertanyent al dret (veg. infra n. 5). Minos ha atacat Atenes en venjana per
la mort del seu fill, Androgeu; aquest, segons una versi, havia venut en totes les competicions dels
jocs Panateneus i Egeu, el rei del pas, li ati el toro de Marat, que el mat; en una altra versi el maten
els seus competidors, en una emboscada.
3
Les filles de Hiacint, les Hiacntides, Anteida, Egleida, Litea i Ortea.
4
El ciclop Gerest.
5
s lexpressi inversa a lexpressada en la n. 2.
6
Optatiu amb : que volgus escollir, fos el que fos, que prefers.
7
enviar alg a parlamentar amb...
8
Ddal, fill dEuplam, fill al seu torn de Mcion ( ) i dAlcipe.
9
Prdix ( ).
10
Talos ( ). No t cap relaci amb lautmat de bronze de Creta, del mateix nom. Aquest nom,
per, s dubts: altres versions lanomenen Prdix (Perdiu), que aqu satribueix a la germana.
11
Cf. llat timere ne.
12
treball al servei de... en la construcci de...
13
Perifetes, sobrenomenat Corinetes (Porta-maa).
14
Sinis, fill de Polipmon i de Slea, filla al seu torn de Corint; sobrenomenat Doblega-pins.
15
a mantenir doblegats...
16
amb completa destrucci, scl. absolutament tots; o b de mort horrible.
2

Seguint les instruccions de la seva mare Etra, Teseu ala la pedra

sota la qual hi ha lespasa i les sandlies del seu pare, Egeu.

Teseu i Sinis. Clix tica de figures roges.