Llatí II

Dafne

DOSSIER DAFNE
REPÀS
Dafne era la nominal.
1. Morfologia filla de Peneu,
Les cinc que és un riu molt important. Apol·lo era també anomenat
declinacions
Febos, que
1.Declina lesvolia dir “brillant”
següents paraules iodigues
Del·li,la perquè era
declinació a laoriginari de Delfos.
que pertanyen:

Un dia, Apol·lo va trobar-se amb Cupido, que estava amb el seu arc. Com Apol·lo era molt
Aemilia, ae; Davus, i; oppidum, i; dux, ducis (m.); mos, moris (f.); nomen, nominis (n.);
graciós, li va preguntar què feia amb armes d’homes si ell no ho era en tota la seva
esplendor. A més a més, el déu deia que l’arc li pertanyia a ell. Fet això, Cupido li va
respondre a Apol·lo
corpus, corporis que civis
(n.); civis, el seu
(f.);linox,
travessaria
noctis (f.); perquè s’havia
mare, maris burlat us;
(n.); manus, d’ell.
cornu, us;
Quan Cupido li va dir això a Apol·lo, va eixir volant. Un cop va arribar al Parnàs, va treure
dues fletxes molt diferents: una, d’or, per potenciar l’amor; l’altra, de plom, el desamor. Un
res, rei.
cop les tenia enllestides, va clavar la de plom a Dafne, una nimfa bellíssima i la d’or a
Apol·lo.
2. Declina els següents sintagmes:
Dafne va tenir moltíssims pretendents al llarg de la seva vida, però no va quadrar amb
-omnis,e dies,ei
ningú. De fet, el seu pare, que volia tenir nets, li ho insistia, però ella volia conservar-se
-omnis,e templum, i
verge i intacta.
-Caesar, (Caesaris) altus, a, um (masc.)
-Urbs (urbis) magnus, a, um (fem.)
El seu pare accedeix però les
-exercitus, us, fletxes deum
probus, a, Cupido
(masc.)ja estan en marxa. Per tant, el déu anava
Morfologia
darrere pronominal
d’ella. Ella fugia d’ell. Com més fugia ella, més la perseguia ell. Inclús Cupido,
1. Anota
amb la traducció
molt bones i l’enunciat
paraules, complet
tractava d’aquestes formes. Digues també el genitiu
de convèncer-la
singular i l’acusatiu plural.
perquè parés. Fins i tot, li va confessar la seva
identitat. Però no ho aconseguia. Per tant,
______, haec, _______ ->
continuava la cursa entre l’una i l’altre.

Quan Apol·lo ja estava a punt d’agafar-la, Dafne,

is, _____, _______
desesperada, -> pregar al seu pare perquè
li va
desaparegués la seva bellesa que tants problemes
li causava. Per aquest motiu, Dafne va començar a
convertir-se en llorar. Apol·lo, resignat, omplia de
______, ______, illud ->
petons la fusta del llorer, però l’arbre els refusava.
Per aquest motiu, Apol·lo va decidir que, ja que no
podia tenir-la a ella, tindria l’arbre i per 1això sempre
anava amb un full de llorer al cap.