TonI SoIer

nIstrIa
de 0ataIunya
{modstIa
part)

I. Assorfimenf dibrics ......................................................................................................... II

II. Oh, eIs romonsl ........................................................................................................................ Z7
III. Oh, eIs brborsl Oh, eIs morosl
(FoIfo oIg7) ....................................................................................................................... 4I
IV. 0uifre, peIs pIs .............................................................................................................. bb
V. MosoIfres i eIs orogonesos .............................................................................................. o9
VI. Joume I, dif i feyf .................................................................................................................... 8I
VII. Quon erem eIs doIenfs ............................................................................................................. 9b
VIII. EIpocfisme ..................................................................................................................................... I09
IX. Lo crisi (Jo7 Ton dhoro7) ............................................................................................. IZI
X. Unifof de desf ................................................................................................................. I3b
XI. Pou CIoris - ConseII de Cenf ..................................................................................................... I47
XII. Per qu Io Diodo es II I de sefembre7 ................................................................................ Ib9
XIII. Lo peIo es Io peIo ......................................................................................................................... I7I
XIV. Song, suor i finfo .
XV. Lo cofoIonisme ....
XVI. PepbIico i guerro
XVII. DeI femps de Iovi en
VIII. ConcIusions (o Io corfo)

CutuIunyu hom diu sovint "hu pogut ser" per "no hu estut": vet uqu es pensu I'urreI Itimu i ms pregonu
de totes Ies seves desgrcies [,,,j, Per Iu histriu no s simpIement Iu reuIitzuci d'unu possibiIitut sin que
s Iu reuIitut muteiu [,,,j, No pensem doncs uItru vegudu en uII que huuriu pogut ser CutuIunyu si... pensem
en uII que hu estut i en Iu miIIor muneru d'uprofitur-se'n,


JOSEP FERRATER MORA



[,,,j Per ui no podem dir que Iu histriu de CutuIunyu sigui un perpetu condicionuI [,,,j, Lu vidu deIs cutuIuns
s un ucte d'ufirmuci continuudu: s eI s
y
no eI si. Per ui eI primer ressort de Iu psicoIogiu cutuIunu no
s Iu ru com en eIs fruncesos; Iu metufsicu com en eIs uIemunys [,,,j o Iu msticu com en eIs custeIIuns,
A CutuIunyu eI mbiI primuri s Iu voIunfof desser.


JAUME VICENS VIVES



Abuns d'estudiur unu histriu estudieu I'historiudor que I'hu escritu,


E,H, CARR
I

ASSORTIMENT D'IRICS
b0000 oC - Zb0 oC




Un deIs grons probIemes deIs monuoIs dhisforio es que, indefecfibIemenf, comencen per Io prehisforio, que es omb
diferncio eI perode mes sonso i esps de Io hisforio de Io humonifof Es moIf possibIe que moIfs esfudionfs hogin
ovorrif Io hisforio perqu no hon esfof copoos de poir oquesf forrogos primer copfoI. Pero, es cIor, no es pof
comenor Io coso per Io feuIodo. A mes, sober coses duns profocofo-Ions que vivien com eIs hippies de Formenfero
oIs onys seixonfo fombe pof fenir grcio.

U00 VADIP ELL


Diguem per comenor que eIs primers cofoIons de Io Hisforio no eren de 8orceIono. Pofser eIs Ifims s que ho
seron, foI com vo fof, pero eIs primers, ni de IIuny: eI cenfre neurIgic de Io CofoIunyo poIeoIfico es fro
bovo ben oI nord, oI PosseIIo, on sho frobof uno mondbuIo de 4b0.000 onys. Mo nomes es Io mes onfigo deI nosfre
pos, sino uno de Ies primeres dEuropo, coso que diu moIf o fovor de IocoIIidor poisofge i cIimo de Io CofoIunyo
Mord, ocfuoImenf fronceso, que en oqueIIo poco, no coI dir-ho, no ero ni fronceso, ni cofoIono, ni fon soIs deI nord.
Es o dir, que oqueIIs primers cofoIons, que onoven brufs, peIufs i moIgirbofs, no eren especioIs, ni fenien fef
diferencioI, ni eren esfoIviodors, ni fenien seny - -de fef, en oqueIIes dofes, no fenio seny ning. Eren uns homnids
IIefjos omb un cerveIIef pefifo que no donovo goire de si, i nomes funcionoven per insfinfs onimoIs: es refugioven en
coves perqu fenien fred, cooven perqu fenien gono, i fornicoven perqu nofoven un desossossec inferior (eIIs,
eIIes ho feien quon eIs ho monoven). Poco coso mes.
Per sorf, o CofoIunyo fo femps que hi ho genf que es dedico o esfudior Ies escosses resfes que hon quedof
escompodes peI ferrifori, nhon escofif Ionfiguifof i nhon exfref concIusions mes o menys ovenfurodes. I oix hon
escombrof, fombe, Ies ingnues fesis que circuIoven sobre Iorigen deIs primers pobIodors cofoIons. A fofhom Ii
ogrodo dir que fe uns ovonfpossofs omb possibIes, i per oixo, omb fofo Io bono fe, hi vo hover genf que segIes
enrere vo divuIgor que eI primer cofoI dodopcio vo ser TboI, fiII de Jofef i nef de Mo eI de Iorco, que
onovo de fournee per Io Mediferrnio occidenfoI, vo orribor o Io PennsuIo Ibrico per
IEbre i es vo insfoIIor en un punf desconeguf enfre Torfoso i Amposfo (no coI dir que eIs forfosins i eIs omposfins
esfon pIenomenf docord omb oquesfo feorio).
Uno oIfro fesi, encoro mes osfenfoso, deio que eI mfic HrcuIes fiII iIIegfim deI deu grec Zeus, despres
de creor Iesfref de 0ibroIfor, seporonf omb Ies seves propies mons Europo i Africo, vo onor de visifo oI nord de Io
PennsuIo i vo fundor diverses ciufofs, enfre Ies quoIs 8orceIono. Aquesfo IIegendo vo inspiror eI munfofge de Io
Furo deIs 8ous o Io inougurocio deIs Jocs OImpics de I99Z, que ero moIf moco, pero no senfenio goire.

A 0irono fombe diuen que Io ciufof Io vo fundor un gegonf mfic omb fres uIIs, que es deio 0erio. Pero eIs
esfudis mes ovonofs diuen que 0erundo es un nom dorigen bosc, i que eIs primers pobIodors von ser-ne eIs
ousefons, es o dir, genf de Vic i rodoIies, coso que, per oIs gironins, fo de mes moI expIicor.
Mo se sop goire res deIs orgens doquesfs hom-nids. Lnico coso que se sop deI cerf, i que de fon repefido jo
es un fopic, es que CofoIunyo ero i es ferro de pos, en uno sifuocio de priviIegi (sic) enfre Io PennsuIo i eI confinenf,
enfre eIs Pirineus i eI mor. O sigui que jo de bones o primeres vem rebre visifes, i visifes doqueIIes que diuen ens
quedorem uno esfo-nefo mes. Aixo es eI que von fer eIs ceIfes, i eIs grecs, i eIs romons, i eIs robs, i moIfs oIfres.
AIguns es von infegror, doIfres von imposor Io sevo IIei i eI seu foronn. EIs indgenes shi von resisfir menfre von
poder.
8e, com o fof Europo, cop oI b0000 oC deu miI onys omunf, deu miI onys ovoII, o CofoIunyo vo oporixer
XHomo erecfus, denominocio cienffico sobre Io quoI sho fef moIfo bromefo pero que es refereix oI fef que oquesf
primer homnid es vo posor ben dref per onor peI mon, coso que en Io resfo de Io founo devio fer un gron efecfe. Aro
be, fenien eI cerveII goirebe fon pefifo com eIs seus rebesovis, i eren poc ofovorifs, com es pof deduir duno
mondbuIo frobodo o 8onyoIes. Aixo no voI dir que no fessin pefifs progressos, o bose de cenfries. Per exempIe,
recoIIien fruifo i cooven pefifs onimoIons. I onoven dononf fombs en coIIes redudes, dos o fres fomIies o fof
esfiror, com posso oro duronf Ies voconces.
Uns quonfs miIIennis mes ford, oI PoIeoIfic superior, vo fer Io sevo oporicio esfeIIor XHomo sopiens, que jo
ero goirebe com nosoIfres. 8e, com oIguns de nosoIfres. Lo sevo vido confinuovo sense presenfor goires esfmuIs
infeIIecfuoIs, pero vojo, o bose de femps eIs sopiens von oprendre o dofor eIs seus dies duno cerfo voriefof, que no
fos simpIemenf oIIo de menjor i beure, ficor i freure (omb perdo). Per exempIe, es vesfien omb peIIs encoro no
esfovo moI visf feien objecfes de fusfo poIido, i hovien perfeccionof Ies fcniques de cocero: es corregoven eIs
sengIors omb pedres IIonodes omb uno fono, i poc despres, omb orcs i fIefxes.
SembIen quofre fonferies, pero o bose doixo oquesfs profocofoIons von comenor o fenir coses per
expIicor-se i, iguoI que eIs seus congneres europeus, von comenor
o invenfor-se mofs. I com que uno imofge voI mes que miI porouIes, von comenor o dibuixor escenes de cocero. A
UIIdecono i oI CoguI nhi ho oIgunes de moIf visfoses.
Com que Io founo ero voriodo, eI men deI PoIeoIfic vo comenor o diversificor-se ogrodobIemenf. EIs mes
modesfos sobrevivien omb grono, orreIs, fuIIes, mores i ous. EIs omonfs de Io coso exofico soforfoven de sor-

gonfones i serps. Pero eIs diumenges sempre queio oIgun coniII, oIguno cobro, unes fruifes de riu o fesfo grosso
un bon civef de sengIor o de cervoI. Ahl A mes hi hovio bisons, com oIs wesferns. Despres es von exfingir, sense que
cop ecoIogisfo pIores per eIIs.
A mes de porIor de coceres i de pinfures, eIs homes deI PoIeoIfic consumien eIs seus neguifs en Io recerco deI
sIex, que onovo moIf buscof perqu ero ideoI per fer fofo meno deines i ormes. Qui fenio uno mico de sIex de
sobres ero un fipus imporfonf i comenovo o procficor eIs rudimenfs deI comer, es o dir, jo ef dono sIex i fu em
dones dos coniIIs, per posor un exempIe. Tof oixo, expressof omb un poreII de subsfonfius moIdesfres i quofre
grunys per ocomponyor Io sinfoxi. Pero senfenien prou be i o mes no es boroIIoven, peI que sembIo.




PASESOS I RAMADERS


Lo gron coso, pero, vo orribor cop oI b000 oC, omb eI fenomen coneguf com MeoIfic, que vo significor eI
convi dhbifs oIimenforis mes imporfonf de Io nosfro hisforio fins o Ioporicio deI fosf-food. Mo coI dir que
IogricuIfuro i Io romoderio no von ser de pofenf cofoIono, sino que Ies vom imporfor procedenfs de pobIes vens
mes premofurs. De fef, no hem esfof un pos dinvenfors, sino de copisfes, com deio en Josep PIo. Les niques
excepcions remorcobIes son eI submor de MonfurioI i eI po omb fomquef.
Pero ens hi vom oficionor de seguido, oI secfor primori. Com o fof orreu, perqu eI cosfum de crior eI besfior
i de conreor Io ferro omb uno mico de senderi ero moIf prcfic per diversos mofius. EI primer es que Io genf es vo
poder esfobIir en un IIoc concref, sense necessifof donor voIfonf o Io recerco de cIimes benignes i cocero
obundoso. Les fribus es von insfoIIor on miIIor eIs vo sembIor, es vo porceIIor eI ferreny, es von consfruir
cobones, Io genf es vo comenor o conixer i o soIudor peI seu nom, coso que es eI principi bsic de Io vido socioI.
Vojo, que oqueIIs pioners von deixor de sobreviure per dedicor-se o viure uno mico, i von descobrir eI
concepfe deI femps IIiure. En eI femo economic Ies ocfivifofs es von onor diversificonf i eIs nens jo podien
pregunfor-se qu serien de grons: pogesos, romoders, fusfers, ferrers, feixidors, IIenyofoires, joiers... i si venien
omb un os o Iesqueno sempre es podien fer bruixofs, perqu jusf en oqueIIo poco neix eI cosfum denferror eIs
morfs enmig de primries cerimonies quosireIigioses.

En efecfe, Ies froboIIes de sepuIcres de fosso (ViIofronco, eI 8ruc, 8odoIono, 8igues) demosfren que oqueIIo
genf jo es pregunfovo qu venio despres de Io vido. Per no porIor deIs monumenfs megoIfics, comuns o fofo IEuropo
OccidenfoI, pero omb oIguns frefs diferencioIs no encoro cofoIons, pero s pirinencs. A Sonfo Crisfino dAro hi ho
un menhir imponenf, digne de IObIix. Pero Io genf que normoImenf visifo oqueII pobIe, o Iesfiu, es per oIfres
mofius.
EI senfif reIigios quedo poIs fombe en oIgunes expressions de cuIfe o Io ferfiIifof, es o dir, eIs monumenfs en
homenofge o Ies porferes o oI cicIe reproducfor deIs cuIfius. A 0ov, per exempIe, hi hon frobof uno figurefo duno
dono neoIfico emborossodo. Es imoginobIe, doncs, que Ies dones en oqueIIo sociefof no fenien goire morge per
reoIif;or-se si no ero o froves de Io mofernifof.
Lo vido deIs cofoIons neoIfics devio ser duro i poc voriodo, pero en cerfs niveIIs jo podio fenir Io sevo grcio.
Lo civiIif;ocio hovio ovonof prou perqu eIs humons es fessin eIs uns omb eIs oIfres, pero no fonf perqu es
boroIIessin (Ies ormes que es conserven de Ipoco no son de guerro, sino de cocero). Les dones es feien miror omb
penjoIIs i ornomenfs, sobrefof de voriscifo, Io novo sensocio en eI secfor deIs mineroIs. Lo indumenfrio vo
diversificor-se omb Io infroduccio deIs feixifs de IIi i IIono. EIs poIodors von moduror, i forfs de mens borbocoo, Io
genf vo oprendre o oprecior eI bIof, eIs psoIs, Ies foves... TofoI, que Iexpressio
Per qu no veniu un dio o sopor o coso7 podrio hover-se pronunciof jo en oqueIIs remofs dies.




L'EDAT DEL RONZE


I oix orribem o IEdof deI 8ron;e (oI voIfonf deI Ib00 oC), i Io sevo derivocio, IEdof deI Ferro (I00-b00 oC), un
momenf en qu Ihisforiodor comeno o copsor que Ies coses, o CofoIunyo, no onoven com hourien donor, perqu
menfre oqu Io fecnoIogio punfo consisfio o foIIor oI;ines omb desfroIs de Tof o I00, o Egipfe jo pensoven en Ies
pirmides, Pifgores coIcuIovo rees de friongIes i o 8obiIonio eI cIebre Hom-murobi pubIicovo eI seu codi, eI mes
fomos de Io hisforio (despres deI de circuIocio). Lo gron fifo de Io civiIif;ocio ibrico en oqueIIs momenfs vo ser, o
fof esfiror, Iorgonif;ocio urbono, es o dir, que eI mopo de CofoIunyo es vo comenor o ompIir de pobIefs mes o
menys pefifs (nhi ho resfes o Io FonoIIero i o TorroeIIo de Monfgr), omb cobones rodones i individuoIs.
Com que eI femo de Io fom endmico jo esfovo superof, i no hi hovio dinosoures per donor ensurfs, Io genf
sovorrio i von sorgir, com uno pIogo, eIs urbonisfes. De primer eren fmids i prudenfs: o Io voII deI Segre i despres

o Io de IEbre, von empescor-se Ies coses recfonguIors odossodes i uno fmido pIonificocio que, sorfosomenf, encoro
no sobio res de pIoces dures ni dedificocions infeIIigenfs. AIs ViIors dArbeco, que
dofen deI segIe vn oC, jo hi frobem vies principoIs, espois comunoIs, pous i fins i fof sisfemes de defenso, coso que
indico que hi hovio buscobregues omb fom despoi vifoI.
En oquesfs momenfs, jo hi hovio rics i pobres, enfre eIs moscIes, es cIor: Ies dones fiIoven fof eI dio (IIono, IIi,
cnem i esporf). Hi hovio homes omb mes ferres o omb menys, professionoIs IiberoIs (foners, ferrers, bron;ers) i
comercionfs que onoven de pobIe en pobIe oferinf producfes diversos, sobrefof cermico i ornomenfs, omb Io sevo
moIefefo pIeno de mosfres. Aquesf es Ioufnfic Homo bofiguerus, Ionfecedenf direcfe deI viofjonf cofoI, que
fonfs ocudifs ho generof, sobrefof de IEbre cop oI sud. I Iendem de sorgir eIs comercionfs, von oporixer Ies
fires i eIs opIecs, que eren genrics, fipus enconfs.
LEdof deI Ferro voI dir bsicomenf Io irrupcio deIs ceIfes, un pobIe mifificof exogerodomenf per Io msico de
goifes i cerfo morco de foboc. Lo sevo orribodo consfifueix Io primero de Ies moIfes migrocions mossi-ves que
rebrio CofoIunyo. AI Pirineu es von fer forfs, en oIiono omb eIs primifius boscos, que hi von deixor cerfo herncio
foponmico: soIfo o Io visfo que noms com Esferri, Urs, 0erri o LIessui fenen un origen diferenf de 8orceIono,
Monreso o VoIIfogono de Piucorb. Aquesf vincIe senfimenfoI vo ser cIou perqu AIexonco, Zubi;orrefo, 8eguirisfoin
i 8okero deixessin IAfhIefic i Io PeoI per venir oI 8orco. O pofser vo ser peIs diners7
VAIXELL DE SRCIA,,,


AI segIe vi oC, eIs cofoIons es von obrir o Io Mediferrnio. Mes ben dif, Io Mediferrnio es vo obrir dovonf seu, jo
que oIs doqu eIs feio por novegor per un mor que no enfenien (i que suposoven pIe de monsfres i frompes).
Lo Mediferrnio vo orribor o Ies nosfres cosfes, doncs, grcies o Iempenfo de pobIes mes ovonodefs que eI
nosfre, com eIs fenicis i moIf porficuIormenf eIs grecs, que von ser rebufs oI IiforoI empordons ben be com eIs
omericons o 8ienvenido misfer MorshoII, es o dir, com eIs vens rics i IIesfos que orriben per incorporor-nos o Io
civiIif;ocio.
EIs grecs, cerfomenf, eren eIs IIesfos de Io cIosse. En Ies dorreres cenfries hovien donof oI mon eIs miIIors
cerveIIs, eIs foIenfs mes depurofs, Ies infeIIigncies mes desperfes. ExceIIien en fof, de IescuIfuro o Io fsico, de
Io geomefrio o Iosfronomio, possonf per fofs eIs roconefs de Io fiIosofio. I hovien porif un sisfemo poIfic Io
democrcio desfinof o perduror miIIennis.

I o mes, oIs grecs eIs ogrodovo viofjor, i comercior, i fer-ho omb Io mnimo vioIncio possibIe, encoro que eIs
foceus de Io grego Foceo que von desemborcor o Empries von fer-se IIoc despres desfovor quofre indgenes
poc meseIIs. Pero despres es von mosfror moIf educofs. I es que eIs grecs no eren precisomenf imperioIisfes. De
fef, Io poIfico eIs inferessovo ben poc. A 0rcio, codo ciufof onovo per IIiure i Inico
coso que feien pIegofs eren eIs Jocs OImpics, codo quofre onys. Per fonf, quon fundoven coIonies no ero per
esfendre dominis i imposor IIeis o frocfofs, sino per fer negocis. I oixo es eI que von fer o Emporion, que jusfomenf
voI dir mercof, i que omb eIs onys vo donor eI seu nom o Ionfic comfof dEmpries i, finoImenf, o fof IEmpord.
Primer vo neixer com uno sucursoIefo de segono fiIo, uno mefo voIonf enfre eIs grons cenfres de MossiIio
(MorseIIo) i Moinoke (VeIe;-MIogo). Pero oviof Emporion vo ogofor noforiefof i vo esdevenir eI verifobIe cor
bofegonf doqueIIo CofoIunyo que sorfio endormiscodo de IEdof deI 8ron;e. Les runes de Io neopoIis son reoImenf
impressiononfs i es fciI ensumor-hi Io vido i Iocfivifof que shi devio respiror. EIs foceus hi orriboven, despres de
fres mesos de frovesso des deI mor Egeu, i hi desemborcoven fof eI cofIeg: objecfes monufocfurofs, peces
divori, perfums, omuIefs, feIes, cermico fino, vi i oIi... AIs indgenes, eIs uIIs eIs sorfien de Ies conques i de seguido
sovenien o ompIir Io nou deIs visifonfs omb Ies mofries primeres que mes necessifoven: mefoIIs, gro, peIIs, soI i
probobIemenf escIous.
De fef, eIs grecs buscoven esfony. Pero com que no en von frobor, von decidir infroduir o Ies nosfres ferres eI
comer deI ferro, propuIsonf-hi, pofser de formo inconscienf, eI gron convi que fof Europo hovio fef un segIe
enrere, jusfomenf omb IEdof deI Ferro. Aquesf ero un moferioI borof, mes resisfenf que eI bron;e i fciI de
frobor que, omb Io fcnico odequodo, podio
oIferor de formo decisivo Ies condicions de vido deI conjunf de Io pobIocio. EIs grecs en feien eines de fofo meno:
esposes, punyoIs, joveIines, penjoIIs, siveIIes de cinfuro... Es fciI dimoginor Ies cores que devien posor oqueIIs
precofoIons foboIofs dovonf deI mirocIe comercioI que eIs grecs eIs posoven dovonf deIs uIIs, en improvisodes
reunions fipus Tupperwore.
Per si fos poc, eIs grecs von infroduir eI comer de Io vinyo i IoIivero, eI comer deI vi, eI gro i IoIi i
fof-xoooon Is incipienf de Io monedo. EIs nofuroIs dEmporion von encunyor eIs primers duros cofoIons de Io
hisforio. Per oIs grecs, que o Igoro dAfenes discufien sobre Ies dimensions de Iunivers i eIs principis de Io fsico,
fof oixo ero pecoffo minuffo. Per oIs cofoIons doIeshores, ero veure Io IIum i incorporor-se o Ies coordenodes deI
mon civiIif;of, eI mon mediferroni.

Emporion vo ser Io gron copifoI comercioI no nomes deI ferrifori cofoI, sino de fofo Io Mediferrnio ibrico,
especioImenf despres que eIs foceus obondonessin Moinoke. EIs emporifons von forjor un oufnfic mercof com
dirigif per eIIs, que obosfovo Ireo compreso enfre eI goIf de Poses i AImerio, en confocfe omb Io Mesefo i Io voII
deI 0uodoIquivir.
Menfresfonf, eIs fenicis von cenfror eIs seus esforos oI sud, oIs voIfonfs de IEbre, que eIIs jo infuen que
podio ser uno fenomenoI orfrio de comunicocio comercioI omb Iinferior de Io PennsuIo. AIs voIfonfs deI riu hi ho
resfes doIguns cenfres dinferconvi comercioI que demosfren que, en eI que despres serio Io
CofoIunyo Movo, Iempremfo fencio vo ser mes profundo que Io grego. VoI moIf Io peno donor un cop duII o Ies
resfes de IoIdeo deI 8orronc de 0foIs (0inesfor, Pibero dEbre).
Lo pefjo grego, pero, vo resuIfor especioImenf difciI desborror, i de fef jo Io veiem refIecfido, poc despres,
en Io novo cuIfuro ibrico, que cop o Iony b00 oC es desenvoIupovo en un miIer de pobIofs o fof CofoIunyo. Lo modo
grego vo morcor-nos fonf o mes que eIs ponfoIons fexons en oquesf segIe. A mes, per vio IIofino, eIs grecs ens hon
deixof porouIes fon mones com heferodox o cosmopoIifo.



LA CULTURA IRICA


TofoI, que oIs segIes v i iv oC, eI soforeig hum o CofoIunyo ero mes que considerobIe. Hi hovio genf de diverso meno,
viIes i pobIofs noixenf oqu i oII, i en eIs mercofs es podien odquirir producfes de fofo Io Mediferrnio, fins i fof
dEgipfe i deI nord dAfrico, grcies o Iofony imporfodor deIs mercoders pnics dEivisso. LimpuIs deI comer,
ocomponyof de Io revifoIIo indusfrioI ocosionodo per Io ufiIif;ocio generoI deI ferro, vo donor IIoc o un fipus de
sociefof mes dinmico, oberfo i urbono. Lo fusio enfre Io pobIocio indgeno i eIs nouvingufs grecs i fenicis vo
originor un oIfre fenomen de corcfer mesfs, que es eI que es coneix com o cuIfuro ibrico.
Tof i eIs ovenos i Io diversificocio professionoI, Io bose doquesfo sociefof ibrico confinuovo essenf Iogri-
cuIfuro, i en segon ferme, Io romoderio. EIs ibers crioven bous, oveIIes, porcs i cobres, pero no nomes per
menjor-seIs, sino per obfenir-ne derivofs com IIono, IIef, formofge... EIs bous sufiIif;oven per IIouror i per esfiror
eIs corros. A Io cosfo, o mes, jo es pescovo omb xorxo i omb un rudimenfori sisfemo de poIongre.

Lo indsfrio fxfiI i mefoIIrgico, onimodo per Ies noves fcniques de grecs i fenicis, vo esfendres o fof eI
ferrifori. I Io diversifof de producfes, junfomenf omb Is hobifuoI de Io monedo, vo fer fIorir eI comer, que
disposovo de grons cenfres de compro i vendo, com eI dUIIosfref, oI 8oix Empord, Ies runes deI quoI
descoberfes eI I93I fon un gron efecfe. Per fof pIegof, Io cuIfuro ibrico vo ser mes urbono que Ies onferiors.
I fombe mes guerrero: o CoIofeII hi ho Ies resfes duno ciufodeIIo que ho demosfren.
Es coIcuIo que per oqueIIs onys hi hovio o CofoIunyo un miIer de pobIofs, fonfs com municipis hi ho ovui dio.
AIguns son, de fef, eIs mofeixos: IIfirfo (LIeido), 8oifoIo (8odoIono), Auso (Vic), Derfoso (Torfoso)... oufnfiques
viIes, en oIgun cos copifoIs, pIenes de coses omb pIonfo i pis, mobIes diversos, inferiors decorofs seguinf Io modo
grego i cuines pIenes de pIofs, oIIes i esfris per fer cerveso, formofge o forino.
EIs ibers eren uns ciufodons mes socioIs i refinofs que eIs seus besovis. Enferroven eIs morfs en sofisfico
des cerimonies dincinerocio, socrificoven onimoIs oIs seus deus, que en bono porf eren eIs deIs grecs, pero
odopfofs o Ies necessifofs deI cuIfe IocoI. I enfre eIIs jo hi hovio orfisfes, oIguns de fonf niveII com Ioufor de Io
mfico Domo dEIx.
Diguem fombe que oqueIIo cuIfuro ibrico, que ero mes o menys iguoI o fofo Io porf orienfoI de Io PennsuIo,
fenio eI seu IIenguofge propi, i fins i fof eI seu propi oIfobef, encoro que moIfes de Ies inscripcions que ens hon
orribof son en grofio grego orcoico. Es frocfo duno IIenguo espesso i enrevessodo que ho desofiof Io pocincio de
fofs eIs Iinguisfes, que omb prou feines nhon desxifrof quofre subsfonfius. MA8APOSIM LA0UM UPALASIAP
OIASTICEP SIIEMSTIS SIIEMSTIS AP8AIALE 8ALIEAP8AM AELOM, diu, per exempIe, uno inscripcio frobodo oI fempIe
dAscIepi, o Emporion. A veure qui es eI guopo que Io frodueix. Pero ero un idiomo, i goirebe uno IIenguo propio,
perqu o fof eI que ovui es CofoIunyo, eI Pos VoIenci i Io Proveno sescrivio diferenf, desquerro o drefo. Pero
encoro es dhoro per porIor de fefs diferencioIs.
II


OH ELS ROMANS|
ZI8 oC-47o

Lony Z I 8 oC es prcficomenf Io primero dofo hisforico en Io hisforio de CofoIunyo. Es uno dofo imporfonf,
doqueIIes que es presfen o ceIebror miIIenoris, perqu ossenyoIo Io nosfro preso de confocfe omb eI mon rom. I
nosoIfres, com oro onirem veienf, esfem fefs uno mico o Io romono, com eIs coIomors. Per oixo en encefor oquesf
copfoI podem dir oIIo fon moco que, en orribor o Io dofo mfico deI Z I 8 oC, hi ho un obons i un despres en Io
Hisforio de CofoIunyo. (ApIoudimenfs.)






S,P,Q,R,


Pomo hovio esfof fundodo oI cenfre dIfIio cinc-cenfs onys obons, quon oqu no hi possovo res dinferessonf. EIs
romons es von reveIor, ben oviof, com o genf expedifivo i prcfico. Per exempIe, uno vegodo onoven
curfs de dones i von onor o segresfor Ies deI pobIe ve (eI fomos ropfe de Ies sobines). Tof ho feien oix. A mes,
fenien un ego considerobIe (per oixo es diu oix, en IIof) i un insfinf innof per posor ordre oI mon. Esfoven
convenufs deI seu poper de gendormes de Ionfiguifof, i eI von exercir sense miromenfs.
Deixoven per oIs grecs eIs IIesfos de Io cIosse fof oIIo que eIIs consideroven superfIu: Iorf, Io fiIosofio i Io
reIigio. Es mes, ho von copior fof sense cop meno de recono. EIIs, en convi, fenien firodo peI mon reoI i eIs seus
probIemes: Io poIfico, Ieconomio, Io defenso, Ies obres pbIiques, Ies IIeis... En fofes oquesfes mofries vo broIIor
eI seu foIenf orgonif;odor.
OrguIIosos deI seu rgim repubIic i deI seu exrcif de ciufodons, eIs romons von fer-se eIs omos deI goIIiner
en ben poques generocions. Primer von conquerir eI Loci, despres IfIio, i finoImenf, fofo Io Medifer- rnio, bosfinf
un imperi que vo duror moIfs segIes i deixonf uno herncio poIfico, socioI i cuIfuroI que encoro cuejo.
Tonfo conquesfo vo esfor deferminodo, no ens engonyem, per Io superiorifof de Iexrcif rom i per Io monco
descrpoIs deIs seus generoIs, que no fenien probIemo o orrosor eI ferrifori enemic i escIovif;or eIs pobIes rebeIs.
Pero, o Io IIorgo, Ies rees venudes (IiferoImenf, provincios, denominocio que ovui dio encoro fo rbio) von ogroir eI
confocfe omb eIs nous omos, que eIs von proporcionor un ordre socioI i poIfic homogeni, uno esfrucfuro geogrfico,
un cos IegisIofiu i sobre
fof un idiomo com, que encoro ovui i jo veurem fins quon es Io bsfio negro deIs esfudionfs de IIefres.

I es que, oI confrori de Ies ciufofs gregues, que onoven codoscuno per IIiure i sense cop infers per imposor Io
sevo cuIfuro superior, eIs romons onoven peIs IIocs omb Iobjecfiu irrenunciobIe deixompIor Io sevo civiIif;ocio.
Dorrere deIs seus exrcifs, ocupoven eIs nous ferriforis omb ciufodons romons que hi oporfoven Iidiomo i eI
foronn, creoven coIonies que sodminisfroven, o pefifo escoIo, com Io mofeixo Pomo, imposoven eI seu dref,
pIonificoven Ieconomio segons eIs inferessos generoIs de IImperi i osseguroven Io comunicocio omb Io mefropoIi
grcies o uno xorxo virio compIefssimo, que en gron porf fombe perduro (Io M-II, sense onor mes IIuny, esf fefo
sobre Ionfigo vio Augusfo).
Tof oixo ho von fer o coso nosfro fins o foI punf que CofoIunyo, com dirio AIfonso 0uerro, no Io vo reconixer
ni Io more que Io vo porir.



HANNAL I ELS SEUS ELEFANTS


EIs romons hourien ocobof veninf, ford o dhoro, perqu onoven sempre o Io recerco despoi vifoI. De fef, jo hovien
fef frocfes comercioIs omb eIs grecs dEm-porion. Pero es ben cerf que quon von orribor o Io cosfo cofoIono no ens
buscoven precisomenf o nosoIfres, sino Io rereguordo deIs seus grons enemics, eI cor
foginesos, que fins oIeshores eren eIs omos deI comer mediferroni occidenfoI. Pomo i Corfogo jo shovien boroIIof
per Io possessio de Corsego i Sordenyo. Despres von firmor Io pou, pero uns i oIfres sobien que, com se soI dir en eIs
wesferns, oqueII mor ero mosso pefif per o fofs dos.
Corfogo no ero uno pofncio poIfico fon soIido com Pomo. Ero mes oviof un pobIe de comercionfs. Pero vo fenir
Io xombo de porir un fipus briIIonf com HonnboI, fiII deI mfic AmIcor 8orco (un oIfre deIs fundodors IIegendoris de
8orcoIono). HonnboI hovio crescuf enfre eIs soIdofs deI seu pore i de ben jove fenio un esperif guerrer indomobIe.
Veienf com eIs romons soprofifoven de Io prudncio deIs Iders corfoginesos, HonnboI vo decidir firor peI
dref. En IIoc desperor omb por Io primero of;ogoiodo de Ienemic, vo decidir comenor Io guerro peI seu compfe i
de Io formo mes fofxendo: invodinf IfIio despres de frovessor eIs Pirineus i eIs AIps omb un exrcif de Zo.000
homes i 37 eIefonfs.
LeIefonf ero uno bsfio desconegudo o Europo. Donovo ensurfs morfoIs per oII on possovo, i en uno bofoIIo
podio fer funcions simiIors o Ies dun fonc (fof i que, si senrobiovo, ocobovo ofoconf eIs seus propis omos). EI pos

de Io comifivo dHonnboI per CofoIunyo devio desperfor uno expecfocio comporobIe o Io deI roIIi Pors-Dokor per
oIs deprimifs pobIofs de IAfrico Megro.
Si HonnboI es vo poder IIonor o oquesfo ovenfuro, vo ser perqu eIs corfoginesos dominoven Io cosfo ib
rico, des de Io sevo bose de Corfogo Movo (IocfuoI Corfogeno), i perqu o CofoIunyo no hi hovio ning prou
orgonif;of per pIonfor-Ii coro. Diuen eIs enfesos que, despres de frovessor IEbre, vo possor per Torrogono, VoIIs,
MonfbIonc, Ies 8orges 8Ionques, Trrego, Arfeso de Segre i OIiono, fins o orribor o Io Cerdonyo. Pero o fofs eIs
pobIes deIs Pirineus hi ho veIIs que osseguren hover visf un com empedrof per on von possor eIs fomosos eIefonfs.
Trovessor eIs Pirineus omb frenfo-sef poquiderms no ero coso de bromo. I en oqueIIo poco, sense fneI deI
Cod ni res, encoro pifjor. Pero HonnboI ho vo oconseguir, sembIo que possonf peI coII de Io Perxo (Cerdonyo).
Despres fombe vo frovessor eIs AIps, en un peripIe penos duronf eI quoI von morir miIers deIs seus homes, i fofs eIs
seus eIefonfs menys un. Pero un cop o IfIio es vo refer i vo oconseguir derrofor quofre exrcifs romons, fofs eIIs
prou mes nombrosos que eI seu.
A Pomo esfoven desesperofs. Mo hi hovio monero de derrofor HonnboI en uno bofoIIo oberfo. Pero sobien que
eI cobdiII pnic no gosorio infenfor un ossoIf o Io copifoI de IImperi: eI seu exrcif esfovo oIIof i consof. Per oixo
eIs romons von decidir fer-se Iorni i pIonfor coro no pos o HonnboI, sino o Io sevo rereguordo, per foI de deixor-Io
ben soI, sense possibiIifofs de confinuor Iofensivo friomfoI. Von envior o Empries eI seu miIIor generoI, un jove de
bono fomIio onomenof CorneIi Escipio, per foI de fer foro eIs corfoginesos dHispnio.
I oix, omb eI desemborcomenf dEmpries, comeno Io romonif;ocio, un proces que o CofoIunyo durorio ni
mes ni menys que sis segIes. Imogineu, doncs, si vo resuIfor profund i decisiu. A Io resfo dEsponyo fombe, pero uno
mico menys, perqu eIs romons von frigor goirebe dos-cenfs onys o compIefor Io conquesfo peninsuIor (excepfe Ies
munfonyes bosques), fins que Ies Ifimes fribus cnfobres es von rendir o Iemperodor Augusf.
Locupocio miIifor de CofoIunyo vo resuIfor fciI nomes o Io cosfo. A Io ;ono dinfIuncio dEmpries, on Io
genf porIovo grec, jo hi hovio hoguf confocfes omb eIs romons i sobien que fenien moIes puces. EIs indgenes von
decidir confemporif;or i monfenir-se neufroIs menfre eIs romons esfovoven quofre corfoginesos per opoderor-se
de Torrogono i fer-hi uno coserno que, omb eI femps, esdevindrio uno oufnfico mefropoIi.
A Iinferior, on Io genf normoImenf es mes deI morro forf, Io resisfncio vo ser mes feno, goirebe
numonfino, pero deI fof infiI. En oqueII momenf vo oporixer oI nosfre pos un fipus hum que no pof foIfor en cop
hisforio nocionoI: Iheroi de guerro. Perfoyen o oquesfo cofegorio eIs Iders iIIuminofs i sense por o Io morf, que

IIuifen confro un enemic prfid i superior. En oquesf cos, eIs herois eren dos iIergefs, es o dir de LIeido, ciufof que
encoro eIs recordo omb un bonic monumenf. Eren germons i es deien IndbiI i Mondoni.
De primer von posor-se docord omb eIs romons, que von orribor fenf-se eIs simpfics per foI de debiIifor
IoIiono enfre eIs indgenes i eIs corfoginesos. EI chorme dEscipio, que com hem dif ero de bono fomIio, hi vo
ojudor moIf. Pero oviof eIs iIergefs es von odonor que eI nou omo ero fon o mes imperioIisfo que Ionferior, i von
decidir pIonfor-Ii coro, docord omb eIs corfoginesos, i omb eI suporf deIs Iocefons i eIs ousefons.
Ero com ofocor eIs eIefonfs dHonnboI omb un exrcif de mosquifs. EIs romons, que encoro onoven de
simpfics, von guonyor Io primero bofoIIo, i von perdonor eIs venufs. A Io segono, fombe. Pero eIs iIergefs eren
genf fossudo i no von copfor Io indirecfo. Von reunir un fercer exrcif que es vo enfronfor o Ies Iegions romones
prop de IocfuoI Sorogosso. IndbiI vo morir oI comp de bofoIIo i eIs romons von imposor-se jo sense miromenfs. EIs
iIergefs, per obfenir Io pou, von hover doccepfor mes fribufs i Io presncio permonenf de guornicions romones en
eI seu ferrifori. I o mes, von hover de IIiuror Mondoni, que vo morir crucificof (Z0b oC). EIs bergisfons, es o dir, Io
genf de 8ergo i eIs voIfonfs, fombe von munfor oIgunes pofums moIf beninfencionodes, pero von ser iguoImenf
derrofofs peI generoI rom Cofo.
SembIovo que eI ferrifori cofoI esfovo pocificof, pero fof jusf un segIe despres, Ireo de LIeido vo fornor o
fronfoIIor o couso de Io guerro civiI enfre JuIi Csor i Pompeu. Aquesfs eren dos generoIs que,
veienf que eI rgim repubIic esfovo en crisi, ospiroven o fer-se eIs omos en soIifori. Porf de Ies seves IIuifes von
fenir IIoc o coso nosfro, i esfon moIf ben expIicodes en eI IIibre De beIIo civiIe, escrif peI mofeix Csor i que pofser
per oixo es Ueugeeeeromenf fendencios.
Quon Csor es vo fer Iomo, vo comenor IImperi, es o dir, un rgim miIifor ouforifori. A Pomo von enyoror
moIf Ies IIiberfofs de Ionfigo repbIico. Pero o Ies provincios, eIs ferriforis ocupofs, ning no en sobio res, de fof
oixo. MoIgrof fofes Ies pegues, IImperi vo ser eI que vo porfor Io pou durodoro o ferres com Io nosfro.




PAX ROMANA


Csor vo morir ossossinof per un grup de nosfIgics repubIicons oI Senof de Pomo esceno IIorgomenf reprodudo
oI cinemo, Iony 44 oC, i Io sevo successio vo generor uno novo guerro civiI, que no ens vo ofecfor, grcies o Deu.

Despres vo ossoIir eI poder Ocfovi Augusf, que vo ser emperodor duronf quoronfo IIorgs onys. Doquesfs, dos eIs vo
possor o Torrogono, encoro que vo ser uno mico per cosuoIifof: hovio donor cop oI Confbric o reprimir uno revoIfo,
pero es vo posor moIoIf (ero moIoIfs de meno, fof i que vo fenir uno vido IIorgo) i vo fer porodo i fondo o Torroco. I
es des de Torrogono que vo governor, Iemperodor deIs romons.
O sigui, que Torrogono vo ser femporoImenf Io copifoI de IImperi, coso que eIs forrogonins desfoquen omb
moIf dorguII i omb cononefes evocodores com oqueIIo que diu ImperioI Torroco, U de cicIopeos muro-IIos. (I
ofegeixen que, en oqueIIo poco, Peus ni fon soIs no exisfio).
En eIs primers dos segIes de IImperi, Ies coses von onor be, fonf o Pomo com o IImperi. Augusf vo fer de
Torroco uno gron copifoI, omb circ, feofre, muroIIes, Comp de Morf i fofo Io pesco. A mes, vo fundor 8orcino, es o
dir, 8orceIono, que encoro frigorio o creixer, oI comenomenf no possovo de ser uno pefifo viIo de comorques, com
8Iondoe (8Iones), 8oefuIo (8odoIono), IIuro (Moforo) o Egoro (Terrosso). Les onfigues ciufofs ibriques von
esdevenir coIonies romones, omb uno compIexo i efecfivo orgonif;ocio municipoI. EI IiforoI cofoI vo quedor unif per
Io fIomonf vio Augusfo, que onovo de dref o Pomo. I enfre ciufof i ciufof, cenfenors de comperoIs vingufs de Pomo
o dIfIio es von insfoIIor en gronges (viIIoe), oufnfics precedenfs de Ies mosies, que von esfrucfuror i esfobi-
Iif;or eI comp cofoI.
Mes endovonf, quon von orribor oI poder o Pomo emperodors provinenfs de fomIies hispones, com Troj o
Adri (segIe n dC), comencem o frobor cofoIo-noromons fenf correro o Io copifoI. EI cos mes reIIevonf es eI deI
borceIon Luci Minici MofoI, que o bose dendoIIs vo orribor o ser consoI i, de propino, vo guonyor uno curso de
quodrigues oIs Jocs OImpics
deI IZ9, coso que Ii ho perms de fer-se un IIoc en Io goIerio de borceIonins oImpics, oI cosfof de Somo-ronch i
MorogoII.
Pero fof socobo en oquesfo vido, i Io pox romono vo duror nomes fins o mifjons deI segIe in. En oqueII momenf,
IImperi jo ero uno desferro poIfico i socioI, Iexrcif posovo i freio emperodors com voIio, i eIs brbors no
froboven goires impedimenfs per fer excursions devosfodores. EI Zb8 vo orribor Io primero.
EIs brbors (ferme que en IIof voI dir, simpIemenf, forosfers) eren, omb fofs eIs respecfes, grups orgo-
nif;ofs de quinquis que orriboven, roboven eI que podien, cremoven, desfruen i fornoven o morxor. Per oixo eI mof
borborifof fe eI senfif que fe, ovui dio. Lony 4Ib, eIs visigofs von fer uno oIfro incursio doquesfes, omb eI seu rei

AfouIf oI copdovonf. Pero, o diferncio de visifes onferiors, eIs vo ogrodor eI ponoromo i von decidir insfoIIor-se o
coso nosfro, concrefomenf o 8orceIono, que per primero vegodo vo ser copifoI doIguno coso.
Com que eIs romons jo no fenien esmo per o res, von pocfor omb AfouIf per foI que no fes cop visifo de Ies
seves o IfIio. Per segeIIor eI pocfe, Io germono de Iemperodor Honori, 0oIIo PIocdio, es vo cosor omb AfouIf. EI
mofrimoni vo possor Io IIuno de meI o 8orceIono. Pero Io foccio mes heovy deIs visigofs, que no voIio sober deIs
romons, vo fer un cop desfof, vo mofor AfouIf i vo obIigor 0oIIo PIocdio o fornor-sen cop o Pomo o fofo veIocifof.
Mo es probobIe que semporfes
un bon record de 8orceIono. En convi, Io ciufof s que sen record deIIo, i per oixo encoro hi fe uno pIoo pIeno de
semfors.
EIs visigofs, deixonf o porf oIguns pornfesis, jo no von obondonor Io PennsuIo Ibrico, i shi von esfobIir deI
fof quon IImperi rom vo coure definifivomenf, Iony 47o. Pero eI domini visigofic no vo ser, ni de moIf, fon
imporfonf com eI de Pomo. De fef, mes oviof von ser eIIs, eIs visigofs, eIs qui es von romonif;or, convenufs que no
podien subsfifuir fof eI que Io civiIif;ocio romono hovio fef omb CofoIunyo duronf sis segIes.




LA ROMANITZACI


Lo presncio romono vo ser Io bose de Io configurocio de Io nosfro personoIifof. Hi hovio infIuncies onferiors
(ibriques, gregues), i nhi vo hover de posferiors (visigofiques i musuImones), pero Io CofoIunyo de Iony b00 ero
bsicomenf un pIof cuinof o Io romono. Anem o poms.
o ) Lo reIigio romono vo escombror eIs cuIfes primifius. De fef, obons jo hovio penefrof bosfonf Io reIigio
grego. I Io romono fenio eIs mofeixos deus, pero omb eIs noms conviofs. Jpifer per Zeus, Venus per Afro-difo, i
vingo. Despres vo orribor eI crisfionisme, pero nomes es vo imposor deI fof quon IImperi rom eI vo ossumir com o
reIigio oficioI.
EI dref rom fombe es vo imposor, i vo sobreviure o Io presncio deIs visigofs, fins oI punf desdevenir Io
bose deI dref civiI cofoI ocfuoI.
Lesfrucfuro deI ferrifori, fonf urb com ruroI, fombe vo quedor fixof o porfir de Ies coIonies romones
i Ies noves vies de comunicocio. EIs romons, o mes, von fer ponfs (Ponf deI DiobIe, o MorforeII), oqueducfes (Ies

Ferreres, o Torrogono, Pinedo), porfs, monumenfs commemorofius... Les grons ciufofs de Io CofoIunyo romono
(IIerdo, Auso, Torroco, Derfoso, 8oefuIo, 0erundo, 8orcino, IIuro) von esfrucfuror eI ferrifori, perqu esfoven
disfribudes de formo moIf homognio. En generoI, son Ies mofeixes ciufofs de Io CofoIunyo ocfuoI, si deixem o porf
Ies noves grons urbs mefropoIifones.
Les ocfivifofs economiques (ogricuIfuro, indsfrio, comer) es von homoIogor o Ies de Io resfo de
IImperi. Es o dir, von prosperor en gron monero. EI comp cofoI vo rescofor eI rgim de Ies viIIoe, i es vo esfendre
eI cuIfiu i Is de IoIi, eIs cereoIs i eI vi. EI comer vo fIorir fins o foI punf, que jo oI segIe rv eI bisbe Poci deio que
eIs borceIonins es disfingien per Io sevo hobiIifof en eI mercodeig i peI seu ofony de riqueso. O sigui, que oqueIIs
hobifonfs de 8orcino, uno mico cofoIons jo ho eren.
e) EI IIof, Iidiomo de IImperi, vo esdevenir Io IIenguo oficioI i mojorifrio. Mo devio ser fciI, perqu fofs
sobem eI que cosfo oprendres Ies decIinocions. EI cos es que eIs ibers cofoIons von oprendre eI IIof, que
ero Io IIenguo vehicuIor o fofo Io meifof occidenfoI de IImperi (o Io meifof orienfoI encoro predominovo eI grec).
Pero no per oixo eIs indgenes von obondonor Io sevo porIo. AIguns fesfimonis diuen que o Ies ;ones ruroIs de
8orceIono encoro es porIovo iber oI segIe rv. I oI PoIIors, eI bosc vo sobreviure fins o Iony I000, de foI monero que
duronfs oIguns segIes hi vo hover un biIinguisme reoI, que vo porfor o Io descomposicio deI IIof en un pofi-pofi que,
segIes mes ford, es converfirio en Io IIenguo cofoIono. Amb oixo no esfem dienf que eI biIinguisme descompongui
idiomes. I oro. O s7 Hi ho que pensor-ho.
III


OH ELS RARS| OH ELS MOROS|
{FALTA ALS?}
47o-7II




Quon diem que oIg es un brbor voIem dir cerfo coso. Mo goire bono, per cerf. En convi, quon doIg diem que es un
sonf o que es un bon crisfi, en voIem dir uno de moIf diferenf. Perqu vegeu que fciI es penjor efiquefesl EI cerf
es que uns i oI f r es, cr i s f i ons i br bor s , von or r i bor o CofoIunyo mes o menys o Io mofeixo poco,
encoro que per mofius ben diferenfs, i que von ocobor per fusionor-se en un fof que vo esdevenir pendenf s

enc or o de I o c o nf r i buc i o i s I mi c o Iembrio de Io CofoIunyo ocfuoI. Per fonf, si be es c er f que s o m un

os s or f i menf dibrics fef o Io romono, no es menys cerf que, com o pobIe, som fombe uno borborifof
JESUCRIST SUPERSTAR


Pofser no coIdrio recordor eIs orgens deI crisfionisme. Mhi ho prou ononf o veure Io Possio dOIeso, o Io
dEsporreguero. Pecordem, simpIemenf, que eI crisfionisme eI vo ideor Jess de Mof;oref o Io PoIesfino dominodo
peIs romons, com uno escissio deI judoisme. EIs romons, docord omb eIs jueus (que no esfoven per escissions), von
crucificor Jess perqu eIs esvoIo-fovo eI goIIiner, com un dissidenf poIfic mes, sense imoginor-se que oqueIIo creu
esdevindrio, omb eIs segIes, eI Iogofip mes exifos i durodor de Io hisforio. Pero eIIs, eIs romons, no Ii donoven cop
meno dimporfncio. Jess vo morir, i foro de PoIesfino no sen vo ossobenfor ning.
LImperi ero gron, i encoro que hi hovio uno reIigio oficioI, hi convivien pocficomenf miIers de credos. Lo genf
deio, per exempIe: Tu reses o Jpifer7 Doncs jo reso o Isis. Quino grciol EI fef diferencioI deIs crisfions es que
creien en un nic deu, i que negoven Iexisfncio deIs oIfres. Megoven, fins i fof, que eIs emperodors romons fossin
deus, coso que no esfovo goire ben visfo i que eIs converfio en enemics de Io IIei. Per oixo von ser duromenf
perseguifs. I oquesfo persecucio, porodoxoImenf, eIs vo ofovorir, perqu eIs vo obIigor o dispersor-se per fof
IImperi. Aix es com von orribor o Ies nosfres ferres, seguromenf oI segIe n, encoro que circuIo Io frodicio que sonf
Pou vo esfor prediconf per oqu bosfonf obons.
EIs romons von observor eI creixemenf imporobIe deI crisfionisme omb moIf de neguif. Lo mojorio deIIs i
Iemperodor menys que ning jo no creien en res, pero Io reIigio romono ero uno reIigio desfof, i si senfonsovo,
uno porf imporfonf de Iedifici imperioI se nonovo en orris (oixo es, de fef, eI que vo possor). Aix que primer des
de Ipoco de Mero es von dedicor o IIonor eIs crisfions oIs IIeons. Pero com que ni oix dobIegoven Io sevo fe, von
decidir fer eI mofeix que hovien fef segIes obons omb eIs grecs: copior-Ios.
Lemperodor Consfonf (3I3) es vo envoIfor de minisfres crisfions, i finoImenf es vo bofejor i vo oboIir Ies
persecucions. I Teodosi, poc despres, vo fer deI crisfionisme Io reIigio oficioI de IImperi. En oqueII momenf,
IEsgIesio jo esfovo ben orgonif;odo, hi hovio un bisbe o codo provncio i goudio de gron ouforifof moroI, perqu fofs
eren devofs i recfes, menfre que eIs veferons odminisfrodors de IImperi eren fofs uns corrupfes descregufs. A
mes, Io cerfeso que IImperi senfonsovo vo fer ougmenfor Ies incerfeses de Io genf, Io necessifof dun Deu nic i
redempfor.

En cerfo monero, eI que voIien eIs romons ero soIvor IImperi reconsfruinf-Io sobre Io bose deI crisfionisme.
Pero oixo ero puro cosmfico. EIs brbors, que comenoven o engrescor-se mes enII deI Pin, es von encorregor de
demosfror que eIs probIemes que rosegoven Ies esfrucfures de IImperi eren mes profimds.
A CofoIunyo, oI segIe m jo hi hovio comunifofs crisfiones orgonif;odes, que von pofir Io persecucio
deIs emperodors VoIeri i DiocIeci. EI Zb9 esf documenfof eI morfiri de sonf Frucfuos, bisbe de Torrogono. EI
303 eIs vo focor eI rebre o sonf FeIiu, o 0irono, i o sonf Cugof, en uno pobIocio deI VoIIs que des doIeshores es diu
iguoI en honor seu. Lo figuro de sonfo EuIIio, en convi, no esf documenfodo, pero eIs borceIonins Ii hon finguf
sempre moIfo devocio.
Menfre IAdminisfrocio de IImperi es consumio, doncs, eIs crisfions esdevenien Io novo eIif poIfico i cuIfuroI.
En fofes Ies ciufofs, Ies bosIiques ocupoven eI IIoc deIs onfics forums. EIs bisbes onoven ogofonf eI poder municipoI.
I Io cuIfuro, Io poco que hi hovio, fombe ero pofrimoni deIIs: eIs escripfors mes repufofs de Ipoco son Jusf, bisbe
dUrgeII, i Quir;e, bisbe de 8orceIono. I escrivien sobre Deu, Jesucrisf, eIs mrfirs i eIs sonfs, perqu oIfro coso
no eIs inferessovo.
Pomo hovio esdevinguf, o Ies ocoboIIes, un imperi crisfi. De fef, de rom no en fenio goire mes que eI nom.
Pero eI poder de IEsgIesio vo fer que Io foIIido de Io civiIif;ocio romono no fos uno hecofombe, sino un frnsif
reIofivomenf ordenof. Si no, eIs brbors hourien enfrof o soc en un imperi disgregof i onrquic.



EL PAS DELS SOTS


Com jo hem dif, eIs brbors eren poco coso mes que uno coIIo de brfoIs orgonif;ofs. Pero nhi hovio de
diverses menes. EIs mes soIvofges eren eIs vndoIs, i per oixo ovui quon cerf jovenf frenco coses o fo grofifs o Ies
porefs es porIo de vondoIisme. MosoIfres vern fenir Io sorf de rebre Io visifo deIs brbors mes ben educodefs,
enfre comefes, que eren eIs visigofs. Mo eren goires i no es von quedor goire femps, pero jo von deixor Io sevo
mosfro o Ioporodor. Per exempIe, ens von deixor en herncio noms com 0uifre, Poger, 8ernof, Arnou i Poimon, que
ovui dio son eIs preferifs deI jovenf progre i eIs monifors despIoi. En convi, eIs seus noms de dono (0erfrudis,
Eduvigis, Ermengordo) no hon esfof fon popuIors per roons obvies.

De fef, hi ho qui diu que eI nom CofoIunyo prove de 0ofoIndio, es o dir, eI pos deIs gofs. Pero sembIo que oixo
es menfido, com Io IIegendo medievoI dOfger CofoIo, un nobIe gosco que hourio iniciof Io reconquesfo deI nosfre
ferrifori. Lorigen deIs mofs CofoIunyo i cofoI es un misferi encoro irresoIf: oIguns diuen que Io nosfro
denominocio dorigen prove de Io fribu ibrico deIs Iocefons, doIfres sifuen Iorigen en eI mof cosfIons, que
defineix eIs odminisfrodors deIs cosfeIIs feudoIs. Uns fercers, finoImenf, poren esmenf en eI mof rob foIunio que
voI dir cosfeII fronferer. De momenf, eIs experfs no es posen docord, com en fonfes oIfres coses.
Tof i ser reIofivomenf civiIif;ofs, eIs visigofs eren uno mico pogeroIs i prou conscienfs de Ies seves Iimi-
focions. Per oixo von orribor o Hispnio no pos omb Io
infencio de fer cou i nef, sino decidifs o infegror-se i ossimiIor Io cuIfuro IIofino. Com que fombe eren crisfions de
primer, orrions, i o porfir deI rei Pecored, cofoIics von occepfor de bon grof eI poper dirigenf deIs bisbes, i von
miror desfor o bones omb Io nobIeso hisponoromono. En fermes generoIs, ho von oconseguir, fof i oIguns confIicfes
IocoIs.
Lo provncio Torroconense converfido en provncio ecIesisfico que encoro perduro omb eI mofeix nom vo
ser conquerido o finoIs deI segIe v peI rei Euric, oI copdovonf duns Z00.000 visigofs, que es von insfoIIor i es von
fusionor omb Io pobIocio oufocfono. Vo ser un boom demogrfic no pos mes imporfonf que eI que experimenfo Io
Cosfo 8rovo codo esfiu. Euric fenio Io sevo copifoI o ToIoso, oI sud de Frono, i sembIo que Io sevo ideo inicioI no ero
fer un regne ibric, sino fronspirinenc. Voser eI primer que vo fenir oquesfo ideo, pero no pos IIfim: com veurem
mes endovonf, CofoIunyo sempre ho onof dubfonf enfre miror cop oI nord o cop oI sud. SegIes despres, eIs comfes
cofoIons fombe infenforien fer un nic regne cofoI i occif, pero eIs froncs sempre ens ho von impedir.
Euric fombe vo conixer oviof eI moI corcfer deIs froncs, que eI von obIigor o refrocedir mes ovoII de Ies
munfonyes i fixor Io sevo copifoI o 8orceIono. Aix, eI desf de CofoIunyo vo comenor o onor IIigof o Io resfo de Io
PennsuIo Ibrico. Anys despres, eIs visigofs esfendrien Io sevo infIuncio o fof Hispnio i frosIIodorien eI cop i
cosoI o ToIedo (bb4).
Pero 8orceIono Ii hovio ogofof gusf o oixo de ser copifoI, i ben oviof es vo revoIfor confro eI cenfroIisme
mesefo-ri, si es que es pof dir oix. EI o73, eI generoI PouIus es vo oixecor en ormes per formor un regne pirinenc
escindif de Io monorquio de ToIedo. Aquesf es eI primer confIicfe imporfonf enfre cenfre i perifrio en Io hisforio
dEsponyo, uno hisforio que fe moIf o veure omb oqueII boIero que diu ni configo ni sin fu Hi ho hoguf uno fendncio

imporobIe o Io unifof hispono, i uno fendncio iguoImenf imporobIe o Io disgregocio. I oix hem onof consuminf
energies de Io monero mes ruco.
Lo revoIfo de PouIus vo frocossor, pero en oqueIIs momenfs eI regne visigof jo esfovo en hores boixes. Poc
despres orriborien eIs sorrons, que jo eren eIs omos deI nord dAfrico.




CAP AL FEUDALISME


LImperi rom vo significor Io consoIidocio dun sisfemo bosof en Iouforifof de Iesfof cenfroI i eI mode de
produccio escIovisfo. Lorribodo deIs visigofs significo un convi rodicoI en oquesfes esfrucfures, i es eI que ens
condueix o Ies porfes de IEdof Mifjono, que mes oviof shourio de dir Mifjonefo, o Mediocre, perqu von ser uno
coIIo de segIes foscos, vioIenfs i sense goires progressos moferioIs.
EIs visigofs fenien uno coso bono, i es que eI rei, fof i fenir poders obsoIufs, ero eIegif. Pero eIs poders
obsoIufs, en oqueII momenf, no eren iguoI que en Ipoco deIs emperodors: Io coigudo de Pomo vo venir, jusfomenf,
per Io prduo douforifof deIs emperodors, per Io frogmenfocio deI poder i per Ienforfimenf de Io nobIeso
ferrofinenf.
Jo uns segIes obons, Iemperodor DiocIeci vo veure que no podio monfenir un exrcif de foIIo imperioI, i vo
ordenor o fofes Ies ciufofs que es forfifiquessin i que confiessin nomes en Ies seves propies forces. EIs reis
visigofics encoro ho fenien pifjor, perqu es von frobor que Ies ferres no eren propiefof sevo, sino que o codo
porceIIo hi hovio un comfe, un duc o un morqus omb gones de figuror, que expIofovo grons mosses de comperoIs
omb Iojuf dun exrcif propi. Aquesfo es Io bose deI feudoIisme.
Senfen, oix, que eIs segIes que von venir esfiguessin moIf fenyifs de confIicfes i bofoIIes. Doixo sen vo res-
senfir Ieconomio, especioImenf eI comer, que vo decoure de formo moIf significofivo. Lo genf veio que Inico
monero de menjor po ero cuIfivonf eI bIof direcfomenf, i vo morxor de Ies ciufofs. MoIfes viIes cofoIones, que
hovien coneguf segIes despIendor sofo eIs romons, von comenor o esIIonguir-se i o despobIor-se. I en eI comp,
despres doIguns segIes de fronsicio,Io propiefof es vo concenfror i Ies ferres es von ompIir de miIers de pogesos
pobres successors deIs onfics escIous, eI desf deIs quoIs vo quedor IIigof oI deIs senyors feudoIs.
Com hem dif, eIs visigofs von infenfor fer-se IIoc o Ies nosfres ferres sense cops de coI;e. Per oixo von dei

xor que eIs bisbes monfinguessin eI seu poder o Ies ciufofs, i fins i fof von respecfor eI dref rom, reservonf Ies
seves propies normes per oIs nouvingufs. Aixo vo durof fins que eI rei Quindosvinf (oIo quin nom) vo unificor fofs
eIs codis en un de soI, eI Liber Iu-dicum (ob4), que vo ser Io bose deIs codis de IIeis medievoIs cofoIons.
Tof i Io borrejo demogrfico, eI cIimo de convivncio, com en direm oro, ero bosfonf eIevof. Hi hovio uno
minorio juevo, moIf imporfonf en eI secfor deI comer, i fombe residus grecs i sirions encosfofs o Ies ciufofs mes
imporfonfs. A Torfoso, que conservovo eI seu pes com o duono i nus de comunicocions, es conservo uno Ipido
friIingue, en grec, hebreu i IIof, que ens fo pensor en eIs rfoIs deIs oeroporfs ocfuoIs.
EI pos deI femps ho esborrof moIf Io presncio visigofico o coso nosfro. Les resfes mes imporfonfs son Ies deI
pobIof deI 8ovoIor (Seros, eI Segri), deIs segIes v-vm, on es demosfro que eI niveII de vido deIs cofoIons no hovio
miIIorof goire respecfe deIs seus besovis romonif;ofs. Aixo s, presideix eI conjunf uno bosIico crisfiono. Eren moIs
femps, i Io genf nomes es podio consoIor omb expressions com oro: Deu hi foci mes que nosoIfres.
Deu hi foci mes que nosoIfres. Aquesf ero eI missofge que inspirovo eIs crisfions, genf inicioImenf pocfico i
ousfero, que vo orribor sense fer soroII i omb nim de convncer, mes que no pos de vncer. En convi, eIs musuImons
eren uno oIfro coso...
CATALUNYA MORA


EIs moros, cerfomenf, eren fofo uno oIfro coso. Des de femps immemorioIs, eIs diversos pobIes robs hovien possof
per fofo meno de conquesfes exferiors. Pero o porfif deI segIe vn, per obro i grcio de Mo-homo, von frobor en Io
reIigio IimpuIs necessori per possor de dominofs o dominodors. AI confrori deI crisfionisme, que inicioImenf no
voIio sober res de Ies coses doquesf mon, IisIom vo neixer com uno reIigio moIf poIifif;odo, que esfenio Io sevo
infIuncio o fofes Ies esferes de Io sociefof i que compfovo omb Io guerro sonfo com uno de Ies seves premisses.
Sobre oquesfo bose, eIs robs von fundor Io civiIif;ocio mes desenvoIupodo deI seu femps. I oprofifonf-se de Io
coigudo de IImperi rom, von onor-se ensenyorinf de fof eI nord dAfrico i IOrienf Mifj. A principis deI segIe viu,
jo se senfien prou forfs per creuor Iesfref de 0ibroIfor.
SembIo que no eren goires, pero moIf eixerifs. I eI poder visigofic esfovo fon roveIIof, que en quesfio de pocs
onys eIs robs von invodir fofo Io PennsuIo Ibrico. EI 7I7, nomes sis onys despres de comenor Iovenfuro, jo
corrien per oqu. I hourien onof moIf mes enII si no fos que eIs froncs de CorIes MorfeII eIs von ofuror o Poifiers

(73Z). Despres doquesf frocs, eIs nouvingufs es von insfoIIor i von orgonif;or AndoIs, que es com von onomenor
Ionfigo Hispnio.
Lo infIuncio rob o Esponyo vo ser enorme, pero desiguoI. AI sud, per exempIe, shi .von quedor mes de sef
segIes, i per oixo es jusfomenf eI sud AndoIusio Io ;ono mes orobif;odo dEsponyo. Momes coI senfir uno mico de
confe hondo per comprovor-ho. PeI que fo o coso nosfro, Io presncio rob vo morcor diferncies enfre eI que mes
ford sonomenorien CofoIunyo VeIIo i CofoIunyo Movo. Lo primero deI LIobregof cop omunf vo fer foro eIs moros
de seguido, i vo orgonif;or-se poIficomenf (omb Iojuf deIs froncs), jusfomenf per evifor uno novo invosio. Lo
segono, Io mes meridionoI, vo ser musuImono fins oI segIe xu, i eI deix rob shi fo nofor mes, fins i fof en Ies
modoIifofs Iingusfiques.
Despres de copsor Io moIo bovo deIs froncs, eIs robs ondoIusins von fixor Io sevo fronfero nord oI riu
LIobregof. LIeido, Torrogono, Torfoso i 8oIoguer von esdevenir ciufofs musuImones, omb mesquifo i fof (pero no en
quedo ni rosfre, perqu Io reconquesfo vo ser moIf ferofge). Perfonyien des dAbd-AI-Pohmon III, ony 9Z9 oI
CoIifof de Cordovo. ToI i com hovien fef eIs romons, i com despres forien eIs cosfeIIons, eIs robs von odopfor Io
foponmio, i von converfir oquesfes viIes en Lrido, Torrokuno, Tur-fuixo i 8oIoj.
Avui dio eIs robs no fenen goire bono premso o Occidenf. Pero en oqueIIo poco eren eIs IIesfos de Io cIosse,
com eIs grecs ho von ser en eI seu momenf. Von infroduir en eIs ferriforis conquerifs un rgim
reIofivomenf foIeronf, en qu crisfions i jueus podien onor fenf sense converfir-se o Io novo fe. I, sobrefof, von
exporfor Io sevo enorme superiorifof fcnico i cuIfuroI, que feio que oI cosfof seu eIs regnes crisfions sembIessin
de IEdof de Pedro. Per exempIe: von infroduir eI poper, Io cermico vidriodo, producfes qumics (cid nfric,
soInifre), grons ovenos en medicino i formcio, indsfries de Io sedo i eI cofo, uno novo numerocio (Io que fenim ovui
dio), Io brixoIo, IosfroIobi i Io poIvoro. Eren uno mico com eIs joponesos dovui, sempre fordonf de Io sevo
fecnoIogio punfo.
Pero Ies grons novefofs von orribor en IogricuIfuro. EIs robs son eIs invenfors deI regodiu, fonomenfof en
noves fcniques per o Iexfroccio doiguo (squies, snio), coso que vo permefre diversificor enormemenf Io
produccio. Aix vo orribor eI cofo, eI sucre, Iorros (que encoro oro es eI producfe esfreIIo oI DeIfo de IEbre), Io
foronjo (dem o VoIncio), Io IIimono, eI sofr, IoIbergnio, Io sndrio, eIs espinocs... Es fciI imoginor que Io cuino
oufocfono vo rebre un gron impuIs. A mes, Ieconomio esfovo pIonificodo i eIs convis es feien en monedo. A Io

CofoIunyo VeIIo, eIs senyors feudoIs confinuoven cobronf eIs fribufs en bIof, i bIof ero eI que es conreovo. Vingo
menjor po, i en cos de moIo coIIifo, fofs o possor gono.
A Ies ferres de ponenf hi ho uno imporfonf pefjo musuImono. EI pIo dAImof, o 8oIoguer, confe un jocimenf
orqueoIogic de primer ordre, omb resfes duno mesquifo i un cosfeII imponenf. Pero si oIguno
ciufof vo viure momenfs despIendor dins de Iunivers isImic vo ser Torfoso. Si obons hovio desfocof com o porf i
nus de comunicocions, oro redobIovo Io sevo imporfncio esfrofgico com o punf forf de Io fronfero nord deI
coIifof. A Ipoco dAbd oI-Pohmon III shi von fer unes drossones, i fof sembIo indicor que Io ciufof, omb uns
IZ.000 hobifonfs, vo conixer un enorme desenvoIupomenf.
Pero fofs eIs imperis coneixen Io decodncio. EI I03b, o couso de Ies IIuifes infernes i Io pressio deIs regnes
crisfions deI nord, eI coIifof de Cordovo es vo desmembror en pefifs nucIis seporofs: eIs regnes de foifes. Torfoso
i LIeido von esdevenir copifoIs independenfs i es von hover despoviIor soIefes. Encoro von resisfir un segIe fins o
Iorribodo de Ies fropes de Pomon 8erenguer IV.
IV

SUIFR PELS PLS




EI progres rob o Esponyo es vo ofuror oI nord, on eIs residus visigofics von comenor o orgonif;or-se en pefifs
regnes independenfs. A CofoIunyo, pero, oquesfs residus visigofics es von fondre immediofomenf omb eIs ensims
nouvingufs: eIs froncs (de Io Frono). A diferncio deIs oIfres pobIes peninsuIors, omb eIs quoIs es donovo
Iesqueno, CofoIunyo vo neixer com un deporfomenf fronferer ( mor c o) de IImperi de CorIemony, coso que
segons PujoI ens fo ser mes europeus (es bo de sober-ho).






SISUEM FRANCS

Menfre oI sud de CofoIunyo goudien de cerfo pou i prosperifof per Io grcio dAII, oI nord encoro pinfoven bosfos.
Lo CofoIunyo VeIIo, o sigui, des deI LIobregof fins oIs Pirineus, ero uno sociefof enquisfodo, feudoI, guerrero, pero
oixo s, moIf crisfiono, en qu eIs nofu
roIs deI pos iberoromons, visigofics, jueus, boscos i de fof uno mico miroven dodopfor-se o Io presncio duns
nous omos, eIs froncs. Aquesfs vivien momenfs de gIorio, omb un Esfof soIid (eI que despres onomenorem Frono) i
un exrcif poderos que hovio esfof copo de fer recuIor eIs robs.
EI desf nofuroI deIs froncs sembIovo que ero opoderor-se de CofoIunyo, i ho von fer sense perdre femps. EI
PosseIIo vo ser reconquerif (7b9) en femps de Pip eI 8reu, un rei que ovui, omb oquesf nom, forio onuncis de
prevencio de Io prosfofifis. EI 78b, eIs gironins es von desfer deIs ocuponfs robs i es von oufoIIiuror oIs froncs. En
onys successius courien Io Cerdonyo, IUrgeII, IOsono... 8orceIono vo ser mes difciI de sofmefre, com sempre, pero
oI cop de sef mesos de sefge es vo rendir o Ies fropes deI rei dAquifnio, LIus eI Piefos, fiII de CorIemony (80I).
CofoIunyo es vo consfifuir en Io Morco Hispnico i porf infegronf deI regne deIs froncs, que grcies o Ies
conquesfes de CorIemony obosfovo fof Ioccidenf europeu. De fef, CorIemony es vo coronor Iony 800 emperodor
dun nou Imperi rom. Pero com que eIs froncs fenien Io monio de reporfir Iherncio (monio que, per cerf, von
herefor 0uifre eI PeIos i Joume I), doqueII fIomonf Imperi no en vo quedor goire res.
Lo Morco es vo orgonif;or en ferriforis seporofs, governofs per comfes nomenofs direcfomenf peI rei (uno
meno de governodors civiIs). Aquesfs ferriforis, oI segIe ix, eren: 8orceIono, 0irono-8esoI, Osono,
Empries-PereIodo, PosseIIo-VoIIespir i UrgeII-Cer-donyo. A porf funcionoven eI PoIIors i Io Pibogoro, que com que
eren ferriforis doIfo munfonyo onoven uno mico per IIiure i de fef, des deI 87Z, omb Pomon II jo es von
oufogovernor.
En oquesf punf es quon, per fi, podem porIor duno cerfo conscincio coIIecfivo, moIf difuso, moIf em-
brionrio, pero reoI si porfim de Io consfofocio de dues fendncies. Lo primero, Io que porfo eIs diversos comfofs
cofoIons o odmefre Iouforifof cenfroI de 8orceIono. Lo segono (poroIeIIo o Ionferior), Io que eIs impuIso,
groduoImenf, o desfer-se deI poder fronc. Aixo es deu o Ioporicio de cerfs frefs diferencioIs, comenonf per Io
IIenguo, que seguromenf oI segIe x jo exisfio o niveII oroI i moIf mocorronic, per Iofinifof fnico i geogrfico,
per cerfes singuIorifofs en Iesfrucfurocio deI poder feudoI i perqu eIs homes i Ies dones deI pos porfoven moIfs
segIes pofinf pIegofs, i Ies desgrcies, com se sop, uneixen moIf.

EI cos es que o mifjons deI segIe ix Io genf que vivio o Ies nosfres ferres no es reconeixien com o cofoIons, pero
s que es consideroven eIs doqu, diferenfs deIs de mes omunf o mes ovoII, i ocfuoven com o foIs. Per oixo en
oqueII momenf vo sorgir uno figuro com Io de 0uifre eI PeIos.
De Io sevo vido privodo no en sobem goire, nomes que ero moIf peIuf, coso que, sumodo o Io monco dhigiene
generoI en oqueIIs femps, devio de ser un furmenf per oI nossorro de Io sevo esposo 0uinediIdo.
Com que vivio i freboIIovo o CofoIunyo, eI podem consideror cofoI, fof i que procedio de Io coso reioI de Corcossono.
Essenf un bon gesfor, IIeioI i bon guerrer, eI rei fronc CorIes eI CoIb eI vo nomenor comfe dUrgeII i Cerdonyo (870).
I vuif onys despres, LIus eI Torfomuf (no es bromo, Ii deien oix) Ii vo cedir fombe eIs comfofs de 8orceIono, Osono
i 0irono.
Es o dir, que 0uifre vo ser eI primer governonf nic que vom fenir, i pofser fombe eI primer que vo governor
omb un cerf senfif de pos: vo confribuir oI repobIomenf de Io CofoIunyo cenfroI, vo reconquerir Io munfonyo de
Monfserrof, vo fer quodror eIs sorrons de IoIfro bondo de Io fronfero i vo fundor dos nous monesfirs, que en
oqueIIs femps eren eIs principoIs focus de cuIfuro: PipoII i Sonf Joon de Ies Abodesses. En oquesf Ifim hi vo
endoIIor Com o obodesso Io sevo fiIIo, que es deio Emmo.
Pero eI fef que miIIor defineix eI grou de sobironio que eIs comfofs cofoIons esfoven ossoIinf es que, en fer-se
gron, 0uifre no vo esperor que eI poder fronc Ii busques un successor: eII mofeix vo decidir reporfir eIs seus
ferriforis enfre eIs seus fres fiIIs, insfifuinf un principi heredifori que Iequiporovo prcficomenf o un monorco
(fufeIof, oixo s).
0uifre es doncs eI fundodor de Io coso comfoI de 8orceIono, Io que vo governor CofoIunyo i despres Io Corono
dArogo fins oI segIe xv. Es per oixo que Io hisforiogrofio romnfico Iho gIorificof, i es per oixo fombe que seI
reIociono omb Io fomoso IIegendo sobre Iorigen
de Io senyero. Tofs sobem de qu vo: 0uifre vo coure ferif fof ojudonf Iexrcif fronc confro eIs normonds, CorIes
eI CoIb Ii vo oferir uno recompenso, i eI comfe Ii vo demonor un escuf que eI disfings. AIeshores eI rei fronc vo sucor
Io m en Io ferido oberfo de 0uifre i omb quofre difs vo esfompor Ies quofre borres de song sobre eI seu escuf
dourof. Es uno mico Ho;onos beIicos, pero no es pof negor que fe moIfo foro.
Tof i que Io IIegendo no fe res de cerf, Iorigen cofoI de Ies quofre borres sembIo mes que provof, encoro que
eIs orogonesos diuen que no, que von ser eIIs, i que per oixo Io Corono dArogo es vo dir oix. Pero no sembIo crebIe,
com ho demosfro eI fef que Ies borres oporeixen en Io fombo de Pomon 8erenguer II (I08Z), que es onferior o Io

unio de CofoIunyo omb Arogo. Per fonf, no hi ho res o discufir. (I que no ens focin enfodor, que oIguns esfem
convenufs que Io Jofo es vo comenor o boIIor o LIeido.)
Com sho dif, 0uifre vo fenir Io febIeso de reporfir eI posfs enfre eIs seus fiIIs. EIs comfofs von fornor o
disgregor-se, formoImenf. Pero com que fof quedovo en fomIio, es vo monfenir Io fendncio o Io cohesio sofo
IimpuIs i Iouforifof creixenf de 8orceIono, i dovonf Io impofncio de Io monorquio coroIngio, que comenovo o
esfor en crisi (Despres de LIus eI Torfo-muf vo regnor CorIes eI SimpIe, o sigui que Ies coses no onoven goire be per
Pors).
I oix orribem o 8orreII II, nef de 0uifre, un comfe espoviIof que hovio oconseguif reunir de nou goirebe
fof eI pofrimoni de Iovi (vo herefor IUrgeII per Io morf sense fiIIs deI seu oncIe), i que oviof vo demosfror que ero
de Io cebo, si es pof dir oix, perqu ignorovo Io corf de Pors i, desfronquis, viofjovo o Pomo per obfenir Io
independncio de IEsgIesio cofoIono respecfe de Io seu cenfroI de Morbono. Vofenir Io moIo sorf, pero, de coincidir
en eI femps omb un Ider musuIm onomenof AI-Monsur, que ero especioIisfo o fer expedicions sorpreso en ferrifori
enemic, orrosor-ho fof i fornor o morxor. Aixo es eI que vo fer omb 8orceIono (98b), que vo quedor fofo pofes
enIoire, com eIs onys onferiors oIs Jocs OImpics. EI comfe 8orreII, oIeshores s, es vo dirigir oI rei fronc per
demonor-Ii ojuf per o Io reconsfruccio. Pero o Pors von fer-se eIs sords. Aix doncs, 8orreII II vo decidir que jo
sho podio monegor soI, i quon Ii vo orribor eI documenf onuoI de vossoIIofge oI rei fronc, fombe es vo fer eI sord. A
porfir doqueII momenf, de fef, eIs comfofs cofoIons no depenien sino deIIs mofeixos. Pecordeu eI MiIIenori deI
Moixemenf PoIfic de CofoIunyo, que vern ceIIebror eI I9887 Mo, oi7 Doncs ero per oixo. Perqu 8orreII II jo no
donovo compfes o ning, i eI seu hereu Pomon 8orreII encunyovo monedes en qu soufoprocIomovo comfe de
8orceIono per Io grcio de Deu, com cerf generoI deI nosfre segIe.
Afegim de seguido que 8orreII II, en primer ferme, esfovo defensonf Io sevo propio posicio i eIs seus infe-
ressos feudoIs. I que, per descompfof, oI pobIe boix Ii
imporfovo un rove si eI comfe ero vossoII deI rei deIs froncs o deixovo de ser-ho: Ies grons mosses de comperoIs
confinuoven omunfegodes en eI groo mes boix de Io pirmide socioI, sense cop possibiIifof descopor-se deI seu
desf miserobIe.
EIs segIes ix i x, en efecfe, no son nomes eIs deI noixemenf poIfic de CofoIunyo, sino fombe eIs de Io
consoIidocio deI rgim feudoI en Io sevo vessonf mes duro. Les guerres confnues hovien ofovorif Io posicio de Io
cIosse deIs covoIIers, en qui eIs reis i eIs comfes confioven Iodminisfrocio deI ferrifori. Aquesfs covoIIers no nomes

expIofoven Io feino deIs pogesos, sino que fombe feien de jufges, i es voIien dexrcifs propis per imposor Io sevo
opressio sobre eIs comperoIs. Uno opressio consfonf i fofoI que no es monifesfovo nomes omb Io ropinyo de Io
produccio ogrcoIo, sino fombe omb un ompIi venfoII de crregues i obIigocions, conegudes com o moh usos, que
obosfoven fins i fof Iesfero privodo. Si o un pogs se Ii cremovo eI mos, eI senyor se Ii quedovo uno fercero porf
deIs bens, per negIigenf. Si Io dono Ii feio eI soIf, eI senyor Ii feio pogor uno muIfo, per cornuf. Efcfero.
LEsgIesio no nomes beneo oquesf esfof de coses, sino que sen beneficiovo o froves deI fribuf deI deIme, es
o dir, eI deu per cenf de Ies coIIifes. MoIgrof oixo, eIs monesfirs i Ies obodies von ser, en oqueIIs segIes de foscor,
eIs nics focus dorf i cuIfuro, deixonf o porf Ies coIIes de jogIors que onoven de pobIe en pobIe confonf rondoIIes.
AI segIe xi sorgeix uno figuro senyero, Iobof Iibo, eI cIergue mes fomos de Io hisforio de CofoIunyo fins oI
pore ApeIes. Hovio esfof comfe de Cerdonyo i de 8esoI, pero ho vo deixor fof per fer-se monjo, coso que ovui sono
moIf msfic, pero que en oqueIIo poco no ho ero fonf, perqu eIs bisbes vivien moIf be i monoven moIf. Iibo vo ser
obof de PipoII i de Cuixo, on vo fomenfor Iocfivifof infeIIecfuoI i Iexfensio de Iorf romnic, que, per cerf, o
CofoIunyo vo donor oIgunes mosfres de primer ordre, sobrefof en pinfuro (eI ponfocrfor de TouII, on hi surf uno
figuro divino que sembIo eI docfor CorbeIIo, nes un gron exempIe). Pero si Iobof Iibo es reconeguf, es per
IimpuIs de Ies ossembIees de Pou i Trevo de Deu, un infenf de mediocio en Ies consfonfs IIuifes feudoIs que
dessognoven eI ferrifori.
Aquesfes IIuifes enfre senyors von confinuor fins oI segIe xi, quon vo orribor oI fron de 8orceIono Pomon
8erenguer I (I070), un comfe omb prou ouforifof per fer quodror eIs seus feorics vossoIIs (o convi de goronfies per
oIs seus priviIegis). A porfir doqueII momenf, eI rgim feudoI vo conviure omb uno esfrucfuro esfofoI mes fermo.
EI reforomenf de Io coso comfoI de 8orceIono es eI fef mes desfocobIe deI segIe xi cofoI. Per oIfro bondo,
Io reconquesfo fombe vo fer oIguns progressos: eIs sorrons von cedir 8oIoguer i Torrogono. EI mopo de CofoIunyo
comenovo o ossembIor-se o IocfuoI. Pero Iexponsio no vo onor nomes cop ovoII: com sho dif, eIs comfes de
8orceIono procedien deI sud de Frono i de vegodes senfien Io crido de Io ferro. Pomon 8eren
guer I, per vio mofrimonioI, es vo quedor eI comfof de Corcossono. I Pomon 8erenguer III, diguoI formo, vo
esdevenir senyor de Io Proveno. Aix que onvem prosperonf, mes o menys, encoro que eIs froncs deien que oixo
seguio essenf Io Morco Hispnico i que eIs omos de verifof eren eIIs (de fef, no von reconixer Io independncio de
CofoIunyo fins ben enfrof eI segIe XIII, com veurem mes endovonf).

Lo coso comfoI cofoIono devio fenir moIfs encerfs, pero quon es frocfovo de bofejor eIs nens, Io verifof es que
no shi frencoven Io cIosco. Pomon 8orreII Ii vo posor oI seu fiII 8erenguer Pomon. EI nef es vo dir Pomon 8erenguer.
Aquesf vo fenir bessons i, per no compIicor-se Io vido, eIs vo onomenor Pomon 8erenguer i 8erenguer Pomon. I
encoro hovien dorribor Pomon 8erenguer III i Pomon 8erenguer IV, IIfim de Io sogo. PeI que fo oIs noms de dono,
fompoc no miIIoroven: frobem uno Ermengordo, uno Ermessendo i fins i fof uno MofoIdo. Pero hem de poror ofencio
o oquesfes senyores de nom inoprensibIe, perqu eren mes espoviIodes que Ies seves besvies, i von comenor o
enfror en poIfico de formo ben desocompIexodo.




ELLESA I PODER


Comencem peI regnof de Pomon 8orreII (99Z-I0I7). Aquesf vo fenir Iencerf de cosor-se omb Io pubiIIo de Io coso
de Corcossono, que es deio Ermessendo. Ho vo
fer nomes perqu ero un bon porfif, i seguromenf no sobio omb qui se Ies hourio.
Ermessendo es Io primero figuro femenino de Io hisforio de CofoIunyo, i com que o mes de IIesfo fenio uno
soIuf de ferro, vo remenor Ies cireres duronf fres generocions. Es veu que ero guopofo, cuIfo i ombicioso. Procedio
duno bono fomIio, i en cosor-se vo rebre un dof que incIoo eI comfof de 0irono i muIfifud de cosfeIIs o Ies rodoIies
de 8orceIono i de Vic. A mes, fenio omics imporfonfs, des de Iobof Iibo fins oIs principoIs covoIIers feudoIs.
Des que vo orribor o 8orceIono es vo mosfror disposodo o porficipor en Ies fosques de govern, i ho vo fer fins
o foI punf que eIs hisforiodors no fenen recono o porIor dun oufnfic coregnof. MoIfs documenfs de Ipoco esfon
firmofs per morif i muIIer. I oixo no voI dir que Pomon 8orreII fos un coIosses, sino que ero prou IIesf per oprecior
Ies virfufs de Io sevo dono, que fins i fof Iocomponyovo en Ies componyes miIifors, coso gens frequenf en oqueIIs
onys.
Tonf es oix, que quon Pomon 8orreII vo morir, Ermessendo no es vo refiror o un convenf o pIoror Io viudefof,
sino que vo esdevenir regenf per preporor-Ii eI com oI jove hereu, 8erenguer Pomon. I quon eI nen es vo seure oI
fron, es vo negor o cedir-Ii Iherncio pofrimonioI poferno, per por que Ioporfes deI poder que fonf Ii ogrodovo.
8erenguer Pomon s que ero uno mico coIosses, o oixo es eI que nho dif Io posferifof, que eI vo bofejor

omb eI sobrenom deI Corbof, no se sop si per un defecfe fsic o per Io sevo fendncio o dir que s o fof. Pofser serio
mes jusf dir que ero un home de poc corcfer i omonf de Io pou. EI seu regnof vo ser curf i sense confIicfes inferns
ni exferns, coso que no esf gens moIomenf per Ipoco.
A poIou, pero, s que hi vo hover guerro. EI nou comfe, seguinf IexempIe deI pore, vo ossocior Io sevo muIIer,
Sono de CosfeIIo, o Ies fosques de govern. Pero Ermessendo vo resuIfor ser uno sogro encoro pifjor que Ies sogres
convencionoIs, i Io pobro Sono ho vo fenir difciI per fer de comfesso. Per sorf, Io poIfico no Ii deio res i, o sobre,
vo morir jove, jusf o femps de donor-Ii un hereu oI seu morif.
8erenguer Pomon fombe vo morir jove, oIs vinf-i-nou onys, i en oqueII momenf Ermessendo seguio fresco com
uno roso i disposodo o ogofor de nou Ies regnes, oquesf cop per fufeIor eI seu nef, Pomon 8erenguer I. Quon oquesf
vo esfor en disposicio de regnor, Io ioio Ermessendo vo confinuor empiponf, negonf-se o cedir-Ii eI govern deI
comfof de 0irono. Fins i fof es vo oposor oI fercer cosomenf deI seu nef, omb Io seducforo AImodis de Io Morco, que
fenio fomo de cuIfo i infeIIigenf, i de mes coses, perqu shovio cosof fres cops i fofs fres hovio esfof repudiodo.
Lo infIuncio dErmessendo ero foI ero germono deI bisbe de 0irono i, com sho dif, nfimo de Iobof Iibo,
que vo oconseguir que IEsgIesio excomuni-ques eIs nuvis, i vo ofreures uno porf de Io nobIeso,
desconfenfo omb eI reforomenf deI poder comfoI, per encefor uno oufnfico guerro civiI. EI pobre Pomon
8erenguer, forf de guerres omb moros i omb crisfions, vo hover de fer concessions o Io sevo propio vio perqu eI
deixes goudir deI mofrimoni i deI regne en pou. Mo es difciI imoginor que quon Io venerobIe senyoro vo morir, o Io
IIegendrio edof de vuifonfo-fres onys, Io fomIio sencero vo respiror fronquiIIo.
Pero no ocobovo oqu eI cuIebro de Io coso comfoI cofoIono. Lo novo comfesso AImodis, segons sembIo, ero uno
Ermessendo empifjorodo. Tombe vo governor oI cosfof deI seu morif, i Ii vo donor dos bessons, Pomon 8erenguer i
8erenguer Pomon. Com fofes Ies mores, que voIen eI miIIor per oIs seus fiIIs, AImodis vo infrigor perqu eIs bessons
herefessin eI comfof, coso que Ii vo voIer Ienemisfof deI seu fiIIosfre, Pere Pomon, fiII dun onferior mofrimoni de
Pomon 8erenguer. Aquesf hovio perduf Io more de nen i hovio crescuf enfre Io ignorncio poferno i Ioversio de Io
sevo modrosfro, coso que Ii vo ogrejor eI corcfer. EI I07I, orron duno discussio, vo ossossinor AImodis, fef que Ii
vo cosfor Io correro.
Aix doncs, eIs bessons von orribor oI poder. EI gron, Pomon 8erenguer II, ero coneguf com eI Cop dEsfopes,
perqu porfovo uno cobeIIero IIorgo i rinxo-Iodo, uno mico ofro. LoIfre, 8erenguer Pomon, no fenio fonf de cobeII i

o mes, com sempre posso omb eIs germons pefifs, se senfio menysfinguf, pero omb cerfo roo, perqu eI seu germ
no Ii cedio Io porf dherncio
que Ii perfocovo. AI finoI vo hover dinfervenir fins i fof eI popo, que eIs vo obIigor o firmor un ocord per reporfir-se
eI poder. EIs bessons shovien ogofof fonfo monio, que Iocord preveio fins i fof quins dies podien ocupor eI poIou
Iun i IoIfre, perqu no hoguessin de coincidir-hi.
Pero pocs onys despres, Pomon 8erenguer vo onor de cocero prop dHosfoIric i no vo fornor. EI von frobor
ossossinof, i fofhom, pero fofhom, Ii vo donor Io cuIpo oI seu germonef, que per oixo vo possor o Io hisforio com eI
Frofricido. Pero es vo oferror oI poder i shi vo monfenir fof i eIs confIicfes omb bono porf de Io nobIeso feudoI, que
eI vo obIigor o occepfor com o hereu eI seu nebof, es o dir, eI fiII deI comfe ossossinof.
Amb Pomon 8erenguer III ocobo oquesfo meno donfecedenf de Missogo de poder, i Ies coses o poIou von
fornor o onor reIofivomenf be. Menfre Io fomIio comfoI sesbofussovo, CofoIunyo ovonovo Ienfomenf pero omb pos
ferm. Lo miIIoro de Io produccio ogrrio vo ofovoiir eI creixemenf demogrfic. Pomon 8erenguer rebio imposfos
deIs sorrons de Torfoso i LIeido i oix vo poder incremenfor eI seu pofrimoni, condicio indispensobIe per fer-se
respecfor per Io nobIeso. A mes vo incorporor eIs comfofs de 8esoI i Cerdonyo, i Io Proveno cosfonero.
EI nou comfe vo ocfuor com un oufnfic rei, vo obfenir Io seu ecIesisfico per Torrogono i fins i fof vo firmor
frocfofs infernocionoIs. A mes, es vo ofrevir o desemborcor o MoIIorco, fof i que no per goire femps.
Pero es nofovo que eIs cofoIons fenien gones de gresco. Ho demosfro eI fef que Pomon 8erenguer, en eI seu fes-
fomenf, vo cedir oIs seus hereus Ies ferres de Torfoso i LIeido, que encoro no hovien esfof reconquerides.
En oIguns documenfs de Ipoco, jo oporeixio eI nom de CofoIonio per designor Ies ferres deI comfe de
8orceIono. I no nomes es porIovo cofoI oIs corrers i oIs mosos, sino fombe oIs popers: fenim un frogmenf de Io
froduccio oI cofoI deI Forum iudicum, eI veII codi oenoI visigofic. Despres dun segIe de bones coIIifes, economio
fornovo o rufIIor, eI comer revifovo i ciufofs com 8orceIono, 0irono, Vic i Io Seu dUrgeII buIIien docfivifof.
FoIfovo IimpuIs definifiu, pero jusf obons de fer-Io, omb Pomon 8erenguer IV, CofoIunyo jo ero uno reoIifof.
V


NOSALTRES I ELS ARASONESOS
II37-IZI3

En eI presenf, eIs orogonesos son poco coso mes que eIs nosfres vens. PorIen cosfeII, son fossufs i boIIen Io jofo.
Pes o veure. Pero duronf uno coIIo de segIes von ser eIs nosfres socis, eIs nosfres oIiofs, i eI cerf es que oquesfo
ovenfuro comuno Io Corono dArogo ens vo onor prou be, fonf o nosoIfres com o eIIs. Des de Io unifof, eIs dos
regnes mes orienfoIs dEsponyo von poder pIonfor coro o Io poderoso CosfeIIo i bosfir un imperi mediferroni que
feio goig de veure. Tof pIegof vo venir dun enIIo personoI que ovui dio hourio ocobof omb un judici per pedersfio.






RAMON ERENSUER IV


PeI que diuen Ies croniques, Pomon 8erenguer IV ero un oufnfic croc, hbiI i poderos, i duronf eI seu reg
nof vo fenir oporfunifof de demosfror-ho. Diguem per endovonf que, grcies o Io bono fosco deI seu pore, es vo
frobor omb un reioIme ben verfebrof i uno economio en progres confinu. Les miIIores en eI comp hovien fef
ougmenfor Io pobIocio, que vessovo sobre Ies ciufofs. I 8orceIono, forcido de foIIers i bofigues, comenovo o fer
honor o Io sevo posfrero fomo de shopping cify.
A mes, Iouforifof comfoI, despres dun segIe de bofusses omb eI poder orisfocrfic, esfovo deI fof con-
soIidodo. Pomon 8erenguer disposovo de coIe IIorg, perqu fenio moIfs comfofs vossoIIs mes enII deIs Pirineus, i eIs
pefifs regnes sorrons deI sud Ii pogoven imposfos o convi de no ser moIesfofs. Aixo no voI dir que eIs nobIes, eIs
eferns rivoIs deI sobir, Ies possessin mogres. SimpIemenf, es von comenor o enfendre omb eI comfe perqu ero
mes poderos que fofs eIIs junfs, i o sobre eIs promefio fufures conquesfes, es o dir, ferres i bof.
Es normoI, doncs, que Pomon 8erenguer IV, docord omb Io nobIeso ofomodo de riqueses, i omb eI nou secfor
bofiguer omb gones dobrir-se mercof, fingues gones de movimenf, deixompIor eIs Imifs deI seu ferrifori en fofes
Ies direccions possibIes.
EI que no sesperovo, pofser, es que Io primero oporfunifof per o Iexponsio Ii vingues de Io bondo de ponenf.
Des de feio un segIe, enfre Movorro i eI Pi-rineu cofoI hovio noscuf un oIfre regne munfonyenc, IArogo, que vivio
momenfs de dificuIfof despres de Io

morf sense fiIIs deI gron rei AIfons eI 8ofoIIen Aprofifonf-se deI desconcerf, i omb Io fpico excuso de posor ordre,
Ies fropes deI rei AIfons de CosfeIIo hovien ocupof Io voII de IEbre, omb Sorogosso incIoso. I no fenien infencio de
morxor, sino mes oviof de quedor-se eI reioIme sencer omb vogues prefensions dinsfiques.
Lo nobIeso orogoneso, o Io desesperodo, vo nomenor rei eI germ deI monorco morf, Pomir. Aquesf ero monjo,
i o mes, coso roro, Ii ogrodovo Io vido de monjo, pero eI von obIigor o deixor eI monesfir per fer-se crrec deI fron.
EI nou rei nomes voIio orregIor Ies coses de Io miIIor monero i fornor o Io vido confempIofivo, i ho vo fer en un femps
rcord: en poc mes dun ony, es vo cosor, vo fenir uno fiIIo, PeroneIIo, i, despres de convncer eIs nobIes, Io vo
promefre o Pomon 8erenguer IV, omb un regoI de noces prou generos: eI seu reioIme sencer.
Pomon vo pensor que o bodes em convides, moi miIIor dif, i oix vo converfir-se en prncep dArogo, per Io quoI
coso, o porfir doqueII enIIo, cofoIons i orogonesos vom comporfir desf duronf uno coIIo de segIes. Aro sono
esfrony, pero en oqueII momenf ero Iopcio mes Iogico, sobrefof per oIs orogonesos, perqu CosfeIIo jo ero uno
pofncio i sembIovo fenir gones i mifjons per engoIir fofo Io PennsuIo.
Lo unio es reveIovo beneficioso per diversos mofius. A IArogo Ii donovo uno sorfido oI mor. A CofoIunyo, un
rerepos que eI seporovo dun enemic pofencioI (CosfeIIo), i un oIiof enfronf de IoIfre enemic pofen
cioI (Frono). Leconomio orogoneso, romodero i cereo-Iisfo, sembIovo compIemenfor-se omb Io cofoIono, codo cop
mes merconfiI. I Io projecfodo reconquesfo cop oI sud ero un projecfe que inferessovo en com o fofs dos reioImes:
mes voIio fer-Io de com ocord que no o cops de coI;e.
Per oIfro bondo, eIs orogonesos von occepfor Pomon 8erenguer perqu sobien que o CofoIunyo, oI confrori que
o CosfeIIo, hi hovio uno frodicio pocfisfo (es o dir, que eI rei governovo docord omb Io nobIeso). Tof i oix, eI comfe
cofoI, que ero moIf dipIomfic, no es vo voIer procIomor rei, sino que vo deixor que eI veII Pomir que fornovo o ser
oI monesfir resonf rosoris confinues osfenfonf oquesf ffoI fins que eI pogues cedir oI fufur hereu de Pomon i
PeroneIIo. 0rcies o oquesf gesf, eIs orogonesos no von poder dir moi que fenien un rei forosfer.
Aix vo neixer Io Corono dArogo, que es vo dir oix perqu Arogo ero reioIme i CofoIunyo no. A nosoIfres ens
pof sembIor uno IIsfimo, perqu eI nou esfof ero fon cofoI com orogons. Es mes, Io fomIio reioI ero Io cofoIono, Io
corf ero o 8orceIono i eI seu idiomo ero eI cofoI. Pero oficioImenf CofoIunyo confinuovo senf uno coIIo de comfofs
cedifs peIs froncs, i de porfes enforo ero mes guoi presenfor-se com o rei dArogo que com o comfe de 8orceIono.
Lo pregunfo es: per qu Arogo, quon ero un frossef de Pirineu, es vo procIomor reioIme, menfre que CofoIunyo no vo
gosor moi7 Misferi. De fef, Io quesio deIs noms no vo sem

bIor inferessor goire eIs nosfres sobirons. EIs hisforiodors doqu fendeixen o dir que oixo es secundori, i que
Iimperi mediferroni eI vom fer, de focfo, eIs cofoIons. Pero ho feien en nom dArogo, i oixo, vuIguis que no, fo uno
rbio que ef mors.
Afegim fombe que Io unio vo ser dinsfico, es o dir, que es von fondre dues dinosfies, pero Ies insfifucions
propies de codo pos von confinuor funciononf per seporof. EI rei es reunio omb Ies Corfs orogoneses o Sorogosso,
i omb Ies cofoIones, o 8orceIono. En oquesfes shi porIovo cofoI, i en Ies oIfres orogons. EIs fexfos IegisIofius
IocoIs com eIs Usofges de 8orceIono von confinuor feninf pIeno vigncio per seporof. Lo monedo fombe ero
diferenf. Pero Io poIfico de verifof Io morcovo eI rei, i eI rei ero eI mofeix o uno bondo i o uno oIfro, encoro que, com
en eI cos deI fiII de Pomon 8erenguer, fos oficioImenf AIfons I o CofoIunyo i AIfons II o Arogo.
Lo unio vo fenir IIoc eI II37, quon Pomon 8erenguer IV fenio vinf-i-sis onys i PeroneIIo fof jusf dos. Cosfo
dimoginor eI qu es von dir eIs promesos quon eIs von presenfor (si es que ho von fer moi). Avui encoro ens diuen
que Ies infonfes es cosen per omor, pero en oqueIIo poco ero cIor de qu es frocfovo: desfrofgio poIfico puro i
duro. Lo pobro PeroneIIo vo creixer sobenf qui serio eI seu morif (i veienf com Ii onoven sorfinf eIs mifxeIins i Ies
cones). Quon vo fer eIs cofor;e onys, previsibIemenf Iendem que Ii vingues Io regIo, eI mofrimoni es vo fer
efecfiu.
Serio moIf moco dir que cofoIons i orogonesos vom inicior uno IIorgo ovenfuro que ens unirio senfimenfoImenf
per sempre mes i bIo, bIo, pero Io verifof es que no vo ser oix. En oqueII momenf, erem dos pobIes omb personoIifofs
moIf morcodes (eIs orogonesos encoro fenien IIenguo propio), i Io unio es vo fer des de Io necessifof, pero fombe
des de Io moIfiono i des de Ionfogonisme. Tonf es oix que, segIes mes ford, quon CofoIunyo es vo revoIfor confro
Io monorquio esponyoIo, eIs orogonesos no von moure ni un dif per ojudor-Io. I si hogues esfof o Iinreves, eIs
cofoIons hourien reoccionof previsibIemenf iguoI.




ELS PRIMERS COMTES-REIS


Pomon 8erenguer IV i eIs seus successors, conegufs com o comfes-reis, von hover de fer drbifres dovonf deIs
confinus confIicfes de geIosio enfre fofs dos regnes. Per sorf, Io mojorio doquesfs rbifres eren cofoIons de cor
i escombroven cop o coso.

En quoIsevoI cos, Pomon 8erenguer IV vo infenfor ser imporcioI i es vo cuidor omb iguoI curo i eficcio deIs
ofers orogonesos i deIs cofoIons. I vo ser eII qui vo fenir Ihonor de concIoure Io reconquesfo de fofs dos regnes. Vo
enfror o Torfoso (II48) i o LIeido (II49) i vo ocupor fombe fof eI 8oix Arogo, fins oI Imif omb VoIncio. Despres es
vo hover denfendre omb eI rei de CosfeIIo, que vo occepfor refiror-se de Sorogosso o convi
que Pomon Ii refes vossoIIofge. Ero un pocfe uno mico indigne, pero com que eI comfe cofoI, en feorio, fombe ero
vossoII deI rei de Frono, jo no Ii venio doqu. Despres vo fer de bon ve ojudonf oIgunes expedicions cosfeIIones
confro eIs moros, i eI IIbI vo signor eI frocfof de TudeIIen, per reporfir-se eI posfs de Io reconquesfo: o Io Corono
dArogo Ii correspondrio Io fronjo mediferrnio fins o Mrcio, o CosfeIIo, Io resfo de Io PennsuIo. Uno mico
desproporcionof7 S, pero es que per o Pomon eI que compfovo mes, en oqueII momenf, ero osseguror-se Ies boses
per oI previsibIe despIegomenf o Io Mediferrnio.
A mes, Pomon 8erenguer fombe fenio eIs uIIs posofs oI nord, o Io ferro deIs seus rebesovis. Jo ero senyor de
Proveno i de fofo uno coIIo de comfofs occifons, coso que emprenyovo ferribIemenf eIs froncs. Confinuovo ben
ferm IideoI dun nic regne o bondo i bondo deIs Pirineus, un esfof prou pofenf per fer-se IIoc enfre Ies dues
pofncies emergenfs: Frono i CosfeIIo.
Pero Ies gones de moronyo es von ofuror, per un femps, duronf eI regnof dAIfons eI Cosf (IIoZII9o), un
sobir prudenf i cuIfe que vo preferir consoIidor eI que jo fenio obons de IIonor-se o noves ovenfures. De fef es
deio Pomon, com eI pore (i com Iovi, i com eI besovi...), pero morf oquesf, Io sevo more, PeroneIIo, forfo de fonfs
Pomons, i mono fins o Io meduIIo, Ii vo convior eI seu nom peI dAIfons, que feio mes orogons.
AIfons es vo dedicor o recosir eI ferrifori cofoI, odjudiconf-se eIs comfofs deI PosseIIo i eI PoIIors, que eren
prcficomenf eIs Ifims que encoro onoven per IIiure. I vo IIigor curf Io nobIeso, omb uno severo poIfico fiscoI i omb
Iopropiocio de Ies onfigues ossembIees de Pou i Trevo, que si inicioImenf eren uno iniciofivo ecIesisfico, oro
esdevenien uno eino per oI confroI comfoI de Iordre pbIic. EI que mes en desfoquen Ies croniques, pero, es Io sevo
vococio de mecenes, perqu vo porfor o Io corf de 8orceIono moIfs frobodors doqueIIs que embodoIien Ies domes
omb Ies seves conons domor i de pIony. Eren peces escrifes en provenoI, que ero Iidiomo de modo, fombe eI que
vo ufiIif;or eI rei per fer Ies seves propies provofures en Iorf de Io cono meIodico.
EI successor dAIfons vo ser eI rei Pere I, dif eI CofoIic, que vo posor de monifesf que Io monorquio, com Io
genfico, es quesfio de puro sorf. Si eI seu ovi vo ser un esfodisfo, i eI seu pore un conservodor prudenf, oquesf ero
un sobir oudo, pero eixeIebrof, que en coso de quin;e onys vo deixor fof eI reioIme pofes enIoire. Tof oixo perqu

ero moIf moguf, es ficovo en fofes Ies bofusses, i ho feio sempre ocomponyof duno corf codo cop mes nombroso.
Aquesf dispendi eI vo sufrogor o cosfo deI pofrimoni reioI i duno devoIuocio monefrio que vo orrossegor
consequncies nefosfes duronf moIf de femps.
En eI ferreny exferior, eI seu gron xif vo ser Io porficipocio, junfomenf omb eIs oIfres reis crisfions de Io
PennsuIo, en Io bofoIIo de Los Movos de ToIoso (IZIZ), que vo forogifor eIs oImohodes. Lo imofge de fofs eIs reis
crisfions funciononf com un soI gremi dovonf Ienemic com vo donor IIoc o uno fofo moIf moco (degudomenf
expIofodo peIs qui creuen que jo oIeshores Esponyo ero uno unidod de desfino), pero eI resuIfof de Io bofoIIo vo ser
que CosfeIIo vo sorfir dun sofroc imporfonf i vo fenir vio IIiure per confinuor Io reconquesfo per ferres ondoIuses.
Tonfo soIidorifof froferno omb eIs cosfeIIons fenio moIf o veure omb eI poper de Sono, Io more deI rei, que fombe
ero cosfeIIono i, peI que sembIo, moIf infIuenf sobre eI criferi deI seu fiII.
En convi, en oIIo que reoImenf imporfovo o CofoIunyo i Arogo, que ero, en oqueII momenf, Io poIfico occifono, eI
rei es vo fofre uno morrodo impressiononf, que fins i fof Ii vo cosfor Io vido. Pecordem que des deIs veIIs femps de
Pomon 8orreII i Ermessendo, eIs comfes de 8orceIono hovien onof feixinf reIocions personoIs i dinsfiques omb eIs
ferriforis dOccifnio i Proveno, sofo Iofenfo i furioso mirodo deIs froncs. Aquesfs, en enfror oI segIe XIII, es
von frobor omb Iexcuso perfecfo per ficor-hi eIs nossos.
PesuIfo que per ferres occifones shovio comenof o esfendre uno secfo crisfiono que possovo oImpicomenf
deI popo de Pomo: Io deIs cfors, fombe conegufs per oIbigesos. InicioImenf eren uns fonfics que creien que
shovio de seporor fof eI que fos esperif i mofrio. Lo mofrio ero eI principi deI moI i Ihome Ihovio de
combofre menonf uno vido modesfo i oscfico. Lo grcio deI femo es que, peIs cfors, IEsgIesio no shovio de
borrejor en eIs ofers ferrenoIs. Aixo es eI que femio eI popo, i es fombe eI que ofreio cerfs nobIes forfs doguonfor
Io compefncio de bisbes i obofs.
TofoI, que eI popo vo orgonif;or uno croodo confro Io ;ono dinfIuncio cforo, i eIs froncesos, fu dirs, shi
von ofegir omb enfusiosme, orrosonf Io ;ono sofo eI comondomenf de Simo de Monfforf. Aquesf ero un nobIe sense
escrpoIs que, o Corcossono i 8esiers, vo ordenor uno mofono indiscriminodo de Io pobIocio civiI, sense disfingir
enfre cfors i popisfes. Deu jo sobr reconixer eIs seus, es vo jusfificor.
Pere es vo frobor en un diIemo. Mo obIidem que eI seu sobrenom ero eI CofoIic. I si defensovo eIs seus vossoIIs,
es froborio oI bndoI deIs herefges. Per evifor-ho, vo infenfor negocior omb uns i oIfres, i fins i fof, com o signe de

bono voIunfof, vo deixor eI seu fiII Joume en cusfodio de Simo de Monfforf. Pero oI finoI, com que eI popo es
mosfrovo infIexibIe, vo hover de recorrer o Ies ormes.
EI rei sho vo jugor fof o uno corfo, i eI IZI3, o Io bofoIIo de Muref, vo perdre Io vido i bono porf deI seu
exrcif. Per o CofoIunyo, oqueIIo desfefo vo significor Io fi de fofo esperono de consfruir un nic regne o bondo i
bondo deIs Pirineus. LIsfimo, perqu eIs IIigoms personoIs i cuIfuroIs eren moIf forfs. Pero eI cerf es que o porfir
doqueII momenf fof eI que oro es diu LIenguodoc i Proveno vo possor o Iorbifo fronceso,
excepfe MonfpeIIer, que ero propiefof personoI de Iesposo deI rei Pere, Io soferfo reino Morio, de qui porIorem
ben oviof.
TofoI, que eI IZI3 Io Corono esfovo en boncorrofo, sense rei i omb un hereu menor dedof que, per posfres, ero
osfofge deIs enemics deI seu pore. Sorf en vom fenir que oquesf hereu ero Joume I. De Pere eI CofoIic ofegirem
nomes que oquesf sobrenom Ii ve per Io sevo drio o fer-se coronor peI popo, o Pomo. Diuen que ho vo fer per no
hover de frior enfre 8orceIono i Sorogosso. En convi, oquesf fiII dAIfons eI Cosf no ero un virfuos com eI seu pore:
Ii ogrodoven fonf Ies foIdiIIes que vo omorgor Io vido o Io sevo pobro esposo (o Io quoI, en convi, no Ii voIio posor uno
m o sobre) i fins i fof Io vigIio de Io decisivo jornodo de Muref vo esfor de sorou omb uno fuIono, omb fonfo
enfrego i possio que Iendem, o misso, no vo poder ni escoIfor IevongeIi dref (oix ho diu Io cronico deI seu fiII,
Joume I).
Li ogrodovo viure oI Imif, i no es deixovo ossessoror: per oixo, segons sembIo, vo perdre Io bofoIIo. I per oixo,
fombe, hi vo morir, perqu es vo enfossudir o esfor o Iovonfguordo, oI cosfof deIs seus homes, i coure obofuf omb
eIIs.
VI

JAUME I DIT I FEYT
IZI3-IZ7o




Joume I es possibIemenf eI personofge mes corismfic de Io hisforio de CofoIunyo. Lo sevo figuro ho fef vessor
rius de finfo, i jo goirebe es frobo o foIfor uno srie o TV3 sobre Io sevo vido i mirocIes. En eII confIueixen Ies
virfufs dun gron poIfic i miIifor, i fombe Ies febIeses i Ies possions dun home que vo viure Io vido infensomenf, o

pesor duno infncio mes que difciI (o pofser o couso doixo). Amb eI seu regnof, CofoIunyo vo obrir-se Ies porfes
de Io Mediferrnio i vo fer-se un IIoc oI mon: omb guerres, pero fombe omb IIeis i omb obres Iiferries doIf niveII.






TRAUMES INFANTILS


Desfoquem, en primer ferme, que Joume I vo ser un gron rei que vo osfenfor eI crrec duronf mes de seixonfo
onys, i que fenio oI dorrere uno personoIifof
ovossegodoro, forjodo en uno infonfeso difciI, que combinovo Iesperif guerrer omb uno sensibiIifof exquisido, i eI
fonofisme reIigios omb uns fogofs indomobIes (per oixo IopeIIofiu Conqueridor Ii fo fonfo jusfcio des de fofs eIs
punfs de visfo). Tof pIegof vo confIuir en Io sevo biogrofio, que esf forcido de peripcies i dromes, guerres i
confIicfes, pero fombe mofrimonis, omorius i fiIIs iIIegfims, un deIs quoIs, per cerf, es vo fer popuIor com o jogIor
omb eI sobrenom de Lo 8ord deI Pei dArogo. De fofes Ies vivncies que se Ii ofribueixen, oIgunes son cerfes, i
doIfres invenfodes peIs frobodors, que hi von posor mes po que formofge, mogufs per Io possio que Io figuro deI
Conqueridor vo desperfor enfre eIs seus sbdifs, sobrefof eIs cofoIons.
I es que Joume I es fombe uno figuro nocionoI en eI pIe senfif deI ferme. Essenf com ero rei de fofo Io Corono
dArogo, vo exercir bsicomenf de cofoI. Lo sevo oufobiogrofio, eI LIibre deh feyfs, no nomes Io vo escriure (o
dicfor) en Io nosfro IIenguo, sino que esf pIeno de fIorefes dedicodes oIs seus sbdifs cofoIons, peIs quoIs fenio
evidenf prediIeccio. CofoIunyo es Io meIIor regne dEsponyo, eI pus honrof, eI pus nobIe, hi vo escriure omb
enceso possio. I encoro mes, vo conquerir MoIIorco i VoIncio i Ies vo ompIir de compofriofes nosfres, dononf IIoc
oix oI mife deIs Posos CofoIons, que fonf de muIIoder provoco encoro ovui.
Lo forfo personoIifof den Joume frobo cerfo expIicocio en eI foronn deIs seus pores. Duno bondo fenim
Iobrondof, opossionof i foIdiIIer Pere eI CofoIic. De IoIfro, Io bondodoso, beofo i soferfo Morio de Monf-peIIer,
que, per cerf, fombe vo fenir uno vido de fuIIefo.
Pobro Morio de MonfpeIIerl Ignorodo de neno per uns pores mosso imporfonfs (eI senyor de MonfpeIIer i uno
princeso bi;onfino), oIs vinf-i-fres onys jo hovio pofif dos frocossos mofrimonioIs: eI primer morif se Ii vo morir de
seguido, eI segon, que ero un crpuIo, Io vo repudior despres de fer-Ii dues criofures. En oquesfes circumsfncies,

Io von promefre oI rei Pere eI CofoIic, que hi vo occedir sense cop enfusiosme, puromenf per roons de Iogico poIfico.
A Io pobro Morio, no se Io mirovo, ni fon soIs Ii queio simpfico, fon pdico com ero. AI cop de dos onys jo se nhovio
ofipof i movio fiIs dipIomfics per poder-sen seporor i cosor-se omb Iherevo deI regne de JerusoIem, que ero mes
bon porfif. Pero eI popo Innocenci III no Ii vo concedir Io nuIIifof mofrimonioI, i o MonfpeIIer Io genf es vo revoIfor
confro un rei que frocfovo de formo fon groIIero Io sevo mesfresso. A confrocor, eI rei Pere vo hover de desfer eIs
seus pIons i confinuor omb Io Morio oI seu cosfof, pero ignoronf-Io encoro omb mes desdeny. Fins i fof quon onovo o
MonfpeIIer, feoricomenf per visifor-Io, preferio possor Io nif omb uno omonf corfesono que fenio oII.
Mo coI dir que fof CofoIunyo nonovo pIe, de fof oixo. I o Io corf Io quesfio sonoIif;ovo omb neguif, perqu eI
reioIme necessifovo un hereu. Seguromenf
eIs conseIIers deI rei eI von convncer perqu fes de morif, oImenys uno vegodo, i ho vo fer omb fonfo punferio, eI
IZ07, que Io reino Morio vo quedor emborossodo.
De fef, Io IIegendo diu que Ioversio deI rei per Io sevo muIIer ero foI, que eIs reioIs conseIIers eI von hover
densorronor, convidonf-Io mig de bromo o enfror en uno combro fosco on Iesperorio uno ordenf domo que no voIio
reveIor Io sevo idenfifof. Anys despres, pero, es vo dir que fof pIegof ero uno invencio ordido per foI de fopor eI fef
verifobIe: que Io reino jo esfovo emborossodo (doIg oIfre, senfen).
Sigui com sigui, vo neixer Ihereu Joume. Lo reino eI vo crior omb omor, veienf-Io com eI consoI de fofes Ies
seves desgrcies mofrimonioIs. Pero IoIegrio no vo duror goire. Quon eI pefif Joume nomes fenio fres onys, eI seu
pore eI vo posor sofo Io fufeIo deI seu rivoI occif, Simo de Monfforf, com o penyoro dun ocord desfinof o no duror
goire. Lo reino es vo fornor o frobor soIo, obondonodo per un morif indiferenf i ongoixodo peI desf dun fiII obIigof
o servir de comod de Io poIfico exferior deI rei.
EI IZI3, Morio de MonfpeIIer, omorgodo i premofuromenf enveIIido, vo onor o Pomo per fer fesfomenf.
Deixovo oI seu fiII Joume Ies seves possessions, i eI coIIocovo sofo Io fufeIIo i profeccio deI popo, que sempre
shovio compodif deIIo i doqueII morif fon poc cofoIic. AI cop de pocs dies, Io reino vo morir omb eI cor frencof. Mo
vo ser o femps de veure com eI rei
En Pere queio dovonf Ies muroIIes de Muref, deixonf fof eI pes de Io corono cofoIono sobre un nen de cinc onys, orfe
i presoner deIs seus enemics.
Cinc onys son moIf pocs onys. Pensem-hi, o Ihoro denfendre quino meno de modurocio personoI vo
experimenfor en Joume, orrobossof deIs broos de Io sevo more, refinguf en ferro esfronyo peIs enemics deI seu

pore i infenfonf ossimiIor que eI desf de CofoIunyo i Arogo ero o Ies seves mons pefifones. Per sorf, eI seu segresf
no vo duror goire: eI popo, execufonf eI fesfomenf de Io reino Morio, vo fer-se responsobIe de Iinfonf i vo obIigor
o Simo de Monfforf o enfregor-Io oIs nobIes cofoIons i orogonesos.
Tof i que eI rei jo ero o coso sevo, eI segresf confinuovo: eIs segresfodors, en oquesf cos, eren eIs nobIes,
sempre vids de soscovor eI poder deI rei, sobrefof dun rei fon menuf. EIs probIemes es produen sobrefof o
IArogo, on eIs nobIes podien dur o ferme Ies seves dispufes sognonfs sense Ies Iimifocions de Io Pou i Trevo, que
fon bon resuIfof hovio donof o CofoIunyo.
AqueIIs onys de domini nobiIiori Io nou cofoIono-oro-goneso vo novegor o Io derivo. EIs ossessors orogonesos
deI rei eI von cosor oIs fref;e onys omb Io fiIIo deI rei de CosfeIIo, EIionor. Ero mosso dhoro per cosoris, fins i fof
per o un morrec obIigof o moduror de formo premofuro. Mo podem fer o que eIs homens hon o fer omb IIur
muIIer, cor no hovem Iedof, ho reconeguf eI mofeix rei en eI seu LIibre deh feyfs.
SUERRER I MISSAIRE


De fef, eI rei no fenio edof ni per o oixo ni per o res, perqu ero uno criofuro. I eIs nobIes, fonf eIs cofoIons com eIs
orogonesos, sen von oprofifor omb frifuIgues confnues. Momes quon eI rei vo fer eIs dissef onys vo oconseguir
imposor-se, o cosfo de moIfes concessions, i omb Io promeso de reocfivor Io Peconquesfo, que proporcionorio oIs
grons senyors nous orgumenfs de prosperifof. Abons, pero, vo hover de fer fronf o uno revoIfo en qu Io sevo
ocfifud vo ser moIf reveIodoro deI seu corcfer.
PesuIfo que eI rei hovio previsf ofocor eIs sorrons de TeroI. Aquesfs, per evifor-ho, von occepfor de pogor-Ii
fribufs. Pero un nobIe orogons, Pere Ahons, vo onor per IIiure i vo fer diverses incursions ormodes per Io ;ono.
Tof i Io sevo fermo conviccio de combofre eIs sorrons, Joume no podio froir Io porouIo donodo i es vo enfronfor o
Ahons, primer personoImenf, o cops de puny, i despres, quon fugio, eI vo fer perseguir i mofor. Lo nobIeso
orogoneso es vo revoIfor indignodo, pero Joume jo fenio prou oIiofs i prou ouforifof per imposor Io sevo voIunfof.
A porfir doqu es quon comeno Io verifobIe hisforio deI regnof de Joume I. Si eIs psicoIegs ens hon porIof de
Ies moIvesfofs que generen eIs froumes infonfiIs, en eI cos deI Conqueridor nomes es pof dir que Io sevo
desgrociodo infonfeso vo servir per forjor-Ii un corcfer o provo de bombo. Ero decidif i voIenf, pero omb uno
reIigiosifof fon profundo que eI feio ocfuor sempre omb sincerifof, nobIeso i un respecfe exquisif envers eI poder
deI popo, fins i fof quon oixo perjudicovo Io sevo poIfico. Pofser ho feio per senfimenf de cuIpo: ero uno cobro bojo

en quesfio de dones. Es vo cosor diverses vegodes, vo fenir muIfifud domonfs, i com que o sobre ero oIf, ros i
cofxes Io fomo de Io sevo viriIifof vo frospossor fronferes.
Aquesfo voIunfof doconfenfor eI Vofic vo ocobor omb fofo esperono cofoIono de recuperor Io infIuncio
perdudo o Occifnio. Pecordem que eIs froncs shi hovien insfoIIof omb Iexcuso de combofre, per encrrec popoI,
Iherefgio deIs oIbigesos. EI sofmefimenf o Iouforifof de Pomo vo fer que Joume renuncies o venjor Io morf deI seu
pore o Muref i, ons oI confrori, sofonyes o concIoure un ocord omb eIs froncs que significovo, definifivomenf, Io
prduo de fofes Ies possessions occifones de Io Corono dArogo. A convi, eIs reis de Frono renuncioven o fofs eIs
drefs que, com o hereus de CorIemony, poguessin fenir sobre eIs comfofs cofoIons (frocfof de CorbeiI, IZb8).
Abons de fof oixo, pero, Joume I jo shovio ossegurof un IIoc o Io hisforio conquerinf MoIIorco i VoIncio. Mo es
pof dir que fos mrif excIusivomenf seu. Mes oviof es que eIs sorrons esfoven o Ies Ifimes menfre que o Io Corono
hovio orribof Ihoro de Iexponsio, sobrefof per o CofoIunyo, que porfovo oIgunes dcodes de pou i prosperifof i
fenio un comer moIf desenvoIupof, fins i fof eI morfim, roo per Io quoI Io
possessio de Ies 8oIeors ero de gron imporfncio esfrofgico. Es frocfovo que MoIIorco deixes de ser uno bose per
o Io piroferio sorrono i esdevingues uno meno descoIo fcnico en Io gron rufo comercioI de Io Mediferrnio.
EI IZZ8, Joume I es vo foguejor com o copif despres duno rpido componyo que Ii vo voIer Ionnexio
definifivo deI comfof dUrgeII (incIoenf Ionnexio, com o concubino, de Iherevo deI comfof, Io sensuoI
Aurembioix). Despres doquesf episodi beIIicosexuoI, i sodoIIof en fofs eIs senfifs, Joume I vo opIegor Corfs o
8orceIono i vo obfenir un suporf enfusiosfo per o Iovenfuro insuIor. EIs orogonesos, genf de sec, sen von monfenir
oI morge. Lo fIofo cofoIono, de Ib0 voixeIIs, vo sorfir de SoIou eI b de sefembre de IZZ9. Les veIes de Iimponenf
esfoI feien, en porouIes deI rei, que fofo Io mor sembIes bIonco. A finoIs dony, Io conquesfo de IiIIo esfovo
finoIif;odo.
Lo incorporocio de MoIIorco o Io Corono vo ser doncs uno empreso enferomenf cofoIono, i eI seu repobIomenf
es vo fer fombe omb genf deI pos, sobrefof de IEmpord, i es per oixo que o MoIIorco porIen soIof, com encoro ho
fon oIguns veIIs pescodors de Codoques.
Lo reconquesfo voIenciono vo ser mes difciI. EI rei shi vo IIonor omb eI seu engrescomenf hobifuoI, pofser
mes i fof, perqu ocobovo de cosor-se per segono vegodo, omb Io princeso VioIonf dHongrio, que esfovo de moIf
bon veure. Aquesfo recuperovo Io frodicio

infervencionisfo dErmessendo, i vo fer eI que vo poder per ofovorir eIs seus fiIIs en defrimenf deI primognif deI
rei, AIfons, fiII deI seu onferior mofrimoni. En oquesf senfif, vo imposor oI rei un obsurd reporfimenf de Io Corono,
com veurem mes endovonf.
En Io conquesfo de VoIncio, Arogo fombe hi vo porficipor de formo ocfivo, i eI repobIomenf deI regne vo ser
mes equiIibrof: Io fronjo cosfonero vo ser per oIs cofoIons, i Ies ferres de Iinferior per oIs orogonesos, coso que
defineix IocfuoI mopo Iingusfic voIenci, encoro que eIs bIoveros diguin fof oIIo que diuen sobre Io IIenguo (sic)
voIenciono.
Pespecfe oIs nous ferriforis, eI rei Joume vo fenir un defoII que eIs moIIorquins i eIs voIencions encoro oro Ii
ogroeixen: eIs vo converfir en regnes omb personoIifof propio, fof i que incorporofs o Io Corono en uno meno de
rgim federoI que sonficipovo o Ies moncomunifofs infernocionoIs deIs segIes xix i xx. Aixo eI rei no ho feio nomes
perqu fos moIf enrofIIof, sino perqu veio Ioporfunifof dorgonif;or eIs seus nous ferriforis omb un esquemo mes
modern i ouforifori, menys sofms oIs priviIegis orbifroris deIs grons senyors feudoIs. Confro eI criferi deIs nobIes
orogonesos, que voIien opIicor o fof eI regne de VoIncio eI fur dArogo, eI rei en vo promuIgor un de nou i especfic,
eI fur de VoIncio, que ero mes progre i o mes vo ser eI primer fexf jurdic imporfonf redocfof en cofoI.
I es que oIfres coses no, pero Io Corono dArogo vo ser un exempIe de descenfroIif;ocio i dequiIibri ferri
forioI. Hi hovio rivoIifofs i disfuncions, s, sobrefof enfre CofoIunyo i Arogo. Pero fombe hi hovio prou respecfe
mufu perqu oqueII difciI esquemo funciones duronf uno coIIo de segIes. Per desgrcio, o CosfeIIo Ies coses es feien
diferenf: fofs eIs ferriforis que reconquerio possoven peI seds de Ies mofeixes IIeis, i esdevenien opndixs dun
nic cos poIfic. Aquesf confrosf orgonif;ofiu, que es fombe un confrosf de menfoIifofs, es vo fer mes viu quon es
vo produir Io unifof peninsuIor, i vo ser uno de Ies couses principoIs de Io guerro deIs Segodors (segIe xvn) i de Io
guerro de Successio (segIe XVIII), que vo imposor finoImenf Ies fesis cenfroIisfes de CosfeIIo. En porIorem doqu o
uns quonfs copfoIs.




MRCIA DE RESAL


Lempenfo guerrero deI rei Joume ero foI, que es podio permefre eI Iuxe donor de sobrof. Fins i fof uno mico
mosso, sobrefof en Io reIocio omb CosfeIIo, que en Ies Ifimes dcodes hovio esfof fenyido dincidenfs. EI rei AIfons
de CosfeIIo, o qui eIs orogonesos jo Ii fenien jurodo per mofius diversos, hovio ofocof Xfivo i VoIncio uno mico o

frocio. En convi, eI rei Joume ero fon escrupoIos que quon eIs moros dAIoconf Ii von oferir Io sevo submissio grofis,
eII shi vo negor per no fer enfodor eIs seus vens mese-foris.
EI IZo3, eI rei AIfons fenio probIemes omb fof de revoIfes sorrones o Mrcio i AImerio. Joume I, seguinf un
quixofesc principi de soIidorifof enfre regnes crisfions, vo onor o presfor ojudo oI monorco cosfeII i vo conquerir
fof eI regne de Mrcio. Despres, Ihi vo regoIor, per respecfe oIs frocfofs onferiors, sense demonor-Ii cop meno de
compensocio.
Aquesfo covoIIerosifof, fpico de Ipoco de Ies croodes, ero moIf dopIoudir, pero en poIfico, sobrefof en
poIfico medievoI, ero uno mico ingnuo. EIs ossessors deI rei, fonf cofoIons com orogonesos, Ii von crificor que fos
fon espIndid omb un regne rivoI i desoprofifes Ioporfunifof de cobror Ios forfs que eI rei de CosfeIIo Ii fo.
I es que deixonf o porf que eI rei AIfons de CosfeIIo ero eI seu gendre Joume I ero oix, com hovien de ser
eIs reis crisfions o Ipoco: senfimenfoI, honorobIe, voIenf i reIigios. En uno bofoIIo, ononf o covoII, Ii von cIovor uno
sogefo oI cop i se Io vo orrencor eII mofeix, sense deixor de covoIcor omb un somriure oIs IIovis per no
desencorofjor Io fropo. A MoIIorco, vo fer fornor un covoIIer o Io IIuifo, prcficomenf ogofonf-Io deI cIofeII, perqu
jufjovo que Io ferido que Ii hovien fef o Io coro no ero prou greu. FinoImenf, o Io componyo de VoIncio, vo ojornor eI
frosIIof deI compomenf perqu uno orenefo hovio fef niu o Io sevo fendo.
TofoI, que Joume I ero uno mino per oIs cronisfes que omoven Iepopeio. O pofser eren eIs cronisfes en
oquesf cos, eI mofeix rei que feien voIor uno mico mosso Io imoginocio. Que consfi, pero, que oixo de Io sogefo oI
cop es cerf, perqu eI I83b es vo profonor Io fombo deI rei i en eI croni hi von frobor Iimpocfe de Io ferido.
Aquesfs mofeixos impuIsos son eIs que von empnyer eI rei, jo en Ies seves veIIeses, o orgonif;or uno croodo o
Terro Sonfo. VoIio guonyor-se Iogromenf deI popo, que Ihovio renyof mes duno vegodo per Io sevo frboIo vido
senfimenfoI. Sou vencedor de fres reis i venuf per uno dono, Ii hovio escrif eI sonf pore omb sorno. En oqueII
femps omb seixonfo-un onysl Joume I fenio un ojfoire omb Io domo cosfeIIono 8eren-guero AIfonso, que per
posfres Ii ero porenfo IIunyono. A mes, eI popo esfovo ofs omb eI rei cofoI perqu oquesf, enfodof omb eI bisbe de
0irono perqu hovio reveIof un secref de confessio, Ii hovio fef foIIor Io IIenguo.
Lo por oI pecof i o Io condemnocio eferno von fer mes que eIs conseIIs de fofo Io crio reioI, que considerovo
que Iexpedicio o Terro Sonfo ero uno bogerio sense cop benefici o Io visfo. Pero eIs eIemenfs, com en eI cos de
IArmodo InvencibIe, hi von fer mes que cop oIfre orgumenf: IesfoI cofoI vo ser dispersof per uno fempesfo i eI
rei ho vo infeprefor com un odverfimenf div: shovien ocobof Ies ovenfures (miIifors).

AI Conqueridor nomes Ii quedovo morir en pou i osseguror Io successio. Pero fombe en oixo es vo deixor endur
per un senfimenfoIisme borof: vo reporfir eIs seus regnes enfre eIs seus fres fiIIs, com si Io Corono
fos eI seu mos i eIs seus horfs, i encoro sorf que un deIs hereus, Iinfonf AIfons, vo fenir eI defoII de morir jove.
Aix Pere vo quedor com o hereu de CofoIunyo, Arogo i VoIncio, menfre que o Joume jnior se Ii vo reservor
MoIIorco, eIs comfofs de PosseIIo i Cerdonyo i MonfpeIIer. Ero un fesfomenf obsurd i exfemporoni, mes propi dun
pore de fomIio ongoixof que dun esfodisfo. Per forfuno, no possorio goire femps obons que fofo Io Corono dArogo
es reuns de nou sofo un nic comondomenf.
Lo morf sorprengue eI veII monorco o VoIncio, eI IZ7o. SescoIovo goirebe fof un segIe que hovio resuIfof de
gron fronscendncio, i que, mes enII deIs fefs miIifors, morcovo uno oufnfico fifo en Io configurocio de Io
sociefof, Io cuIfuro i, si sens permef, Io civiIif;ocio cofoIono. Despres en porIorem en defoII, pero per onor fenf
boco, ressenyorem que Joume I es eI primer gron responsobIe de IoporeII esfofoI cofoI, omb Ies Corfs i eI ConseII
de Cenf borceIon. Voreformor Io monedo, vo ofovorir eI comer morfim, i eI vo dofor dun codi IegisIofiu eI LIibre
deI consoIof de mor que vo orribor o fenir vigncio en fofo Io Mediferrnio. Voconfribuir o Io modernif;ocio deI
dref, grcies oI gron jurisfo Pomon de Penyoforf, que o mes Ii ero omic i confessor, coso que no devio ser fciI. I
sofo eI seu regnof es vo fundor Figueres (coso que no es goire reIIevonf, excepfe per oIs figuerencs com jo).
Lpoco de Joume I vo ser fombe uno edof dor de Io cuIfuro. Voveure fIorir Iorf gofic cofoI, omb es
pIndides cofedroIs com Ies de 0irono i LIeido, i Io Iiferofuro cofoIono vo comenor o despunfor orreu, grcies oI rei
i eI seu mognfic LIibre deIs feyfs, pero moIf especioImenf o froves deI mfic Pomon LIuII, fiII dun deIs primers
pobIodors cofoIons o MoIIorco, que vo ser eI primer europeu que vo escriure sobre fiIosofio en IIenguo vuIgor.
VII


QUAN REM ELS DOLENTS
IZ7o-I4I0




Quon Joume I vo morir, Io Corono dArogo es frobovo en uno meno de porodoxo vifoI: fenio fofes Ies condicions per
o Io sevo exponsio, pero no podio dur-Io o ferme per ferro: Io reconquesfo peninsuIor se Ii hovio ocobof, segons eIs
ocords omb CosfeIIo, i Occifnio hovio quedof en mons deIs froncesos. Lnico vio per oI creixemenf ero eI mor. Per

sorf, Iempenfo merconfiI borceIonino i uno successio de reis espoviIofs von fer possibIe que CofoIunyo edifiques,
en poc menys dun segIe, fof un imperi mediferroni. Jo se que sono esfrony, foI com son Ies coses oro, pero en
oqueIIo poco eIs nofuroIs de Io Corono, i eIs cofoIons en porficuIor, eren visfos o Europo com Ienemic o bofre, eIs
buscobregues prepofenfs i imperioIisfes. EIs doIenfs de Io peIIcuIo, en cerfo monero.
SICLIA COSA NOSTRA


Lhereu de Joume I vo ser eI rei Pere eI 0ron (IZ7oIZ8b), que vo ser eI primer o fer eI do de pif mediferroni,
cosonf-se omb Iherevo de SicIio i ocuponf finoImenf IiIIo, sense fer ni cos de Ies queixes orodes (i hipocrifes) de
fofo Io dipIomcio mundioI. En Pere no sossembIovo goire oI seu senfimenfoI pore, ni fenio eIs seus escrpoIs
reIigiosos. Mes oviof ero omic de firor peI dref, conscienf de Io foro que duio oI dorrere. A mes, i fombe en
confrosf omb eI seu pore, hovio finguf uno infncio ben pIcido, i de jovenef hovio comenof o porficipor en Ies
fosques de govern, sovinf en desocord omb eI mofeix rei. Quon vo orribor oI fron, doncs, ero un home modur,
ocosfumof o fer-se obeir.
Com jo hem dif, Joume I vo comefre Io febIeso de reporfir Io sevo herncio com si fos un posfs. Pere vo
herefor CofoIunyo, Arogo i VoIncio, i eI seu germ Joume vo quedor com o rei de MoIIorco, comfe deI PosseIIo i Io
Cerdonyo i senyor de MonfpeIIer. Conscienf que oixo no ero res mes que gones de buscor roons grofufomenf, eI
primer que vo fer eI nou rei vo ser fer quodror eI seu germ pefif, monfeninf-Ii Iesfo-fus, pero fenf-Ii juror
vossoIIofge. Despres vo obordor eI femo de SicIio.
Lexponsio mediferrnio no obeo nomes o Ies veIIefofs imperioIisfes que fenen fofs eIs esfofs quon possen
poques de voques grosses: o finoIs deI segIe xm, eI comer cofoI esfovo en ouge i o fofs eIs porfs
de Io Mediferrnio hi hovio xiringuifos de mercoders borceIonins. Lo presncio poIfico i miIifor oI More Mosfrum
ero doncs, fombe, uno exigncio economico que poIesovo, un cop mes, Io cenfroIifof de CofoIunyo en eI disseny de Io
poIfico de Io Corono dArogo.
Quon encoro ero hereu, Pere es vo cosor omb Cons-fono, fiIIo i herevo deI rei de SicIio. Pero obons que Io
neno pogues fer-se crrec deI dof, eI rei CorIes de Frono vo invodir IiIIo, omb eI suporf deI popo de forn (que ero
dorigen froncs, eI punyefero). Com es pof veure, en oqueIIs femps eI sonf pore ero uno meno de gendorme de Io
poIfico mundioI, no com eI doro, que es conformo o porIor de sexe i de condons. Pero Iouforifof popoI, que fonf
hovio Iimifof Ies ospirocions de Pere eI CofoIic i Joume I, no vo ser prou per infimidor Pere II, que vo defensor

Iherncio de Io sevo dono omb Ies ormes, i omb eI suporf deIs mofeixos siciIions, que no convivien goire be omb eIs
ocuponfs froncesos (i pensoven, ingnuomenf, que eIs nous ocuponfs serien de mes bon porfor).
Quon Iocupocio de SicIio es vo consumor, eI popo es vo enfodor moIf, i Ii vo dir o Pere que si no es porfovo be
onirio o Iinfern. Pero Ies rioIIodes deI rei cofoI es von senfir fins i fof o Pomo, i oIeshores eI sonf pore vo convocor
fofo Io crisfiondof o uno croodo per des-posseir deI fron oqueII monorco descreguf. EIs froncesos shi von ofegir
omb gron enfusiosme, com sempre, i es von preporor per invodir CofoIunyo.
Com que en eIs momenfs difciIs sempre ef quedo Io fomIio, eI rei Pere vo demonor oI seu germ Joume, que
ero rei deI PosseIIo i de MoIIorco, que Ii fes cosfof. I com que oquesf no Ii feio cos, oI finoI sen vo onor o Perpiny
de sorpreso, vo ocupor eI poIou reioI i Ii vo fornor o dir eI mofeix, pero de formo menys educodo. Joume vo demonor
unes hores per pensor-sho, i Ies vo oprofifor per fugir per uno cIoveguero. Tof seguif vo convidor eI rei de Frono
o ocupor eI PosseIIo per occedir mes fciImenf o CofoIunyo i desfronor eI seu germ. MoIf mocol
EIs froncesos von ofocor i von orribor fins o 0irono, pero en ojuf deI rei Pere vo orribor Poger de LIrio, mfic
oImiroII de Io fIofo cofoIono, que vo derrofor eIs invosors o Io cosfo de PoIofrugeII, mes o menys dovonf Ies iIIes
Formigues, on ovui Io genf vo o fer submorinisme.
Despres de Io vicforio, vom esfor bosfonf fofxendes. Si hovien coiguf derrofofs eIs froncesos, si eI mofeix
sonf pore coIIovo, qu shovio de femer7 Lo cronico de DescIof diu que Poger de LIrio, crueI com Ipoco en qu vo
viure, vo IIonor oI mor fres-cenfs presoners, i o dos-cenfs mes eIs vo fornor o Frono, despres de freureIs eIs uIIs
(o un eI vo deixor borni perqu pogues guior Io resfo), omb un missofge per oI rei derrofof: que despres de Io
vicforio cofoIono, o Io Mediferrnio fins i fof eIs peixos hourien de porfor Ies quofre borres oI IIom per poder nedor
fronquiIs.
Per Io sevo bondo, eI rei Pere vo decidir cosfigor eI frodor deI seu germonef, fof invodinf MoIIorco. Pero Io
morf eI vo ogofor de sorpreso i vo ser eI seu fiII AIfons qui vo concIoure Io componyo. Aix fofo Io Corono dArogo
fornovo o esfor en mons dun soI sobir.
AIfons II vo herefor fofo Io Corono, excepfe eI reioIme de SicIio, que vo onor o poror oI seu germ, que fombe
es deio Joume. Mo es que Pere eI 0ron hogues reincidif en Ierror deI seu pore, sino que voIio donor Io foIso
impressio que CofoIunyo i Arogo no fenien vococio dimperi. PeI que sembIo, ni eI popo ni eIs froncesos hourien
odms que des deIs Monegros fins o SicIio mones un mofeix sobir.

Pero Io morf premofuro dAIfons vo fer que Joume II (IZ9I-I3Z7) esdevingues eI nou rei de Io Corono, i eI
cerf es que oquesfo cosuoIifof Ii vo fer jusfcio, perqu vo ser un gron rei, Ioufnfic focfofum de Iexponsio
mediferrnio de CofoIunyo.
De primer, vo posor ordre o SicIio, on Iouforifof cofoIono confinuovo essenf quesfionodo. Voser grcies o uno
fiIigrono dipIomfico: Joume vo cedir SicIio oI Vofic, i eI popo, ogrof, Ii vo permefre que es quedes Corsego i
Sordenyo. Pero eIs siciIions no von occepfor Io novo sifuocio (coso que seguromenf Joume hovio previsf) i von
procIomor rei eI germ de Joume, Frederic. EI popo vo frigor o occepfor-ho, pero oI finoI ho vo fer. Aix que Io
mofeixo fomIio governovo fofo Io Mediferrnio occidenfoI.
LA fournee DELS ALMOSVERS


Per o fofes oquesfes componyes, eI rei de CofoIunyo i dArogo compfovo omb un exrcif experf, uno fIofo de primer
ordre i eI suporf, de vegodes decisiu, dun grup de mercenoris mojorifriomenf cofoIons i orogonesos que ben
oviof odquiririen fomo, i no precisomenf bono, o fof eI mon coneguf: eIs omogvers.
Eren homes de munfonyo, primoris i brufoIs, que omb Io promeso de gresco i bof sopunfoven o un
bombordeig, com es diu oro. DescIof diu que onoven fof Iony omb Io mofeixo comiso i prou, fos esfiu o hivern, un
sorro omb po per o dos o fres dies, i com o nic ormomenf un gonivef, uno IIono i un poreII de dords. Anoven en
grups redufs i, com oIs morines dovui, seIs encomonoven Ies operocions mes orriscodes. Despres de consoIidor Io
posicio de Frederic de SicIio, es von quedor sense feino i eI seu cobdiII, Poger de FIor, seIs vo endur de boIos cop
o Orienf, on Iemperodor bi;onf eIs necessifovo per confenir eIs furcs que invodien 0rcio.
Duno of;ogoiodo, eIs oImogvers von fer foro eIs furcs. Pero eren fon brfoIs que eIs mofeixos grecs, en IIoc
dogrofs, oviof es von mosfror desconfenfs omb oquesfo meno de boixos nois. Per oixo, duronf un bonquef, i o
frocio, von mofor Poger de FIor i eIs seus conseIIers. EIs oImogvers es von emprenyor de foI monero que von
orrosor bono porf de 0rcio, en uno operocio conegudo mes ford com Io Venjono CofoIono.
Aix, duronf unes dcodes, eIs ducofs dAfenes i Meo-pfrio von possor o mons cofoIones: primer Ies deI rei de
SicIio, i despres Ies de Pere eI Cerimonios, que fonmofeix Ies vo perdre o mons de Iexrcif de FIorncio. Pero en
oqueII Iopse de femps, o Io copifoI de 0rcio es vo fer servir eI cofoI en eIs documenfs oficioIs, coso que visfo en
perspecfivo fe cerfo grcio.

Eren reoImenf eIs bons femps... si ho mirem des deI punf de visfo poIfic, es cIor, perqu o Iinferior deI pos,
eI 80 per cenf de Io pobIocio vivio oncorodo o Io ferro i sofmeso oI poder orbifrori deIs senyors feudoIs, codo cop
mes oferrofs oIs seus priviIegis. Lo possibiIifof demigror o Ies ciufofs o o Ies noves ferres conquerides, que ero
moIf IIominero, vo fer que eIs nobIes incremenfessin Io sevo pressio sobre eIs comperoIs, obIigofs o pogor uno foxo
(Io remeno) per poder obondonor Ies ferres feudoIs. Aquesfo sifuocio es vo monfenir encoro oIguns segIes, perqu
IoIigorquio dominovo Ies insfifucions cofoIones, i eI rei Ies necessifovo per finonor uno poIfico exferior codo cop
mes cosfoso.
Com o confropunf, diguem que Io produccio ogrcoIo vo miIIoror i es vo especioIif;or, i es von consoIidor eIs
mercofs comorcoIs. Lo demogrofio fombe rufIIovo: oI segIe xm, CofoIunyo fenio uno pobIocio de b00.000 hobifonfs,
que vo poder vessor omb fociIifof sobre VoIncio i MoIIorco.
Les ciufofs fombe creixien o bon rifme, sobrefof grcies o Iouge deI comer morfim, moIf cenfroIif;of
o 8orceIono (fof i que porfs com Poses, Sonf FeIiu de 0uxoIs o SoIou fombe es feien nofor). Lo copifoI exporfovo
feixifs, vi, producfes deI comp, cermico i esfris de coure i ferro, i imporfovo espcies i pedres precioses
dOrienf, or deI Sudon, finfs de FIondes, coroII de Sordenyo... EI decidif suporf de Io monorquio o oquesfes
ocfivifofs es vo froduir en Io creocio de IIofges o consoIofs cofoIons en fofo Io Mediferrnio. Doquesfo monero,
enfre eIs comercionfs von comenor o generor-se grons forfunes, i vo neixer Io cIosse deIs burgesos o ciufodons
honrofs, que oviof von recIomor Io sevo presncio en Ies insfifucions oI mofeix niveII que Io nobIeso o IEsgIesio.




DE CAP A LA CRISI


TofoI, que oI finoI deI regnof de Joume II Io Corono dArogo fenio Ies fres iIIes boIeors, Ies fres iIIes ifoIiones, un
fros de 0rcio, reIocions preferenfs omb moIfs oorfs deI nord dAfrico i, o sobre, Io benediccio de EsgIesio. Erem
un imperi. Pero, com soI possor en oquesfs cosos, ens vo ogofor monio fofhom. I oixo vo obIigor eIs successors de
Joume II o guerrejor de formo confnuo, i esgofor eI pofrimoni reioI i Io mofeixo economio cofoIono.
Aixo es vo posor de monifesf, moIf especioImenf, en eI IIorg regnof de Pere eI Cerimonios (I33o-I387).
Menfre eI rei guerrejovo oqu i oII per monfenir Iim

peri que hovio herefof, Io hisendo reioI sescurovo, coso que obIigovo eI monorco o demonor subsidis de Ies Corfs,
dominodes peIs nobIes i eIs burgesos respecfius, que exigiren, o convi, un mojor profogonisme en eI govern de Io
Corono.
Aixo es eI que vo consoIidor Io formuIo deI pocfis-me, de Io quoI porIorem mes endovonf. Mo ero en obsoIuf eI
que eI rei hovio pIonejof: AIfons ero un home ouforifori, crueI o esfones un confemporoni seu eI vo bofejor com
Io segon Mero, que ospirovo o exercir un poder obsoIuf. Per oquesf mofiu se Ies vo fenir omb Io nobIeso
orogoneso i voIenciono, que eI vo coIIor fonf com vo poder, sobenf eIs seus probIemes finoncers. En convi, omb eIs
dirigenfs cofoIons hi vo hover mes bon rofIIo. Ho demosfro eI fef que un dio, quon eI rei fornovo de Sorogosso, en
orribor o Ies envisfes de CofoIunyo vo excIomor: Oh, ferro beneifo, pobIodo de IIeioIfofl Es un dubfos eIogi,
veninf dun sobir fon ouforifori.
EI rei Pere vo hover de guerrejor omb CosfeIIo per Io possessio dAIoconf, i omb 0novo per Io conservocio de
Corsego i Sordenyo. A mes, vo reinfegror o Io Corono MoIIorco i SicIio, que shovien fornof o des-pendoIor per
frifuIgues dinsfiques. Vingo guerresl I es IIsfimo, perqu oquesf rei, oI confrori que oIguns deIs seus
predecessors, professovo oIfres oficions: fenio debiIifof per Io cuIfuro, ero orodor i poefo no goire bo, per
cerf, i vo reIofor eI seu regnof i eI deIs seus onfecessors en uno cronico en cofoI de foro bon ni
veII. 0rcies oI seu impuIs von poder desenvoIupor Io sevo obro eI gron 8ernof Mefge, eI froncisc Froncesc
Eiximenis i moIfs pinfors i escuIfors. A mes, vo orgonif;or uno bibIiofeco, vo munfor un jord bofnic i un porc
;ooIogic o 8orceIono, i vo embeIIir Io copifoI omb obres reIIevonfs com eI TineII, eI SoIo de Cenf i Ies Drossones.
EI pos, pero, mosfrovo smpfomes evidenfs desgofomenf. En oixo, Io hisforio no ocosfumo o foIIor moi. Es
com un cicIe nofuroI que no per sobuf es deixo de repefir: eIs esfofs neixen, prosperen, sexpondeixen i despres
sorrunen per fer fronf o Ies consequncies de Io sevo propio exponsio. En eI nosfre cos, Ies oIegries no von duror
goire, sobrefof per focfors economics. Les croniques ens porIen de I333 com Io moI ony primer, que vo donor pos
o uno rofxo de moIes coIIifes i Io conseguenf coresfio. Per odobor oquesf ponoromo, eI I348 vo orribor o Europo un
ferribIe desosfre: Io pesfo negro, uno epidmio devosfodoro que en moIfes rees deI pos es vo orribor o corregor
uno fercero porf de Io pobIocio. Lo demogrofio cofoIono vo frigor moIf femps o recuperor-sen deI fof. Si eI I3o0
erem 4Z0.000 hobifonfs, Iony Ib00 nomes nerem Zb0.000.

Jo us podeu imoginor Ies consequncies de foI desgrcio. EI comp cofoI es vo despobIor, i eIs pobres
supervivenfs es von hover denfronfor o Iopressio muIfipIicodo duno nobIeso que es veio obocodo o Io runo. Lo
morfoIdof vo generor uno meno de psicosi coIIecfivo que sexpresso moIf be en rifuoIs com eI de
Io donso de Io morf, que encoro ovui esgorrifo eIs furisfes que von o veure-Io en siIenci o Verges. A Ies ciufofs Io
sifuocio no ero goire miIIor, i eI comer vo esIIonguir-se peI predomini furc o Io Mediferrnio orienfoI i Iouge de Ies
noves rufes de IAfInfic.



LA FI DEL CASAL DE ARCELONA


EIs dos Ifims reis deI cosoI de 8orceIono no von poder fer res per inverfir oquesfo fendncio. Com Pere III, fenien
prou feino per monfenir IImperi i fopor forofs en Ierori pbIic, que omenoovo boncorrofo. A porf, oquesfs
monorques no sembIoven fenir Iempenfo deIs seus predecessors. Joon I (I387-I39b) vo ser coneguf com eI
coodor i fombe com Iomodor de Io genfiIeso, que es uno formo suou de dir que ero un possofo. Jo vo enfror
moIomenf, perqu esfovo boroIIof omb Io sevo modrosfro, SibiIIo de Forfi, i Io vo orribor o empresonor. En convi,
vo ser fideI i devof o Io sevo esposo, Io infIuenf VioIonf de 8or, o qui escrivio ofecfuoses corfes en qu Ionomenovo
moIf coro componyono. Voser uno sorf que eI mofrimoni rufIIes, perqu VioIonf fenio gusf peI poder i eI vo exercir
omb mes seny que eI seu morif. Pero fof i oix, Io deixodeso deI monorco vo ofovorir Io corrupcio i Io moIversocio en
Io sevo corf, Io quoI coso eI vo enemisfor omb eIs dirigenfs cofoIons.
En fi, que eI rei Joon, com o gesfor, ero un desosfre, pero com o coodor no ero doIenf. Fins i fof vo morir
en uno cocero, prop dOrrioIs. Momes seI recordo perqu vo insfouror eIs Jocs FIoroIs, i encoro grcies.
Tof seguif Ii vo focor eI forn o Morf I (I39b-I4I0), coneguf com IHum (com si eIs dobons fossin exfro-
ferresfres). De fef, oquesf opeIIofiu invoco fonf eI seu bon corcfer com eI seu gusf per Io cuIfuro, es o dir, per
Ihumonisme, que ero Io gron modo deI momenf. Donof Ienforn de crisi, vo miror de posor uno mico dordre o dins i
o foro, omb considerobIe encerf donodes Ies circumsfncies. Pero no vo poder evifor Ies guerres, sobrefof omb
0novo, que Ii dispufovo eI domini sobre Sordenyo, omb eI suporf deIs mofeixos sords.
En uno doquesfes componyes vo morir eI seu nic fiII, Morf eI Jove, en qui hovio diposifof fofes Ies seves
esperonces. Es veu que ero un xicof moIf promefedor, bon copif que hovio reprimif omb xif Io rebeIIio sordo.

Pero, peI que sembIo, ero foIdiIIer com oIguns deIs seus onfecessors. I encoro que Io versio oficioI de Io sevo morf
ens porIo duno moIoIfio infeccioso, eIs sords Iofribueixen oIs excessos de Ihereu omb uno dono sordo, Io
IIegendrio 8eIIo de Sonf Luri, que grcies oIs seus mrifs oI cofre vo esdevenir herono de Io IIiberfof de IiIIo.
Des doquesfo desgrcio, que eI vo enveIIir premofuromenf, eI rei vo viure obsessionof omb Io ideo de fenir
descendncio, pero no ho vo oconseguir, fof i que eI von obIigor o fornor-se o cosor. Vomorir fof jusf uns mesos
despres, sense hover ocIorif qui hovio de ser eI seu successor.
Despres de Io crisi economico, o Io Corono dArogo Ii orribovo Io crisi dinsfico. Per o CofoIunyo, o mes, Io morf
de Morf IHum suposovo posor fi o cinc segIes de 0overn deIs successors de 0uifre eI PeIos. Tompoc no nhi ho
per Iomenfor-se: pocs regnes hon finguf fonfes dcodes desfobiIifof oI fron. CosfeIIo, sense onor mes IIuny, vo
possor segIes bIoquejodo per Ies IIuifes enfre successius ospironfs o Io corono.
Pero Io fi deI cosoI de 8orceIono, en un momenf de crisi inferno, vo significor un cop de gron imporfncio
psicoIogico. LImperi mediferroni sobreviurio encoro unes dcodes, pero es feio evidenf que eh bons femps hovien
possof de IIorg. Vegem-ho peI cosfof posifiu: eIs posos que hon finguf imperis mes grons fombe fenen oro Io
conscincio menys fronquiIIo. MosoIfres, per sorf, no vom ser o femps de procficor cop genocidi, encoro que eIs
oImogvers von fer que o 0rcio, duronf moIfs segIes, no voIguessin veure eIs cofoIons ni en pinfuro.
VIII

EL PACTISME




EI rgim medievoI cofoI es regio per uno formuIo reIofivomenf oufocfono que goronfio IequiIibri de forces enfre Io
monorquio i Ies cIosses priviIegiodes deI pos. Aixo sho coneguf frodicionoImenf com o pocfisme, i confrriomenf oI
qu hon dif eIs hisforiodors romnfics, no ero uno formo preco de democrcio, sino un sisfemo dinferconvi de
fovors que deixovo fofoImenf oI morge Io gron mojorio de Io pobIocio cofoIono. Pero no deixo de ser cerf que duronf
moIfs segIes, eI govern de CofoIunyo es vo dur o ferme o froves deI consens i eI diIeg, i oixo, peI que sembIo, ho
ocobof morconf Io nosfro personoIifof coIIecfivo.

L'ORISEN DEL SISTEMA PACTISTA


Deio Joume Vicens Vives que uno de Ies grons iI-Iusions de Ihisforiodor romnfic [...] fou consideror
IEdof Mifjono com uno poco de IIiberfofs. Aquesf es un fef cerf i, doIguno monero, jusfificobIe, si fenim
presenf que, oqu, com en oIfres posos omb confIicfes didenfifof, Io hisforiogrofio romnfico ho esfof fombe Io
mes nocionoIisfo. En oquesfo drio peI nosfre possof medievoI hi frobem fombe Io recono per Io sobironio perdudo.
Hem de ser comprensius, doncs, omb eIs hisforiodors romnfics, sobrefof eIs qui von pofir eI fronquisme, que
escrivien sobre eI nosfre possof des de IexiIi o Io cIondesfinifof, i senfien uno Iogico foscinocio per uno CofoIunyo
sobirono i omb nfuIes dimperi. Pero Io sobironio i eI pocfisme que corocferif;oven Io CofoIunyo medievoI no
indiquen, forosomenf, que eIs cofoIons visquessin miIIor que oro. Mi fon soIs que visquessin miIIor que eIs seus
vens. Tof oixo es discufibIe.
EI que es cerf es que Io CofoIunyo medievoI, com fof eI mon medievoI, ero uno sociefof feudoI en qu Io mojorio
de Io pobIocio Ies possovo mogres. I oixo no ho convio ni ho mofiso un oIfre fef irrebofibIe: que eI rgim poIfic
cofoI ero mes pIuroI i menys orbifrori que, per exempIe, eI de CosfeIIo. I oixo grcies o un compIicof sisfemo
dequiIibri de forces que frodicionoImenf ho rebuf eI nom de pocfisme.
Segons Vicens, eI pocfisme es uno xorxo de goronfies mfues enfre eI rei i Ies cIosses ofovorides deI pos:
eIs nobIes, IEsgIesio, i posferiomenf fombe Io burgesio urbono. PeI que sembIo, fe un origen feudoI: eI mofeix
feudoIisme es un pocfe (gens imporcioI) en
fre eIs senyors ferrofinenfs i eIs pogesos que Ii juren fideIifof o convi de profeccio. EI fef que oquesfo fiIosofio es
porfes en prcfico fombe o niveII poIfic es deu o Io febIe posicio inicioI deIs reis cofoIons, en confrosf omb Io
infIuncio deIs nobIes, que, en uno sociefof en guerro confinuo porIem de Io Peconquesfo fenien un poper
preeminenf com o cosfo miIifor.
EIs reis cofoIons es von frobor en Io necessifof dun ojuf finoncer consfonf per sosfenir eI seu oporeII
burocrfic i Ies operocions miIifors. Lojuf nomes eI podien proporcionor Ies cIosses propiefries nobIes i
cIergues, que, o convi, von exigir goronfies de porficipor ocfivomenf en eI govern, no fonf per nsio de poder com
per osseguror-se eI monfenimenf deIs seus priviIegis.

Aquesfo meno de pocfisme es vo donor o moIfs IIocs dEuropo, pero vo ser o CofoIunyo (i fombe o AngIoferro)
on es vo feorif;or i reguIor de formo mes expIcifo. Aixo es mrif, principoImenf, deI giron Froncesc Eiximenis, eI
gron profegif de Pere III, que en eI seu frocfof Lo Cresfi vo definir omb fofoI exocfifud quins eren eIs fonomenfs
moroIs i jurdics deI pocfisme. Abons, pero, Pere eI 0ron jo hovio occepfof uno cIebre disposicio que comeno omb
Ies porouIes voIem, esfoum e ordenom [...] i que reconeix de formo expIcifo, per primer cop o fof Europo, Io ne-
cessifof que eI rei IegisIi docord omb eIs esfomenfs represenfofs o Ies Corfs (IZ83).
Les feories dEiximenis eren reIofivomenf ovonodes per o Ipoco, jo que no ofribuo Iouforifof reioI nomes
oI dref div ni oI dref nofuroI, sino fombe oI pocfe previ enfre eI monorco i eIs seus vossoIIs. Lo comunifof
occepfovo Iouforifof deI rei sempre que es compromefes o governor IiberoIemenf Io difo comunifof. I en Io
prcfico vo ser oix: Ies ouforifofs cofoIones no von occepfor moi Io sobironio dun rei si no hovio comporeguf obons
dovonf de Ies Corfs per juror fofes Ies consfifucions deI pos. I com que eIs orogonesos exigien eI mofeix, no von
ser pocs eIs regnofs que von comenor omb ogres discussions respecfe de si eI rei hovio de possor primer o fer eI
juromenf per 8orceIono o per Sorogosso.
Visf des deI nosfre punf de visfo, fof oixo fo moIf bonic: ens presenfo uno meno de monorquio porIomenfrio
en uno poco de reis dicfodors. AIfons eI 8enigne ho veio oix mofeix: EI nosfre pobIe es fronc i no subjugof com
es Io pobIe de CosfeIIo, cor eIIs fenen o nos com o senyor, e nos o eIIs com o bons vossoIIs i componyons.
Pero no hem dobIidor que eI pocfe confinuovo ignoronf Io mojorio de Io pobIocio, i que Ies consfifucions i
priviIegis que invocoven Ies Corfs eren, sovinf, Ieino per oI monfenimenf de sifuocions socioIs injusfes. Lo guerro
civiI cofoIono (I4oZ-I47Z) nes un exempIe cIorssim: Io 0eneroIifof es vo enfronfor o un rei poc respecfuos omb Ies
consfifucions deI pos, Joon II, pero eIs pogesos i Ies cIosses boixes von fer cosfof oI monorco, que o sobre ero
cosfeII. En oquesf cos, com en
moIfs doIfres, eI rei oporeixio dovonf deI pobIe com Inic possibIe oIiof dovonf deIs obusos de Ies cIosses
opuIenfes, que fenien eI monopoIi deI govern.
Per fonf, podem odmefre que eI pocfisme ero un bon modeI poIfic, perqu prevenio confro eIs obusos
douforifof deI rei de forn i ossegurovo eI diIeg i eI consens en Ies fosques de govern. Pero no goronfio un rgim de
IIiberfofs, sino de priviIegis.




EL PACTE FET DIFERENCIAL

Tof i oix, o mesuro que vo possor eI femps Ies insfifucions von ompIior Io sevo bose, omb Io presncio de burgesos
i cIosses mifges urbones, i eI seu funcionomenf vo ser uno mico mes democrfic. I encoro que Ies insfifucions eren
pofrimoni duns quonfs, es irrebofibIe que eI seu poder vo ser moIf fiI per confropesor eIs excessos de monorques
mosso ouforiforis o, simpIemenf, poc dofofs per oI govern. I en cos de confIicfe dinsfic, Ies insfifucions goronfien
uno cerfo esfobiIifof. Sense unes Corfs esfobIes o CofoIunyo i Arogo, es moIf possibIe que Io successio de Morf
IHum shogues resoIf o bufefodes (de fef, jo nhi vo hover, sobrefof o VoIncio), i no o froves deI comproms de
Cosp.
Pero, per domunf de fof, eI pocfisme vo ser uno eino de configurocio nocionoI, i de resisfncio dovonf Ies
fendncies uniformisfes que es von originor despres de Io unio peninsuIor, en femps deIs Peis CofoIics. Es
indiscufibIe que sense unes IIeis i consfifucions propies, CofoIunyo hourio desoporeguf com o nocio diferenciodo en
Io monorquio esponyoIo. 0rcies oI govern oufonom i o Ies seves IIeis que eI rei dEsponyo, encoro que fos eI gron
FeIip II, hovien de respecfor CofoIunyo vo confinuor senf uno reoIifof poIfico. Docord omb Ies consfifucions, eIs
funcionoris deI govern hovien de ser cofoIons, Iidiomo oficioI ero eI cofoI, i eIs nofuroIs deI pos nomes shovien
dincorporor o Iexrcif per defensor eI seu propi ferrifori. Si eIs reis dEsponyo no shoguessin frobof omb oquesf
fopoII jurdic, segur que hourien ocfuof de formo ben diferenf. I si no que ho pregunfin o FeIip V.
EI rei Morf IHum ho vo dir omb gron vehemncio o Ies Corfs de Perpiny (I403): QuoI pobIe es en Io mon
que sio oix fronc de fronqueses e Iiberfofs e que sio oixi IiberoI com vosoIfres7 Morf ero un rei cofoI i occepfovo
oquesfo reoIifof, que provenio duno herncio secuIor. Despres deII, com jo hem visf, es vo enfronif;or Io dinosfio
cosfeIIono deIs Trosfmoro, que hovio beguf duno oIfro frodicio: Ley es Io que mondo eI rey, deien o CosfeIIo.
Aquesf confrosf vo fer deI pocfisme un oufnfic fef diferencioI deIs cofoIons, i per oixo eI vom defensor fon
oferrissodomenf, omb fofes Ies seves imperfeccions i onocronismes, fins oI I7I4.
EI sisfemo poIfic cofoI es bosovo, doncs, en Io coexisfncio i Io cooperocio pocfodo enfre diversos esfo-
menfs, oI cop deIs quoIs es frobovo eI rei. Per fonf, fermes fon de modo en Io poIfico dovui dio com oro
confIicfe de compefncies i coresponsobiIifof fiscoI fenen uno IIorgussimo frodicio.
En principi, eI monorco fenio o CofoIunyo fof eI poder execufiu i judicioI. Tenio eI seu propi conseII i deIegovo
Io sevo ouforifof sobre eI ferrifori o froves de bofIIes i veguers. Pero oquesfes mpIies ofribucions esfoven moIf
mofisodes per Io forfoIeso de IoIfo nobIeso i eI cIergof, que eren eIs omos de bono porf deI ferrifori i fenien en

eI cos deIs senyors forces miIifors propies. EI rei nomes vo poder ofermor Io sevo ouforifof quon vo disposor
duno hisendo propio i ben dofodo. MoIgrof fof, eI sisfemo pocfisfo vo fer que sempre Io monorquio hogues de
compfor omb Ies Corfs o Ihoro de fer oprovor IIeis noves.
EI poder reioI es vo ofermor o porfir de Pomon 8erenguer IV i, sobrefof, de Joume I. EIs seus successors,
pero, von fenir probIemes sovinfejofs omb Io nobIeso, sobrefof omb eIs poderosos cIons orogonesos, omb qui Pere
eI Cerimonios es vo enfronfor miIiformenf en Ionomenodo guerro de Io Unio. A fof Europo simposovo Io modo de Io
monorquio ouforifrio, pero o Io Corono dArogo, converfido en Imperi mediferroni, eIs cosfos de Io guerro von
escuror eI pofrimoni reioI: quon vo morir Joon I, per exempIe, o Io coixo no hi hovio diners suficienfs per compror-Ii
un fouf decenf. Lo frogiIifof finoncero de Io monorquio vo goronfir, doncs, eI pes de Ies insfifucions, que fenien Io
sevo propio hisendo, i presfoven diners oI rei o convi de renovofs priviIegis.
Per oixo von ser precisomenf reis fon decidifs i ouforiforis com Joume I, Pere eI Cerimonios o Ferron eI
CofoIic eIs qui es von veure obIigofs o occepfor eI rgim pocfisfo i donor-Ii voIideso jurdico.
Les Corfs von neixer en femps de Joume I. Fins o oqueII momenf, eI rei nomes consuIfovo eIs nobIes i eIs
bisbes en Ies ossembIees de Pou i Trevo. EI Conqueridor hi vo ofegir represenfonfs de Ies viIes sofo Io sevo
jurisdiccio (eI bro reioI), que es von ofegir oIs nobIes {bro miIifor) i eIs bisbes {bro ecIesisfic). Eren Io fIor i
nofo deI regne: Io nobIeso fenio ferrifori, diners i soIdofs, IEsgIesio, o mes, ero Io disposifrio de Io cuIfuro i
ossumio Io direccio espirifuoI i ideoIogico duno sociefof ignoronf i crduIo, que porfovo segIes combofenf confro
eIs infideIs. EI bro reioI simboIif;ovo Io puixono deIs nou-rics, Io burgesio merconfiI, principoI beneficirio de
Iexponsio cofoIono o Io Mediferrnio.
Les Corfs es reunien periodicomenf un cop Iony, duronf eI mondof de Pere eI 0ron, codo fres onys, o porfir
de Joume II, i comenoven Ies seves sessions omb un discurs deI rei, en qu pIonfejovo Ies seves necessifofs.
Despres venien Ies resposfes deIs fres broos, que oprofifoven per denuncior greuges, com per exempIe obusos
deIs funcionoris reioIs. FinoImenf venien Ies fronsoccions, Iessncio deI pocfisme: eIs broos oprovoven donofius o
convi de noves IIeis, consfifucions i priviIegis. Lesperif merconfiI doquesf sisfemo es poso de monifesf en uno
cIebre consfifu
cio, oprovodo en femps de Ferron I, que disposo que Ies IIeis de Io ferro, comprodes i pogodes, no poden ser
inferprefodes.

LA SENERALITAT


Tof i Io sevo unifof dinsfico, CofoIunyo i Arogo von monfenir Ies seves propies Corfs per seporof. EI regne de
VoIncio, un cop conquerif, fombe vo fenir Ies seves. En convi, MoIIorco es Iimifovo o envior deIegofs o Ies Corfs
cofoIones. Aixo obIigovo Io coso reioI o voIfor de formo confnuo. En cosos durgncio, pero, eI rei podio simpIificor
Io coso convoconf Corfs 0eneroIs, que soIien reunir-se o Monfso, que es o mig com deIs fres regnes. Sovinf, pero,
oquesfes frobodes de germonor resuIfoven confIicfives. EI discurs inicioI deI rei ero normoImenf en cofoI, pero eIs
orogonesos profesfoven, i per oixo, en femps de Morf IHum es vo decidir, com o compensocio, que Ies resposfes
deIs fres broos fossin en orogons. (En convi, miro fu, eIs represenfonfs de VoIncio moi von demonor de porIor en
voIenci.)
Pere III vo fenir un regnof forcif de guerres i confIicfes, coso que IobIigovo o demonor nous subsidis de
formo confnuo. Per oixo vo decidir consfifuir uno deIegocio permonenf de Ies Corfs, omb funcions bsicomenf
recopfofories. Sen vo dir Dipufocio deI 0eneroI o 0eneroIifof (I3b9). Lo formoven dos represenfonfs de
codo bro, i Io presidio eI dipufof ecIesisfic. Per oixo oro podem presumir que eI nosfre oufogovern no es un invenf
de Io Tronsicio: Jordi PujoI fe II4 onfecessors en eI crrec.
8en oviof, Io 0eneroIifof vo esdevenir Ioufnfic govern de CofoIunyo, omb compefncies moIf mpIies i moIf
imporfonfs, jo que podio recopfor imposfos i recIufor soIdofs en cos dinvosio deI ferrifori cofoI. A mes, fenio Io
sevo propio fIofo, desfinodo o profegir Io cosfo cofoIono. Mes ford vo rebre Iencrrec de vedIor peI compIimenf de
Ies IIeis i consfifucions deI pos, no nomes per porf deIs porficuIors, sino sobrefof per porf deI rei i deIs seus
funcionoris: oixo Ii vo conferir ouforifof judicioI.
Fins o Io guerro omb Joon II, Io 0eneroIifof vo fenir un pes creixenf. Despres deI confIicfe vo resfor ofebIido,
i Ferron eI CofoIic Io vo reformor per foI dimpedir que fornes o giror-se en confro deI poder reioI. Pero sempre
mes vo ser Io goronf deI rgim pocfisfo cofoI, i per oixo eIs repubIicons de I93I von rescofor-ne eI nom per bofejor
Ioufonomio resfobIido.
Mo hem dobIidor fompoc que, com jo posso oro, o Io CofoIunyo medievoI 8orceIono fenio un pes especfic
incomporobIe. De fef, eIs municipis cofoIons fenien per frodicio un oIf grou doufonomio i codis IegisIofius propis
(eIs Usofges de 8orceIono, Ies Cosfums de LIeido o de Torfoso, efc). 8orceIono, o mes, vo disposor o porfir deI segIe
xm dun orgon singuIor de 0overn, eI ConseII de Cenf, que fenio jurisdiccio

sobre moIfes viIes deI voIfonf de Io copifoI, uno soIido bose finoncero, grcies o Io fouIo de convi, que ero uno meno
de bonc pbIic, i uno presncio exferior diferenciodo grcies oIs consoIofs comercioIs en mIfipIes porfs de Io
Mediferrnio. En eIs bons femps, 8orceIono es vo poder comporor omb Ies repbIiques comercioIs ifoIiones, i moIfs
esfrongers feien servir eI nom de Io ciufof per idenfificor fof CofoIunyo, coso que fombe posso ovui dio, per o
desesperocio deI comorcoIisme convergenf.
Encoro ovui, quon eIs nosfres poIfics porIen de CofoIunyo com un pos convivencioI i ovesof oI diIeg, invoquen
Io frodicio pocfisfo. Vicens osseguro que en eI fons de Io nosfro nimo confinuem odscrifs o Io IIei deI pocfe, que es
per domunf de fof uno IIei moroI. Lo fiIosofio deI diIeg, de Io fronsoccio, de Iinferconvi de fovors i obIigocions,
sho visf sovinf com Io represenfocio deI seny deI pos. I pofser expIico Io nosfro fomo de bons negociodors, que
girodo de Iinreves es frodueix en un merconfiIisme inferessof.
IX


LA CRISI {JA? TAN D'HORA?}
I4IZ-I4o9




Les oIegries duren poc o Io coso deI pobre. A CofoIunyo, von duror cenf onys i escoig. EI segIe xv es Ipoco de Ies
grons crisis: socioI, poIfico i cuIfuroI. Es eI preIudi de Io Decodncio, uno meno de depressio coIIecfivo que vo
duror, en eI ferreny economic, fres-cenfs onys. I en eI ferreny poIfic, segons com, encoro duro. EI punf dinfIexio
es Io morf sense descendncio de Morf IHum. Amb eI comproms de Cosp, CofoIunyo, desorienfodo i minodo per
Ies IIuifes infernes, vo perdre eI fimo de Io Corono dArogo, que poc despres es deixorio engoI i r per uno
CosfeI I o que jo mi rovo cop o IAfInfic.
EL COMPROMS DE CASP


De vegodes, Io hisforio dun pos es descobdeIIo omb uno cIoredof foI que sembIo escrifo per un guionisfo. Lo morf
de Morf IHum sense fiIIs vo ser, per dir-ho ros i curf, com uno mefforo de Io sifuocio generoI deI pos. Mo eI rei,
sino eI reioIme ero esfriI. Tof eI segIe xv refIecfir Io IIuifo impossibIe dun pos que no senfenio o eII mofeix, que
no es resignovo o uno decodncio inevifobIe. Lembron;ido de Io 0eneroIifof per defensor eI pocfisme, Ies

ovenfures imperioIs deI rei AIfons, conqueridor de MpoIs, fins i fof eIs versos dAusis Morch, Ifim exponenf de
IEdof dOr de Ies IIefres cofoIones, configuren un monumenfoI conf deI cigne.
Infenfem expIicor perqu Io fruifo shovio copgirof de formo fon visibIe.
Duno bondo, fenim Io probIemfico inferno deI pos: erem pocs i moI ovingufs. Pocs, perqu Io pesfo i Io crisi
hovio reduf Io pobIocio, omb Ies nefosfes consequncies que oixo comporfo. MoI ovingufs, perqu en fofs eIs niveIIs
de Io sociefof shovio frencof Io cohesio. AI comp, eIs pogesos de remeno (un Zb per cenf de Io pobIocio fofoI deI
pos) buIIien confro Io sevo servifud. A Ies ciufofs, Ies cIosses merconfiIs veien com eI comer exferior queio en
picof dovonf IimpuIs ifoIi oI mor occidenfoI i furc o IorienfoI. Lo burgesio urbono sescindio en dues foccions
oposodes, Io 8igo (rendisfes) i Io 8usco (comercionfs), que defensoven esfrofgies economiques oposodes. Mi fon
soIs eIs nobIes no esfoven confenfs. EIs mes pobres (es un dir), devoIuofs per Io coigudo de Ies rendes ogrries, no
es podien veure omb eIs grons borons, eIs membres de Ies grons fomIies orisfocrfiques, o qui ocusoven de fofs eIs
seus moIs.
Per oIfro bondo, fenim eI desvedIomenf deIs socis de Io Corono. EIs orogonesos frovessoven uno sifuocio
prospero, grcies o Iexporfocio IIonero. Dovonf deI desconcerf cofoI, veien orribof eI momenf de prendre Ies
regnes deI reioIme i orienfor Io sevo poIfico cop o Ioesf, es o dir, cop o CosfeIIo. VoIncio hovio fIorif com o copifoI
de Ihorfo, deI comer (que, o diferncio deI cofoI, sorienfovo codo cop mes oI mercof cosfeII), i fins i fof de Io
cuIfuro: eIs grons escripfors en cofoI deI segIe son eIs voIencions Joonof MorforeII (oufor deI Tironf Io 8Ionc) i eI
jo esmenfof Ausis Morch.
I oI dorrere, com un immens i inquiefonf feIo de fons, hi hovio Io mofeixo CosfeIIo, engrondido ferriforioImenf
i enriquido, com Arogo, per Iexporfocio IIonero, pero fombe peI comer ondoIs omb eI nord dAfrico i IAfInfic
proper. CosfeIIo ero codo cop mes eI gron germ que, sibiIIinomenf, cridovo eIs seus vens o consfifuir uno gron
pofncio hispono.
Senfen, doncs, que o Cosp posses eI que vo possor.
Un segIe enrere, fof hourio esfof mes fciI. Hovenf-hi un condidof cofoI, descendenf deIs reis dArogo per
Inio direcfo moscuIino, com ero eI cos de Joume dUrgeII, Ies insfifucions cofoIones hourien imposof eI seu criferi
sense probIemes. Pero eI I4I0 CofoIunyo

esfovo rosegodo per Ies seves dispufes socioIs. EIs desconfenfs Io 8igo i Io boixo nobIeso es moIfioven de
Joume, o qui veien com un defensor deIs inferessos de FoIfo orisfocrcio, o Io quoI perfonyio. Preferien un rei
eIegif, miIIor forosfer i fof, que fingues ben cIor o qui devio eI fron.
De fof oixo sen von oprofifor moIf be Arogo i VoIncio. De fofo monero, en oquesfs regnes fombe hi hovio
dispufes enfre cIons rivoIs. A Sorogosso, eIs porfidoris de Joume dUrgeII von ossossinor Iorquebisbe 0orco
Fernnde; de Heredio, porfidori dun oIfre condidof, LIus de CoIbrio. EIs onfiurgeIIisfes von oprofifor Iexcuso
per demonor ouxiIi o un fercer prefendenf, que no enfrovo goire o Ies frovesses: Ferron dAnfequero, membre de
Io coso regnonf de CosfeIIo i que, murri com ero, jo fenio fropes o Io fronfero orogoneso per si Ies mosques. A
VoIncio vo possor fres quorfs deI mofeix. EI suporf deI Popo Luno oI condidof cosfeII vo ocobor dincIinor Io
boIono.
En oqueII momenf, Ies insfifucions cofoIones von fer un poper bosfonf goIdos. Ming no fenio un condidof cIor.
Menfre Ies nosfres Corfs es Iimifoven o demonor coImo i diIeg, eIs orogonesos, o Io sevo boIo, von nomenor nou
compromissoris (fres per codo regne) per eIegir eI nou rei. Lo designocio vo ofovorir descorodomenf eIs porfidoris
de Ferron que, en efecfe, vo obfenir sis vofs: eIs fres orogonesos, dos deIs voIencions (Sonf Vicen Ferrer, devof
deI Popo Luno, i eI seu germ) i un cofoI: eI burgs borceIon 8ernof de 0uoIbes.
Encoro que duronf moIf femps eIs hisforiodors cofoIons sesfiressin deIs cobeIIs, dienf que Iorribodo dun rei
cosfeII vo precipifor Io runo deI pos, eI cerf es que Ies Corfs cofoIones no sen von escondoIif;or gens, ni von
moure un soI dif per ojudor Joume dUrgeII quon oquesf es vo revoIfor confro eI nou rei. Ans oI confrori, Ies cIosses
priviIegiodes esfoven segures que Ferron I, sobenf com sobio que ero un rei designof, serio mes domesfi-cobIe,
mes sensibIe o Ies exigncies deI pocfisme.
De fef, no sequivocoven: Ferron, que ero jove i infeIIigenf, vo fer un esfor sincer per ossimiIor Io monero de
fer deIs cofoIons. Es cerf que vo orribor omb conseIIers cosfeIIons, i que vo fenir uno engonxodo omb eI ConseII de
Cenf borceIon, perqu eIs seus servenfs no voIien pogor Iimposf deI vecfigoI. Pero en eI seu curf regnof no vo
orribor o quofre onys vo mosfror-se dioIogonf omb Ies Corfs i, sobrefof, vo fer uno poIfico exferior odequodo oIs
inferessos mediferronis de CofoIunyo, en Io miIIor frodicio deIs hereus de 0uifre eI PeIos. Vo osseguror eIs dominis
de SicIio i Corsego, vo fer fronf omb eficcio o uno rebeIIio o Sordenyo, i fins i fof vo freure eI nos o MpoIs. A
mes, es vo enfendre omb eI soId dEgipfe per foI de reinsfoIIor eI consoIof borceIon o AIexondrio. Tonfo
desimboIfuro mediferrnio, en un home de Io Mesefo, fe eI seu mrif.

EI regnof de Ferron vo significor fombe un gron pos endovonf en eI disseny deI rgim pocfisfo, es o dir, eI
govern comporfif deI rei i Ies cIosses priviIegiodes. EI I4I3, oprofifonf que eI rei esfovo ocoquinof per Io
insurreccio de Joume dUrgeII, Ies Corfs von fer oprovor uno normo bsico que esfobIio que priviIegi oforgof
confro IIei pocfodo no voI, es o dir, que Ies decisions de Io monorquio shovien de supedifor o Io IegisIocio vigenf.
Ero uno frose que o AngIoferro no sescoIforio fins oI segIe xvii i o Frono fins oI xvm, com desfoco Joume Vicens
Vives. A mes, o Io mofeixo poco es von ompIior eIs poders de Io 0eneroIifof i es vo donor un gron pos cop o Io
seporocio deI poder judicioI, omb Io consfifucio de Io PeioI Audincio.
Ero un gron xif de Ies cIosses priviIegiodes, Ies quoIs von infenfor renovor Iofensivo en Ies Corfs de
MonfbIonc (I4I4). En oqueIIs momenfs, pero, Ferron jo hovio derrofof Joume dUrgeII i se senfio prou segur per no
fer mes concessions. EI rei sobio que eI seu poder Iimifovo omb eI de Io nobIeso, i hi vo pIonfor coro: no vo occepfor
Io proposfo de prohibicio deIs sindicofs de pogesos remences, i vo inicior uno poIfico fendenf o recuperor porf deI
pofrimoni reioI que eIs seus onfecessors hovien cedif oIs borons per roons finonceres. Aix, Ies Corfs es von
dissoIdre sense cop oven i omb un cerf fuf de moI rofIIo que encoro onirio o mes en Ies dcodes seguenfs.




EL REI DE NPOLS


AIfons eI Mognnim es un personofge singuIor, que vo regnor fofo Io primero meifof deI segIe vx (de I4Io
o I4b8) omb uno poIfico uno mico de comenor Io coso per Io feuIodo. Es o dir, que en IIoc dinfenfor resoIdre eIs
probIemes de bose que rosegoven CofoIunyo, sen vo oporfor per dedicor-se o noves ovenfures imperioIisfes. Vo
ser, en oquesf senfif, un monorco voIenf i decidif, pero fombe femerori: quon vo morir, CofoIunyo ero Io mesfresso
deI regne de MpoIs, pero es vo veure obocodo o uno ferribIe guerro civiI.
Moscuf o Medino deI Compo, AIfons no vo frepifjor CofoIunyo fins oIs sef;e onys, quon eI seu pore, Ferron, vo
occedir oI fron. Ero simpfic, cuIfe i refinof. I es morio de gones dogofor Ies regnes deI poder. Sorfosomenf per o
eII, Ferron I vo morir quofre onys despres. AIfons es vo fregor Ies mons, fof i que Iesperovo un ponoromo ombrvoI:
o CosfeIIo, eIs seus germons esfovon ficofs en IIuifes dinsfiques, o Io Mediferrnio, eIs genovesos fornoven o
freure eI nos en eIs ofers de SiciIi i Sordenyo. I o CofoIunyo mofeix, Ies cIosses dirigenfs esperoven deI nou rei un
gesf conciIiodor despres deI frocs de Ies Ifimes Corfs.

En IIoc desponfor-se, AIfons es vo senfir com engrescof dovonf de fofs oquesfs confIicfes simuIfonis. De
primer, vo convocor Corfs o 8orceIono per demonor diners per o Io imminenf guerro confro 0novo. Pero vo fer eI
discurs inicioI en cosfeII, coso que vo mofivor cerf escndoI, i oI confrori deI seu pore, no vo voIer fer cop meno de
concessio o Ies peficions deIs fres broos. TofoI, que Ies Corfs von ocobor com eI roso
ri de Iouroro i eI rei vo morxor o VoIncio per orgonif;or peI seu compfe Io fIofo reioI.
EI que demonoven Ies Corfs, en oquesfo ocosio, ero un mojor confroI sobre eIs funcionoris reioIs i sobre
Iodminisfrocio de jusfcio. I, sobrefof, voIien frenor Io presncio de conseIIers de sfronyo noscio es o dir,
cosfeIIons o Ienforn deI monorco. Com que Arogo i VoIncio esfoven docord omb oquesfes reivindicocions,
AIfons es vo ovenir o reprendre eI diIeg, i en unes noves Corfs vo occedir o uno pefifo porf de Ies demondes
cofoIones, per Io quoI coso vo rebre uno subvencio de b0.000 fIorins. Amb oquesfo quonfifof o Io bufxoco, eI rei vo
dir que Io resfo de femes (eIs principoIs) podien esperor i es vo emborcor cop o Sordenyo, deixonf Ies Corfs omb un
pom de nos.
Lo primero fournee mediferrnio vo ser un xif reIofiu. AIfons vo pocificor Sordenyo, vo frocossor en Iinfenf
de reduir eIs rebeIs de Corsego i vo ficor eI nos, com eI seu pore, oIs ofers de MpoIs, un regne que ocupovo fofo Io
meifof sud dIfIio i que esfovo immers en un enorme confIicfe civiI. Lherncio de Io reino Joono esfovo
prcficomenf en subhosfo, i shovien formof dos porfifs rivoIs: Iun, porfidori dAIfons, IoIfre, porfidori de LIus
dAnjou. Aquesf, omb eI suporf deIs genovesos, vo ofocor MpoIs, i AIfons eI vo combofre omb xif. Com o mosfro
dogromenf, Io reino Joono Ii vo refiror eI suporf i eI vo mig fer foro: oix es feio (i es fo, de vegodes) Io poIfico o
IfIio. EI rei cofoI vo evifor Io derrofo grcies oI fef que Io 0eneroIifof Ii vo
envior un esfoI de refor, junfomenf omb eI missofge que fes eI fovor de fornor o CofoIunyo o resoIdre eIs
confenciosos pendenfs. AIfons vo deixor MpoIs osseguronf que eI fornorien o veure, i per demosfror-ho, de
fornodo o CofoIunyo, vo fer uno escoIo fcnico per ossoIfor MorseIIo i posor Io por oI cos deIs seus enemics ongevins.
De nou o 8orceIono, escurof per IoIf cosf de Io sevo componyo ifoIiono, eI rei vo hover de cedir dovonf de Ies
prefensions de Ies Corfs, que von oprovor imporfonfs mesures consfifucionoIs: dref excIusiu deIs cofoIons o ocupor
eIs crrecs oficioIs i reforomenf de Io 0eneroIifof, que o porfir doqueII momenf, findrio pIens poders per imposor
Io primocio de Ies Consfifucions sobre quoIsevoI decisio deIs funcionoris reioIs.

EI rei vo cIoudicor, pero ho vo fer emprenyof. Senfio mes que moi Io necessifof de fornor o emborcor-se, per
fugir de Io reivindicocio permomenf deIs cofoIons, deIs probIemes de Io poIfico cosfeIIono... i per oIIunyor-se,
fombe, de Io sevo esposo Morio, omb qui shovio cosof per foro, i o Io quoI no esfimovo.
Pero per fornor o Iocfivifof miIifor, coIien diners. I AIfons vo hover de convocor novomenf Ies Corfs cofo-
Iones, que es von opIegor o Torfoso eI I430, en un ombienf de cerfo ongoixo, sobrefof en eI bro miIifor (nobIeso),
moIf dividif i ofecfof per Ies consequncies de Io crisi economico. En oquesf cos, eIs greuges pIonfejofs per Io Corfs
no von ser poIfics, sino economics i de cosfo: repressio confro eIs pogesos de remeno,
refor de Iouforifof judicioI deIs senyors feudoIs... Pero eI confIicfe no vo ser fonf enfre eI rei i Ies Corfs com
dinfre Ies Corfs mofeixes: eI rei vo oprovor uno consfifucio que cosfigovo duromenf eIs deufors morosos. Ero uno
proposfo de cIergues i burgesos, Ies cIosses credifores, eIs nobIes, moIfs deIs quoIs esfoven endeufofs fins o Ies
ceIIes, shi von oposor rodicoImenf. AIfons, que jo hovio obfinguf eIs fons necessoris, vo oprofifor oquesf imps per
fornor o emborcor-se. Jo no fornorio o CofoIunyo.
En Io sevo segono ovenfuro mediferrnio, AIfons vo oconseguir finoImenf conquerir eI reioIme de MpoIs. Pero
obons vo suor finfo. De primer, es vo esfoveIIor confro eIs genovesos, que fins i fof eI von fer presoner. Pero eI
suporf deI duc de MiI vo permefre oI rei cofoI redreor Io sifuocio. Despres von venir vuif onys de guerro
confnuo, fins que eI I44Z Io ciufof de MpoIs fou enfrodo, venudo e fofoImenf sofmeso.
A CofoIunyo, Io nofcio vo ser rebudo omb gron oIegrio. Seguromenf es devien fer preporofius per o Io rebudo
deI rei vicforios, que hovio esfof obsenf duronf uno dcodo. Pero eI rei no vo fornor. AIfons es vo enomoror dIfIio,
de Io cuIfuro i eI refinomenf de Io corf nopoIifono i, sobrefof, duno exuberonf corfesono onomenodo Lucre;io
dAIogno. MpoIs vo esdevenir Io novo copifoI de IImperi, menfre Arogo se sifuovo codo cop mes en Iorbifo
cosfeIIono i eI govern de CofoIunyo es desinfegrovo en Ies IIuifes infesfines, que Io regenf Morio, Iesposo desorodo
deI rei, no podio ofuror.
AIfons vo confinuor guerrejonf, fins oI punf dinfenfor Io invosio de 0novo, que vo ocobor IIiuronf-se o Frono
i fenf uno crido o fofs eIs reioImes ifoIions perqu sunissin confro Io pesfo cofoIono. Pero oquesfo pesfo no
nomes no remefio, sino que creixio cop o Orienf. Peis i reiefons de 8osnio, dAIbnio, de Srbio, sodreoven oI rei
de MpoIs per refre-Ii homenofge i demonor-Ii ojuf confro eIs furcs. AIfons ho vo infenfor, no fonf per deIiris
imperioIs com per osseguror Ies rufes comercioIs cofoIones. Pero no vo poder evifor Io coigudo de ConsfonfinobIe
dovonf deIs furcs (I4b3), fef que o fof eI mon es vincuIo omb Io fi de IEdof Mifjono.

LA SUERRA CIVIL


Lherncio dAIfons Io vo recoIIir un oIfre rei guerrer, eI seu germ Joon, que shovio possof Io vido combofenf en
fofs eIs ferriforis on fenio inferessos, porficuIormenf CosfeIIo i Movorro. Coneixio moIf be eI soforeig de Io poIfico
cofoIono, perqu socup deIs ofers deI pos menfre AIfons esfovo o MpoIs. Dovonf de Ies Corfs, es vo mosfror
infIexibIe, i vo infenfor ofovorir eIs enemics deIs seus enemics, es o dir, Ies cIosses mifges urbones (Io 8usco, que
vo obfenir eI poder oI ConseII de Cenf borceIon) i eIs pogesos de remeno, en efern confIicfe omb eIs nobIes. A mes,
vo impuIsor uno poIfico economico fovorobIe oI comer (profeccionis
me duoner, devoIuocio de Io monedo) que exosperovo Ies cIosses deIs propieforis, es o dir, IoIfo burgesio urbono (Io
8igo), Io nobIeso i IoIf cIergof.
Quon von fer-Io rei, doncs, Joon II jo fenio mes enemics que omics en Ies insfifucions cofoIones. Tenio jo
seixonfo onys, que en oqueIIo poco ero uno edof de ioio repopiejonf. Pero eI nou rei, bregof per Ies guerres, esfovo
en formo, excepfe de Io visfo, perqu fenio coforocfes i no hi veio fres en un burro.
Lo biogrofio de Joon II esf morcodo per Ies fenses reIocions fomiIiors. Hovio finguf un fiII omb Io reino de
Movorro, eI prncep CorIes de Viono, que ben oviof vo esdevenir eI seu rivoI. Primer, o Movorro mofeix, perqu Io
reino vo fer un fesfomenf confos, decIoronf hereu eI fiII pero nomes si fenio eI consenfimenf deI pore. De seguido
es von formor dos bndoIs rivoIs, i eI prncep CorIes vo demonor ojudo o CosfeIIo, que en oqueIIs momenfs ero Io gron
enemigo de Io fomIio reioI. Joon vo fer empresonor eI seu fiII i finoImenf eI vo fer foro deI regne. Aixo, o primero
visfo, no es que ens ofecfi goire, pero es que oquesf cuIebro fomiIior es vo reproduir o CofoIunyo onys despres, i
omb consequncies ferribIes.
A CofoIunyo, Io crisi economico i insfifucionoI hovio orribof o un punf debuIIicio foI, que fofhom sembIovo
resignof o Io ideo duno guerro. Serio uno guerro civiI, es o dir, provocodo pIenomenf peIs cofoIons. Serio mes moco
resumir que vo ser un confIicfe enfre eI govern deI pos i un rei forosfer, pero oixo no es ni de moIf fofo Io verifof.
EIs bndoIs confendenfs fombe eren cofoIons. Duno bondo, eI que oro onomenorem Ies esquerres: Io pogesio
i Ies cIosses mifges urbones, que dominoven eI govern de 8orceIono, omb eI suporf deI rei. De IoIfro bondo, Ies
drefes: eIs ferrofinenfs, eIs burgesos rics, IEsgIesio, ofrinxerofs o Io 0eneroIifof, des don borrejoven

osfufomenf eIs seus inferessos de cIosse omb Io vogo defenso dun govern porIomenfori, en eI quoI eI rei no
pogues ocfuor IIiuremenf (sobrefof, en confro deIs seus priviIegis).
InicioImenf, oquesfes drefes von poder formor uno cooIicio mojorifrio, opeIIonf oI pofriofisme, i ufiIif;onf
omb gron hobiIifof eIs senfimenfs deI pobIe en fovor deI prncep de Viono, eI quoI ero fon voIubIe com simpfic, i
despres de reconciIior-se omb eI seu pore, hovio desemborcof o 8orceIono enfre Ies ocIomocions de Io muIfifud.
En oquesf momenf, Joon II vo fer mes de pore que de monorco. Encoro no es refiovo doquesf fiII que Ihovio
frof en eI possof, i esperovo poder cedir eI fron oI seu fiII pefif, Ferron. EI I4o0, menfre Ies Corfs esfoven
reunides o LIeido, eI rei vo cridor eI prncep oI seu cosfof. I hovenf rebuf informes que fornovo o conspiror omb
CosfeIIo, coso que no sembIo cerfo deI fof, eI vo fer defenir. Les Corfs von oprofifor oquesf moI pos i von mobiIif;or
eI pos en fovor deI prncep CorIes i confro Io prepofncio deI rei.
De primer, es vo soIvor Io sifuocio. EI rei vo occepfor negocior i vo firmor Io Concordio de ViIofronco,
que porfovo eI pocfisme o Iexfrem, fins oI punf que eI rei no podio enfror o CofoIunyo sense perms de Io
0eneroIifof, i o mes confirmovo CorIes de Viono com o hereu oI fron. Pero CorIes vo morir sobfodomenf, coso que, no
ens engonyem, vo ojudor o coImor Ies coses.
MoIgrof oixo, eI I4oZ vo escIofor Io guerro. Hi hovo mosso moIfiono mfuo. Lo 0eneroIifof imposovo eI ferror
execufonf eIs seus enemics poIfics. A 0irono, eIs pogesos de remeno es von revoIfor, i eI govern cofoI vo oixecor
un exrcif per combofreIs. Joon II vo enfror omb Ies seves fropes en ferrifori cofoI, i vo ser despossef deI fron.
Les rpides vicfories de Joon II von fer que Io 0eneroIifof busques suporf infernocionoI. Successivomenf, eI
fron de CofoIunyo vo ser oferf oI rei de CosfeIIo, oI de Frono, oI de PorfugoI i imogineu-vos oI duc de Proveno,
un membre de Io coso dAnjou, Ienemigo secuIor deIs cofoIons en Ies IIuifes mediferrnies. Dovonf doquesfo
poIfico sense soIfo ni voIfo, moIfs cofoIons es von convior de bndoI, sobrefof des que Joon II, despres de prendre
LIeido, vo juror respecfe per Ies consfifucions de CofoIunyo (excepfe Io concordio de ViIofronco). EI I47Z, despres
de deu onys de IIuifo sognonf i infiI, es vo firmor Io pou. Tof vo quedor iguoI com esfovo, excepfe eI pos propiomenf
dif, que vo quedor en runes.
X

UNITAT DE DEST
I4IZ-Io30

A IescoIo ens von dir que eIs Peis CofoIics, IsobeI i Ferron, von ossoIir Io unifof dEsponyo. I oixo es cerf, pero no
deI fof: CofoIunyo, que es vo infegror en Io monorquio hispnico sense enfusiome pero sense posor-hi pegues, vo
conservor infocfo Io sevo esfrucfuro poIfico. SimpIemenf, vo renuncior o uno poIfico exferior propio, perqu jo no
fenio gones ni forces per sosfenir-Io. EI segIe xvi, eI SigIo de Oro deIs cosfeIIons, omb Io configurocio deI gron
Imperi omeric, vo ser per o nosoIfres uno cenfrio mes pIcido que Ies onferiors, pero fombe mes ovorrido. Per
desgrcio, Io IIuno de meI no vo duror ni dos segIes: ben oviof, eIs deIiris imperioIs de Io monorquio hispnico i Io
fendncio cenfroIisfo deIs seus governs von empnyer Io 0eneroIifof o uno novo i vioIenfo revoIucio.
LA NOVA MONARQUIA


Locces oI fron de Ferron eI CofoIic es eI momenf en qu eI desf de CofoIunyo quedo decisivomenf IIigof oI de
CosfeIIo. Tof per couso, com sempre, dun mofrimoni: eI deI nosfre Ferron II omb Io infonfo IsobeI, mes conegufs,
fofs dos, com eIs Peis CofoIics. Vo ser Ino unio conjunfuroI, decidido per Io urgncio duno sifuocio compIicodo:
Joon II esfovo en guerro omb Io 0eneroIifof i necessifovo eI suporf cosfeII. Pero eI cerf es que eI com cop o Io
unifof poIfico dEsponyo esfovo froof des de feio moIfes dcodes, pofser des deI comproms de Cosp.
Visf des de Io nosfro perspecfivo, es evidenf que Io unio dinsfico es un fef crucioI, premonifori per uns,
negofiu per uns oIfres. Pero peIs cofoIons de Ipoco, oqueII vo ser un pos Iogic i, o mes, poc froumfic.
Ero Iogic, perqu CofoIunyo necessifovo oIiofs poderosos: jo no ero uno pofncio infernocionoI. O mes ben dif,
ho ero per Ies seves possessions mediferrnies, pero no per Io sevo reoIifof economico, que esfovo proximo o Io
foIIido. Les insfifucions cofoIones no fenien prou foro per monfenir, fofes soIes, eI seu domini sobre MpoIs i Ies
iIIes ifoIiones. Mi fon soIs en fenien per fer fronf o Io consfonf omenoo fronceso.
I vo ser poc froumfic, perqu eI nosfre pos porfovo moIfs segIes comporfinf rei omb eIs vens (orogonesos),
i oixo no hovio ofecfof moi Io sevo especificifof poIfico. Limporfonf per oIs cofoIons ero fenir un rei
soIvenf, i respecfuos omb Ies IIeis deI pos. EI fef que fombe fos rei dArogo, o de VoIncio, o de CosfeIIo, o de
FIondes, ero secundori. Es cIor que Io unio dinsfico omb uno pofncio com CosfeIIo impIicovo cerfo supedifocio,
pero oquesfo ero uno reoIifof preexisfenf, confro Io quoI no es podio IIuifor.
En oqueII momenf, doncs, Io unio ero uno bono opcio poIfico per o fofs eIs socis. EIs probIemes vindrien
despres, sobrefof eI Io40, quon es von encoror dues moneres denfendre oquesfo unio.

Ferron eI CofoIic, com despres Iemperodor CorIes, eI seu fiII FeIip II i fofs eIs seguenfs, von monor o
CofoIunyo com o comfes de 8orceIono, previ juromenf de Ies consfifucions deI pos, iguoI com obons ho hovien fef
Joume I o Pomon 8erenguer IV. CofoIunyo vo conservor insfifucions, monedo i duones propies. Tenio finonces
propies, pogovo oI rei eI que Ii convenio, i no recIufovo soIdofs si no ero per defensor eI seu propi ferrifori. Si
CofoIunyo ero un esfof obons de Ferron eI CofoIic, ho vo confinuor senf despres.
Pero es evidenf que Ies coses hovien de convior, i moIf. Per comenor, en eIs bons femps de Io Corono dArogo,
CofoIunyo ero eI roveII deI regne, i 8orceIono Io seu de Io corf reioI. Despres de Ferron eI CofoIic, eIs reis dEsponyo
von oporixer per oqu de Posques o Poms, i nomes per demonor diners. Lo corf reioI vo morxor o Modrid, i omb eIIo
eIs nobIes, i bono porf deIs homes de cuIfuro, que, per cerf, von possor-se en mosso oI cosfeII, Io IIenguo deI rei, deI
presfigi i de Io
dipIomcio. Lo Iiferofuro cofoIono jo no oferirio res de bo fins o Io Penoixeno, oI segIe xix.
Per oIfro bondo, si eI rei monovo des de Modrid, i eIs seus dominis orriboven fins o FIondes o fins oI Per, com
hovio de pensor en oquesfo CofoIunyo decodenf, orroconodo, i moIgrof fof geIoso de Ies seves empipodores
consfifucions7 De cop i cosoI deI Mediferroni, CofoIunyo vo possor o ser, omb perdo, eI cuI de IImperi hispnic, un
IIoc on no possovo moi res, un IIoc sense noms propis, excepfe eIs deIs mfics bondoIers Joon SerroIIongo i Perof
Pocoguinordo. Tof oixo ens vo enfonsor en uno meno de depressio coI-Iecfivo, i ens vo generor un compIex
dinferiorifof poIfic que, segons com, encoro duro.
Vo neixer Esponyo en oqueII momenf7 De porfes enforo, s. A fof Europo, o porfir deI segIe xvi, es vo ufiIif;or
eI mof esponyoI per designor eIs nofuroIs de quoIsevoI deIs onfics regnes hispnics. Ero uno referncio geogrfico
(de fef, fombe shi encobio PorfugoI), pero codo cop prenio mes senfif poIfic. I de porfes endins, Io nofuroI
fendncio excIusivisfo de cofoIons, voIencions i orogonesos confrosfo omb Io cordioIifof omb qu eIs mercoders de
8orceIono soIuden eIs seus coIIegues de SeviIIo, en poco de Ferron eI CofoIic: Aro que fofs som germons...
EL REI CATLIC


Ferron II no podio fenir goires bons records de Io sevo infncio cofoIono. Vo viure de prop Io crueIfof de Io guerro
civiI, fuginf de forfoIeso en forfoIeso, i pofinf eIs receIs deI pobIe i Ies insfifucions deI pos, que sempre hovien
finguf mes simpofies cop oI seu germ gron. Pero ero un noi espoviIof i modur, que de ben jovenef vo ojudor eI seu

pore en eI govern i en Io guerro. EI cosori omb IsobeI eI vo porfor de pef o Io poIfico cosfeIIono, que fompoc ero uno
bosso doIi, i vo ojudor Io sevo dono decisivomenf en Io IIuifo per Io successio dEnric iv de CosfeIIo.
Devien de ser un mofrimoni singuIor, perqu si Ferron ero enrgic, IsobeI no es quedovo curfo, i o mes fenio
uns rompeIIs femibIes (Io sevo more ero uno desequiIibrodo, i Io sevo fufuro fiIIo, Joono Io Loco, no coI dir-ho). Pero
fofs dos von fenir prou seny per reporfir-se eI posfs deI poder i fer uno oporfocio personoI i decisivo o Io unifof
peninsuIor. Es oIIo fon coneguf deI fonfo monfo, monfo fonfo, IsobeI como Fernondo. Ferron vo infervenir omb pIens
poders en Io poIfico cosfeIIono, i fins i fof vo obfenir eI priviIegi de ser nomenof obons que Io sevo dono en eIs
documenfs oficioIs (fof i que, per compensor, CosfeIIo hi oporeixio obons que Arogo).
8en oviof, Ferron es vo deixor copfivor per Io poIfico cosfeIIono, que ero moIf promefedoro, sobrefof des de
Io vicforio sobre eI regne musuIm de 0ronodo (I
fim ocfe de Io Peconquesfo) i Io descoberfo dAmrico, eI I49Z. Tof i oix, no vo descuidor gens eIs ofers de
CofoIunyo. AI confrori, goirebe sen vo ocupor mosso.
EI regnof de Ferron II, en Inies generoIs, vo ser posifiu per o CofoIunyo. Pero no vo ser nomes mrif deII. Les
insfifucions deI pos, esfovodes per Io guerro, von fer un esfor de conciIiocio. I Io conjunfuro economico
infernocionoI ero fovorobIe o Io represo.
Lo primero consequncio de fof oixo vo ser Io reorgonif;ocio poIfico. Lo guerro hovio desocredifof Ies
insfifucions deI pos, en eI mofeix grou en qu Ferron hovio incremenfof eI presfigi de Io monorquio. EI rei no vo
fenir probIemes per impuIsor uno srie de reformes desfinodes o IIigor mes curf eI poder de Io 0eneroIifof i eI
ConseII de Cenf, despres de fer oprovor o Ies Corfs de I48I Io mfico Consfifucio de IObservono, que goronfio eI
respecfe envers eI rgim pocfisfo. Tof seguif, vo impuIsor uno poIfico economico de foII merconfiIisfo que, moIf de
mico en mico, vo fer sorfir eI comer borceIon de Io crisi.
EI seu gron xif, pero, vo ser sens dubfe Io resoIucio deI confIicfe comperoI. Despres dun sognonf oixecomenf
deIs pogesos de remeno, condufs per Pere Joon SoIo, Ferron vo imposor sobre senyors i vossoIIs Io senfncio
orbifroI de 0uodoIupe (I48o), que vo significor IoboIicio deIs moIs usos i Io consoIidocio de Iemfifeusi, uno novo
meno de confrocfe socioI que venio o ser com un feudoIisme Iighf, i que vo
goronfir IesfobiIifof deI comp cofoI duronf moIfs segIes.
Per desgrcio, Io vincuIocio direcfo de Ferron omb Io corono de CosfeIIo vo fenir, en principi, dos efecfes
nefosfos. EI primer, IesfobIimenf de Io Inquisicio, que vo ser moIf profesfodo, perqu oquesf orgonisme fon

fenebros, que es dedicovo o cremor bruixes i herefges, com IAromis Fusfer en uno vido onferior (segons diu eIIo),
ero com o fof Esponyo i no feio cos deIs poders, diguem-ne, regionoIs. I Io segono, consequncio direcfo de
Ionferior, fou IexpuIsio deIs jueus conversos. A CosfeIIo, oquesfo genf esfovo moIf ben sifuodo poIficomenf i
economicomenf, i desperfovo Iodi deIs hidoIgos. A CofoIunyo, en convi, no hi hovio cop probIemo de segregocio
reIigioso, i Io sorfido en mosso deIs conversos (mojorifriomenf empresoris o freboIIodors quoIificofs), moIf
profesfodo fombe, vo significor Io fugido de copifoIs moIf voIuosos.




EL SRAN IMPERI


EI segIe xvi sonunci omb un esdevenimenf denormes proporcions: eI descobrimenf dAmrico. Convenuf que
forio drecero per onor o Ies ndies, Crisfofor CoIom es vo fopor omb un nou confinenf, i eI vo regoIor fof sencer o Io
sevo pofrocinodoro, Io reino IsobeI. CoI fenir oixo moIf presenf: des de Iinici, Amrico vo ser considerodo com uno
conquesfo cosfe
IIono, i eIs oIfres regnes peninsuIors no von ser convidofs o porficipor en Io coIonif;ocio.
Sovinf des doqu ens hem queixof doquesf excIusivisme, pero no serio un error ofirmor que, o porf de Ies
froves IegoIs, CofoIunyo es vo oufoexcIoure deI comer omeric, per Io sevo propio foIfo denergies.
I oix, menfre CosfeIIo seixompIovo en fofs eIs senfifs, CofoIunyo vivio fof un segIe densopimenf, un segIe
sense fefs remorcobIes, sense noms propis doqueIIs que despres serveixen per bofejor eIs grons corrers i Ies
grons ovingudes. Mo hi ho cop Poger de LIrio, ni Poger de FIor, ni ViIomor, ni FiveIIer, ni Eiximenis. EI segIe xvi
cofoI es ononim i onod, coso que encoro es poso mes en evidncio si pensem que en Ies mofeixes dofes, CosfeIIo
fenio un AImogro frovessonf eIs Andes, un VeI;que; pinfonf Los Meninos i uno sonfo Tereso de Jess frosIIodonf
oI poper Ies seves experincies msfiques.
Decodncio. Aquesf es eI ferme que normoImenf sho ufiIif;of per definir oquesfo poco de Io nosfro hisforio.
I no es deI fof jusf: economicomenf, no ens vo onor moIomenf. I poIficomenf, mes que doIenf, vo ser un segIe
ovorrif, com sho dif. Aro, cuIfuroImenf, jo ho crec que vom decoure. EI cofoI, IIenguo deI pobIe i de Ies
insfifucions, vo deixor de ser, goirebe compIefomenf, uno eino Iiferrio i cienffico. EI nocionoIisme confemporoni,

que fof ho boso en Iidiomo, sesfiro eIs cobeIIs en pensor-ho. Pero sembIo demosfrof que eIs cofoIons de Ipoco
bosoven eI seu fef diferencioI en
oIfres ospecfes, com eI dref i eI rgim de govern pocfisfo.
Lo cosfeIIonif;ocio vo venir bosfonf IIigodo oI frosIIof de Io corf reioI o Modrid. EIs virreis de forn i Io
Inquisicio von mosfror fendncies codo cop mes cenfroIisfes. Pero CorIes I, Iemperodor, vo fenir cerf opre-ci per
CofoIunyo. Mes mesfimo ser comfe de 8orceIono que emperodor de Pomo, vo dir uno vegodo. Tof i que ero Iomo
de mig mon (vo herefor fofes Ies possessions esponyoIes i oIemonyes de cop), vo convocor Corfs unes quonfes
vegodes, i es vo preocupor de Io poIfico mediferrnio, omb uno incursio no goire IIudo confro Tunis.
EI seu fiII, FeIip II, vo fenir mes sorf o Io mor: o Leponf (Ib7I) vo obfenir uno gron vicforio confro eIs furcs
uno vicforio omb gron presncio cofoIono, per cerf. Pero vo ser un xif efmer, que no vo oIferor IequiIibri de
forces o Io Mediferrnio.
FeIip II ero un menjociris obessionof o opIicor Iesperif de Io Confroreformo, es o dir, Io Inio duro de
IEsgIesio cofoIico. Per evifor riscos de confominocio Iuferono, vo prohibir o fofhom esfudior o Iesfronger, i vo
imposor Io censuro prvio en eIs IIibres. A mes, vo pofencior Ies ocfivifofs de Io Inquisicio, coso que oqu vo mofivor
confIicfes confinuofs. EI Ibo9, fins i fof, eIs inquisidors von fer defenir eIs dipufofs de Io 0eneroIifof per un
confIicfe de compefncies. Aixo vo ofegir pebre o uno sifuocio de creixenf desconfiono enfre Ies insfifucions deI
pos i un rei IIuny que
nomes vo venir o 8orceIono dos cops en quoronfo onys.
Amb eI fombonf deI segIe, vo orribor fombe Ihoro de Io decodncio per o CosfeIIo. LImperi shovio edificof
mosso rpid, i eIs guonys obfingufs no shovien inverfif en un senfif copifoIisfo: Ieconomio cosfeIIono vo quedor
oviof esgofodo, i Ies servifuds de Io poIfico exferior von ser codo cop mes difciIs de sosfenir. A sobre, despres de
FeIip II von venir fres reis mediocres, incopoos de donor un cop de fimo o Io sifuocio.




CAP A UNA NOVA REVOLUCI


Lo crisi de Io monorquio hispnico ofecfor direcfomenf CofoIunyo i Io frour, per foro, de Iensopimenf. A porfir
de FeIip III, Io gron obsessio de Modrid ser miIIoror eIs seus ingressos, i fer pogor mes oIs ferriforis que, com eI
nosfre, goudien dun rgim fiscoI especioI. O sigui, que sense hover-nos convidof oI bonquef omeric, ens voIien fer

renfor eIs pIofs. Un oIfre cop, eI rgim consfifucionoI cofoI vo ser eI probIemo, i Io couso dun confIicfe vioIenf omb
Io monorquio.
En oquesf segIe i mig densopimenf, Ies insfifucions cofoIones von quedor uno mico encorcorodes. EI rei ero
IIuny i nomes eII podio convocor Ies Corfs: oixo vo reduir oI mnim Iocfivifof IegisIofivo, i vo impedir Io necessrio
modernif;ocio de IoporeII esfofoI cofoI.
Lo 0eneroIifof i eI ConseII de Cenf, grcies o Ies reformes de Ferron eI CofoIic, feien Io sevo vido sense goires
confIicfes. Lo cosfeIIonif;ocio de Io cpuIo ecIesisfico i Io desercio de Io nobIeso cofoIono (fogocifodo per Io
cosfeIIono) von donor eI poder o dues noves cIosses benesfonfs: eIs burgesos i eIs pogesos rics. EI ponoromo socioI
esfovo foro confroIof. Menfresfonf, Ieconomio miIIorovo Ies seves expecfofives, no jo grcies oI comer, com
obons, sino o IogricuIfuro, que hovio prosperof i shovio esfobiIif;of orron de Io senfncio de 0uodoIupe. Locfivifof
merconfiI decoigue definifivomenf per Io compefncio i peI femor oIs corsoris, que fins i fof gosoven fer incursions
o Io cosfo cofoIono, com Ies deIs femufs germons 8orborosso, que von soquejor Codoques i PoIomos. Lexpressio
Moros o Io cosfol prove doquesfs dies.
Doquesf ordre socioI mes o menys hormonic, en von quedor foro eIs pogesos mes pobres i oIguns nobIes orru-
nofs que, rebofofs confro fof i confro fofhom, es von fer bondoIers i von sembror eI pnic en eIs comins ruroIs.
SerroIIongo i Pocoguinordo es converfeixen, en oqueIIes dofes, en noms IIegendoris, i son visfos omb cerfo simpofio
enfre Io genf. Mo senfen goire, perqu oquesf SerroIIongo no ero precisomenf Pobin Hood: ero un IIo-dregof
normoI i, o sobre, pijo dorigen. Pero des de Io sevo morf, i fins o LIus LIoch, ho esfof profogonisfo de cenfenors de
pIonys, corrondes, conons i IIegendes. Pofser es que fofs eIs posos necessifen herois, i CofoIunyo, en oqueIIs
femps, no en fenio cop de verifof.
XI

PAU CLARIS - CONSELL DE CENT
Io30-I700




EI ffoI doquesf copfoI serveix per definir un deIs punfs neurIgics de IEixompIe de 8orceIono... i fombe de Io
nosfro hisforio. EI cononge CIoris, presidenf de Io 0eneroIifof, en coordinocio permonenf omb Ihisforic orgon de

govern de 8orceIono, vo ogofor eI foro per Ies bonyes eI Io40 i vo porfor CofoIunyo o uno novo guerro per Io defenso
de Ies seves consfifucions. Lobjecfiu, oquesf cop, ero Io independncio: en IEuropo convuIso deI segIe vxii,
PorfugoI i HoIondo von fer eI mofeix. A nosoIfres, pero, no ens vo funcionor Iinvenf.






TEMPS MODERNS


Infenfor expIicor Io guerro deIs Segodors (o de Seporocio) fo uno cerfo bosordo. Duronf segIes, oquesf episodi ho
esfof recordof (i monipuIof) omb eI verns deI
fervor pofriofic. Pero fo unes dcodes vo oporixer enfre eIs hisforiodors doqu i de foro uno fendncio o expIicor
Ies coses en senfif confrori, pero fon confrori, que fo Iefecfe que eIs cofoIons es von revoIfor per puro gono o per
uno meno dinrcio fon fo. Mo es uno poImico que esfigui oI correr, pero s o Ies cfedres i o Ies pgines de Ies
revisfes especioIif;odes. Per fonf, mirorem docosfor-nos-hi de punfefes.
Per comenor, porIem en fermes generoIs: eI segIe xvii es un segIe de grons convuIsions poIfiques o fof
Europo. Des de Io morf deI gron CorIes V, emperodor de Ies Esponyes, dAIemonyo i deI Mou Mon, ning somnio jo en
un gron imperi crisfi i confinenfoI. Lo modo oro son eIs esfofs nocionoIs poderosos, cenfroIif;ofs i regifs per
monorques obsoIufs: Esponyo, Frono, AngIoferro, AIemonyo-Ausfrio. Aquesf fenomen converfeix Europo en un
oufnfic poIvor, i poso en periII Iesfofus de posos o nocionoIifofs que, com CofoIunyo, conserven uno mpIio
sobironio, dherncio medievoI.
Lo guerro deIs Trenfo Anys (IoI8-Io48) dirimir fofs oquesfs confIicfes: Io IIuifo exferno de Ies grons
pofncies per Ihegemonio europeo, i Io IIuifo inferno de codo esfof confro eIs pefifs ferriforis que no es voIen
deixor engoIir peI seds de Iesfof modern. Es en oquesf confexf que coI sifuor Io revoIfo cofoIono de Io40.
Qu possovo o Esponyo per oqueIIes dofes7 Doncs que shovio ocobof Ipoco de Ies voques grosses, moIgrof
Ienorme exfensio de IImperi, de XiIe o FIondes,
de MpoIs o PorfugoI (incIoso). Lo pIujo dor i pIofo dAmrico no hovio servif per modernif;or uno economio
cosfeIIono poc ovesodo oI nou morc copifoIisfo. I, doIfro bondo, oquesfo pIujo hovio omoinof de formo drsfico en
Ies Ifimes dcodes.

CosfeIIo hovio perduf fofo Ienergio i codo cop Ii cosfovo mes fer fronf oIs nous enemics europeus: Frono i
AngIoferro. Lo corono necessifovo urgenfmenf diners i homes per sosfenir eI seu imperi. Com obfenir-Ios7 EI
comfe-duc dOIivores, eI primer minisfre deI rei, fenio Io soIucio: reducir Ios reinos de Ios que se compone Espono
oI esfiIo y Ieyes de CosfiIIo sin ninguno diferencio (insfruccions de IoZb). Ero de Iogico: o CosfeIIo IegisIovo eI rei,
i Ies Corfs nomes es reunien per recopfor diners per oI monorco. Si fofs eIs regnes feien eI mofeix, eI rei findrio
mes diners i menys probIemes. CosfeIIo no esforio fon soIo en eI suporf finoncer de IImperi: fof Esponyo (omb
PorfugoI), soIidriomenf, hi posorio eI coII.
A CofoIunyo Ies coses no es veien iguoI. Primer, perqu com jo hem visf, eI respecfe o Ies veIIes consfifucions
ero sogrof. Segon, perqu IImperi hispnic Ihovio fef CosfeIIo, omb IexcIusio expIcifo deIs oIfres regnes, i eIs
cofoIons deien, omb roo, que si obons no eIs hi compfoven, oro jo no ero momenf de fer-ho. Tercer, perqu eI pos
fornovo o viure uno recessio economico i no esfovo per oIegries finonceres. Quorf, perqu consideroven que, obons
de demonor res, eI rei hovio de posor-se oI dio: no shovien convocof Corfs
des de Ib99 i, per fonf, des doqueII momenf no hi hovio hoguf ocfivifof IegisIofivo.
Aqu fenim IorreI deI confIicfe, que ho esfof onoIif;of peIs hisforiodors doqu i de foro omb fonfo possio com
si es frocfes dun porfif enfre eI urcu i eI Modrid.
Per uns, Io revoIfo cofoIono vo ser un oixecomenf nocionoI confro Io poIfico obsoIufisfo dOIivores. Ignoren,
ben cerf, eI corcfer socioI de Ioixecomenf deIs segodors i Io fideIifof de bono porf de IoIfo nobIeso o FeIip IV. EI
confIicfe vo ser poIfic, fins o cerf punf nocionoI, pero fombe socioI i civiI en gron mesuro.
Per uns oIfres, Io40 vo ser uno rebequerio de quofre dirigenfs ofrinxerofs en eIs seus priviIegis medievoIs,
ompIificodo peI desconfenfomenf socioI deIs segodors i eIs pogesos. Pero, si Ies coses von onor oix, per qu eIs
revoIfofs von mofor eI virrei i von correr o oIIiberor eIs dipufofs que eren o Io preso7 Per qu hi vo hover fonfo
unonimifof en uno 0eneroIifof que fenio mes represenfocio popuIor i ferriforioI que moi7 Per qu eI secfor mes IIeioI
o FeIip IV vo ser IoIfo nobIeso, que porfovo dcodes emporenfodo omb Iorisfocrcio cosfeIIono i ondoIuso7
PossibIemenf es injusf ocusor OIivores donficofoI, perqu eI seu objecfiu ero mes oviof fer uno monorquio
forfo o IesfiI de Frono, i oixo onovo fombe confro eIs inferessos de VoIncio, Arogo, PorfugoI, FIondes... EI
comfe-duc voIio imposor Iesfof modern, com diuen eIs seus defensors. Pero o IEuropo deI 8orroc, qu ero

Io modernifof7 Lo 0eneroIifof oIigrquico pofser no, pero Io corf corrupfo i moIgosfodoro de FeIip IV fompoc. I si
Io revoIfo cofoIono vo ser uno bogerio oIdeono, per qu Io de PorfugoI ho rebuf miIIor considerocio7 Pos i curf,
perqu eIs vo sorfir be.
Podrem concIoure que Io crisi de Io40 vo posor de monifesf que, en efecfe, eI veII esfof medievoI cofoI
esfovo possof de modo. Pero no serio cop bojonodo pensor que CofoIunyo, pobIe omb conscincio propio, pofser
hourio voIguf modernif;or Ies seves insfifucions, en IIoc de subsfifuir-Ies peI cenfroIisme de Modrid (com vo ocobor
possonf eI I7I4). EI probIemo es que, en oqueIIs onys, eI venf bufovo o fovor deIs esfofs cenfroIs i poderosos. EI
pocfisme cofoI, que Iimifovo Ies ofribucions deI rei, ero visf com uno roreso: Los cofoIones son eI moyor oborfo de
L poIfico: Libres con senor, escrivio Quevedo, eI gron infeIIecfuoI orgnic deI momenf. Per oixo oI segIe xvn hi vo
hover o Europo fonfes fempfofives independenfisfes: o fenies un esfof propi o no fenies res. HoIondo i PorfugoI,
que fenien economies modernes i imperis coIonioIs propis, sen von sorfir. CofoIunyo, ofegodo enfre Esponyo i
Frono, no vo poder.




CAP A LA RUPTURA


A porfir de IoZb, eIs smpfomes de crisi eren evidenfs. Crisi economico preocuponf o CofoIunyo, grovssi
mo o CosfeIIo i moIfiono insfifucionoI. Lo moIo moror sorrossegovo des de Ies Corfs de Ib99, quon FeIip III,
despres de pocfor noves IIeis o 8orceIono, se Ies vo endur sense firmor omb Iexcuso que fenio presso, i despres Ies
vo refornor signodes... i modificodes: IIeig. Quon eI seu successor, FeIip IV, omb eI fofpoderos OIivores oI cosfof,
vo fornor o convocor Corfs eI IoZo, vo ser rebuf uno mico omb Ies ungIes.
Com jo hem dif, eren moIs femps per o IImperi. Lesfrucfuro roveIIodo i semifeudoI de Io monorquio no podio
fer fronf o Ies exigncies duno gron pofncio infernocionoI. OIivores prefenio reverdecer IoureIes fof imifonf eI
modeI cenfroIisfo que Frono hovio opIicof omb gron xif. AI seu rei, Ii vo proposor fres mfodes per oconseguir-ho
(eI fomos memorioI de IoZb). Un: emporenfor Io nobIeso deIs diversos regnes, dos: donor crrecs oIs nobIes no
cosfeIIons..., i fres: si oixo no funcionovo, promoure ovoIofs oIs regnes rebeIs per jusfificor uno ocupocio miIifor
(uno mico moquiovI-Iic, pofser7).

EI primer mfode vo funcionor: A finoIs deI segIe xvii, eIs ducs dAIbo i de MedinoceIi hovien esdevinguf, per
vio mofrimonioI, eIs primers ferrofinenfs de CofoIunyo. EI segon vo frocossor: eIs cosfeIIons no von voIer renuncior
oI priviIegi deI poder, i von confinuor coponf fofs eIs crrecs poIfics i miIifors. I peI que fo oI fercer... onem o pefor
o Io40.
EI progromo dOIivores no ofecfovo nomes Ies finonces, sino fombe Io defenso de IImperi. EI seu projecfe
uunion de ormos prefenio que fofs eIs ferriforis de Io monorquio confribussin o Iexrcif imperioI. En eI cos cofoI,
oixo fopovo omb Ies Consfifucions, que nomes preveien eI recIufomenf foros per defensor eI ferrifori deI
Principof. Docord que segIes enrere Io 0eneroIifof hovio enviof homes i voixeIIs o MpoIs per socorrer AIfons eI
Mognnim. Pero oqueII feeIing shovio perduf. Dovonf dun nou imperioIisme, que ero visf com oIi i en decIivi, fof eI
pos vo excIomor un enorme Jo sho foron, que reveIovo un senfimenf coIIecfiu de greuge.
EI Io3b von comenor Ies bofusses de debo. Esponyo, impIicodo en Io guerro per Io possessio deIs Posos
8oixos, vo enfror en confIicfe omb Frono, i OIivores sofony o porfor Io guerro oIs Pirineus, per foI dimpIicor-hi
direcfomenf eIs cofoIons. PicheIieu, IOIivores froncs, devio excIomor que o bodes em convides, perqu sobio com
esfovo denrorif Iombienf o CofoIunyo (i ospirovo, jo oIeshores, o onnexionor-se Perpiny). Duronf eI confIicfe, eIs
froncesos von prendre eI cosfeII de SoIses (PosseIIo), i Ies fropes cofoIones i cosfeIIones eI von reconquerir poc
despres. Pero menfresfonf, hi hogue moIfs refrefs mufus i, sobrefof, miIers de soIdofs forosfers von resfor en eI
ferrifori cofoI, oIIofjofs de moIo gono peIs pogesos.
Lo quesfio deIs oIIofjomenfs vo fenir un pes decisiu en eI confIicfe posferior. En oqueIIo poco, eIs vens duno
;ono en confIicfe esfovon obIigofs o oIIofjor i sosfenir eIs soIdofs. Jo us podeu imoginor quin morron
suposovo per o un pogs jusfef de recursos fenir fres, quofre o mes mercenoris dorminf i menjonf oI mos. A coso
nosfro, o mes, oquesf obs fenio uno Iecfuro poIfico: Ies consfifucions Iimifoven de formo ossenyodo
IobIigoforiefof deIs oIIofjomenfs (coso que demosfro que Ies IIeis deI pos no sempre ofovorien nomes Ies cIosses
priviIegiodes).




EL CORPUS DE SANS

EI Io40, doncs, vo orribor en un momenf de moI rofIIo generoI: Ies insfifucions (0eneroIifof i ConseII de Cenf)
esfoven dominodes peIs secfors mes de Io cebo (boixo nobIeso, burgesio urbono i boix cIergof) i Ies cIosses popuIors
esfoven que frinoven omb Io presncio de Ies fropes esponyoIes, que no nomes soIIofjoven grofis sino que, o sobre,
feien eI brfoI, roboven, comefien ocfes socrIegs (coso greu en Io CofoIunyo beofo deI segIe xvii) i com diu Io veIIo
cono &EU segodors dovonf de Ies seves mores, deshonroven Ies don;eIIes.
A IobriI vo soIfor Io primero guspiro o Sonfo CoIomo de Forners, oI moig, grups de revoIfofs von oIIiberor eI
dipufof Froncesc Tomorif, que hovio esfof empresonof peI virrei per hover-se oposof oIs oIIofjomenfs de fropes, eI
7 de juny, dio de Corpus, eIs segodors von munfor eI seu cIebre sorou o 8orceIono, oI crif de Visco Io ferro i mori
eI moI govern, i es von corregor
eI virrei, comfe de Sonfo CoIomo, junfomenf omb oIguns dirigenfs cofoIons ocusofs de coIIoborocionisme.
Segons sembIo, Ies insfifucions cofoIones no voIien orribor fon IIuny. Lo sevo opcio inicioI no ero un frencomenf
de desenIIo incerf, sino pressionor OIivores i fer-Io convior de poIfico. EIs feio por, o mes, eI confinguf socioI deI
movimenf deIs segodors. Pero Iempenfo popuIor, duno bondo, i Io imminenf orribodo de fropes cosfeIIones,
ordenodo per OIivores, de IoIfro, von fer que Pou CIoris, presidenf de Io 0eneroIifof, sincIines cop o Io rupfuro
poIfico omb Modrid.
Ero un momenf crucioI: podrio CofoIunyo sorfir-sen soIo7 Podrio imifor HoIondo i PorfugoI, que jo hovien fef
oficioI Io sevo voIunfof de seporor-se de IImperi esponyoI7 Lo primero infencio de CIoris vo ser consfifuir uno
repbIico IIiure sofo Io profeccio de Frono. Pero oquesfo repbIico no vo orribor o veure moi Io IIum. CofoIunyo
fenio experincio dodminisfrocio inferno, sobrefof oro, omb Io 0eneroIifof reconverfido en uno oufnfic govern
nocionoI, per IimpuIs de Pou CIoris. Pero no fenio res o peIor en eIs dos mbifs on se susfenfo Io segurefof deIs
esfofs moderns: Io defenso i Io dipIomcio. Mo fenio uno coso reioI propio, com PorfugoI, ni un imperi coIonioI oI
dorrere que Ii goronfs Io suficincio economico, ni un exrcif modern i nombros. Mi fon soIs podio compfor omb Io
soIidorifof deIs onfics socis de Io corono: Ies Corfs dArogo i VoIncio von vofor subsidis per ojudor FeIip IV
Lnic que fenio CofoIunyo ero uno sifuocio geopoI-fico de gron voIor esfrofgic, enmig de dos vens pode-
rosos i omb confnues nsies dexponsio. Si eIs cofoIons renuncioven o Esponyo, hourien de buscor-se un nou podr:
PicheIieu, eI fofpoderos minisfre de LIus XIII de Frono, feio femps que esperovo oquesf momenf.
Les negociocions enfre Io 0eneroIifof i eIs ogenfs de PicheIieu (que, per cerf, es von fer en cosfeII, jo que
CIoris no sobio froncs) von onor de presso, perqu Iexrcif de FeIip IV jo hovio ocupof Torrogono i socosfovo

periIIosomenf o Io copifoI. Sofo oquesfo pressio, eIs cofoIons von obIidor-se o corre-cuifo de Io repbIico i von
procIomor LIus XIII comfe de 8orceIono, com en femps de CorIemony ho feren eIs nosfres ovonfpossofs, o convi
dojudo miIifor immediofo. Von foIIor ben jusf: eI Zo de gener de Io4I, Ies fropes combinodes froncocofoIones von
derrofor Iexrcif cosfeII o Io bofoIIo de Monfjuc.




LA CATALOSNE


Duronf dof;e onys, CofoIunyo vo ser un opndix meridionoI de Io corono de Frono. Le roi shovio comproms o
respecfor Ies consfifucions, pero eIs seus enviofs, omb Io sevo prepofncio, feien mes rbio que respecfe. Lo
desoporicio de Io fronfero deI nord vo ofovorir Ienfrodo mossivo de producfes froncesos, coso que vo perjudicor
sensibIemenf eI comer cofoI. I eIs
soIdofs de LIus XIII no eren pos menys brfoIs que eIs esponyoIs. 8en oviof, fofhom es vo fer Io pregunfo deI miIio:
hi hem sorfif guonyonf7
A Modrid, possovo un fenomen simiIor: Io guerro ens dessogno es deien eIs membres deI Consejo de
CosfiIIo i jo hem perduf PorfugoI. Mo podrem fer un esfor denfeso omb eIs cofoIons7 Lo morf de Pou CIoris
(Io4I) i Io coigudo en desgrcio dOIivores (Io43), eIs dos grons profogonisfes de Io crisi, von ofovorir oquesf cIimo
de conciIiocio. 8en oviof Iopinio pbIico cofoIono es vo incIinor peI reforn o Iobedincio deI rey cofoIico. Pero Ies
fropes fronceses confinuoven oqu, omb eI suporf duns dirigenfs que hi hovien empenyorof eI seu fufur poIfic. Les
negociocions per Io pou, doncs, no von comenor fins oI IobZ, grcies o Io progressivo indiferncio deIs froncesos,
que fenien probIemes en oIfres fronfs de guerro.
FeIip IV, de nou comfe de 8orceIono, vo decrefor un perdo generoI i vo juror respecfe o Ies consfifucions deI
pos. Un cop mes, CofoIunyo shovio dessognof duronf deu onys de guerro infiI que vo deixor Ies coses... foI com
esfoven7 Mo: eIs froncesos shovien refirof, s, pero moIf hbiImenf von deixor fropes esfocionodes oI PosseIIo i Io
Cerdonyo. I o Ihoro de fer Ies pous omb Esponyo, von exigir Ionnexio doquesfs comfofs cofoIons. EI govern de
Modrid, moIf ofebIif, vo cedir per foI de conservor Ies seves possessions de FIondes.
Ero Io imposicio dun nou sisfemo geopoIfic: eIs Pirineus, bressoI hisforic deI nosfre pos, esdevenien Io

fronfero nofuroI enfre Esponyo i Frono. Mo es von fenir en compfe ni eIs segIes de convivncio, ni Io unifof
idiomfico, ni res que shi ossembIi. Vo ser uno prduo moIf sensibIe, jo que Perpiny ero, en oqueII momenf, Io
segono ciufof de CofoIunyo. Tonf Io 0eneroIifof com eIs dirigenfs deI PosseIIo von profesfor vivomenf, pero FeIip
IV, en oixo, no vo fer-Ios ni cos: Ero, moIgrof fof, un monorco obsoIuf.
Des doIeshores, Io CofoIunyo Mord vo perfnyer o Frono. Que consfi que, obons doixo, Ies reIocions
enfre eI Principof i eIs comfofs no hovien esfof idI-Iiques. Perpiny es queixovo sovinf deI cenfroIisme borceIon i
hovio orribof o recIomor uno 0eneroIifof propio. Pero o porfir de Iob9, eIs rosseIIonesos es von revoIfor diverses
vegodes, infiImenf, confro oquesfo porficio. Sobrefof des que, eI Io7Z, von orribor Ies primeres insfruccions de
Pors per subsfifuir eI cofoI peI froncs o IescoIo i o IesgIesio.
A CofoIunyo, es en oquesf momenf que neix omb foro Iodi confro eIs govofxos. Frono hovio esfof duronf
moIfs onys Io gron oIfernofivo oI cenfroIisme hispnic. A porfir doqueII momenf, eIs cofoIons von sober que no
fenien on giror-se, i en proximes fempfofives, jo no IIuiforon per Io seporocio ni per Io independncio, sino per un
nou modeI dEsfof esponyoI, de foII confederoI, i respecfuos omb Io sevo singuIorifof poIfico: vo comenor Iero
infervencionisfo. I vo comenor moIomenf (per vorior).
XII


PER QU LA DIADA S L'11 DE SETEMRE?




En oixo no es pof negor que som originoIs: Io Diodo MocionoI Io fem coincidir omb Io derrofo mes sonodo de Io nosfro
hisforio. Es per demosfror diuen que CofoIunyo ho sobreviscuf fins i fof o Ies pofocodes mes inopeIIobIes. I Io
de III de sefembre de I7I4 ho vo ser. Les insfifucions deI pos, que hovien superof Io crisi de Io40, von oprofifor
uno novo guerro enfre pofncies europees per foror un cop de fimo en Io poIfico esponyoIo. Jo no es frocfovo de
seporor-se, sino de fer un Esfof esponyoI o Io mido de Ies ospirocions cofoIones. EI resuIfof vo ser jusf eI confrori.






ELS NOUS TEMPS

CofoIunyo vo sorfir escoIdodo de Io crisi de Io40. Lo derrofo vo confirmor Io sevo impofncio poIfico. Per cuIpo deI
frocfof deIs Pirineus, vo perdre uno cinque
no porf deI seu ferrifori. I uno greu epidmio de pesfo (IobZ) vo ogudif;or eIs efecfes devosfodors de Io guerro
sobre Ieconomio i Io pobIocio.
Pero es eI conjunf de Io monorquio de FeIip IV que esfovo focof. PorfugoI i HoIondo hovien ossoIif Io
independncio, IEsfof cenfroI esfovo prcficomenf en foIIido, i jo no podio fer fronf o Io novo superpofncio
europeo: Frono. Simposovo uno poIfico de repIegomenf, de possivifof: un femps morf, com es diu en eI bsquef.
Per forfuno, eI Ioob vo pujor oI fron esponyoI Ihome ideoI per dur o ferme oquesfo meno de becoino poIfico: CorIes
II.
EI sobrenom omb qu ho possof o Io hisforio EI Hechi;odo dono uno ideo oproximodo deI que donovo de si
oquesf pobre noi, roqufic, febIe, refordof menfoI i omb uno forfo fendncio o Io neurosi. Segons sembIo, omb prou
feines fenio dies bons i monovo o froves deIs seus minisfres, que, foI com esfovo eI ponoromo, es von dedicor o fer
uno poIfico possivo i deIegor eI poder en fofs eIs mbifs. Tombe o niveII ferriforioI: eI govern cenfroI se senfio fon
febIe, que necessifovo eI suporf deIs grups dirigenfs IocoIs. Per oixo ning mes, despres dOIivores, vo quesfionor
Ies consfifucions cofoIones. Aquesf fenomen sho coneguf com o neoforoIisme.
Ero un pos enrere de Io monorquio obsoIufo, coso que vo permefre oIs regnes oufonoms, com CofoIunyo, viure
en reIofivo coImo poIfico, encoro que fins o Io morf d EI Hechi;odo no es von convocor Corfs
recordeu que Ies hovio de presidir eI rei, i essenf com ero eI rei, es vo consideror que no ero goire bono ideo.
Duronf oquesfs onys, nomes hi vo hover cerfo fensio cop oI Ioo8, omb mofiu duno novo guerro omb Frono que vo
fer reviure Io poImico deIs oIIofjomenfs de fropes. AIguns grups de pogesos eIs 8orrefines es von revoIfor,
pero oquesfo vegodo Io 0eneroIifof no eIs vo fer cosfof i eI seu movimenf vo ser reprimif.
MoIgrof oixo, Ieconomio cofoIono vo experimenfor, sobrefof o IIfim quorf de segIe, un imporfonf progres,
imporfonf sobrefof en confrosf omb Io persisfenf decodncio cosfeIIono. Loufonomio monefrio vo permefre o
CofoIunyo eIudir Io crisi finoncero generoI de Io PennsuIo. I Io IIiberfof de comer imposodo en Io oou deIs Pirineus
vo obIigor eI comer cofoI o espovi-or-se per fer fronf o Io compefncio fronceso i conquerir nous mercofs. Lo
produccio ogrcoIo es vo especioIif;or, Io indsfrio fxfiI es vo enforfir, i eI porf de 8orceIono vo reviure gIories

possodes, muIfipIiconf per dos eI frfic de mercoderies i obrinf-se, oro s, oI comer ofInfic, encoro que
oficioImenf CofoIunyo no hi esfovo convidodo.
Aquesf bon momenf vo veures impuIsof per un movimenf feoric que es resumeix de formo poIeso en eI Fnix
de CofoIuno (Io8I), eI cIebre ossoig de Morcs FeIiu de Io Penyo, que defensovo un progromo de fofoI renovocio
economico: uno poIfico ogosorodo de foII merconfiIisfo, IimpuIs deI comer exferior
omb Io creocio duno componyio generoI o IesfiI de Io dHoIondo, i o niveII poIfic, uno mojor impIicocio cofoIono en
Iesdevenir economic dEsponyo, sobrefof omb visfo o infervenir ocfivomenf o Amrico. Ero eI primer precedenf
deI regenerocionisme, oquesfo IIorgo IIisfo dinfenfs cofoIons per governor o Modrid, fofs eIIs frocossofs.
Son eIs nous femps: CofoIunyo jo no giro Iesqueno o Esponyo, sino que, omb Io sevo foro renovodo, prefen
encopoIor Io sevo modernif;ocio. Per oconseguir oixo, coIdrio fombe que Io monorquio esponyoIo es cofoIonif;es.
Que respecfes Io frodicionoI esfrucfuro federoI deIs seus regnes i que occepfes Io porficipocio ocfivo deIs cofoIons
en eI govern. Lo imminenf crisi successorio CorIes II, o mes de fof, ero impofenf oferio uno possibiIifof nico en
oquesfo direccio.




LA SUERRA DE SUCCESSI


Efecfivomenf, eI I700 EI Hechi;odo vo morir sense hereu. Pero Ies seves dues germones shovien emporenfof,
respecfivomenf, omb eIs borbons froncesos i omb Io bronco oIemonyo de Io coso dAusfrio. Aix que eI poderos
emperodor MoximiIi dAusfrio i eI no menys poderos LIus XIV de Frono fenien dos joves nefs en disposicio
dossumir eI fron dEsponyo.
CorIes II es vo deconfor peI condidof froncs, FeIip dAnjou, que vo orribor o Modrid envoIfof dossessors
froncesos nomenofs peI seu ovi, Ie roi SoIeiI, porodigmo deI monorco obsoIuf. A fof Europo vo creixer eI pnic:
Esponyo i Frono governodes per Io mofeixo fomIio7 Mi porIor-nel EI condidof deIs Ausfries, Iorxiduc CorIes, vo
denuncior eI fesfomenf d EI Hechi;odo i vo compfor, oufomficomenf, omb eI suporf de fofs eIs enemics
frodicionoIs de Frono: AngIoferro, PorfugoI, HoIondo i no coI dir-ho Ausfrio. Aquesfo gron AIiono vo encendre
Io mefxo de Io guerro de Successio.
Abons que fof oixo posses, pero, FeIip V hovio comenof o regnor i, ossessorof peI seu ovi, es vo ofonyor o
venir o 8orceIono (I70I) per juror Ies Consfifucions i convocor Corfs. Eren Ies primeres que es compIefoven des de

Ib99 (i Ies Ifimes de Io sevo hisforio). Von ser moIf producfives. Pero oixo no vo evifor que, un ony despres, quon vo
escIofor Io guerro o Europo, sesfengues per bono porf deI Principof un movimenf confrori oI 8orbo i porfidori
denfror o Io gron oIiono.
EIs mofius doquesf deconfomenf son diversos. PeI que fo o Ies cIosses dirigenfs, sembIo que hi hovio uno gron
dosi doporfunisme: en eI primer momenf, enfror o Io gron oIiono sembIovo oposfor o covoII guonyodor. A mes, eI
virrei VeIosco ero un prepofenf de meno i vo empnyer ompIis secfors o Io couso ousfrio-cisfo. EI pobIe sen;iII, pero,
shi vo ofegir sobrefof peI seu odi cervoI o Frono i oIs froncesos, eIs grons frodors de Io40, eIs que hovien ocupof,
obondonof i finoImenf mufiIof CofoIunyo (i fombe eIs grons rivoIs
comercioIs). En generoI hi hovio fombe uno por cerfo oIs nous oires cenfroIisfes que encornovo LIus XIV, i que eI
seu nef podio opIicor en quoIsevoI momenf (com es vo demosfror eI I7I4). En convi, Iorxiduc CorIes personificovo Io
frodicio confederoI deIs Aus-fries, Io bose sobre Io quoI edificor uno monorquio pIuroI, recepfivo o Ioporfocio
cofoIono i, qui sop7 pofser incIinodo o fer de 8orceIono Io novo copifoI de Io monorquio.
Lo 0eneroIifof es vo incorporor o IoIiono eI I70b, omb eI comproms de rebre ojuf miIifor dAngIoferro i de
goronfir Ies seves preuodes consfifucions. Un ofoc combinof de Io fIofo ongIeso i doIguns miIers de voIunforis
vingufs de fof eI pos omb 8oc de Podo oI copdovonf vo permefre conquerir Io ciufof i forogifor eI virrei
VeIosco. Lorxiduc CorIes (CorIes III) vo enfror friomfoImenf o 8orceIono, que es vo senfir reviure, fres segIes
despres que Io corf morxes o Modrid. CofoIunyo fornovo o prendre eI fimo, i com en eIs bons femps, orrossegovo en
Iinfenf fofo Io Corono dArogo, que oix forio Io sevo Ifimo oporicio pbIico com o enfifof poIfico.
Lo guerro vo fer moIfs copgireIIs. A Europo, Ies forces esfoven mosso iguoIodes per donor un fovorif cIor. A
Esponyo, Ies fropes de Iorxiduc CorIes von orribor o enfror o Modrid, pero eI I707, omb Io vicforio dAImonso,
FeIip V vo conquerir Arogo i VoIncio. Immediofomenf, eI rei vo suprimir Ies insfifucions oufonomes de fofs dos
ferriforis, deixonf moIf cIor
que no pensovo perdonor Io desIIeioIfof deIs seus regnes rebeIs.
A CofoIunyo, oquesfo opIicocio severo deI derecho de conquisfo vo fer senfir moIfs gIups en goIes sense soIivo.
Ero moIf cIor que Io derrofo suposorio IoniquiIocio de Ies insfifucions propies. Pero fenem eI poroiguo de IoIiono,
i oixo donovo cerfo fronquiIIifof. Per poc femps, pero. EI I7II, un fef oIIof vo oIferor decisivomenf IequiIibri de
forces.

Efecfivomenf, Io morf premofuro de Iemperodor dAusfrio vo fer que Iorxiduc CorIes, eI seu germ pefif,
herefes Io corono imperioI. EIs fermes es von inverfir: un nic monorco per o Esponyo i IImperi cenfroI no
inferessovo ning. Lo gron oIiono es vo desfer com un boUdo i Ies grons pofncies von ofonyor-se o buscor un ocord
de pou. A CofoIunyo, oquesfes nofcies von orribor ford i moIomenf. Quon CorIes III vo morxor per fer-se crrec
deI fron de Vieno, eIs borceIonins eI von ocomiodor omb fofs eIs honors, sense suposor que no Ii fornorien o veure eI
pI.
EI I7I3 von comenor Ies negociocions dUfrechf. Lo 0eneroIifof vo envior omboixodors o Vieno i o Londres,
pero no eIs vo voIer escoIfor ning. Les pofncies oIiodes von occepfor que FeIip V refingues eI fron esponyoI, o
convi de cedir Ies seves possessions europees: MpoIs i Ies iIIes ifoIiones Ionfic Imperi mediferroni cofoI i
FIondes. AngIoferro, o mes, es vo quedor omb Menorco (duronf prop dun segIe) i 0ibroIfor ...sense comenforis. AI
finoI, quon jo esfo
vo fof firmof, eIs negociodors ongIesos von excIomor omb fof eI cinisme: Ai, per cerf... qu posso omb eIs cofoIons
i eIs seus priviIegis7 Lo deIegocio esponyoIo vo ser impIocobIe: 0oudiron deIs mofeixos priviIegis que eIs
hobifonfs de Ies dues CosfeIIes, que de fofs eIs regnes dEsponyo son eIs mes esfimofs peI rei cofoIic. EIs
represenfonfs de Io reino dAngIoferro es von donor per sofisfefs, encoro que oI PorIomenf ongIs es vo seguir
discufinf duronf oIguns mesos sobre eI cos deIs cofoIons.




LA DERROTA


Quon fof oixo possovo o Ufrechf, Io mojor porf deI ferrifori deI Principof jo esfovo en poder de Ies ouforifofs
fiIipisfes. De fef, nomes resisfien Ies pIoces forfificodes de Cordono i 8orceIono. A Io copifoI, Io Junfo de 8roos,
represenfocio ompIiodo de Ies Corfs, vo vofor Io resisfncio o uIfrono, o Iespero dun mirocIe, dipIomfic o
espirifuoI. Es feien misses, ofrenes, processons o peu fins o Monfserrof... i es preporovo Io defenso de Io copifoI,
omb mes gones que mifjons.
Logosf de I7I3 vo comenor eI sefge, omb 40.000 soIdofs cosfeIIons i froncesos o Ies ordres deI duc de
8erwick. Dins de Io ciufof, omb prou feines b.000 homes ormofs comondofs per Anfoni de ViIIorroeI. EI sefge vo
duror fref;e mesos i, peI que IIegim en oufors confemporonis com VoIfoire, vo cousor commocio o

Europo. LossoIf finoI, IIi de sefembre de I7I4, vo ser sognonf. LorfiIIerio fiIipisfo vo fer sef brefxes o Ies
muroIIes i per oII vo comenor Iocupocio. Quon fof sembIovo perduf, vo oporixer oI beII mig deI foc enemic eI
conseIIer en cop de Io ciufof, PofoeI Cosonovo, omb Io bondero de sonfo EuIIio, i vo coure ferif, momenf que recuII
Io sevo fomoso esffuo borceIonino. EI seu gesf vo enordir eIs defensors, que von perIIongor Io resisfncio unes
hores. Pero poc despres, Io ciufof es vo rendir i vo quedor sofo Iodminisfrocio dun exrcif docupocio permonenf.
Hobiendo cesodo por Io enfrodo de Ios ormos deI rey nuesfro senor en esfo ciudody pIo;o, Io represenfocion
de U Dipufocion y 0eneroIidod de CofoIuno, eI exceIenfsi-mo Sk moriscoI duque de 8erwick y Lirio me ho
encor-godo que ordene y monde o Ios dipufodos y oidores de cuenfos deI generoI de CofoIuno que orrimen fodos Ios
insignios, cesen fofoImenfe osf eIIos como sus suboIfernos en eI ejercicio de sus corgos, empIeos y oficios y
enfreguen Ios IIoveSy Iibros y fodo Io demds concernienfe o dicho coso de U Dipufocion [...]. Aix, dun dio per
IoIfre, omb un simpIe decref, von possor o miIIor vido Ies insfifucions doufogovern de CofoIunyo. Lo 0eneroIifof,
Ies Corfs i eI ConseII de Cenf de 8orceIono. Louforifof vo possor o mons dodminisfrodors cosfeIIons nomenofs
direcfomenf peI rei, com un boc quoIsevoI deI regne de CosfeIIo. Es difciI de dir qu hourio fef FeIip V si CofoIunyo
no shogues ofegif o IoIiono ous-friocisfo. Pero, en quoIsevoI cos, oro que eI derecho de
conquisfo Ii donovo pIeno IIiberfof docfuocio, no vo fenir miromenfs. Tofo Io IegisIocio propio deI pos vo quedor
oufomficomenf oboIido, IIevof deI dref civiI, que es vo soIvor peIs pIs, i que encoro ovui confinuo vigenf.
Un confemporoni, de formo un pI fremendisfo, vo definir oquesf momenf com Io fi de Io nocio cofhoIo-no.
Mo ero Io fi, pero s un sofroc de gron imporfncio, sobrefof en un momenf en qu Io conjunfuro economico
convidovo o Iopfimisme. De fef, eI segIe xvin vo ser uno bono cenfrio per o Ieconomio cofoIono. Pero Io gron
oporfunifof de revifoIIo poIfico shovio perduf. I ero IIfimo.




LA REPRESSI


A diferncio de Iob3, oquesfo vegodo no hi vo hover perdo per oIs venufs. Lo mojorio deIs dirigenfs rebeIs es von
exiIior o Io corf de Vieno. DoIfres von ser empresonofs, forfurofs i execufofs, com eI generoI Moro-gues, eI cop
deI quoI vo ser exposof en uno gbio duronf dof;e onys, fof i eIs precs confinuofs de Io sevo vduo. Sobre eI conjunf
de Io pobIocio es vo imposor Io prohibicio de fenir ormes, incIosos eIs gonivefs de punxo. Per osseguror eI confroI

miIifor sobre Io ciufof rebeI, es vo firor o ferro fof un borri, eI de Io Pibero, per oIor Io imponenf forfoIeso de Io
CiufodeIIo. Tombe dun pIumo;o, es von foncor fofes Ies universifofs
cofoIones, i sen vo obrir uno de novo o Cervero, uno de Ies viIes que hovio roms fideI oI rei borbo.
EI I7Io es vo oprovor eI Decref de Movo PIonfo, que confirmovo Io reformo de IAdminisfrocio pbIico cofoIono
segons eIs criferis cenfroIisfes. Lo mximo ouforifof possovo o ser un miIifor: eI copif generoI, ouxiIiof per Io PeoI
Audincio en eIs femes civiIs i judicioIs. Lo mojor porf deIs nous oIfs crrecs von ser ocupofs per cosfeIIons. Les
Corfs von desoporixer, i com o compensocio (sic) Ies ciufofs de 8orceIono, 0irono, LIeido, Torfoso, Cervero i
Torrogono von poden envior deIegofs o Ies Corfes de CosfeIIo, que com jo sho dif es reunien de Posques o Poms i no
fenien poder IegisIofiu.
EI poder IocoI vo possor o mons deIs corregidors, que eren nomenofs o dif des de 8orceIono (o, en eI cos de Ies
grons ciufofs, des de Modrid). Lo rico frodicio municipoIisfo cofoIono vo desoporixer. I, per cerf, en fofes Ies
insfifucions es vo Iiquidor Io represenfocio deIs burgesos i eIs menesfroIs: eI poder IocoI vo possor o ser monopoIi de
IoIfo nobIeso, Inic secfor socioI on eIs bofifIers eren mojorio. Coses de Iesfof modern.
EI Decref confenio fombe un orficIe de gron imporfncio, concrefomenf eI cinqu, que esfobIio que Ios cousos
de h PeoI Audincio se subsfonciorn en Ien-guo cosfeIIono. Ero Io primero duno IIorgussimo i perfino IIisfo de
prohibicions que ocoborien reIegonf eI cofoI o Imbif domsfic. Lo nosfro IIenguo no fornorio o fer-se presenf en
IAdminisfrocio fins oI se
gIe xx. Mo ero pos uno normofivo pensodo nomes per cenfroIif;or, per fociIifor Ies coses, per evifor confusions
Iingusfiques. Ero uno peo mes dun deIicof engronofge repressiu que fenio com o objecfiu finoI Io cosfeIIonif;ocio
fofoI de Io pobIocio. Ho demosfro un documenf de I7I7, uno insfruccion secrefo enviodo des de Modrid oIs
corregidors de CofoIunyo, i que de fon moquiovIIic poso eIs pIs de punfo: Pondr eI moyor cuidodo en infroducir
Io Ienguo cosfeIIono, o cuyo fin dor Us providencios ms fempUdos y disimuUdos poro que se consigo eI efecfo
y
sin
que se nofe eI cuidodo. Per desgrcio, eIs coIIoborodors de FeIip V no nomes eren cenfroIisfes: o mes, eren
IIesfos.
Un Ifim defoII. Lendem de Io coigudo de 8orceIono, quon Ies fropes fronceses i cosfeIIones von enfror o Io
ciufof, es von frobor omb un especfocIe desconcerfonf. Despres de fref;e mesos de sefge, dun ossoIf sognonf i
miIers de morfs fof jusf enferrofs, eIs supervivenfs es von enfesfor o donor imofge de normoIifof. A Ies bofigues,
eIs foIIers, eIs forns, eIs obrodors, fofhom freboIIovo com si fos un dio quoIsevoI. Aquesfo voIunfof de

normoIif;ocio, oquesf infenf infiI, pero nobIe desborror Ies ferides de Io derrofo i de refrobor eI poIs deI
freboII, son uno imofge fideI deI que ser eI segIe XVIII cofoI, i poso de monifesf uno voIunfof de superocio que fo
que, encoro ovui, Io Diodo se ceIebri I II de sefembre.
XIII

LA PELA S LA PELA
I7I4-I808




Encoro que sembIi uno porodoxo, CofoIunyo vo enfror en Iero moderno quon vo deixor de fenir personoIifof poIfico.
Despres de Io desfefo de I7I4, eIs cofoIons von decidir convior de rofIIo i dedicor-se omb cos i nimo oI freboII, un
mbif on von fenir foro mes sorf. EI nosfre segIe XVIII no fe noms propis, ni dofes significofives, ni fefs dormes
gIoriosos: es un segIe de formiguefes ononimes. Perdudes Ies insfifucions, Ieconomio vo possor o ser Ioufnfic fef
diferencioI. Afencio, doncs, perqu oquesf mife, fon ocfuoI, de Io CofoIunyo rico i insoIidrio orrenco en oquesf
momenf precs.






Ni AUTNOMS NI RES


EI Decref de Movo PIonfo (I7Io) vo fer de CofoIunyo uno provncio mes, sense cop engruno doufogovern.
Lo principoI ouforifof (eI copif generoI) ero un miIifor. EIs nosfres ofers es resoIien o Io conceIIerio deI rei i oI
Consejo de CosfiIIo. EIs infeIIecfuoIs deI pos pocs, i en generoI mediocres escrivien en cosfeII i omb nim de
ser IIegifs o Modrid, que es on es remenoven Ies cireres. Sorprn, doncs, o primero visfo, que en uno conjunfuro fon
frisfo fingues IIoc eI gron soIf economic de CofoIunyo. I encoro sorprn mes que, com mes homognio vo ser Esponyo
poIficomenf, mes es vo diversificor en eI ferreny de Ieconomio. En eI punf Igid deI cenfroIisme, quon fofs eIs
regnes es von reduir o Ies IIeis i usos de CosfeIIo, com somniovo OIivores, es quon CosfeIIo decou economicomenf i
cedeix eI reIIeu o Io perifrio, oI Pos 8osc, o VoIncio, i moIf especioImenf o CofoIunyo, on Ies cIosses produc- . fives
es von emmofIIor mes rpidomenf que enIIoc o Io novo ero copifoIisfo.

En eI segIe xvm CofoIunyo forno o emergir com o sociefof diferenciodo, no jo per Ies IIeis i Ies consfifucions,
ni fompoc per Io IIenguo, recIoso codo cop mes en Imbif domsfic, sino per Io monero de guonyor-se Io vido deIs
seus hobifonfs. Aquesf nou fef diferencioI permefr, un segIe despres, Io represo de Io conscincio coIIecfivo, Io
renoixeno cuIfuroI i, finoImenf, IecIosio deI cofoIonisme poIfic.
I es que, omb Io derrofo de I7I4, eIs cofoIons, jo que no eIs deixoven fer poIfico, es von dedicor o fer
diners, com diu Vicens Vives. PoIficomenf, eI pos vo quedor com onesfesiof, sense iniciofivo pbIico. Amb
prou feines hi vo hover movimenfs per fornor o Io sifuocio onferior, deixonf o porf oIguns opuscIes cIondesfins i Ies
occions oIIodes deIs guerriIIers de Pere Joon 8orceIo, mes coneguf popuIormenf com o CorroscIef. Pero si be no hi
hovio oposicio, fompoc no es pof porIor duno incorporocio mossivo oI bndoI deIs vencedors. Mo frobem prohoms
cofoIons fenf correro o Io corf de Modrid: Ies ombicions personoIs i coIIecfives es von orienfor fofoImenf cop oI
mon deIs negocis.
Mo hem dobIidor, pero, Ies profesfes IocoIs confro Io corrupcio de Ies noves ouforifofs borboniques (que vo
foror Io impIonfocio dun nou sisfemo de confroI deIs crrecs pbIics), eIs brofs de vioIncio enfre Ies cIosses mes
desofovorides, com Io revoIfo de Ies quinfes (I773), quon per primero vegodo es vo infenfor imposor eI recIufomenf
obIigofori, i Io revoIfo deI po (I789), en poco de coresfio.




L'IMPULS COMERCIAL


Pero eIs secfors mes dinmics de Ieconomio cofoIono es von dedicor bsicomenf o Io feino. Lo Movo PIonfo eIs hi vo
foror: Io burgesio, eIs menesfroIs, eIs pogesos benesfonfs hovien quedof excIosos de Ies insfifucions, fins i fof
deIs municipis, i von oprendre o orgonif;or-se fofs soIs, o fer beIIugor Ieconomio oI morge de Ies insfifucions. Es eI
noixemenf de Io sociefof civiI, oquesfo coso fon nosfro, que sovinf hem visf
confronfor o cerfo Esponyo pIeno de funcionoris i senorifos.
LexempIe mes cIor de fof oixo es Io Junfo de Comer de 8orceIono (I7o3), creodo inicioImenf per esfimuIor
Iocfivifof merconfiI, pero que ben oviof vo dedicor-se o fer fof oIIo que eI govern no feio, es o dir, promoure Io
cincio economico (Anfoni de Copmony) i Io formocio professionoI (escoIes de nufico, de dibuix, de qumico, de
mecnico...). A mes, Io Junfo vo obrir eI seu mbif docfuocio o fof CofoIunyo, resfouronf uno reoIifof que

poIficomenf hovio quedof esborrodo. Lo Junfo vo ser bsicomenf uno eino per conixer eI pos i Ies seves
necessifofs.
CuIfuroImenf, en convi, es un segIe fIuixef. Menfre Io Iiferofuro cosfeIIono fornovo o fIorir omb Io IIIusfrocio
(Feijoo, JoveIIonos), o CofoIunyo Io decodncio Iiferrio es perfino. Les cIosses oIfes menyspreen eI cofoI, un
idiomo muer f o poro Io repbIico de Ios Iefros, segons eI jo esmenfof Anfoni de Copmony. Es uno regressio que
jo venio de IIuny, fof i que I7I4 Io vo ogudif;or de formo significofivo.
A mes de fer negocis, eIs cofoIons fombe es von dedicor o fer nens. De I7I4 o I787 Io pobIocio cofoIono posso
de 4Z0.000 o 900.000 hobifonfs. EI conjunf dEsponyo, en oqueIIes dofes, posso de 7 o I0 miIions dhobifonfs. Pero
Io perifrio vo creixer moIf mes que eI cenfre, i oixo significor uno convi de fendncio que fins i fof oro esf deI
fof vigenf.
EI progres cofoI es vo fonomenfor, sobrefof, en IogricuIfuro, que en oqueII momenf encoro ero Io more deIs
ous de Ieconomio. En un segIe bsicomenf pocfic, eI comp vo prosperor grcies o Iougmenf de Io pobIocio i cerfo
esfobiIifof socioI (herefodo de Io senfncio de 0uodoIupe deI segIe xv). EIs pogesos emfifufics vivien reIofivomenf
be i Io figuro de Ihereu (que, com fof eI dref civiI cofoI, vo escopor de Io cremo de I7I4) vo impedir Io
frogmenfocio de Ies expIofocions, eI minifundisme que fonf de moI ho fef o doIfres ;ones dEsponyo.
Consequncies: ougmenf de Ireo cuIfivodo i deI regodiu, especioIif;ocio deIs conreus, boom de IoIivero i sobrefof
de Io vinyo. Loiguordenf deI Peneds i eI Comp de Torrogono serio eI producfe esfreIIo de Iexporfocio. Doqu
prove Io cIebre difo Peus, Pors i Londres: eren Ies fres ciufofs que fixoven eI preu de Ioiguordenf per o fof eI
mercof europeu.
MoIfs burgesos von posor eIs diners en Io ferro i en von obfenir grons beneficis, que von reinverfir en doIfres
ocfivifofs. EI fef que codo comorco especioIif;es eI seu conreu vo permefre configuror un mercof inferior cofoI,
es o dir, que o fofhom Ii foIfoven uns producfes i nhi sobroven uns oIfres, i oixo vo fer creixer eI comer de formo
sosfingudo.
AI cop de pocs onys, jo hi hovio prou excedenfs per IIonor-se o Iexporfocio, primer o Io Mediferrnio, com
sempre, pero de seguido fombe o IAfInfic nord (Lisboo, Londres, Amsferdom...) i, sobrefof, o Ies
Amriques, especioImenf des que, eI I778, CorIes III vo decidir IiberoIif;or eI comer fronsofInfic. A porfir
doqueII momenf, eI porf de 8orceIono vo comercior direcfomenf omb Amrico, i ho feio sobrefof omb producfes
cofoIons, o diferncio deI que possovo o Codis.

LocumuIocio de rendes ogrcoIes vo fer possibIe fombe que eIs burgesos, seguinf IexempIe deIs posos
prospers dEuropo, descobrissin Io Indsfrio omb mojscuIes, Iocfivifof copifoIisfo per onfonomsio. EIs gremis
medievoIs von donor pos o Ies componyies fomiIiors i Io produccio o Iengros de fofo meno de oroducfes, pero
sobrefof deI cofo. EI I737 es vo creor o primero fbrico dindiones (feixifs esfompofs de cofo) i Ies fiIofures von
progressor o fof eI pos grcies o Ies innovocions fcniques forones... i propies, com Io fiIodoro berguedono,
invenfodo peI fusfer de 8ergo Pomon ForgueII. A Io segono meifof deI segIe, prop de Z0.000 persones freboIIoven
en Io indsfrio deI cofo nomes o 8orceIono. Pero fombe Moforo, OIof, Monreso, Vic i ViIonovo es von beneficior de
Iouge de Io indsfrio cofonero.
EI secfor poperer i Io siderrgio von conixer fombe onys de prosperifof. I eI comer fronsofInfic vo ojudor
o desenvoIupor Io consfruccio novoI, omb drossones de gron imporfncio com Ies dArenys, Conef i Sifges. Son
secfors nous que ni fon soIs hon comenof o projecfor-se en oIfres ;ones dEsponyo. EIs cofoIons son eIs
hoIondesos dEsponyo, en porouIes de Jose
CodoIso, pronunciodes dos segIes obons de Iorribodo de Cruyff i Von 0ooI.
Prosperifof7 Si, si ens ofenem o Ies grons xifres: pobIocio, rendes ogrcoIes, voIum dexporfocions... Pero
bono porf de Io pobIocio cofoIono seguio, com sempre, oIieno o oquesf progres. EIs jornoIers sense ferro eren
nombrosos i sobrevivien omb dificuIfofs. MoIfs deIIs von comenor o emigror o Ies ciufof per nodrir eI noixenf
proIeforiof urb, que ser eI gron profogonisfo de Ies IIuifes socioIs deI segIe vinenf.
A mes de queixor-se quon no fenio po, eI pobIe cofoI deI sef-cenfs vo fer uno coso que ovui sembIo normoI i
correnf, pero que en oqueIIo poco fenio eI seu mrif: vo confinuor porIonf cofoI. Vo ser uno decisio inconscienf,
pero moIf significofivo perqu es girovo confro eI venf de Io hisforio. Erem en eI segIe de Io IIIusfrocio, eI segIe de
IoIfo cuIfuro de poIou i ocodmio, eI segIe de Iuniformisme cuIfuroI o fof Esponyo. Menfre Iorogons
desoporeixio, eI bosc recuIovo fins o Ies munfonyes de 0uipscoo, eI mofeix cofoI comenovo o fIoquejor o VoIncio
copifoI... oqu, eI pobIe sen;iII no feio cos de Ies eIifs cuIfuroIs i es mosfrovo fideI o Io IIenguo deI pos, oquesf cofoI
muerfo poro Io repbIico de Ios Iefros, que hovio desoporeguf de Ies insfifucions i prcficomenf de Ies bi-
bIiofeques.
Tof i Io derrofo, enfre I7Z0 i I7b0 frobem uno oufnfico fIorido de Io cuIfuro popuIor en cofoI (ouques, goigs,
rondoIIes, corrondes, romonos, conons)

que no findr confinufof o couso de IescoIodo de prohibicions deIs governs iIIusfrofs de CorIes III. EI I7o8
simposo Iensenyomenf primori en cosfeII, eI I77Z es prohibeix Is deI cofoI en eIs IIibres de compfobiIifof, eI
I773, en eIs IIibres de fexf, eI I778, en eIs IIibres en generoI. CorIes IV rebIor eI cIou prohibinf eI feofre en Io
nosfro IIenguo (I80I). Pero, menfre vo ser possibIe, eIs cofoIons von fer cos oms doquesfes fossudes prohibicions.
I en eIs pefifs municipis, oII on no orribovo Iouforifof deI corregidor, eIs documenfs noforioIs i eIs fuIIs de
bopfisme confinuoven essenf en cofoI.




ELS ORONS


EI progres cofoI vo deixor osforodo Io corf de Modrid. Lo foro de Ies ormes hovio reduf IAdminisfrocio cofoIono
o IesfiI de CosfeIIo, unes dcodes despres, Io foro deIs fefs imposovo Io necessifof de reduir Ieconomio
esponyoIo o IesfiI de CofoIunyo. Us pregunforeu: coIio uno guerro, per orribor o oquesf punf7 SembIo que no. En
quoIsevoI cos, no ero uno feino fciI. De fef, eI segIe xvm refIecfeix un esfor infiI deIs 8orbons iIIusfrofs per
modernif;or Ies roveIIodes esfrucfures deI sisfemo producfiu esponyoI.
EIs reis que ens von focor oI sef-cenfs, eIs primers 8orbons (reconfrobesovis de Joon CorIes I) son dspofes
iIIusfrofs, com eIs seus coIIegues europeus. Ero Io
modo deI momenf, com oro es modo Io monorquio porIomenfrio. EI referenf ero Frono, sobrefof per FeIip V, nef
deI fofpoderos LIus XIV, que vo orribor o Modrid envoIfof de conseIIers porisencs.
Aquesfs von imporfor o Modrid Io sevo docfrino poIfico (obsoIufisme), fiIosofico (fisiocrcio) i infeI-IecfuoI
(IIIusfrocio). EIs principis que guioven oquesfo docfrino eren eI cenfroIisme poIfic, eI IiberoIisme economic i uno
innovodoro preocupocio per Ies obres pbIiques, eI progres fcnic i Iexfensio de Iensenyomenf i Io cuIfuro. Aixo o
IEuropo ovonodo ero un pos endovonf, pero o IEsponyo deI momenf, onoIfobefo, semifeudoI i dirigido
espirifuoImenf per Io Inquisicio, ero uno meno de soIf o Ihiperespoi, impossibIe de poir. Momes CofoIunyo, que
inicioImenf shi hovio girof de cuI, vo copfor eI missofge i es vo incorporor omb enfusiosme oI mon copifoIisfo.
MoIgrof fof, FeIip V (I700-I74o) i eIs seus successors von fer infenfs seriosos per fer dEsponyo un pos
modern. I o mes, von fenir eI seny i eI reoIisme suficienf per renuncior o Iesfofus de gron pofncio. Lo monorquio

necessifovo concenfror diners i esforos en Io poIfico inferior, i per oixo Io dipIomcio hispono, en IIoc dinfervenir
o Europo, vo deixor-se obrigor peI monfeII profecfor de Frono, oImenys fins o IescIof de Io PevoIucio Fronceso.
Efecfivomenf, Inic confIicfe desfocobIe en fof eI segIe es Ionomenodo 0uerro 0ron, decIorodo per Esponyo
confro Frono eI I79Z. EI mofiu ero fomiIior:
eIs revoIucionoris froncesos hovien condemnof o morf eI rei LIus XVI, porenf de CorIes IV dEsponyo. Tombe ero
ideoIogic: Io revoIucio de I789 burgeso i IiberoI omenoovo fofs eIs monorques obsoIufs dEuropo. Tof i oix, eIs
cofoIons von ocudir oI fronf omb enfusiosme, per combofre eI froncs ofeu i per reconquerir, mig segIe despres,
eI PosseIIo perduf. De fef, Ies fropes cofoIones von enfror o Perpiny, pero Io monco de reforos vo permefre Io
confroofensivo fronceso fins o Figueres. Tres onys despres, es vo firmor Io pou i Io fronfero vo quedor foI com
esfovo.
PeI que fo o Iesfrucfuro de IEsfof, eIs 8orbons von opIicor omb rigideso Iesquemo cenfroIisfo froncs. Tof
eI ferrifori dividif en provncies, o codo provncio un copif generoI omnipofenf, i IIesfos. Momes eI Pos 8osc i
Movorro von monfenir eI seu rgim foroI (imposfos propis, oufonomio finoncero), que com sobeu encoro exisfeix i es
Ienvejo de fofs eIs presidenfs oufonomics.
A Io resfo de IEsfof, FeIip V vo infenfor infroduir un sisfemo fiscoI prcfic i reIofivomenf iguoIifori: eI
codosfre. EIs nobIes i eIs cIergues no hovien de pogor per Io sevo feino, pero s peI seu pofrimoni. EI nou sisfemo es
vo posor en prcfico primer o CofoIunyo, on vo resuIfor un xif, perqu obons de Io Movo PIonfo eI sisfemo imposifiu
ero un goIimofies. Pero o CosfeIIo, eIs nobIes von dir que nonoi i Io reformo fiscoI vo hover desperor. (A Frono, eI
I789, oquesf nonoi deIs nobIes vo provocor Io revoIucio.)
Lo poIfico economico, fombe feIedirigido des de Pors, vo esfor orienfodo o IesfobiIifof de Io monedo i Io
profeccio de Io produccio nocionoI. CorIes III (I7b9I799) vo miror doprofundir oquesfo Inio, omb eI suporf deIs
minisfres iIIusfrofs. AIgunes de Ies mesures que vo odopfor von ser moIf beneficioses per o CofoIunyo, sobrefof Io
IiberoIif;ocio deI comer omeric i Io profeccio de Io indsfrio deI cofo. LIsfimo que, com jo hem dif, en eI seu
ofony desfendre i hormonif;or Iensenyomenf, CorIes III vo prohibir eI cofoI o Ies escoIes. Es un defoII IIeig que
fo que oqu no seI recordi omb eI mofeix enfusiosme que o Modrid, on eI monorco vo fer erigir Io ceIebrrimo
Puerfo de AIcoI i moIfs oIfres edificis pbIics.
Tof i Ies bones infencions de CorIes III, eI seu progromo economic vo frocossor, en gron porf perqu eIs
iIIusfrofs eren escossos i poc infIuenfs foro de Io corf. En un pos sense burgesio excepfe o CofoIunyo, no hi

hovio fompoc uno bose socioI per donor suporf i empenfo o un progromo IiberoI i reformisfo. Lo gron revoIucio
ogrcoIo cofoIono no vo ser possibIe o Io resfo de IEsfof peI poder deIs grons propieforis (eIs nobIes i IEsgIesio) i
eIs romoders de Io Mesfo. Lo indsfrio fompoc no podio fIorir esponfniomenf sense indusfrioIs, ni fcnico, ni
diners circuIonf. Mo hi hovio mercof inferior, i eI porf de Codis esfovo pIe de comercionfs forosfers, que dominoven
fofoImenf eI frnsif fronsocenic.
Esponyo confinuovo oncorodo o IEdof Mifjono. Mhi vo hover prou que puges oI fron un rei omb poco per
sonoIifof CorIes IV (I788-I80b), coincidinf omb uns onys de coresfio, perqu fof Iedifici borbonic sensorres,
fof jusf quon MopoIeo vo picor o Io porfo.
XIV

SANS SUOR I TINTA
I808-I874




Som en eIs femps moderns: en Ipoco en qu neixen fermes fon fomiIiors com sobironio, IiberoIisme, movimenf
obrer, nocionoIisme... Concepfes mes o menys hereus deI gron sofroc europeu de I789. En oquesf fesfivoI, per
vorior, hi vom enfror ford i moIomenf. EI resuIfof vo ser uno IIorgo ero dogifocio, de confIicfes moi foncofs que von
posor de monifesf, mes que moi, eI divorci enfre Io CofoIunyo de Ies fbriques i IEsponyo de IAnfic Pgim. A Io
primero meifof deI segIe, oquesf divorci sexpressor en Io Penoixeno cuIfuroI. A Io segono, omb IecIosio deI
cofoIonisme poIfic.






Primer, vegem com vo onor eI segIe xix o Europo. MopoIeo vo consoIidor i esfendre Ies conquesfes de Io PevoIucio
Fronceso. Tof i Io sevo derrofo posferior, i eIs esforos de Ies veIIes monorquies, IAnfic Pgim es
vo ensorror peI pes deI seu propi podrimenf. EI coIonioIisme i Io revoIucio indusfrioI von donor fof eI pro-fogonisme
o Io burgesio, que vo prendre eI poder i vo dissenyor un rgim poIfic propici (eI IiberoIisme consfifucionoI) des deI
quoI vo orroconor eIs nobIes i es vo preporor per reprimir uno omenoo onunciodo: Iobrerisme.

A CofoIunyo, oI confrori que o Io resfo dEsponyo, fombe hi hovio un predomini burgs o Ieconomio. Pero Io
burgesio no podio ficor-se en poIfico, perqu Io poIfico es feio o Modrid i oII encoro remenoven Ies cireres Ies
forces de IAnfic Pgim (nobIes ferrofinenfs, bisbes, efc). Per oixo, duronf bono porf deI segIe xix, Io burgesio
cofoIono vo esfor oIfernofivomenf omb Ioposicio (per imposor eI IiberoIisme) i omb eI poder (per reprimir eIs
movimenfs obrers). AI finoI, vo orribor o Io concIusio que Esponyo no fenio remei, i es vo fer cofoIonisfo, ofeginf-se
oIs infeIIecfuoIs de Io Penoixeno, que hovien redescoberf eI cofoI com o IIenguo Iiferrio.




SANS,,,


Lo hisforio poIfico deI segIe xix esponyoI es pesodssi-mo, i ho fef perdre Io pocincio o moIfes generocions
dhisforiodors. MoIgrof fof, infenforem repossor-Io sense perdre eI fiI.
En comenor eI segIe, MopoIeo ero emperodor. Hovio posof ordre o Frono soIvonf i rocionoIif;onf
fofs eIs progressos derivofs de Io PevoIucio {Iiberfe, egoIifey frofernife). I oro es proposovo imposor eI nou ordre
o fof Europo, omb Ioposicio ferofge deIs seus enemics de sempre: eIs ongIesos.
Esponyo, que compefio omb AngIoferro peI frfic fronsofInfic, hovio signof uno oIiono omb MopoIeo. CorIes
IV ero fon de bono fe, que vo permefre o Iexrcif froncs frovessor Io PennsuIo omb Iexcuso dinvo-dir PorfugoI.
Despres, omb Io mofeixo bono fe, es vo ovenir o deixor-Ii eI fron o Josep 8onoporfe, germ de Iemperodor.
A CofoIunyo, com o Io resfo dEsponyo, hi hovio un forf senfimenf de rebuig cop oIs govofxos, que des de Io
PevoIucio, o mes de govofxos, eren uns ofeus sense Deu ni rei. Per fonf, quon eIs modriIenys es von subIe-vor eI Z de
moig (Dio de Io Comunidod de Modrid), oqu hi vo hover uno reoccio immediofo. Es cerf, en oquesf senfif, que Io
guerro confro MopoIeo vo reforor eI senfimenf de grup deIs esponyoIs. Pero fombe Io sevo fendncio o Io
dispersio: Io IIuifo es vo fer en guerriIIes, Io resisfncio sorgonif; en junfes IocoIs que recIufoven i encunyoven
monedo propio.
En oquesfo guerro deI Froncs (o de Io Independncio) hi vo hover xifs miIifors oIIofs, com eI deI 8ruc, omb
eI fomos fimboIer converfif en heroi de IIegendo. Pero eIs froncesos von ocobor per ocupor fof CofoIunyo o bose de
componyes sognonfs, enfre Ies quoIs desfoquen eIs sefges successius de 0irono (per oixo eI Diori de 0irono obons
es deio Los Sifios).

Tof i Io resisfncio, eIs froncesos creien que o CofoIunyo hi froborien oIiofs. Per oixo von oIfernor Io repressio
omb Ies bones moneres. Per exempIe, von refornor oI cofoI eI rong de IIenguo oficioI, i von gIossor Iorigen coroIingi
deIs comfes cofoIons. FinoImenf, MopoIeo vo decrefor Ionnexio de CofoIunyo o Frono (I8IZ). Pero fof i que exisfio
uno minorio progre que idenfificovo Frono omb Io modernifof, eI gruix de Io pobIocio vo seguir combofenf eIs
invosors.
Menfresfonf, Io Junfo EsponyoIo de Pesisfncio vo convocor Corfs o Codis (I8IZ). PorodoxoImenf, hi eren
mojorio eIs IiberoIs, que esfoven confro Io invosio nopoIeonico, pero no confro eIs principis de Io revoIucio de I789.
Aix, von oprovor uno Consfifucio oberfo, progressisfo i cenfroIisfo, seguinf eI modeI froncs. Per desgrcio,
oquesfo normo no vo poder enfror en vigor, perqu Io derrofo de MopoIeo vo donor oxigen o Ies forces de IAnfic
Pgim.
En efecfe. EI I8Ib, o Vieno, eIs monorques que hovien derrofof MopoIeo es von conjuror (infiImenf) per
esborror Ies sequeIes de Io PevoIucio Fronceso. Ferron VII, EI Deseodo, fiII de CorIes IV, vo fornor o Esponyo omb
Io IIio ben opreso i eI primer que vo fer vo ser onuIIor Io Consfifucio de Codis. Dovonf doquesf fef, fof Esponyo es
vo porfir en dos: oI cosfof deI rei, eIs obsoIufisfes, oI cosfof de Io Consfifucio, eIs IiberoIs. Son eIs mofeixos que
despres es diron corIins i isobeIins, i despres nocionoIs i repubIicons, i Ifimomenf peperos i sociofos. Lo sevo
IIuifo peI
poder significor mes dun segIe de guerres civiIs confinuodes.
A CofoIunyo, eren IiberoIs Ies ciufofs i Io cosfo, Ies cIosses mifges i Io incipienf cIosse obrero. A Io munfonyo,
en convi, dominoven eIs obsoIufisfes menjociris i corques. Les bofusses eren frequenfs. A Modrid, Io pressio
popuIor i un pronunciomienfo vo fer que Ferron VII, o confrocor, resfobIs Io Consfifucio de Codis. Duronf fres
onys, doncs, von monor eIs IiberoIs. Pero eIs monorques obsoIufs dEuropo von envior eIs Cenf MiI FiIIs de Sonf LIus,
uno meno de coscos bIous preporofs per reprimir revoIucions. EIs obsoIufisfes von fornor oI poder duronf deu onys,
en qu von ocfuor com si fossin oI segIe xvi. Mo es von ofrevir, en convi, o resfobIir Io Inquisicio, coso que vo
enfurismor eIs mes roncis, moIfs deIIs cofoIons (revoIfo deIs MoIconfenfs, I8Z7).
EI germ deI rei, CorIes, que ero eI fofxo de Io fomIio, es vo converfir en IoposfoI doquesfs secfors uI-fres,
que per oixo oviof sonomenoron corIins. Per no hover de cedir eI fron oI seu germ, Ferron VII vo derogor Io IIei
sIico, que impedio Iocces de Ies dones oI fron, i vo nomenor herevo Io sevo fiIIo, IsobeI. I ocfe seguif, es vo morir
(I833).

Fins oqu, enfesos. I oro comeno eI mes moguf. Amb IsobeI II converfido en reino, vo monor Io sevo more, Io
regenf Morio Crisfino, que vo donor eI poder oIs IiberoIs moderofs. Pero Ies reformes que vo emprendre eren mosso
ogosorodes per o uns i mosso fmides per oIs oIfres. EIs corIins es von revoIfor oI comp, i
eIs IiberoIs mes ovonofs (progressisfes), o Ies ciufofs, i von bIoquejor eI pos duronf quoronfo onys.
EIs corIins es von oixecor fres vegodes fins oI I874. Defensoven IobsoIufisme, Io frodicio i Io reIigio, i fenien
eI suporf deIs pogesos ignoronfs o desconfiofs deI nou mon copifoIisfo. Eren, ros i curf, residus medievoIs. Pero en
nucIis deI que oIeshores ero Io CofoIunyo profundo com 8ergo, Io Seu dUrgeII o SoIsono eren eIs omos, i Iexrcif vo
frigor moIfs onys o derrofor-Ios.
En convi, o 8orceIono i en eIs nucIis indusfrioIs eIs qui dominoven eI femo eren eIs progressisfes, que ben oviof
foron eI soIf cop oI repubIiconisme federoI. Defensoven Io democrcio i Ies oufonomies regionoIs. Aquesfs seron eIs
profogonisfes de Ies buIIonges, revoIfes popuIors que comenoven omb quoIsevoI excuso (per exempIe, uns foros
mosso monsos en uno curso o 8orceIono) i ocoboven normoImenf omb Io cremo de convenfs. Eren eIs inicis de
IonficIericoIisme, que fins oI I93o vo fer pogor o IEsgIesio eI seu oIineomenf omb Ies forces mes reoccionries de
Io sociefof.
EI govern deIs IiberoIs moderofs vo enferror IAnfic Pgim, pero no vo resoIdre eIs greus probIemes es-
frucfuroIs dEsponyo. Per exempIe: eI I83o Mendi;oboI es vo decidir o desomorfif;or eIs bens de IEsgIesio. Pero
en IIoc doprofifor Iovinenfeso per fer uno profundo reformo ogrrio, vo subhosfor eIs bens incoufofs per foI que
resfessin en mons de Io gron burgesio.
Duronf fres dcodes, moderofs i progressisfes es von onor reIIevonf en eI poder grcies o cops desfof
successius, encopoIofs per miIifors omb gones de pro-fogonisme (uno nefosfo frodicio que mes ford vom pogor
moIf coro). Mo hi hovio soIucions durodores, Io crisi economico ero codo cop mes poIeso i Ies mosses popuIors es
deixoven seduir peIs exfremisfes (repubIicons i corIins). 8orceIono es vo converfir en un feu deI federoIisme, i Io
sevo genf es vo revoIfor sovinf, fins que eI generoI Esporfero, omb gron focfe, vo bombordejor Io ciufof des de
Monfjuc (I84Z).
EI I8o8 un oIfre generoI, eI reusenc Joon Prim, vo obIigor IsobeI II o obdicor i vo procIomor un rgim
democrfic. Lo sevo ideo ero insfouror uno novo monorquio consfifucionoI, i per oixo vo buscor rei per fofes Ies
corfs europees, com qui poso un onunci oI diori. EI condidof eIegif vo ser Amodeu de Sovoio. Pero fof jusf posor eI
peu o Modrid, Amodeu I vo hover de presidir eIs funeroIs deI generoI Prim, morf en un ofempfof, eIs corIins es von

subIevor de nou i eI pobIe vo giror Iesqueno oI nou monorco perqu ero forosfer. EI I873 eI pobre Amodeu I vo
enfonor eI Jo us ho foreu i vo deixor eI fron.
I oro qu fem7 Momes quedovo per provor Io PepbIico. Ero un invenf nou i nomes fenio predicomenf o
CofoIunyo (eIs dos primers presidenfs seron dos cofoIons, Figueros i Pi i MorgoII). TofoI, que eI nou rgim no vo fenir
moi foro ni encerf per imposor Iordre. Menfre eIs federoIs cofoIons, omb prudncio, feien cos deI govern i no es
precipifoven o procIomor IEsfof CofoI (com prefenien), o IIevonf vo escIofor Io
pIogo deI confonoIisme, que ero com un federoIisme porfof o Iexfrem, omb pobIefs i pedonies procIomonf-se
independenfs, com o Ies oufonosuyos de IO;ores. Per combofre oquesf movimenf, Io PepbIico es vo fornor
unifrio i vo ensenyor eIs punys, oporfonf-se de Ies seves propies boses. Tof jusf un ony despres, eI generoI Povio vo
enfror o Ies Corfs i vo ocobor omb Iexperimenf. Un oIfre miIifor, eI generoI Morfne; Compos, vo procIomor Io
Pesfourocio borbonico en Io persono dAIfons XII, fiII dIsobeI II.
Ho quedof cIor7 Si mes no, coI refenir uno concIusio: oquesf reguif;eII de confIicfes i bofusses resumeix eI
frocs de fof un segIe, fof jusf eI mofeix segIe en qu Io resfo dEuropo vo fer eI gron pos cop o Io democrcio i eI
copifoIisme indusfrioI. CofoIunyo vo ser ben conscienf doquesf frocs, i per oixo, despres de moIfs infenfs
infrucfuosos per reformor IEsfof, vo ocobor per repudior-Io. Pero no ho vo fer en bIoc: Io burgesio i Ies cIosses
mifges obrooron eI nou cofoIonisme, modern i europeisfo. Les mosses obreres sofegiron en bIoc o Io vio
revoIucionrio.




SUOR,,,


Tonfo guerro i fonfo revoIfo posen de monifesf que eIs cofoIons de Ipoco fenien Io song coIenfo. Mo es esfrony,
doncs, que finguessin fiIIs omb frenes, fins oI punf que en nomes seixonfo onys es von muIfipIicor
per dos. De I800 o I8o0 Io pobIocio posso de 8b0.000 o I.700.000. Aquesf boby boom fe moIf de mrif perqu vo
ser fef omb eIs genifoIs nosfrofs, es o dir, sense immigrocio. Tombe hi vo fenir o veure eI descens de Io morfoIifof
infonfiI, grcies oI progres mdic. Lo infroduccio de Io vocuno onfivorioIoso vo fer que, per exempIe, o PoIomos eI
percenfofge de nodons morfs boixes deI ZI per cenf oI I0 per cenf en pocs onys.

Lexcedenf de pobIocio vo vessor sobre Ies ciufofs indusfrioIs, que necessifoven m dobro urgenf. MucIis com
Peus, Torrogono, Moforo, SobodeII, 8odoIono, von creixer de formo especfocuIor. 8orceIono vo hover denderrocor
Ies muroIIes medievoIs i pIonificor eI seu fufur creixemenf. Aixo vo ser coso dun orquifecfe progressisfo de
CenfeIIes, IIdefons Cerd (I8b9). EII es Ioufor deI fomos i eIegonf EixompIe borceIon, que fo moIf de goig, i mes
que en forio si IespecuIocio urbonsfico no hogues oduIferof eI projecfe inicioI, que preveio iIIes de nomes dues
foones omb ;ones verdes oI mig.
Amb fonfo pobIocio jove i engrescodo, es normoI que Ieconomio monfingues Io veIocifof de creuer. Lo-
gricuIfuro, profogonisfo deI gron boom deI segIe XVIII, vo progressor sobrefof o Ies comorques deI IiforoI, on
predominovo Io menfoIifof copifoIisfo i eIs conreus omb mes sorfido, com Io vinyo. A Iinferior, en convi, es monfenio
Io frodicionoI expIofocio cereoIisfo, omb mosies hobifodes per pogesos missoires i un pI roncis,
que es moIfioven de Tonodo copifoIisfo que eIs queio o sobre. Aquesfo ser Io bose socioI deI corIisme frodi-
cionoIisfo.
EI cos es que eIs xifs ogrcoIes de fof un segIe hovien perms ocumuIor grons excedenfs de copifoI, que en
bono porf esfoven en mons de burgesos ferrofinenfs, que oI seu forn eIs von reinverfir en Ies noves ocfivifofs
indusfrioIs. EI segIe xix vo fer de CofoIunyo uno oufnfico sociefof indusfrioI, Io mes prospero dEsponyo, fof i que
omb mosso Iimifocions per fer-se IIoc enfre Ies ;ones mes desenvoIupodes dEuropo.
Lo primero doquesfes Iimifocions nomes es ofribubIe o Io nofuroIeso: som un pos escs en mofries primeres
i fonfs denergio. Shovio dimporfor eI corbo o fones per fer onor Io moquinrio indusfrioI, i Iocer per nodrir Ies
fobriques mefoIIrgiques (de pefroIi fompoc no en fenim, pero en oqueIIo poco oixo encoro no compfovo).
EI segon inconvenienf i eI fercer von de brocef: duno bondo, no hi hovio un mercof esponyoI on coIIocor eIs
producfes, de IoIfro, eIs governs esponyoIs roromenf von mosfror-se sensibIes o Ies necessifofs comercioIs deIs
fobriconfs, que bsicomenf ero uno: eI profeccionisme enfronf de Io compefncio, principoImenf brifnico. Aquesfo
indiferncio governomenfoI, que exosperovo Iopinio pbIico borceIonino, vo fer fonf o mes peI sorgimenf deI
cofoIonisme que eIs versos de Verdoguer.
Aix doncs, Io indsfrio cofoIono vo ser uno indsfrio IIeugero, de bens de consum. EI fxfiI ero, de
IIorg, eI secfor mes exponsiu. Jo ho hovio esfof dcodes obons, omb Ies indiones. Des que eIs germons 8ono-pIofo
von imporfor Io mquino de vopor, Io produccio es vo muIfipIicor. Les primeres fbriques Ies frobem o 8orceIono i o
Io cosfo (eI Moresme i eI 0orrof), o prop deIs porfs que rebien Ies comondes de corbo. Despres, eIs empresoris von

decidir oborofir cosfos i oprofifor Ienergio de Ioiguo, per Io quoI coso von creor coIonies indusfrioIs o Ies ribes deI
Ter i deI LIobregof. Mo obIidem fompoc eI secfor de Io IIono, que von impuIsor eIs ferrossencs i eIs sobodeIIencs,
fofs per un iguoI (per oixo encoro es boroIIen fonf), fins oI punf que eI VoIIs produo eI b0 per cenf de Io IIono de fof
IEsfof.
En oquesf nou mon, IiberoI, urb i meconif;of, Io burgesio es eI cenfre de fof. Ho orroconof Ies resfes de
Ionfigo orisfocrcio, ho comprof Io mojor porf deIs onfics bens de IEsgIesio, finono eIs oufors renoixenfisfes i
disfrufo de Iopero oI seu gron fempIe, eI Liceu. Es uno burgesio que, de primer, infenfo ficor-se en poIfico,
oIineodo omb eIs progressisfes, que voIen modeIor eI veII edifici esfofoI docord omb eIs seus inferessos. Pero
Esponyo es uno oIfro coso, Ies forces de IAnfic Pgim monfenen eI seu pes i eI govern esf normoImenf en mons
deIs moderofs, que es Iimifen o fer convis superficioIs. AI cop i o Io fi, eI desencs i Io 3or o Ies mosses obreres
porfor eIs burgesos o buscor ocord omb eI poder i o infIuir, en Io mesuro deI possibIe, o froves de Iobbies
profeccionisfes com eI Fomenf
deI TreboII (I8o9), que encoro remeno Io cuo, ovui dio, defensonf eIs inferessos deIs empresoris.
A Io frinxero oposodo, hi ho eIs nous grons profogonisfes de Io sociefof, eIs obrers, que o mifjons deI segIe
suposen jo eI 40 per cerf de Io pobIocio de 8orceIono. EI proIeforiof urb esfovo formof per comperoIs emigrofs o
orfesons orrunofs per Io incipienf meconif;ocio de Io feino. A Ies fbriques, feien jornodes exfenuonfs de dof;e o
cofor;e hores, shovien de gosfor mig jornoI omb oIimenfs (ep, sense compfor Io corn ni eI peix) i no fenien ni
ossegurono, ni subsidi dofur, ni pensions. Les dones i eIs nens fombe freboIIoven, pero oixo s: omb menys jornoI.
Uns i oIfres formoven fomIies nombroses, omunfegodes en coses poc higiniques deIs borris mes degrodofs, on eI
coIero feio reguIors visifes de corfesio.
EIs obrers no von frigor o expressor eI seu moIesfor, pero en convi eIs vo cosfor moIf morcor-se uns objecfius
de cIosse. AI primer fer deI segIe, eI proIeforiof ero encoro odoIescenf i, com o foI, sorfio oI correr sense sober
ben be qu Ii possovo. Les buIIongues son, oix, revoIfes esponfnies, sense direccio ni objecfius, que nomes
serveixen per expressor desesperocio. EI I840, pero, jo frobem Ies primeres sociefofs obreres, que inicioImenf
fon de mfuo i de cooperofivo, pero que oviof esdevindron sindicofs combofius. EIs IiberoIs moderofs, omb eI suporf
enfusiosfo de Io burgesio cofoIono, von prohibir oquesfo meno dossociocions subversives. Pero oquesfes von
seguir exisfinf, i eI I8b4
von convocor, omb xif, Io primero vogo generoI de Io nosfro hisforio.

En oqueII momenf, Io quesfio obrero podio ser considerodo nomes com un probIemo dordre pbIic. Shi
frobovo o foIfor un movimenf oI dorrere, uno ideoIogio, uno esfrofgio orienfodo cop oI verifobIe convi poIfic.
Momes hi hovio eI repubIiconisme, que oI cop i o Io fi ero burgs (com vo demosfror Io curfo experincio de I873),
i eI socioIisme ufopic, que nomes exisfio en eIs IIibres deIs infeIIecfuoIs. Anys despres, per fi, von orribor eIs grons
correnfs ideoIogics deI momenf: morxisme i onorquisme. EI primer defensovo Io vio poIfico, Io revoIucio per Io
consfruccio dun nou esfof comunisfo. EI segon ero opoIfic i defensovo Ioccio direcfo per desfruir Iesfof burgs.
A fof Europo es vo imposor eI morxisme. Aqu, com que som fon xuIos, ens vo fer mes peo Ionorquisme de
8okunin. EI I870 es vo consfifuir Io deIegocio esponyoIo de IAssociocio InfernocionoI de TreboIIodors (AIT),
embrio de Io cIebre CMT Tof i eIs infenfs deI PSOE i de Io U0T, Ionorquisme opoIfic vo ser sempre mes Io foro
hegemonico deI proIeforiof cofoI. Aquesf divorci enfre eIs obrers cofoIons i Io vido poIfico expIicor moIfs
fenomens, sobrefof doIenfs, duronf Ies dcodes posferiors.
I TINTA


Lo Penoixeno, visfo omb perspecfivo, sembIo un fenomen uno mico obsurd. Un foI Aribou fe Io pensodo de fer un
poemo en cofoI, i de cop i voIfo fof un pos descobreix que fe uno IIenguo bonico i omb possibiIifofs Iiferries. Epl
Tof un pos, no: Ies cIosses popuIors no von deixor moi de porIor cofoI. EI convi de xip eI von fer Io burgesio i eIs
infeIIecfuoIs, que des de feio fres segIes preferien eI cosfeII, que hoco mds fino. Per qu, de cop i voIfo, von
fornor oIs orgens7
Les couses, uno vegodo mes, Ies hem de buscor o Iexferior (originoIs que som). Des de Io derrofo de MopoIeo,
Ies eIifs cuIfuroIs europees von renegor de Io IIIusfrocio, que sifuovo Io roo per domunf de fofes Ies coses, i von
posor de modo eI Pomonficisme, que exoIfovo Io possio, Io irrocionoIifof, Iobsfrocfe. I doncs, hi ho res mes
irrocionoI que eI pofriofisme7 Lobsfroccio romnfico posovo eIs individus sobre eIs ciufodons, Ies nocions sobre eIs
esfofs, Ies pfries sobre Ies ideoIogies. Tenio cerfo Iogico: MopoIeo hovio prefs uno Europo de cifoyens, unido i
uniforme segons eI pofro froncs, Io sevo coigudo vo donor vio IIiure oIs fefs diferencioIs.
AIemonyo i IfIio von obfenir, per oqueIIes dofes, Io unifof i Io independncio, o IEuropo orienfoI, dos grons
imperis (Iousfrohongors i Iofom) von comenor o fronfoIIor per Io pressio de fofes Ies minories: eIs fxecs, eIs
esIovocs, eIs croofs, eIs serbis, eIs
hongoresos, eIs romonesos... En fofs oquesfs pobIes, Ies IIengues propies porfoven segIes de prosfrocio, Ies cIosses
oIfes porIoven froncs o oIemony. Amb eI Pomonficisme, com per orf denconfomenf, von ressorgir com o IIengues

Iiferries i, en uno segono fose, von esdevenir eI coIdo de cuIfiu de movimenfs de corcfer nocionoIisfo. PesuIfo
fomiIior, oi7
Quon oquesfo onodo possionoI vo orribor o CofoIunyo, vo frobor un ponoromo propici. Lo cuIfuro oufocfono ero
ben vivo, i IimpuIs economic hovio generof un creixenf senfimenf diferencioI respecfe de CosfeIIo. Per oixo, quon
8onovenfuro CorIes Aribou vo pubIicor YOdo o U pfrio (I833), eI movimenf es vo esfendre omb uno fociIifof
impressiononf. Tonfo, que sembIo increbIe que nomes cinquonfo onys obons Copmony desprecies eI cofoI com un
idiomo muerfo poro U repbIico de Ios Iefros.
Lexfensio de Io Penoixeno vo muIfipIicor Io produccio Iiferrio en cofoI, fof i que, essenf obro romnfico,
ero bsicomenf pofico, infIomodo, empoIogoso... i escrifo, o mes, en un IIenguofge orcoic que fenio mes o veure omb
Pomon LIuII que omb eIs mofeixos cofoIons de Ipoco. Pero ero un punf de porfeno. I vo fenir un componenf
popuIor innegobIe. EIs versos de Pubio i Ors, Lo 0oyfer deI LIobregof, von esdevenir fomosos, Josep AnseIm CIove
vo fer confor en cofoI miIers dobrers opIegofs en sociefofs coroIs, Frederic SoIer, Piforro, vo revifor Io frodicio
feofroI en cofoI omb fonf dxif, que eI govern esponyoI vo dicfor un
reioI decref que prohibio Ies represenfocions fefes excIusivomenfe en oIguno de Ios dioIecfes de Espono.
EI I8b9 eIs infeIIecfuoIs renoixenfisfes von decidir impuIsor Io creocio Iiferrio ressuscifonf eIs Jocs FIoroIs,
eIs mofeixos que hovio fundof Joon I oI segIe xrv. Ero un cerfomen bosfonf cursi en qu es premioven versos
ensucrofs sobre omor, pfrio i fe. Coses deI romonficisme. Pero ero, fombe, uno gron novefof socioI. En ocobor eI
discurs de cIoendo de Io primero edicio, MiI i FonfonoIs vo dir oI pbIic: Heu nofof que he fef eI discurs en cofoI
i ning no ho riguf7 Perqu, efecfivomenf, uns onys obons Io possibiIifof de porIor en cofoI en pbIic feio riure.
Pero mes enII de Io modo romnfico, que de seguido vo embofor o fofhom, Io Penoixeno vo ser un movimenf
dompIssimo bose que vo desvefIIor o fof eI pos Ies gones de desperfor de Io Ieforgio provincionisfo. Des de I84Z,
von oporixer pubIicocions periodiques en cofoI, IAfeneu 8orceIons vo impuIsor Iocfivifof ocodmico, eI Cenfre
Excursionisfo de CofoIunyo vo esfimuIor Ies cincies nofuroIs (geogrofio fsico, bofnico, espeIeoIogio), Duron i 8os
encopoI un viu movimenf de renovocio jurdico. Fins i fof IIcfneo, eI primer profofip de nou submorino invenfof
peI fi-guerenc Morcs MonfurioI, es ofribubIe o oquesf cIimo defervescncio creodoro.
Des deI punf de visfo Iiferori, pero, Io Penoixeno no vo oferir obres de niveII fins o Io irrupcio de mossn
Cinfo Vergoguer, en Io poesio (LAfInfido, Conigo) i

dAngeI 0uimer en eI feofre {Mor i ceI, Terro 8oixo). Lo noveIIo, que no hovio produf res de bo des de Tironf Io
8Lnc, vo ressuscifor de Io m de Morcs OIIer, i dorrere deII vo orribor Io jove generocio doufors modernisfes,
que per edof i per ideoIogio perfonyen jo o uno oIfro poco: Io que fo eI frnsif deI regionoIisme foIkIoric oI
nocionoIisme poIfic.
Lo song, Io suor i Io finfo hovien donof eI seu fruif: fof opunfovo cop oI sorgimenf deI cofoIonisme com o nou eix
de Io vido poIfico.
XV

LO CATALANISME
I87b-I93I




Despres de moIfes dcodes dopossionodo IIuifo poIfico, Io sociefof esponyoIo vo frobor IesfobiIifof sofo eI rgim
de Io Pesfourocio, que es vo oguonfor mes o menys be fins o Io guerro de Cubo (I898), Io gron crisi que oquesf ony
ceIebro eI seu cenfenori. A CofoIunyo, oquesfo crisi vo fer que fonf Ies esquerres com Ies drefes es fornessin
nocionoIisfes, menfre que Io cIosse obrero, codo cop mes expIofodo, i per fonf, mes combofivo, es vo odherir en
mosso o un onorquisme de bombes i pisfoIes. Que segueixi IespecfocIel






DEMOCRCIA PER TORNS


Es significofiu que quon eI generoI Morfne; Compos vo proposor Io resfourocio de Io monorquio borbonico, en Io
persono deI jove AIfons XII, ning no vo profes
for. Tofhom esfovo forf de IIuifes poIfiques que no porfoven enIIoc.
Dovonf doquesfo nyonyo nocionoI, un poIfic conservodor, Anfonio Cnovos deI CosfiIIo, vo fer oprovor uno
consfifucio bosodo en eI modeI ongIs, es o dir, omb dos grons porfifs moderofs que es reporfien educodomenf eI
posfs deI poder. Conservodors i IiberoIs, per forns, von ocupor eI govern o froves deIeccions prefeso-menf

democrfiques, en qu es procficoven fofes Ies formes possibIes de corrupcio: omenoces, cooccions, frous i fins i
fof vofs foIsos (deIecfors jo morfs, per exempIe).
EI sisfemo vo funcionor i vo goronfir IesfobiIifof poIfico duronf vinf-i-cinc onys. Per oixo vo compfor,
inicioImenf, omb eI suporf de Io burgesio cofoIono, que sobio per experincio que Io inesfobiIifof no es bono per oIs
negocis. En oquesf dorrer quorf de segIe, doncs, ens frobem omb un nou impuIs de Ieconomio cofoIono, i omb uno
burgesio brio de diners i moIf oficionodo o IespecuIocio finoncero, fon ben descrifo per Morcs OIIer en Io sevo
noveIIo Lo febre dor.
Lo indsfrio vo confinuor endovonf, especioImenf des de I89I, en qu eI govern esponyoI es vo decidir, finoI-
menf, o odopfor uno rgido poIfico profeccionisfo. LogricuIfuro, en convi, vo pofir un sofroc imporfonf: Iepidmio
de Io fiIIoxero, que duronf Io dcodo deIs vuifonfo vo orrosor fofes Ies vinyes cofoIones. Possodo Io posso, voIgui Io
redundncio, nomes Io meifof de Io ferro ofecfodo es vo fornor o cobrir de vinyes, Io resfo vo ocoIIir nous cuIfius,
com IoveIIoner oI comp de Torrogono.
Pero menfresfonf, en eI ferreny poIfic, uno oIfro epidmio comenovo o infecfor fof eI sisfemo cofoI de
porfifs: eI cofoIonisme. Despres de frenfo onys de Penoixeno, Io revifoIIo pofriofico hovio onof obfeninf Io
compIicifof dmpIies copes de Io pobIocio. Pero ero uno compIicifof senfimenfoI, mes que poIfico. Hi hovio simpofio
cop oIs Jocs FIoroIs, eIs versos de mossn Cinfo, Io innocenf reivindicocio deI foIkIore nosfrof. Pero Io proposfo
dun rgim oufonomic per o CofoIunyo no desperfovo fonf denfusiosme. PeIs burgesos, ero uno fempfofivo goirebe
revoIucionrio. PeIs obrers infernocionoIisfes, ero uno prduo de femps. Per Io resfo de Io genf, ero uno meno
dufopio.
Tof i oix, eI cofoIonisme es vo onor obrinf com, preporonf-se per o femps miIIors (que esfoven jo o Io
confonodo). Aquesfo frovesso deI deserf vo ser obro, bsicomenf, de VoIenf AImiroII, onfic repubIic federoI, que
vo escindir-se despres de moIfs onys infenfonf que Pi i MorgoII obroces eI cofoIonisme. EII soIef, omb Io coberfuro
infeIIecfuoI deIs oufors de Io Penoixeno, com 0uimer, vo ffindor eI Diori CofoI, primer en Io nosfro IIenguo
(I88I), vo convocor eI Primer Congres CofoIonisfo (I88Z) i vo inspiror eI primer progromo poIfic deI nocionoIisme, eI
MemorioI de 0reuges, presenfof dovonf dAIfons XII eI I88b.
EI cofoIonisme es vo onor ofermonf o mesuro que eI rgim de Io Pesfourocio onovo perdenf pisfonodo. EI I89Z,
un grup de joves deI grup dAImiroII eI vo ocusor de ser mosso fou i vo ffindor Io LIigo de CofoIunyo,

que oviof vo fenir prou foro per convocor un gron congres nocionoIisfo, don von sorfir Ies cIebres 8oses de
Monreso. En oquesf documenf jo no es porIovo de porficuIorisme ni de profeccionisme, sino doufonomio poIfico per
o Io nocio cofoIono, omb PorIomenf, concerf economic i oficioIifof deI cofoI: eI mofeix progromo, mes o menys,
que hon seguif defensonf eIs porfifs nocionoIisfes des de Combo fins o PujoI.
AI correr, pero, eI gron debof ero socioI. Lonorquisme, moIf esmorfef des de Iinici de Io Pesfourocio, vo
fornor o freure eI nos de formo vioIenfo, emporof per uno cIosse obrero mes expIofodo com mes prospero ero Io
sifuocio economico. A porfir de I890 comeno uno escoIodo ferrorisfo, que fe com o punf Igid Iofempfof confro eI
Liceu de I893 (omb cofor;e morfs, o mes de Io fomoso Moriono PebuII de Lo sogo de Ios Pi us ) i Iossossinof de
Cnovos deI CosfiIIo eI I897. EI govern vo respondre omb Io repressio indiscriminodo: condemnes o morf,
empresonomenfs mossius i prohibicio de fofes Ies enfifofs obreres. Locfivifof onorquisfo es vo ofuror duronf uns
onys, pero no coIio ser goire IIesf per preveure que fornorio omb mes foro.




LA CRISI DE CUA


AI IIorg deI segIe, Esponyo hovio onof perdenf Io mojor porf de Ies seves coIonies duIfromor. EI I89b, o Cubo vo
escIofor uno revoIfo independenfisfo. EI govern
esponyoI, que duronf onys shovio negof fossudomenf o concedir un rgim oufonomic oIs cubons, vo reoccionor ford
i moIomenf. EIs Esfofs Unifs, que jo oIeshores fenien inferessos o Io ;ono, von decIoror Io guerro o Esponyo i Io von
guonyor omb uno fociIifof insuIfonf. Aix, omb Io desoporicio definifivo de Ionfic imperi, IEsponyo de Io
Pesfourocio vo coure en uno meno de moI rodIo coIIecfiu (qui ens ho visf i qui ens veu), que sexpresso cIoromenf en
eIs fexfos ombrvoIs i pessimisfes deIs escripfors de Io 0enerocion deI 98.
Lo prduo de Ies coIonies fombe vo ser un cop dur per o Ieconomio cofoIono, sobrefof per oIs exporfodors deI
fxfiI. En eI ferreny poIfic, Io sofrogodo vo ofecfor sobrefof eIs porfifs frodicionoIs, que hovien donor suporf oI
govern, menfre que vo donor un renovof presfigi oIs cofoIonisfes, eIs nics que hovien proposof Ioufonomio de
Cubo, i fombe eIs nics que obons dinicior-se Io guerro von pronosficor eI desosfre. AmpIis secfors popuIors i per
fi uno porf de Io burgesio es von ofegir oIs seus rengIes. EI I90I, grups cofoIonisfes de diverses fendncies von
formor un nou porfif, Io LIigo PegionoIisfo, que vo obfenir uno sorprenenf vicforio eIecforoI o 8orceIono. Des

doqueII momenf, eI nocionoIisme se sifuor en eI cenfre deI debof poIfic cofoI, i eIs veIIs porfifs dinsfics
perdron pouIofinomenf eI seu profogonisme.
Lo LIigo PegionoIisfo vo ser Io foro cenfroI de Io poIfico cofoIono en Ies primeres dcodes deI segIe. I oixo es
deu oI fef que, encoro que eIs seus dirigenfs
eren fofs de bono fomIio, Io sevo orienfocio poIfico, inicioImenf, no ero de drefo puro, sino de cenfre ompIi, un
espoi pIuroI on poguessin convergir (omb perdo) secfors diferenfs unifs per Io couso nocionoI. I es que eI
cofoIonisme, com deio Josep PIo, IIigo omb fof. Per demosfror-ho, eI I90o Io LIigo vo promoure uno cooIicio
cofoIonisfo que obosfovo des deIs federoIs fins oIs corIins: Io SoIidorifof CofoIono, que vo obfenir un friomf
eIecforoI inopeIIobIe.
Converfif en fenomen de mosses, eI cofoIonisme vo pressionor de voIenf per obfenir un esfofuf doufonomio.
Lo resposfo deI govern vo ser mes oviof miserobIe: eI I9I4 vo permefre o Ies quofre dipufocions cofoIones unir-se
en uno Moncomunifof omb ofribucions meromenf odminisfrofives. Per sorf, oI copdovonf shi vo posor un poIfic de
gron visio i, sobrefof, omb moIf de senfif prcfic: Enric Prof de Io Pibo (I870I9I7), odvocof dorigen ruroI, i oufor
de Lo nocionoIifof cofoIono (I90o), obro cIou deI pensomenf feoric cofoIonisfo.
Essenf presidenf de Io Dipufocio de 8orceIono, Prof jo hovio demosfrof que omb poc poder i menys recursos
es podio fer moIfo feino. Per oquesf mofiu, Eugeni dOrs, IinfeIIecfuoI orgnic deI momenf, eI vo bofejor com eI
seny ordenodor de CofoIunyo. Des de Io Moncomunifof, Prof vo impuIsor uno obro de govern rico i voriodo, fonf en
obres pbIiques (correferes, orxo feIefonico), com en Iensenyomenf (escoIes indusfrioIs i doficis, bibIiofeques
popuIors), i sobrefof
en mofrio cuIfuroI: un invenf seu, IInsfifuf dEsfudis CofoIons, vo esdevenir Io mximo ouforifof ocodmico deI
pos, i sobrefof vo donor oixopIuc o Ienorme fosco deI fiIoIeg Pompeu Fobro per modernif;or Io gromfico cofoIono.
MoIgrof fof, eI nocionoIisme de Io LIigo no vo fenir moi fempfocions independenfisfes. Mes oviof oI confrori: o
porfir de I9Io, o froves deI monifesf Per CofoIunyo i IEsponyo 0ron, Froncesc Combo vo imposor Ies fesis
fovorobIes o uno mojor infervencio deI cofoIonisme en Io poIfico generoI dEsponyo. EI seu punf de visfo ero que
Ioporfocio cofoIono podio confribuir o modernif;or IEsfof.
Aquesfo prefensio, foI com funcionovo Io poIfico esponyoIo, ero uno ingenufof (de fef, encoro ho es, i si no que
Ii ho pregunfin o MiqueI Poco). A Modrid, Iinfervencionisme ero considerof com un cofoIonisme de dobIe coro.
AIcoI Zomoro Ii vo refreure o Combo, en eI PorIomenf: Mo se puede ser oI mismo fiempo eI 8oIvor de Co f oI unoy

eI 8ismorck de Espono. O sigui, que si voIio fer poIfico o Esponyo, hovio doporcor eI cofoIonisme. Ero uno
disjunfivo impossibIe de resoIdre.
Aquesf gir infervencionisfo no fe res de cosuoI. Lo LIigo fenio bons mofius per buscor Io coIIoborocio omb
Modrid. Confinuovo presenfonf-se com un porfif infercIossisfo, pero eIs seus dirigenfs eren burgesos, i observoven
omb inquiefud Io revifoIIo de Iogifocio obrero o 8orceIono. Enfre Io CMT i eI govern cenfroI,
no hi hovio dubfes sobre quin ero Ienemic o bofre i quin eI compIice ocosionoI.
Despres de Io ferribIe repressio de finoIs deI segIe xix, Iobrerisme cofoI vo fornor o ensenyor Ies denfs.
EI I909, Esponyo esfovo en guerro omb eI Morroc. Ero un confIicfe impopuIor, coneguf com Io guerro deIs
bonquers perqu eI que esfovo en joc, bsicomenf, eren eIs inferessos economics de Io burgesio oI nord dAfrico.
EI govern vo cridor o fiIes eIs reservisfes, es o dir, eIs pobres diobIes que jo hovien fef Io miIi (perqu, en oqueII
femps, nomes feien Io miIi eIs pobres diobIes). MoIfs deIIs jo eren cosofs i omb fiIIs. Quon semborcoven oI porf, en
uno esceno emofivo i Iocrimogeno, vo escIofor Io revoIfo: duronf uno sefmono, es von oixecor borricodes, von cremor
convenfs i esgIesies, Io ciufof es vo poroIif;or. Hi vo hover II3 morfs (mojorifriomenf obrers) i cenfenors de
defingufs (fofs eIIs obrers).
EI govern vo creure que hovio de donor un escormenf. Pero com que Io revoIfo hovio esfof esponfnio, no hi
hovio responsobIes direcfes, i Ii vo focor eI rebre o Froncesc Ferrer i 0urdio, ideoIeg de Ionorquisme i fundodor
de IEscoIo Moderno. EI proces judicioI, pIe dirreguIorifofs, vo escondoIif;or fof Europo, pero Ferrer vo ser
finoImenf ofuseIIof. EI poefo Joon MorogoII vo supIicor IinduIf, bofejonf 8orceIono com Io ciufof deI perdo. Pero
Ies coses onoven en uno direccio ben diferenf.
Lo indsfrio cofoIono confinuovo progressonf. EI fxfiI, grcies o Ies mesures profeccionisfes, copovo eI
mercof esponyoI, i Io produccio en mosso deIecfricifof, en subsfifucio de Ies veIIes fonfs denergio, hovio perms
eI noixemenf de nous secfors indusfrioIs: Io siderrgio i Ies qumiques, principoImenf. Pero, per vorior, oquesf
progres no suposovo cop miIIoro en Ies condicions de vido deIs obrers.
EI I9I0, eIs principoIs cenfres onorquisfes es von fusionor en Io Confederocio MocionoI deI TreboII (CMT),
sindicof hegemonic o CofoIunyo fins oI finoI de Io 0uerro CiviI. EI I9I7, seguinf IesfeIo de Io PevoIucio Pusso, hi vo
hover vioIenfes vogues generoIs que von ocobor de convncer eIs dirigenfs de Io LIigo de Io necessifof de fer un gir
cop o Io drefo i opunfoIor eI rgim. Combo, nou Ider deI pofif des de Io morf de Prof de Io Pibo, vo ser minisfre, un

bon minisfre, per cerf, en dos governs dAnfonio Mouro. AIfons XIII Ii vo orribor o proposor de ser cop deI govern,
o condicio que obondones eI cofoIonisme, pero eI poIfic empordons no ho vo occepfor.




LA DICTADURA


En oqueIIs onys, Io vioIncio oIs corrers de 8orceIono vo orribor o Iexfrem. Despres de dcodes de ferrorisme, eIs
empresoris von decidir respondre oIs onorquisfes omb Ies mofeixes ormes, i von emporor un fonfos
mogoric Sindicof LIiure, que en reoIifof ero uno bondo orgonif;odo de pisfoIers o sou. Les seves boIes von ocobor
omb Io vido deI dirigenf mes desfocof de Io CMT, SoIvodor Segu i deI dirigenf repubIic Froncesc Loy-ref. Lo
vioIncio obrero fombe es vo endur per dovonf moIfs empresoris, i eI I9ZI vo donor eI cop de grcio o Io Pesfourocio
execufonf eI presidenf deI govern, Eduordo Dofo. AqueII mofeix ony, uno especfocuIor derrofo miIifor oI Morroc
(bofoIIo dAnnuoI) vo ocobor denferror eI rgim.
EI I9Z3, eI generoI Primo de Pivero vo donor un cop desfof per foI de posor ordre. Tof i Ioposicio de Ies
esquerres, eI rei vo occepfor eI suggerimenf, i eIs porfifs moderofs, incIoso Io LIigo, von emmudir. I miro que eI
generoI no ero precisomenf un cofoIonisfo: eI I9Zb vo dissoIdre Io Moncomunifof, i poc despres, en un ofoc de frio,
vo prohibir Is pbIic deI cofoI, Io senyero... i Ies sordonesl Menfresfonf, Combo shovio refirof de Io poIfico i
es dedicovo o Io finonces i eIs viofges. Momes vo fornor quon Primo de Pivero vo dimifir. Pero en oqueII momenf,
fofhom o CofoIunyo Ii hovio visf eI IIoufo: eIs seus bons femps hovien possof.
EI I9Z9, Primo de Pivero vo dimifir, i eI rei AIfons XIII vo infenfor, despres dun perode de fronsicio
(dicfobIondd), refornor eI pos o Io normoIifof democrfico (ferme obsurd, perqu o Esponyo Io democrcio no fenio
res de normoI). EI I93I, eI monorco vo convocor eIeccions municipoIs i generoIs, fof i que eI pos sencer sembIovo
miror cop o Io PepbIico.
Les renncies de Io LIigo von copgiror Io sifuocio poIfico cofoIono. EI veII porfif de Prof de Io Pibo vo esdevenir
eI porfoveu de Io drefo rncio, compIice de Io dicfoduro, i vo deixor vio IIiure o noves formes de nocionoIisme, mes
esquerr (Accio CofoIono, Porfif PepubIic CofoI) i mes obrondof (Esfof CofoI). Lo cofohnisme deixovo de ser
uno docfrino burgeso i possovo o ser pofrimoni deIs repubIicons desquerro. Amb eIIs vo orribor, fres segIes
despres, Ioufogovern.

XVI


REPLICA I SUERRA
I93I-I939




En nomes vuif onys, o CofoIunyo von possor mes coses que en eIs frenfo onferiors (i que en eIs quoronfo seguenfs, si
mes no o niveII poIfic). Tofes Ies fensions, eIs onheIs i eIs odis shi von obocor de formo forrencioI per ogofor
senfif en un nou rgim que hovio desperfof moIfes iIIusions: Io Segono PepbIico. Ero Io gron oporfunifof per
reporor fofs eIs greuges i Ies injusfcies, pero fof es vo fer mosso de presso per o uns, mosso o poc o poc per oIs
oIfres, i Io PepbIico es vo enfonsor dovonf deIs poders fcfics de sempre, esperonofs peI feixisme, que guonyovo
posicions o fof Europo. Amb eIIo von coure fombe, de formo sognonf, moIfes dcodes de cofoIonisme i de
renoixeno cuIfuroI.




Feio goirebe cenf onys de Io Penoixeno, i frenfo des que eI cofoIonisme poIfic guonyovo eIeccions. Pero no vo ser
fins oI I93I que CofoIunyo vo recuperor un
boc de Io sobironio perdudo eI I7I4. Per qu7 Doncs perqu, finoImenf, eI cofoIonisme vo deixor de ser un coprici
burgs i vo ser visf peI conjunf de Io pobIocio com uno necessifof: oquesfo vo ser Iobro de Ies esquerres. I perqu,
oI conjunf dEsponyo, eIs mofeixos repubIicons sobien que sense eI suporf cofoI eI nou rgim frocossorio, com fofs
eIs onferiors. O sigui, que mes per necessifof que per gones, eI govern de Modrid vo occepfor que CofoIunyo fos uno
miiiico oufonomo. Ero uno gron novefof, i jo es veio o venir que no durorio goire.



REPLICA CATALANA


Froncesc Moci ero un senyor gron que despres de possor per Iexrcif esponyoI es vo fer independenfisfo cofoI.
Mo es uno frojecforio goire coherenf, pero es que Moci, fof i Iedof, ero un orrouxof i un romnfic que funcionovo

uno mico per insfinf. Home desquerres, esfovo forf de veure com Io LIigo, eI porfif deIs senyorefs, monopoIif;ovo
Io couso deI nocionoIisme. I creio fombe que menfre no coigues Io monorquio es-3unyoIu CofoIunyo nomes sen
sorfirio si onovo per Iiure. EI I9ZZ vo fundor un porfif de foII seporofisfo, i perqu no hi hogues confusions eI vo
onomenor Esfof CofoI. Duronf Io dicfoduro de Primo de Pivero vo viofjor per fof eI mon demononf diners per o Io
couso de Io IIiberfof de CofoIunyo. Pero com que Io resposfo
que Ii donoven, normoImenf, ero Cofo... qu7, sen vo oforfor.
EI I9Zo Ii vo fornor o sorfir Io veno miIifor i, omb un grup dorrepIegofs deI seu porfif, vo orgonif;or uno meno
doixecomenf ormof bosfonf moIdesfre: es frocfovo de concenfror-se o Profs de MoIIo, mes enII de Io fronfero
fronceso, ocupor OIof i procIomor-hi Io PepbIico CofoIono. Aix de sen;iII, i oix de forossenyof. Pero un deIs
conspirodors es vo convior de bndoI i, obons de corregor Ies escopefes, eIs conjurofs von ser defingufs per Io
0endormerie.
Ero un frocs fofoI, pero desfiIIovo fonfo bono fe, fonfo ingenufof, que Iopinio pbIico infernocionoI vo
ogofor simpofio cop oI veII coroneI seporofisfo. Lo jusfcio fronceso nomes eI vo condemnor o dos mesos de preso,
i quon en vo sorfir, Moci jo shovio converfif en un Ider corismfic, coneguf ofecfuosomenf com IAvi o fof
CofoIunyo.
Com jo hem dif, eI I9Z9 vo coure Io dicfoduro de Primo de Pivero i eI rei AIfons XIII vo infenfor soIvor eIs
mobIes convoconf eIeccions municipoIs. EIs repubIicons esponyoIs jo sobien eI pes que fenio Moci i Ii von promefre,
o convi deI seu suporf, un esfofuf doufonomio per o CofoIunyo. Moci vo fornor o coso ocIomof per Io pobIocio i, o
correcuifo, vo formor un nou porfif poIfic, Esquerro PepubIicono de CofoIunyo (EPC), que ero un pofipofi de
cofoIonisfes i dirigenfs desquerro que, com LIus Componys, encoro fenien cerfes prevencions envers eI
nocionoIisme burgs.
Les eIeccions von ser eI IZ dobriI de I93I. EPC nomes fenio un mes de vido, pero vo orrosor. Lo LIigo
PegionoIisfo de Combo vo rebre Io pofocodo mes sonoro de Io sevo hisforio. A Io resfo dEsponyo, eIs repubIicons es
von imposor o Ies grons ciufofs, que ero eI que compfovo, perqu oI comp Io genf encoro vofovo eI que deio eI cocic.
AI mof deI dio I4, quon es von conixer eIs resuIfofs definifius, Io genf es vo IIonor oI correr com si fos fesfo
mojor. EIs Iders dEPC von decidir firor peI dref i, sense esperor-se o veure qu possovo o Modrid, von onor cop o
Io pIoo de Sonf Joume. LIus Componys vo enfror o IAjunfomenf, vo sorfir oI boIco i vo procIomor Io repbIico, oix,
o seques, per no buscor-se emboIics. Despres Moci vo onor oI PoIou de Io 0eneroIifof i vo precisor que eI que

esfoven procIomonf ero Io PepbIico CofoIono, infegrodo, oixo s, en Io Federocio de PepbIiques Ibriques, un
invenf de Io sevo imoginocio. Pero es frocfovo doixo: de fer drecero omb fefs consumofs, menfre o Modrid Io genf
es pregunfovo j Yo sobes Io de 8orceIono7, fregonf-se eIs uIIs.
AqueII mofeix dio, pero, es vo procIomor Io repbIico o fof Esponyo i eI rei vo fer Ies moIefes. AI diori A8C
que jo en oqueIIo poco represenfovo eI que represenfovo eI monorco vo divuIgor un comunicof en qu odmefio
sogomenf que yo no fengo eI omor de mi puebI o. I despres vo ogofor un voixeII en direccio o MorseIIo.
Aix doncs, fres-cenfs onys despres de Pou CIoris, CofoIunyo ero finoImenf uno repbIico. EI nou govern de
Modrid, que presidio Micefo AIcoI Zomoro, fenio eIs pIs de punfo: oixo no es eI qu hovien pocfof omb Moci. EI
dio I7, fres minisfres repubIicons von venir o 8orceIono per infenfor que IAvi boixes deI burro. Un deIIs, eI cofoI
LIus MicoIou dOIwer, vo fenir Io genioI ideo de rescofor de Ies cendres eI nom de 0eneroIifof, que no feio fon moI
efecfe, i que podio obrir Ies porfes oI fufur rgim oufonomic de CofoIunyo. Moci, o confrocor, ho vo occepfor i sen
vo oufopro-cIomor presidenf.
En porf, Moci vo fer oquesfo concessio eI socrifici mes gron de Io mevo vido, es veu que vo excIomor
per possibiIisme i per no fer enfodor eIs miIifors, com sempre. Pero per oIfro bondo, eI veII dirigenf no Ies fenio
fofes: Ies mosses obreres de Ireo de 8orceIono confinuoven dominodes per Io CMT, que no creio en eI cofoIonisme
sino en Io frofernifof obrero universoI, i que donovo cIosses grofufes desperonfo, no de cofoI, oIs seus ofiIiofs. EI
sindicof hovio donof suporf o Moci per fer foro Io monorquio, pero no esfovo inferessof en uno ovenfuro
nocionoIisfo. I si Io CMT, omb eIs seus o00.000 ofiIiofs (mes que eI 8orco de Mne;, fins i fof mes que eI CIub Sper
3) no hi posovo eI coII, cop ovenfuro podio fenir xif o CofoIunyo, com quedorio demosfrof Iocfubre de I934.
TofoI, que pocs mesos despres o Modrid von oprovor uno consfifucio repubIicono, Ioico i progre, pero
no federoI, com voIien eIs cofoIons. A 8orceIono, menfresfonf, es vo eIoboror un projecfe desfofuf que definio
CofoIunyo com un esfof oufonom, omb eI cofoI com o nic idiomo oficioI i ompIis poders excIusius per o Io
0eneroIifof (per demonor, que no quedi). Es vo vofor en referndum i vo obfenir eI 99 per cenf deIs vofs
fovorobIes. Pero eI fexf vo orribor o Modrid i Ies noves Corfs repubIicones, despres dun debof ogre i efern, von
refoIIor eI fexf de foI monero que no sossembIovo o IoriginoI ni en eI prembuI. Pero encoro fenio oIguns punfs
bons, que visfos des deI presenf fon cerfo envejo: Io 0eneroIifof fenio Iordre pbIic, o sigui, que monovo sobre Io
0urdio CiviI. I Ies dipufocions provincioIs von desoporixer com per orf denconfomenf. A mes, eI cofoI fornovo o
ser coo-ficioI per primer cop des de I7I4. Ero suficienf per comenor o freboIIor, i oixo es eI que devio pensor

Moci, que vo occepfor eI fexf per o desesperocio deIs seus veIIs componys dEsfof CofoI. EI I93Z es vo esfrenor
eI PorIomenf oufonom i EPC vo obfenir-hi, de nou, uno comodo mojorio. Moci vo confinuor senf presidenf fins o Io
sevo morf, eI ModoI de I933.




NO ANEM


Pero Io sifuocio poIfico i economico, o CofoIunyo i oI conjunf dEsponyo, ero moIf mogudo. Les fensions socioIs,
sobrefof oI comp, es von veure ogudif;odes en
un confexf de crisi infernocionoI (eI fomos croc deI Z9, on 0roucho Morx vo perdre fofs eIs seus esfoIvis). EI
govern de MonueI A;ono, formof per repubIicons moderofs omb suporf socioIisfo, vo emprendre fmides mesures
confro IEsgIesio i reformes de Iexrcif, i en fovor duno cerfo reformo ogrrio que, sense confenfor eIs
sindicofs, vo enfurismor eIs secfors mes conservodors i missoires. TofoI, que eI I933 A;ofio vo hover de dimifir, i
en Ies noves eIeccions Ies primeres en qu von poder vofor Ies dones, sigui dif omb fof eI respecfe von guonyor
eIs porfifs de cenfredrefo, omb Iders com 0iI PobIes, que es feio d i r j e f i que nomes Ii foIfovo un bigofef per
ossembIor-se deI fof o cerf AdoIf Hider que ocobovo dorribor oI poder o AIemonyo.
Lo democrcio onovo de boixo o fof Europo, i Io genf nomes se senfio sedudo per modeIs fofoIiforis: eI
comunisme sovific, eI feixisme ifoIi i eI no;isme oIemony. A Esponyo, fofhom esfovo convenuf que, oI cop i o Io fi,
Ies coses nomes es podrien resoIdre o bufefodes, i von comenor o progressor dos porfifs oposofs en fof, excepfe
en eI seu poc respecfe o Io democrcio repubIicono: eI Porfif Comunisfo i FoIonge EsponoIo (de foII feixisfo). Eren eI
primer smpfomo de Io imporobIe bipoIorif;ocio de Io vido poIfico.
A CofoIunyo, com sempre, eI debof enfre esquerres i drefes es borrejovo omb Iefern confIicfe nocionoIisfo.
EI govern oufonomic dEPC hovio de negocior omb eI govern dref de Io PepbIico, i eIs confIicfes eren confinus. EI
I934, eI PorIomenf cofoI vo vofor uno mo
derodssimo reformo ogrrio, Io LIei de confrocfes de conreu. Pero eIs propieforis ruroIs cofoIons, ojudofs peIs
dirigenfs de Io LIigo o qui eI cofoIonisme se Ii ocobovo jusf o IoIodo de Io bufxoco von profesfor dovonf deI
govern cenfroI, que vo onuIIor Io IIei perqu Io considerovo inconsfifucionoI.

AI mes docfubre, Io CEDA (eI porfif de 0iI PobIes) vo enfror oI 0overn, i eIs porfifs desquerro von
denuncior que Io PepbIico esfovo en periII. Hi vo hover vogo generoI, pero eI merder de verifof vo ser o Asfries,
on eIs miners von prendre eI poder. MoIourodomenf per o eIIs, Iexrcif hi vo envior un foI Froncisco Fronco per
reprimir-Ios. A 8orceIono, eI nou presidenf, LIus Componys, vo orribor o Io concIusio que Inico ouforifof
verifobIemenf repubIicono ero Io sevo, i eI dio o docfubre vo procIomor IEsfof CofoI i Io PepbIico FederoI
EsponyoIo, fof oIhoro, confionf que eIs sindicofs i Ies esquerres de fof eI pos Ii forien cosfof. Pero Io CMT, un cop
mes, vo defecfor cerf fuf nocionoIisfo i sen vo desenfendre. Lendem, Iexrcif vo firor quofre frefs i es vo
ocobor fof. Componys i eI seu govern von ser empresonofs, IEsfofuf vo quedor en suspens i o Modrid hi vo hover
uno moni-fesfocion esponfdneo de suporf oI govern. AqueII dio, diuen oIguns, Componys es vo fornor nocionoIisfo de
verifof.
Despres deIs fefs dOcfubre, o Esponyo ning no es refiovo ni de Io fomIio. Uns i oIfres sembIoven prepo-
ror-se per quon pefes fof. EI I93o vo coure eI govern
cenfrisfo de Lerroux, que shovio visf impIicof en Iofer de IEsfroperIo, un escndoI de corrupcio (no us sono7). Es
von convocor eIeccions, i Ies esquerres, unides en eI Fronf PopuIor, von obfenir Io vicforio o fof Esponyo. Aixo vo
servir perqu Componys sorfs de Io preso i fornes o 8orceIono com o presidenf. Immediofomenf, Ies drefes es von
posor o conspiror omb Iexrcif per foI de resfobIir Iordre. Momes feio cinc onys que shovio procIomof Io
PepbIico.
Amb fonf densurf, Io 0eneroIifof hovio finguf poc femps per consoIidor-se. EI frosps de compefncies ero
Ienf i, perqu ens en fem uno ideo, eI pressuposf deI govern cofoI no vo orribor moi o ser superior oI de
IAjunfomenf de 8orceIono. Tonmofeix, es vo fer cerf esfor de gesfio, sobrefof en mofrio de cuIfuro, ense-
nyomenf, benesfor socioI i ordenocio deI ferrifori.
Despres de Ies eIeccions de febrer, Io sifuocio poIfico o Esponyo ero infernoI i fenyido de vioIncio dun i
oIfre signe. A CofoIunyo hi hovio uno mico mes de fronquiIIifof, fins oI punf que oIguns hisforiodors hon porIof de
Ioosi cofoI. Pero hi vo hover song: eIs germons 8odio, dirigenfs dEsfof CofoI, von ser morfs per un escomof de
Io FAI. EIs confIicfes IoboroIs eren eI po de codo dio. I Io cerfeso de Io conspirocio miIifor i Ies infencions
revoIucionries deIs sindicofs provocoven uno ofmosfero de gron fensio.
A Modrid, Io coso esfovo pifjor, perqu fins i fof eIs dioris feien frovesses sobre eI dio en qu es produirio eI
fon esperof cop miIifor. EI govern sobio que eIs

miIifors mes reoccionoris, com Fronco, 0oded i MoIo, conspiroven. Per oixo, ingnuomenf, eIs vo desfinor fofs o Io
quinfo punyefo: Fronco o Ies Conries, 0oded o Ies 8oIeors i MoIo o Movorro. Com quon eI professor convio un nen de
pupifre perqu no Ii ogroden Ies omisfofs que fo. Pero oquesfs nens seguien en confocfe, coordinofs peI generoI
Sonjurjo, un que jo hovio infenfof fer coure Io PepbIico eI I93Z, i que des doIeshores esfovo exiIiof o PorfugoI.
EIs dirigenfs de Io drefo poIfico esfoven oI correnf de fof. Un deIIs, Jose CoIvo SofeIo, que shovio decIorof
feixisfo en un incendiori discurs o Ies Corfs, vo ser ossossinof eI I3 de juIioI per uns gurdies dossoIf Io poIicio
repubIicono que voIien venjor Io morf dun compony seu o mons de foIongisfes. Aquesf fef vo ser eI defononf deI
confIicfe.




EL COP D'ESTAT


EI I7 de juIioI, es von subIevor Ies fropes deI nord dAfrico. Lendem, Fronco vo revoIfor-se o Conries i vo voIor
despres cop oI Morroc, per prendre eI comondomenf de Ies fropes ofricones, Ies mes preporodes de Iexrcif
esponyoI. AqueII mofeix dio (I8 de juIioI, que es quon es cobrovo Io pogo exfro desfiu fins fo quofre dies) vo
comenor eI fomos oI;omienfo, que vo fenir sorf diverso: o Ies ;ones ruroIs (0oIcio, Ies dues CosfeIIes, Arogo i porf
dAndoIusio) es vo imposor. En
eIs grons nucIis urbons, com oro Modrid, 8orceIono, VoIncio i 8iIboo, vo frocossor per Io resisfncio decidido de Ies
forces de Iordre pbIic, IIeioIs o Io PepbIico, i eIs obrers ormofs.
A diferncio deIs pronunciomienfos fon hobifuoIs oI segIe xix, eI cop deI I8 de juIioI vo frocossor com o foI
perqu eIs rebeIs no von poder ogofor eI poder immediofomenf, foI com prefenien. Lo incerfeso deI resuIfof vo
donor IIoc o Io ferribIe 0uerro CiviI. TerribIe, des de fofs eIs punfs de visfo, encoro que Fronco vo decIoror despres
que oqueIIs fres onys Ii von ser moIf fiIs per nefejor de rojos Esponyo.
EIs subIevofs fenien eI suporf de bono porf de Iexrcif, Io FoIonge, eIs supervivenfs deI corIisme, eI gron
copifoI i eIs rgims feixisfes dIfIio i AIemonyo. EIs bisbes fombe shi von ofegir omb enfusiosme, excepfe eIs
boscos, que eren nocionoIisfes, i fombe eI preIof de Torrogono, VidoI i 8orroquer. Pero moIgrof fof, eI govern de Io
repbIico no hovio coiguf, i Esponyo hovio quedof porfido en dues ;ones onfogoniques.

EI ferrifori cofoI vo romondre fideI o Io PepbIico. A 8orceIono, eI I9 de juIioI hi vo hover uno oufnfico
bofoIIo compoI, fins que eI generoI 0oded, orribof des de MoIIorco, es vo rendir. Pero Io sifuocio jo no fornorio o Io
normoIifof. EIs obrers shovien ormof i no fenien cop infencio de desormor-se. Lo CMT-FAI es vo fer Io mesfresso
deI correr i vo frigor moIf de femps o sofmefres o Iouforifof deI govern cofoI. En fofs
oquesfs mesos, es vo desencodenor uno sognonf i desorbifodo repressio que vo ofecfor sobrefof eIs copeIIons, Io
genf de drefes i eIs empresoris en generoI.
ToI com ho pinfen en oIgunes peIIcuIes sembIo moIf moco: Io cIosse obrero ogofonf eI poder i procIomonf Io
gron revoIucio moroI onorquisfo, sense Deu, ni omos, ni generoIs. Pero eI cerf es que no fofhom esf preporof per
exercir Iouforifof omb un muser o Io m, oix per Ies bones. I per codo onorquisfo de bono fe nhi hovio uno coIIo
de vioIenfs, ressenfifs, o simpIes criminoIs fugofs de Io ModeI junf omb eIs presos poIfics. I enfre fofs von
dissoIdre IAdminisfrocio repubIicono, von poroIif;or Ieconomio i von sembror eI pnic oI correr.
Un exempIe: pocs dies despres deI I9 de juIioI, eI presidenf Componys vo veure com uns miIicions soquejoven
Io coso dun burgs o Io mofeixo pIoo de Sonf Joume. 8oixonf deI cofxe oficioI, es vo dirigir oIs soquejodors
cridonf Ordrel ordrel. AIeshores un miIcio, fof pinxo, eI vo opunfor omb Io sevo ormo. Ordre...dins eI
desordrel, vo ser fof eI qu Componys vo fenir esmo de dir dovonf doquesf oImpic menyspreu o Io sevo ouforifof
democrfico.
Aquesf frisf fenomen es eI que vo fer que Io guerro fombe fos civiI o CofoIunyo. En eI bndoI repubIic hi hovio
Io 0eneroIifof, Io democrcio, Io reconsfruccio nocionoI. Pero moIfs cofoIons es von veure empesos oI bndoI
confrori simpIemenf perqu eren cofoIics o de drefes. AI bisbe VidoI i 8orroquer, eI seu rebuig oI cop
desfof no Ii vo esfoIvior IexiIi. Froncesc Combo, despres de fofo uno vido de cofoIonisme, vo ojudor o finonor eI
rgim de Fronco, perqu ero, segons eII, Inico resposfo possibIe o Io revoIucio. Fins i fof oIguns repubIicons
moderofs, com eI poefo Venfuro 0ossoI, conseIIer de CuIfuro de Io 0eneroIifof, von hover de fugir peI soI fef
doposor-se o Io repressio indiscriminodo. Pero pofser eI cos mes dromfic es eI de MonueI Corrosco i Formiguero,
dirigenf dUnio Democrfico, que vo hover de fugir de 8orceIono per cofoIic, i despres vo ser ofuseIIof o 8urgos
per cofoIonisfo. Lo guerro no odmefio fermes mifjos.
Lo CMT-FAI es vo oprofifor deI buif de poder per desencodenor un proces revoIucionori oguf, omb Iobjecfiu
de resoIdre per vio direcfo fofs eIs probIemes socioIs que no shovien sobuf ofronfor en Ies dcodes onferiors. A Io

resfo de IEsponyo repubIicono, eI proces vo ser simiIor. Tof pIegof vo ofebIir decisivomenf Ies opcions de vicforio
de Io PepbIico i Io 0eneroIifof.
Les ouforifofs Iegfimes, pero, von infenfor poIIior eI desosfre. Lo 0eneroIifof vo fociIifor Io fugido de miIers
de perseguifs i, quon en vo fenir oporfunifof, vo dissoIdre Ies miIcies obreres. EI govern de Io PepbIico fombe vo
fer posses per fondre fofs eIs grups ormofs en un nic Exrcif PopuIor.
En oquesfo iniciofivo von fenir-hi moIf de pes eIs ossessors miIifors russos, jo que Io Unio Sovifico vo ser
Inico pofncio esfrongero que vo voIer ojudor Io
PepbIico. En oqueIIo poco sembIovo que IUPSS ero DisneyIondio, i SfoIin, un bon noi. I com que eren eIs nics que
donoven un cop de m Frono i AngIoferro, Ies democrcies mes soIides, no von moure ni un dif per no fer enfodor
HifIer, doncs von fenir de seguido moIf bono premso. Des doqueII momenf, eI comunisme vo goudir o Esponyo
duno infIuncio que obons no fenio.
A CofoIunyo vo possor eI mofeix. Lo iniciofivo poIfico jo no esfovo en mons de Io veIIo EPC: poc despres deI I8
de juIioI, eIs grups socioIisfes i comunisfes de CofoIunyo es von fusionor en un nou porfif, eI PSUC, que vo odquirir
de seguido gron noforiefof. Lo sevo docfrino ero: primer Io vicforio, despres Io revoIucio.
Lo CMT-FAI no vo occepfor per Ies bones Io novo sifuocio, i peI moig de I937 eIs corrers de 8orceIono von ser
Iescenori duno guerro civiI inferno. Duno bondo, Io 0eneroIifof i eI PSUC, de IoIfro, Io CMT-FAI. Despres
doqueII episodi sognonf, eI govern vo recuperor eI confroI de Iordre pbIic, i eI PSUC vo possor o fenir un poper de
gron imporfncio o Io 0eneroIifof, encoro que eIs IIocs cIou seguien en mons de LIus Componys i eI seu oudo
conseIIer de Finonces, un home de qui fornorem o senfir o porIor: Josep TorrodeIIos.
Lo guerro vo comenor o onor moIomenf de seguido. EI fronf dArogo no es vo moure duronf dos onys, pero eI
I938 Ies fropes de Fronco von orribor fins oI Segre i IEbre. Tof jusf ocupor LIeido, eIs ocuponfs
von derogor IEsfofuf dAufonomio, en moIo horo concedido por Io repbIico, i von prohibir Is pbIic deI cofoI.
Despres de Iocornissodo bofoIIo de IEbre, que vo desfruir Ies resfes de Iexrcif repubIic, eIs nocionoIs von
invodir CofoIunyo, i von ocupor 8orceIono eI Zo de gener de I939. EI govern cofoI hovio fugif oIguns dies obons, i
dorrere deII, uno IIorgo corruo de poIfics i infeIIecfuoIs. Lo pobIocio esfovo exhousfo, ofomodo i deImodo peIs
bombordeigs i IexiIi mossiu. Amb prou feines hi vo hover resisfncio.
XVII

DEL TEMPS DE L'AVI EN

I939-I998




Acobodo Io guerro, Io veIIo Esponyo deIs corIins i deIs obsoIufisfes vo fornor oI poder, en Io persono dun miIifor de
Io Inio duro: Froncisco Fronco. Uno de Ies consfonfs deI seu rgim vo ser Io persecucio de quoIsevoI coso que fes un
IIeuger fuf o cofoIonifof. A porfir deIs onys seixonfo, fof i eI progres economic, Ioposicio oI rgim vo guonyor
ferreny, especioImenf o CofoIunyo. En morir Fronco, es vo inicior un proces de fronsicio democrfico que ens vo
oforgor Ioufonomio, Ies IIiberfofs i fins i fof uns Jocs OImpics.






L'ESTAT FRANQUISTA


Lo derrofo miIifor de Io PepbIico, eI I939, vo significor eI frocs de fof un segIe de progressisme, IiberoIisme,
obrerisme i cofoIonisme. En eI bndoI guonyodor, en convi, hi frobem Io 0ron CooIicio Armodo, Ies for
ces de IEsponyo negro de sempre: miIifors, bisbes, ferrofinenfs, empresoris, nosfIgics deI corIisme i joves
feixisfes. Eren Io genf dordre, eIs mofeixos que duronf eI IIorg segIe xix von endorrerir fonf com von poder Io
coigudo de IAnfic Pgim.
Enfre eIIs hi hovio fombe moIfs cofoIons: oIguns, de bon grof, doIfres, empesos peI seu odi o Io revoIucio. Mo
eren, de quoIsevoI monero, Io creme de Io creme deI pos: Io veIIo cIosse poIfico vo desoporixer enfre Io repressio
i IexiIi, eIs infeIIecfuoIs, excepfe Josep PIo i quofre mes, fombe von hover de fer Ies moIefes.
AI copdovonf de IEsfof hi frobem Froncisco Fronco, un generoI que compensovo omb Io sevo ombicio uno
fIogronf foIfo de corismo. A mes, com o bon goIIec, ero especioIisfo o nedor enfre dues oigues. Aquesf foIenf Ii vo
ser moIf fiI per sobreviure o Ies dispufes infernes de Io cooIicio vencedoro. AI copdovoII, eI nou rgim no serio ni
monrquic, com voIio Io drefo cIssico, ni feixisfo, com voIio Io FoIonge, ni moIf menys frodicionoIisfo, com onheIoven
eIs corIins: serio, simpIemenf, fronquisfo, es o dir, oporfunisfo. Per monfenir-se en eI poder, eI dicfodor es vo
Iimifor o fenir confenfs eIs seus componys dormes, compIoure IEsgIesio i osseguror Io pou oIs corrers omb uno
repressio consfonf. PeI que fo o Io resfo, es vo odopfor oI confexf infernocionoI: vo ser feixisfo fins o Io coigudo de

HifIer, i copifoIisfo duronf Io guerro fredo. Pero no vo froir moi eI seu esperif ouforifori, i fins oI finoI, quon jo ero
un veII xoruc, vo esfor signonf senfncies de
morf. Mo fenio ni ideo deconomio, ni de reIocions infernocionoIs, pero en convi ero un especioIisfo o refenir eI
poder. Foci com jo Ii vo dir en cerfo ocosio o un deIs seus minisfres. Jo no em fico moi en poIfico.
Duronf eIs primers onys, eI fronquisme vo ser un rgim feixisfo, que semmiroIIovo en eIs xifs de HifIer i
MussoIini. De fef, eI I940 Esponyo vo esfor o punf denfror en Io guerro mundioI oI cosfof dIfIio i AIemonyo, pero
Fronco i HifIer, reunifs en un vogo de fren o Hendoio, no es von posor docord, no se sop ben be per qu.
EI grup dominonf en eI govern ero Io FoIonge Es-ponoIo, un porfif uIfronocionoIisfo i uIfrocofoIic, que vo fer
oficioIs oIguns deIs seus smboIs: Ihimne Coro oI soI, que moIfs deIs nosfres ovis encoro coneixen de memorio, i Io
soIufocio bro;o en oIfo, obIigoforio obons de quoIsevoI ocfe pbIic, jo fos un pIe de Iojunfomenf o un porfif de
fufboI. Lo docfrino feixisfo, en mofrio economico, ero onficopifoIisfo i defensovo Iouforquio, es o dir, eI yo me Io
guiso, yo me Io como. Aixo vo suposor un fre oIs inferconvis comercioIs i vo ojornor Io recuperocio economico.
PeI que fo o CofoIunyo, Io guerro vo significor un oufnfic doIfoboix nocionoI. Mo es que oqu no hi hogues
fronquisfes, com hem dif, pero fofo uno generocio de dirigenfs poIfics i infeIIecfuoIs (incIosos eIs de Io LIigo) vo
desoporixer deI mopo. Lo repressio vo ser ferofge, i vo condemnor miIers de ciufodons o Io morf, Io
preso, IexiIi o Io inhobiIifocio professionoI. EI presidenf de Io 0eneroIifof, LIus Componys, vo ser enfregof peIs
no;is que ocupoven Frono, i vo ser ofuseIIof o Monfjuc eI I940. MoIfs oIfres cofoIons von fenir eI mofeix finoI peI
soI fef de miIifor en porfifs desquerres o per hover coIIoborof en pubIicocions nocionoIisfes.
EI rgim fronquisfo fenio com o bose IexoIfocio deIs voIores pofrios, i es vo morcor com o objecfiu Io-
niquiIocio deI cofoIonisme. Per desgrcio, oquesfo drio no ero cop novefof en Io nosfro hisforio. Pero s que ho ero
Io persisfncio i Io frio omb qu es vo opIicor. Es von prohibir fofs eIs signes exferns de cofoIonifof: Io senyero, Eh
segodors, i fins i fof eI mofeix nom deI pos, que vo ser bondejof deIs rfoIs de corrers i pIoces (Io pIoo de
CofoIunyo es vo dir, duronf un femps, PIo;o deI Ejercifo EsponoI).
A Io IIenguo, com sempre, Ii vo focor moIf eI rebre. EI cop de Ies forces ocuponfs eI I939 vo ofirmor, en un
cIebre discurs: Tened por seguro, cofoIones, que vuesfro Ienguoje, en eI uso privodo y fomiIior, no ser
perseguidor Quin defoIIl Fixeu-vos que per referir-se oI cofoI diu vuesfro Unguoje, com si fos uno esfronyo
porIo doborgens. EI cos es que foro de Yus o privodo y fomiIior eI cofoI vo desoporixer. Mo es podio fer servir
ni en discursos, ni en documenfs, ni en IIibres, ni en eI feofre. EIs foponims es von cosfeIIonif;or (fins o exfrems

ridciIs: Son 8oudiIio de LIobregof, Seo de UrgeI), i eIs noms de piIo deIs ciufodons es von hover dinscriure en
cosfeII.
Des deI primer momenf, pero, vo exisfir uno resisfncio orgonif;odo oI fronquisme. Eren pefifs grups
docfivisfes, ignorofs per uno pobIocio onesfesiodo peIs efecfes de Io guerro. EI mofeix I939 es vo consfifuir eI
Fronf MocionoI de CofoIunyo (FMC) i eI PSUC es vo refer o desgrof de Ies seves IIuifes infernes. Menfresfonf, eIs
refugiofs, que es von dispersor despres de Iocupocio no;i de Frono, von consfifuir Io 0eneroIifof o IexiIi,
presidido per Josep Irio, que vo dimifir per roons de soIuf eI I9b4. AIeshores, un grup donfics dipufofs deI
PorIomenf cofoI vo nomenor presidenf Josep TorrodeIIos.
EI I94b, Io guerro mundioI vo ocobor omb Io derrofo fofoI deIs rgims feixisfes. Es vo configuror un nou
sisfemo mundioI omb dos bIocs onfogonics: eI copifoIisfo, encopoIof peIs Esfofs Unifs, i eI comunisfo, dirigif per Io
Unio Sovifico. Fronco vo infenfor ofIuixor eI cinfuro per foI de quedor be omb eIs vencedors, pero no vo poder
evifor que Io noixenf Orgonif;ocio de Ies Mocions Unides (OMU) condemnes eI seu rgim i proposes Io refirodo de
fofs eIs omboixodors o Modrid. Loposicio democrfico i Io 0eneroIifof o IexiIi von concebre esperonces de convi.
EI fronquisme vo reoccionor omb orguII, convoconf monifesfocions dodhesio oI CoudiIIo (on es vo poder IIegir
Io cIebre poncorfo que deio: s i eIIos fienen OMU, nosofros fenemos DOS). Pero eI dicfodor sobio que hovio de
fer gesfos IiberoIif;odors, i vo promoure uno pseudoconsfifucio, eI Fuero de Ios esponoIes, que
ero puro foono, i o mes quedovo en suspens o Io mnimo ogifocio. En oquesf confexf de fmido oberfuro, eI rgim vo
permefre que es reprenguessin Ies edicions en cofoI, pero, oixo s, nomes doufors de Iony de Io 3cor, i omb
obres escrifes en cofoI orcoic, onferior o es normes de Pompeu Fobro.




ANYS D'OERTURA


Pero eI que vo soIvor eI fronquisme vo ser Ioberfuro economico i Io sevo immediofo infegrocio oI mon copifoIisfo. En
eIs seus discursos, Fronco vo deixor de crificor Io democrcio IiberoI i es vo presenfor, omb Io sevo nofuroI
modsfio, com o cenfineL de Occidenfe, eferno borrero confro eI comunisme. Tof, per regoIor Ies oreIIes o Io
dipIomcio nord-omericono.

Eren eIs onys de Io guerro fredo, i mifjo Europo esfovo en poder deIs comunisfes, que o mes fenien un gron pes
o Frono i o IfIio. Per oIs EUA, Io miIIor monero devifor Iexponsio r o j o o Esponyo ero donor suporf o Fronco.
EI I9b3, Esponyo i eIs Esfofs Unifs von signor un frocfof de cooperocio en virfuf deI quoI eIs omericons donorien
ojudo economico, o convi dunes quonfes boses miIifors en ferrifori esponyoI. Que un miIifor pofriofo com Fronco
occepfes oixo, menfre eIs veIIs foIongisfes sesfiroven eIs cobeIIs, demosfro cIoromenf eI seu possibiIisme.
A porfir doqueII momenf, i fins oIs onys sefonfo, Esponyo vo viure un oufnfic boom economic, grcies o Io
(forodo) pou socioI, Iemigrocio mossivo de freboIIodors esponyoIs o Europo i Io poIfico uIfroIiberoI duno novo
fornodo de minisfres vincuIofs direcfomenf o IOpus Dei. A CofoIunyo, oquesf boom vo fenir com o punfs cenfroIs Io
insfoIIocio de Io fbrico doufomobiIs SEAT i Iouge deI furisme, que es vo converfir en un deIs secfors economics
mes imporfonfs deI pos, sobrefof o Io cosfo.
Duronf oquesfs onys, CofoIunyo vo convior de coro. I, en fermes generoIs, no vo ser un convi ogrodobIe, encoro
que es fes en nom deI progres. EI creixemenf es vo fer o cosfo de Iurbonisme i de IequiIibri ecoIogic. Les ciufofs
de Io perifrio de 8orceIono (IHospifoIef, 8odoIono, Sonfo CoIomo de 0romenef) von creixer per sobre de Ies
seves possibiIifofs i es von ompIir de borris degrodofs i sense personoIifof. Lo confominocio vo embrufor eI comp,
eIs rius i eI mor. EI furisme de mosses vo moImefre Io Cosfo 8rovo de formo irreporobIe. Aquesf vo ser eI resuIfof
deI desorro-Ui s mOy eI creixemenf sense cop ni peus, i sense confroI poIfic de cop meno.
Lo demondo de m dobro vo ofreure o CofoIunyo grons mosses dimmigronfs, provinenfs en gron porf
dAndoIusio i Ies dues CosfeIIes. En orribor oIs onys sefonfo, oquesfs nous cofoIons consfifuen eI 40 per cenf de Io
pobIocio. (Un deIIs feio de corfer o 8odoIono: MonoIo Escobor.) Pero seIs vo omunfegor en guefos
urbonsfics, oIIofs deI seu nou pos i de Io cuIfuro oufocfono que, recordem-ho, nomes exisfio en Imbif privof. Hi
hovio un risc cerf de frocfuro socioI, que no es vo moferioIif;or per Iocfifud oberfo fonf de Io pobIocio oufocfono
com deIs nouvingufs, que Poco CondeI vo bofejor com eIs oIfres cofoIons, uno denominocio infegrodoro que vo fer
forfuno.
Pero Io modernif;ocio de Ies formes de vido i eI reIIeu generocionoI von revifoIif;or Io sociefof cofoIono, que
comenovo o perdre Io por. Jo eI I9bI hi vo hover un omofinomenf popuIor confro Iougmenf de preus deIs fromvies.
EI I9b7 es von produir Ies primeres vogues, i Io Universifof de 8orceIono vo esdevenir un focus de consfonf ogifocio
democrfico. EI I9o0, un grup de joves vo confor eI prohibif Conf de Io senyero oI PoIou de Io Msico, i Io poIicio vo
defenir i empresonor eI seu insfigodor: Jordi PujoI. Lo burgesio, en generoI, no vo fer cop pos endovonf, pero

secrefomenf desifjovo que eI fronquisme evoIuciones cop o uno formuIo de democrcio IiberoI, com o Io resfo
dEuropo OccidenfoI. Fins i fof IEsgIesio cofoIono vo fer ocfe de confricio: Iobof de Monfserrof, AureIi Escorre,
vo fer unes decIorocions confro eI fronquisme o Le Monde que Ii von suposor IexiIi.
Lo dcodo deIs seixonfo morco eI punf Igid deI fronquisme (bonono economico, esfobiIifof poIfico,
reconeixemenf exferior), pero fombe Iinici de Io sevo decodncio. Logifocio dobrers i universiforis ero generoI,
encoro que moIf mes occenfuodo o CofoIunyo i eI
Pos 8osc. En un morc IegisIofiu mes foIeronf, Io cuIfuro en cofoI vo comenor o sorfir deI fneI: frobem escripfors
de renom com Espriu i Merc Podoredo, es vo creor mnium CuIfuroI, vo oporixer IEncicIopdio cofoIono, eIs
joves, que onoven fofs peIufs i omb ponfoIons ocomponofs, fIipoven omb Io Movo Cono.
Pesuminf, que eI veII edifici fronquisfo sonovo enveIIinf oI mofeix rifme que eI seu fundodor, que socosfovo
oIs vuifonfo onys i no pensovo en Io jubiIocio. EI I9o9 vo nomenor successor eI prncep Joon CorIes, nef dAIfons
XIII, que vo juror eIs principis deI Movimienfo (es o dir, deI fronquisme) encreuonf eIs difs o Iesqueno, com es vo
comprovor mes ford.
A porfir de I973, eI fronquisme comeno Io sevo ogonio: Io crisi economico, cousodo per Iougmenf deIs preus
deI pefroIi, ofecfo duromenf fofs eIs secfors de Ieconomio i revifo Ies profesfes IoboroIs. A CofoIunyo, uno novo
foro sindicoI, Comissions Obreres (de fendncio comunisfo), pren eI reIIeu de Io veIIo CMT. EIs porfifs de
Iesquerro, encoro cIondesfins, promouen uno pIofoformo oposiforo nico, IAssembIeo de CofoIunyo, que
mobiIif;or fof eI feixif ossociofiu en fovor de Io democrcio i Ioufonomio.
AI Pos 8osc, ETA fusfigo eI rgim omb ofempfofs confinus. EI mes decisiu, eI I973, ocobo omb Io vido de Luis
Correro 8Ionco, presidenf deI govern i virfuoI hereu deI fronquisme. En oquesf cIimo dincerfeso i crisi, Fronco vo
morir eI Z0 de novembre de I97b.
LA TRANSICI


Joon CorIes I vo ser procIomof rei i vo confirmor com o presidenf deI govern un fronquisfo convenuf, Cor-Ios Arios
Movorro. MoIfs eI recordem, omb eI seu bigofef fipus Mofos Profs, pIoronf dovonf de Ies comeres de feIevisio eI
dio en qu vo onuncior Io morf de Fronco. Arios vo rebre deI rei Iencrrec de IiberoIif;or eI rgim, perqu sembIovo
que oix ho demonovo eI pobIe i, sobrefof, eIs omericons. Pero Arios es vo Iimifor o fer vogues promeses doberfuro

que von quedor en un no res. AIeshores eI rei Ii vo ogroir eIs serveis presfofs i eI vo subsfifuir per AdoIfo Sure;,
un jove dorigen foIongisfo pero omb gones devoIucionor (o convior de joquefo, com es deio en oqueIIs onys).
Sure;, que ero un poIfic hbiI i omb enconf personoI, es vo envoIfor deIs secfors menys roncis deI
fronquisme i eIs vo convncer de Io necessifof duno evoIucio democrfico confroIodo. AIs miIifors, per no
froumofif;or-Ios, eIs vo dir que eI Porfif Comunisfo no porficiporio en fufures eIeccions i que Io 0eneroIifof
repubIicono no serio resfourodo.
Pero Io pressio popuIor vo occeIeror eI proces. EI PCE (i eI PSUC o CofoIunyo) feio confnues demosfrocions de
foro oI correr. EI seu Ider, Sonfiogo CorriIIo, vo comefre Ioudcio de fornor de IexiIi i deixor-se defenir. Pero
poc despres vo ser posof en IIiberfof i vo fer un pocfe omb Sure;: eI PCE serio IegoIif;of si
occepfovo Io monorquio. Aquesf ocord o dues bondes vo morcor eIs Imifs de Io fronsicio democrfico.
A CofoIunyo, eI ponoromo poIfic ero ben diferenf deI de Io PepbIico. EI pes de Io pobIocio immigrodo vo fer
que socioIisfes (PSC) i comunisfes (PSUC) es fusionessin o orribessin o ocords esfobIes omb eIs seus homoIegs
esponyoIs. EI nocionoIisme es vo orficuIor o Ienforn de Jordi PujoI i eI seu nou porfif de cenfre, Convergncio
Democrfico (CDC). Tofes fres forces, per oquesf ordre, von ser Ies mes vofodes en Ies eIeccions o Corfs
consfifuenfs de I977, menfre que oI conjunf dEsponyo eI fronquisme socioIogic donovo Io vicforio o Io Union deI
Cenfro Democrfico (UCD), uno cooIicio heferognio promogudo peI mofeix Su-re;.
Despres de Ies eIeccions, eIs porfifs cofoIons von recIomor unnimemenf eI resfobIimenf de Io 0eneroIifof i eI
reforn deI seu presidenf o IexiIi, Josep Torro-deIIos, que ero un perfecfe desconeguf per o Io mojorio de Io
pobIocio. Sure; shi resisfio: Io 0eneroIifof formovo porf de Ies insfifucions derrofodes per Fronco. Pero Io
monifesfocio monsfre de I II de sefembre de I977, en qu von porficipor un miIio de persones (bono porf deIs
quoIs no eren noscufs o CofoIunyo) vo obIigor oI govern o copifuIor.
Lo 0eneroIifof vo ser resfobIerfo per decref, i Josep TorrodeIIos vo fornor o 8orceIono ocIomof per Io muI-
fifud. Tenio oI seu dorrere Io Iegifimifof hisforico, pero fombe un corcfer difciI. Ero un poIfic personoIisfo,
que duronf eI fronquisme shovio boroIIof omb fof IexiIi i omb bono porf de Ioposicio cIondesfino. De nou o
8orceIono, es vo enfendre moIf miIIor omb Sure; que omb eIs poIfics cofoIons, oIs quoIs vo infenfor prendre fof eI
profogonisme. Quon es vo oprovor eI nou Esfofuf dAufonomio, eI I979, vo crificor eIs negociodors cofoIons, i vo
deixor eI crrec mig emprenyof, sobrefof perqu eI seu successor vo ser Jordi PujoI, o qui fenio uno monio gens

dissimuIodo. Lo Hisforio, pero, eI recordo omb odmirocio perqu vo ser Inic deIs venufs de I939 que vo refornor
oI poder omb fofs eIs ffoIs i honors.
En Ies primeres eIeccions oI PorIomenf cofoI, Jordi PujoI vo donor Io sorpreso i vo derrofor eIs socioIisfes. Lo
pobIocio cofoIono, que vofovo mojorifriomenf eI PSC o Ies eIeccions generoIs i municipoIs, vo preferir que
Ioufonomio Io gesfionessin eIs de coso. I oix ho ho seguif preferinf fins ovui, en qu es monfe vigenf oquesfo
cohobifocio no exempfo de moIs rodIos, sobrefof enfre Io 0eneroIifof i IAjunfomenf de 8orceIono.
EIs primers onys de democrcio von ser difciIs. Lo goIoponf crisi economico, eI ferrorisme bosc i Io vicforio
nocionoIisfo o CofoIunyo von donor orgumenfs o un grup de miIifors nosfIgics que des de Io morf de Fronco
conspiroven confro eI nou rgim. EI Z3 de febrer de I98I, eI finenf coroneI Tejero vo emuIor eI cop de Povio i vo
ocupor eI Congres deIs Dipufofs, menfre eI generoI MiIons deI 8osch freio eIs foncs o possejor peIs corrers de
VoIncio. Pero eI rei vo desouforif;or Iinfenf,
i Io cpuIo miIifor Ii vo fer cosfof (omb mes duno vociIIocio, peI que sembIo).
Tof i Io derrofo deIs coIpisfes, eIs grons porfifs esponyoIs (UCD i PSOE) von ogofor uno meno de moIo
conscincio, i von pocfor uno IIei que Iimifovo seriosomenf eI desenvoIupomenf oufonomic: Io LOAPA. A CofoIunyo,
eIs socioIisfes es von frobor en uno posicio incomodo, pero von coIIor, coso que eIs vo IIevor pedi-gr cofoIonisfo.
PujoI vo copifoIif;or Io IIuifo confro oquesfo IIei refoIIodoro, i vo sorfir-ne moIf reforof: eI I984 vo repefir eI seu
friomf eIecforoI, oquesf cop omb mojorio obsoIufo.
Menfresfonf, eI I98Z es vo produir un fef decisiu o Esponyo: eI PSOE vo guonyor Ies eIeccions mpIiomenf. Ero
eI primer cop des de I93I que Ies esquerres fenien eI poder. Pero eI PSOE de FeIipe 0on;Ie; no fenio goire o veure
omb eI de Io Segono PepbIico. EIs seus governs von fer uno poIfico socioI-democrofo Iighf i, per no fer-se
moIveure peIs europeus, vo incompIir Io promeso de freure Esponyo de IOTAM (orgonisme defensiu deIs posos
occidenfoIs). Tof i oix, Io miIIoro de Io sifuocio economico i Iingres o Io Comunifof Europeo von permefre oIs
socioIisfes revoIidor Io mojorio en Ies eIeccions successives.
Les reIocions enfre eI govern socioIisfo i Io 0eneroIifof convergenf no von ser fciIs, i IEsfofuf es vo
desenvoIupor omb compfogofes. Lofer de 8onco CofoIono en qu PujoI esfovo impIicof com o ex-direc-fiu vo
ocobor de compIicor Io sifuocio. Convergenfs

i socioIisfes no es von comenor o enfendre fins oI I993, quon eI PSOE vo perdre Io mojorio obsoIufo i vo necessifor
eIs vofs de CiU oI Congres. EI mofeix esquemo es vo reproduir eI I99o, pero omb convi de poreIIo: eI Porfif PopuIor,
encopoIof per Jose Morio A;nor, vo guonyor Ies eIeccions per un esfref morge i vo governor docord omb PujoI.
Loufonomio esf oro mes consoIidodo. Lo cores-ponsobiIifof fiscoI, eIs Mossos dEsquodro, Io poIfico
dinfroesfrucfures i, sobrefof, Io normoIif;ocio deI cofoI, moIf ofecfof per Io repressio fronquisfo i Io immigrocio
mossivo, son oIguns deIs ospecfes en qu mes sho nofof Ioccio de Io 0eneroIifof.
Lo vifoIifof de 8orceIono i Io sevo imofge, enfre fesfivo i efico, hon esfof Io miIIor forgefo de visifo de Io
CofoIuyo ocfuoI. EI I99Z, Io ciufof vo ocoIIir omb gron xif eIs XXV Jocs OImpics de Iero moderno, i omb oquesfo
excuso IoIcoIde PosquoI MorogoII vo emprendre un seguif de reformes urbonsfiques de gron imporfncio, encoro
que Ies rondes es coIIopsen dio s, dio fombe...
XVIII

CONCLUSIONS {A LA CARTA}




Uno de Ies grons virfufs de Io Hisforio es Io sevo eIosficifof Es o dir: eIs fefs hisforics son irrebofibIes, pero
ogofofs en conjunf poden donor peu o inferprefocions oposodes. Com que Ioufor no fe goire criferi, ho decidif
cuIminor Io sevo fosco omb un venfoII de concIusions odopfodes o Io pIuroI menfoIifof deIs seus evenfuoIs Iecfors.
Que codosc fri Io que mes Ii ogrodi, i bon profifll






CONCLUSIONS PER A VOTANTS DE CIU


CofoIunyo, com o ferro de pos, ho esfof des de femps deIs ibers un pos desfinof o Iinferconvi, Io fronsoccio i Io
IIiure circuIocio didees i copifoIs, doIfro bondo, Ies invosions sovinfejodes ens hon ocosfumof o pocfor omb
Ienemic, frodicionoImenf mes poderos que nosoIfres. Ho von fer IndbiI i Mondoni, 0uifre eI PeIos, Pou CIoris i,
recenfmenf, omb indubfobIe encerf, Jordi

PujoI. Aquesf ressorf psicoIogic, que Vicens Vives vo bofejor com Io voIunfof desser (decisius o Modrid), no es un
signe de febIeso coIIecfivo, sino dinfeI-Iigncio nocionoI que compIemenfo, o mes, uno de Ies nosfres consfonfs
hisforiques: Ihegemonio de Io menfoIifof burgeso, fonomenfodo en IesfoIvi i Io iniciofivo individuoI, opIicodo omb
visio pofriofico.




CONCLUSIONS PER A VOTANTS DEL PSC


Jo eIs romons es von odonor, quon von orribor en femps deIs ibers, de Io imporfncio esfrofgico de 8orceIono com
o nus de comunicocions, cenfre emissor i recepfor diniciofives, cop i cosoI ocfiu. Lo nosfro copifoI ho esfof sempre
eI mofor deI progres deI pos, enfronf deIs esfripoferrossos de Iinferior. EI seu govern municipoI eI IIegendori
ConseII de Cenf vo esdevenir en onys obscurs Iexpressio mes genuno de Io voIunfof popuIor. Dues figures
singuIors PofoeI Cosonovo i Joon CIos resumeixen uno Inio de confinufof hisforico que reveIo Io vococio de
8orceIono per encopoIor eI projecfe duno CofoIunyo jusfo, progressisfo, mesfisso i mediferrnio. Per oIfro bondo,
qu hourio esfof de nosoIfres sense Joon MonueI Serrofl
CONCLUSIONS PER A VOTANTS D'ERC


Jo duronf Iocupocio romono, eI seny deIs ibers, en oposicio o Io irrefIexivo beIIicosifof deIs numonfins, reveIo
Iexisfncio dun fef diferencioI cofoI que oI IIorg deIs segIes no fo sino ofermor-se en oposicio o IossimiIisme
hispnic. Mo obIidem que CofoIunyo neix com un gro oI cuI deIs froncesos, no pos deIs esponyoIs. I Io posferior unio
omb CosfeIIo vo ser fruif fonf de Io cosuoIifof geopoIfico com de Io bono fe deIs nosfres dirigenfs medievoIs, que,
odms Ierror, von inicior Io IIorgo morxo vers Io independncio nocionoI. Lo guerro deIs Segodors, Io vogo de
fromvies de Iony bI i eI cos Di Sfefono no son sino mefes voIonfs dins doquesfo curso nocionoI que, de ben segur,
socosfo o Io mefo.

CONCLUSIONS PER ALS VOTANTS D'IC

Les confrodiccions inherenfs oI sisfemo von fer que eI proIeforiof iber jo expresses, fo dos miI onys, Ies seves
nsies doIIiberomenf de cIosse enfronf de Ies cIosses dominonfs romones. Com eIIs, eIs escIous, eIs remen-ces i eIs
obrers de Io SEAT morquen eI fiI conducfor duno hisforio socioI, vergonyosomenf oduIferodo peI pofriofisme i
oIfres preocupocions pefifburgeses. Mo obIidem, fompoc, eI poper de Ies dones, grons obIidodes en Io hisforio de
CofoIunyo. Mi eI poper deIs
mogrebins, es o dir, eIs moros, injusfomenf expuIsofs per uno Peconquesfo que jo onficipovo eI dromo de Io
xenofobio. EI nosfre pos ho progressof sempre grcies o Ies minories oIfernofives: un hippie (0uifre eI PeIos), un
immigronf iIIegoI (AI-Monsur), un ecoIogisfo (Joume I, profecfor de Ies orenefes), i oIfres herois que esperen un
homenofge pendenf.



CONCLUSIONS PER A VOTANTS DEL PP


Menende; PidoI vo dir que IEsponyo visigofico jo fenio fendncies unifries. Pero es vo quedor curf. EIs pobIes
ibers peninsuIors jo consfifuen sense sober-hol uno unifof de desf. Aquesfo reoIifof difono i fronsporenf no
es pof rebofre peI simpIe fef onecdofic que oqu Io genf es poses o porIor cofoI. Que ovui, en Iero dInfernef, uns
quonfs senfesfin o seguir porIonf cofoI, cosfo mes denfendre. Coses de Iinfegrisme nocionoIisfol Despres vo
venir Io unifof de focfo, omb eIs Peis CofoIics. I despres ens frobem omb uns quonfs segIes de revoIfes, no
impufobIes oI nocionoIisme, com ens ensenyen o Ies ikosfoIos pujoIisfes, sino o Io brovuro hispono de Ies nosfres
cIosses popuIors. Per sorf, fofo fempfocio seporofisfo ho desoporeguf en eIs nosfres dies, perqu qui voIdrio
seporor-se de IEsponyo dA;nor7