LA DONA A L'ANTIGUITAT CLÀSSICA

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
CURS: 3R. d'ESO
PROFESSORA: CARMEN RODRÍGUEZ CALLAU
ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ
2. OBJECTIUS GENERALS
3. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA SEQÜÈNCIA
4. CONTINGUTS
5. PROCEDIMENTS
6. CRITERIS D'AVALUACIÓ
7. TRANSVERSALITAT
8. METODOLOGIA
9. TEMPORITZACIÓ
INTRODUCCIÓ

Tots els dies apareixen en els mitjans de comunicació informacions

referents a assassinats,violacions... rebudes per dones a mans dels seus
marits,pares,germans,amants,coneguts...
Cada dia ens recorden el nombre de dones assassinades a l'àmbit de la llar
familiar.

Des de les institucions oficials es recomana a més a més, amb bon criteri,
que es deu
denunciar sempre a l 'agressor, sigui qui sigui, perquè, segon expliquen,
gran part dels maltractaments no es denuncien..
Des de la nostra posició d'ensenyants intentem posar punt i final aquestes
actituds masclistes, fent una reflexió del Per què es donen i d'On
procedeixen .
El convenciment de que la millor forma que tenim des de la nostra
professió
d'erradicar aquestes lamentables conductes, és l 'estudi i la reflexió ens han
portat a incloure dins del disseny curricular de Cultura Clàssica una
seqüència didàctica anomenada La Dona a l'antiguitat clàssica.

Aquesta seqüència pretén informar a l'alumnat amb rigor i objectivitat de

la situació de la Dona a ambdues cultures que han conformat la cultura
occidental.

La situació de la dona és en aquesta època de clara indefensió i de discriminació

absoluta. Però és el coneixement de les diferents aspectes en els qual la dona es
desenvolupava a l'antiguitat amb gran dificultat: societat,legislació,religió i sobretot,
la literatura, és el que pot conduir al nostre alumnat a tenir una visió crítica de la
realitat actual, partint de la situació de discriminació que es produïa fa més de vint
segles,
Objectius generals:

– Conèixer i valorar críticament les aportacions del món clàssic a la

cultura occidental.
– Interessar-se per les Humanitats.
– Desenvolupar la creativitat mitjançant lectures d'obres clàssiques i
l'apropament a la mitologia.

Objectius específics de la seqüència:

– Prendre consciència de les diferències entre la situació de l'home i de

la dona a la societat occidental al llarg de tota la història.
– Reflexionar sobre el paper de la dona des de l'antiguitat fins als
nostres dies.
– Analitzar fins a quin punt la nostra societat està influenciada pels
costums i els hàbits de la cultura Greco-llatina.
– Conèixer textos d'autors clàssics que parlin de dones.
– Descobrir el plaer de la lectura com a fons d'informació
Continguts:

Grècia

• La dona en els poemes Homèrics.

• El matrimoni a Grècia: Fills, divorci...
• La dona a la societat: Dones i filosofia, dones i literatura, dones
literàries...

Roma

• Matrimoni a Roma: cerimònia, Divorci.

• La dona romana i la religió.
• La dona a la societat.

Procediments:

Lectura de fragments de:

Grècia: Homer,Plató, Aristòtil, Eurípides, Semònides ...

Roma:Plini,Sèneca,Ovidi,Plaute,Marcial,Juvenal,Catul..

A partir de les lectures, realització d'activitats que incloguin temes de:

història, cultura,llengua,societat...
Recerca de Dones il.lustres i dels sabers d'aquestes dones.
Exercicis de simulació i dinàmiques de grup relacionats amb la lectures de
textos.
Realització de qüestionaris.
Exposició dels treballs de grup
Lectura dramatitzada de Les Troianes d'Eurípides.

ACTIVITATS D'AULA

• Lectura del següent text: Catàleg de Dones

«De modo diverso la divinidad hizo el talante de la mujer

desde un comienzo. A la una la sacó de la híspida cerda:
en su casa está todo mugriento por el fango,
en desorden y rodando por los suelos.
Y ella sin lavarse y con vestidos sucios,
revolcándose en estiércol se hincha de grasa.
A otra la hizo Dios de la perversa zorra,
una mujer que lo sabe todo. No se le escapa
inadvertido nada de lo malo ni de lo bueno.
De las mismas cosas muchas veces dice que una es mala,
y otras que es buena. Tiene un humor diverso en cada caso.
Otra, de la perra salió; gruñona e impulsiva,
que pretende oírlo todo, sabérselo todo,
y va por todas partes fisgando y vagando
y ladra de continuo, aun sin ver nadie.
No la puede contener su marido, por más que la amenace,
ni aunque, irritado, le parte los dientes a pedradas,
ni tampoco hablándole con ternura,
ni siquiera cuando está sentada con extraños;
sino que mantiene sin pausa su irrestañable ladrar.
A otra la moldearon los Olímpicos del barro,
y la dieron al hombre como algo tarado. Porque ni el mal
ni el bien conoce una mujer de esa clase.
De las labores sólo sabe una: comer.
Ni siquiera cuando Dios envía un mal invierno,
por más que tirite de frío, acerca su banqueta al fuego.
Otra vino del mar. Ésta presenta dos aspectos.
Un día ríe y está radiante de gozo.
Cualquiera de fuera que la ve en su hogar la elogia:
«No hay otra mujer más agradable que ésta
ni más hermosa en toda la tierra.»
Al otro día está insoportable y no deja que la vean
ni que se acerque nadie; sino que está enloquecida
e inabordable entonces, como una perra con cachorros.
Es áspera con todos y motivo de disgusto
resulta tanto a enemigos como a íntimos.
Como el mar que muchas veces sereno
y sin peligro se presenta, alegría grande a los marinos,
en época de verano, y muchas veces enloquece
revolviéndose en olas de sordo retumbar.
A éste es a lo que más se parece tal mujer
en su carácter: al mar que es de índole inestable.
Otra procede del asno apaleado y gris,
que a duras penas por la fuerza y tras los gritos
se resigna a todo y trabaja con esfuerzo
en lo que sea. Mientras tanto come en el establo
toda la noche y todo el día, y come ante el hogar.
Sin embargo, cuando se trata del acto sexual,
acepta sin más a cualquiera que venga.
Y otra es de la comadreja, un linaje triste y ruín.
Pues ésta no posee nada hermoso ni atractivo,
nada que cause placer o amor despierte.
Está que desvaría por la unión de Afrodita,
pero al hombre que la posee le da náuseas.
Con sus hurtos causa muchos daños a sus vecinos,
y a menudo devora ofrendas destinadas al culto.
A otra la engendró una yegua linda de larga melena.
Ésta evita los trabajos serviles y la fatiga,
y no quiere tocar el mortero ni el cedazo
levanta ni la basura saca fuera de su casa,
ni siquiera se sienta junto al hogar para evitar
el hollín. Por necesidad se busca un buen marido.
Cada día se lava la suciedad hasta dos veces,
e incluso tres, y se unta de perfumes.
Siempre lleva su cabello bien peinado,
y cardado y adornado con flores.
Un bello espectáculo es una mujer así
para los demás, para su marido una desgracia,
de los que regocijan su ánimo con tales seres.
Otra viene de la mona. Ésta es, sin duda,
la mayor calamidad que Zeus dio a los hombres.
Es feísima de cara. Semejante mujer va por el pueblo
como objeto de risa para toda la gente.
Corta de cuello, apenas puede moverlo,
va sin trasero, brazos y piernas secos como palos.
¡Infeliz, quienquiera que tal fealdad abrace!
Todos los trucos y las trampas sabe
como un mono y no le preocupa el ridículo
No quiere hacer bien a ninguno, sino que lo que mira
y de lo que todo el día delibera es justo esto:
cómo causar a cualquiera el mayor mal posible.
A otra la sacaron de la abeja. ¡Afortunado quien la tiene!
Pues es la única a la que no alcanza el reproche,
y en sus manos florece y aumenta la hacienda.
Querida envejece junto a su amante esposo
y cría una familia hermosa y renombrada.
Y se hace muy ilustre entre todas las mujeres,
y en torno suyo se derrama una gracia divina.
Y no le gusta sentarse con otras mujeres
cuando se cuentan historias de amoríos.
Tales son las mejores y más prudentes
mujeres que Zeus a los hombres depara.
Y las demás, todas ellas existen por un truco
de Zeus, y así permanecen junto a los hombres.
Pues éste es el mayor mal que Zeus creó:
las mujeres. Incluso si parecen ser de algún provecho,
resultan, para el marido sobre todo, un daño.
Pues no pasa tranquilo nunca un día entero
todo aquel que con mujer convive,
y no va a rechazar rápidamente de su casa al hambre,
odioso compañero del hogar, dios de mal temple.
Cuando piensa un hombre gozar de mejor ánimo
en su hogar, por gracia de los dioses o fortuna humana,
encuentra ella un reproche y se arma para la batalla.
Pues donde hay mujer no puede recibirse con agrado
ni siquiera a un huésped que acude a la casa.
La que parece, en efecto, que es la más sensata,
ésa resulta ser la que más ofende a su marido,
y mientras anda él de pasmarote, sus vecinos
se ríen a su costa, viendo cuánto se equivoca.
Cada uno hará elogios recordando a su propia
mujer, y censuras cuando evoque a la de otro.
¡Y no advertimos que es igual nuestro destino!
Porque éste es el mayor mal que Zeus creó,
y nos lo echó en torno como una argolla irrompible,
desde la época aquella en que Hades acogiera
a los que por causa de una mujer se hicieron guerra.»
(SEMÓNIDES DE AMORGOS, 7 (7D). Trad. de C García Gual)

ACTIVITATS:

Llegeix el text anterior i respon les següents qüestions:

• Amb quants animals compara Semònides a les dones?

• Quins animals són positius per a Semònides?

• I quins són negatius?

________________________________________________________________
________________________________________________________________

• Amb quines altres coses compara a la Dona?

• Hi ha algun tipus de dona que presenti algun aspecte positiu?

• Quin?
________________________________________________________________
________________________________________________________________

• Perquè?

________________________________________________________________

• Quina guerra fou originada per una Dona?_____

Enllaçant amb aquest tema passem a la lectura de textos de La Ilíada i Odissea i amb grups de 4
o 5 persones responem les qüestions següents:

• Com són descrits físicament els personatges masculins i femenins que apareixen?
• Quins trets caracteritzen els personatges femenins i masculins?
• En quins espais es desenvolupa l'acció? En aquests espais podeu detectar una major
presència de personatges masculins que femenins?
• Quina és la dedicació dels personatges femenins i masculins?
• S'estableix alguna relació amorosa i/o sexual entre els personatges?
• Com definireu el tipus de relació?
 • Quin membre de la parella porta la iniciativa?
• Quins personatges tenen més protagonisme , els femenins o els masculins?

A partir d'aquest estudi elaborar un mural amb frases rellevants de masclisme i discriminació, on
apareguin i es faci palès els estereotips femenins que ens ha llegat la Història.

Criteris d'avaluació:

• Conèixer les fases de la història de Grècia i Roma.

• Conèixer la literatura grega i romana.
• Nocions de mitologia.
• Coneixement de la situació de la dona en aquestes cultures i relació
amb la societat actual.

TRANSVERSALITAT:

-Coeducació:

-Saber reconèixer en textos clàssics i actuals situacions que

facin discriminació per raó de sexe.
-Acostumar-se a rebutjar a la seva forma de parlar, a la seva llengua
i sobretot, en el seu comportament qualsevol expressió de tipus
discriminatori envers les persones d'un altra sexe.
-Aportar solucions que intentin acabar amb qualsevol tipus de
discriminació sexual.

-Educació per la igualtat d'oportunitats:

-Reconèixer en textos clàssics i actuals situacions que siguin

discriminatòries en raó de classe social, tenint en compte que
tant la societat grega com la romana eren fortament classistes.

-Educació per la pau:

-Apreciar les diferències entre las diferents comunitats i la

riquesa que això suposa.
-Aplicació de les noves tecnologies:
-Utilitzar els avenços tecnològics (informàtica, Internet,
estadística,...) per a conèixer millorr i recaptar més informació.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

• Aquesta seqüència contribueix a les competències bàsiques en

comunicació lingüística en el fet des de tots els seus continguts es
contribueix a la lectura comprensiva de textos diversos i a l'expressió
oral i escrita com a mitjans indispensables per a qualsevol
aprenentatge de qualitat.
• Aquesta matèria incideix directament en la competència cultural i
artística, ja que gràcies a aquesta l'alumnat podrà
comprendre,apreciar i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques d'arrel grecollatina. Així mateix proporciona
referències per tal de fer una valoració crítica de la història i
l'actualitat. També, amb el coneixement del món clàssic i la seva
pervivència es pot interpretat l'actualitat.
• La contribució a la competència social i ciutadana des del
coneixement de les institucions i del mode de vida dels grecs i els
romans com a referent històric d'organització social,participació dels
ciutadans en la vida pública i delimitació dels drets i deures dels
individus.Paral.lelament, el coneixement de les desigualtats existents
en aquella societat afavoreix una reacció crítica contra la
discriminació per la diferència de sexes.
• Competència del tractament de la informació i competència digitalja
que l'alumnat ha de cercar,obtenir,processar informació i comunicar-
la en diferents suports transformada en coneixement.
• Finalment, la cultura clàssica contribueix a la competència en
autonomia i iniciativa personal en la mesura que aquest alumnat ha
de planificar i avaluar diferents possibilitats i prendre decisions.El
treball en grup i la posada en comú dels resultats implica valorar les
aportacions d'altres companys,acceptar possibles errades d'un resultat
inadeqüat. En definitiva , aporta possibilitats de millora i fomenta
l'afany de superació.
Metodologia:

• Ús de les noves tecnologies: informàtica,internet,estadística...

• Consultar la premsa,TV...
• Visionat de pel.lícules: Cleòpatra,Medea, Odissea, Âgora...

Temporització:

• Optativa de Cultura Clàssica d'ESO.

• 1 trimestre
• La cloenda que coincideixi amb la celebració del dia 8 de març: Dia
Internacional de la Dona.
• Lectura de dues obres d'actualitat: La princesa amargada ( obra que
parla sobre la situació de discriminació que va patir la dona del
emperador Adrià) i Paraules emmetzinades ( obra de Maite Carranza que
parla sobre l'abús sexual)