Teognis, 27-38:
Σοὶ δ’ ἐγώ εὖ φρονέων ὑποθήσομαι, οἷα περ αὐτός,
Κύρν’, ἀπὸ τῶν ἀγαθῶν παῖς ἔτ’ ἐὼν ἔμαθον·
πέπνυσο, μηδ’ αἰσχροῖσιν ἐπ’ ἔργμασι μηδ’ ἀδίκοσιν
τιμὰς μηδ’ ἀρετὰς ἕκλεο μηδ’ ἄφενος.
ταῦτα μὲν οὕτως ἴσθι· κακοῖσι δὲ μὴ προσομίλει
ἀνδράσιν, ἀλλ’ αἰεὶ τῶν ἀγαθῶν ἔχεο·
καὶ μετὰ τοῖσιν πῖνε καὶ ἔσθιε, καὶ μετὰ τοῖσιν
ἵζε, καὶ ἅνδανε τοῖσ’, ὧν μεγάλη δύναμις.
ἐσθλῶν μὲν γὰρ ἄπ’ ἐσθλὰ μαθήσεαι· ἢν δὲ κακοῖσιν
συμμίσγηις, ἀπολεῖς καὶ τὸν ἐόντα νόον.
ταῦτα μαθὼν ἀγαθοῖσιν ὁμίλεε, καί ποτε φήσεις
εὖ συμβουλεύειν τοῖσι φίλοισιν ἐμέ.
Jo, sent sentat, t’aconsellaré bé, igual que jo mateix,
Cirn, sent encara un noi, vaig aprendre entre els més
nobles: Sigues intel·ligent, no lloïs ni el teu valor, ni la
teva riquesa per fets vergonyosos i injustos.
Per tant, aprèn aquestes coses: No tinguis relació amb
homes malvats, sinó sempre amb els nobles. Beu i
menja amb ells, també jeu i sigues agradable amb ells,
que són els que tenen un gran poder. Perquè has
d’aprendre la noblesa de gent noble. Però, si et
barrejes amb els malvats, destruiràs el pensament que
tens.
Aprenent aquestes coses, tingues tracte amb els nobles
i alguna vegada diràs als teus amics que et vaig
aconsellar bé.