Generalitat de Catalunya 1r BATXILLERAT – 2020/2021

Departament d’Educació 2n Trimestre

Institut La Pineda

Alisson López
TIRANT LO BLANC de Joanot Martorell. Curs:1r____
Bat. ANom: _______________________
L’amor al Tirant.
Activitats inicials.

«És costum que les donzelles de la cort presumim que ens amen i festegen. Tenim tres maneres d’amor, que
són: virtuós, profitós i viciós. El primer, virtuós i honrós, és quan algun gran senyor, infant, duc, comte o
marquès, que té molts mèrits i és un cavaller molt virtuós, si estima una donzella, per ella és un gran honor
que totes les altres sàpiguen que ell dansa, o combat, o fa batalles per amor d’ella, i que fa actes d’honor, de
renom i de fama. Ella ha d’estimar-lo perquè és virtuós i l’estima per amor virtuós. El segon amor és profitós.
És quan un gentilhome o cavaller d’antiga nissaga i molt virtuós, ama una donzella i, fent-li regals, li fa fer el
que ell vol. Ella només l’amarà pel seu profit. Tal amor no m’agrada perquè tan bon punt s’acaba el profit,
l’amor s’afluixa. El tercer amor és viciós, quan la donzella ama el gentilhome o cavaller pel seu delit. Ell us
convenç amb paraules molt agradables, que us donen vida per un any, i que, si van més endavant i us acaben
portant al llit encortinat i als llençols ben perfumats, podeu estar-vos-hi tota una nit d’hivern. Un amor com
aquest em sembla molt millor que cap dels altres.»

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos. Barcelona: Educaula, 2012

«Els amors de Tirant i Carmesina, així com els d’altres parelles de la cort grega, s’interfereixen en la novel·la
amb les narracions guerreres, i fa l’efecte que Martorell ha volgut alternar les dues temàtiques per tal de
mantenir més suspesa l’atenció del lector, cosa en la qual ha reeixit plenament.»

Martí de Riquer, Aproximació al Tirant lo Blanc. Assaig, 8. Barcelona: Quaderns Crema, 1990

Ars amandi

A l’edat mitjana hi havia moltes maneres d’entendre i d’interpretar l’amor. Els discursos sobre el fenomen
amorós són diversos i provenen d’àmbits com el filosòfic, el literari, el religiós o el mèdic.

S’han conservat nombroses obres al respecte, gairebé manuals d’instruccions, que indiquen pautes per tractar-
lo, curar-lo, gaudir-ne, practicar-lo o abandonar-lo.

Al rerefons del Tirant lo Blanc hi ha referències clàssiques sobre l’amor, que van ser font d’inspiració per a
Joanot Martorell.
 Generalitat de Catalunya 1r BATXILLERAT – 2020/2021
Departament d’Educació 2n Trimestre
Institut La Pineda

Paraules d’amor

El fragment de l’inici correspon a unes paraules d’Estefania, cosina i donzella de la princesa Carmesina, en
què explica tres maneres d’amar.

Els discursos d’amor, com hem dit abans, es basaven en teories d’orígens variats, i van calar de seguida en la
literatura de l’època.

Un fragment del poema 87 d’Ausiàs March, reproduït a continuació, distingeix tres tipus d’amor en una
classificació semblant a la d’Estefania. Amb quins mots qualifica les variants de l’amor i com són les
relacions amoroses que implica cadascuna?

1 Tot entenent amador mi entengua,
2 puys mon parlar de amor no s’aparta,
3 e l’amador qu’en apetit se farta,
4 lo meu parlar no·m pens que be comprenga.
5 Tres amors son per on amados amen:
6 l’u es honest, e l’altre delitable;
7 del terç me call, qu’es lo profit amable,
8 perque·ls amats lurs amants no reamen.
9 Los dos hunits en nos se poden pendre,
10 si lurs dos fochs han loch en nos d’encendre.
Que m’entengui tot aquell qui estima perquè les meves
paraules no parlen més que d’amor; aquell qui estima i
afarta el seu delit amorós no crec que m’entengui. Hi ha
tres maneres d’estimar: una és l’honesta i l’altra és la
delectable i la tercera me la callo perquè és el profit
amable, aquella manera d’estimar en la qual els qui són
estimats no corresponen als seus amants i només
corresponen al profit. Les dues primeres poden unir-se
en nosaltres i arrelar si el foc dels qui s’estimen troben
lloc dins nostre per encendre’s.

Digues quins són els tres tipus d’amor que distingeix Ausiàs March i quins són els tres tipus d’amor
que surten al fragment del Tirant. Explica’ls amb les teves paraules.

Ausiàs March distingeix tres tipus d'amor el virtuós, profitós i viciós, per el
que he entès l'amor virtuós es quan un home de renom estima a una dona i
fa coses a vista del la gent y la dona s'emociona per això li fa il·lusió llavor la
dona o estimada sent un gran honor perquè aquest home faci coses per
l'amor de ella. El següent es el profitós que és quan la dona aprofita que el
home per enamorar-la li fa regals. I per últim el viciós que es quan una dona
estima un home que la enamora amb paraules boniques y terminen
mantenint relacions per Ausiàs es millor aquest amor que de altres.

En el fragment parla dels tres mateixos tipus d'amor que distingeix Ausiàs
però en altres paraules.
 Generalitat de Catalunya 1r BATXILLERAT – 2020/2021
Departament d’Educació 2n Trimestre
Institut La Pineda

La primera impressió
Amb les descripcions sovint s’obté una primera impressió dels personatges. La literatura medieval, a més,
seguia codis pautats pels tractats de retòrica. Per exemple, la descripció minuciosa de la donzella amada
responia, generalment, a models estètics determinats per la tècnica de la descriptio puellae. Aquesta fórmula
descriptiva consistia a detallar els trets físics de l’amada a partir d’un rostre, idealment, amb un cutis, uns ulls
i uns cabells clars.

A continuació us presentem quatre personatges de la novel·la. Llegiu els fragments amb atenció i deduïu qui
és qui. Al final, responeu la següent pregunta i justifiqueu la resposta:

 1. «[…] va despullar-se i va quedar amb unes mitges vermelles i un barret de lli. I encara que tenia
una figura molt bella i ben formada, les mitges vermelles i el barret al cap la desfavorien tant que
semblava un diable, i és veritat que qualsevol dona o donzella que veieu vestida així us semblarà molt
lletja, per gentil que sigui.»

○ Tirant lo Blanc
○ L’emperadriu
○ Viuda Reposada
○ Carmesina

 2. «I el dia del combat es va posar la mitja i la sabata, i tots els que hi eren, quan veien allò, estaven
admirats de l’excepcionalitat de les pedres fines que hi havia. Mai s’havia vist una sabata de cuiro tan
rica. I en aquella cama no portava armadura, només en duia a l’esquerra, i semblava que ja estava bé. I
sobre el casc duia quatre pals d’or, i a sobre el Sant Greal fet a la manera del que Galeàs, el bon
cavaller, va conquerir.»

○ Tirant lo Blanc
○ L’emperadriu
○ Viuda Reposada
○ Carmesina

 3. «[…] estava admirat dels seus cabells, que resplendien, rossos, com si fossin madeixes d’or;
separats en dues parts iguals per una clenxa de blancor de neu que passava pel mig del cap; i estava
admirant encara les celles, que semblaven fetes amb pinzell, una mica aixecades amunt, sense una
gran negror d’espessor de pèls, sinó perfectes per naturalesa; i encara estava més admirat dels ulls,
que semblaven dos estels rodons que relluïen com pedres precioses, i que girava no pas de cop, sinó
refrenats per fer mirades gracioses, i semblaven confiats en si mateixos; el seu nas era prim i afilat i ni
massa gran ni massa petit, segons la gràcia de la cara, que era d’una blancor extrema de roses
barrejades amb lliris; tenia els llavis vermells com el corall i les dents molt blanques, menudes i ben
posades, i semblaven de cristall.»

○ Tirant lo Blanc
○ L’emperadriu
○ Viuda Reposada
○ Carmesina

 4. «I la seva noble persona era tan gentil i ben formada, que, qui l’hagués vista així, hauria pensat que
era una donzella amb tanta bellesa com es pogués trobar al món. I la seva filla Carmesina se li
assemblava en moltes coses, però no en totes, en general, perquè ella, de jove, la superava.»
 Generalitat de Catalunya 1r BATXILLERAT – 2020/2021
Departament d’Educació 2n Trimestre
Institut La Pineda

○ Tirant lo Blanc
○ L’emperadriu
○ Viuda Reposada
○ Carmesina

 Quin és el millor exemple per il·lustrar la tècnica de la descriptio puellae: l’1, el 2, el 3 o el 4?

Justifiqueu aquí baix la resposta