Tirant lo

Blanc
 Anàlisi dels personatges
Tirant
• Tirant (20 anys) representa tots els valors de la cavalleria:
l'honor, la lleialtat, el valor, la pietat, el sentit de la justícia, la
defensa dels dèbils, la cortesia, la gentilesa.... Demostrant la
seva vàlua, ha arribat a ser cavaller i, d'aquesta manera, ha
aconseguit pujar d'escala social.
• S'enamora de Carmesina d'una manera sobtada, i intensa.
Aquest enamorament constitueix un punt d’inflexió en la
novel·la perquè provoca un canvi radical en el protagonista. Té
una doble cara. L’una és cavalleresca on és valent, fort,
lluitador...; l’altra, amorosa, en què és tímid, vulnerable, plora...
• El personatge és creat a partir de dos personatges històrics: 1)
Roger de Flor (Crònica de R. Muntaner), que va estar al servei
de l’emperador de Grècia i es va casar amb la neboda de
l’emperador. Va morir a Adrianàpolis, on Tirant contrau la
malaltia. 2) Pedro Vázquez de Saavedra, capità militar d’origen
gallec que va socórrer l’Imperi Grec i va arribar al nord d’Àfrica
Carmesina
• Carmesina (14 anys) princesa de l´Imperi Grec, filla
dels Emperadors. És innocent i tendra,. Carmesina és
com la dama idealitzada de les cançons d’amor
trobadoresques: d’una gran bellesa (rossa, blanca, ulls
clars) però en el fons inassequible. Ha estat educada
segons els dictats de l’església i les convencions
socials o sigui que no es deixa anar del tot. Carmesina
té por per culpa de la moral que li han imbuït, però
també perquè Tirant és un cavaller de condició social
molt inferior a la seva i això no està ben vist. La
solució que té per fer disminuir la diferència és
proporcionar riquesa a Tirant, que, de retruc, li
atorgaran poder.
• És el personatge de menys complexitat psicològica de
tota la novel·la.
• La gran preocupació de Carmesina és conservar la
 Anàlisi dels personatges
Plaerdemavida
• És la donzella de Carmesina,
• És el personatge més seductor, vital, astut i juganer.
Benintencionada i activa, fa d’alcavota en els amors de la
seva senyora i dona consells als enamorats, els diu com
han d’actuar. Per exemple, a Carmesina li insisteix que es
deixi seduir i a Tirant li demana que sigui agosarat. A tots
dos els recomana que aprofitin el temps, que visquin el
present, sense mirar ni el passat ni el futur.
• Els parlaments de Plaerdemavida sempre van lligats a la
satisfacció del desig. Per això el seu llenguatge és
espontani, col·loquial, fresc, propi de la llengua oral, ple
d’exclamacions, diminutius, frases fetes o eufemismes.
• És també el personatge més simpàtic i entremaliat de la
narració i és, per sobre de tot, l’element clau entre els
amors de Tirant i Carmesina.
• S’acaba convertint en reina de Fes, Tirant la fa casar amb
Vídua Reposada
• És la dida de Carmesina, de moral rígida i severa, i
representa l’enveja, l’odi i la maldat. Des del primer
moment no li agrada l’atracció que senten Carmesina i
Tirant a primera vista. S’enamora bojament de Tirant, i
s’acaba trastocant amb l’únic objectiu de separar els
amants. Se sent molt gelosa, intenta seduir Tirant però
no ho aconsegueix ja que Tirant és fidel a Carmesina.
També intenta persuadir els dos enamorats de les
maldats que ha fet cada un, evidentment falses.
• S’acaba suïcidant prenent-se un verí, pensant que
Plaerdemavida li haurà dit totes les seves maquinacions
al Tirant.
• És un personatge que actua amb astúcia i perversió i,
alhora, és l'únic personatge femení que és jutjat per
l'autor però no ho és per la seva conducta, sinó per la
seva maldat, que té efectes tràgics en altres
 Anàlisi dels personatges
Emperadors de Constantinoble Diafebus i Estefania
• Estefania és dama de la cort, filla del duc de
• Haurien de donar imatge de noblesa i
Macedònia, donzella i amiga de Carmesina.
solemnitat, però quan llegim l’obra, se’ns
• Diafebus és cosí, company d’armes i confident
desmitifica aquesta imatge. d’amor de Tirant, gran conestable i comte de
• L’emperador manté diàlegs eròtics amb Sant Àngel. Ells dos són una de les parelles
Plaerdemavida. Personatge ridícul. que funcionen més bé a la novel·la. Es
• L’Emperadriu manté relacions d’adulteri i declaren, es casen en secret (les bodes
d’incest amb Hipòlit, escuder de Tirant (que sordes) i a mitja novel·la es casen públicament
li recorda el seu fill mort en batalla). L’autor (i obtenen de l'Emperador el ducat de

no els critica sinó que els permet lliurar-se al Macedònia.) Estefania teoritza sobre l'amor
sense oblidar-se de posar-lo en pràctica. A la
plaer sexual amb passió i sense embuts. Hi
novel·la, triomfa l'amor "viciós" que descriu,
van directes, sense passar pels graus
sense cap mena de condemna moral per part
progressius que marquen les arts d’amor,
 Constantinoble al s. XV
Història real:
ans d e le s trop e s tu rq ue s (2 9 d e maig
• Constantinoble havia caigut en m
de 1453).
Ficció:
t am b p ost e ri o rita t a la ca ig u d a d e
• El Tirant Lo Blanc va ser escri
ta rd . Tir an t m an té vi va la im at ge d'un
Constantinoble, 7 anys més
an ti n d rà ai xí gr àc ie s a le s p ro e ses
m
Imperi Grec encara cristià i que es
ca n vi a e l cu rs d e ls e sd e ve n im e nts
de l'heroi Tirant Lo Blanc. Martorell
s e xè rc it s d e fe n se n l'I m p e ri G re c del
en la seva novel·la: Tirant i els seu
P e r ta n t, e n aq u e st p u n t M ar to re ll
perill turc i el mantenen cristià.
n o m é s e ls se u s d e si tj o s p e rs o n al s,
projecta en la ficció n o
si n ó ta m b é e ls d e to ts e ls cr is ti an s.
 La cavalleria
= e st am e n t m é s b ai x d in s d e la n oblesa
• La cavalleria
ir un pe s de ci si u en la so ci et at fe u da l i va
• L’ordre de cavalleria → va adquir
gi da qu e h avia de se r re sp ec ta da pe r tot
necessitar d’una reglamentació rí
r.
aquell que hagués estat armat cavalle
• Ideari de la cavalleria:
• Defensa de la religió
• Atenció i protecció als més febles
• Fidelitat a ultrança al rei
• Menyspreu per la mort i pel dolor
• Recerca de l’honor i la glòria
 u e v iu la c a v a ll e ria e n e l s e g le X V (l a
Da v a n t la d e c a d èn c ia q
u co m p o n e n t g u e rr e r i c ris ti à i h a v ia
ca v a ll e ri a h av ia p e rd u t e l s e
fo rm e s e x te rn e s , e s d e v e n in t u n jo c
qu ed a t n o m é s le s s e ve s
ra la tr a d ic io n a l c a v a ll e ri a c ri s ti a n a
cort e s à ), M a rt o re ll re s ta u
n t, q u e re p re s e n ta e l c a v a ll e r id e a l,
me d ie v a l e n la p e rs o n a d e T ir a
u t s e r i q u e ja n o te n ia g a ir e s e n ti t a
allò q u e M a rt o re ll h a g u é s v o lg

la V a lè n c ia d e m it ja n s d e l s e g le X V .
 Antecedents literaris
Cançó de gesta Novel·la artúrica Llibres de cavalleries

S. XII S. XII-XIII S. XIV-XV

Narren la història de cavallers errants com Tristany,
Recitades pels joglars a les places i Lancelot, Perceval, vinculats a la cort del rei Artús
que inicien un viatge, una aventura, per complir la
els castells, que tractaven
seva comesa; hauran de superar tot un seguit de
exclusivament de les grans gestes proves i vèncer les amenaces abans de retornar
protagonitzades per cavallers. victoriosos a la cort En totes aquestes aventures, hi
intervenen una colla d’elements meravellosos i
Chanson de
màgics, i hi té força importància la incorporació de
la dama, i per tant, l’element amorós.
Roland, El Cid Chrétien de Troyes
Narren les aventures i les proeses d’un
cavaller errant dotat d’un valor i una
força exagerats, que venç tota mena
d’enemics. Hi ha una notable
presència d’elements meravellosos i
inversemblants (dracs, gegants, nans,
encanteris, castells fets per art de
màgia...).Amadís de Gaula
LES NOVEL·LES CAVALLERESQUES
l m atei x am bien t literar i pe rò te ne n unes
xen de
• Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc sorgei
lli bres pr ot ag on itzat s pe r cava lle rs com
en d’altres
característiques diferents que s’alluny
Amadís de Gaula.
iq ue r prop os a du es no men cl at ur es :
Martí de R pe r
la lín ea ar túric a, ca ra cter itz ad es
D E C AV A LL ER IE S → na rr ac io ns in se rides en
• LLIBRES
d’el em en ts m erav el lo so s i in ve rs em blants.
la presència
ex.: Amadís de Gaula.
qu e te ne n un el ev at grau de ve rs em blança,
res
• NOVEL·LES CAVALLERESQUES → ob
la co ns tr ucci ó i ac tu ac ió de ls pe rson atges.
i en
visible en els escenaris, en les accions
ex.: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc
 Fonts Literàries
• La Crònica de Ramon Muntaner: per a la part militar, amb l’expedició dels almogàvers a Orient,
la vida de Roger de Flor (Tirant).
• Joan Roís de Corella: per als manlleus literaris, sobretot en parlaments llargs, lamentacions de
Plaerdemavida i Carmesina davant el cos mort de Tirant, per al desenllaç.
• Ramon Llull i El llibre de l’orde de cavalleria: per a la primera part del Tirant.
• Versió francesa del Guy de Warwick, el romanç anglonormand del segle XIII. Els 39 capítols són
una reelaboració que fa Martorell del poema sobre Guillem de Varoic, mestre de Tirant.
• Autors/obres medievals: A. March, B. Metge, F. Eiximenis, Dante, Petrarca, Boccaccio, Lancelot...
• Autors clàssics que degué conèixer traduïts: Sèneca, Ovidi, Virgili.
• Elements biogràfics / realitat del voltant : viatges, empreses militars, desavinences amb veïns i
parents,
Cal tenir en compteinformacions diverses,
que a l'Edat Mitjana, el conceptedocuments ambno els
d'originalitat literària quals
és l'actual i quehavia
un autortreballat,
no tenia cap costums
inconvenient socials,
a emprar
fragments d'obres d'altres escriptors.
 Exemple de font literària

Tirant lo Blanc, cap. 118

Heroides d’Ovidi (traducció de
“E per la gran calor que feia,
Guillem Nicolau, ca. 1390)
perquè havia estat amb les
“Recorde’m que una vegada la
finestres tancades, estava mig
tua vestedura estava fluixa e los
descordada mostrant en los pits
teus pits foren manifests, e ells
dues pomes de paradís que
nuus donaren entrada als meus
cristal·lines semblaven, les quals
ulls. Los pits eren pus blancs que
donaren entrada als ulls de
pura neu o llet, e que Júpiter
Tirant, que d’allí endavant no
quan abraçà ta mare.”
trobaren la porta per on eixir.
 Exemple de font literària
Tirant lo Blanc, cap. 485
«E sobre la tomba, ab lletres d’or
estaven esculpits aquests tres
versos: Amor cruel, qui els ha
unit en vida i ab greu dolor lo
viure els ha fet perdre, aprés la
mort los tanque en lo sepulcre.»
Història de Leandre i Hero, Joan
Roís de Corella
«E en lletres gregues, sobre la
nostra tomba semblant epitafi
esculpit escriva: Amor cruel, qui
els ha units en vida, e ab gran
dolor lo viure els ha fet perdre,
aprés la mort los tanca en lo
sepulcre.»
 Datació
• No se sap la data segura de redacció.
• S’estima que entre el 1460 i el 1468.
• Caiguda de Constantinoble + la fi de l’Imperi ⇒ dos fets dolorosos per Catalunya i pel regne de
València; també per l’Europa cristiana.
• Constantinoble = porta oberta perquè els musulmans es fessin els amos de tot el continent.
Tirant lo Blanc:
• Tema d’actualitat → lluita contra l’infidel musulmà + reconquesta de Constantinoble.
• El cavaller protagonista conquereix tot el nord d’Àfrica, bateja immenses multituds d’africans i
deixa com a reis cristians amics i aliats seus.
• Martorell dona als lectors la imatge d’un món diferents del real i explica fets que no han passat
mai (Mediterrània totalment cristiana).
⚬ La diferència entre un novel·lista (Martorell) i un cronista (Desclot).
• Va ser publicat a València el 1490. Ràpidament van arribar les traduccions en castellà i en italià i, a
partir d’aquestes traduccions, el Tirant apareix esmentat en altres obres com El Quixot de
Cervantes.
 Autoria
1465
Mor Joanot Martorell
Galceran (germà) reclamà a Martí
Joan de Galba el manuscrit del Tirant.
Galba s’hi negà i acabaren als
tribunals. Guanyà Galba i es quedà el
manuscrit.
 Discussió ⇒ Galba va modificar el Tirant durant aquests 25 anys.
• La notícia que els impressors fan aparèixer al colofó (en
1490 contradicció al que Joanot havia indicat) ha donat lloc a dues
línies de pensament:
• Galba és coautor de l’obra i podria haver-la refet
introduint-hi l’estil de la valenciana prosa (Riquer, abans de
1990).
• La intervenció de Galba en l’elaboració del Tirant és mínima.
(Riquer, 1990) → opinió més estesa avui en dia.
• Es defensa que Galba només va deixar l’obra llesta per a la
impremta, dividint-la en capítols i posant-hi els títols.
Joanot Martorell ⇒ únic autor.
 Estructur a i ar g um e nt
n cava lle r im ag in ari pr en en t m od el de ca va llers reals.
• Biografia d’u
pròp ia de le s no ve l·le s ca va lle re sq ue s: al vo ltant
• L’argument segueix l’estructura
qu e es de vé l’e ix co nd uc to r de l’o br a, es va n encaixant
d’un personatge principal
hi st òr ia d’u n jo ve ca va lle r de s de ls se us in icis a la
una sèrie d’episodis. Explica la
r, fin s a la se va m or t pe r ca us es na tu ra ls, a
cort d’Anglaterra, on és armat cavalle
os tra r se r el m ill or ca va lle r de l m ón , no so lament en
Grècia, després d’haver dem
, sin ó ta m bé co m a ca va lle r in te gr at en els
els espectacles (torneigs, justes...)
exèrcit• sTim ilitars. glaterra
rant a An
• 5 Parts : rant a Sicília i a l’illa de Rodes
• Ti
• Tirant a l’Imperi Grec
• Tirant al Nord d’Àfrica
• Tirant torna a l’Imperi Grec
 Estructur a i A r g um ent
va lle r er m it à G u ill em d e V aroi c,
• S’inicia amb les aventures del ca
d ir igei x a u n to rn ei g am b m ot iu
qui rep la visita de Tirant, que es
de les noves del rei d’Anglaterra.
b re la ca va lle ri a, Ti ra n t m ar xa am b els
• Alliçonat per l’ermità so
, S ic íli a i R od es , on Ti ra n t ar ri b a a se r cap
seus companys a França
dels exercèrcits bizantins.
ri e d’ave n tu re s al N or d d ’À fr ic a, to rn aa
• Després d’una sè
b la fi lla d e l’e m p er ad or, la p ri n ce sa
Constantinoble on es casa am
in a, i és n omen at Cès ar d e l’Im p er i.
Carmes
VIATGES DE TIRANT, COM A PERSONATGE, A LA NOVEL·LA
 Modernitat de la
Defensa dels ideals
burgesos (el plaer, la raó,
l’humor) i el tractament
dels personatges (no són
arquetips sinó complexos
psicològicament).
novel·la
El tractament de l’amor i el sexe
To irònic i humorístic en les
hi tenen un paper essencial.
escenes de la vida quotidiana i en
L’amor és múltiple i mostra una
les intrigues amoroses. gamma variadíssima de
Tanmateix, Martorell no tracta realitzacions: adulteri,
mai d’una manera irònica els lesbianisme, fetitxisme, jocs
afers considerats importants i eròtics, voyeurisme... Tots els
solemnes: les cavalleries, les episodis amorosos estan tractats
proeses de Tirant i els episodis amb desimboltura,
militars són narrats seriosament. despreocupació i humor.
 Versemblança de la novel·la
• L’obra se situa geogràficament en llocs coneguts i propers.
• Cronològicament l’acció transcorre paral·lela a l’època en què s’escriu.
• Hi apareixen fets i personatges reals, ben documentats. Per exemple:
les batalles de Sicília i Rodes.
• Els esdeveniments s’expliquen a través de la lògica i la raó, sempre
dins els límits de la versemblança, i no mitjançant màgia i misteris.
• El protagonista és un cavaller imaginari però no fantàstic ni idealitzat.
• Apareixen personatges de totes les classes socials, molt ben descrits,
que actuen seguint els paràmetres de comportament normal.
• Detalla els costums de l’època: com s’ha de saludar els cavallers, com
són les cerimònies religioses, el preu de les joies, etc.
• Nombroses descripcions d’estratègia bèl·lica. Les escenes estan
relatades sense escarafalls, amb un detallisme exhaustiu i
convincent.
 Llengua i estil de la novel·la
• TO SOLEMNE I CULTE: subjecta a la prosa
renaixentista i a la “valenciana prosa”. S’usa quan
els personatges fan llargs parlaments,
lamentacions, rèpliques...
• TO COL·LOQUIAL I DIRECTE: diàleg breu,
col·loquial, ple de gràcia i d'expressions casolanes,
amb refranys, jocs de paraules i vives
exclamacions, que mostren de manera excel·lent
la llengua col·loquial i familiar de l'època.
Destaquen en aquest registre les intervencions
 MARTÍ DE RIQUER:
“EL TIRANT ÉS UNA NOVEL·LA
MILITARMENT SERIOSA,
SENTIMENTALMENT APASSIONADA,
DIVERTIDA EN MOLTS EPISODIS I,
SOBRETOT, ALEGRE.
MANUEL LLANAS I RAMON PINYOL:
“EL TIRANT, OBRA CAVALLERESCA,
ÉS PLE D’HUMOR I D’IRONIA, SI BÉ
HI HA DOS ASPECTES SOBRE ELS
QUALS NO ES PERMET NI LA MÉS
LLEU BROMA: LA CAVALLERIA I LA
GUERRA”