Tirant lo Blanc

Personatges
➢ Tirant: Cavaller de renombre per les seves gestes i tant és així que es
demanat per l’Emperador de l'Imperi Grec, on va ser nomenat com Capità del
exercit de l'Imperi Grec. Fìsicament no tenim molta descripció d’ell en la
novel·la, però suposem que té moltes ferides per totes marques de les
combats, és corpulent, és a dir, està fort, i és bonic, perquè enamora tant a
Carmesina com a la Viuda Reposada. Psicològicament, és un cavaller amb
totes les característiques pròpies d'un bon cavaller, és a dir, és un home
valerós, com podem veure en l'assalt marítim al vaixell del Gran Caramany i
del rei de la sobirana Índia, on va lluitar de manera feroç fins guanyar-la;
també és un gran estrateg i és enginyós, com podem veure, per exemple, en
l’atac al campament turc enfront del castell del duc de Macedònia, on fa un
ataque sorpresa mentre descansava l’exercit enemic; encara és misericordiós
amb els seves enemics, perdonant-los la vida a alguns la vida, com és el cas
del Gran Caramany -pero aquest va tenir que violar el seu honor- o la del
soldat capturat que parla mal de Tirant enfront de Tirant (sense saber que era
ell) i després el cavaller ho va alliberar; educat, com podem veure amb el
tractament que té amb els seves soldats, l’Emperador o Carmesina; i és molt
respectat pel seu exercit i també pels enemics. Però té un gran problema, la
seva incapacitat per controlar les seves desigs amorosos per Carmesina,
com podem veure quan Plaerdemavida li porta a la habitació de la Princesa
per la nit i va a tocar-li les parts íntimes, també este amor li fa mal perquè és
un amor prohibit per la diferència de estatus socials entre Tirant i Carmesina,
ja que ell és un cavaller i ella és la filla de l’Emperador, i també en aquestes
situacions amoroses fa que estiga molt tímid i vulnerable.
➢ Carmesina: Fìsicament, és una dona jove, 14 anys, amb un petites
mamelles, de cabell llarg i de cos perfecte, segons el que ens diu el narrador i
Tirant d’ella. Psicològicament és una xiqueta innocent, com podem observar
amb l’engany de la Viuda fent que Plaerdemavida es disfressara del jardiner
negre i fara tocaments a la Princesa; també és ingenyosa, com per exemple
quan amaga a Tirant en una visita d’amagat; encara està molt enamorada de
Tirant, però ella sap que no pot casar-se amb ell pel estatus social de Tirant i
que ell puc difamar la seva imatge i la de la seva família i és més freda amb
ell per esta raó i també perquè ella vull mantenir la seva virginitat; i és una
dona molt emocional, com podem ver cada vegada que Tirant té que anar-se
a la guerra ella plora per la seva absencia.
➢ Diafebus: Cosí de Tirant i cavaller com Tirant, no tenim una descripció física
molt clara, però suposem que té moltes ferides pels lluites que fa amb Tirant i
també és atractiu, com podem deduir del seu matrimoni amb Estefania, filla
del duc de Macedònia, amiga i membre de la cort. Psicològicament, és un
home fidel, com podem veure en tota la novel·la que mai va discrepar amb o
contra Tirant; respectuós amb el seu capità i valerós com a bon cavaller.
➢ Estefania: Esposa de Diafebus, íntima amiga i donzella de Carmesina.
Físicament, suposem que és bonica, perquè va enamorar a Diafebus i al final
van casar-se. Psicològicament, és una dona amorosa, com podem veure en
els seves comentaris sobre Diafebus i com ella l’ama; també és una dona
alegre.
➢ Emperador: Emperador de l’Imperi Grec. Físicament, sabem que és un
home vell, per aquesta raó ell no podia fer-se carg del seu exèrcit. També, és
un home molt culte i educat, que es preocupa pels problemes de la cort, però
no se’n adona del què passa al seu voltant, com podem veure que no se
dóna compte de que Tirant estava enamorat de la seva filla, quan ja tota la
cort i les criades sabien d’aquest amor o la relació amorosa de la seva
esposa amb Hipòlit; també es presenta com un home misericordiós, ja que
premia amb moltes riqueses, com quan dóna moltíssim diners a Tirant per
mantenir le seves necessitats durant la campanya; i a més és un home
emocional, com podem observar en les seves comentaris entristits per la mort
del seu fill.
➢ Emperadriu: Físicament, és una dona vella, com l’Emperador. Encara, és
una dona molt noble i honesta, molt respetuosa amb la gent i molt amable,
però amaga al seu marit la seva relació amorosa amb Hipòlit. Encara que
siga vella no significa que ella tenga mentalitat de persona major, ja que té
una relació amorosa activa amb Hipòlit, com s’ha dit abans, i està plena de
ganes d’amar com una jove.
➢ Hipòlit: Físicament, és un home jove, que segurament és molt bonic i tindrà,
probablement, moltes ferides, perquè com Tirant i Diafebus, està en moltes
batalles. És bastant insegur amb si mateix, no té molta experiència i
s’expressa amb un llenguatge culte i ben refinat. Com Tirant i Diafebus,
també és un cavaller i per tant té les característiques d’un cavaller tradicional.
➢ Plaerdemavida: És amiga de la princesa Carmesina i també la seva
donzella. Físicament, és una dona molt bonica, per això seu nom, que més
explicit no puc ser, i per moltes descripciones més. Encara, és una persona
molt intel·ligent i sincera, que fa tot el possible per ajudar a Tirant en les arts
de seducció, per atreure a Carmesina, inclós li porta de nit al llit de
Carmesina per que puga fer a la Princesa tocaments i l’ajuda en la seva
aventura.
➢ Viuda Reposada: La dida de Carmesina, és una persona odiosa, ja que
intenta fer impossibles els amors de Tirant amb Carmesina, perquè està
enamorada d’ell, i intenta distanciar-los amb enganys, com puc ser l’engany
del negre jardiner, que fa que Tirant s’entristira molt i matara al esclau.
➢ El soldà: capità amb el Gran Turc de l'exèrcit musulmà a l’inici de la novel·la.
No tenim cap descripció física d’ell ni tampoc tenim molta descripció
psicològica, però podem saber que ell és un home superb i això fa que perda
a gran part del seu exèrcit quan Tirant va atacar-lo de nit i també és un home
temeròs, no és tant valent com Tirant.
 ➢ El Gran Turc: capità amb El Soldà de l’exèrcit musulmà a l’inici del llibre i
soberà de l’Imperi Turc. Com és el cas de El Soldà, no tenim molta descripció
física d’ell, però psicològicament podem saber que és un home prudent, com
podem ver quan arriba informació de que l’exèrcit de l’Emperador anava cap
a ells, però no té la autoritat per manar ordres a El Soldà.
➢ Rei d’Egipte: capità de l’exèrcit turc desprès de perdre en el setge a la ciutat
i és un home molt respectat, inclós pel mateix Tirant quan li convida a sopar
amb ell. Com en els casos anteriors, no tenim una descrpció molt detallada
del seu físic, però psicològicament és un home astut, com podem veure en el
seu pla per matar a Tirant desafiant-lo a un duel, i també és valerós, encara
que no va poder guanyar a Tirant.

Temps
➢ Podem situar l’època entre meitat del segle XI i la caiguda de Constantinoble
en 1458, però aquesta data és molt poc probable, així que seria entre meitat
del segle XI i 1371, que és en aquesta data quan els turcs tomen Macedònia.
➢ La novel·la té una durada de 3 mesos, aprox.. Des de quan Tirant estava a
Sicìlia i li portan la notìcia de que l’Emperador de l’Imperi Grec necessitava de
la seva ajuda, fins a que acaba encallant al nord d’Àfrica amb Plaerdemavida.
En aquests mesos, Tirant fa que l’Imperi Grec, que estava proper a la seva
desaparició a mans dels turcs, recoperara molt territori perdut abans de la
seva arribada.
➢ La novel·la està narrat de manera lineal en general, però tenim alguna que
altra retrospecció, com puc ser l’inici del capítol del “Somni de
Plaerdemavida”, on fa una restropecció a lo ocorrit la nit d’abans entre Tirant i
Carmesina.

Espai
➢ Els espais de la novel·la són la majoria reals -encara que sigan de finals de
l’Edat Mitjana, com s’ha parlat abans, la novel·la està situada
cronològicament entre el segle XI i 1371- com puc ser la ciutat de
Constantinoble, l’illa de Sicìlia. Però també trobem espais evocats, com el
castell de l’Emperador a Constantinoble (encara que siga real no podem
conèixer si és veritat la disposició interna del palau), el lloc específic on
ocorre la lluita de les naus o el lloc on ocorre la gran batalla entre l’exèrcit
cristià i el turc.
➢ Algunes descripcions de espais són:
○ El castell: és un espai summament gran i trobem diversos llocs on es
desarrolla la història, alguns són:
■ Cambra de Carmesina: té un llit, que suposem que és gran
perquè en ella dormen ella i Plaerdemavida, i inclós va entrar
Tirant quan li va fer tocaments a Carmesina. A més, té una altra
habitació privada per la Princesa, on va amagar a Tirant una
 vegada. També, té una finestra per on Tirant va fugir quan es va
trencar la cama.
■ Porta del castell: no tenim molta descripció d’ella, però sabem
que és molt gran.
■ Cambra on estaven de dol l’Emperadriu i Carmesina: té
diverses llits, on estaven l’Emperadriu i la seva filla, també
sabem que té moltes finestres, encara que estaven tancades.
■ Balcó del castell: lloc on veien l’Emperador amb la seva mujer
i la seva filla el pati exterior del castell quan marxava el seu
exèrcit cap a la batalla.
○ Campament de Tirant: sabem que és un lloc enorme on estaven les
tendes de campanya del seu exèrcit i també el seu propi. També tenia
una tenda de campanya on rebia als seves comandants i als seus
enemics també, com és el cas del Rei d’Egipte.

Llenguatge
➢ En aquesta adaptació no podem veure el vertader llenguatge de l’obra, ja que
està adaptat per un públic juvenil, però està escrit amb un llenguatge
estàndard, però té col·loquialismes i també utilitza en moltes ocasions un estil
lingüístic literari, sobretot en el tractament de Tirant amb l’Emperador o amb
Carmesina, però una cosa que no canvia de la versió adaptada i l’original,
que es el detallisme dels combats. Però en la novel·la original té una variació
de registres molt rica, ja que aquestes registres depenen de qui estiga parlant
i amb qui està parlant, és a dir, té totes les registres posibles. Per exemple
l’ús de sentències, refranys per simbolitzar el llenguatge col·loquial i l’us de
frases llargues, complexes i compostes per donar-li una major solemnitat.
Aquestes característiques li donen més realisme a l’obra. També el llenguatge
té una funció didàctica i moralitzadora.
Narrador
➢ El nostre fragment del llibre original de Tirant lo Blanc està narrat en 3ª
persona del singular i és omniscient, però l’autor utilitza els diàlegs per narrar
certes partes de la història, però en alguns casos de la novel·la original el
mateix Tirant lo Blanc parla, és a dir, en 1ª persona del singular i per tant
seria un narrador intern protagonista.