COMENTARI DE TEXT

Aquesta és una pauta per fer un comentari d'un poema. A l'hora d'escriure'l, el text s'ha de redactar
com si fos un article: has de dividir el text en paràgrafs i utilitzar els connectors adequats; no has de
fer servir ni títols, ni guionets, ni números que indiquin les passes que has anat realitzant.

ABANS DE COMENÇAR

 Numera els versos de cinc en cinc per facilitar-ne les referències.

 Llegeix atentament el poema més d'una vegada i busca en el diccionari les paraules de les quals
desconeixes el significat.

CONTEXTUALITZACIÓ

La contextualització és només la part teòrica que inicia el text i, per tant, no ha de ser massa extensa.
Una bona introducció hauria d’ocupar com a màxim unes deu-quinze línies del comentari. Aquest
primer paràgraf ha d’incloure:

1. Breu referència biogràfica de l’autor. Has de relacionar l’episodi biogràfic amb el contingut del
poema, si s’escau.
2. Data d'escriptura del poema i de l'obra a la qual pertany el text.
3. Breu referència a la temàtica general de l’antologia on està inclòs el poema.
4. Breu referència al corrent literari al qual pertany l'obra.

TEMA I CONTINGUT

1. Tema general del poema. L'has de redactar de manera clara i molt breu (per exemple: el tema
del poema és l'enyorança d'un temps perdut). Pot ser d'ajut el títol del poema.
2. Explicació detallada del contingut. Has de dir amb les teves paraules què expressa l'autor a cada
estrofa o, si cal, a cada vers. Per exemple: "Al primer vers, l'autor declara amor i admiració per un
arbre singular. A continuació, en el segon i tercer vers, el compara amb altres arbres i, utilitzant
la imatge eterna primavera, ens diu que l'arbre es caracteritza pel seu esplendor i vitalitat..."
3. A mida que vas explicant el contingut, també has d'anar comentant les figures retòriques més
destacades. El comentari no s'ha de convertir en una llista de "coses" que has anat trobant al
text, sinó que has de relacionar les figures retòriques amb el seu sentit últim, amb allò que
l'autor volia transmetre a l'hora de fer-les servir.
4. Explicació de l'estructura del poema. Per exemple: “El poema es pot dividir en tres parts. En les
dues primeres estrofes el poeta descriu el paisatge. A l’estrofa 3 expressa el sentiment
d’enyorança que li produeix aquest entorn. A les dues últimes estrofes, el jo poètic manifesta el
desig de voler tornar a la seva pàtria."
ESTRUCTURA FORMAL

 Tipus de composició: Si s'escau, dir si es tracta d'una composició concreta (sonet, romanç...)
 Estrofes: Quantes en té, quants versos té cada estrofa i el nom de l'estrofa (tercet, quartet,...).
 Tipus de versos: nombre de síl·labes de cada vers. Cal especificar si són isosil·làbics o
anisosil·làbics o anisosil·làbics recurrents, si són d'art major o menor, si contenen cesura i com
s'anomenen els versos segons el nombre de síl·labes.
 Rima: si és assonant o consonant i l'esquema de la rima i, si és clar, el ritme.
 Es pot cloure aquest apartat amb alguna consideració general, si és possible, en què es relacioni
la mètrica amb el contingut o amb l'estil de la composició.

CONCLUSIÓ

Finalment, pots escriure una breu conclusió de tot el comentari per destacar-ne les idees principals.
També hi pots afegir una valoració personal, sempre defugint fórmules com ara "m'ha agradat molt"
o "aquest comentari ha estat molt difícil", perquè has de procurar que el to del comentari sigui
sempre objectiu.
[1] CANÇONETA LEU E PLANA
Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marques,
del traichor de Mataplana
5 q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
Marques, ben aion las peiras
a Melgur depres Someiras,
10 on perdetz de las denz tres:
no i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques...
15 Del bratz no·us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe·l nervi vos estendes.
20 A, Marques, Marques, Marques...
Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
gardar se deu totas ves
25 qon qe·z an; an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques...
Marques, ben es fols qui·s vana
30 c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques...
TRADUCCIÓ AL CATALÀ
I
Cançoneta lleu i plana,/ lleugereta, no gens ufana,/
faré sobre el meu Marquès,/ el traïdor de
Mataplana/ que és farcit i ple d'engany./ Ah,
Marquès, Marquès, Marquès,/ d'engany sou farcit i
ple! [altres versions: Ah Marquès, Marquès, Marquès,
tan farcit d’engany i obès!]
II
Marquès, beneïdes les pedres/ de Melgur, prop de
Someires,/ on vau perdre tres de les dents:/ això no
ha fet cap mal [=no en tingueren dany(les pedres)],
car les primeres/ [encara] són allà i no s'hi nota gens./
Ah, Marquès...
III
Al vostre braç no dono el preu d'una figa [=el vostre
braç no val res],/ que sembla cabiró de biga/ i el
porteu mal estès [=arronsat];/ [bé] caldria ortiga
[=caldria frega d’ortiga]/ que el nervi us estirés./ Ah,
Marquès...
IV
Marquès, qui de vós es refia/ no té amor ni
companyia:/ ha de vigilar sempre/ vagi com vagi:
[que] vagi [amb vós] amb claror de [a ple] dia/ [i] de
nit que no vagi de cap manera amb vós./ Ah,
Marquès...
V
Marquès, ben foll és qui es vana/ de fer migdiada
amb vós/ sense bragues de cordovà;/ i mai fill de
cristiana/ no introduí costum pitjor./ Ah, Marquès...
Guillem de Berguedà. (segle XII)
 COMENTARI DE TEXT DEL POEMA "CANÇONETA LEU I PLANA"

Durant els segles XII i XIII, apareix la lírica trobadoresca provençal que és la primera manifestació
literària culta en una llengua romànica. L'amor cortès o fin’ amors és l'eix temàtic de la majoria de
les composicions; diversos són els gèneres que giren entorn de l'amor, com ara la cançó, l'alba o la
pastorel·la. A més d'aquests, existeixen gèneres de temàtica diferent: el plany, que lamenta la mort
del senyor i el sirventès, de caràcter satíric i burlesc, que serveix de propaganda política o d'atac
enginyós als adversaris. Pel que fa a l'estil, es pot parlar de dues tendències: la més dificultosa, o
trobar clus, per l'hermetisme i l'acumulació de conceptes o per la complicació formal (anomenat,
llavors, trobar ric) i el trobar leu, d'expressió senzilla i comprensió immediata.

De Guillem de Berguedà (...1138-1192...) coneixem referències biogràfiques a partir de diverses fonts

documentals, entre elles la seva vida recollida en un cançoner així com fragments de la pròpia obra
lírica. Sabem que no era un trobador professional, sinó un noble que utilitzava la poesia com a arma
política i al servei dels propis interessos. Conservem trenta-una composicions poètiques del
trobador, entre les quals destaquen tres cicles de sirventesos.

La Cansoneta lleu e plana és un sirventès, adreçat a Ponç de Mataplana, amb la intenció clara de
criticar aquest noble. L'autor qüestiona tots els valors cavallerescos del personatge (l'honor, la
lleialtat, la força física, la valentia en la lluita...) mitjançant el recurs de l'al·lusió ofensiva o la
insinuació infamant.

A la primera estrofa, l'autor exposa la seva intenció imprecativa: ens diu que escriurà una cançó
senzilla dedicada a un personatge que, ja en aquesta primera estrofa, titlla de traïdor i enganyador. A
la II estrofa l'acusa de mal guerrer ja que no és ferit honrosament sinó que perd les dents en caure -
suposem d'un cavall- ridículament sobre una pedra. A la III estrofa no valora el seu braç ni en una
figa (expressió que ha quedat al català i al castellà: 'no valer un higo': no valer res), ja que el té
anquilòtic, cosa que li anquilosa o encongeix tot el coratge cavalleresc que li caldria; d'aquí que li
calgui una herba urticant ( l'ortiga), perquè li estiri el nervi del braç i el capaciti per sostenir les armes
ofensives i defensives pròpies dels cavallers. A la IV estrofa l'acusa de fals i deslleial. Ens diu que
convé no refiar-se'n perquè hom pot sortir mal parat. Els que l'acaben de conèixer de seguida veuen
la seva poca honestedat i el defugen. Finalment, a l'estrofa V, ens diu que seria de bojos avenir-se a
fer la migdiada amb ell, perquè el sol fet d'estirar-se al seu costat sense roba interior de cuir
cordovès del més fort és un perill. És a dir, l'acusa d'homosexual i sodomita, la qual cosa està molt
lluny de la moral cristiana i cavalleresca.

La composició s'estructura en estrofes o cobles formades per quintets heptasíl·labs seguits d'un
apariat. Aquests 5 versos d'art menor tenen rima consonàntica (aabab). L'apariat rima amb el darrer
vers amb forma de refrany, ja que es repeteix a cada cobla. L'estructura rítmica, doncs, conforma
composició que conté un refrany, de manera que rimen entre sí els versos femenins i masculins
(FFMFM MM).

En definitiva, aquest sirventès és un atac personal i injuriós contra el noble Ponç de Mataplana.
L'autor li nega qualsevol virtut cavalleresca, física o moral a través de la sàtira més sarcàstica i l'insult
més injuriós.