«Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros»​, «Si mai he estat pensatiu i confós…»
Cerverí de Girona (1259-1285)
Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros
sirven amors, ni·n perdey mon cabal,
sufren pena, turmen, trebayll e mal,
ne·m tengren dan maritz ne fals gelos,
5 er m’adutz jay, qu’eser no·m pot vedatz,
us gentils cors adreitz, gras e delgatz,
on es jovens e franc’ humilitatz.
E s’auzes dir cal dona·m te joyos,
ne com m’a fi, humil, franc e leyal,
10 e·m ditz soven ab mant sospir coral,
baysan: «Amics, con eu no so ab vos,
muyr deziran e pus, pres mi,·us luynatz,
del revenir vos clam merce viatz»,
estortz fora, e mos clars ditz, vertatz.
15 Eras diran lausenger envejos
qu’eu dic fencha a ley de desleyal,
mas, pus midons m’o perdo, no me·n chal,
car ma rayzo tenran tuit l’amoros:
qu’eu dic que can an lens ne apesatz,
20 pesan vey ley e sas plasens beutatz
que·m ditz plasers ab ditz enamoratz.
E tenria lo rey per enujos
si·m sonava can faz tan douz jornal,
ne·m tocava: qu’eu non ay plaser d’al,
25 ans fora mortz si·l pesamen no fos.
E dic a cels qui·m dizon: «Que·us pessatz,
en Cerveri? Ajam qualque solatz!»
«Laxatz m’estar, seyner, que coblas fatz»
Si mai he estat pensatiu i confós,
servint l’amor, i he perdut el cabal
patint dolor, turments, treball i mal,
i m’ha atacat més d’un marit gelós,
5 ​ara somric, perquè tinc a l’abast
un cos gentil, com cal, ardent i cast
on el jovent, humil, mostra el seu fast.
Si gosés dir quin és que em fa joiós,
fidel, humil, elegant i lleial,
10 ​que em diu sovint, amb un sospir coral,
fent-me petons: «Amic, si no hi sou vós,
sento un desig terrible, un buit nefast,
fins que torneu el temps per mi és un llast»...
Si dic el nom s’acabarà el contrast.
15 ​S’exclamarà qualsevol envejós
que res no és cert, com si fos deslleial,
però tant m’és, si ella no en fa cabal,
i tampoc no en farà qui és amorós;
i us dic que quan les passes es fan rast
20 ​és que la veig dins meu, n’obtinc un tast
i em parla de plaer i del nostre encast.
Tindria fins el rei per enutjós
si em deia res mentre em guanyo el jornal,
o si em tocava: no hi ha un plaer igual;
25 ​seria mort si el pensament no fos.
Responc a aquells que em diuen «Quin desgast
patiu, En Cerverí, bon parafrast?»:
«Deixeu-me estar, que el vers és el meu past».
 D’aytan me tenc per ben aventuros
30 car ço qui notz als altres a mi val;
e no vis mays nuyll trobador aytal
ne qui’n durmen fezes vers e chanços:
qu’en durmen fo aycest chanz començatz,
per que non es ab motz prims ne serratz
35 ne y er per me sos ne motz esmendatz.
Em considero algú que ha estat sortós:
30 ​el que molesta els altres a mi em val
i mai he vist un trobador que tal
com jo fes els poemes somiós.
Dormint el vaig rimar i vaig fer el desbast.
Potser no és delicat però té llast,
35 ​i no cal canviar-hi un vers ni un trast.

Pus en durmen e pesan gen pessatz, Com que dormint em teniu a l’abast
na Sobrepretz, de me, veyllan, si·us platz considereu que és trist el meu desgast.
prec que pessetz, o que tost m’auciatz. Sí, Sobrepreu, penseu-hi: és nefast.

De la dona dels Cardos suy payatz La dama de Cardós, amb el seu fast,
40 e del enfan, can pres luy m’asolatz. 40 ​m’acull com a l’Infant, sense contrast.

ACTIVITATS 

1. A quin gènere trobadoresc pertany la composició? Analitza’n la forma. 

Com són la mètrica i la rima? 

Es tracta d’una cançó trobadoresca (composició de temàtica amorosa) formada per

set cobles (o estrofes) unisonants (és a dir, que totes segueixen el mateix esquema
de la rima) i dues tornades finals. Les primeres cinc cobles són estrofes de set versos
i les dues tornades són de tres i dos versos respectivament. Els versos són
decasíl·labs i l’esquema de la rima (consonant) és ABBACCC. Les dues tornades són
de versos monorims (CCC i CC).
2. Què era la tornada en la lírica trobadoresca? Quina particularitat té en 
aquest poema? 

La tornada era l’estrofa final de la cançó trobadoresca. Tenia una extensió més breu
(normalment entre tres i cinc versos) que les altres cobles del poema, i hi apareixia el
senhal (o pseudònim) de la dama destinatària del poema. De vegades també hi sortia
el nom del trobador.

En aquesta cançó, la particularitat és que no hi ha una tornada, sinó dues (cinc

versos entre totes dues). En la primera (VI) hi trobem el senyal de la dama
(Sobrepreu). La segona tornada devia formar part del poema en ocasió de fer-lo
arribar a la destinatària real, la dama de Cardós. També hi trobem la referència a un
dels mecenes del poeta, l’infant en Pere, fill del rei Jaume I.

3. Fixa’t en les cobles (o estrofes) II i IV. Quin recurs crida l’atenció? Quina 
finalitat té? 

El recurs és que el trobador fa servir l’estil directe i posa en primera persona les
paraules que li dirigeix la dama (cobla II) i les d’aquells que el molesten i no el deixen
compondre o dedicar-se a l’amor (cobla IV).

La finalitat del recurs és fer més real les intervencions, posant-les en boca dels
personatges, la qual cosa els dona versemblança i naturalitat.

4. Rellegeix el poema (i especialment la cobla V) i comenta a quin estil poètic 

trobadoresc pertany. 

Aquesta cançó de Cerverí de Girona pertany al trobar leu o pla, estil que presentava
una expressió senzilla (sense rimes internes ni dificultats versificatòries) i una fàcil
comprensió, si bé tenia sempre un fons elaborat. El poema no solament és clar en
l’expressió, sinó que, a més, el trobador afirma a la cobla V (v. 33) que l’ha compost
dormint i que no té mots subtils («no és delicat»), ja que la intenció és que
s’entengui, raó per la qual no pensa modificar-ne res («i no cal canviar-hi un vers ni
un trast»).

5. Busca informació sobre l’amor cortès. Digues quins elements del poema 
s’hi corresponen. 

El poema de Cerverí de Girona es correspon perfectament amb les característiques

de l’amor cortès. Hi trobem una idea feudal de l’amor, basada en la visió de la dama
com a plena de virtuts (v. 6). El trobador era el seu vassall d’amor, fidel i lleial (v. 9),
dedicat només a servir-la (v. 2). Es tractava d’un amor adúlter i secret, raó per la qual
 el nom de la dama s’amagava rere un senhal o pseudònim (v. 38) per tal que els
amants no fossin descoberts pels marits gelosos (v. 4) o pels envejosos i
malparladors (v. 15).

6. Quines són les característiques de la dama i del trobador en aquesta 

composició? 

Tant la dama com el trobador es corresponen amb els personatges de la cançó

trobadoresca dels segles XII i XIII. A la dama se la descriu com una midons plena de
virtuts, no solament físiques (cos gentil), sinó també morals (castedat, humilitat). El
trobador es presenta a si mateix com un home enamorat, vassall d’amor, que no és
capaç de fer res que no sigui pensar en la dama, i fins i tot somiar-la, fins al punt de
compondre les cançons mentre dorm.

7. Per què Cerverí de Girona es presenta com un trobador diferent dels 

altres? De quin recurs se serveix per expressar-ho? 

Segons diu (V), se sent tan afortunat que, fins i tot en somnis, pensa en la dama i pot
arribar a compondre mentre dorm. El recurs per expressar-ho és la hipèrbole.

8. En l’escala de l’amor cortès hi havia diversos graus, segons la relació que el 
trobador arribava a establir amb la dama. Busca’n informació. Després 
indica a quin estadi correspondria aquest poema. Justifica la resposta. 

L’escala de l’amor cortès tenia quatre graus (fenhedor, pregador, entendedor i

drutz). Segons el que diu el poema, el trobador hauria arribat a l’estadi més alt, el de
drutz (o amant), perquè a la cobla II afirma que la dama el besa entre sospirs.