Rialc

Rao 0.137

Facet

1 Senyors, qui vol esser cortes,

2 be ensenyat e gint apres,
3 aquest romans venga ausir
4 qui·s vol d’ensenyament garnir.
5 Aquest romans ha nom Fasset,
6 milor libre en fe us promet
7 que anc posquessets ausir,
8 ne atendra per gint noyrir.
9 E qui studiar hi volra
10 mantes causes hi atrobara;
11 d’ensenyament e cortesia
12 hi apendra cascun dia:
13 li clerga e li xivaler,
14 li ciutada e·[l] mercader,
15 l’infant atressi e l[i] veyll,
16 tuyt ne apendran bon conseyll
17 e s’instruhiran tota via,
18 si aquest romans sovin legia:
19 doncs qui vol esser cortes,
20 ben ensenyat e gint apres,
21 entene en humilitat
22 e en bonea abrivat.
23 No vulles esser monsonger,
24 mas tota via vertader;
25 ages lo cor ferm e stable
26 si a tuyt vols esser agradable,
27 e no sies endenyos,
28 ne trop mal ne renyinos,
29 e ages fe e leyaltat
30 e seras de tuyt amat,
31 car qui es foyll [e] senes fe
32 no es cregut de nuyla re.
33 Mas si s’ave sayso e loch
34 mentir no nou, ab que dur poc,
35 car per retrer les veritats
36 de l’altre pert[s] les amistats.
37 Pecat de l’amic celeras,
38 tant con poras o cobriras.
39 Si vols esser bo ni cortes,
40 ni laus aver en tota res,
41 sies gint amesurat
42 en tu, e tan adoctrina[t].
43 No vulles largament parlar,
44 sutzes paraules ne comptar;
45 tindra t’hom per agualat,
46 atressi per mal ensenyat.
47 E con nagu volras lausar
48 ne ses noveyles recomptar,
49 deus lo lausar trempadament.
50 So que diras verayament,
51 so que d’ell auras comptat,
52 sia trestot be veritat,
53 car si deyes mes que no y ha
54 desonrar l’ies tot en pla,
55 sobratot quant parlaras
56 en tot loch, e no y faliras.
57 Mas no vulles calar de tot
58 car tindrie t’hom per boc.
59 So que volras dir ni parlar
60 en ton cor te deus perpensar;
61 qui parla a sa voluntat
62 axi es con cavall desfrenat,
63 perque dix savi Salamo
64 que anc lo sovinent sermo
65 ne·l molt parlar nuyla sayso
66 anch sens pecat no fo.
67 Doncs qui cortes vol star
68 poques paraules deu parlar,
69 e qui vol esser plazenter
70 a tot hom, ayço deu aver:
71 no vulles esser erguylos,
72 [si] molt hom par bo e par pros.
73 Tostemps mostra cara rient,
74 e sies suau exament;
75 gran virtut es en ell per cert
76 qui en aço es be apert.
77 Tostemps sies enginyos
78 e fug al mon qui ’s erguylos,
79 perque no sies menyspreat
80 de nagun hom ascientat.
81 E sies be studios
82 en ton offici, e curos;
83 saviament e conseylada
84 no y fayliras nuyla vagada.
85 Dien que l’us ret l’om mestre
86 en qualque art que·s vulla metre.
87 E con veura que fass’a fer,
88 vulla u dispensar volenter,
89 si que no vages murmurant
90 ni mala cara demostrant.
91 So faras segons ton poder
92 perque no·t playa lo despener,
93 car qui mes despen que no ganya
94 tart es que no sofranya.
95 En tot loc es bona mesura
96 car sens ella res no dura.
97 Deus te tenir gint de vestir,
98 que hom no·t puxa scarnir,
99 e que no vages saffaros
100 mas nedeu dins e defors.
101 E ceyll qui poca roba ha
...
102 axi con ja avets ausit
103 si no u avets mes en oblit.
104 Mas pel vestir ne pel causar
105 no deu hom son mester lexar,
106 e visque hom saviament
107 en beure [e] menjar exament.
108 E la ploma sia girada
109 en la ma de cuy es pausada,
110 trestotes coses recomptants:
111 ayso pertany als scrivans.
112 Que hom aprena de doctrina
113 viur’en lo mon en diciplina.
114 Ton fill deus metre en clerecia,
115 per tal que tenga bona via,
116 e no solament per legir,
117 mas que·l puxa mils nodrir
118 mentre lo mestre lo castia
119 perque no vinga a mala via.
120 Diu hom que qui no bat merdos
121 no pot puys batra palos;
122 perque no puxa folejar
123 ab veyls homens lo fe anar,
124 car si ab veyls fa companyia
125 no pora errar ni fer foylia.
126 Tin lo, apres, d’esser ventola,
127 car peu qui·s massa moveder
128 lo seny deu aver trop leuger.
129 Si be·s costuma pauc stant,
130 vergony’aura con sera gran,
131 perque tostemps playen aysets
132 qui plagueren per una vets.
133 E ceyll qui hac virginitat
134 de grat, jovenet en sa adat,
135 tostemps sia honest e cast:
136 deus guardar la de tot malast.
137 E cant es de salut doctrina
138 no ses d’ependre nuyt e dia,
139 per tal que sia dreturat
140 con or ver, e para nomnat.
141 Sies valent e entes,
142 studios en tota res,
143 e majorment en ton offici,
144 que no sies tengut per nici,
145 e que diga pus dignament
146 sa paraula a Deu omnipotent.
147 Aycell gran desonor li es
148 qui·ls propris lexe per res,
149 car orda, per qui trobats es,
150 dic vos que no val un puges.
151 Cant la corona a y son dret
152 pus blanc par, fe que us deig;
153 ayso tot prou clar sia
154 car axi·s deu fer tota via.
155 Tot clerga deu sos membres cobrir
156 ab gint calsar, ab lonc vestir;
157 so es saber los membres d’infants
158 e majorment de capelans.
159 Gran desonor li cabria
160 si la carn nua li aparia.
161 Mostre soven son vestiment
162 esser nedeu per cobriment
163 e denejats de tots pecats,
164 e per ayço sera honrats.
165 Sies savi e curos,
166 e no demans spectacions;
167 gint ta porta e ab bon seny,
168 e garda los mandaments,
169 e si Deus t’a donat aver
170 no sies scars en despender,
171 e [a] nagun hom, no say que sia,
172 usara de gran cortesia,
173 pus que be·t basta so del teu,
174 a tu e a altre ben leu.
175 Cant sies vey o hom honrat
176 per dies e per gran adat,
177 lo poble amonestaras
178 e bons aximplis los daras
179 de seguir tostemps honestats
180 – e sera ton nom exalsats –
181 per tal que no puxa errar
182 ab tu lo poble, ni pecar.
183 Aquest romans ense[n]yara
184 e lo loc li demostrara
185 a compondre vida plazent,
186 e aço recompta breument,
187 qual cosa sta [a] hom be
188 e qual li play ni li cove.
189 Primerament si infants as
190 alguna art los mostraras,
191 e proveex los enaxi
192 que si·s partien d’assi
193 posquessen viure ab lur art,
194 car [los] homens de bona part
195 demanen a son infant
196 de qual art es pus altant.
197 Si li play letra e que clerch sia,
198 o esser de gran saviea
199 axi con jutge o fasia,
200 doctor, metge, gran scriva,
201 en poquea li enseny d’amar
202 los libres, car axi·s deu far,
203 si l’infant vol esser clergue;
204 o vula esser cavaler
205 e los cavalls acontornar
206 ffermant los peus verament
207 per tal que·n sia pus sabent.
208 Diu hom que si abte es un infant
209 molt n’es pus savi per avant;
210 e deu esser ans scuder
211 primerament que cavaler,
212 e que servesque volenter
213 si de tots loat vol esser.
214 Si no vol esser cavaller
215 e volra esser mercader,
216 dic que aja conexensa
217 de les monedes, ses falensa.
218 Primerament axi deu far,
219 que aprena de comptar;
220 sia agut e entricat,
221 savi mercader assenat,
222 e serch les terres covinents
223 per temptar ventura examents,
224 que nul hom no l’engan leument.
225 Sapia comptar soptilment,
226 lavors diran que es valent.
227 Si no vol esser mercader
228 e cobeja d’esser ferrer,
229 cant [ell no] quer [la] diciplina
230 es ops que pereros no sia,
231 car ceyll qui en poquesa aprena,
232 e[n] ell cant es d’adat complida
233 lavors es l’art en florida.
234 Si be ladoncs no s’es infant
235 e es tot barbat e grant,
236 e no sab nagun mester far,
237 no·s deu ja vergonya dar,
238 ni dir: «con apendria ara?»
239 per veyll que sia, hoc encara;
240 car mes val mester qu’esperver,
241 [con] sovin ho ausim retrer.
242 Bestia es l’om qui·s crusca,
243 aycell [qui] art no ha alguna.
244 Art da vida e pensament,
245 no lexa hom esser noent.
246 Mas empero asso deu fer
247 qui vol esser savi enter,
248 que eyll de tot en tot am
249 e vulla saber, e deman.
250 Lo saber no mete en va,
251 profit ne be algu no fa,
252 e sol que n’aja de la natura
253 d’ependra nuyl hom no s’atura.
254 E la natura molt hom fay
255 benuhirat e rich e gay
256 per molts officis verament.
257 E axi tot hom del mon ha
258 que pot fabricar tot de pla;
259 hu molts mesters no deu aver,
260 poch de son prou ne pot faser.
261 Cascun per son primer offici
262 pot esser bo si no es nici,
263 e que l’am be de tot son cors
264 sens perea dins e defors.
265 E no conseyll a nagun hom
266 que·ls gauges de vida perd’om,
267 axi que per molt trabaylar
268 hom ne muyra senes duptar;
269 ans deu son cor refrescar
270 en lo temps c’om deu festivar.
271 Trabayll axi que puxa viure
272 ab gauig, ab plaser e riure,
273 car certes la vida florida
274 per pensa es ennoblehida,
275 con se mira en alegratge
276 e vol aver aytal usatge.
277 Mas ceyll qui·s dona tristicia
278 viu ab gran avaricia.
279 E lo macip en son jovent
280 don se plaser axament,
281 e cant e bayll e tingue·s gay,
282 que per un any ne viura may.
283 E sia a tuyt plasenter,
284 saviament o sapia fer,
285 e que sia anamorat
286 si vol tenir son cor pagat;
287 mas empero asso es dat
288 [e] per hora e per adat.
289 E que tinga sos cabeylls gent,
290 no·ls aja neyres exament,
291 car ceyla color es d’om veyll
292 e no pertany a jovencell,
293 e que·ls tinga gint pentinats,
294 mils ne parra afaysonats.
295 Macip qui vaja safarros
296 e mal net dins e defors,
297 de fembra e de nul hom nat
298 no sera amat ni presat;
299 mas con es veyll [e] anantat,
300 lavors no li es [es]gardat,
301 car con la valea pren tant
302 no·s cura hom de gint stant.
303 E qui volra esser cortes
304 no tinga sos cabeylls largues,
305 car longa cabeyladura
306 a fembra tany per sa natura.
307 Tengue·s gint e cortes
308 axi con dessus dit es;
309 sia leus, trempat e leugers
310 e nostrat en sos moviments.
311 Calsar se deu stretament
312 sabates, calses exament,
313 c’aparega sia leus anats
314 – cuxes, cames, peus, privats –,
315 pero ayso segons usansa
316 de la terra, senes duptansa,
317 car si hom era singular
318 faria·s tenir per juglar.
319 Cove al macip verament
320 esser entre·ls jausents jausent,
321 e que sia trist ab los trists,
322 conpacient es esmarrits;
323 acompany se ab homens veylls
324 perque sia de bons conseylls,
325 e perseverara ’b los bons
326 lo jovenseyll totes saysons,
327 car ceyll qui ab bons ha paria
328 no pot seguir la mala via.
329 E do a tots saviament
330 honor e laus publicament.
331 No vules nagun menyspresar
332 si tot mesqui lo veus star,
333 e vulles dar loc al menor;
334 enclina ton cap al major.
335 Sempres vulla sa fas mostrar
336 alegrament, e honrar
337 aquell o aquells verament
338 a qui s’esgarda l’onrament.
339 E no sies entre·ls majors
340 en paraules trop habundos,
341 e tinga tant entre sa pensa
342 so que volra dir ne perpensa,
343 que hom no·l tenga trop parler:
344 savi es si·s sap abstener.
345 On que veja savis star
346 ab ells se deu acompa[n]yar;
347 e scolt be lur parlament,
348 entre ells stia plazent,
349 car tota ora apendra
350 seny e rao qui asso fara.
351 Mas si no vols per ventura
352 d’aquestes coses aver cura,
353 e vols esser anamorat
354 e en amor de fembres dat,
355 e conexs que mes ta aprofit
356 que en so que dessus ay dit,
357 comensaras axi d’aymar,
358 axi con ayci vull eu dictar.
359 Gardar t’as de monge sagrada
360 que sposa de Christ es nomnada,
361 e ceyll pecat destruu lo cors
362 e l’arma dins e defors.
363 E de femna c’age marit
364 ta gardaras, so no t’oblit,
365 car semblant es d’aytal pecat:
366 so sia en ton cor pausat.
367 Gardar t’as de la putana
368 e majorment de publicana,
369 car ceyla amor no·t durara
370 si·l teu diner primer no ha.
371 L’aul femna no porta amor
372 si hom no es larch donador;
373 metra son pens en tu ne t’ama,
374 mas so del teu tot jorn te mama.
375 [Hi] son ne d’altres examents
376 qui son en tal fayt covinents,
377 axi con viuda o puncela.
378 Lo dur pits se amoleix per ella
379 e fa perdre tota tristor
380 e axeque tro·l cel lo cor.
381 De la viuda sa dols’amor
382 fa aleujar febre e dolor;
383 aquesta sobre totes ama,
384 saviament art e aflama.
385 E beyla puela vagant
386 de joy replex hom veramant;
387 ceyla ha los jochs covinents,
388 franch coyll e boca examents;
389 aycesta am lo jovenceyll,
390 saviament tir al casteyll.
391 Si entens l’art que eu te di
392 sabras d’aymar lo dret cami.
393 Cant te volras anamorar
394 de la nina e enflamar,
395 gardar l’as de fit en fit
396 ab dolses uylls, so no t’oblit;
397 ayço faras a la venguda.
398 De part d’eyla verament
399 no [hi] pendras defayliment.
400 De moltes una n’elegiras
401 e d’aquella cura auras,
402 car ceyll qui en moltes enten
403 semblant es d’asa veramen.
404 Ab una sapges far ton pro,
405 mas per esters faras asso:
406 ab uylls rients la gardaras
407 en qualque loch l’encontraras,
408 e gardar le n’as fermement
409 perque sia a tu consent,
410 car si ella no y consentia
411 ayceyla amor res no valria:
412 per so diu una parladura
413 que amor d’una part no dura.
414 E aço deu [hom] ben gardar,
415 de quin linatg’es ses duptar,
416 ne si a tu pertanyeria,
417 ans que l’amor fos en la via.
418 Hom no deu fembra dema[n]dar
419 que no·l tangues lo descalsar,
420 mas deu amar cert sa agual
421 o mylor que ell, si li u val,
422 car tost trabuca verament
423 qui vola sobre·l firmament
424 del cel, e sobre les steles
425 vol stendre s’[ab] ses veles.
426 E l’apostol sent Pau
427 nos monesta suau
428 tenir via mijana
429 car es via ben sana.
430 Al loch on ceyla sta
431 que tu fort amaras,
432 aqui tu aniras.
433 Aprin los locs on va
434 e la casa on ella sta,
435 e para aqui tos filats.
436 E sies be enraysonats
437 e con li vendras denant,
438 lausar l’as tota en xantant,
439 e apres sospira fortment
440 quaix qui de cor ha torbament,
441 e si coneixs que·t vull’amar,
442 si no, pense·t de be sforsar,
443 ab ta art e parlaria
444 sapges aver la maestria
445 ab que la lics en ta amor,
446 si vols seguir Facet doctor.
447 E assage tota ta forsa
448 e no·t vaja lo cor en orsa,
449 que leixs tes paraules anar.
450 Lavors te cresque lo parlar
451 dolsament e amorosa,
452 perque sia de tu curosa,
453 e fe so que ella volra:
454 sapges que mes te n’amara
455 ab so que li torn a plaser.
456 E prin feta ocasio
457 cant volras anar a sa mayso;
458 axi con si era sartroresa
459 ve y per scusa de fer robeta,
460 car nostra lenga es camisa,
461 no y erraras naguna via.
462 E sobra qualque mester aja
463 prenga scusa con hi vaja,
464 qualque sia l’anamorat
465 si vol esser de cor amat,
466 car fembra es pus diligent
467 d’aycel qui ama azautament.
468 Pres de mal ab vol de s’aymia
469 ab qualque fembra el es confia,
470 e con trametras res a dir
471 a ella, que u sapges cobrir,
472 e ella a ell atretal
473 per por de descobrir [lo] mal,
474 qu’en aço es vengut lo mon:
475 tantost diran que li o fa
476 o li u ha fet o li u fara.
477 E qualque la destral sia
478 l’anamorat grans dons profira
479 a ella, si be yc es tot dia,
480 a mes, que no·l don la proferta.
481 Don li algun cordo o trena,
482 o sabates per strena,
483 car major cura se·n dara
484 e tota ora, si pensara
485 que axi con [el] dat li a,
486 si·s fara so que promes li a.
487 Enapres deu la instruyr
488 en les paraules que ha dir
489 ceyla en qui·t confiaras
490 tu, ni ceyla que amaras.
491 E les paraules son aytals
492 que deu dir la destrals
493 a la [nina] anamorada,
494 ceyla que as en ton cor pausada:
495 « Madona dolsa, Deus vos saul,
496 missatge son, no prena mal
497 de lo vostre molt dols poder,
498 amasurat, ple de saber.
499 Aycel Deus qui us ha formada
500 ffayta vos a agraciada;
501 vos sots beyla e vostra cara
502 resplandent con lo sol e clara.
503 En vos no vey defaylimen
504 de balea ni d’altiment.
505 Sapgats, madona, que dolsor
506 avets justada ab amor,
507 milor sabor ne deu aver.
508 Ayço be o devets saber,
509 c’un macip de vos es torbat,
510 anamorat e enflamat,
511 e ama us mes que res al mon sia
512 e vol esser en vostra batlia,
513 e que·l prenats per servidor
514 e que li donets vostr’amor,
515 que son cor ha en vos pausat:
516 no·l partiria null hom nat.
517 Ans les aygues qui van jus
518 ffarien lur cors per anar sus
519 que de vostr’amor no·s partria.
520 Madona, asso no es falcia,
521 qu’eu say qu’el vos ama de cor,
522 jorn que no us veja, per vos mor;
523 cant vos ve es en paradis,
524 ayço m’a dit ades per fis.
525 Si no veya que fes a fer,
526 d’eyço no n’auzirets parler,
527 mas ell es dols e vos dolseta,
528 qual sera cell qui torp hi meta?
529 Sabets c’una flor ben olent,
530 ajustada ’b altra exament,
531 molt n’aurien mylor olors:
532 axi es de dolses amors,
533 que con serets justats abdos
534 anch no foren aytals amors.
535 Ay, dolsa amor, merce ajats
536 d’aquell vostra anamorats!
537 Que tota res n’a en oblit
538 per vostra amor, axi us o dic,
539 e fets me resposta breument
540 que·l fassa star jausent.
541 Major desir ay que creets
542 c’ab vos parlas sol una vets;
543 a mi prega que us o dixes
544 e que per res no m’oblides,
545 que tant vos a mesa al cor,
546 no n’es jorn que per vos no plor.
547 Menjar e beure pert per vos
548 con no·s pot raysonar ab vos;
549 que si ab vos parlar podia
550 de solas e de joy viuria.
551 Molta ponceyla veig que l’ama,
552 mas vey son cor en vos aflama;
553 a totes ha renunciat
554 pel vostre cors car e honrat,
555 e per so m’a tramesa assi
556 a vos, per tal con se fia ab mi,
557 e li sia fael e leyal,
558 e a vos, madona, atretal.
559 E podets me dir vostre cor,
560 que no us cal aver de res por».
561 E si [a] ella per ventura
562 feya resposta aspr’e dura
563 la puel’al comensament,
564 no y donets res, tot es piment;
565 abte es de ciciliana
566 qui de primer se mostra mala
567 e despuys fa blana farina
568 car veu que l’anamich se declina.
569 La destral sia tan aguda,
570 a dos colps l’arbre se n’aduga;
571 sapia ’b sa lenga pintar
572 la nina, e afalagar,
573 e que li diga anaxi
574 con auzirets dir a mi:
575 «So que us deman de la amor
576 vostra prou sera e honor,
577 tant es ell bo e gint apres.
578 Per so vol vostre cors cortes,
579 que·l puxa servir e honrar
580 e·l puxa tenir gint e car.
581 Vos avets nom «Na Bonanada»,
582 tant sots plazent e ensenyada;
583 per so us ama axi de cor
584 lo vostre dolset aymador».
585 E si a la nina desplau,
586 que li fassa resposta brau,
587 deu se·n tost al macip tornar
588 e deu li o tot recomptar,
589 con li ha respost ferament
590 e li fo dezobedient.
591 Mas lo jove no·s desesper,
592 ans se deu mays sforser,
593 que ab signes e ab senyals
594 li parla humils e suaus,
595 car nina qui no sap d’amar,
596 axi be [no] y deu hom aucar.
597 Que li sia hom avinent,
598 humil e ple d’ensenyament.
599 Diu hom que mes val giny que forsa:
600 aquest sermo no vol l’escorza.
601 E dix un savi entricat
602 c’axi u deu fer l’anamorat.
603 Puys fasse y tornar lo macip
604 la missatgera, no se trich;
605 qui la pens regeu de temptar,
606 si que no·s puxa refredar,
607 car femna·s fa tostemps pregar
608 de ço per c’om la te en car.
609 Si mala voluntat ha vensiment
610 l’amor trenca·ls pits verament,
611 si con lo ferre svaex·s
612 e la dura roca destroex·s,
613 e la pere forts e dura
614 qui·s fora[da]da per molura,
615 so es con l’ayga hi degota,
616 tantost hi es la pera rota,
617 e fa·s per assiduitat:
618 axi u deu fer l’anamorat.
619 Ab molts prechs e ab gran usansa
620 met hom la nina en acordansa,
621 axi que per fin’amor
622 volra parlar ab l’aymador.
623 Deven abdosos un logar
624 elegir per secret parlar;
625 so que a cascun plaura
626 ne la un a l’altra dira;
627 sapia u sol la missatgera,
628 no altre parler ni parlera,
629 car sol hom dir: «Saben o tres,
630 despuys o sab tota res».
631 Cant passarets denant la tor
632 d’aycel’a cuy portats amor,
633 eyla ve be acompa[n]yada
634 de dones ab trop gran maynada;
635 deu la dignament saludar
636 e solas tot atretal far,
637 sgardant ceyla soptilment
638 perque·l teu cors sia jausent.
639 Apres deus un jovensel sercar
640 ab qui pusques sovin anar,
641 e que d’aquell veynat sia
642 on sta ta dolsa aymia,
643 car ab seyll te cobriras
644 per que ab ella parlar poras.
645 E con seras aprivadat
646 en aquell teu dols veynat,
647 ton companyo anagaras
648 que comens algun solas
649 o de baylar o de saltar,
650 e poras ta virtut mostrar,
651 que no u sabra nul hom nat
652 que tu hi sies anamorat,
653 mas que y vens per rao d’aquells:
654 aquest es lo mylor conseylls.
655 Mas lo teu cors celat tindras
656 aytant de temps con tu poras,
657 e si t’aymia·t dona loc
658 de parlar ab ella un poc,
659 no li vages molejant,
660 parla li manifestamant,
661 no·t fasses scut de vergonya
662 car «qui ha vergonya si s’ha ronya».
663 E diras li tot enaxi
664 con ausirets dir a mi:
665 «Stela clara resplandent,
666 eu vos salut tot humilment,
667 e veus assi vostre servent,
668 sof[e]rits li son parlament.
669 Si vostra bontat e noblea
670 e la forma e la belea
671 se lausava axi con es,
672 qui al meu semblant en vos es,
673 de totes quantes nines son
674 portats vos flor en tot lo mon.
675 E ceyll Senyor qui vos forma
676 temps desafanat hi garda,
677 perque us posques ben faysonar
678 e de balea carregar.
679 Angels vos posaren lo nom
680 certament que no gens hom,
681 e fos en paradis formada
682 con axi sots agrasiada,
683 car ceyll qui ab vos pot parlar
684 no pot faylir ne pot errar.
685 Per vos son los pechs instruits
686 e los pobres enriquehits,
687 los desconsolats conortats.
688 Veus doncs, madona, qual[s] bontats!
689 Con me poria de vos partir,
690 de vostr’amor ne derre[n]clir?
691 Si·l peu tenia en paradis
692 e l’altre assi, so us affis,
693 de paradis eu lo trauria
694 per a vos fer companyia.
695 Vejats con sots agraciada,
696 milor que fembra c’anc fos nada.
697 De la verge Maria avall
698 no fo anch vist tan beyll mestayll.
699 Deus lo payre speritual
700 vos ha fayta medicinal.
701 Si axi fosseu poma con sou dona,
702 malalts garirets tota hora;
703 si axi fossets ayga con sots nina,
704 null hom ja per vos no morria;
705 si fossets altar atretal,
706 los pecadors garirets de lur mal
707 e de lur tribulacio.
708 En vos, dolsa, es tot asso
709 e mes que no sabria dir,
710 asso cregats senes faylir.
711 Deus vos ha fets cabells daurats,
712 gracioses e envejats,
713 asauta fas e resplandents,
714 uylls amoroses e plazents,
715 ceyles fetes per maestria,
716 mils hom dictar no les sabria;
717 e con vostres uylls regirats
718 mi e tot hom turmentats,
719 e fa·m lo cor dins alegrar
720 e amor moure ses duptar.
721 E la color de vostra cara
722 blanxa es, resplandent e clara,
723 gint fayta e colorada,
724 lo deu d’amor trop se n’agrada;
725 lo nas es tan gint ordonat
726 que tot hom n’es anamorat;
727 la vostra boca rosedeta
728 semble·m rosa fresqueta:
729 ara plagues a sancta Maria
730 fos prop la vostra de la mia!
731 Les dents semblen cristals luents
732 tant blanquexen verayements,
733 e son per or[de b]en formades,
734 qu’en re no son desparaylades.
735 E·l vostra agrados ris
736 a tot hom play, tant es jolis.
737 Cant vos riets ploure deuria
738 tant es plazent vostra cuyndia.
739 Encara us dich yo mes, madona,
740 que si es nuvol, si s’axora.
741 La vostra boca es tan plazent,
742 tan graciosa exament,
743 nuyt e jorn baysar la volria,
744 e que duras un any lo dia,
745 e la nuyt tot atressi
746 no volria agues may fi.
747 E con vos vey tot m’escalent,
748 tant he en vos l’enteniment;
749 estes coses me signifiquen
750 en quant vostres membres me liguen,
751 que son pus blancs que neu de port:
752 qui ab vos es ja no tem mort.
753 E con son dignes los vestits
754 qui cobren vostra paradis,
755 so es lo vostre cors ho[n]rat
756 de cuy eu suy anamorat!
757 E·l vostra pits agraciat
758 molt es plasent e ben format,
759 per virtut de vostres mameles
760 que feu Deus a grans mereveyles,
761 qu’en la ma d’un pauc infant
762 cabrien molt verayama[n]t.
763 Lo vostre cors es axi dreig
764 con lo cipres, la fe que us deig,
765 e es fayt gint per abrassar:
766 doncs, dolsa, qui us pot desamar?
767 No yo per cert, axi us o dich.
768 Tro d’est cors isque l’esperit,
769 encara puys vos amaria,
770 vostr’amor no m’oblidaria.
771 Si sofaria pena e turment
772 tot me seria bel piment;
773 pus, madona, vos agues vista,
774 no·m seria la pena trista.
775 Los vostres brasses e [les] mans,
776 blanques e blanes, semblen guants;
777 trestot es digne de lausor
778 e tuyt li membres de blancor
779 qui son en vos, ma dolsa res.
780 Beneyt sia quant en vos es!
781 Mays es en vos qu’eu no poria
782 dir ne nomnar la nuyt ne·l dia.
783 Cant eu vos vey yo cuyt perir
784 e cant yo [no] us veig cuyt morir;
785 aço es senyal de bon’amor
786 que eu ay mesa dins mon cor.
787 E fas me assi vostre servent
788 e vostre hom tot exament,
789 e ret me a vos per servidor,
790 al vostre dols cors ple d’amor,
791 per fer a vostra voluntat
792 tostemps volenter de bon grat.
793 Si·m volets vos reebre car,
794 ma dolsa, ne·m volets amar,
795 pus ric me farets ses duptansa
796 que qui·m dava·l regne de Fransa.
797 Prech vos, madona, humilment,
798 vullats amar vostre servent;
799 si vos me amats, mes ne viure,
800 de gauig mon cors complit aure,
801 de anamichs aure vensiment,
802 crexer m’a forsa e ardiment.
803 Madona, no·m diats de no,
804 sapiats [que] si u fets mort so,
805 e si per vostr’amor moria,
806 lo deu d’amor vos reptaria
807 que vos avets fet greu homey;
808 ponir vos n’a, [la] fe que us dey.
809 E no aurets nul reunador,
810 tot hom vos sera acusador,
811 e Virgili primerament,
812 Tristany e Floris exament,
813 e Jaufre Rodes de Blaya
814 qui mori per sa dona gaya,
815 encara savi Salamo
816 qui tostemps anamorat fo.
817 Tots aquests seran contra vos
818 si vos desdeyts a mes amors
819 ni per amor me fets morir:
820 no u fassats vos, merce vos quir».
821 E si eylla es nina certa
822 e vol respondra ab cuberta
823 dient paraules trop squives,
824 no t’o preus tu, biu te les vives,
825 que be dins son cor consent;
826 mas no u vol donar a parvent,
827 ans te dira tot anaxi:
828 «Germa, si·t play, part te de mi;
829 no se de que us entremetets,
830 anats vos en, fe que·m devets.
831 Pegues paraulas me comptats,
832 creu que vos vos cuydats
833 que sia fembra de viltat.
834 En va m’avets mon cors lausat,
835 vets an aquells qui us o sabran,
836 que yo no m’entremet ne us am.
837 E si yo son beyla assats,
838 que us fa a vos de mos pensats?
839 Que de axo no son curosa.
840 Lexats me filar ma filosa
841 e no·m vingats assi torbar.
842 Viares m’es siats juglar
843 o que siats encantador
844 o qualque tragitador.
845 Bon cavaller forets salvatge,
846 que beyll parler sots d’evantatge.
847 Si acaptats donar vos em
848 del pa, ades con menjarem;
849 ab tant tenits vostre cami
850 e partits vos tost denant mi,
851 si no desonrar vos he ben leu,
852 de que a mi sera fort greu».
853 Lavors respona lo macip
854 e stia be exarnit,
855 e prena o trestot en joc
856 car puys aura sayso e loc.
857 Lo macip diga li axi,
858 humil stant ab lo cap cli,
859 e gart la sus en la cara:
860 «Ha, dolsa res, plasent e cara,
861 vos perque·m fets axi morir,
862 e·m carregats de greu martir?
863 Car la pera sclataria
864 si tanta dolor sostenia,
865 con fas yo per vos verament:
866 madona, de so en res no us ment.
867 Pecat n’avets gran e forsor
868 con axi·m fets penar d’emor.
869 De tant pobre avets merce,
870 doncs, si us play, ajats la de me;
871 no us vull tan gran[s] do[s] demandar
872 que no sien dignes de dar
873 e d’atorgar tot exament.
874 Vejats que us nots si·m duyts amor,
875 quin pecat es ne quina error!
876 No siats contra mi irada,
877 que anc no us viu mal ense[n]yada;
878 ajats un poc de pietat
879 d’un vostre hom greu turmentat.
880 S’ab vos merce no pusch trobar,
881 sus ades me vau confessar,
882 apres fare mon testament,
883 la mort m’es prest, que jo m’o sent.
884 Elegire mos mermassors,
885 Tristany, Virgili, lo deu d’emors,
886 als quals ple poder vull donar
887 de departir e de donar
888 tot so del meu per a pagar
889 les injuries senes duptar
890 qui vertaderament aparran,
891 axi con ells conexeran».
892 La nina axi respondra
893 per ave[n]tura e dira:
894 «Germa, jo us am covinentment,
895 que anc no·m fos en res noent!
896 No us volria null mal veser
897 a vos ne a altre, ne saber.
898 Vets vos en e amar vos he
899 volentera mentre pore,
900 e no·m vullats mes demandar,
901 que fer mi ets trop anujar».
902 Lavors lo jove[n]seyll cortes
903 partesque·s d’eyla ab grans merces,
904 enclinant son cap exament,
905 e profire·s per son servent,
906 e arrap li tost un baysar,
907 e puys pens se·n d’anar
908 alegrament e ab gran goig
909 pus Deus li ha donat tal goig;
910 e en tot loch on ell sia
911 grans laors diga de la nina
912 lay cant ab nines parlara,
913 car cascuna le y retraura,
914 e dir li an: «bona fos nada
915 c’aytal macip vos ha loada,
916 e done us tantes de lausors,
917 retrer no les poriem nos.
918 Null hom li poria dir mal
919 de vos ni de vostra hostal:
920 o es de vos anamorat,
921 que fort lo veym de vos pagat?»
922 E ella respondra poder:
923 «Deus li do be qui per mi·l quer,
924 que yo anc ab ell no parli
925 ne no·l conec, so us jur per fi;
926 si es de mi anamorat
927 fa be que foyll en veritat,
928 que d’ell ni d’altre no he cura
929 car semble·m fort gran horadura
930 que de mi alre·n volgues dir
931 on fes mon prou, senes faylir».
932 Pero eylla trop s’entendra,
933 del foch d’amor s’escalfara,
934 e la destral deu procurar
935 loc on puxen abdos parlar,
936 la nina e lo jovensell:
937 ades lou ella, ades lou ell.
938 E con lo macip entrara
939 al loc on la nina sera,
940 deu la francament saludar
941 ab gint parlar e gint gardar:
942 «Deus vos saul, ma dolsa res,
943 beneyta ab cors cortes,
944 salut lo vostre cors honrat
945 de Deu, lo payra speritat.
946 Salut lo loc on vos stats
947 e·l noble lit on vos pausats,
948 salut la taula on menjats
949 e les nines ab qui parlats.
950 Salut la let que vos mamas
951 e l’ayga on vos batejas,
952 e lo capela atretal
953 qui us posa crisma al cervigal;
954 salut padrins e les padrines
955 e trestotes vostres vesines.
956 Salut la pinta de bontats
957 d’on vostres cabeylls pentinats,
958 salut l’anap ab que bevets
959 e lo pan qu’en taula tenets,
960 salut lo vi tot axament
961 que vos bevets, e lo piment.
962 Salut lo vostre dols anar
963 e lo vostre gint saludar,
964 salut lo vostre tocament
965 de part de Deu omnipotent,
966 salut la vostra dolsa cara
967 plazent, rient, fontana clara.
968 Madona, vayla·m vostr’amor
969 pus que del mon portats la flor,
970 car si en res fer se podia,
971 denant vos la nuyt e·l dia
972 volria star ajonoylat
973 tant m’es l’azaut al cor intrat
974 que yo he de vos, dols’aymia,
975 plazent, cara e agradiva.
976 E que us posques tostemps servir
977 e no us posques enfaylonir;
978 no volria menjar ni dormir
979 mas vostra servent posques morir.
980 Dels portaments qui son en vos
981 dire un pauc: del vostre cors
982 certament crey e albir
983 re no us sta mal, ses mentir,
984 ans tots quants son d’aquest carrer,
985 la on stats, ni·s deu fer,
986 sabets honrar e gint servir,
987 per que tot hom vos deu bendir.
988 Vos sots suau, franca, humil,
989 d’ensenyament portats stil;
990 vos parlats per auctoritat,
991 de que cascun de vos ha grat,
992 tot quant deyts es proverbial.
993 De vos no ix eximpli de mal,
994 no us trets scarn de nuyla res,
995 per que la vostr’amor m’a pres
996 e liat con a presoner
997 ab un filet d’amor enter.
998 Per que us dic certanament
999 que yo sofir un greu turment,
1000 que anc Tristany l’anamorat
1001 major lo sofri, ne nul hom nat.
1002 No pux re fer la nuyt e·l dia
1003 que ab vos, dols’amor, no sia;
1004 menjar e beure mi toylets
1005 si vos, dolsa, no m’acorrets.
1006 E no·m fassats axi morir
1007 c’a penes pux nagun be dir,
1008 un nuu se para sus assi
1009 que no·n pux metre lo boci
1010 de vianda que yo, las, prena.
1011 Veus con me tenits en cadena!
1012 Mas sta nit he somiat
1013 de que·m son un poc alagrat.
1014 Prech vos me vullats scoltar,
1015 madona dolsa, e arrenar
1016 lo us e. Sompnave certament
1017 qu’era [a]b vos, cors covinent,
1018 en un verger prop paradis
1019 on exament auseylls divis,
1020 e que plorava denant vos,
1021 ajonoylat, trop engoxos,
1022 clamant merce molt humilment,
1023 que la m’aguessets de corrent,
1024 e vos no·m deyts hoc ni no.
1025 Ab tant prec Deu de corasso
1026 e·l deu d’amor senes faylia
1027 totes les lagrames coylia
1028 qui dels meus uylls se corria,
1029 si que n’umpli un gran baci.
1030 Gite les me pel cap axi
1031 e con axi l[es] ach gitat
1032 vera font, viu, fou tornat,
1033 e volgui de vos aytal far
1034 si no us pensassets de cuytar
1035 del fet, e [li] dixes: «Senyor,
1036 retornats me mon aymador,
1037 abrassar l’e e besar l’e
1038 per fin’amor que yo li he».
1039 «Que·m play» – so dix lo deu d’emor –
1040 «que del vostra dolç aymador
1041 ajats merce e pietat.
1042 Eu l’avia encant gitat
1043 e vos no·l voliats servir
1044 e fets lo d’emors morir».
1045 Tantost torni en mon esser
1046 e vos, dolsa, volgues me pexer
1047 de la vostra dolsa gracia
1048 d’on lo meu cor trist se alegra,
1049 stant ab vos boca per boca,
1050 atressi la persona tota,
1051 con fa la ungla ab la carn;
1052 ayço vos dic sens scarn.
1053 E stavem axi [a]brassats
1054 e no·ns partia nul hom nats;
1055 so sera ver si Deus ho vol,
1056 si con mon cor desira e vol.
1057 E veus lo sompni acabat.
1058 Doncs prene us de mi pietat
1059 que·m donassets qual do vos playa,
1060 un do vos quir, merce mi vayla.
1061 Donats me un dous baysar,
1062 fer m’ets de greus mals scapar
1063 que [yo] sofir per vostr’amor
1064 qui m’es intrada dins al cor.
1065 A vos, dolsa, res no us sera,
1066 e a mi, las, tant me valra».
1067 Si ella se·n feya forsar,
1068 sapies le y tu arrapar
1069 e besa la stretament,
1070 tin hi la boca longament.
1071 Dona qui no n’es usada,
1072 primera e segona vagada
1073 li deu lo besar arrapar,
1074 e a la tersa s’i fa far.
1075 E lo macip li deu disir:
1076 «Ara posats en vostra albir
1077 quin do·m farets per ffin’amor,
1078 que·m fessets jausent en mon cor,
1079 car nula amor no es presada
1080 si no s’i dona abrassada,
1081 car es comensament d’amor
1082 segons que recompta l’actor».
1083 E axi con demunt es dit
1084 arapa li lo baysar ric,
1085 apres fes li grat e lausor:
1086 «Gracias mil, na cors gensor,
1087 ara avets l’amor liada
1088 de tot en tot, e conformada.
1089 Ara sabrets que molt vos am,
1090 a Deu, madona, vos coman».
1091 Part te d’eyla alegrament,
1092 saltant [e] jugant e corrent;
1093 enapres se deu perpensar,
1094 de tot en tot studiar,
1095 on pora trobar soleta
1096 la sua dolsa amoreta,
1097 que sia en loch covinent
1098 de raysonar secretament.
1099 E si·l jova no pot trobar
1100 loc covinent per a parlar,
1101 tremeta tost per la destral,
1102 per derrocar l’arbre fortal.
1103 Asso fara saviament
1104 e no y pendra defayliment.
1105 E con o aura acabat
1106 la missatgere, e tractat
1107 ab la nina anamorada
1108 lo loc que al macip agrada,
1109 venga lo jove ab son stil
1110 de gint parlar, mans e humil,
1111 e salut la covinentment:
1112 «Deus vo[s] saul, na rosa plazent!
1113 Rosa vos puix dir ni nomnar
1114 car pus fresque sots sens duptar
1115 que la rosa al mes de may
1116 per lo mati, quant lo sol ray.
1117 Si eu avia lenga d’asser
1118 ja no us poria may retrer
1119 les grans laors qui en vos son.
1120 Asso vos jur per tot lo mon,
1121 que si tots los arbres del mon,
1122 tant con [s’es]tenen environ,
1123 tornaven plomes verament,
1124 e la mar tinta exament,
1125 e les steles fossen mans,
1126 e que fossen en quatres tants,
1127 e [que] lo cel fos pregami
1128 e fos paper tot atressi,
1129 no bastarien scriure de vos,
1130 na cors jansor, vostres lausors.
1131 Mils me tindriets per un ffil,
1132 vos, madona, na cors gentil,
1133 car si cortesia·s perdia
1134 ne ensenyament, senes falia
1135 per vos seria mils tornada,
1136 mils que la primera vagada,
1137 car yo no era ensenyat
1138 e avets m’o vos tot mostrat,
1139 d’on yo son un poc ensenyat
1140 despuys que ab vos fuy privat.
1141 E fas vos en gracias mil,
1142 mas fort m’avets aduyt al fil
1143 de mort, franca res humil.
1144 So sab la vostra dolsa amor
1145 qui·m va ferir sus [dins] al cor,
1146 per que la nit no pux dormir,
1147 no·m pux pausar ne abaltir.
1148 Si vos doncs no m’avets merce
1149 mentre suy viu ne pux dir re».
1150 Mentre aço li comptaras
1151 e ses lausors li retrauras,
1152 ve la tocar en son vestir
1153 tot suaument ab greu sospir,
1154 e ves li strenyent la ma,
1155 qu’eu say que mils s’escalfara,
1156 e no aura tan forts la pensa
1157 c’om no le y trenc, qui be s’o pensa,
1158 e la on hom la toch de ma,
1159 jochs e ris no muyren ja.
1160 E si elle·s vol apensir
1161 ne·l tocament te vol sofrir,
1162 deus la aver en bon huyr.
1163 Mas no la vulles derrenclir
1164 e si li fas greu lo tocar,
1165 jugant, rient, no deus vagar.
1166 Ades cuxes, ades costats
1167 per tu sien sovin palpats,
1168 mas no u fasses con a porquer
1169 mas fe u con a franc cavaller,
1170 car aver manera plasent
1171 en tota res es covinent.
1172 Nulla res no val ses mesura
1173 ne deu valer senes dretura.
1174 Lo jove·s deu de so curar,
1175 fassa la nina alegrar,
1176 ab jangles, ab jochs atretal
1177 per apansir son cors leyal.
1178 E cant ella no sera brava,
1179 que ell no li meta la trava;
1180 la trava es de gint parlar,
1181 qui fa molt hom fort declinar
1182 e les punceles majorment
1183 qui no son en amor sabent.
1184 Demana li un dols baysar,
1185 vulles l’en humilment pregar,
1186 e dia li tot anaxi:
1187 «Madona, si yo·l me prenia
1188 per ventura greu vos sabria,
1189 mas donats lo·m vos de [bon] grat
1190 e aurets me puys he[re]tat
1191 d’un regisme o d’un comptat.
1192 Aurets me mes en paradis
1193 on es tostemps [e] joy e ris,
1194 e no vull que pus me·n donets
1195 e jurar vos he, si us volets,
1196 que yo als pus no us deman:
1197 promet vos ho senes engan,
1198 que be creu que·m deura bastar
1199 aytal do per [a] demandar».
1200 E si ella no·l te vol dar
1201 e que·s prenga a manassar
1202 e que·s vage retrahent
1203 so de que s’es anat plivent,
1204 e li diga que mal o feu
1205 e no s’i torn per altra veu,
1206 e si o fa, que u comprara
1207 e car venir li o fara,
1208 lo macip sia tan spert,
1209 baysar la vaja con a sert,
1210 no, foylament, una vagada
1211 mas cinquanta ab abrassada,
1212 que so que diu vergonya u fa,
1213 majorment con vezat no u ha.
1214 Per que tu no deus rebujar,
1215 lo bras pel coyll spert pausar,
1216 si u vol o no u vol atretal,
1217 no li cayla aver destral.
1218 Lavors no u deu fer moylament
1219 mas bes la be stretament
1220 e tinga y molt la sua boca
1221 e fara cremar la nina tota,
1222 e meta li la ma al si,
1223 palp les memeles atressi,
1224 strenga les li un poc,
1225 no molt car no seria de joch,
1226 que semblaria hom porquer
1227 o strem pauc, o paltuner.
1228 La cuxa e·l ventre exament,
1229 cascu senta lo baysament,
1230 e la calor e·l foc d’amor
1231 be li intrara dins lo cor.
1232 Lo macip con conexera
1233 qu’ela trestota cremara
1234 e la veura tota tremolar,
1235 deu la tantost resubinar,
1236 e gir li les faldes en sus
1237 si que no parega camus.
1238 Aqui·s deu lo jove sforsar
1239 si tot elle·s sap reguitnar
1240 ne ab ell vol forsejar
1241 perque li puxa scapar,
1242 que puys n’aura sayso ne loc;
1243 ne la lex si con a badoc,
1244 que si lavors la desempara
1245 e la lexa anar encara,
1246 no·l preara puys un diner
1247 ne·s volra puys en ell fier.
1248 Apeylar s’a benuhirada
1249 con axi li es scapada:
1250 «Car bagassa fora nomnada
1251 si male·m fos a ell liurada
1252 ne que lo pecat se fos fet
1253 que fos putana soldedera.
1254 Ay, lassa, tan mal m’o valguera!
1255 No agra amics ne parents
1256 que tots no·m fossen malvolents;
1257 be y fora mes certament
1258 que·m degolassen exament».
1259 Per que·t dich que no t’ scapas
1260 naguna fembra en aquell cas,
1261 e si o fa, Deus te do mal dia
1262 e que·t meta en mala via,
1263 car tot hom deu esser baro
1264 con es en streta mayso
1265 ab fembra viuda o puncela
1266 en camisa o en goneyla.
1267 Avol es e vesa sens mantir
1268 qui en tal cas la vol jaquir,
1269 no deu esser digne d’amar
1270 nula nina, mas de penjar.
1271 Lebrer a qui scapa presa
1272 ja no·l preza hom una pugesa,
1273 ne nuyll auseylet de rapina
1274 si ell no pren cant veu l’asina.
1275 Ela pot dir: «Senyer n’Artus,
1276 ja [a]vets la filosa e·l fus,
1277 babot camus, babot camus!
1278 Que ja de mi no n’aurets pus».
1279 Mas si·l jove n’a avantatge
1280 e n’age aut lo puncelatge,
1281 e no sia d’aytal maneyra
1282 con aquell qui lexa la carreyra
1283 axi con demunt as ausit,
1284 con hom al fayt no es ardit,
1285 deus la nina amonestar
1286 si del feyt la veus entristar
1287 plorosament ab greu sospir,
1288 e que dira senes mentir:
1289 «Ay, lassa, mal’anch suy nascuda
1290 e de ten alt castell cayguda!
1291 Ma virginitat he perduda,
1292 marit e honor, na faduga!
1293 Ay, na lassa, yo que fare,
1294 al meu marit que li dire,
1295 ceyll que mos amics me daran?
1296 Yo li fassa tan gran scarn
1297 que eyll per puncela·m tindra?
1298 Que·l foyll sospita no n’aura.
1299 L’escreix m’aura fet abrivat
1300 per la mia virginitat
1301 e axi mintre per la gola,
1302 per desleyal, no con a bona».
1303 E·l macip deu la conortar
1304 e amorosament preycar
1305 que aytal desconort no·s do,
1306 e jur li per lo Deu del tro
1307 que nul temps li devenra
1308 mentre al segla viu sera:
1309 «Vos no·n perdrets vostre marit,
1310 que pus siats abdos al lit
1311 no gardara lo puncelatge,
1312 tant aura en vos son coratge,
1313 e que puxa far sos delits,
1314 e metra hi tots sos envits,
1315 e vos serets ben leu storta.
1316 No us calra star con a morta,
1317 car vos le y porets smenar
1318 lay cant testament volrets far.
1319 De ço del vostre li lexats
1320 e despuys no n’aurets pecats.
1321 L’escreix li podets ben jaquir,
1322 que de Deu no n’aurets reptir,
1323 e axi sera celat
1324 que no u sabra nul hom nat.
1325 E yo fer vos he ses duptar
1326 que no us porets emprenyar,
1327 e porem fer nostres delits
1328 vullats per vergers o per lits».
1329 E si elle·t vol demandar
1330 con se poria alo far,
1331 qu’ela no·s posques emprenyar,
1332 deus tu alguna res trobar
1333 que crega que alo·s pot far.
1334 Mas no fos ver axi con dius
1335 a la nina ni li u scrius,
1336 major seria lo pecat
1337 que·l primer que auras tractat,
1338 que si n’avias un infant
1339 deliria lo peccat grant,
...
1340 d’on auria profit la mara,
1341 o prevere esser poria,
1342 d’on lo payre honor auria.
1343 Mas tu deus esser ten cortes,
1344 o ceyll qui la nina conques,
1345 que no la vulla dexelar
1346 ne descobrir de nuyll afar,
1347 car ceyll qui dexela sa dona
1348 de sos affers naguna hora,
1349 deu la per sa colpa perdra,
1350 e no la deu puys mays aver,
1351 ni es tengut per natural,
1352 ans per hom vil e ple de mal.
1353 Ensenyament e cortesia
1354 pert hom cant fa vilania,
1355 e es digne d’alapidar
1356 qui s’aymia no pot celar.
1357 Eximpli es de castigar
1358 [per] tota nina, ses duptar,
1359 que cant la hoen de fet vanar
1360 dira cascuna: «Mal fiar
1361 se faria en ell per cert,
1362 que veus que diu en descubert
1363 d’aycela que ha aytant amada:
1364 assats deu esser malanada».
1365 Donques si gardes lo Facet
1366 tostemps sia en tu secret;
1367 qui tot so que sab vol dir,
1368 sertes no lexe res a dir.
1369 Aycell ama secretament
1370 en far per Deu son mandament.
1371 Ceyll qui Deu creu ne vol amar
1372 en ceyl pecat no deu star
1373 longament, si con alguns fan,
1374 car trestot los torna a dan.
1375 Doncs si cobeges de jaquir
1376 ta aymia qui·t fa perir,
1377 deus gardar los deu manaments,
1378 si catolic vert Deus te sen[t]s,
1379 gardant la sancta Scriptura
1380 qui diu que hom no·s [deu] dar cura
1381 de la muyler del prohisme seu,
1382 car por ne deu aver de Deu.
1383 No es al mon tan leig pecat,
1384 tan sutza ne tan malfadat,
1385 car en una hora perdras Deu
1386 per vil pecat, e·l regne seu,
1387 e si vols seguir so que·t dic
1388 tolras te d’eyla e seras ric.
1389 Lo pecat te hom enlassat
1390 qui toyll a hom tota bontat.
1391 Si gardaves quant es noent
1392 l’amor de fembra vil, pudent,
1393 nul temps fembres no amaries
1394 ni per aquell fet la raquerries;
1395 pus pudent es que lo Satan
1396 e pus lege, senes engan.
1397 Si vols saber la lur balea
1398 yo te·n dire so que me·n sembla.
1399 Si tu vols amar fembra grassa,
1400 faxuga es con una massa
1401 de plom o d’autre greu matayll.
1402 Fembra grassa es d’equell tayll,
1403 moyla con a fanc la trobaras,
1404 nagun plaser ja no n’auras;
1405 lo cuyr, con jauras ab ella,
1406 li suara a mereveyla,
1407 semblara ensunya de porch,
1408 puys pudira con a ca mort.
1409 De fembra roge·t dich aytant,
1410 anuig fay aytant sertamant
1411 la con tu la volras tocar,
1412 sos membres tenir ni palpar.
1413 [Ab] ayso per una vagada
1414 no la fa hom de res pagada.
1415 Fembra magra no pot plaser
1416 car sos membres punyen per ver
1417 tot axi con a punta d’eguyla,
1418 de colteyll o d’espasa nua;
1419 los ossors li paren de fora
1420 e la cotna dura totora.
1421 La lenya tost es cremada
1422 e per lo foc tost consumada:
1423 axi destruu hom tost sa amor
1424 e crema hom dins e defor.
1425 E longa dona a nul hom plau,
1426 ne ha bon seny ne natural,
1427 fada es e trop riolega,
1428 no sap que s’es amor, la pega,
1429 e es semblant a bestiassa,
1430 nul temps se mou con hom le y massa,
1431 que a penes pot replegar
1432 sos membres, ne pot loc trobar.
1433 De fembra poca no·t dons cura,
1434 dir vos ay qual es sa natura.
1435 Sempres s’ireix, tant ha d’erguyll,
1436 tot quant li dius li torn’a anuy,
1437 e irex se leugerament
1438 e crema dintre forsorment.
1439 Cuyda esser tan ultracuydada
1440 que nul hom viu li agrada,
1441 e ja no val res s’amor,
1442 axi con vibra nafra·l cor.
1443 No poden certes be bastar
1444 sos membres pocs per a jugar.
1445 Fembra blancha es tenyida
1446 de groguea, senes falia;
1447 semblant es, aço per cert creses,
1448 d’una flor c’a nom mereveyles,
1449 c’aytantes hores con a ’l dia,
1450 d’aytantes colors se cambia.
1451 Per lo mati la veuras groga,
1452 despuys blanca e [des]puys roge.
1453 Fembra blanca tostemps es freda
1454 e porta fredor con a feda
1455 trestota dins lo seu cor,
1456 perque no pot usar d’emor.
1457 Molt hom n’es enfalagat
1458 en sa balea, e temptat:
1459 eylla enten esser pus blanca
1460 que pera marbre ne ploma d’auca.
1461 Mas fembra negra per que play
1462 a nagun hom, si Deus vos saul,
1463 que eyla tiny trestot lo cors
1464 de si e de sos aymadors?
1465 Amor tenyida de negror
1466 no poden durar de dolsor,
1467 car sembla foc infernal
1468 o par sunya o fumeral.
1469 Con ve la nit, ceyll qui li u fa,
1470 tot lo crema de sa e de la;
1471 no volria l’anca lavar
1472 ne les cuxes debetegar,
1473 e con l’om se·n vol levar
1474 ela l’estreny, fa l’aturar,
1475 car no volria may vagar
1476 tant li sap bo lo recalcar.
1477 Fembra roge es verinosa
1478 per sanch e per colra cremosa;
1479 lo cors e·l cor cou axament
1480 de l’amador, tant es calent.
1481 Axi nafra con a serpents
1482 e gita veri examents
1483 per sos membres de malvestats.
1484 A nul hom no diu leyaltats
1485 ne bona fe, tant es cruel,
1486 son coratge es si con fel,
1487 mes vicis ha qu’eu no say dir,
1488 piyor ayma, senes mentir.
1489 Carregada de malencolia,
1490 tart li bull la sanc, ses falia.
1491 De fembra fosca [e] quaix groga,
1492 d’eytal te garda, que no·t noga,
1493 car del demoni es semblant
1494 en engan e en tot son talant:
1495 con d’enganar se jaquira
1496 lo carbo fuyles levara.
1497 Qui de totes quantes ay dites
1498 dessus al libre ni scrites
1499 vols fer amiga verament,
1500 deus te·n partir soptosament;
1501 si·t penses so que yo n’e dit
1502 ja no les volras en ton lit.
1503 Mas d’aquelles te deus altar
1504 que ara ausiras comptar.
1505 Fembra de forma migensera,
1506 ceyla es fort plazentera,
1507 car ceyla es d’aytal fayso,
1508 so diu l’actor Ovidio.
1509 Ne sia gran ne massa poca,
1510 e que no aja ampla moca,
1511 e que no aja longa cara
1512 ne ma breu, per cert, encara,
1513 mas aja la un poc radona,
1514 no massa ampla, tal es bona,
1515 e que no sia massa roge
1516 ne massa grassa, cascu o oge.
1517 Ceyla ama qu’eu te say dir
1518 a cuy no puxa hom res dir.
1519 Ceyla·t fara star jausents
1520 dins en ton cor verayaments,
1521 e la amor d’eyla ab dolsor
1522 trop es azauta, diu l’actor.
1523 Pense t’en los comensaments
1524 e aço no liures als vents,
1525 e part asso, [e] quants dampnatges
1526 seguexen hom e quants coratges!
1527 E ceyll qui ama sens manera
1528 foyll es e sens tota carrera,
1529 hom ne menysprera son offici,
1530 pec es hom assats e nici.
1531 Fembra en lo comensament
1532 ayma hom trop caldament,
1533 mas pus sien passats tres meses,
1534 si no le y fas o no la bezes,
1535 rau la del breu, que no te prou,
1536 la tua amor no val un ou;
1537 tu t’ensendras al foc d’amor,
1538 e eylla en la gran fredor;
1539 per que fara amich novell,
1540 per cert, de qualque jovencell.
1541 Ceyll la aura a son plaser,
1542 on tu deuras gran dol aver.
1543 Diu hom que tu batras les mates,
1544 los romanins e bufalagues,
1545 e altre aura los conylls:
1546 be·t pora hom dir «seny de grils».
1547 Be saps que diu lo casteylano,
1548 que fembra fa lo desguiado.
1549 Los uns amaran fembres castes,
1550 altres viudes o maridades,
1551 de que s’enganen malament;
1552 aço fa per tot lo jovent.
1553 No y ha belea de puncela
1554 [qui] no·s mut quaix per mazela;
1555 pus agen un infant o dos
1556 tota ceyla color que·s pos,
1557 tot’es pudor d’on puxes ploren,
1558 e de dolor per pauc no·s moren.
1559 Tots dies pensen de pintar
1560 con ymage, senes duptar;
1561 d’on hom es assats desastrats
1562 qui per fembra es enganats.
1563 Elles s’afaiten per vestir
1564 d’on puxen sos membres cobrir,
1565 qui son sutzes e mout pudents
1566 e vils ses tots comparaments.
1567 No u garda hom con s’anamora
1568 e paren oveyla modorra;
1569 axi fan hom metre en gir
1570 e fadejar, Deus les ahir!
1571 Con es hom axi axorbat
1572 que no veu la lur sutzetat,
1573 axi giren lurs uylls ten gins
1574 ab que s’alegren los mesquins;
1575 en moltes es hom enganats
1576 e hom ne va mort e cuytats.
1577 Vols veura la lur balea?
1578 ve te·n mayti tantost a ella,
1579 con jau nua en son lit,
1580 descobri la e no t’oblit,
1581 e lavors be le t’ sgarda,
1582 aqui veuras con es galarda.
1583 E jau ab ella mantinent,
1584 e garda la puys exament:
1585 quina pudor exira d’eyla!
1586 No·s pot sofrir a mereveyla;
1587 tart sera que no·t taps lo nas.
1588 Si li stas gayra de fas,
1589 con ella put en sa natura
1590 e ’n tots sos membres! De sutzura
1591 son, e les cuxes exament
1592 qui prop li stan verament.
1593 Molt hom d’arenchs no ha talant,
1594 mas de la pudor ha semblant;
1595 per que no deu plaura a si
1596 ne a nul hom, jur te per fi.
1597 Bona medicina pendra
1598 qui d’aquest feyt se lexara;
1599 si to[s]t d’eyla no·s vol partir,
1600 lo cors te fara amagrir
1601 per la sua art malvada
1602 qui trespu’a hom la corada.
1603 Quatra coses son ses duptar
1604 qui no·s poden sadoylar:
1605 la mar, lo cony de la putana,
1606 foch e avar, causa es certana.
1607 Puta es fiyla de Satan
1608 car la ressembla per engan,
1609 e es plena de dols veri
1610 ab que engana lo mesqui,
1611 segons que sent Gregori dits
1612 recomptant als savis scrits.
1613 Las d’animas es la putana
1614 e de lucxuria cabana;
1615 tot axi put con lo demoni
1616 qui es tot ple de mal enconi.
1617 Los mals qu’en la putana son,
1618 no·ls poria retre[r] d’un jorn,
1619 car ella fa corrompre lo cors
1620 e fa destrohir los trezors
1621 e fa l’arma infernar
1622 e Deu lo payra oblidar.
1623 Salamo fo sobrat per cert,
1624 per femna enganat apert,
1625 e atressi Sampso lo fort
1626 per sa muyler, d’on puys fo orp,
1627 e sent Pere atretal
1628 per fembra fo enganat mal,
1629 que tres veus, senes duptar,
1630 li feu Jesu Christ renegar
1631 en lo palaus de Ponç Pilat
1632 on era pres e ligat;
1633 perque fembra es enganosa
1634 e de mals aptes abundosa.
1635 Cant fembra vil se gardara
1636 que algun hom no decebra,
1637 la mar certes s’axecara
1638 e sequer fuylles levara.
1639 Garda Eva quants mals basti
1640 cant menget aquell mal boci;
1641 ele·n dona a son marit,
1642 d’on puys se tench per scarnit,
1643 car per aycel mal los malvats
1644 foren de paradis gitats,
1645 d’on Jesu Christ n’a presa morts
1646 d’on nos e ella ne som storts.
1647 Tostemps fo e tostemps sera
1648 que la fembra abans fara
1649 lo contrari sertanament,
1650 d’eyço en res nul hom no ment.
1651 Fembra es rayl de barayla
1652 e de tots mals, ses tota fayla,
1653 e aytantes veus elle·s gira
1654 con pot fer lo panell al dia,
1655 e so con ab sos uylls veura,
1656 al quaix glassar li o fara.
1657 Molt hom veig que fa ayrar
1658 que deurie certes amar.
1659 Anamich es vostre mortal,
1660 semblant es del diable mal;
1661 de que trob en scrit tot breu
1662 ca fembra ha ymage de Deu,
1663 de que nul temps fo creada
1664 car de costeyla fo formada
1665 en paradis terrenal,
1666 on elle·ns percassa tot mal,
1667 si no u avets mes en oblit.
1668 Fembra vil a hom no ama
1669 si no con al lit aflama
1670 de foc lucxurios, malvat,
1671 per que es Deus oblidat.
1672 Senyor, ausit podets aver
1673 quals bontats an en si per ver;
1674 para e mara fan oblidar,
1675 fan hom despendre e folejar.
1676 Con mes en elle us fiarets,
1677 lavors pus enganat irets,
1678 car eu la say de tants talents
1679 con se poden girar los vents,
1680 mas la fe que promet ne jura,
1681 vejam e quant de temps li dura,
1682 que a una hora es girada
1683 e de son dit descambiada.
1684 Tot son studi es d’engan,
1685 no va en alre cogitan,
1686 car cert no es als mas fems,
1687 causa frevols, causa calents,
1688 parlara e sens piatat,
1689 enganabla las de pecat,
1690 destruccio de castedat
1691 e sens tota leyaltat,
1692 rayl de mala malaltia,
1693 porta de partiment e via.
1694 Fembra vil, ses tot mentir,
1695 ximera li pot hom be dir,
1696 e tot per aquesta rao,
1697 con ha lo cap con a leo
1698 e de cabra tot lo cors:
1699 axi la pinten los pintors
1700 e fan li coha de serpent.
1701 Veus e qual comparament
1702 a tota fembra vil es dat,
1703 verayament li es posat.
1704 Per lo cap de leo es entes
1705 lo erguyll qu’en les fembres es,
1706 e per lo cors de cabra que ha
1707 es entesa lucxuria,
1708 e per la coha de serpent
1709 es entes l’enverinament
1710 e lo foc que en elle·s met
1711 malvat, per la fe que us dech.
1712 De malea e de falsedat
1713 es son coratge carregat.
1714 No·s fiu en fembra nul hom nat
1715 si vol creure aquest dictat.
1716 Mes de malea an per cert
1717 que no us dire al descobert.
1718 De mil a penes ne veurets
1719 una ben casta, ne n’atrobarets;
1720 per que les bones, ses duptar,
1721 deuria hom quaix adorar,
1722 e deuria fer mereveylles
1723 e virtuts Deu Senyor per elles.
1724 De les bon[e]s no pux maldir
1725 car Deu les feu per son servir.
1726 Doncs prech vos, si us plats,
1727 que aço en mal no·m prenats
1728 que ay dit de femnes vilanes
1729 qui son de castedat mal sanes.
1730 Elles torben vostres marits,
1731 d’on vostres hostals son derrenclits,
1732 e molta dona colpejada
1733 e farida e ben cast[i]ada,
1734 car prous dona no·s pot star
1735 cant veu son alberch destorbar,
1736 que no reprena son marit
1737 qui axi·s pert per tal delit.
 1738 Per que assi sia acabat
1739 del gran doctor lo seu dictat,
1740 de Fasset lo bell dictador
1741 qui·ns ha adoctrinats en feyt d’amor.

Deo gratias

Incipitario degli anonimi

Indice degli autori

11 cortesia] corteria.
17 e s’instruhiran Mussafia] ez ynstruhira(n).
61 a sa] assa.
72 par] p(ar) o p(er).
84 nuyla] seyla.
88 dispensar] disputar.
93 que] qui.
99 saffaros] sassaros.
108 girada Levy] gitada.
116 solament] folament.
134 grat jovenet] gra(n) jove(n)t.
137 de salut doctrina Levy] de salut de doctrina.
148 lexe] lexe(n), con abbr. per la nasale.
172 cortesia] corteria.
180 ton Morel Fatio] son.
205 e los] o dels.
214 Si no] E si no.
223 temptar] comptar.
244 da Levy] de.
253 d’ependra nuyl Levy] de pendra muyl(e)r.
266 gauges Mussafia] greuges; perd’om] perdom.
269 refrescar Levy] refrenar.
295 safarros] sasarros.
319 al macip] als macips.
325 perseverara ’b] p(er) seu(er)ar ab.
338 esgarda] esgart.
391 di] dich, con ch espunto.
397 ayço] ayco.
411 dopo aycela, un r(e)s espunto.
421 ell è scritto sopra il rigo tra que e si; val] vall.
445 ab que] en que.
455 li] ella.
a mes] e mes; no·l] no li.
480 a mes] e mes; no·l] no li.
497 de lo] e lo; vostre] vre, senza segno di abbreviazione.
506 amor] dolsor.
511 res è scritto sopra il rigo.
535 merce] mercen, con la n espunta.
541 creets (crets Levy)] desir.
583 so us ama] so us cor ama, con cor espunto e l’abbrev. per us posta sopra il rigo.
593 que Levy] qui.
604 se Mussafia] so.
610 l’amor] la amor; trenca·ls] trenca los.
632 portats] portarets.
658 ella] tu.
669 si] sia, la a espunta.
673 son] fayso(n), con fay espunto.
689 Con] Doncs con.
751 neu de port] nul hom deport.
782 dia è scritto nel rigo sottostante.
791 per fer] p(er) v(ost)ra fer; v(ost)ra è espunto, il copista aveva tracciato una f sulla v.
859 la cara] ca cara di prima mano.
930 alre·n] aylren, ay espunto.
931 faylir] la f è scritta su una v.
948 salut] saluts.
968 vayla·m Levy] valent.
1028 dels] deylls.
1091 te è vergato sopra il rigo.
1095 soleta] seleta.
1103 asso] assa.
1113 nomnar è scritto a margine e sostituisce un originario coptar espunto.
1122 tant con [s’es]tenen] aytant con tenen.
1131 ffil] ffill.
1132 vos è vergato sopra il rigo.
1133 cortesia] corteria.
1147 pausar] lausar di prima mano.
1160 apensir] apensar di prima mano.
1206 fa] fai, la i espunta.
1227 paltuner] paltuuer.
1229 cascu] e cascu.
1260, 1268 cas] cars.
1307 devenra] deveura.
1353 cortesia] corteria.
1421 lenya] tenya di prima mano.
1452 despuys blanca] ffembra blanca.
1470 de sa] dessa.
1490 peiyor] piyor (con segno di abbreviazione superfluo?).
1595 a si] assi.
1605 all’altezza di questo rigo, nel margine interno: p(ro)v(er)bior(um) ulti(m)o ca(pitul)o.
1638 sequer] seguer.
1651 rayl] rayll.
1658 deurie] deurien.
1659 mortal] morlal di prima mano.
1685 alre] als, con segno di abbreviazione.