Proverbis

de Salomó
& altres paraules de filosops

judaychs & aràbichs

N O VA T R A D U C C IÓ L IT E R A L

BARCELONA
S t a m p a d ' en F id e l G i r ó .

M CM
Tirada i«sta de 125 exemfiars.
 PARAULES JUDAYQUES

P araules de Salomó , fill de D aviu , rey de Israel ( i ).

Sobre la virtut e lo vici.

(x) Lo fill savi és alegría del pare, lo fill neci és aflic­

ció de sa mare.
2 Tresors mal gonyats de res no profiten, però la jus­
tícia preserva de la mort.
3 Deu no afligirà ab fam lnom just, però rebuja la
cobdícia del malvat.
4 Mà peresosa produu indigencia (2), la mà diligent
enriqueix.
5 Qui replega en l’estiu, fa saviament; endormiscar.se
en temps d’esplet ¿ ‫؟‬٠vergonya.
6 Benediccions sobre lo cap del just. Lo crim clou la
boca als malvats.
7 La memoria del just és benehida, però lo nom del
malvat se podreix.
8 L ’hom assenyat reb los preceptes, lo foll parler cor­
re a sa perdició.
9 Qui camina ab senzillesa, confiat camina; qui se­
gueix vies reverses haurà sa lliçó.

(1) No continuen ací los capítols i .ix de peroració preliminar,

los quals figuren davant lo Llibre dels Proverbis, puix aquests, de
fet, no comencen fins al X.
La nombra posada davant cascun proverbi indica lo capítol e
versícol ab los de la Vulgata corresponents.
(2) Los Grechs traduhexen: Pobresa humilia l.hom.
 6 PARAULES

io Qui fa l’ullet causa desorde, lo foll parler corre a

sa perdició (i).
n La boca del just és una deu de vida, la boca dels
malvats enclou iniquitat.
12 L ’odi promou bregues, però la amor encobre totes
les faltes.
13 En llabis d’hom assenyat se troba saviesa, e la ver­
ga en les spatlles del hom fora.seny.
14 Los savis reserven llur saber, però la boca del neci
stà prop de confusió.
15 L ’haver del rich és la seua ciutat fort, la pobresa
és la ruina dels indigents.
16 Lo salari del just fa cap a la vida; lo guany del
impiados, al pecat.
17 És camí de vida gordar correcció; qui desatén la
reprensió s’esgarria.
18 Los llabis mentidors encobren odi; qui profer vi­
tuperi és un hom foll (2).
19 En molt parlar no-y fall pecat; qui tempra sos lla­
bis fa saviament.
20 La llenga del just és preuat argent, lo cor dels mal­
vats poch val.
21 Los llabis del just a molts nodrexen, los folls moren
mancants de seny.
22 La benedicció de Deu dona la riquesa, lo treball
fadigos no res hi afig.
23 L ’hom foll fa la dolenteria en jogant; la saviesa
del hom stà en lo seu seny.
24 Açò que lo malvat tem, li sdevindrà; lo just ob­
tindrà çò que desija.

(1) La interpretació dels Setanta diu, a la segona part: Lo qui

reprèn obertament, fa la pau.
(2) En la interpretació.dels Setanta: Uns llabis justs encobren
enemistat; l’hom foll la publica.
 JU.AYQUES 7
25 Axicom passa Ja tempestat, lo malvat desapareix;
mas lo just, fonament perdurable.
26 Axicom lo vinagre a les dents e lo fum als ulls, tal
és lo peresos a aquells qui-1 trameten.
27 La temor del Senyor perllonga los dies, e los anys
dels impiadoses seran abreujats.
28 La spera dels justs se torna alegria, la sperança
dels malvats és decebuda.
29 Der l’innocent, la via del Senyor ‫ ﻷﺀ‬una fortalesa,
e és la destrucció dels malfactors.
30 Lo just may no serà commogut, però los malvats,
no hauran alberch sobre la terra.
31 La boca del just produhirà saviesa, la llenga per.
versa serà tallada.
32 Los llabis del just saben coses plasents, la boca
dels malvats'coses perverses.

Dels bens gnei>oría absiiajttsltcia,cdels danys quijbmicnen

de injasiicia‫ ؛‬de snjerbia e d a lle s mcis.

(XI) Balança enganyosa és a Deu abominable‫ ؛‬lo pès

entegre li és plasent.
2 Llh hon vé superbia, sobrevé deshonra‫ ؛‬ab los hu-
mils és saviesa.
3 La entegritat dels dreturers los cond'uhirà, la per-
versió dels traydors los perdrà.
4 Al jorn de la venjança (I), no.y valdran riqueses‫؛‬
mas la justicia preserva de la mort.
5 La justicia del hom simple endreça son cami, e lo
malvat cau per sa dolenteria.
6 La justicia dels dreturers los lliurarà, e los traydors
seran preses en llur propria malignitat.
7 A la mort del malvat, sa sperança defall, e la spera
de iniquitat s.esvahirà.

(1) A l jorn del Juhí de Deu.

 8 PARAULES

8 Lo just és deslliurat de congoxa, e lo malvat entra

al lloch d’aquell.
9 Per sa boca l’impiedos pert son prohisme, però los
justs són deslliurats per llur saber.
10 De la prosperitat dels justs la ciutat s’alegrarà, e
en la perdició dels malvats hi haurà festa.
11 Per la benedicció dels dreturers la ciutat s’exalça,
e per la boca dels malvats és derrocada.
12 Qui menyspreua son prohisme és mancat de seny;
un hom prudent calla.
13 Qui sembra frau descobre los secrets; qui ha cor
lleyal encobre la cosa.
14 Llà hon manca govern lo poble caurà; la salut és
en multitut de consellers.
15 Qui per altri fa fiança patirà dany; qui squiva
ésser fiador viurà segur.
16 La fembra graciosa trobarà glòria, los homens forts
atenyen la riquesa (1).
17 L ’hom misericordiós fa bé a sí mateix, l’hom cruel
rebuja sa propria carn.
18 Lo malvat treballa debades, lo qui sembra justícia
té son salari assegurat.
19 Aytal com la justícia mena a la vida, aquell qui se­
gueix lo mal corre a sa mort.
20 Lo Senyor abomina los cors enreversats, e plauen-
li aquells qui van ab senceritat.
21 Una 0 altra vegada lo malvat no scaparà, mas la
sement dels jus.ts serà salvada.
22 Un anell d’or en les narils d’un porcell, bella dona
fora de seny.
23 Lo desig dels justs no és sinó bé; la sperança dels
malvats, furor.

(1) Los ·Setanta porten: La fembra amable obtindrà honor, la

qui avorreix lo bé haurà un setial de vergonya. Los peresoses no
troben socors, però los diligents obtenen riquesa.
 JUDAYQUES 9
24 Tal hi hà qui despèn e encare enriqueix, e tal qui
stalvia ultra mesura e cau en la indigència.
25 Anima benfactora engrossirà, e lo qui sadolla serà
també sadollat.
26 La gent maleheix lo qui agavella lo blat; hom be‫־‬
neheix lo qui-l vèn.
27 Qui cerca lo bé, guanya favor; qui cerca lo mal,
mal li sdevindrà.
28 Qui‫־‬s fia en sa riquesa caurà; però los justs brota­
ran com lo fullatge.
29 Qui trastorna sa casa, no possehirà sinó vent, e lo
foll serà sclau del hom savi.
30 Lo fruyt del just és arbre de vida, e lo savi captiva
les ànimes.
31 Vejau, lo just és pagat sobre la terra: quant més lo
malvat e lo pecador 1

Comparança entre los qui amen correcció e los qui-n defugen.

(xii) Qui ama la correcció, ama la sciencia; qui avor­

reix la reprensió, és orat.
2 L ١hom de bé obté la gracia del Senyor; Ell condam-
narà l’hom de malvats pensaments.
3 Ningú no s’aferma per la impietat; mas la rahil dels
justs és immovible.
4 La do٩ a feynera corona és de son marit; però la qui
fa vergonya és com a podridura en los seus osses.
5 Los pensaments dels justs són dreturança; los pro­
pòsits dels malvats, engany.
6 Les paraules dels malvats armen paranys a la sanch,
però la boca dels dreturers los deslliura.
7 Los impiadoses, un colp aterrats, més no seran; mas
la casa dels justs roman dreta.
8 Segons lo seu seny un hom serà llohat, e lo cor per­
vers caurà en menyspreu.
 10 PARAULES

9 Més val ésser humil e haver un sirvent, que no va­

nagloriar, se havent fretura de pà.
10 Lo just atén a la vida de son bestiar, però lo cor
dels malvats és sens pietat.
n Qui conreua sa terra se fartarà de pà; qui basqueja
de coses vanes és moll de cor.
12 Lo malvat cobeja la presa dels qui són pijors (i);
però la rahil del just rebrotarà.
13 En lo pecat dels llabis hi hà malavirat parany, mas
lo just exirà de tribulació.
14 L ’hom se sadolla del fruyt de sa boca, e cadascú
haurà lo gallardó de çò que han fet les seues mans.
15 La via del foll és als seus ulls dreturera; savi és lo
qui escolta un consell.
16 La ira del foll és tantost coneguda; però aquell qui
amaga la injuria és prudent.
17 Qui profer veritat, declara justicia; lo fals testimo­
ni, engany.
18 Aytal hom parler vos traversa axicom ab una spa-
sa ; mas la llenga dels savis és sanitat.
19 Llabi veritable tots-temps és constant; llenga mon.
çoneguera, tant com per un tancar e obrir d’ull.
20 Lo frau és en lo cor dels qui ordexen malvestat; en
los consellers de la pau és alegria.
21 A l just no sdevindrà ninguna iniquitat (2), però los
malvats n’han llur plè.
22 Boca mentidora és abominable al Senyor; lo qui
obra ab lleyaltat li és plasent.
23 L ’hom espert amaga sa sciencia, lo cor dels folls
perboca niciesa.
24 Mà diligent comanarà; peresa serà tributaria.
25 Tristesa prem lo cor; bones paraules l’alegraran.

(1) Alguns traduhexen: Limpiados desija la ajuda dels malvats.

(2) Per los Grechs diu: La injusticia no plau al just.
 JUDAYQUES

2 6 Lo just fa de guia al seu company, lo camí dels

malvats los esgarria.
27 Mà peresosa no rostirà sa caça (1); lo millor haver
del hom és diligència.
28 En lo camí de justícia stà la vida, e la via de son
sender és immortalitat (2).

D e la llenga e de les riqueses. Los malvats són insadollables.

(xiij) Fill savi prbi correcció del pare, mas lo burla-

dor no escolta repulses.
2 L ’hom del fruyt de sa boca gaudeix, la cobdícia dels
traydors recull violència (3).
3 Qui guarda sa boca guarda sa vida, qui té oberts
los llabis haurà damnatge.
4 La ànima del peresós cobeja e no res alcança} la àni­
ma del hom feyner engrossirà.
5 Lo just detesta paraula monçoneguera, mas lo mal·
vat disfama e ultratja (4).
6 La justícia ampara la innocència, la dolenteria ater­
ra lo pecador.
7 Tal aparenta rich e res no téy tal apar pobre e té
grans riqueses.
8 La riquesa del hom és redempció de sa vida, mas lo
pobre no ou menaces.
9 La llum dels justs dona alegria, la llantia dels mal­
vats s’apagarà.
10 De ergull no ixen sinó bregues: savi és lo qui prèn
consell.
11 Riqueses de vanagloria s’esvahiran; qui ajusta ab
ses mans, multiplicarà.

(1) Altres diuen: ni tan solament fa alçar la caça.

(2) O, la via esgarriada conduu a la mort.
(3) Los Setanta: la ànima dels malvats pereix abans.d’hora.
(4) O, se procura vergonya e deshonra.
 2 PARAULES

12 Spera perllongada, malaltia del cor; desig complit,

arbre de vida.
13 Qui menyspreua la paraula ne sdevindrà deutor,
qui tem lo precepte romandrà en pau.
14 La lley del savi, font de vida, per squivar los pa­
ranys de la mort (1).
15 Bon seny dona gracia, però la via dels prevarica-
dors és exorca.
16 Tot‫־‬//، ;;;/ assenyat obra ab consell, lo foll manifesta
sa niciesa.
17 Àvol portant-veu fa caure en lo mal, un missatger
feel és sanitat.
18 Misèria e vergonya a qui rebuja consell; qui serva
correcció serà honorat.
19 Desig complit adelita la ànima; squivar lo mal és
abominació als folls (2).
20 Ves ab savis e seras savi; qui s’ajusta ab folls se
perverteix.
21 Lo mal persegueix los pecadors, però lo bé és ga-
llardó dels justs.
22 L ’hom bò dexa heretats los fills dels seus fills;
l’haver del pecador és reservat al just.
23 Lo goret del pobre nodreix‫־‬lo abundantment; tal
altre se dexa caure mancant de justícia (3).
24 Qui stalvia la verga, avorreix son fill; qui l ’estima,
lo cerca per la correcció.
25 Lo just menja a sadollar son desig; lo ventre dels
malvats sofer fretura.

(1) Los Grechs, en la segona part: l’orat mor en lo parany.

(2) Los Setanta posen: Los desigs dels piadoses alegren la àni­
ma, les obres dels malvats se llunyen de rahó.
(3) Diuen los Setanta: Los justs viuran llonch temps en llurs
riqueses; los injusts perexen soptadament.
 JUDAYQUES 13

iNTo deii Ziom res fe r sens ‫؟‬.nse‫ ״‬. Efectes de Za saviesa

e de ía/oZZía.

(XIV) La dona savia edifica sa casa‫ ؛‬la folla ab ses

propries nians la derroca.
2 Qui va dret per sa carrera tem L e u ‫ ؛‬qui-S desvia lo
menyspreua (i).
3 En la boca del foll és la verga de son ergull‫ ؛‬los lla-
bis del savi lo preserven.
4 Falta de bous, graner buyt‫ ؛‬collita abundant, per
lo sfor‫ ؟‬del bestiar.
5 d١estimoni feel no meiitirà‫ ؛‬testiinoni fals profer
monçonegues.
6 Hom burlador cerca saviesa e no la troba; per l’hom
assenyat lo saber és cosa avinent.
7 Trau-te davant l’hom foll‫ ؛‬tu no‫־‬y hauras conegut
llabis de sciencia (2).
s Saviesa del hom prudent és entendre son camí١ la
niciesa dels folls, engany.
9 Sacrifici purgador és burla dels folls‫ ؛‬entre los dre-
turers hi hh amor (3).
10 Lo cor sol coneix sa propria amargor, e un estrany
no‫־‬s mesclarà a sa alegria (4).
11 La casa dels malvats serà derrocada, la tenda de
la gent honesta sobrexirà.
12 rfal via apar bona, e fa cap a la mort.

(1) Alguns diuen: Qui tem Deu, segueix lo camí dret; qui.l
menyspreua s’esgarria.
(2) Los Setanta traduhexen: Tot és contrari a un hom foll; lla­
bis prudents són un vas d’inteligencia.
(3) En los Setanta: A les cases dels malfactors convé purifica­
ció, aquelles dels justs són agradables.
(4) Los Setanta diuen: Lo cor sensible és tots.temps afligit:
con stà alegre no-y mescla altivesa.
 14 PARAULES

13 Encare en rient lo cor sofer, e la fí d’alegria és

tristor.
14 Aquell de cor desviat se fartarà de ses carreres, e
l’hom de bé gaudirà de ses obres.
15 Lo simple creu tota paraula, l’hom espert esbrina
son camí.
16 Lo savi tem e squiva lo perill, lo foll passa avant
ab confiança.
17 Qui prompte s’ireix obra follament‫ ؛‬l’hom renco-
ros se fa odible (1).
18 Los simples hereten niciesa; los prudents són co­
ronats de sciencia.
19 Los malvats s’mclinen davant los bons, e los peca­
dors a les portes dels justs.
20 L ’hom pobre és odible encare al seu company; los
qui amen lo rich són molts en nombre.
21 Qui son semblant menyspreua fa pecat: benaven­
turat lo qui‫־‬s compadeix dels desvalguts I
22 Los qui ordexen lo mal van errats de camí: gracia
e veritat al qui pensa bé.
23 En tota labor hi hà profit; la parlería solament
empobreix.
24 Corona dels savis és la llur riquesa, la follia dels
tabolls roman follia.
25 Testimoni veritable deslliura les ànimes; lo falsari
les destrueix (2).
26 Qui tem lo Senyor, ha fort seguretat, e serà E ll
abrich dels seus fills.
27 Temor del Senyor, font de vida, per squivar los
paranys de la mort.
28 En la multitut de poble, la glòria del rey; e en la
falla de poble, lo decahiment del príncep.

(1) Altres traduhexen: Lo qui rumina sap comportar.

(2) La segona part és dels Setanta. L ’original diu: Qui profer
monçonega és fraudulos.
 JUDAYQUES 15

29 Qui tart s’ireix és gran d’enteniment1 ‫ ؛‬hom cuytos

escampa sa follia.
30 Cor pacifich, vida de la carn; enveja, podridura
d’osses.
31 Qui oprimeix lo desvalgut, ultratja son Creador,
aquell l’honora qui compadeix lo pobre.
32 En sa dolenteria l’impiados és aterrat, lo just és
sperançat fins en la mort.
33 En cor d’hom assenyat reposa saviesa‫ ؛‬encare en
mig dels folls serà reconeguda.
34 Justícia exalça una nació, mas lo pecat és 1 afront
dels pobles.
35 La favor del rey és per lo sclau inteligent‫ ؛‬sa ira,
per l’inespert.

Preceptes per una vida reposada. De la veritable fortalesa,

(xv) Resposta suau mitiga la ira‫ ؛‬paraula dura encén

la furor.
2 La llenga dels savis abelleix la sciencia‫ ؛‬la boca dels
exelebrats tota bull en niciesa.
3 Los ulls del Senyor són en tot lloch, goytant los
bons e los malvats.
4 Llenga goridora, arbre de vida‫ ؛‬la perversitat en
ella, rompiment del sperit (1).
5 Lo foll menyspreua amonestament de son pare‫ ؛‬qui
guarda la correcció posarà seny.
6 En la casa del just hi hà gran provisió‫ ؛‬mas torba­
ció en lo guany del malvat.
7 Los llabis dels savis escampen sciencia‫ ؛‬però no axí
lo cor dels folls (2).

(1) O, qui-n menja lo fruyt, és sadollat.

(2) Altres diuen: Lo cor dels folls no és dreturer.
 IÓ PARAULES

8 Lo sacrifici (i) dels malvats, abominable al Senyor;

la oració dels dretnrers li és plasent.
9 Abominació al Senyor, la via dels malvats ; però
ama aquell qui segueix justícia.
10 Severa lliçó al qui‫־‬s desvia: lo qui avorreix repren‫־‬
sió morirà.
11 Infern e perdició, davant lo Senyor; quant més los
cors dels mortals I
12 L ’hom scarnidor no ama aquell qui-l reprèn, ni va
envers los savis.
13 Cor alegre, cara esclarida; per la dolor del cor lo
sperit decau.
14 Lo cor del hom prudent cerca saviesa; la boca dels
folls se nodreix de follia.
15 Los jorns d’hom afligit, tots fadigoses; per l’hom
content, convit perdurable.
16 Més val un poch ab temor de Deu, que no un gran
tresor ab contorbació.
17 Més val un plat de llegums llà hon hi hà amor, que
no un vedell gras acompanyat d’avorrició.
18 Llom iros encén baralles, l ’hom sofert pacifica la
brega.
19 La via del peresós, vallejada de spines; la carrera
dels dreturers, una calçada.
20 Lo fill savi, alegria del pare; l ١hom foll menyspreua
sa mare.
21 La follia alegra l’hom exelebrat; lo rahonable va
dret per son camí.
22 Llà hon no‫־‬y hà consell, los pensaments defallen;
en multitut de consellers, s’afermen.
23 Fa goig al hom la resposta de sa boca; una parau­
la a son temps quant bona no és!
24 Per l’hom savi lo camí de la vida en amunt, ab la
fi de llunyarse del infern, en avall.

(1) O, les víctimes.

 JUDAYQUES

25 Deu derroca la casa dels ergulloses, e aferma lo

terme de la vídua.
26 Los pensaments del malvat, abominació al Senyor‫؛‬
les paraules pures són agrahides.
27 Lo cobdicios pertorba sa casa; qui menyspreua re­
muneració viurà.
28 Lo cor del just rumina la resposta‫ ؛‬la boca dels
malvats escampa sa malícia.
29 Deu se llunya dels malvats‫ ؛‬mas escolta la oració
dels justs.
30 La llum dels ulls alegra lo cor‫ ؛‬una bona nova en.
grexa los osses.
31 La orella qui escolta reprensió de vida albergarà
en mig dels savis.
32 Qui rebuja instrucció, menyspreua sa ànima‫ ؛‬qui
escolta reprensió. gonyarà inteligencia.
33 La temor del Senyor, instrucció de saviesa‫ ؛‬davant
la glòria stà humilitat.

Dreturança dels juys de Deu, a qui és tots-temps

abominable Vergullos,

(xvi) Al hom és l aparellament del cor, però de Deu

vé la resposta de la llenga.
2 Totes les vies del hom a parer seu són pures‫ ؛‬mas
Deu pesa los sperits.
3 Encomana al Senyor tes obres, e seran ferms los
teus pensaments.
4 Deu ha fet totes les coses per sí mateix, e encare lo
malvat per lo jorn funest.
5 Lo cor altiu és abominable al Senyor: una vegada 0
altra no serà tingut per innocent.
6 Per la misericòrdia e la bona fè se purga lo pecat‫؛‬
ab la temor de Deu hom squiva lo mal.
7 Con lo Senyor agraheix los camins del hom, recon­
cilia ab ell fins los seus enemichs.
 18 PARAULES

8 Mes val poch ab justicia, que molts fruyts ab injus­

ticia.
9 Lo cor del hom pensa son camí, però és Deu qui
los seus passes endreça.
10 Adevinació és en los llabis del rey; en lo juhí, sa
boca no prevaricará.
11 Pès e balances justes, coses del Senyor; obra seua,
totes les pedres del saquet.
12 És als reys abominable mal obrar, car per la justi­
cia lo setial s’aferma.
13 llabis justs, contentament del rey; ell ama
aquell qui parla ab senceritat.
14 Ira de rey, missatger de mort; però l’hom savi l’as.
suaujarà.
15 Esclariment en la cara del rey, la vida; sa benvo-
lença, axicom a núvol de pluja tardana.
16 Acquirir saviesa val més que l’or; millor és acqui-
rir prudencia, que no argent.
17 Lo camí dels homens dreturers, desviar-se del mal;
qui guarda son camí, guarda sa ànima.
18 Abans del escrebant, lergull; davant la cayguda,
lo sperit altiu.
18 Més val abaxar lo sperit ab los humils, que repar­
tir despulles ab los ergulloses.
20 Qui para sment a la Paraula troba lo bé; benaven­
turat lo qui confia en Deu.
21 Lo savi de coi és nomenat inteligent, e la dolçor
dels llabis augmenta la instrucció.
22 L enteniment és font de vida a aquell qui.l posse-
heix; la doctrina dels folls, la follia.
23 -‫׳־■־؛‬٠ c .r del savi fa prudent sa boca, e en los seus
llabis augmenta la instrucció.
24 Paraula agradosa, bresca de mel; dolçor a la àni­
ma e sanitat als osses.
25 la l camí al hom apar dret, e a la fí és carrera de
mort.
 JUDAYQUES i9

26 La ànima del treballador treballa per ell, car sa

boca lo constreny.
27 L ’hom de Belial (1) cava lo mal; en los seus llabis
axicom foch ardent.
28 IJn pica-plets sembra renyina, lo porta.noves apar­
ta los millors amichs.
29 L ’hom scelerat llegoteja son prohisme, e‫־‬l fa anar
per lo mal camí.
30 Qui guinya d’ulls ordeix malvestat; qui streny los
llabis ha complit lo crim.
31 Corona d’honor són los cabells blanchs qui-s tro­
ben en lo camí de justícia.
32 Millor és lo qui triga a enfellonir.se, que l’hom va.
loros; e lo qui senyoreja son sperit, que lo saltejador de
ciutats (2).
33 En la falda’hom gita la sort, però de Deu vé tot
jutjament (3).

Deu coneix los cors. Los juhis injusts són abominables davant
Deu. De la manera de parlar e de callar٠

(xvii) Millor és un bocí sech en pau, que no una casa

de contenda plena de sacrificis.
2 Lo sclau prudent governarà lo fill qui deshonra, e
entre los germans haurà part a la herencia.
3 Lo gresol per l’argent, la fornal per l’or: mas lo
Senyor prova los cors.
4 No és sinó un malvat lo qui escolta llabis inichs: lo
mentidor para orella a la llenga perniciosa.

(1) L ’hom pervers.

(2) O, un hom sofert és millor que no un guerrer. Los Setanta
posen: Un hom inteligent és més que no un camp spayos.
(3) Los Grechs: Tot cau en la falda del injust; tot quant és just
vé de Deu.
 20 PARAULES

5 Qui scarneix lo pobre ultratja son Creador; qui

s’alegra de calamitat no romandrà sens castich.
6 Corona dels vells, los fills de llurs fills; glòria dels
fills, los pares llurs.
7 Lo llabi ventós no scau al foll; encare menys al
príncep lo llabi mentidor.
8 Un present, pedra de preu als ulls d’aquell qui‫־‬n
disposa; hon se vulla que.s gir, dona prosperitat (i).
9 Qui encobre defalliment, cerca amistat; qui retrau
la cosa, aparta amichs ajustats.
10 Profita més la repulsa en l’hom rahonable, que no
cent colps ferints lo foll.
n L ’hom rebetle no cerca sinó mal (2); però un mis­
satger cruel serà contra ell tramès.
12 Anau al encontre d’una orsa privada dels seus ca­
dells, però may d’un foll en sa follia (3).
13 D ’aquell qui ret mal per bé, los mals no jaquiran
la casa.
14 Començar baralla és engegar les aygues: dexa la
brega ans de scalfar‫־‬se.
15 Aquell qui absol lo culpable e aquell qui condam-
na l’innocent, cascú és a Deu abominable.
16 .:Per què, donchs, un preu en la mà del foll? .:Per
comprar saviesa, mancant de seny?
17 Un amich tots-temps vos ama; un germà és.vos nat
en la angoxa.
18 L ’hom menys de juhí toca en la mà, exint fiador
de son prohisme.

(1) 0 , fa prosperar aquell a qui s’endreça. Altres traduhexen:

e reexirà per tot lloch hon s’endreç. Los Setanta porten: La ins­
trucció és una bella recompensa a aquell qui-n fa ús; per tot allà
hon vaja reexirà.
(2) O, l’hom malvat no cerca sinó brega. Aquell missatger de
la segona part pensam que sia la mort.
(3) Los Setanta porten: Ansia és en l’hom inteligent: los orats
pensen lo mal.
 JUDAYQUES 2

19 Qui ama renyina, ama prevaricació. Qui alça son

portal, cerca ruina.
20 Lo cor pervers no trobarà bé, e l’hom de llenga
reversa caurà en lo mal.
21 Qui engendra lo foll, per sa tristor; lo pare del vil
no s’alegrarà.
22 Cor alegre, bon remey; lo sperit decaygut asseca
los osses.
23 Lo malvat prèn un dò de la falda ab què pervertir
les carreres de dreturança.
24 En la cara d’hom prudent, saviesa; los ulls del foll,
al cap del món.
25 Lo fill neci és tristor per son pare e amargor per
aquella qui-l parí.
26 Certament no és bò de condamnar lo just, ni ferir
l’hom noble qui obra dreturer.
27 Qui tempra son parlar, té sciencia; l’hom entès és
de prudent sperit.
28 Encare lo foll qui calla és tingut per savi: qui clou
los llabis és inteligent.

D el ai?úch infeel. Confiança del ju st e del rich. La veritable

prudència és guia e socors de la vida. De la bona fembra
e de la mala.

(xvm) Lo qui‫־‬s desvia fa segons sa inclinació, e perfi-

dieja contra tota rahó (1).
2 Lo foll no prèn plaher en inteligencia, sinó en ma­
nifestar son cor.
3 Ab la dolenteria vé lo menyspreu (2); e ab la igno­
mínia l’oprobi.

(1) Los Grechs han traduhit: Qui vol jaquir los amichs s’apli­
ca a trobar-ne motiu: aquell tots-temps mereix vituperi.
(2) En l’original. Con vé lo malvat, vé també lo menyspreu.
 22 PARAULES

4 Les paraules de la boca del hom, aygues pregones;

la font de saviesa, torrent qui sobrix.
5 No és bò d’haver mirament a la persona del malvat,
per fer decaure lo dret del just.
6 Los llabis del foll porten renyines, e sa boca pro­
mou batuça.
7 La boca del foll, perdició seua; e los seus llabis,
parany a sa ànima.
8 Les paraules del porta-noves, axicom lleminedures,
e devallen al ventre fins al pregon.
9 L ’hom tart en ses obres és germà del malbara-
tador.
10 Lo nom del Senyor, una torra fort; corre‫־‬y lo just
e s’hi troba exalçat.
11 L ’haver del rich, sa ciutat fort e axicom a alta mu­
ralla, en sa imaginació.
12 Ans del aperduament lo cor del hom s’ergulla, e
ans de la glòria la humilitat.
13 Qui respon abans d’ohir, és a ell follia e oprobi.
14 Lo sperit del hom comporta sa enfermitat: però lo
sperit abatut, qui‫־‬l sostindrà?
15 I,o cor del hom inteligent compra saviesa, e la ore­
lla dels savis cerca sciencia.
16 Lo dò del hom li fa fer lloch e‫־‬l conduu davant los
grans.
17 Lo primer, en sa propria causa, just: vé son contra­
ri, e-1 scandallarà.
18 La sort fa cessar contenció e descomparteix los po­
deroses.
19 Lo germà, més intractable que no una ciutat fort (i);
e sa contenda, axicom a forrellat d’un castell.
20 Del fruyt de la boca d’un hom sadollarà son ven­
tre; del cabal dels seus llabis se fartarà.

(1) Los Grechs diuen: Un frare ajudat de son frare és axicom

st ciutat fort.
 JUDAYQUES 23
21 La mort e la vida són en poder de la llenga; lo
qui la ama ne menjarà lo fruyt.
22 Qui ha trobat una dona ha trobat lo bé, e alcança
la gracia del Senyor.
23 Lo pobre parla pregant, lo rich respon durament.
24 Hom d’amichs, los té per son damnatge (1); tal
amich s’ajusta més que no un germà.

La saviesa mestra de veritat, de mansuetut e de paciència.

(xix) Millor és lo pobre qui camina en sa entegritat,

que no aquell qui streny los llabis (2) e és orat.
2 Aximateix la ànima menys de saber, no res de bé;
qui s’acuyta de peus, pecarà.
3 La follia del hom torç lo seu camí, e son cor bull
contra Deu.
4 Les riqueses multipliquen los amichs; lo pobre és
jaquit de són companyó.
5 Testimoni fals no serà tingut per innocent; qui pro-
fer monçonega no s’escaparà.
6 Molts llegoters ha l.hom generós, e cadascú és amich
del qui dona (3).
7 Tots los germans del pobre l'avorrexen; quant més
los seus companyons no se‫־‬n llunyaran? (4).
8 Qui posseheix enteniment ama sa ànima; qui guar­
da prudència trobarà bé.
9 Testimoni fals no serà tingut per innocent, qui pro-
fer monçonega perirà.

(1) O, deu mostrar-se amich.

(2) O, és de llabis perverses.
(3) En los Setanta: Tot.hom dolent és menyspreuat de la gent.
(4) Darrera aquest dístich, en Toriginal hebreu, s’hi afig un
vers deslligat, lo qual podria ésser la segona part d’ un dístich per­
dut. Segons la versió grega, fa suposar que diria: Hom de molts
amichs serà sol recompensat; e cerca paraules qui res no són.
 24 PARAULES

10 Los delits no pertanyen a hom foll‫ ؛‬encare menys

al sirvent comanar als prínceps.
11 La prudència d’un hom detura sa furor; sa honra
és passar per alt los defalliments.
12 La ira del rey, axicom a bram del lleó cadell, e sa
favor com a rosada demunt la herba.
13 Lo fill neci, dolor de son pare; però dona renyino-
sa, gotera contínua (1).
14 Casa e riqueses, heretament dels pares; però de
Deu la dona prudent.
15 Peresa fa caure en sòn; ànima fluxa famejarà.
16 Qui guarda manament, guarda sa ànima; qui menys
preua son camí pendrà mort.
17 Qui‫־‬s compadeix del pobre presta a Deu, qui li‫־‬n
retrà la paga.
18 Castiga ton fill mentre que-y hà sperança; però
no‫־‬s moga ta ànima a fer-lo morir.
19 L ’hom massa iros pagarà la pena; si‫־‬l detures vio-
lentment, encare hi afegiras (2).
20 Escolta lo consell e reb amonestament, per que sies
tu savi en lo sdevenidor.
21 Molts progectes en lo cor del hom, mas lo consell
del Senyor prevaldrà.
22 Contentament al hom, sa gracia; però millor lo
pobre, que no lo mentidor.
23 La temor del Senyor, a la vida; e, sadollat, hom
passa la nit sens la visita de mal (3).
24 Lo peresós fica sa mà al plat; encare a sa boca no
la portarà (4).

(1) Los Setanta traduhexen: Les ofrenes ex-voto provinents del

salari d’una fembra pública no són pures.
(2) 0 , caldrà que.y torns.
(3) Los Grechs: qui no-1 tem, roman en tal lloch hon la inteli-
gencia no és vista.
(4) Los Setanta: Qui scondeix sa mà injustament en la falda,
no la portarà a sa boca.
 JUDAYQUES 25
25 Fereix tu lo scarnidor, e lo simple tornarà savi;
corregint l’hom inteligent, entén saviesa.
26 Arruïna son pare e foragita sa mare lo fill enver-
gonyador e afrontador.
27 Cessa, fill meu, d’escoltar l’ensenyament a desviar-
te lluny de les rahons de saviesa.
28 Lo testimoni de Belial (1) se burla de la justícia; la
boca dels malvats engull iniquitat.
29 Los jutjaments són als burladors aparellats, e los
flagells a les spatlles del foll.

D e quines coses deu l’hom gordar-se. Los grans mals

demanen grans remeys.

(xx) Lo ví, burlador; la beguda, avalotadora; qui s’hi

pert no serà savi.
2 La terror del rey, axicom a bram de lleó cadell; qui
birrita damna sa ànima.
3 Honra és del hom qui‫־‬s llunya de contenda; però
qualsevol foll s h i mesclarà.
4 Lo peresós no llaura aprés la tardor (2); al segar,
demanarà, e no res (3).
5 Lo consell en lo cor del hom, ayga pregona; però
l’hom inteligent l’alcançarà.
6 Molts homens proclamen cadascú sa bondat; però
un hom feel ;qui-1 trobarà?
7 L ’hom just camina en sa entegritat. ¡Benaventurats
los seus fills aprés d’ell!
8 Lo rey assegut en la cadira de jutjament, ab son mi­
rar garbella (4) tota iniquitat.

(1) Pervers.
(2) O, per mor del ivern.
(3) Los Grechs diuen: Lo peresós no s’envergonya con lo re­
prenen; aximateix lo qui en temps d'esplet manlleva grà.
(4) O, esvaheix.
 2Ó PARAULES

9 ¿Quí dirà: Netejat he mon cor, jo so pur de mon

pecat?
10 Pes e pes, mesura e mesura (1), abdos a Deu abo­
minables.
11 Encare lo minyó és conegut per los seus actes si sa
obra serà pura e dreturera.
12 Orella ohint e ull vehent, abdues coses feu igual­
ment lo Senyor.
13 No ams la sòn, per que no empobresques: obre los
teus ulls, te sadollaras de pà.
14 Dolent 1 dolent! diu lo comprador: aprés. anant-
se‫־‬n, se glorieja.
15 Or e pedreria hi hà abundantment; però boca sa-
via, joya de preu.
16 Prèn son vestit, car exí fiador d’altri, e prèn pe­
nyora per los estranys.
17 Pà de falsedat, saboros al hom; e aprés, sa boca
serà rublerta de pedregam.
18 Los pensaments ben ruminats s’afermen (2): fes
donchs ab prudència la guerra.
19 Qui malparla descobre secret: no-t mescles, donchs,
ab lo qui té los llabis oberts.
20 Qui maleheix son pare e sa mare, li-s apagarà sa
llantia en pregones tenebres.
21 Herencia cuytada (3) al començament no és bene-
hida a la fí.
22 No digues: Jo-m venjaré! Spera en lo Senyor, e Ell
te salvarà.
23 Pes e pes (4), abominació al Senyor; e balança fal­
sa no és bona.

(1) En hebraych: Pedra e pedra, efa e efa. (Dos peses, dues

mesures).
(2) O, ab lo consell reïxen.
(3) O, reprovada.
(4) Heb.: pedra e pedra.
 JUDAYQUES 27
24 Del Senyor són los passes del hom: e ¿còm lo mor.
tal entendria son camí ?
25 Parany al hom de devorar un sant (i), e pensar-
s’hi aprés dels vots.
26 Un rey savi destria los malvats e sobre ells fa girar
la mola.
27 Atxa del Senyor, lo sperit del hom qui scodrinya
lo ventre fins al pregon.
28 Misericòrdia e veritat, guarda del rey‫ ؛‬ab clemèn­
cia aferma son setial.
29 La glòria del jovent és sa fortalesa; la galanura
dels vells, cabells blanchs.
30 Los blaus de les ferides, medecina (2) per lo mal­
vat, axicom los colps apregonants dins lo ventre.

Deu governa totes les coses; e ¡'hom qui-s dona a E ll 3 serà

benaventurat en aquesta vida e en la altra.

(xxi) Axicom repartiments d’ayga, lo cor del rey en

mans del Senyor; a tot quant vol rinclina.
2 Tot camí del hom és dret, a parer seu; però Deu pe­
sa los cors.
3 Fer justícia e dreturança plau més a Deu, que no sa­
crifici.
4 Altivesa d’ulls e inflor de cor, fanal (3) dels malvats,
és pecat.
5 Pensaments d’hom diligent, a abundancia; tot-hom
massa cuytat, a freturança.
6 Aplegar tresors ab llenga mentidora, fum qui s’es­
venta de gent cercant la mort (4).12
4
3

(1) O, accelerar una prometença.

(2) O, engüent. Algú traduheix: Ab plagues sagnants hom pur­
ga la malvestat.
(3) 0 , goret.
(4) O, parany de la mort.
 28 PARAULES

7 La violència dels malvats los aterrarà, per tal com

defugen practicar justícia.
8 Lo camí del hom revers, estrany (1); la obra d’aquell
qui és pur, dreta..
9 Millor és posar.se al cantell d’un teulat (2), que no
en ampla casa ab dona renyinosa (3).
10 La ànima del malvat desija lo mal‫ ؛‬son companyó
no troba gracia als seus ulls.
t 1 Con lo scarnidor és castigat, lo simple torna savi;
con és amonestat lo savi, s’asciença.
1 2 ٧ n J ust hi Zià qui guayta la casa del malvat; e los
impiadoses són trastornats per lo mal.
13 Qui tapa sa orella als crits del pobre, cridarà tam­
bé e no rebrà resposta.
14 Lo dò d’amagat apaga la ira; lo present sota‫־‬mà,
la més violent furor (4).
15 g°ig al just de obrar segons justícia; mas per
los malfactors, escrebant.
16 L hom qui s’esgarria del camí assenyat irà reposar
en la companyia dels morts.
17 Qui ama delits serà freturos; qui ama lo ví e en-
güents no enriquirà.
18 La reemçó del just, lo malvat; lo prevaricador, en
lo lloch dels dreturers,
19 Millor és habitar en terra deserta, que no ab dona
renyinosa e irritable.
20 Tresor desijable e oli en l’alberch del savi; mas
l’hom imprudent los devora.12 4
3

(1) Algú traduheix: Lo camí del hom culpable és revers. Los

Grechs: Dels perverses Deu perverteix lo camí, car los seus són
purs e dreturers.
(2) O, en un recó del terrat.
(3) Los Setanta diuen: Més val asseure-s en plen ayre, que no
ab injustícia dins una sala emblanquida.
(4) Los Giechs: qui s’absté de donar-ne, la encén.
 JUDAYQUES 29

21 Qui segueix la justícia e la gracia, trobarà vida,

justícia e glòria.
22 Lo savi scala la ciutat dels guerrers, e aterra la for­
ça qui-ls assegurava.
23 Qui guarda sa boca e sa llenga, guarda sa ànima
d’angoxa.
24 Orat, és lo nom del presumptuós scarnidor obrant
en la irositat de son ergull.
25 Los desigs maten lo peresós, car ses mans defugen
treball.
26 Aytal desija e cobeja tot-jorn, mas lo just dona
sens retenir.
27 Sacrifici dels malvats, abominació; quant més ofe-
rint-lo ab dolenteria!
28 Testimoni mentidor perirà; l ١hom qui ou (1) parla­
rà sempre més.
29 L ’hom malvat s’encara desvergonyadament; mas
lo dreturer aferma son camí.
30 Ni saviesa, ni prudència ni consell contrastants lo
Senyor.
31 Aparella lo cavall per lo jorn de la batalla; però
del Senyor la salvació.

Que devhn sgordar avant, fugir les ocasions e aplicar-nos

al treball.

(xxii) Bona nomenada val més que 110 gran riquesa, e

bona gracia més que l’or e l’argent.
2 Rich e pobre s’encontraren: a tots ells feu lo Senyor.
3 L ’hom espert veu lo mal, e s’amaga; mas los sim­
ples passen avant, e paguen lo dany (2).12

(1) O, escolta.
(2) En grech: Lo prudent, con veu lo malvat punit, trau.ne son
profit.
 3. PARAULES

4 Recompensa de humilitat e temor de Deu, la rique­

sa, la honra e la vida (i).
5 En lo camí del pervers, paranys e spines; qui guar­
da sa ànima se-n llunyarà.
6 Nodreix lo minyó conforme a sa carrera; encare
envellint no se-n partirà.
7 L ’hom rich s’ensenyorirà del pobre, e lo manlleva-
dor, sclau del prestador.
8 Qui sembra iniquitat, iniquitat segarà, e la verga de
sa ira pendrà fí.
9 L ’hom d’ull benvolent serà benehit, car dona del
seu pà al indigent.
10 Foragita lo scarnidor (2), e exirà la brega; e lo plet
e l’afront cessaran.
11 Qui ama puritat de cor e graciositat als llabis, son
amich lo rey.
12 Los ulls del Senyor vetllen perla sciencia (3), però
desbarata les paraules (4) dels traydors.
13 Diu lo peresós: Lo lleó stà defora; en mig de les
places seré mort.
14 La boca d’estranya vagabunda, fossa pregona:
aquell contra qui lo Senyor és irat, hi caurà.
15 Follia stà lligada al cor del minyó; la verga de la
correcció la-n farà llunyar.
16 Qui oprimeix lo pobre per augmentar, e dona al
rich, a la indigència (5).

(1) Los Setanta diuen: La progenitura de saviesa és la temor

de Deu.
(2) En l’original: lo pestilent.
(3) 0, per l ’hom assenyat.
(4) 0 , los propòsits.
(5) Altra traducció: Qui oprimeix lo pobre cuyda enriquir-lo,
qui dona al rich empobreix-lo.
 JUDAYQUES 3

A ltres paraules dels savis.

17 Inclina ta orella e ou les paraules dels savis; posa

ton cor a ma saviesa. 18 Car agradable cosa, si les gor-
daves dins lo teu sí, juntament ordenades en los teus 11a-
bis. 19 Per que ta confiança sia en Deu, t’he fet vuy sa-
bidor, si, tu també. 20 .:No t’he jo scrit coses magistrals (1)
sobre consells e sciencia, 21 per fer-te assaber la veritat,
rahons segures, ab la fí de que respongués paraules de
veritat a aquells qui‫־‬t trameten? (2).

22 No despulls lo pobre per tal com és pobre, ni mal­

tractes l’afligit en justícia (3); 23 car lo Senyor jutjarà llur
causa, e despullarà de llur ànima aquells qui-ls hauran
despullats.
24 No t’acosts a hom felló ni vages ab lo furiós, 25
per que no t’acostums als seus senders e que no prengues
parany per la teua ànima.
26 No stigues entre los qui toquen la mà, entre aquells
qui fien per deutes: 27 si no tinguesses de què pagar, ¿per
què han de pendre ton llit dessota teu?
28 No remogues les antigues fites que posaren los teus
pares.
29 ¿Has tu vist hom espert en sa obra? Davant los
reys starà; no starà davant los de baxa mà.

Moderació a la taula dels nobles: nodriment dels fills .٠

temprament e constància en la temor de Deu.

(xxm) Con t’asseuras a menjar ab senyor, para bé

sment al qui stà davant teu. 2 Met un coltell a ta gorja,

(1) Alguns traduhexen; per tres vegades, 0 temps hà.

(2) O, consulten.
(3) En !’original: en la porta (de la ciutat).
 3 PARAULES

si te molta fam. 3 No cobeigs los seus menjars delicats‫؛‬

es un pà enganyador.
4 No treballs per obtenir riquesa‫ ؛‬detura tes cabo.
ries (I). 5 ‫ ؤ‬Has de posar los ulls'en riqueses, essent no
ningunes? Car pendran ales, axicom ales d’àliga, e vola‫־‬
ran al cel.
6 No mengs pà d un envejos (2) e no desigs les seues
llemineduies. 7 Car axicom estima en sa ànima, axt és
ell: Menja e beu, te dirà‫ ؛‬perb son cor no és ab tu. 8 Lo
boci que bauras menjat perbocaras, e perdras les teues
bones paraules.
9 No paris a les orelles del foll, car menyspreuarà les
teues prudents rabons.
I. No remogues les antigues fites ni trepigs lo camp(3)
‫ ؛‬els orfens: II car llur defensor ‫ ه‬lo Fort, e p led ejat
llur causa en contra teu.
12 Obra ton cor a la ensenyança e tes orelles a les pa‫־‬
raules de saviesa.
13 No defuges la correcció del minyó‫ ؛‬anell que-1 fer.
risses ab verga, no‫־‬n morirà. 14 Tu, batent-lo ab verga,
lliuraras la seua ànima d’infern.
15 Fill meu, si ton cor és savi, tambe a mi donarà
goig mon cor16 ‫ ؛‬e mes entranyes s’alegraran con tos
llabis parlaran ab dretura.
17 Que ton cor no port enveja als pecadors‫ ؛‬ans en la
temor de Deu tots-temps: 18 car certament hi hà una ft.
e ta sperança no serà tallada (4).
iq Ou tu, fill meu, e sies savi, e endreça ton cor al
camt (3).

(!) En l’or ginal: ton discerniment.

(2) En l’original: d’hom d’ull pervers.
(3) 0, ni entres en la heretat.
(4) .,d e c e b u d a .
(5) Algú diu: a aquest camí, referint-se encare al anterior ver-
sicle.
 JUDAYQUES 33
20 No stigues ab los bevedors de ví ni entre los men­
jadors de carn (i); 21 car lo bevedor e lo dissolut empo­
briran; e la dormida vesteix de pellingots.
22 Ou lo teu pare, lo qui t’engendrà, e no menyspreus
ta mare con envellirà. 23 Compra veritat, e no la revenes,
saviesa, ensenyança e inteligencia.
24 Lo pare del just saltarà d’alegria; qui engendrà
savi n’haurà goig (2). 25 Que ton pare e ta mare s’ale-
grenl Gaudesca aquella qui t’infantàl
26 Fill meu, dona-m ton cor, e que los teus ulls s’ade­
liten a les meues carreres! 27 Car fembra pública, fossa
pregona., e la forastera (3), un pou stret. 28 Encare ella
aguayta com a saltejador, e multiplica entre los homens
lo nombre de prevaricadors.
29 Per quí los ay? per quí los guay? per quí les bre­
gues? per quí los planys? per quí les ferides debades? per
quí la rojor dels ulls? 30 Per aquells qui-s donen al ví,
per aquells qui cuyden tastar de tot ví perfumat (4).
31 No mirs lo ví, con rogeja, con sa color resplendeix
(5) en la taça, e con suaument devalla! 32 A la fí, mocega
axicom la serp e llança verí semblant a la vibra (6). 33 Se
dreçaran los teus ulls a fembres d’altri; ton cor rahonarà
perversitats. 34 Tu seras com aquell qui jau en mig de la
marfe com aquell qui dorm a la punta del arbre-mestre.
35 E «feriren-me, però no me n sentí; capolaren-me, no
res n’he sabut! Con me despertaré, encare tornaré cer­
car-ne!»

(1) O, entre los amichs de la disbauxa.

(2) O, consol.
(3) O, adultra.
(4) O, embaumat. Algú traduheix: qui van cercant mesclança.
(5) Heb... con ell dona son ull.
(6) O, pica axicom le vibra. Algú diu: com a basilich donara
dolor.
 34 PARAULES

Glòria, prosperitat e prudència del hom savi. Deu hom

socórrer los oprimits e squivar ociositat.

(xxiv) No tingues enveja dels homens malvats e no

desigs stai ab ells: 2 car lo cor llur cogita violència e los
llabis llurs rahonen torment.
3 Ab saviesa s’edifica la casa, e ab prudència s’afer­
marà. 4 ab inteligencia s omplenen les cambres de tots
bens presats e agradables.
5 L ’hom savi, poderos; l’hom inteligent, de sobrepu-
jant vigoria: 6 car ab prudència faras la guerra ava?itat~
josament, e la salut, en multitut de consellers.
7 (1) Saviesa, massa enlayrada (2) per l’hom foll: en la
congregació (3) no obrirà sa boca.
8 Qui cuyda fer mal és nomenat orat.
9 L ’enginy de follia, pecat; e lo scarnidor, abomina­
ció als homens.
10 Si fluxeges en lo jorn de la angoxa. ta vigor serà
minvada.
11 Deslliura aquells qui són conduhits a la mort, ni
abandons los qui van tentinejant al degollador. 12 Si
deyes: Certament, no-1 coneguerem (4); aquell qui pesa los

(1) A l lloch dels quatre dfstichs següents, hom llig en la versió

d Alexandria uns quants proverbis, hon s.hi regoneix lo rastre del
original:
Saviesa e bons pensaments són a les pDrtes dels savis: los savis
no-s desvien dels manaments de Deu; o, en les congregacions, los
ruminen.
La mort fereix aquells qui no s dexen corregir. L ’hom foll mor
dels seus pecats.
La impuritat d’un hom pervers serà sullada (?) en lo jorn desas.
truch e d angoxa fins a tant que aquell perisca.
(2) O, presada.
(3) Heb... en la porta (de la ciutat)
(4) O, no-n sabíem res.
 JUDAYQUES 35

cors ho entendrà, lo gordador de ta ànima, ell, conexerà,

e donarà al hom segons les seues obres.
13 Fill meu, menja mel, car bona és; e de la bresca,
dolç al teu paladar. 14 Aytal lo coneximent de saviesa, si
la trobes, e a la fí ta sperança no serà tallada (1).
15 Malvat! no arms parany a la stada del just; no
saqueigs lo seu alberch. 16 Car lo just cau set vegades, e
torna alçar-se, e los malvats són trabocats en lo mal.
17 Con caygués ton enemich, no t’alegres; de son tra-
bocament no gaudesca ton cor; 18 per que Deu no‫־‬u
veja e no li desplacia (2), e no distraga d’ell sa ira.
19 No t’entremetes ab los malvats (3) ni tingues enveja
dels impiadoses; 20 car per l’impiados no‫־‬y hà sdeveni-
dor, e la llantïa dels malvats s’apagarà.
21 Fill meu, tem Deu e lo rey; no‫־‬t mescles ab los
trastornadors. 22 Car llur damnatge vindrà soptosament,
e la perdició de abdos quí la sap? (4)

A questes coses encare dels savis.

23 Fer accepció de persones en juhí, mala cosa (5).

24 Qui diu al malvat: Tu éts just, los pobles lo malehiran

(1) Algú traduheix: Axí per ta ànima, si conexies saviesa: si la

trobes, hauras ton sdevenidor, e ta sperança no serà decebuda.
(2) Heb.: no sia mal als seus ulls.
(3) Heb.: No t’iresques a causa d’aquells qui-s donen al mal.
(4) En la interpretació dels Setanta seguexen ací aquestes sen­
tencies estranyes al original:
Lo fill qui guarda la paraula stà al abrich de calamitat; la ha
rebuda e la accepta.
La llenga del rey no deu mentir; no res fals deu exir de sa boca.
La llenga del rey és una spasa, e no de carn: aquell qui li por­
ten davant serà sclafat. Car, si és inflamada sa ira, devora los ho.
mens ab nervis e osses, crema com a flama, axí que res no dexa
per los voltors.
(5) 0, Esser parcial en justícia res no val.
 36 PARAULES

e les gents s’indignaran contra ell. 25 Mas los qui repre­

nen (1) seran ben anants; sobre ells vindrà benedicció e
ventura.
26 Besa en los llabis lo qui respon paraules dretu-
reres.
27 Aparella ta obra defora, e exercita-la (2) als camps:
aprés pujaras ta casa.
28 No sies, sens causa, testimoni contra ton prohis-
me, cuydant enganyar ab tes paraules (3).
29 No digues: Axicom m’ha fet, axí li faré; jo retré al
hom segons sa obra.
30 He passat tocant lo camp d’un peresós e prop de
la vinya del hom fora-seny: 31 e vet‫־‬ací que tot arreu hi
brotaven ortigues, bardices havien-ne cobert la faç, e la
tanca de pedres era derrocada. 32 E jo sgordí, e-u posí
en mon cor; jo viu, e prenguí consell (4): 33 «Una poca
de sòn, un poch d’ensopiment, un poch de plegament de
mans per reposar (5)... 34 e vindrà ta pobresa feta un
vagabunde (6), e ta misèria com a hom de scut.»

(xxv) A questes són també paraules de S alomó

QUE RECOLLIREN LES GENTS DE EZECHIES (7)
REY DE JUDÀ

Dels reys e dels vassalls. Deu hom fe r béfins

als seus enemichs.

2 Glòria de Deu, encobrir les coses; e scodrinyar les

coses, honor dels reys.

(1) O, bé jutgen.
(2) O, met.la en stat.
(3) ٥ ) .‫؛‬voldries afalagar ab los teus llabis?
(4) O, ne traguí una lliçó.
(5) O, plegar los braces al llit.
(6) O, com a viandant.
(7) En hebraych: Hizqiyah.
 JUDAYQUES 37

3 A
xicom
la altitut del cel e la pregonesa de la terra,
lo cor dels reys, insondejable.
4 Trau la scoria del argent, e n’exirà un vas al fon-
didor.
5 Trau lo malvat de la presencia del rey, e son setial
s’afermarà en justícia.
6 No‫־‬t glorieigs davant lo rey, ni stigues al lloch dels
grans; 7 car millor és que‫־‬t diguem Munta ací, que si hom
t’abaxava davant lo príncep que los teus ull miraren.
8 No isques cuytat a pledejar: altrement, ¿què faras
tu a la fí, si-t confon lo teu prohisme?
9 Pledeja ton procés contra ton prohisme, e no des-
cobres lo secret d’un altre; 10 per tal que, ohint-lo, no‫־‬t
deshonor e que no sies contínuament disfamat (1).
11 Paraula dita en son temps, pomes d ١or ab figu­
res (2) d’argent.
12 Anella d’or, joyell d’or fi, aytallo mestre savi per
una orella atent.
13 Axicom frescor de neu en temps de sega, lo mis­
satger feel a aquells qui-l trameten; puix conforta la àni­
ma de son senyor.
14 Núvols e vent, e no res de pluja, l’hom qui-s glo-
rieja falsament de llarguesa.
15 Per temprament de ira hom guanya lo príncep, e
llenga dolça trenca los osses.
16 Has trobat mel? Menja-n ta mesura, de pór de
star-ne fart e perbocar-la.
17 Detura lo teu peu de casa ton prohisme, per que,
fart de tu, no t’avorresca.
18 Martell, spasa e sageta aguda, l’hom qui alleva
fals testimoni contra son prohisme.

(1) Los Grechs traduhexen: Retrau.te, nofaces menyspreu, per

que ton amich no-t reprengaj que ta contenda e ta enemistat no
torn perdurable e sia axicom la mort.
(2) O, en vases.
 38 PARAULES

19 Dent rompuda e peu allenegant, la confiança en lo

traydor en jorn d’angoxa.
20 Cantar cançons a un cor marrit, vestit llevat en
temps de fret, 0 vinagre en lo nitre (1).
21 Si aquell qui t avorreix fameja, dona-li pà per men­
jar‫ ؛‬si sedeja, dona-li ayga per beure: 22 car brases aple­
gues de munt lo seu cap, e Deu te-n gallardonarà.
23 La tramontana engendra la pluja, e lo difamador
la cara indignada (2).
24 Més val habitar en un cantell de teulat (3), que en
casa comuna ab dona renyinosa.
25 Bones noves de terra llunyana, ayga fresca a la
ànima sedejant (4).
26 Lo just qui claudica davant lo malvat, una font
tèrbola e déu corrompuda.
2 7 Menjar abundancia de mel, no és bò‫ ؛‬ni cercar un
hom sa propria gloria, gloria (5).
28 L ’hom qui no retén son sperit, ciutat derrocada,
sens mur.

Contra los folls presuments, e los peresoses, e los pledejadors

e los amichs deslleyals.

(xxvi) Axicom la neu en l’estiu e la pluja al segar, axí

la glòria pervé (6) al foll.
2 Axicom al ocellet fugir d’un lloch al altre e a la

(1) O, sabó. En la versió grega: Axicom vinagre no val res de.

munt la plaga, axí la dolor del cors contrista lo cor.
(2) Algú traduheix: Lo vent del nort foragita la pluja, e cara
severa la llenga maldihent.
(3) 0, un recó de casa.
(4) O, fadigada.
(5) M gú traduheix: però scodrinyar les coses difícils, honora­
ble. Los Setanta diuen: Convé honorar paraules honorables.
(6) O, scau.
 JUDAYQUES 39

oroneta volar, axí maledicció sens causa may no-s complirà.

3 Lo fuet pel cavall, lo cabestre per l’ase, la verga
per les spatlles del foll.
4 No respongués al foll conforme a sa niciesa, per
que no sies semblant a ell.
5 Respon al foll segons demana sa niciesa, per que
no‫־‬s tinga per savi als seus ulls.
6 Qui tramet paraules (i) per mijà d’un foll, se talla
los peus, s’abeura d’ultratge.
7 Cames del coix penjants, axí lo proverbi en boca
del foll.
8 Donar honra al hom foll, axicom lligar la pedra a la
fona (2).
9 Branca de spines alçada (3) en mà d’hom embriach,
aytal lo proverbi en boca dels folls.
10 L ’hom prenent a lloguer un taboll e prenent a llo­
guer los passa-volants, un arquer ferint tot-hom (4).
11 Axicom lo cà torna a açò que ha perbocat, lo foll
recau en sa niciesa (5).
12 Has vist un hom savi a parer seu? Més sperança
hi hà d’un foll, que no d’ell.
13 Diu lo peresós: ]Lo lleó bramant en lo camí! ¡lo
lleó en la plaça!
14 Gira-s la porta sobre sa polleguera‫ ؛‬axí lo peresós
en lo seu llit.
15 Lo peresós fica sa mà dins lo plat (6); li cansa de
portar‫־‬la a sa boca.

(1) O, missatge.
(2) Hi hà qui diu: gitar un saquet ab joyells sobre un munt de
pedres.
(3) ٠١ pujada.
(4) Algú traduheix: Lo senyor fa totes coses de sí mateix; lo
foll dona la paga als transgressors.
(5) Los Setanta intercalen ací un versicle: Una vergonya hi hà
qui conduu al pecat, e una vergonya hi hà qui fa honor.
(6) 0, amaga sa mà en la falda.
 40 PARAULES

16 Lo peresós se creu més savi, que no set donants

consell (1).
17 Prèn de les orelles un cà qui passa, lo qui s’ireix
en brega d’altri.
18 Axicom lo furiós qui llança flames (2), sagetes e la
mort, 19 axí l ’hom qui danya (3) son prohisme, e diu:
Jo‫־‬u feya per joch.
20 A falta de llenya, lo foch s’apaga., fòra lo porta-no­
ves, cessa la contenda.
21 Carbó per les brases e llenya pel foch, e l ١hom iros
per encendre renyines.
22 Paraules de maldihent, semblants a lteminedures,
però entren al ventre fins al pregon.
23 Llabis ardents e cor malvat, un test ornat ab rebuig
d’argent (4).
24 En los llabis lo qui avorreix aparenta altre, e din­
tre son sí met trahició. 25 Con endolcirà la veu, no-1 cre-
gues: set abominacions té dins lo seu cor.
2Ó La avorrició s’amaga sots parencería; però sa mali­
cia se descobrirà en la congregació.
27 Qui cava la fossa hi caurà, e la pedra tornarà a
aquell qui la remou.
28 Llenga falsa avorreix aquells qui tormenta, e boca
falaguera causa allenegament.

Preceptes per la vida política e pastorívoL Sobre lo mirament

de les coses domestiques.

(xxvn) No t’ergulles per l’endemà, car no saps què

parirà lo jorn.

(1) Los Setanta diuen: que no aquell qui porta missatge stant
en la abundancia.
(2) O, gita llances.
(3) ٠١ enganya.
(4) Los Setanta: Argent donat ab frau deu ésser axí estimat
com un test.
 JUDAYQUES 4

2 Que-t llou l’estrany e no tu mateix, lo foraster e no

los teus Uabis.
3 Fexuga és la pedra e pesant la arena, però lo mal-
ayre del foll pesa més que no abdues coses.
4 Cruel és la ira e impetuosa la furor, però ¿quí-s tin­
drà davant la gelosia? (i)
5 Més val reprensió manifesta, que no amor qui s’a­
maga.
6 Los batiments d aquell qui ama són feels, e los besa‫־‬
ments d’aquell qui avorreix, enujoses (2).
7 Anima sadolla calciga la bresca; a la ànima fame-
jant tot l’amarch és dolç.
8 Tal l’ocellet fugint lluny de son niu, axí l’hom
fugint de son llogar.
9 Oli (3) e perfums adeliten lo cor; e Famich al hom
ab lo consell de la ànima (4).
10 No abandons ton amich ni Famich de ton pare, e
lo jorn de ta aflicció no entres en la casa de ton germà.
Més val un vehí prop, que no un germà lluny.
11 Fill meu, sies savi, e alegra mon cor; jo podré res­
pondre a aquells qui-m deshonrassen.
12 L ’hom espert veu lo mal, ٠e s’amaga; los simples
passen avant, e paguen lo dany.
13 Prèn-li son vestitl car fià al estrany, e per la estranya
prèn-li penyora.
14 Qui beneheix son amich (5) en cridant, al llevar-se
de bon matí, hom li-u comptarà per maledicció.
15 Gotera contínua en jorn de fort pluja e dona re-

(1) 0, quí comportarà enveja?

(2) 0, freqüents.
(3) O, engüent.
(4) 0 , de cor. Algú traduheix: la dolçor del amich dona sforç
a la ànima.
(5) 0, l ’estrany.
 42 PARAULES

nyinosa se ressemblen! 16 Qui la detura, quasi detura lo

vent, e en sa man dreta oli pren (1).
17 Ferre s’agusa ab ferre, e un hom desperta la faç
del company (2).
18 Qui vetlla la figuera, menjarà de son fruyt; qui
cura de son senyor, serà honorat.
19 Axicom en la ayga, cara a cara, axí lo cor del hom
al hom (3).
20 La mort (4) e l’infern són insadollables, e los ulls
del hom may no‫־‬s fartaran.
21 Lo gresolper l’argent, la fornalper l’or: aximateix
l’hom per la boca del llegoter.
22 Anch que picasses lo foll en un morter, ab lo boix,
entre lo grà que hom pica (5), no i jaquiria sa oradura.
23 Coneix bé l’aspecte del teu bestiar menut, posa
ton cor als teus ramats24 ‫ ؛‬car la riquesa no és per sem­
pre, e la corona per generacions perdurables? 25 Lo
fench és entrat (6), brotada la verdura; segades seran les
herbes de les montanyes. 20. Los moltons per ton vestir,
los bochs per comprar un camp (7), 27 e la llet de les ca­
bres bastant al teu aliment e a la alimentació de ta casa
e al sosteniment de tes sirventes.

(1) En la versió grega, diu lo segon dístich: Tramontana és un

vent apregonant, però hom lo nomena favorable.
(2) Algú traduheix: un hom encén la ira, 0 agusa lo rostre, de
son amich. Tal hi hà qui proposa: un hom puleix l ’altre.
(3) Hi hà qui diu: Axicom la una ayga ressembla la altra, axí
lo cor del hom al altre. Los Setanta traduhexen: Axicom les cares
no-s ressemblen, altre tal és ab los pensaments.
(4) 0, sepulcre.
(5) O, axicom lo grà ab lo boix.
(6) O, Exirà l’agram.
(7) O, los cabrits per lo preu d’un camp.

:‫؛‬ ‫؛‬
 JUDAYQUES 43

D el repos sencer, de la vera honor e de les riqueses stables.

Fuig lo malvat menys de perseguir-lo ningú,

(x x v i i i )
lo just és coratjos com un lleó cadell.
2 Per la rebetlió de la terra, los seus capdills en gran
nombre; ab un hom inteligent e savi, lo regiment dura­
ble (i).
3 L ’hom pobre e robador dels pobres (2), un ram
d’ayga e sens pà.
4 Los qui abandonen la lley, llohen lo malvat; aquells
qui la observen, pugnaran contra ells.
5 Los mals homens 110 entenen jutjament, los qui cer­
quen Deu entenen totes coses.
6 Més val lo pobre qui camina en sa entegritat, que
no aquell de vies perverses, e rich.
7 Qui observa la lley, fill prudent; qui ab golafres
s’acompanya, fa vergonya a son pare.
8 Qui augmenta sa riquesa ab usura e forts lloguers,
arreplega per algú qui donarà als pobres.
9 Si algú distrau sa orella per no ohir la lley, sa ora­
ció matexa abominable.
10 Qui fa errar l’hom dreturer pel mal camí, ell ma­
teix cau en sa fossa; los homens perfets heretaran lo bé.
11 L ’hom rich, savi a parer seu; un pobre inteligent
lo scandallarà.
12 Con los justs s’alegren, hi hà gran festa; con los
malvats s’enlayren, l’hom se scondeix (3).
13 Qui encobre ses malvestats no prosperarà (4); qui
confessa e s’aparta alcançarà misericòrdia.

(1) Los Setanta: Per culpa 'de la teira, se promouen bregues;

un hom inteligent les fa cessar.
(2) O, oprimint los desvalguts.
(3) 0 , se fa cercar.
(4) O, no-n reexirà.
 44 PARAULES

14 Benaventuiat 1 hom qui sempre stà temeros (ih

qui endureix son cor, caurà en damnatge.
15 Lleó bi amant e ors famolench, lo regidor malvat
sobre un poble miserable.
16 Legiment mancat d’inteligencia abunda en opres­
sió (2); qui avorreix mal lloguer (3), perllongarà los seus
jorns.
17 Un hom carregat d’homey (4), fugint fins al sepul­
cre, ningú 110 l’ha deturar.
iS Qui en entegritat camina, serà salvat; qui segueix
reversament dues vies. caurà en la una (5).
19 Qui llaura son camp, se fartarà de pà; qui basqueja
per frevolitats (6), se sadollarà d’indigencia.
20 L hom de veritat haurà moltes benediccions; qui
s acuyta a enriquir, no serà sens culpa.
21 Haver respecte a persones (7), no res de bò; aytal
prevaricará fins per un bocí de pà.
22 L hom d ull malvat (8) s’acuyta a enriquir, e no
sap que fretura li sobrevindrà.
23 Aquell qui reprèn l ١hom, trobarà aprés major gra­
cia, que no aquell afalagant ab la llenga (9).
24 Qui roba son pare e sa mare, dihent: No-v hà mall
és company del hom destrohidor.

(1) 0 , qui viu en la temor de pecat.

(2) 0 , multiplicarà los greuges. Los Setanta posen: Un príncep
indigent de pecunia fa grans exaccions.
(3) O, avarícia.
(4) En 1 original: Qui fa violència ab sanch d’una ànima.
(5) L i ha qui traduheix: mas lo de camins perverses, caurà en
algun.
(6) 0 , qui s’acompanya ab ociositat.
(7) 0, Esser parcial.
(8) O, L.'envejos.
(9) Algú traduheix: Qui repta l ’hom qui recula, serà millor vist
que no aquell qui l’afalaga.
 JUDAYQUES 45

25 La ànima altiva bregues desperta‫ ؛‬qui en Deu con‫־‬

fia engrossirà.
26 Q uls refia de son cor, ‫ ه‬orat‫ ؛‬qui saviament cami-
na, scaparfi (I).
27 Qui dona al pobre, no serà freturos; qui tanca los
seus ulls (2) haurà força malediccions.
28 Con los malvats alcen lo cap, ¿¿tf-hom se scondeix;
con ells perexen, los Justs se multipliquen.

Amonestaments als prínceps e als vassalls, als pares e alsfills-

De la temor dels homens. Deu és jutge sobirà.

(xxix) L ’hom qui, reprès, redreça lo coll, soptadament

serà sclafat, e sens remey.
2 Con los justs abunden, lo poble s’alegra., con los
malvats dominen, lo poble gemega ١
3 Qui ama saviesa, alegra a son pare., qui gaudeix ab
putanes, malbarata los seus bens.
4 Ab la justicia lo rey fa prosperar la terra., l’hom de
presents (3) la destroheix.
5 L ’hom que afalaga son prohisme estén un filat da­
vant los seus passes.
6 En la prevaricació del hom malvat hi hà parany;
mas lo just cantarà e s’alegrarà (4).
7 Lo just fa de conèxer la causa dels pobres; lo mal­
vat no entén saviesa (5).
8 Los scarnidors atien dins la ciutat (6), los savis apa­
guen la ira.

(1) O, serà salvat.

(2) 0, qui li gira la spatlla.
(3) 0, de tributs.
(4) Algú proposa: lo just passa per demunt e s’alegra.
(5) 0, no‫־‬y entén res.
(6) O, paren llaç a la ciutat.
 46 PARAULES

9 L ’hom savi pugnant ab lo foll, que s’enuig 0 que‫־‬s

riga, no haurà repos.
10 Los homens sanguinaris avorrexen l ’hom perfet,
los dreturers cerquen son contentament (1).
11 Lo foll scampa tota sa passió, lo savi la reprimeix
e la sossega.
12 Con lo senyor escolta paraula mentidora, tots los
seus servidors tornen malvats.
13 Lo pobre e l’opressor (2) s’encontren: Deu illumina
los ulls d’abdos.
14 Rey qui jutja ab veritat los pobres, sa cadira serà
ferma per tots-temps.
15 Verga e reptiri donen saviesa; un minyó aviciat
envergonya sa mare.
16 Con los malvats abunden, la malvestat abunda;
però los justs veuran la llur cayguda.
17 Castiga ton fill, e-t donarà repos e adelitarà la teua
ànima.
18 Con no‫־‬y hà visió, lo poble és sens frè (3): con ob­
serva la lley, ell benaventurat.
19 Lo sirvent no‫־‬s corrig ab paraules; car entén bé,
mas no correspon.
20 Has vist un hom cuytos (4) en ses paraules? Més
sperança d ’un foll que no d’ell.
21 Qui des de la infantesa avicia son sirvent, a la fí
serà fill seu (5).
22 L ’hom iros desperta brega; qui‫־‬.‫ ؟‬posa felló fa pe­
cats en copia.
23 Ergull del hom l’abaxa, Thumil de sperit alcança
la glòria.

(1) En l’original: requiren sa ànima.

(2) 0 , usurer.
(3) Hi hà qui diu: Sens profecia, lo poble serà dissipat.
(4) O, lleuger.
(5) O, membre de la familia. Algú traduheix: lo trobarà rebetle.
 JUDAYQUES 47

24 Qui té part ab lo lladre, avorreix sa ànima: 011 ma­

ledicció, e no res declara.
25 Haver pór dels homens, un llaç parat; qui en Deu
spera serà posat en lloch alt.
26 Molta gent cerca la faç del príncep; mas del Senyor
lo juhí de cada hu.
27 Abominació als justs l ١hom inich, e abominació
del malvat lo de camins dreturers.

(xxx) P araules d ’A gour, fill de Jaqeh lo Massaita (i ).

Confessió e smena de la error fe r scarment dels altres. Qua­

tre vicis malvats e insadollables s’han de prevenir ab gran
mirament.

2 Certes, més grosser jo que ningú, ni tinch enteni­

ment d’hom; 3 no he après saviesa, ni conech la sciencia
dels sants (2). 4 Quí pujà al cel, e n devallà? Quí recollí
lo vent ab les mans? Quí tancà les aygues ab vestit? Quí
fermà tots los termens de la terra? Quin és lo seu nom, e
lo nom de son fill, si saps?
5 Tota paraula de Deu, purificada al gresol; scut per
aquells qui en ell speren. 6 No afiges res a ses paraules,
per que no‫־‬t reprenga e sies trobat mentidor.
7 Dues coses t’he demanades; no‫־‬m sien denegades
ans que jo muyra! 8 Llunya de mi vanitat e paraula men.
tidora. No-m dons ni pobresa ni riquesa. Nodreix-me del
pà qui fa a mon viure; 9 no sia que, stant sadoll. jo re-

(1) Segons l’original hebraych, segueix ací dihent: Oracle; pa­

raula del hom a Itiel, a Itiel e Oukal. Algú pretén donar-hi la se­
güent interpretació: Declaració del hom: Bé-m so fadigat, oh Deu!
bé-m so fadigat, e no puch més.
(2) Dels sants Juhis. Algú traduheix: ni tinch coneximent del
Santisme.
 48 PARAULES JUDAYQUES

nech, e diga: ¿Qui lo Senyor? 0 ja que, essent pobre, jo

furt e blasfem lo nom de Deu.
10 No acuses lo sirvent davant lo seu senyor, de pór
que-t malehiga, t-n ports la pena (1).
11 U i hà generació qui maleheix son pare e qui no
beneheix sa mare. 12 Una generació pura als seus ulls,
e no purificada de sa immundícia! 13 Una generació, los
ulls de la qual són altius e ses parpelles alçades! (2)
14 Una generació qui ha per dents spases; e per caxals,
coltells: ab la fí de dragar los desvalguts de la terra e los
freturoses d’en mig dels homens.

(1) O, sies culpable.

(2) Altra interpretació: Hi lià gent qui porta lo cap alt, e qui.
us mira de cap a peus.
 PARAULES ARABIGUES

— Te rebetles a Deu e fas veure que‫־‬l ames: per vida

meua, que tal manera de obrar és un despropòsit. Si la.
teua amor fos veritable, de fet obehiries-lo, car l’amador
deu obehir l’amat.
Con voldràs tenir enjovats los enemichs, menys de
spasa desenveynada ni llança, augmenta los teus benifets,
qui seran més poderoses contra los teus enemichs, que no
los atzars del temps.
— Sgordí lo món d’una ullada consirosa, e no‫־‬y viu al­
tra utilitat sinó dexar-lo. És ell una mare: però, ab tot, jo
no descobre, de part seua, cosa justa qui-1 glorifich sobre
la corona de son regne.
— Per vida teua, ,:què és l’hom sinó un fill del jorn?
Segons açò que-s manifesta, son jorn no és fill del de hir.
Ni hi hà gloria en los osses corcats, mas glorios tan sola­
ment pot nomenar-se aquell qui cobdícia la gloria de la
seua ànima.
— Me meravelle de que l’hom se vanaglorieig, havent
a ésser soterrat demà. ¿Còm gosa vanagloriar-se aquell la
arrel del qual és sement e la seua fí cadavre? Ab tot e son
matinejar, no perçò pogué conseguir que s’avanças lo que
sperava ni que s’endarreris allò de què-s gordava.
— No tingues pór per més advers que trobs lo jorn, car
ja has trobat favorable un temps prou perllongat. Ni forms
mal juhí contra ton Senyor, car Deu és lo primer en fer
benifets; donchs a la adversitat segueix-se prosperitat, e
la paraula de Deu és la més veritable de totes les paraules.
— Acontenta t ab lo Criador més que no ab les criatu-
 PARAULES
5o

res, e sobrepujaras a tots, axí mentidors com verídichs.

Demana al Misericordiós que-t nodresca de sa generosi­
tat, car no-y há d’altre qui nodresca sinó Deu. Lo qui
creu que los homens l’enriquiran, no té la deguda con­
fiança en lo Misericordiós.

— Fuig del malvat, e lo malvat fugirà de tu, car lo mal­

vat s’acuyta al mal.
— Qui vol traure utilitat del segle en lo segle, és axi-
com lo qui vol apagar lo foch ab palla.
— Con lo savi no stá desapropriat de tota res, serveix
de castich als seus contemporanis.
— Treballa per aquesta vida, axicom si deguesses viure
perdurablement, e per la altra, axicom si demà morir de­
guesses.
- ٠ Aquell de qui lo cor és buyt de sciencia, stà malalt,
e la seua mort és necessaria.
— No per çò com no‫־‬u aprengues tot, deus dexar-ho
tot: car més val saber quelcom, que ignorar tota res.
— Profitau dels delits del món e squivau tristors‫ ؛‬car
no‫־‬y hà prosperitat qui no sia tornada en aflicció, ni aflic
ció qui no sia mudada en prosperitat.
_ Guarda‫־‬t que no t’engany la multitut deis homens;
car tu sol morirás, e a tu sol te serà demanat compte.
— Ten paciencia en la obra de què no pugues dexar
d’haver gallardó, e abstén-te de la obra, peí castich de la
qual no tindras paciencia.
— No mancaras d’enemich savi o neci; però guarda‫־‬t
de la astucia del savi e de la niciesa del taboll.
— Tres savis hi hà: lo qui jaqueix lo món ans que aquell
no-1 jaquesca; lo qui edifica son sepulcre ans d entrar hi;
e lo qui complau a son Criador ans de venir en sa pre
sencia.
— Qui té posat lo seu sforç en aquesta vida e sa con­
fiança en los seus apetits, tiranitza los homens e‫־‬s dexa
rocegar de la disbauxa.
 ARABIGUES 5i

— Lo món és dolç per aquell qui no.l coneix; emperò

amarch per aquell, qui entén.
— Aquell a qui donen goig los fills pateix damnatge
en la seua ànima.
— Deu és un bé, obgecte de la demanda e de la spe-
ranca.
— Lo món és la més vil cosa de tot quant hi hà; e
aquell qui-1 cerca, lo més odible.
_Aquell de qui les passions vencen !,enteniment, pe.
reix.
— Treballa per la teua ànima quant podras, car hi hà
foch e paradís.
— Qui no coneix lo mal qui prevé dels homens, no pot
dexar de caure en aquell.
— La mort per la veritat és més estimable en sí matexa,
que no la vida en falsedat.
— Lo savi e lo qui aprèn, abdos s’acompanyen en lo
bé: tots los altres homens són folls.
— La culpa tira a sí la culpa, axicom la obediencia
condnu a la obediencia.
— Aprèn de dir: «No sé.» Car, si dius: «No sé», t’en­
senyaran fins que sapies; e si diguesses: «Jo sé», te pre­
guntaran fins que no sapies.
— Més val saber, que no riqueses; car lo saber te gor‫־‬
darà, e tu tens que gordar les riqueses. Lo saber senyore­
ja, e les riqueses són senyorejades: les riqueses se minven
gastant-se, e lo saber s’augmenta despenent-se.
— Es enemich del hom allò mateix que li plau.
_Per cert que lo Senyor qui t’acontentà ahir d'açò
que ell hagué, te contentará demà d’açò que haurà.
— No neda hom en alta mar dins lo pregon per exir a
la gloria fins haver passat a gual les adversitats.
— Qui paga, no serà vituperat; e aquell de qui lo cor
percaça lo just descans, no murmurarà.
— Digues.me, per ta vida, ¿quin afront hi hà en la mort,
si en la vida no sobrevenen ignomínies?
 — Los plançons qui endreces, adreçaras; mas, per molt
que faces, no s’ablanarà l’arbre con lo volras endreçar.
— Qui tem los paranys de fatalitat, abatut serà, encare
que entenga muntar per scala al cel.
— Qui favoreix lo foraster, és amat; e tot Hoch qui pro­
cura glòria és plasent.
— Quant a açò que tu posseheixs, abasta-t lo proverbi
qui diu: «Açò ja‫־‬u tingué en temps passat un tal».
— Si vols vida plasent, sies content d’açò que‫־‬t donen;
car la veritable vida és viure content.
— Con hauras benanança, sies-ne curos, car lo desorde
sostrau benanança; e no te‫־‬n mogués, fent mercès a Deu,
car Deu és prompte en la venjança.

Sentencies del emperador A lí .

— Si Deu vos otorga prosperitat, fèu-li-n mercès.

— Si us prova Deu ab algun treball, soferiu‫־‬lo ab pa­
ciència.
— Guarda-t de la llenga, car ella és sageta qui fa pecar.
— Seguiu la veritat, e us seguirà la libertat.
— Guarda-t de la ira, car son començament és furor e

- ١٠‫ ؛‬. ١- —
la seua fí penediment.
— Ab l’agrahiment se perpetua lo benifet.

——
— Ab la humilitat s’alcança l’exalçament.
— Ab la grevedat se guanya major respecte.
— Val‫־‬te de la ocasió ans que no vinga lo penediment.
-— Apar que li donà una bona nova, e de fet lo dexà
ab lo cor trist!
٠ — Molt bé que hom divisa lo qui plora d’aquell qui
estrafà lo plor.
— Humilia.t al teu Senyor, que ell te lloharà.
— Lo fruyt de solicitut és prosperitat.
— Lo fruyt del enteniment és dreturança,
— Lo fruyt de sobreabundancia és penediment.
— Lo fruyt de pecat és reprensió.
 ARABIGUES

— La generositat del pobre és la millor generositat.

— La ferida de la llenga causa més dolor, que no lo
tall de la spasa.
— Qui obra ab veritat, s’enriqueix.
— Qui s’inclina a falsedat, ab lo temps se penedirà.
— Qui renta l’ase, pert ayga e sabó.
— La millor guia és veritat.
— Lo companyó més agradable és lo de consemblant
caràcter.
— Lo millor del endreçament és l’amonestament.
— La devoció del hom és segons la seua crehencia.
— ¡Ay d’aquell qui perseverà en sa follíal Benaventurat
lo qui s’esmena e segueix lo camí veritable.
— Convé al savi no apartar-se en ningun temps de la
obediència al seu Senyor, e que delisca de sa ànima
l’ergull.
— A aquell qui reexí en conèxer amistat li convé apre-
gonar-s’hi.
— Tu, qui cerques lo sciencia, amostra diligència; ban­
deja la són e abstén-te de glotonía; aboca-t al studi e no
te-n aparts: car lo saber és enlayrat e glorificat ab lo
studi.
 54 PARAULES

Sentencies de F irdussi.

(P ersid i-K ssu lm i.)

— Con hauras obtingut un fill digne de tu, arranca de

ton cor la amor a les dones‫ ؛‬car la llenga llur diu çò que
llur cor no sent, e cercant lo cap trobaras lo peu.
— Axí obra lo sobiran cel: ab la una mà agafa una co.
rona e ab la altra un lla‫ ؟‬, e con algfi s’asseu alegrement
ab la corona al cap, ell ab son lla‫ ؟‬l’arranca del setial.
— Si un fort vent vé del spay e fa caure una taronja
ans de madurar, ¿li dirèm just 0 injust, rahonable 0 mal-
vat? Si la mort és una necessitat, ¿quina injusticia bi tro-
bam? e per què ha de promoure tants de crits e de planys?
— Con les paraules són del tot concordes ab la rahò,
llavors lo sperit del poeta promou alegria en la ànima dels
ohidors.
— Ni lo bò ni lo dolent duraran per tots-temps: lo mi‫״‬
llor és dexar bones obres com a recordança.
— No.t fius en la amor que.t mostra la sort: la proprie-
tat d’un arch stà en que no és dret. Lo cel volta demunt
nostre, de manera que tantost nos sostrau la cara que-ns
ha presentada: con lo tractaras axicom a enemich, ell
·’ amor‫ ؛‬con lo nomenaras amich teu, ell te gi-
rarà la cara. Vull donar.te un bon consell: nedeja ta àni-
ma de la amor d’aquest món.
— No paris d’homens davant alguna dona, car lo cor
de la dona és l’alberch de Satanas, e aytals converses fan
nàxer dins aquella mals pensaments.
. Al qui li convé la pols no fa cabal de la rosa, per
molt que ia rosa sia més estimada que no la pols‫ ؛‬e lo qui
troba un remey per son cor en lo vinagre, no trobaria en
la mel sinó un augment de dolor.
— Con un hom de cor vol conservar la puresa de sa
culler, la guarda en lo repos e en secret‫ ؛‬e per que una
 ARABIGUES 55

filla no s’envilesca, és mester que no oja sinó bones pa­

raules.
— Una paraula no romandrà secreta sinó entre dues
persones; entre tres, ja no-y hà secret, e menys entre qua­
tre, que ja és multitut, és a dir, públich.
— Con un arbre no dona sinó fulles e fruyts amargants,
val més la seua mort, que no la vida seua.
— Ningú no pot arrabaçar de son còs les arrels de la
mort ni cosir ab una agulla 1 ull de la destinació, ni lliu
rar‫־‬se de ses necessitats ab la abstinència: los reys mateixs
no poden vèncer aquests tres impossibles.
_Lo qui obra ab mesura ja may no ha de penedir-se.
No obres encès en ira, car la ira a la fí conduu al penedi­
ment.
_Tantes vegades com tindràs set de sanch e que su~
llaras ton relluhent punyal, en aprés la sort cobdiciarà la
teua sanch, e cada pel de ton còs se tornarà un punyal.
_Con la adversa fortuna mostra sa malignitat, la dura
roca s’ablana com la cera. Lo poderos, al jaquir aquest
món muda son palau per una caxa. ,l'al és la condició
d’aquest món immens: trau los homens de la pols, los con­
verteix en pols e-ls lliura al vent.
Proverbis
de Salomó
& altres paraules de filosops

jiidaychs & aràbichs

N OVA TR A D U C CIÓ L IT E R A L

BARCELONA
S t a m p a d en F id e l G i r ó .
١

MC M
 Per rahó de la tirada justa de 125
exemplars que d’aquest Llibre s’és ieta,
serà venal a 2 ptes.
Lo traductor té encare aparellat per
la stampa un bon aplech de proverbis
vulgars de diferents nacions antigues e
modernes, figurant-n’hi de catalans ab
les llurs ramificacions valenciana, mallor­
quina e rossellonesa.