Llibre de l'orde de cavalleria, de Ramon

Llull

A) Nota prèvia

Ací teniu una breu tria de textos de Llull sobre la cavalleria. D'una banda, donen informació sobre
la visió que Llull tenia de l'estament cavalleresc; d'altra, ens permet fer un pont cap a obres com el
Curial e Güelfa i el Tirant lo Blanch -en aquesta segona, de fet, hom ha detectat també la influència
directa d'aquest tractat lul·lià. La font de la qual copio els textos és l'edició d'A. Soler, publicada en
«Els Nostres Clàssics» (Barcino, Barcelona, 1988).
Llegiu, doncs, atentament els textos i responeu (fent les citacions que considereu oportunes):

1.- Com explica Llull el paral·lelisme que estableix entre cavallers i clergues?
2.- Quins són, segons Llull, els dos nuclis que ha de defensar el cavaller? Com explica la
relació que ha d'establir el cavaller amb cadascun d'aquests dos àmbits?
3.- Després de la lectura d'aquestes ratlles, sintetitza quines són les obligacions dels cavallers
segons el plantejament lul·lià.
4.- A l'hora de parlar dels costums dels cavallers, Llull estableix una divisió segons la
classificació de les virtuts. Tot seguit va desenvolupant aquesta classificació. Com explica la
necessitat que el cavaller tingui fe? Si pots, llegeix més fragments del llibre VI (no
antologats ací) i comenta com va establint la relació de les altres virtuts amb la vida del
cavaller.

B) Textos

♦Libre II.- De l'offici qui pertany a cavayler

[2] Offici de cavayler és mantenir e deffendre la sancta fe cathòlica, per la qual Déu lo Pare tremès
son Fil pendre carn en la verge gloriosa nostra dona sancta Maria, e per la fe a honrar e a
montiplicar sofrí en est món molts trebayls e moltes ontes e greu mort. On, enaxí con nostro senyor
Déus ha elets clergues per mantenir la sancta fe ab Scripturas e ab probacions necessàrias, preÿcant
aquella als infels ab tant gran caritat que la mort sie a ells desirable, enaxí lo Déu de glòria ha elets
cavaylers qui per força d'armes vensen a apoderen los infels, qui cade die punyen en lo destruïment
de la sancta Sgleya. On, per açò, Déu té honrats en est món e en l'altre aytals cavaylers qui són
mantenidors e deffanadors de l'offici de Déu e de la fe per la qual nos avem a salvar.

[8] Offici de cavayler és mantenir e deffendre senyor terrenal, cor rey ni príncep ni nuil alt baró,
sens ajuda, no poria mantenir dretura en ses gents; on, si·l poble o alcun home és contra lo
manament del rey o del príncep, cové que los cavaylers ajuden a lur senyor, qui és ·I· home sol,
enaxí con ·I· altra home. On, lo cavayler malvat qui ajuda enans al poble que a son seyor, o qui vol
ésser senyor e vol despossehir son senyor, no segueix lo offici per lo qual és apellat cavayler.

1
[9] Per los cavaylers deu ésser mantenguda justícia, cor enaxí con los jutges han offici de jutjar, axí
los cavaylers han offici de mantenir justícia. [...]

[12] Offici de cavayler és mantenir terra, cor per la paor que les gents an dels cavaylers, dubten a
destruhir les terras, e per temor dels cavaylers, dupten los reys e·ls príncpes venir los uns contra los
altres.

[19] Offici de cavayler és mantenir vilves, òrfens, hòmens despoderats; cor, enaxí con és custuma e
rahó que los majors ajuden a deffendre los menors, e los menors ajen refugi als majors, enaxí és
custuma de l'orde de cavaylaria que, per ço cor és gran e honrat e poderós, sie en secors e en ajuda a
aqueyls qui li són dejús en honrame[n]t e en forsa. [...]

♦Libre VI. De les costumes qui·s pertanyen a cavaller.

[2] Tot cavayler deu saber les ·VII· virtuts qui són raïl e començament de totes bones custumes e
són vies e carreres de la celestial glòria perdurable. De les quals ·VII· virtuts, són les ·III· teologicals
e les ·IIII· cardenals. Les theologicals són fe, sperança, caritat. Les cardenals són justícia, prudència,
fortitudo e temprança.

[3] Cavayler sens fe no pot ésser bé acustumat cor, per fe, veu hom espiritualment Déu e ses hobres,
creent en les coses invisibles. E per fe ha hom esperança, caritat, leyaltat, e és hom servidor de
veritat. E per deffalliment de ffe descreu hom Déu e ses obres e les coses veres invisibles, les quals
hom sens fe no pot entendre ne saber.

[4] Per la fe qui és en los cavaylers ben acustumats, van los cavaylers en la Sancta Terra d'Oltramar
en peregrinació, e fan d'armes contra los enamics de la creu, e són màrtirs con moren per exalçar la
sancta fe cathòlica. E per fe defenen los clergues dels malvats hòmens qui per deffayliment de fe los
menyspresen e los roben e los desereten aytant con poden. [...]

[18] Usança de cavayler deu ésser en oir missa e sermó, e adorar e pregar e tembre Déu; cor per
aytal costuma, cavaler cogita en la mort e en la viltat d'aquest món, e demana a Déu la celestial
glòria, e tem les infernals penas, e per aysò usa de les virtuts e de les costumes qui pertanyen a
l'orde de cavaylaria. Mas, cavayler qui d'aysò fa lo contrari, e creu en auirs e aravanys, fa contra
Déu, e ha major fe e speransa en lo vent de son cap e en les obres que fan les aus e en los aravanys,
que en Déu ne en ses obres; e per açò aytal cavaller no és agradable a Déu ni manté l'orde de
cavaylaria.

[19] Lo fuster ni·l sabater ni·ls altres menestrals no porien usar de lur offici sens l'art e la manera qui
es pertany a lur offici. On, con Déus haja donade raó e discreció a cavayler e con sàpia usar de feyt
d'armes e con mantenga la regla e art de cavaylaria, e lo cavayler lexa sa discreció e son enteniment
-e rahó li significa e li demostra- e gita nobilitat de son coratge e segueix auirs e aravays, adoncs és
així con l'home foyl qui no usa de rahó e fa a ventura so que fa. E per assò aytal cavaller és contra
Déu, e segons rahó deu ésser vençut e sobrat per son enemic qui usa contra eyl de raó e de discreció
e de la sperança que ha en Déu. E si aysò no era enaxí, seguir s'ie que auirs ne avaranys e ànima
sens rahó se covenguessen mills ab l'orde de cavaylaria que Déu, discreció, fe, speransa e nobilitat
de coratge, e aysò és impossible. [...]

2
[21] A cavaller se cové que sie amador de bé comú, cor per comunitat de gents fo eleta cavaylaria, e
ben comú és major e pus necessari que bé special. E a cavaller se cové belament parlar e bellament
vestir, e haver bell arnès e tenir gran alberc, car totes estes coses són necessàries a honrar
cavaylaria. Enseyament e cavayleria se covenen, cor vilania e leges paraules són contra cavaylaria.
Privadea de bons hòmens, leyaltat, veritat, ardiment, vera larguea, honestat, humilitat, pietat e les
altres coses semblants a aquestes pertanyen a cavaller; cor enaxí con hom deu conèxer a Déu tota
nobilitat, enaixí a cavaller deu hom comparar tot ço on cavaylaria reeba honor per cells qui són en
son orde.