El Rei Lear (Retallat)

EL REI LEAR
DRAMATIS PERSONAE
LEAR (Joaquim), rei de la Bretanya
GONERIL (Laura), filla gran de Lear
REGAN (Júlia), filla mitjana de Lear
C0RDÈLIA (Eva), filla petita de Lear
DUC D'ALBAN(Clara Guerrero), marit de Goneril
DUC DE CORNWALL (Maria de Jesús), marit de Regan
REINA DE FRANÇA (Conxita), mare del pretendent de Cordèlia
DUC DE BORGONYA (?), pretendent de Cordèlia
COMTE DE KENT (Jesús), després disfressat de Caius
COMTESSA DE GLOUCESTER (Raquel), filla de Gloucester
EDGARD (Robert), fill del comte de Gloucester i després disfressat de pobre Tom
WILLIAM (Cristina), fill bastard del comte de Gloucester
EL BUFÓ DE LEAR (Alfons)
WANDA (Ariadna), assistenta de Goneril
UN CAVALLER (Conxita), criat de Lear
MISSATGER (Mar)
METGE (Mare Laura)
(Mar) UN CAVALLER DEL SEGUICI DE CORDÈLIA
UN CRIAT DE CORNWALL
PIGALL
1
L'ESCENA: La Bretanya
ACTE I
ESCENA I
Palau del rei Lear.
Entren Kent, Gloucester i William.
KENT
Jo em pensava que el rei afavoria més el duc d'Albany que el de Cornwall
COMTE DE GLOUCESTER
Nosaltres també ens ho pensàvem, però ara, amb la divisió del regne, no s'acaba de
veure quin dels dos ducs valora més.
KENT
No és aquest el vostre fill, Milord?
COMTE DE GLOUCESTER
Jo vaig ser el responsable de la seva criança, senyor. Em torno vermell tantes
vegades per haver-lo de reconèixer que ara ja m'ha quedat la cara cremada.
KENT
No acabo de concebre el sentit del que dieu.
COMTE DE GLOUCESTER
Doncs la que sí va concebre va ser la meva amant, senyor. Per això li va créixer la
panxa i, efectivament, va tenir un fill al bressol abans que un marit al llit. Ensumeu ara
de quin pecat es tracta?
KENT
Sí, però jo no voldria que no s'hagués comès aquest pecat, perquè ha donat un fruit
molt bonic.
COMTE DE GLOUCESTER
Encara tinc un altre fill, però legítim, i no el tinc pas en menys estima. Tot i que
aquest galifardeu vingués al món d'una manera tan picant, abans de fer-ne la
comanda, la seva mare era molt bonica i ho vaih passar molt bé mentre el fèiem. Per
això l'havia de reconèixer. Coneixes aquest noble cavaller, William?
WILLIAM
No, Milord.
COMTE DE GLOUCESTER
És el comte de Kent. Recorda'l, a partir d’ara, com el meu honorable amic.
WILLIAM
Sempre al servei de la Vostra Senyoria.
2
KENT
Us ofereixo la meva amistat i m'agradarà poder-vos conèixer més.
WILLIAM
Faré el possible per ser-ne digne.
COMTE DE GLOUCESTER
Ha estat fora nou anys i ara ha de tornar a marxar.
Toc de trompetes
Mireu, ja arriba el rei.
Entra un home portant una corona,
i després, Lear i els ducs d’Albany i Cornwall.
A continuació, Goneril, Regan i Cordèlia
amb els seus seguicis
LEAR
Gloucester, feu venir els senyors de França i de Borgonya.
COMTESSA DE GLOUCESTER
Sí, Majestat.
Surt.
LEAR
Mentrestant, us faré saber el projecte que he tingut amagat. Porteu-me el mapa.
Kent o un criat li porten un mapa.
Heu de saber que he dividit el meu reialme en tres. Tinc la ferma intenció de treure
del damunt de la meva vellesa cures i obligacions per assignar-les a una sang més jove.
Tu, el meu gendre, duc de Cornwall i tu, no pas menys estimat duc d'Albany, la meva
voluntat és fer públics els dots de les nostres tres filles per prevenir futures lluites. Els
dos prínceps, de França i de Borgonya, grans rivals per l ’amor de la filla més jove, han
d’obtenir resposta. Digueu-me, filles meves: quina de totes tres m'estima més?
GONERIL
Senyor, us estimo més del que us puc dir amb paraules, més que els meus ulls, el
meu espai, la meva llibertat, més enllà del que es pot tenir per ric o valuós i no menys
que la vida quan hi ha gràcia, salut, bellesa, honor, i molt més del que mai hagi estimat
un fill o hagi experimentat un pare. Un amor que afebleix la veu i reprimeix la parla, i
que va més enllà de la manera de dir “molt”.
CORDÈLIA [Apart]
Què hauré de dir jo? Estimar i no dir res.
LEAR
De tots aquests confins d’aquesta ratlla a aquesta, rics en boscos ombrosos i planes
fèrtils, et proclamo senyora. I la segona filla, l’estimada Regan, casada amb Cornwall,
què dirà? Va, parla.
REGAN
3
Soc del mateix metall que la meva germana, i no em tinc pas per menys. En el fons
del meu cor, trobo que ella ha expressat el meu mateix amor, però s’ha quedat curta.
Jo em declaro enemiga de qualsevol altre plaer que els meus sentits, en feliç
harmonia, poguessin posseir, i sento que només puc ser feliç en l'amor de la vostra
estimada Majestat.
CORDÈLIA [Apart]
En aquest cas, pobra de mi! Però, de pobra, res, perquè l'amor pesarà més que les
paraules.
LEAR
A tu i a tots els teus hereus, per sempre més, aquest gran terç del nostre bell
reialme. I ara tu, joia meva, la petita, però de gran valor. És pel teu tendre amor que
estan interessats els pasturatges de Borgonya i les vinyes de França. Què pots dir per
guanyar un terç més opulent que el que he donat a les teves germanes? Parla, doncs
CORDÈLIA
Res, Milord.
LEAR
Res?
CORDÈLIA
Res.
LEAR
De res, no se n’obté mai res! Torna a parlar.
CORDÈLIA
Pobra de mi, que no puc elevar el meu cor fins als llavis. Estimo Vostra Majestat
com un fill al seu pare. Ni més ni menys, senyor.
LEAR
Com, com, Cordèlia? Esmena el que m’has dit, si és que no vols jugar-t’hi la
fortuna.
CORDÈLIA
Bon senyor, vós em vau engendrar, i criar i estimar; jo us corresponc com cal: us
obeeixo, us estimo i us tinc en molt d’honor. I les meves germanes, per què tenen
marit si us estimen només a vos? I quan jo em casi, el senyor que amb la mà rebrà la
meva lleialtat, obtindrà la meitat del meu amor, la meitat dels meus deures i de les
meves cures. Jo mai no em casaré com les meves germanes, per estimar només el
pare.
LEAR
Dius tot això amb el cor?
CORDÈLIA
Sí, bon senyor.
LEAR
Tan jove i tan poc tendra?
4
CORDÈLIA
Senyor, jove i sincera.
LEAR
Doncs bé: que la sinceritat sigui el teu dot! Renuncio a les meves sol·licituds
paternes, i a la proximitat i afinitat de sang. Ja et pots considerar per sempre més
estranya del meu cor i la meva persona
KENT
Majestat...
LEAR
Calla, Kent! No t’interposis entre el dragó i la seva ira. L’estimava moltíssim, i li
hauria confiat el meu repòs.
A Cordèlia
Ves-te’n i que no et vegi més! Crideu la reina de França i el duc de Borgonya.
Cornwall i Albany, afegiu aquest terç al de les altres filles. Alternativament viuré amb
vosaltres, un mes a cada casa, i em reservo cent cavallers, que haureu de mantenir.
M’estaré a casa vostra, per torn mensual. De rei, en retindré només el títol; els honors
i l’administració de tot, estimats fills, serà vostre i, així, per confirmar-ho, partiu-vos la
corona.
KENT
Noble Lear, a qui sempre he honorat com a rei meu, he estimat com a pare, he
seguit com a mestre i he recordat com el meu gran patró en les meves pregàries...
LEAR
Tinc l’arc tensat. Evita, doncs, la fletxa.
KENT
Ja podeu disparar. Si Lear ha enfollit, Kent ja pot ser groller. Què vols fer, vell? Et
creus que el deure té por de parlar, quan el poder es vincla a les llagoteries? Quan la
majestat cau en la follia, l’honor s’ha de sotmetre a la sinceritat. Conserva el teu
poder, i considera a fons aquesta rauxa detestable. Del que penso, en responc amb la
vida: no és pas la filla més petita la que t’estima menys.
LEAR
Kent, per la teva vida, prou!
KENT
La meva vida sempre ha estat una penyora contra els teus enemics. Mai no he
tingut cap por de perdre-la, si el motiu és salvar-te.
LEAR
Fuig de la meva vista!
KENT
Sigues clarivident, Lear; deixa’m ser el punt de mira dels teus ulls.
LEAR [Posant la mà a l’espasa]
Canalla, descregut!
ALBANY I CORDÈLIA
Conteniu-vos, senyor!
5
KENT
Mata qui et vol guarir, i recompensa la fastigosa malaltia. Revoca el teu regal, o,
mentre pugui tenir veu al coll, diré que obre el mal.
LEAR
Escolta, renegat, per intentar fer-me trencar la promesa que he fet, i per
interposar-te entre la meva decisió i el meu poder, aquí tens aquest premi: gira la teva
indigna esquena a aquest reialme. Si, després de deu dies, algú veu al nostre territori
el teu cos desterrat, moriràs a l’instant.
KENT
Bona sort, rei. Si és així com et mostres, la llibertat viu lluny, i això és només l’exili.
A Cordèlia
Que els déus et vulguin protegir, noieta, ja que penses i parles amb tanta rectitud.
A Regan i Goneril
Que la vostra eloqüència es demostri en l’acció, perquè així donin fruit les paraules
d’amor! Prínceps, mireu: Kent us diu adeu-siau: seguirà els vells camins en algun país
nou.
Surt. Toc de trompetes.

Tornen a entrar Gloucester, la reina de França,
el duc de Borgonya i el seguici.
Comtessa de Gloucester
Els sobirans de França i de Borgonya, noble Lord.
LEAR
Noble duc de Borgonya, en primer lloc, m’adreço a vos, que heu estat el rival del rei
de França per obtenir la meva filla. Quin dot mínim li exigireu per obtenir la seva mà,
en lloc de renunciar-hi?
DUC DE BORGONYA
Il·lustre Majestat, no desitjo res més que el que vos ja heu ofert, ni vos voldríeu
donar menys.
LEAR
Noble duc de Borgonya, quan ens era estimada, la valoràvem en això; però ara el
preu ha fet una caiguda. Senyor, aquí la teniu. Si alguna part, o tot plegat, d’aquesta
mica de substància, que aparenta tan poc (amb l’afegit del meu disgust) pot
convenir a Vostra Altesa, preneu-la: és tota vostra.
DUC DE BORGONYA
No sé pas què respondre.
LEAR
Amb tots els seus defectes, sense amics, com a filla adoptada del meu odi, amb la
maledicció per dot i convertida en una estranya pel meu jurament, l’accepteu o la
rebutgeu?
DUC DE BORGONYA
6
Perdoneu-me, senyor, no hi ha tria possible, en aquests termes.
LEAR
Doncs deixeu-la, senyor. Pels déus que m’han creat que ja us he dit la riquesa que
té.
A la reina de França
Pel que fa a vos, gran reina, no em vull pas allunyar del vostre afecte unint el vostre
fill a qui odio. Així doncs, us suplico que vulgueu desviar les preferències del vostre fill
cap a un camí més digne que aquest.
REINA DE FRANÇA
És molt estrany que la que fa molt poc era la vostra filla preferida, l’objecte de les
vostres alabances, el bàlsam de la vostra edat i la millor, la que més estimàveu , en un
tres i no res hagi fet una acció tan monstruosa com per quedar despullada de tants
plecs de favors. O bé la seva ofensa va contra la natura com per fer d’ella un monstre,
o bé l’afecte que abans li proclamàveu resulta sospitós. Per creure-la culpable es
necessita tanta fe, que la meva raó, si no hi ha cap miracle, no ho pot pas acceptar.
CORDÈLIA [A Lear]
Imploro a Vostra Majestat que si no tinc aquell art oliós i xerraire per dir les coses
que no sento (perquè les que vull fer, les faig abans de dir-les), digueu a tothom que
no és cap crim, ni cap pas deshonrós, allò que m’ha privat del vostre afecte i dels
vostres favors. I fins i tot allò que em fa més rica és el que em falta, justament: aquella
llengua que m’alegro tant de no tenir, tot i que no tenir-la m’hagi fet perdre el vostre
afecte.
LEAR
Més et valdria de no haver nascut abans de no complaure’m.
REINA DE FRANÇA
És aquesta la causa? Un pudor instintiu, que sovint deixa els bons propòsits sense
dir, però que els vol portar a la pràctica? Senyor meu de Borgonya, què li dieu a
aquesta dama? L’amor no és amor, quan es barreja amb pensaments estranys a la seva
natura. L’acceptareu? Ella mateixa és el seu dot.
DUC DE BORGONYA
Majestat, atorgueu-li només la part del regne que li hauríeu donat i ara mateix
l’acceptaré com a duquessa de Borgonya.
LEAR
De cap manera. Ja està fet i em mantinc ferm.
DUC DE BORGONYA
Lamento, doncs, que, a més de perdre un pare, perdeu també un marit.
CORDÈLIA
Doncs que el duc de Borgonya estigui en pau! Si els seus afectes són tan mercenaris,
no seré pas la seva esposa.
7
REINA DE FRANÇA
Bellíssima Cordèlia, tan rica per ser pobra, tan desitjada en el rebuig i la més
estimada en el menyspreu, tu i les teves virtuts, les vull pel meu fill, futur rei de França.
Que em sigui lícit d’emportar-me allò que els altres han abandonat. La vostra filla, rei,
abandonada al destí del meu fill, serà la nostra reina i la de França. Ni tots els ducs de
l’aquosa Borgonya poden comprar aquesta donzella tan preciosa. Digues-los-hi adeu,
Cordèlia; el seu món és mesquí; ja obtindràs amb escreix el que has perdut aquí.
LEAR
Ja la tens, reina de França. És ben teva; ara la meva filla ja no és meva. No et vull
veure mai més. Ves-te’n; estàs privada del meu amor, la meva gràcia, i enfonsada.
Vine, noble duc de Borgonya.
Toc de trompetes. Surten Lear, el duc de Borgonya,
Cornwall, Albany, Gloucester i els seguicis.
REINA DE FRANÇA
Digues adeu a les teva germanes.
CORDÈLIA
Joies del nostre pare, Cordèlia us diu adeu amb ulls plorosos. Sé com sou, però, com
a germana, em repugna moltíssim anomenar els defectes que teniu amb el seu nom.
Estimeu molt el pare, l’encomano a l’afecte que heu dit que li teníeu; però ai!, tot i així,
si conservés els seus favors, m’estimaria més deixar-lo en altres llocs millors. Així,
doncs, adeu-siau a totes dues.
REGAN
No cal que ens diguis quins deures tenim.
GONERIL
Procura fer content el teu senyor, que t’ha rebut com una caritat de la Fortuna. No
has estat gens obedient, i ara et mereixes que et falti allò que has mostrat que et
faltava.
CORDÈLIA
El temps revelarà les coses que l’astúcia sap amagar amb promeses. LI qui amaga
els defectes, al final la vergonya els hi farà palesos. Que prospereu!
REINA DE FRANÇA
Vine, bella Cordèlia.
Surten la reina de França i Cordèlia.
GONERIL
Germana, no són pas poques les coses que t’he de dir i que ens interessen a totes
dues. Em sembla que el pare s’anirà aquesta nit.
REGAN
Sí, per quedar-se a casa teva. I el mes que ve vindrà a casa meva.
8
GONERIL
Ja has vist que com més vell, més capritxós es torna. L’exemple que ens n’acaba de
donar no és pas per prendre-se’l a la lleugera. Sempre havia estimat més la germana
petita, i ja s’ha vist amb quin poc seny se l’ha tret de sobre.
REGAN
Són xacres de l’edat; però, de fet, mai no ha sabut ben bé per què feia les coses.
GONERIL
Ja l’època millor de la seva joventut va estar plena de rauxes. Això vol dir que, de la
seva vellesa, n’hem d’esperar, a més a més de les imperfeccions i dels vicis que ja fa
temps que té arrelats, la repataneria obstinada que arrosseguen els anys malalts i
colèrics.
REGAN
Sembla que no podem esperar res més que rampells sobtats, com aquest de l’exili
de Kent.
GONERIL
Hem de fer alguna cosa, i en calent.
Surten.
ESCENA II
El castell de Gloucester.
Entra William amb una carta.
WILLIAM
Per què he de suportar la tirania del costum, permetent que els escrúpols que ens
imposa la gent que em desheretin Per ser bastard? Doncs bé, legítim Edgard, tindré
les teves terres. L’amor de la nostra mare es divideix entre William, el bastard, i el fill
legítim. Si aquesta carta arriba i el meu ardit prospera, jo, el vil, suplantaré el legítim.
Entra la comtessa de Gloucester
William, què hi ha? Quines noves em portes?
WILLIAM [Amagant la carta]
Cap.
Per què t’afanyes tant a amagar aquesta carta?
WILLIAM
Senyora, no tinc cap nova.
Què llegies?
9
WILLIAM
No res, senyora.
No res? Doncs per què tanta pressa per posar-te un no res a la butxaca? Deixa-m’ho
veure.
WILLIAM
Us ho prego, senyora: perdoneu-me. És una carta del meu germà; encara no l’he
llegit del tot, i, pel que he vist, no trobo gaire apropiat que la llegiu.
Dona’m aquesta carta! [William no es mou] Deixa-me-la veure! Vinga, vinga! [li
agafa]
[Llegint] “Aquest costum de respectar la vellesa ens amarga l’existència dels millors
anys; ens priva de les fortunes fins que la vellesa ja no ens la deixa assaborir. He
començat a trobar un servilisme inútil i absurd en la tirania dels vells, que no ens
dominen pas perquè tinguin poder, sinó perquè nosaltres n’acceptem el sofriment.
Vine’m a veure perquè et pugui parlar més de tot això. Si la mare dormís fins que jo la
despertés, et podries aprofitar de la meitat de la seva renda per sempre més, i viuries
estimat pel teu germà. EDGARD”.
Una conspiració! El meu fill Edgard! La seva mà ha gosat escriure aixòCom t’ha
arribat això? Qui t’ho ha portat?
WILLIAM
M’ho han tirat per la finestra de la meva habitació.
Coneixes la lletra del teu germà?
WILLIAM
Juraria que és d’ell, Milady; però un cop vist de què es tracta, m’agradaria pensar
que no ho és.
Sí que és d’ell.
WILLIAM
És de la seva mà, Milady; però no crec que sigui del seu cor.
No t’havia parlat mai d’aquest assumpte?
WILLIAM
Mai, Milady; però moltes vegades li he sentit dir que seria bo que, quan els fills
arriben a una certa edat i els pares declinen, els fills s’haurien d’encarregar dels diners.
10
Canalla repugnant! Desnaturalitzat, detestat i corromput canalla! Molt més que
corromput! Ves a buscar-lo, noi. El faré detenir. On és?
WILLIAM
No ho sé ben bé, Milady, però em jugaria la vida que només ho ha escrit per polsar
l’afecte que us tinc. Sense cap mal propòsit.
Ho creus així?
WILLIAM
Si la Vostra Senyoria ho creu oportú, us posaré en un lloc on pugueu escoltar-nos
parlant d’això i, amb el testimoni de les vostres orelles, podreu quedar més satisfeta.
Ho podem fer aquesta mateixa nit.
No pot ser que sigui un monstre així.
[WILLIAM
Segur que no ho és.
... amb la seva mare, que se l’estima!] William, busca’l. Renunciaria al meu rang i la
meva fortuna per sortir del dubte.
WILLIAM
El buscaré immediatament, senyora, i us informaré de seguida.
Aquests darrers eclipsis del sol i de la lluna no són presagi de res de bo.
Surt.
WILLIAM
Quina excusa més admirable que té la pobra cornuda per descarregar la seva
calentor durant els eclipsis! El meu pare i la meva mare s'ho van fer sota la lluna. Crist!
Hauria estat el que soc, encara que l'estrella més virginal hagués guspirejat sobre la
meva bastardia. Edgard!
Entra Edgard.
EDGARD
Com anem, germà William? En quines profundes meditacions et trobes?
WILLIAM
Estic pensant, germà, en una predicció que vaig llegir l'altre dia sobre les
conseqüències d'aquests eclipsis.
EDGARD
Aquestes coses et preocupen?
11
WILLIAM
T'asseguro que, per desgràcia, els efectes descrits passen de veritat [com, per
exemple, la desnaturalització entre pares i fills, la mort, divisions en el regne,
amenaces i malediccions contra el rei i els nobles, desconfiances absurdes,
desterrament d'amics, i què sé jo...
EDGARD
Des de quan ets un addicte a l'astrologia?]
WILLIAM
Quan fa que no has vist la teva mare?
EDGARD
Des d'ahir a la nit.
WILLIAM
Vas parlar amb ella?
EDGARD
SI, vam estar dues hores junts.
WILLIAM
No vas notar que estigués enfadada, ni amb les paraules ni amb el gest?
EDGARD
Res de res.
WILLIAM
Doncs pensa bé en què l'has pogut ofendre, i, creu-me, evita la seva presència, fins
que el temps la calmi.
EDGARD
Algun canalla em deu haver jugat una mala passada.
WILLIAM
Això és el que em temo. Vine amb mi a la meva habitació, on oportunament et faré
sentir com parla de tu. Ves-te'n, per favor. Aquí tens la clau. Si has de sortir, ves armat.
EDGARD
Armat, germà?
WILLIAM
Sí, germà. Ja t’he dit què he vist i sentit. Això no és ni l'ombra de la crua realitat.
Ves-te'n, sisplau.
EDGARD
Tindré notícies teves aviat?
WILLIAM
En aquest afer, estic al teu servei.
Surt Edgard.
12
Una mare crèdula i un noble germà, una naturalesa tan lluny de fer cap mal que no
en sospita cap. Ja que no puc, per naixement, posseir terres, les obtindré amb astúcia.
El que pugui agafar per afegir-ho al meu profit, ben bo serà.
Surt
ESCENA III
El palau del duc d’Albany.
Entren Goneril i Wanda, la seva assistenta.
GONERIL
És cert que el pare ha pegat un dels meus cavallers perquè havia renyat el seu bufó?
WANDA
Sí, senyora.
GONERIL
M'ofèn a totes hores; constantment es llança a sembrar la discòrdia entre nosaltres.
Ja no ho suporto més. Els seus mateixos cavallers han perdut el control, i ell en
persona ens renya per qualsevol nimietat. No el vull ni veure, quan torni de cacera.
Digueu que estic malalta.
Corns de cacera llunyans.
WANDA
Ja ve, senyora; el sento.
GONERIL
Afecteu cansament i negligència, tu i tots els teus companys. M'agradaria molt que
se'n fes un problema. I si aquí no li agrada, que vagi a viure amb la meva germana,
perquè ja sé que tant ella com jo estarem molt d'acord [a no deixar-nos dominar. Vell
inútil. S'entesta a conservar els poders que ja va transferir! Recorda el que t'he dit.
WANDA
Molt bé, senyora.
GONERIL
Fes que els seus cavallers rebin mirades fredes; no tinguis por del que pugui passar.
Explica-ho als teus amics. [Jo procuraré que, d'aquí, en surti l'ocasió de parlar amb ell.]
Ara escriuré una carta a la meva germana, perquè faci el mateix. Ves, que preparin el
dinar.
Surten.
ESCENA IV
Una sala del palau d’Albany.
Entra Kent, disfressat.
KENT
13
Així disfressat, potser podré portar a bon terme el bon propòsit de canviar
d'aspecte. I ara, Kent, desterrat, si pots fer de criat del que et va condemnar, bé pot
passar que l'amo que estimaves et consideri un excel·lent treballador.
Sonen corns des de dintre. Entra Lear i el seu seguici.
LEAR
Que no m'hagi d'esperar gens ni mica per sopar. Feu que el tinguin a punt.
Surt un criat.
Vaja, qui ets?
KENT
Un home, senyor.
LEAR
A què et dediques? Què vols de nosaltres?
KENT
Em dedico a servir lleialment a qui em tingui confiança, a estimar qui sigui honrat, a
conversar amb qui sigui savi i parli poc, a témer el judici diví, a lluitar quan no tinc cap
més elecció.
LEAR
Qui ets?
KENT
Una persona honrada i tan pobre com el rei.
LEAR
Si tu, essent un súbdit, ets tan pobre com ell essent rei, ets pobre de veritat. Què
vols?
KENT
Servir.
LEAR
A qui vols servir?
KENT
A vós.
LEAR
Em coneixes, amic?
KENT
No, senyor; però hi ha alguna cosa en la vostra presència que fa que us anomeni
mestre.
LEAR
Què és això?
KENT
Autoritat
14
LEAR
Quines feines saps fer?
KENT
Se guardar secrets honorables, cavalcar i córrer: soc capaç de fer tot allò que saben
fer els homes corrents; però la meva qualitat millor és la diligència.
LEAR
Quants anys tens
KENT
A sobre la meva esquena, hi porto quaranta-vuit anys.
LEAR
Vine, segueix-me. Seràs el meu criat. Si després de sopar no em sembles pitjor, no
et deixaré marxar. Ei, el sopar, el sopar! On és el meu noiet, el meu bufó
A un criat.
Tu, ves a buscar-me el bufó.
Surt el criat. Entra Wanda.
Tu, mossa, on és la meva filla?
WANDA
Excuseu-me...
Surt.
LEAR
Torna! T’ordeno que tornis inmediatament!
Entra un cavaller.
LEAR
Què ha dit aquesta dona? Feu tornar aquesta cap de soca. On és el meu bufó?
Sembla que el món estigui adormit. On ha anat aquella gossa?
CAVALLER
Milord, diu que la vostra filla no es troba gaire bé.
LEAR
Per què no ha tornat a venir aquella esclava quan l'he cridada?
CAVALLER
Senyor, m'ha contestat d'una manera rotunda que no volia venir.
LEAR
Que no volia venir!
CAVALLER
Milord, no sé pas què passa, però a mi em sembla que, a la Vostra Majestat, ja no la
tracten amb aquell afecte cerimoniós d'abans. Es nota com una forta davallada de
cortesia, tant per part dels criats com per part del duc i de la vostra filla.
15
LEAR
Com! És aquesta la teva impressió?
CAVALLER
Us prego que em perdoneu, Milord, si estic equivocat; però el meu deure no pot
callar quan penso que ofenen la Vostra Majestat.
LEAR
No fas res més que reafirmar les meves sospites. Però no en parlem més, d'això. Jo
també ho he notat. Ves a dir a la meva filla que vull parlar amb ella. [A Kent] I tu ves a
cridar el bufó.
Surt un altre criat. Torna a entrar Wanda.
Ei, tu! Vine aquí! Qui soc jo?
WANDA
El pare de la meva senyora.
LEAR
«El pare de la meva senyora!». Filla de puta de gos! Miserable! Animal!
WANDA
No soc res d'això, senyor; us prego que em perdoneu.
LEAR
Em desafies amb la mirada, desvergonyida?
Li pega.
WANDA
No puc consentir que em pegueu, Milord.
KENT
Ni tampoc que et facin la traveta, menyspreable plebea!
La tira a terra.
LEAR
Gràcies, amic, Em serveixes i et tindré afecte.
KENT
Ja t'ensenyaré a guardar les distàncies. Fora, lluny d'aquí.
Fa fora Wanda a empentes.
Ja està!
LEAR
Molt bé, bon home. M'has servit i t'estimo.
Dona diners a Kent.
Entra el bufó.
BUFÓ
Jo també el vull contractar. Aquí teniu la meva gorra de bufó.
16
Ofereix a Kent la seva gorra.
LEAR
Mireu el meu petit bergant! Com va la vida?
BUFÓ
Senyor, més val que m'accepteu aquesta gorra.
KENT
Per què, beneit?
BUFÓ
Per què? Doncs per prendre partit a favor d'un que ha perdut el favor. I si no sabeu
somriure segons bufa el vent del poder, us refredareu ben aviat. Mireu: aquest bon
home ha desterrat dues de les seves filles; i a la tercera, li ha donat la benedicció
contra la seva pròpia voluntat. Doncs: si el seguiu, heu de portar la meva gorra. Què hi
dieu, avi? Tant de bo jo tingués dues gorres i dues filles!
LEAR
Ves amb compte: el fuet!
KENT
Aquest no és pas del tot beneit, Milord.
BUFÓ
No, a fe! Ni els nobles ni els poderosos no m'ho deixen ser. Si en tingués el
monopoli, ells hi voldrien tenir una part, i les dames també; no em deixarien pas tenir
tota la follia per a mi tot sol. Totes em voldrien tocar.] Doneu-me un ou, avi, i jo us
donaré dues corones.
LEAR
Quina mena de corones seran?
BUFÓ
Doncs mireu: després de trencar l'ou per la meitat i menjar-me la part de dintre, us
donaré les corones de les dues meitats de la clova. Quan vau partir la corona per la
meitat i en vau regalar les dues parts, va ser com si portéssiu l'ase a sobre per camins
de fang. Vau tenir molt poc seny a la coroneta calba, quan us vau desprendre de la
corona d'or. I si en això parlo com un beneit, feu que assotin el primer que ho consideri
així.
Cantant.
Per al foll, l'any és dolent,
i el savi, al cap, hi té vent.
El foll no es ven el talent
perquè mai no l'imitin totalment.
LEAR
Des de quan vas pel món tan ple de cançons, mosso?
BUFÓ
17
Vaig començar, avi, el mateix dia que vau convertir les vostres filles en les vostres
mares, ja que quan els vau donar la vara i us vau abaixar les calces...
Cantant.
D'alegria sobtada van plorar,
i jo vaig cantar de pena,
veient el rei claudicar
i embolicar-se a mans plenes.
Si us plau, avi, agafeu un mestre que pugui ensenyar a mentir al vostre bufó.
M'agradaria aprendre a dir mentides.
LEAR
Si dius mentides, mosso, et farem fuetejar.
BUFÓ
Em pregunto quina mena de parentela teniu amb les vostres filles. Elles em volen
fer fuetejar per dir la veritat i vós per dir mentides i, de vegades, em fuetegen perquè
callo. M'estimaria més ser una altra cosa per comptes d'un bufó. I tot i això, no voldria
ser vós, avi. Us heu fet tallar l'enteniment per dos costats, sense que deixessin res al
mig.
Entra Goneril.
Aquí tenim una de les talladores.
LEAR
Què hi ha, filla? Què és aquesta còfia amb arrugues que duus al front?
BUFÓ
Éreu un mosso ben bonic quan no us havíeu de preocupar pel seu front corrugat,
Ara, en canvi, sou un zero a l’esquerra. Jo mateix soc més que vós, ara. Jo soc un bufó i
vós no sou res.
A Goneril.
Sí, a fe: m'aguantaré la llengua, ja que la vostra cara m'ho demana sense necessitat
de paraules. Callem, callem!
Qui no es guarda ni una engruna
més tard en voldrà més d'una.
GONERIL
No solament aquest bufó, senyor, que té permís per dir tot el que vol, sinó molts
altres insolents que us fan escorta, a cada instant murmuren i es barallen i provoquen
desordres grollers i insuportables. Senyor, estava segura que fer-vos-ho saber era el
millor remei; però tinc por que excuseu els seus actes i encara els fomenteu
simplement tolerant-los.
BUFÓ
Ja ho sabeu, avi:
El pardal va nodrir tant de temps el cucut,
que les cries li van arrancar el cap tossut.
LEAR
Tu ets la meva filla?
18
GONERIL
Voldria veure-us fent bon ús del seny, perquè sé que en teniu, i que us alliberéssiu
d'aquests humors que darrerament us han fet canviar de personalitat.
LEAR
Algú d'aquí que em coneix? Aquest no és Lear. Així camina Lear? Parla així? On té
els ulls? O els seus sentits s'han afeblit o bé se li han adormit les facultats mentals. Hi
ha algú que em pugui dir qui soc?
BUFÓ
L'ombra de Lear. Que us volen convertir en un pare obedient.]
GONERIL
Teniu un centenar de cavallers i d'escuders, gent tan desordenada, disbauxada i
salvatge, que han infectat la nostra cort dels seus costums, com si fos un hostal de
mala vida. El plaer i la luxúria fan que sembli una taverna, o un bordell, i no un palau
reial. La mateixa vergonya ens exigeix a crits un remei instantani. Permeteu que us
supliqui: disminuïu el nombre del seguici, i els que es quedin que siguin adequats als
vostres anys, que es puguin contenir i us continguin a vós.
LEAR
Tenebres i dimonis! Enselleu-me els cavalls, reuniu-me l'escorta. Bastarda sense
sentiments, no et destorbaré més. Encara em queda una altra filla.
GONERIL
Pegueu els meus criats, i els vostres homes s'imposen, insolents, als seus superiors.
Entra Albany.
LEAR
Ah, ja has vingut? Has donat tu les ordres? Vinga, parla!
ALBANY
Si us plau, senyor, tingueu paciència!
LEAR [A Goneril]
Maleït esparver! Menteixes! El meu seguici està format per homes escollits i de
grans qualitats. Que petita la culpa de Cordèlia! I a mi tan gran que em va semblar
aleshores. Oh, Lear, Lear, Lear!
Donant-se cops al cap.
Vosaltres, la meva gent, anem, marxem d'aquí!
Van a sortir Kent i els cavallers amb Lear, però s’aturen.
ALBANY
Milord, d'això que us ha passat, en soc tan innocent com ignorant.
LEAR
Potser sí, senyor meu. [Mirant Goneril.] Naturalesa, escolta. Posa-li al ventre
l'esterilitat; asseca en ella els òrgans de la concepció; i fes que del seu cos prostituït no
19
en surti cap infant per fer-li honor! Que senti dintre seu que el fibló d'una serp és
menys punxant que tenir un fill ingrat. [A Kent i els cavallers.] Anem, anem!
ALBANY
Déus que adorem, a què ve tot això?
GONERIL
Deixa que desfogui aquests humors que li dona l'edat.
LEAR [A Goneril.]
Em queda una altra filla, que estic segur que és amable i sol·lícita. Quan sàpiga què
has fet, amb les seves mateixes ungles t'arrancarà la pell del teu rostre de lloba. I
aleshores veuràs com recobro la forma que et penses que he llançat per sempre més.
Surt Lear seguit de Kent i els cavallers.
GONERIL
Te n'adones, de tot el que m'ha dit?
ALBANY
Ni amb tot el que t'estimo, Goneril, no em puc posar del tot al teu costat...
GONERIL
Prou, sisplau. Wanda, vine!
Al bufó.
I tu, canalla; sí, més que bufó, canalla, ves-te'n amb el teu amo.
BUFÓ
Avi Lear, avi Lear, no deixeu sol aquest beneit.
Després de caçar una guilla
o, tanmateix, una filla
com aquesta, si només
amb el meu capell pogués
comprar-me una bona corda,
la portaria a la forca.
El foll us segueix, senyor!
Surt.
GONERIL
Que bé que l'han aconsellat, al vell. Cent cavallers armats! Cada desvari, rumor,
antull, queixa o disgust serà l'excusa que tindrà per protegir la demència senil amb uns
homes armats. Tindrà les nostres vides a la seva mercè: Wanda!
ALBANY
La por que tens és excessiva.
GONERIL
Val més això que refiar-se'n massa, Deixa'm fer fora els perills que em fan por,
abans de tenir por que siguin ells que em facin fora a mi. Sé quin cor té. Tot el que ha
20
dit ho he escrit a la meva germana. Si ella l'accepta amb els cent cavallers, després de
tot el que ja li he explicat...
Torna a entrar Wanda.
Eh, Wanda! Què? Ja has escrit la carta a la meva germana?
WANDA
Sí, senyora.
GONERIL
Doncs agafa una escorta i a cavall! Informa-la de tots els meus temors. Vinga,
afanya't. No triguis a tornar.
Surt Wanda.
ALBANY
No sé fins a quin punt tens la raó. Sovint, aconseguir coses millors pot destruir les
que ja ens estan bé.
GONERIL
Però després...
ALBANY
D'acord, d'acord. Ja veurem com s'acaba.
Surten.
ESCENA V
Cort davant del palau del duc d’Albany.
Entren Lear, Kent i el bufó.
LEAR
Ves a casa de Gloucester amb aquests fulls. No diguis res del que sàpigues a la meva
filla, llevat de respondre a les seves preguntes després que hagi llegit la carta. Si
t'entretens gaire, jo hi arribaré abans que tu.
KENT
Milord, no dormiré fins que hagi lliurat aquesta carta.
Surt.
BUFÓ
Us puc dir per què els cargols tenen una casa?
LEAR
Per què?
BUFÓ
Doncs per posar-hi el cap a dintre, per no donar-lo a les seves filles, i per tenir-hi les
banyes arrecerades.
LEAR
21
Em vull oblidar de la meva naturalesa: un pare tan bondadós com jo! Tinc els cavalls
a punt?
BUFÓ
Els vostres ases han anat a preparar-los. Si vós fóssiu el meu bufó, avi, us faria
assotar per haver-vos fet vell abans d'hora.
LEAR
Què vol dir, això?
BUFÓ
Que no us hauríeu d'haver fet vell abans d'haver-vos fet savi.
LEAR
No permeteu que em torni boig; boig no, bons déus del cel. Guardeu-me el seny;
no, no em vull tornar boig.
Entra un cavaller.
Què hi ha? Tinc els cavalls a punt?
CAVALLER
Ja estan a punt, Milord.
LEAR
Au, vinga.
Surten.
ACTE II
ESCENA I
Un pati del castell de la comtessa de Gloucester.
Entra William.
William (LLEGINT UNA NOTA)

El duc de Cornwall i la seva duquessa arribaran aquesta nit. És probable que hi
hagi una guerra entre el duc de Cornwall i el d'Albany?. El duc serà aquí aquesta nit.
Millor. Perfecte! I jo tinc un assumpte delicat per fer. Rapidesa i fortuna, comenceu
a actuar!
Edgard apareix.
Germà! La mare està a l'aguait. Creu-me: marxa d'aquí. L'han informat del lloc on
estàs amagat, i ara tens l'avantatge de la nit. Has malparlat, potser, del duc de
Cornwall? Aquesta nit el tindrem amb nosaltres, i Regan vindrà amb ell. No has pas
dit res dels seus preparatius contra el duc d'Albany? Intenta recordar-ho.
EDGARD
N’estic segur: ni una paraula.
WILLIAM
22
Sento la mare que ve. M'hauràs de perdonar; però he de fer com si desembeinés
en contra teu. Tu també: desembeina, fes veure que et defenses, i fes-ho bé
Surt Edgard.
Una mica de sang els farà creure que he lluitat amb esforç.
Es fa una ferida al braç.
Mare, mare! Agafeu-lo! No m'ajuda ningú?
Entra la duquessa de Gloucester amb torxes.
Digues, William, on és aquell canalla?
WILLIAM
Aquí, a la foscor. Amb l'espasa esmolada a la mà.
I on és ara?
WILLIAM
Ha fugit cap allà, senyora, quan s'ha adonat… Veient la repugnància amb què jo
m'oposava als seus propòsits desnaturalitzats, amb un impuls ferotge i amb l'espasa
a la mà s'ha abalançat contra el meu cos desprevingut i m'ha ferit. Potser per la por
dels crits que he fet, ha fugit al moment.
Doncs que se'n vagi lluny. Perquè en aquesta terra no s'hi podrà quedar sense ser
detingut. Si el troben, morirà.No s'escaparà! De tots els meus dominis, fill meu de
veritat, trobaré la manera de fer-te'n l'hereu.
Entren Cornwall,
Regan i el seguici.
CORNWALL
Salut, amiga. Acabo d'arribar i no he sentit res més que notícies estranyes.
REGAN
I, si són certes, qualsevol venjança serà ben poc per castigar el culpable, Com
esteu, senyora?
Tinc el cor destrossat, senyora.
REGAN
El fillol del meu pare us ha volgut matar? Aquell a qui el meu pare va donar el
nom que té? El vostre Edgard?
Ah, senyora, senyora! Per vergonya ho hauria d'amagar.
CORNWALL
23
William, diuen que t'has portat amb la teva mare com un fill de debò.
WILLIAM
Senyor, era el meu deure.
Va descobrir el complot; ha rebut la ferida que li veieu, i tot per voler-lo arrestar.
CORNWALL , (A Gloucester]
El persegueixen?
Sí, bon senyor.
CORNWALL
Si l'agafen, mai més no haureu de témer que us faci mal. Feu el que us sembli bé i
ja podeu comptar amb la meva ajuda. I tu, William, ens serà necessari tenir homes
com tu tan dignes de confiança. I t'elegim a tu primer.
WILLIAM
Us serviré, senyor, amb lleialtat, a falta d'altres mèrits.
CORNWALL
Comtessa, no sabeu per què us hem vingut a veure?
REGAN
El nostre pare i la nostra germana ens han escrit parlant d'alguns problemes que
hi ha hagut entre ells dos, i hem acordat que era millor contestar aquestes cartes
lluny de casa. Tenim els missatgers de l'un i l'altre esperant la resposta.
Us serviré, senyora. Que les Vostres Alteses siguin benvingudes.
Surten.
ESCENA II
Davant del castell de Gloucester.
Entren, per separat, Kent i Wanda.
KENT
Filla de puta, no ets res més que una barreja de canalla, captaire, covarda, i filla
d'una gossa bastarda.
WANDA
Però quina mena de monstre ets que hagis d'insultar d'aquesta manera una que
no coneixes ni et coneix?
KENT
24
I quina mena de lacaia ets tu per dir que no et conec? Filla de puta, treu l'espasa!
WANDA
Fot el camp! No en vull saber res, de tu.
KENT
Desembeina, canalla. Has vingut a portar cartes contra el rei i has pres partit per la
senyora. Desembeina, desgraciada! En guàrdia!
WANDA
Ei, ajuda, que em maten! Ajuda!
Li pega.
WANDA
Ai, ajuda! Criminals! Criminals!
Entren William amb l'espasa desembeinada,
comtessa de Gloucester, Cornwall, Regan i criats.
WILLIAM
Què hi ha? Què passa? Separeu-vos!
CORNWALL
Calmeu-vos, per favor. Què passa?
REGAN
Els missatgers de la nostra germana i del rei!
CORNWALL
Quina és la causa de la lluita? Va, parleu!
WANDA
Ah, ja no em queda alè, Milord.
CORNWALL
Però parla: com ha començat la baralla?
WANDA
Aquest vell rufià, senyor. Si li he salvat la vida, ha estat per respecte a la seva
barba grisa.
KENT
Ei, tu, zero a l'esquerra. No entenc que una esclava així pugui portar una espasa,
sense poder portar honradesa.
CORNWALL (A Wanda)
Quina ofensa li has fet?
WANDA
Jo? Cap, senyor. El rei, que és el seu amo, fa poc que m'ha pegat a causa d'algun
malentès per culpa d'aquest home.
25
CORNWALL
Aneu a buscar els ceps.
KENT
Senyor, serveixo el rei, i és ell que m'ha ordenat de venir fins a vós. Mostrareu
poc respecte i un excés de malícia contra la persona del meu amo, posant el seu
missatger dintre els ceps.
CORNWALL
Aneu a buscar els ceps. Com tinc vida i honor, que s'hi estarà fins al migdia.
REGAN
Fins al migdia! No, fins a la nit, Milord, i a més a més tota la nit.
KENT
Si jo, senyora, fos el gos del vostre pare, no em tractaríeu pas pitjor.
REGAN
Però, com que ets el seu canalla, t'hi tractarem.
Porten els ceps.
Demano a Vostra Altesa que no ho faci.
CORNWALL
Ja en responc jo.
REGAN
I a la meva germana, encara li farà menys gràcia de veure la seva criada insultada
i assaltada [ Va, lligueu-li les cames.]
Posen les cames de Kent dintre els ceps.
Anem-nos-en, Milord.
Surten tots menys la comtessa de Gloucester i Kent.
Ho sento, amic; però és la voluntat del duc. Jo ja intercediré per vós.
KENT
Si us plau, no ho feu, senyora.
El duc en té la culpa; tot això serà molt mal rebut.
Surt.
KENT
Llegeix.
26
«Ja trobaré el moment, en aquesta situació anormal i malvada, per poder posar
remeis a tantes pèrdues». Ja sé que aquest escrit és de Cordèlia, que ha estat ben
informada de la meva disfressa... Fortuna, somriu-me una miqueta més. Fes que giri
la roda!
S'adorm.
Entra Edgard.
EDGARD
M'he sentit proclamat com un bandit i, gràcies a la cavitat d'un arbre, he
aconseguit burlar els perseguidors. Adoptar la disfressa més pobra i miserable.
M'embrutaré la cara amb porqueries, amb una manta em taparé l'esquena, perquè
jo, com a Edgard, ja no existeixo.
Surt.
Entren Lear, el bufó i un cavaller
i es troben davant de Kent.
Lear
És molt estrany que hagin marxat de casa sense respondre al missatger.
Cavaller
Pel que jo sé, la nit passada, no tenien el propòsit de marxar.
Kent
Déu vos guard, noble rei!
Lear
Com?
Bufó
Ha, ha, ha! Quines lligacames més cruels!
Lear
Qui t'ha posat aquí?
Kent
La vostra filla i també el vostre gendre.
Lear
No.
Kent
Sí
Lear
Et dic que no.
Kent
Jo us dic que sí.
Lear
27
Com has pogut merèixer un tracte així, a tu, que anaves de part nostra?
Kent
Milord, després d'haver portat la carta a casa, ha entrat una missatgera. M'he
adonat que la seva benvinguda havia enverinat la meva: era la mateixa que s'havia
mostrat tan orgullosa davant de Vostra Majestat, i jo, veient-me amb més coratge
que no seny, he tret l'espasa, i ella ha alterat a tothom amb crits covards i
eixordidors. La vostra filla i el vostre gendre han cregut que aquest fet es mereixia la
vergonya que m'ha estat infligida.
Lear
On és la meva filla?
Kent
És amb el comte, a dintre.
Lear
No em seguiu. Quedeu-vos.
Surt.
Cavaller
No heu fet cap més ofensa, llevat de la que heu dit?
Kent
Cap més. Per què el rei ha vingut amb tan pocs homes?
Bufó
Tots els que van darrere el seu nas van guiats pels ulls i, de cada vint nassos, no
n'hi ha ni un de sol que no pugui ensumar una cosa que faci pudor.
Torna a entrar Lear amb la comtessa de Gloucester.
Lear
Negar-se a parlar amb mi! Que estan malalts, cansats? Res més que excuses; són
indicis de desobediència i deserció. Vull respostes millors.
Doncs, estimat Milord, vós coneixeu molt bé el temperament impetuós del duc,
inamovible, resolut en les seves decisions.
Lear
El rei vol parlar amb Cornwall; pare vol parlar amb la seva filla, li mana que
obeeixi.
Mirant Kent.
Per què està així aquest home? Torna'm aquest criat. Ves i digues als ducs que hi
vull parlar ara mateix.
Desitjo, que entre vós i ells, tot vagi bé.
Surt.
28
Lear
Ai, el meu cor! El cor em puja! Estigues quiet!
Entren Cornwall, Regan,
la comtessa de Gloucester.
Lear
Molt bon dia a tots dos.
Ara treuen els ceps a Kent.
Regan
Estic contenta de veure-us, Altesa.
Lear
Ho crec, Regan, i sé que tinc motius per creure-ho. Mira, estimada Regan: tens
una germana que és molt dolenta.
Regan
Us ho prego, senyor: tingueu paciència. Crec que vós sabeu menys com valorar-li
els mèrits, que no pas ella complir amb els ses deures.
Lear
Què dius? Explica't.
Regan
No puc pensar que la meva germana sigui capaç de no complir la seva obligació.
Senyor, si ha refrenat, potser, els desordres dels vostres seguidors, és per motius i
objectius saludables, que l'excusen de tota culpa.
Lear
Doncs jo la maleeixo!
Regan
Ah, senyor, vós sou vell, i la naturalesa, en vós, ja està a la vora mateixa dels seus
límits. Deixeu-vos governar pel criteri d'algú que sàpiga comprendre el vostre estat
millor que vós mateix. Així, doncs, us demano que torneu a la casa de la meva
germana i li digueu que us heu portat injustament, senyor.
Lear
Demanar-li perdó? Fixa't bé quin efecte tindrà pel meu llinatge:
S'agenolla.
«Molt estimada filla, confesso que soc vell. Com que els vells són innecessaris, et
demano, agenollat, que em donis roba, llit i aliments».
Regan
Bon senyor, prou! Aquestes bromes són una ofensa als ulls. Torneu a casa de la
meva germana.
Lear [Alçant-se]
29
Això mai, Regan. Ha retallat per la meitat la meva escorta; m'ha ferit amb la
llengua —com si fos el fibló d'un escurçó.— fins al fons del meu cor. Que totes les
venjances aplegades al cel caiguin sobre el seu cap ingrat.
Regan
Prou, senyor, prou!
Lear
Llamps furients, llanceu als seus ulls sorneguers les vostres flames; feu que es
tornin cecs; boires nascudes als pantans i atretes pel sol totpoderós, llagueu-li el
rostre, i destruïu-li la bellesa.
Regan
Deus beneïts! A mi també em desitjareu això quan us vingui el rampell?
Lear
No Regan, no; no ho faré mai. El teu caràcter tendre i delicat mai no et durà a
l'aspresa. Els seus ulls són ferotges; els teus, però, donen consol, en lloc de foc.
Regan
Senyor, parlem del nostre afer.
Lear
Qui és que ha posat els ceps al meu criat?
Toc de trompeta a dintre.
Cornwall
Què és aquesta trompeta?
Regan
És la meva germana. Això confirma el que deia la carta: que vindria aviat.
Entra Wanda.
Ja ha arribat la teva mestressa?
Lear
Canalla de l'orgull manllevat, fàcil de posar i treure pels volubles favors de la seva
mestressa. [A Wanda) Fuig de la meva vista!
Cornwall
Què vol dir Vostra Altesa?
Entra Goneril.
Lear
Qui és que ha posat els ceps al meu criat? Regan, tinc l'esperança que no hi hagis
pres part.
A Goneril.
No te'n dones vergonya, de mirar aquesta barba? Ah, Regan, li podràs donar la
mà?
30
Goneril
I per què no? Quina ofensa li he fet? No és pas ofensa allò que la vellesa i la falta
de seny pensen que ho és.
Lear
Qui és que ha posat els ceps al meu criat?
Cornwall
He estat jo, Majestat; però, pels seus desordres hauria merescut un càstig molt
pitjor.
Lear
Tu? Tu ho has fet?
Regan
Pare, si us plau; si sou feble, actueu en conseqüència. Abans que no s'acabi el
mes estipulat, torneu a viure amb la meva germana, deixeu marxar la meitat de
l'escorta, i després ja podreu venir a viure amb nosaltres, Ara me n'he d'anar, i no
tinc provisions per allotjar-vos.
Lear
Tornar a casa seva? I amb cinquanta homes acomiadats? Ah, no: abans renegaré
de tots els sostres. Abans demana'm ser l'esclau i el majordom d'aquesta assistenta
tan detestable.
Assenyala Wanda.
Goneril
Doncs, com vulgueu, senyor.
Lear
Filla, si et plau, no em facis tornar boig. Filla meva, ja no et molestaré. Adeu. No
ens trobarem ni ens tornarem a veure; però ets carn i sang meva i filla meva. Ets una
llaga infectada, un furóncol inflat, dintre la meva sang malmesa. Si pots, esmena’t,
sigues millor, si vols. Jo ja tindré paciència; puc anar a viure amb Regan, jo i els meus
cent cavallers.
Regan
No exactament. No us esperava encara, ni tinc tot el que em cal per una bona
benvinguda. Cinquanta cavallers! No en teniu prou? Què n'heu de fer, de més? Sí,
de tants, ja que tant el perill com les despeses no es poden avenir amb un nombre
tan gran.
Goneril
I per què no podríeu, Milord, rebre servei dels seus criats o bé dels meus?
Regan
Sí, per què no, Milord? Si, per atzar, es porten malament, nosaltres els
controlarem. Si voleu venir a casa, us prego que només en porteu vint-i-cinc. A ningú
més no vull donar permís ni lloc.
Lear
31
M'he d'estar a casa teva només amb vint-i-cinc? Es això el que em dius, Regan?
Regan
I us ho tornaré a dir, Milord. Cap més, a casa meva.
Lear
Les criatures més perverses semblen més boniques si es comparen amb altres
que ho són més.
A Goneril.
M'estaré a casa teva: els teus cinquanta ja són el doble dels seus vint-i-cinc, i tu la
dobles en amor.
Goneril
Escolteu-me, Milord: Per què en necessiteu vint-i-cinc, deu, o cinc, en una casa on
ja tenim soldats per servir-vos?
Regan
Ni tan sols un.
Lear
Si no doneu a la naturalesa més del que la naturalesa necessita, la vida humana
no valdrà pas més que allò que val la d'una bèstia. Tu ets una dama: si només per
guardar-te del fred, portes vestits luxosos, mira: el teu luxe sol no et guardaria pas
del fred. I pel que fa a la necessitat real... Aquí em teniu, oh déus, soc un pobre
home vell, tan carregat de sofriment com d'anys, i miserable en totes dues coses. Si
vosaltres, que moveu els cors d'aquestes filles contra el seu pare, no em feu ser tan
beneit per suportar-ho sense protestar; doneu-me una ira ben noble, i no deixeu
que aquestes armes femenines, gotes d'aigua, puguin tacar-me el rostre! No,
bruixes sense entranyes, em venjaré de totes dues fins al punt que el món sàpiga...
Sí, que jo puc fer coses així... Vosaltres us penseu que ploraré. No, no ho faré.
Comença la tempesta.
Tinc moltes causes per plorar, però aquest cor esclatarà en cent mil bocins abans
no plori. Ah, bufó, em torno boig.
Surten Lear, la comtessa de Gloucester,
Kent i el bufó.
Cornwall
Marxem; s'acosta una tempesta.
Regan
Si ve sol, el rebré de bona gana, però cap ni un dels cavallers que l'acompanyen.
Goneril
Jo també ho faré així. On és Milady de Gloucester?
Cornwall
Ha sortit amb el vell.
32
Torna a entrar la comtessa de Gloucester.
Mira-la, ja torna.
El rei està molt furiós.
Cornwall
On és?
Ha cridat el cavall; però no sé on és.
Cornwall
Val més deixar-lo sol; ja sap el seu camí.
Goneril
Milady, de cap manera no li pregueu que es quedi.
Però la nit s'acosta, i els vents forts ja bufen amb aspresa. No hi ha ni un sol
arbust en moltes milles al voltant d'aquí.
Regan
Senyora, els homes tossuts tenen per mestres els mals que es busquen ells
mateixos. Tanquem totes les portes.
Cornwall
Milady, tanqueu les portes. Serà una nit salvatge, i és bo el consell de Regan.
Poseu-vos a recer de la tempesta.
Surten.
ACTE III
ESCENA I
Una plana.
La tempesta continua. Entren Kent per un costat
i un cavaller per l’altre, i es troben.
Kent
Qui hi ha per aquí, a més a més del mal temps?
Cavaller
Un que està encaparrat, com aquest temps inquiet.
Kent
Ja us conec. On ha anat el rei?
Cavaller
A lluitar contra els elements enfurismats: demana al vent que enfonsi la terra
sobre el mar o que alci les onades per sobre els continents perquè tot es transformi
33
o quedi destruït; [s'arrenca els cabells blancs, i el vent impetuós els hi arrabassa i
llença amb un furor absurd; s'esforça amb el seu feble cos humà per vèncer aquest
anar i venir de pluja i vent. Aquesta nit, quan fins i tot una ossa xuclada pels cadells
es quedaria al cau, i tant el llop com el lleó, amb punxades al ventre, s'estimen més
no mullar-se el pelatge, ell, a cap descobert, s'afanya a oferir el món a qualsevol
poder que el vulgui destruir.]
Kent
Però qui l'acompanya?
Cavaller
Ningú, tret del bufó, que s'esforça a curar-li amb acudits els mals que li han ferit
el cor.
Kent
He de confessar-vos un afer molt important: hi ha una discòrdia, entre Albany i
Cornwall. Tots dos tenen criats que són espies de la reina de França, que rep d'ells
informació del nostre Estat, i ha vingut un exèrcit de França fins a aquest regne
dividit, i, aprofitant la nostra negligència, ja té els seus peus en alguns punts dels
nostre ports, i ja estan preparats per mostrar obertament la bandera que porten. I
ara, aneu de pressa a Dover, hi trobareu algú que us donarà les gràcies per informar-
lo de quines penes tan antinaturals han afectat el rei.
Cavaller
Digueu-me algunes coses més.
Kent
No, ara no. Per confirmar que sóc alguna cosa més que el que demostra el meu
aspecte exterior, obriu aquesta bossa i agafeu-ne tot el que hi ha. Si veiéssiu
Cordèlia, i estic segur que la veureu, mostreu-li aquest anell, i ella us dirà qui és
aquest que, de moment, no coneixeu. Maleïda tempesta! Me'n vaig a buscar el rei.
Surten cada un per

un costat diferent.
ESCENA II
Una altra part de la mateix plana.
Continua la tempesta.
Entren el rei i el bufó.
LEAR
Bufeu, vents, que les galtes se us esbotzin! Enfuriu-vos, bufeu!
Entra Kent.
KENT
Ai, senyor, sou aquí? Ni els que estimen la nit no volen nits així. Honorable
senyor, hi ha una cabana, prop d'aquí, que un cor amic us deixarà per protegir-vos.
34
Aneu-hi a reposar. Mentrestant jo aniré a aquella casa dura per forçar més la seva
avara cortesia.
LEAR
Sembla que em torni el seny. [Al bufó] Vine aquí. Tens fred? Jo també en tinc.
A Kent.
On has dit que era, la cabana? Au porta’m-hi.
Surten Lear i Kent.
BUFÓ
Aquesta nit sí que és bona per refrescar una puta.
Surten.
ESCENA III
El castell de la comtessa de Gloucester.
Entren la comtessa de Gloucester i William.
Aquesta nit he rebut una carta. L'he amagat a la meva cambra. Totes les ofenses
que ara pateix el rei seran venjades. Ja ha desembarcat part d'un exèrcit, i,
nosaltres, hem de fer costat al rei. Tu, ves a conversar amb el duc, perquè no s'adoni
de la meva caritat. Surt.
WILLIAM
D'aquesta cortesia prohibida, ara mateix el duc se n'assabentarà, igual com de la
carta.
Surt.
ESCENA IV
Una plana: davant de la cabana.
Continua la tempesta. Entren Lear, Kent i el bufó.
KENT
Ja hi som, senyor. Entreu-hi, bon Milord. La tirania de la nit, a la intempèrie, és
massa dura per nosaltres.
LEAR
Que plogui; ja ho resistiré. En una nit així! Ah, Regan, Goneril! El vostre pare, que
amb el cor obert us ho va donar tot...! És aquest el camí que porta a la bojeria.
Entra el bufó, sortint de la cabana.

BUFÓ
35
No entreu aquí, avi: hi ha un esperit! Un esperit, un esperit. Diu que es diu pobre
Tom.
Surt Edgard amb l'aparença d'un captaire enfollit.
EDGARD
El vent gelat bufa a través de les punxes de l'arç. Brrr! Fiqueu-vos al llit fred per
escalfar-vos-hi.
LEAR
Tu també ho vas donar tot a les teves filles per acabar així?
EDGARD
Qui vol donar res al pobre Tom? Feu una petita caritat al pobre Tom, vexat pel
fastigós dimoni.
LEAR
A aquest estat l'han dut les seves filles? No has pogut salvar res? Els ho has donat
tot?
BUFÓ
No: s'ha quedat amb una manta.
LEAR
Doncs que totes les pestes que hi ha a l'aire caiguin sobre les teves filles!
KENT
No té filles, senyor.
LEAR
Que et matin, traïdor! Només la ingratitud d'unes filles malvades pot deixar la
natura reduïda al no-res. I tu, qui vas ser abans?
EDGARD
Un criat, orgullós de cor i d'esperit. Era fals de cor, lleuger d'orella, sanguinari de
mà, peresós com un porc.
Continua la tempesta.
LEAR
No és res més que això, l'home? un animal de dues cames, pobre i despullat, tal
com tu ets. Fora, fora coses prestades! Veniu i descordeu-me
Es treu els vestits i entra la comtessa de Gloucester amb una torxa.
BUFÓ
Si us plau, avi, comporteu-vos.
KENT
Qui hi ha aquí? A qui busqueu?
Qui sou vosaltres? Com us dieu?
36
EDGARD
Soc el pobre Tom, el que en la fúria del seu cor, s'empassa la rata vella i la
carronya de gos.
Com! No té la Vostra Altesa companyia millor?
EDGARD
El pobre Tom té fred.
Entreu amb mi. El respecte que us tinc no suporta obeir les dures ordres de les
vostres filles.
KENT
Milord, accepteu-li l'oferta i aneu a casa seva.
Surten.
ESCENA V
Entren Cornwall i William.
CORNWALL
M'hauré venjat abans d'anar-me'n d'aquesta casa.
WILLIAM
Aquesta és la carta de què em va parlar. Si és veritat l'afer que conté aquest
paper, teniu un assumpte molt greu entre mans.
CORNWALL
Tant si el que diu la carta és veritat com si és mentida, us ha convertit en el comte
de Gloucester. Aneu a mirar on és la vostra mare per tenir-la a l'abast per arrestar-
la.
WILLIAM [Apart]
Si la trobo auxiliant el rei, les sospites del duc encara tindran més cos.
CORNWALL
Posaré tota la meva confiança en vós, i així tindreu, en el meu afecte, un pare
amorós.
Surten.
ESCENA VI
Casa de camp prop del castell de la comtessa de Gloucester.
Entren Kent i la comtessa de Gloucester.
37
Aquí s'està millor que a la intempèriei. No trigaré a tornar.
KENT
Que els déus recompensin la vostra bondat.
Surt Gloucester i entren
Lear, Edgard i el bufó.
LEAR
A Edgard.
Acosta't, savi jutge, i asseu-te al meu costat.
Al bufó.
I tu, savi senyor, asseu-te aquí. .
KENT
Com esteu, Majestat?
LEAR
Primer vull escoltar el judici. Porteu els testimonis.
A Edgard.
Jutge togat, seu al teu lloc. I tu,
Al bufó.
Company seu de justícia, asseu-te al seu costat.
A Kent.
I tu també seràs del tribunal. Asseu-te.
EDGARD
Procedim amb justícia.
LEAR
Primer jutgeu aquesta. És Goneril. Juro aquí, al davant d'aquesta honorable
assemblea, que va fer fora a guitzes el pobre rei, el seu pare.
BUFÓ
Acosteu-vos, mestressa. Us dieu Goneril?
LEAR
No ho pot negar.
BUFÓ
Disculpeu; us havia pres per un tamboret.
LEAR
Fem la dissecció de Regan, doncs. Hi ha alguna raó perquè la naturalesa les hagi
fet tan dures de cor?
A Edgard.
38
A tu, amic, et prenc com un dels meus cent cavallers, només que no m'agrada
gaire la roba que portes.
KENT
I ara, Milord, estireu-vos aquí per descansar una estona.
Torna a entrar la comtessa de Gloucester.
Vine aquí, amic. On és el rei, el meu senyor?
KENT
Aquí, senyora; no el molesteu, perquè ha perdut el seny.
Bon amic, he sabut que han ordit un complot per matar-lo. Porteu-lo de pressa a
Dover, on trobareu acolliment i protecció.
KENT
Al bufó.
Ajuda'm a portar el teu amo.
Va, veniu tots.
Surten tots menys Edgard.
EDGARD
Quan veiem que els més grans suporten penes, gairebé ni pensem en les nostres
misèries. Les seves filles són igual que la meva mare. Au, va, Tom! Aquesta nit, passi
el que passi, el rei s'ha de salvar!
Surt.
ESCENA VII
Entren Cornwall, Regan, Goneril,
William i criats.
CORNWALL [A Goneril]
Ves immediatament a ensenyar aquesta carta al teu marit. L'exèrcit de França
acaba de desembarcar. I busqueu la comtessa de Gloucester, la traïdora.
Surten alguns criats.
REGAN
Feu-la penjar a l'instant.
GONERIL
Arranqueu-li els ulls.
39
CORNWALL
Deixeu-lo a les meves mans. William, acompanyeu la meva cunyada. Aconselleu
al duc d'Albany que es prepari com més aviat millor.
Entra Wanda.
Digues, on és el rei?
WANDA
La comtessa de Gloucester se l'ha endut; uns trenta-cinc o trenta-sis cavallers
seus, que el buscaven amb ànsia, l'han trobat a les portes i, juntament amb altres
servidors, fan via cap a Dover. Tots dient que allà hi tenen amics molt ben armats.
CORNWALL
Ves a buscar els cavalls per la teva senyora.
GONERIL
Adeu, senyor, i a tu també, germana.
Surten Goneril, William i Wanda.
CORNWALL
Aneu a buscar la comtessa de Gloucester, la traïdora! Lligueu-la com a una lladre i
porteu-me-la aquí.
Entra la comtessa de Gloucester, portada per uns criats.
Qui és? La traïdora?
REGAN
Guilla malagraïda!
CORNWALL
Lligueu ben fort aquests braços pansits.
Què us proposeu, Alteses? Amics, sou els meus hostes. No em tracteu malament.
CORNWALL
He dit que la lligueu.
Els criats la lliguen.
REGAN
Fort, ben fort! Sòrdida traïdora!
Senyora sense pietat, no ho soc.
CORNWALL
Lligueu-la a la cadira!
Regan li arrenca els pèls.
40
Pels déus benèvols, és innoble.
REGAN
Tan vella i tan traïdora!
Sou els meus convidats; no podeu tractar-me així amb mans de lladre. Què em
voleu fer?
CORNWALL
Va, senyora, quines cartes us han vingut de França?
REGAN
Quina aliança heu fet amb els traïdors
CORNWALL
On heu fet anar el rei?
A Dover. Així veuré com la venjança caurà damunt d'aquestes filles.
CORNWALL
Això no ho veuràs mai. Aguanteu la cadira, nois. T’arrancaré els ulls.
Arrenca un ull a la comtessa de Gloucester.
CORNWALL [A Gloucester]
Venjança...
CRIAT I
Atureu-vos, Milord! Us he servit d'ençà que era un noiet, però el millor servei que
mai us hagi fet és demanar-vos que no ho feu.
REGAN
Que dius ara, gos?
CRIAT I
Si portéssiu barba, us l'arrancaria. Què preteneu?
CORNWALL
Canalla!
CRIAT I
Doncs; en guàrdia! Accepteu el risc del meu furor.
Desembeinen i lluiten;
Cornwall queda ferit.
REGAN
Dona'm l'espasa! Que un criat gosi dir això!
Agafa l'espasa d'un criat
i la hi enfonsa a l'esquena.
41
CRIAT I
Milord, encara us queda un ull per veure la venjança damunt d'ells. Ah!
Mor.
REGAN
Hem d'evitar que mai la pugueu veure!
Milord? Estàs bé?
CORNWALL
M'ha ferit. Acompanya’m, amor.
Surten.
ACTE IV
ESCENA I
Un camp obert.
Entra Edgard.
EDGARD
Estar en el pitjor estat, en el graó més baix i en el rebuig més gran de la fortuna,
permet tenir esperança i viure sense por. El canvi lamentable és caure des de dalt.
Així, doncs, benvingut, aire sense substància que ara abraço.
Entra la comtessa de Gloucester, conduïda per un vell.
EDGARD
Però, qui ve? És la meva mare, conduïda com una cega?
Ja no em queden camins, i en conseqüència, no necessito els ulls. Ei, qui hi ha
aquí? Ets un captaire?
EDGARD
Un captaire boig.
Al temporal d'ahir a la nit, vaig veure un home així, un que em va fer pensar que
un home és com un cuc; vaig pensar en el meu fill,
EDGARD [Apart]
És mal ofici haver de fer de boig davant del que pateix: se’n ressenten tots dos.
Alt.
Que Déu us beneeixi, mestressa!
Vine, company. (al pigall) I tu pots marxar, ja. (el pigall surt)
EDGARD
Beneïts siguin els teus ulls, que sagnen.
42
Té, pren aquesta bossa, ja que els càstigs del cel t’han humiliat tant. Saps el camí
de Dover?
EDGARD
Sí, mestressa.
Porta-m'hi fins i, amb coses de valor, posaré algun remei a la teva misèria. Des
d'aquest lloc, no necessitaré cap guia.
EDGARD
Doneu-me el braç. El pobre Tom us guiarà.
Surten.
ESCENA II
Davant de la casa del duc d’Albany.
Entren Goneril, William i Wanda.
GONERIL
Molt benvingut, Milord. M'estranya molt que el meu plàcid marit no ens vingui a
rebre. Bé, on és l'amo?
WANDA
És a dintre, senyora; però el veureu molt canviat. Quan li he parlat del
desembarcament dels enemics, ha somrigut. Li he dit que vós arribaríeu i ha respost:
«Doncs encara pitjor». Quan l'he informat de la deslleialtat de la comtessa de
Gloucester i del fidel servei del seu fill William, m'ha dit beneita i que ho girava tot
de l'inrevés. El que l'hauria d'irritar li sembla bé, i el que li hauria d'agradar l’ofèn.
GONERIL [A William]
Doncs no perdis el temps. Tu, William, torna amb el meu cunyat, i que el
reclutament es faci ràpid i cuida't de guiar les seves tropes. A casa meva, haurem de
canviar els papers.
Li dona una penyora.
Porta-la amb tu; no parlis; abaixa el cap.
El besa.
I si aquest bes pogués parlar, faria que et pugés la valentia fins al cel. Pensa-hi, i
bona sort.
WILLIAM
Soc teu fins a la mort.
Surt William.
WANDA
Senyora, el senyor ja és aquí.
43
Surt.
Entra Albany.
GONERIL
Per què no m'has vingut a rebre?
ALBANY
Ah, Goneril! Ja no et mereixes ni la pols que el vent groller et llança al rostre.
GONERIL
Ja n'hi ha prou. És un sermó ridícul.
ALBANY
Què heu fet? Tigres i no pas filles, què és el que heu dut a terme?
GONERIL
Covard! Tens galtes perquè et donin bufetades, i un cap perquè t'ultratgin. No
tens, sota les celles, ulls per diferenciar l'honor. La reina de França ja ha desplegat
tots els seus estendards damunt d'aquesta terra silenciosa. Pobre ximplet!
ALBANY
Si aquestes mans obeïssin la sang, les tinc prou fortes per dislocar-te els ossos i
arrancar-te la pell; però, per més que siguis un dimoni, et protegeix una forma de
dona.
GONERIL
Redéu, i de la teva virilitat, què n'hem de dir?
Entra un missatger.
ALBANY
Quines noves ens portes?
MISSATGER
Ah, bon Milord, el duc de Cornwall és mort. Ha estat assassinat pel seu criat en el
moment que anava a arrancar l'altre ull a la comtessa de Gloucester.
ALBANY
Els ulls de Gloucester!
ALBANY
Pobre Gloucester. I va perdre els dos ulls?
MISSATGER
Tots dos, tots dos, senyor. Senyora, aquesta carta de la vostra germana necessita
resposta ràpida.
GONERIL [Apart]
En cert sentit, m'agrada. Però si és viuda i té Gloucester al costat , tot el que ha
construït la meva fantasia es podria enfonsar per caure sobre meu.
Surt.
44
ALBANY
I, quan li van arrancar els ulls, on era el seu fill William?
MISSATGER
Havia vingut aquí, amb la meva senyora.
ALBANY
Aquí no hi és.
MISSATGER
No, bon Milord: l'he trobat pel camí.
ALBANY
Estava assabentat d'aquesta infàmia?
MISSATGER
Sí, bon Milord. Ell la va delatar i va marxar deliberadament perquè el càstig
pogués seguir el seu curs sense cap trava.
ALBANY
Gloucester, viuré per agrair-vos l'afecte que heu mostrat al rei i, els vostres ulls,
jo els venjaré. Anem-nos-en, amic, i pel camí m'explicaràs tot el que sàpigues.
Surten.
[Entren Kent i un cavaller.
KENT
Per què Cordèlia, la nova reina de França, se n'ha anat d'una manera tan
precipitada? En sabeu el motiu?
CAVALLER
Va deixar alguna cosa per fer en el seu estat.
KENT
I les cartes, van provocar algun senyal de dolor en la reina?
CAVALLER
I tant, senyor. Quan les llegia, jo era davant seu: de tant en tant, sobre les seves
galtes delicades, hi baixava una llàgrima. Una vegada o dues, amb la veu nuada, va
dir «pare», com si se li oprimís el cor. I va exclamar: «Germanes! Ai, vergonya de
dones! Germanes! Kent! I es va retirar a dintre, sola amb la seva pena.
KENT
Heu sentit res dels exèrcits de Cornwall i d'Albany?
CAVALLER
Sí, sé que estan en marxa.
KENT
Doncs bé, senyor: us portaré davant de Lear perquè el pogueu servir. Una causa
important em tindrà ocult durant un temps. Quan pugui revelar la meva identitat,
no us penedireu pas que ens hàgim fet amics. Si us plau, veniu amb mi
45
Surten.
ESCENA III
El campament francès: una tenda.
Entren amb timbals i banderes,
Cordèlia, el metge i soldats.
CORDÈLIA
Sí, és ell. No fa gaire l'han trobat enfollit com el mar enfurismat, cantant alt,
coronat d'espines, ortigues i cicuta. Que surti una centúria que rastregi acre per acre
tots aquests camps frondosos i el portin davant meu.
Surt un metge.
I què podria fer la saviesa humana per restaurar-li el seny perdut? Tot el que tinc,
ho donaré a qui el pugui curar.
METGE
Senyora, hi ha mitjans: la nostra dida natural és el repòs; d'això, no n'ha tingut, i,
perquè en tingui, hi ha remeis efectius amb el poder de tancar els ulls a la seva
ànsia.
CORDÈLIA
Poseu remei i ajuda a totes les misèries d'aquest bon home; sí, busqueu-lo, no fos
cas que la seva desgovernada fúria li dissolgués la vida, que no té cap mitjà per
guiar-se.
METGE
Senyora, tenim noves: els exèrcits anglesos avancen cap aquí.
CORDÈLIA
Era de suposar. I ens trobaran a punt per rebre'ls. Ah, pare estimat! Vull ocupar-
me de la vostra causa. És per això que la reina de França ha tingut pietat del meu dol
i els meus plors. No és pas l'alta ambició, l'impuls que incita les nostres armes; és
només l'amor, l'amor preciós i els drets del nostre pare. Aviat el veuré i el sentiré!
Surten.
ESCENA V
Una esplanada prop de Dover.
Entren la comtessa de Gloucester i Edgard, vestit de pagès.
I quan arribarem a dalt de l’espadat?
EDGARD
Ara hi pugem. No sentiu com ens costa? És un pendent terrible. Eh, no sentiu el
mar?
No.
46
EDGARD
Doncs els altres sentits se us tornen febles per l'angoixa dels ulls.
EDGARD
Mireu, senyora: ja hi som. Estigueu quieta. Fa vertigen mirar per aquest cingle.
Tant els corbs com les gralles que van volant per l'aire no semblen pas més grossos
que escarabats. D'aquí dalt ni se sent el brogit de les ones xocant contra les pedres. I
no vull mirar més, perquè no em rodi el cap ni, amb la vista perduda, no caigués a
baix.
Posa'm on ets.
Amic, deixa’m anar. Pren aquesta altra bossa. A dintre hi ha una joia digna de ser
acceptada per un pobre. Digues-me adeu i deixa'm sentir com te m'allunyes.
EDGARD
Que us vagi bé, bona senyora meva.
COMTESSA DE GLOUCESTER [Agenollant-se]
Ah, déus totpoderosos! Renuncio a aquest món, i, davant vostre, em trec de
sobre la meva misèria. Si Edgard és viu, beneïu-lo!
La comtessa de Gloucester es llança daltabaix.
EDGARD [A la comtessa de Gloucester]

Ei, senyora, bona amiga. Escolteu-me, senyora. Parleu!
Ves i deixa'm morir.
ALTER EDGARD
Si no fóssiu de plomes i aire, en estimbar-vos des de tanta alçada, us hauríeu
quedat aixafada com un ou. I, en canvi, respireu, teniu substància, no us raja sang,
parleu i esteu ben sana. La vostra vida és un miracle.
Però he caigut o no?
EDGARD
Del mateix cim d'aquest penyal calcari. Ha estat com un prodigi. Au, doncs, vella
afortunada, penseu que els déus, que fan que els homes els honorin pels miracles
que fan, us han salvat.
Així, d'ara endavant, suportaré les afliccions fins que no siguin elles que cridin.
Entra Lear, vestit d'una manera estranya
i amb una corona d'herbes i espines.
47
LEAR
Ah! Les meves filles grans m'adulaven com a un gos. Quan va venir la pluja i em
va deixar xop i quan va venir el vent i em feia tremolar de fred, hi vaig descobrir com
eren. Em deien que jo ho era tot, i això és mentida.
El to d'aquesta veu... No és pas el rei?
LEAR
El rei de cap a peus.
Ah, permeteu que us besi la mà!
LEAR
Abans l'he de rentar: fa pudor de mortalitat.
No em coneixeu?
LEAR
Si vols plorar la meva sort, pren els meus ulls. Et conec bé. Et dius Gloucester,
comtessa de Gloucester. Mira de ser pacient.
Entra un cavaller amb soldats
CAVALLER
Ah, és aquí. Porteu-lo. Bon senyor, la vostra tendra filla...
LEAR
No hi ha rescat? Jo, presoner? I, si em voleu atrapar, ho haureu de fer corrent.
Va, va, va, va!
Surt corrent; els soldats
el segueixen.
CAVALLER
Un espectacle tan penós, en un home infeliç.
EDGARD
Salut, gentil senyor. No sabeu res, senyor, d'una batalla que es prepara? És gaire
lluny d'aquí l'exèrcit enemic?
CAVALLER
No gaire, i va de pressa; diuen que aviat el tindrem davant dels ulls.
EDGARD
Gràcies, bon senyor.
Surt el cavaller.
48
Entra Wanda.
WANDA
Han posat preu al seu cap! Quina sort! Una cara sense ulls, que s'ha encarnat per
fer-me rica. Traïdora vella i infeliç, recorda't un instant de tu mateixa. Aquesta
espasa et matarà.
Doncs que la teva amable mà tingui prou força.
Edgard s'hi interposa.
WANDA
Per quin motiu, camperol descarat, vols ajudar una traïdora proclamada com a
tal? Fora d'aquí.
EDGARD
No li deixaré pas estar, així com així, senyor.
WANDA
Deixa'l estar, canalla, o moriràs.
EDGARD
No us acosteu a la vella; feu-vos enllà, si no provaré què és més dur: el meu
garrot o la vostra closca. Us ho dic de veritat.
WANDA
Fora, piló de fems!
EDGARD
Us arrancaré els queixals, senyora. Se me’n fot dels vostres cops d'espasa.
Lluiten i la fereix
WANDA
Ah, plebeu, m'has ferit de mort. Pren-me la bossa, miserable; i, si vols prosperar,
enterra el meu cadàver. Agafa aquesta carta i dona-la a William, comte de
Gloucester. Busca'l al costat anglès.
Mor.
EDGARD
Ja sé qui ets: una canalla servil, tan complidora amb els vicis de la teva mestressa
com ho desitjaria la mateixa maldat.
És morta?
EDGARD
Seieu, àvia; reposeu. A veure les butxaques; la carta que m'ha dit que duia em
pot ser molt amiga.
Llegeix.
EDGARD
49
És un complot contra la vida del Duc d’Albany per posar el meu germà al seu lloc!
Aquí mateix t'enterraré, sota la sorra, missatgera maleïda d'uns assassins lascius. I,
quan vingui el moment, amb aquest paper infame obriré els ulls del duc, amenaçat
de mort.
Toc llunyà de timbals.
EDGARD
Au, doneu-me la mà; sembla que sento lluny el soroll del timbal. Àvia, marxem;
us encomanaré a un amic.
Surten.
ESCENA VI
Una tenda al campament francès.
Música; entren Cordèlia, Kent,
encara disfressat, i un cavaller.
CORDÈLIA
Bon amic Kent, com podré viure i esforçar-me per igualar la vostra generositat?
La meva vida serà massa curta; tot el que pugui fer no serà res.
KENT
El vostre agraïment val molt més que una paga. Tot el que us he explicat s'ajusta
als fets; ni més ni menys que als fets.
CORDÈLIA
Vestiu-vos bé: aquesta roba és el record de les hores pitjors; canvieu-vos, si us
plau.
KENT
Perdó, senyora; fer-me conèixer escapçaria el meu intent. Us prego que feu veure
que no sabeu qui soc fins que el moment i jo ho creguem oportú.
CORDÈLIA
Que sigui així, Milord.
Al cavaller.
Com està el rei?
CAVALLER
Encara dorm, senyora.
CORDÈLIA
50
Vosaltres, déus amics, guariu-li aquest clivell a la ment pertorbada, afineu els
sentits desentonats d'un pare que ha esdevingut un fill.
CAVALLER
Amb el vostre permís, despertarem el rei; ja ha dormit prou.
CORDÈLIA
Deixeu-vos governar pel saber que teniu i procediu segons la vostra voluntat.
Al cavaller.
L'han vestit bé?
Entra Lear assegut en una
cadira portada pels criats.
CAVALLER
Sí, senyora: quan més profundament dormia, li hem posat vestits nous. I, quan el
despertem, estigueu a prop d'ell, bona senyora; segur que el trobareu tranquil.
CORDÈLIA
Estimat pare! Que el restabliment posi la medecina en els meus llavis, i que
aquest bes guareixi tots els mals violents que les meves germanes han causat contra
la vostra reverència.
KENT
Tendra i dolça princesa!
CORDÈLIA
Encara que no fóssiu el seu pare, aquests cabells tan blancs havien de fer néixer
dintre el seu cor una mica de llàstima. ¿Era aquesta una cara per estar a la mercè
dels vents cruels [, per oposar-se al tro profund i fulminant, i al cop terrible i àgil del
llamp que solca el cel, sense més protecció -ah, pobre abandonat!— que aquests
flocs de cabells?] Inclús el gos d'un enemic, que m'hagués mossegat, aquella nit
s'hauria estat vora la meva llar de foc. ¿I vós, estimat pare, us vau veure obligat a
aixoplugar-vos en una cabana amb porcs i vagabunds, palla escassa i florida? Déu
meu, Déu meu! És ben estrany que amb la raó no hàgiu perdut també la vida.
CAVALLER
Parleu-li vós, senyora. És més convenient.
CORDÈLIA
Noble senyor, com us trobeu? Com esteu, Majestat?
LEAR
Sou injustos amb mi, traient-me de la tomba. Tu ets una ànima innocent. Jo, en
canvi, estic lligat a una roda de foc.!? Les llàgrimes m'escalden com gotes de plom
fos.
CORDÈLIA
Em coneixeu, senyor?
LEAR
51
Sé que ets un esperit. On vas morir?
CORDÈLIA
Encara té el seny lluny, molt lluny!
LEAR
D'on vinc? On soc? La bella llum del dia? Estic confús. Moriria de pena si veiés
algú altre en un estat així. No sé què dir. No podria jurar que aquestes mans són
meves.
CORDÈLIA
Mireu-me a mi, senyor, i alceu la vostra mà per beneir-me. No; no us heu pas
d'agenollar, senyor!
LEAR
No te'n burlis, sisplau: soc un vell ximple i beneit, de més de vuitanta anys, ni una
hora més ni menys, i, per ser-vos sincers, em fa por que el meu seny no estigui bé
del tot. Crec que t'hauria de conèixer i conèixer aquest home; però dubto... No sé
reconèixer aquest lloc. I amb el coneixement que tinc, no reconec aquests vestits; ni
tampoc no recordo on he passat la nit. No us en rigueu; però, si soc un home,
aquesta dama deu ser la meva filla Cordèlia.
CORDÈLIA
Doncs ho soc; sí que ho soc!
LEAR
És humit el teu plor? Sí, ho és, a fe. No, no ploris, sisplau; si tens verí per mi, ja
me'l beuré. Ja sé que no m'estimes. I les teves germanes m'han fet molt de mal. Tu
en tenies motius; elles, en canvi, no.
CORDÈLIA
No, cap motiu, no, cap.
LEAR
Soc a França?
KENT
Sou al vostre mateix reialme, bon senyor.
LEAR
No us en burleu.
KENT
No us alarmeu, senyora. El frenesí pitjor, com podeu veure, s'ha apagat; però el
perill és fer-li veure els buits del temps passat. Feu-lo entrar a dins i no el molestem
més fins que es trobi més bé.
CORDÈLIA
Voldríeu caminar una mica, Majestat?
LEAR
52
Hauràs de ser indulgent amb mi. Sisplau, ara oblida i perdona’m. Soc un vell
beneit
Surten tots.
ACTE V
ESCENA I
El campament anglès, prop de Dover.
Entren amb banderes i timblas, William, Regan
el cavaller i soldats.
REGAN
A la missatgera de la meva germana, li deu haver passat alguna cosa. Senyor
meu, ja saps quines bondats vull conferir-te. I a la part prohibida del seu cos de la
meva germana, no has fet mai el paper del meu cunyat?
WILLIAM
Aquesta idea és un engany, senyora.
REGAN
Temo que els dos ja us hàgiu ajuntat amb tanta intimitat que tu ja li pertanys.
WILLIAM
Pel meu honor, que no.
REGAN
No li ho perdonaria mai. Estimat senyor meu, no hi tinguis cap intimitat.
WILLIAM
No tinguis por.
Entren, amb banderes i timbals,
Albany, Goneril i soldats.
GONERIL [Apart]
Preferiria perdre la batalla, abans que aquesta ens deslligués a ell i a mi.]
ALBANY
Ben trobada, germana estimadíssima.
A William.
Senyor, he sentit dir que el rei s'ha reunit amb Cordèlia i els altres, que ja s'han
sublevat contra els rigors del nostre Estat.
GONERIL
Unim-nos contra l'enemic comú
53
ALBANY
Doncs decidim, amb els nostres experts, com hem de procedir.
WILLIAM
De seguida vindré a la vostra tenda.
REGAN
Véns amb nosaltres, Goneril?
GONERIL
No.
REGAN
Seria molt convenient. Vine, sisplau.
GONERIL [Apart]
Ah, sí; ja ho endevino.
Alt.
Sí. Ja vinc.
Surten els dos exèrcits;
entra Edgard, disfressat.
EDGARD [A Albany]
Si algun cop Vostra Altesa s'ha dignat a parlar amb un home tan pobre, escolteu-
me un moment.
ALBANY [Als que se'n van]
De seguida vindré.
A Edgard.
Parla.
Surten tots,
menys Albany i Edgard.
EDGARD
Abans d'anar a lluitar, obriu aquesta carta. Si obteniu la victòria, feu tocar les
trompetes.Si perdeu la batalla, se us hauran acabat les intrigues del món.
ALBANY
Espera't, que la llegiré.
EDGARD
M'ho han prohibit. Quan arribi el moment, que l'herald faci un crit, i tornaré.
ALBANY
Adeu, doncs. Llegiré aquesta carta.
Surt Edgard.
Torna a entrar William.
54
WILLIAM
Disposeu de les tropes. Cal que aneu de pressa.
ALBANY
Quan arribi el moment, estaré a punt.
Surt.
WILLIAM
M'he compromès amb les dues germanes. Totes dues es miren amb recel, com la
víctima mira la serp. Amb quina em quedaré? Amb totes dues? Amb una? Amb cap?
Si totes dues sobreviuen no en podré tenir cap. Emportar-me la viuda, faria enfadar
Goneril; es tornaria boja. I no podria satisfer les meves ambicions, mentre visqui el
marit. Faré servir la seva autoritat en la batalla i, quan s'acabi, que ella mateixa
busqui la manera d'eliminar-lo ràpid. I pel que fa al perdó que pensa concedir a Lear
i Cordèlia, acabat el combat i sent ells presoners, no els hi concedirem. La meva
posició demana fets i no pas reflexió.
Surt.
ESCENA II
Un camp entre els dos campaments.
Lear agafat de la mà de Cordèlia.
Travessen l'escena i surten. Entren Edgard i la comtessa de Gloucester.
EDGARD
Reseu perquè triomfi la justícia
Toc d'alarma a dintre.
EDGARD
Fugim, àvia, doneu-me la mà, va, el rei Lear ha perdut. Ell i Cordèlia han estat
detinguts. Va, doneu-me la mà.
ESCENA III
El campament anglès, prop de Dover.
Entra William, victoriós, amb timbals i banderes.
Entren també Lear, Cordèlia, presoners,
soldats i un capità.
WILLIAM
Que se'ls enduguin alguns oficials.
CORDÈLIA
No som pas els primers que amb bones intencions arriben al pitjor. Per vós, rei
abatut, estic desconsolada; sola m'hauria vist amb cor de plantar cara a la falsa
Fortuna. Què? No veurem aquestes filles i germanes?
LEAR
55
No, no, no, no! Au, vinga, anem a la presó. Cantarem tu i jo sols com els ocells
engabiats; I així, tancats a la presó, sobreviurem als que creixen i minven, igual que
les marees.
WILLIAM
Emporteu-vos-els.
LEAR
T'he fet plorar? Qui ens vulgui separar, que porti una torxa del cel per fer-nos
fora. Eixuga el plor dels ulls; els mals auguris vindran per devorar-los, carn i pell,
abans no ens facin vessar llàgrimes.
Surten Lear i Cordèlia, custodiats.
WILLIAM
Vine aquí, capità, i escolta.
Li dona un paper.
Agafa aquesta nota, segueix-los fins a la presó.
CAPITÀ
Així ho faré, Milord.
Surt el capità. Toc de trompeta.
Entren Albany, Goneril
i Regan, amb soldats.
ALBANY
Senyor, avui heu demostrat que teniu valentia,.
WILLIAM
Els tindreu disposats a presentar-se demà, o més endavant, al lloc on decidiu de
fer el judici.
REGAN
William ha comandat el meu exèrcit, ha representat la meva autoritat i la meva
persona, i aquests poders bé li donen el dret de tenir el títol de germà.
GONERIL
No t'acaloris tant: ho deu tot als seus mèrits, i no pas als honors que li hagis
conferit.
REGAN
Jo l'he investit dels meus poders, i això el fa igual al millor.
ALBANY
No diries pas més, si fos el teu marit.
REGAN
Els bromistes sovint resulten ser profetes.
56
GONERIL
Mira, mira! L'ull que t'ha dit això deu mirar guerxo.
REGAN
Si em trobés bé, senyora, et respondria amb vòmits d'ira.
A William.
General, agafa els meus soldats, els presoners i tot el patrimoni. I disposa d'això i
de mi. Les muralles són teves; el món és testimoni que jo et proclamo senyor meu i
mestre.
GONERIL
Això vol dir que penses fruir d'ell?
ALBANY
No és incumbència teva prohibir-l'hi.
WILLIAM
Ni tampoc de la vostra, senyor meu.
ALBANY
Sí, de la meva, sí, bastard!
REGAN [A William]
Feu que soni el timbal, i demostreu que els meus títols són vostres.
ALBANY
Encara no! William, t'arresto per alta traïció, i també aquesta serp que ens ho ha
demostrat.És ella la promesa d'aquest home.
GONERIL
Quanta comèdia!
ALBANY
Que soni la trompeta i, si ningú no ve per demostrar totes les teves odioses
traïdories, aquí tens el meu guant.
Li llança el guant.
REGAN
Em trobo malament, molt malament!
WILLIAM
Aquesta és la resposta.
Li llança el guant.
Contra qui sigui, mantindré el meu honor i veritat amb tota la fermesa.
REGAN
Cada vegada em sento més malalta.
57
ALBANY
Regan no es troba bé; que algú la porti fins a la meva tenda.
Surt Regan, acompanyada.
Entra Edgard, armat, precedit del trompeta.
EDGARD
Jo soc tan noble com l'adversari amb qui vinc a enfrontar-me.
ALBANY
I qui és l'adversari?
EDGARD
Qui és el que respon al nom de William, comte de Gloucester?
WILLIAM
Soc Jo.
EDGARD
Desembeina l'espasa. Declaro que ets un traïdor, has conspirat contra aquest
noble príncep, la teva mare i el germà, i ets, des de la part més alta del teu cap fins a
la pols que tens a sota els peus, un traïdor com un gripau clapejat de verí.
WILLIAM
Lluitem.
Tocs d'alarma. Lluiten. William cau.
ALBANY
No el mateu, no el mateu!
GONERIL
Era una trampa, Gloucester! Per la llei de la guerra no havies de respondre a un
enemic desconegut. No has pas estat vençut, sinó enganyat i defraudat.
ALBANY
Tanca la boca, dona. No cal; jo te la taparé amb aquesta carta
WILLIAM
No m’ho preguntis, que ja ho sé.
Surt Goneril.
ALBANY
Aneu darrere seu. Està desesperada. Refreneu-la!
Surt un oficial.
WILLIAM
58
Això de què m'has acusat, jo ho he comès. I més, molt més, que el temps
revelarà.
EDGARD
No tinc pas una sang menys noble que la teva. Em dic Edgard i soc fill del teu
pare. WILLIAM
Has dit la veritat; és cert. La roda ha completat la volta, i aquí em tens.
ALBANY
Ja m'ha semblat que el teu gest anunciava una noblesa gran.
Entra el cavaller amb un ganivet

tacat de sang.
CAVALLER
Ajuda, ajuda; auxili!
EDGARD
Què és aquest ganivet tacat de sang?
CAVALLER
Ah, és morta!
ALBANY
Qui és morta? Va, parla!
CAVALLER
Senyor, la vostra esposa. Ha donat un verí a la seva germana. Ens ho ha confessat
tot.
WILLIAM
Jo m'havia promès amb totes dues. Ara, aviat, la mort ens casarà a tots tres.
Entra Kent.
ALBANY
Porta’m els cossos, tant si són vius com morts.
Surt el cavaller.
KENT
He vingut per donar per sempre més la bona nit al rei. Com! No és aquí?
ALBANY
Ah, quin oblit, el nostre. Digues, William: on és el rei? On és Cordelia?
Porten els cossos de Goneril i Regan.
Kent, no veieu quin espectacle?
KENT
59
Déu meu, i com ha anat?
WILLIAM
William, tot i això, era estimat. Per tenir el meu amor, l'una ha enverinat l'altra, i
després s'ha suïcidat.
ALBANY
Així ha estat. Tapeu-los els rostres.
WILLIAM
Em quedo sense alè i vull fer un acte de bondat, malgrat la meva pròpia natura:
ràpid, feu anar algú al castell i ben de pressa; perquè he donat una ordre escrita
contra la vida de Cordèlia i Lear. Vinga, arribeu-hi a temps.
ALBANY
Correu, correu, correu!
EDGARD
On, Milord? Qui té l'encàrrec? Doneu-nos un senyal que pugui anular l'ordre.
WILLIAM
Molt ben pensat. Preneu la meva espasa; doneu-la al capità.
EDGARD
De pressa, per la vostra vida!
Surt Edgard.
WILLIAM
La vostra esposa i jo li hem donat l'ordre de fer penjar Cordèlia a la seva mateixa
cel·la, i dir que a causa de la seva desesperació ho havia fet ella mateixa.
ALBANY
Ah, que els déus la defensin! Porteu-lo lluny d'aquí.
S'enduen William. Entra Lear amb Cordèlia,
morta, als seus braços, Edgard, el capità
i altres que els segueixen.
LEAR
Clameu, clameu, clameu! Ah, homes fets de pedra! Si jo tingués les vostres
llengües i ulls, els usaria de forma que la volta del cel s'esmicolés. Se me n'ha anat
per sempre.I és morta com la terra.
KENT
És aquesta la fi del món profetitzada?
EDGARD
O potser n'és la imatge terrorífica?
ALBANY
Que tot caigui i s'acabi!
60
LEAR
Aquesta ploma es mou. És viva. Si fos així, em sentiria redimit de tots els
sofriments que mai hagi sentit.
KENT
Ah, bon senyor!
S'agenolla.
LEAR
La pesta sobre tots vosaltres, assassins, traïdors! Jo la podia haver salvat, i ara és
morta per sempre. Ah, Cordèlia, Cordèlia! Queda't encara alguns instants! Què has
dit? La seva veu sempre va ser gentil, dolça, suau... Cosa excel·lent en una dona.
Acabo de matar l'esclau que t'ha penjat.
CAVALLER
És cert, senyor, així ha estat.
LEAR
No sou Kent?
KENT
El mateix. El vostre servent Kent.
LEAR
És mort; ja està podrit.
KENT
No, bon Milord; jo soc el mateix home… que a partir del moment de la vostra
caiguda sempre ha seguit els vostres passos afligits.
LEAR
Doncs sigueu benvingut.
KENT
No, ni jo ni ningú. Tot és tristesa, mort, foscor. Les vostres filles grans s'han
destruït elles mateixes. I han mort desesperades.
LEAR
Així ho crec.
Entra un missatger.
MISSATGER [A Albany]
William ha mort, Milord.
ALBANY
S'aplicarà tot el consol possible a aquesta gran ruïna. I pel que fa a nosaltres,
durant la vida d'aquest vell monarca, li restituirem tot el poder.
A Edgard i Kent.
61
Vosaltres, recobreu els vostres drets amb compensacions i encara afegiments
adequats als honors que heu merescut. Tots els amics hauran de tastar el premi de
la seva virtut, i tots els enemics el calze que es mereixin. Ah, mireu, mireu!
LEAR
Que s'acabi la vida! No tornaràs mai més, mai més, mai més, mai més, mai més!
Mireu-la. Sí, mireu els seus llavis. Mireu allà, mireu allà!
Mor.
EDGARD
S'ha desmaiat. Milord, Milord.
KENT
Cor, trenca't; t'ho suplico: trenca't!
EDGARD
Obriu els ulls, Milord.
KENT
Deixeu-li l'esperit en pau. Sí, deixeu-lo marxar! L'odiaria qui volgués torturar-lo
més temps en el suplici d'aquest món tan dur.
EDGARD
En efecte: ja és mort.
ALBANY
Ja us el podeu endur. Ara només podem plorar la seva mort.
A Edgard i Kent.
Amics de la meva ànima, vosaltres dos governareu aquest reialme i sostindreu
aquest país ferit.
KENT
Senyor, jo he de marxar aviat. El meu rei em reclama. No li puc dir que no.
EDGARD
Ens hem de vinclar al pes d'aquest temps de tristesa. Diguem el que sentim, no el
que hauríem de dir. Els més vells són els que han suportat més; nosaltres, que som
joves, no veurem coses així mai més; ni viurem tant de temps.
Surten.
Marxa fúnebre.
FI
62

El Rei Lear (Retallat)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

El Rei Lear (Retallat)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

EL REI LEAR

Surt. Toc de trompetes.

William (LLEGINT UNA NOTA)

Surten cada un per

Entra el bufó, sortint de la cabana.

La comtessa de Gloucester es llança daltabaix.

EDGARD [A la comtessa de Gloucester]

Entra el cavaller amb un ganivet

You might also like