Pàg.

31

1. f) Viu a la cort mallorquina, es casa amb Blanca Picany i és pare de dos fills.

c) Porta una vida dissoluta de «pecat»: escriu poesia trobadoresca.

b) Crist crucificat se li apareix en somnis fins a cinc vegades.

d) Abandona la seva família per formar-se i fer vida contemplativa.

e) Decideix consagrar la seva vida i la seva obra a Déu.

a) Viatja arreu d’Europa i a Àfrica i escriu per cristianitzar els infidels.

2. b) ... servir i honrar Déu.

3. Les virtuts que esmenta són demanar perdó a Déu, i confessar-se amb dolor i contrició; i hi
afegeix també la caritat, la pràctica d’oració, l’esperança i la devoció. Més que virtuts estrictes són
pràctiques de les virtuts, perquè una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al vici. Els
cristians oposen la virtut al pecat. Així, de la mateixa manera que estableixen set pecats capitals,
estableixen set virtuts cardinals: castedat, mesura, generositat, diligència, paciència, amor envers
el proïsme i humilitat. A aquestes, s’hi sumen les anomenades virtuts teologals: fe, esperança i
caritat.

4. Per Ramon Llull, els missioners són la punta de llança de l’evangelització, el fet mateix de
l’evangeli (bona notícia), és a dir, fer-lo arribar als que no el coneixen, especialment als infidels. La
predicació era la forma concreta d’anunciar, proclamar i ensenyar la paraula de Déu.

5. Aquesta Dona és la verge Maria, la Mare de Déu.

Aquests «amors» són la devoció de tots els fidels seguidors de Déu.

6. a) A partir del vers 45 informa que ha començat molts grans fets, ha viatjat i ha donat bon
exemple.

b) Se sent vell, pobre i menyspreat, i comenta que no rep ajuda de ningú i que és poc conegut i
estimat.

c) No va aconseguir l’èxit ni el reconeixement que esperava. No va ser rebut per papes ni reis que
li podien donar suport per fundar altres monestirs.

d) És evident que l’autor vol que el públic lector tingui empatia pels sentiments del jo poètic.

7. • Alegria: «no em cap el cor dintre del tors» (vers 40), «entre el goig estic» (vers 42).
• Angoixa: «però he caigut en el pecat / i en ira de Déu he acabat» (versos 3 i 4).
• Sofriment: «i els ulls són fonts que ragen plors» (vers 41), «i els dolors» (vers 42).
• Satisfacció: «amb el saber que Déu m’ha dat» (vers 36), «i molts grans fets he començat» (vers
45), «Per bona part del món he anat, / molts bons exemples he donat» (versos 46 i 47).
• Impotència: «no rebo ajuda d’home nat» (vers 44).
• Turment: «soc poc conegut i estimat» (vers 48).
• Amargor: «Soc vell, soc pobre, menyspreat» (vers 43), «soc poc conegut i estimat» (48).

8. La tria d’una opció no exclou l’altra.

Es tracta d’una confessió d’un autor que se sent fracassat, però, al mateix temps, el seu missatge
no deixa de ser un cant d’amor a Déu, malgrat els infortunis i les dificultats.