You are on page 1of 8

VIRTUTS DEL CAGAR

y Obladas de las pussas.


Discrets y nobles oyents, també los grans com los xichs
veneran sa excelencia, tant los joves com los vells,
vos demano ab reveíencia los animals y aucells,
se dignan estar atents: y tots los homens y donas
Son abuy los meus intents sens distinció de personas.
de explicar ab claredat Molt suspensos en efecte
la mes certa veritat, vos contemplo en est instant
que se encontra en las historias y entre vosaltres pensant,
ni Alexandro en sas victorias, ¿qui será aquest subjecte?
ni Cicerón en sos escrits tothom li mena respecte,
no foren mes erudits y tot lo mon lo coneix
com lo Héroe que os parlare, y ningú sap qui es aqueix
y si acas escoltau be del cual jo vos he parlat;
direu que tinch rahó. dignauvos pues escoltar
no parlaré de Farahó, la mia narració
de Saúl, ni de Nerón; que es una proposició,
vuy dia viu en lo mon sens mourernos de aqui ahon som
un Héroe tan conegut faré veurer á tothom
que tots li pagan tribut la cosa millor que hi ha
tant los pobres com los richs, respecte del cos humà,
h

y si vosaltres me honrau pues la merda es una carga


com sempre acostumau mes mala que la dels fems,
ab vostre benigne atenció y qui la porta molt temps
vas á comensar la relació. y no se la trau del demunt,
ay que prest será difunt,
Atendite et auchte cuan bonum ó be nos trobarà bó,
sit cagar itudinem nostram. facían tots com fas jo
Lo cagar es una cosa de cagar ben amenut,
tan saludable y tan bona perque es bo per la salut,
que tant lo home com ia clona y de aixó se seguirá
la té per molt preciosa, i'orsa pera traballá,
perque lo cagar disposa ganas per menjar y beurer,
á tota especie de gent, fará á los Sastres seurer,
be que es acte molt pudent Texidors mitx aseguts,
empero molt profitós als Pagesos gèperuts,
perque descarrega lo cos als Frares farà estar drets,
fenlli cobrar apetit, als Barreters fer barrets,
y si despres de un eníit escriurer á los Notaris,
se logra de un bon cagar, dar feyna als Apotecaris,
ja no y a que espantar á los Metjes malas nits,
ni temer lo estar malalt; als Advocats fer escrits,
sia ab un servecial, Músichs y Escolans cantar,
sia ab purga ó axarapa, als Militars pelear
caguia tot home que andrapa, y á tots los 'demes oGcis
pues sino ho fa així los farà mil beneficis
perilla molt de morí, f gran ganancia als Hortelans,
y en efecte morirá á tots treball y descans,
aquell que no cagará. fins als Sabaters fer botas,
Ergo omnes caguemur.
als escarbats fer pilotas,
Caguém pues tots com es just, y es feyna tan comuna
que cagan se troba gust, que sols aquell que dejuna
descans, repòs y alegria es lo qui se pot librar
y es trau la malencolia. de la merda y del cagar,
mes aqui entra lo obstacle
Cagasio magna delicia est.
que á no ser per un miracle
Lo cagar es gran delicia no viuria per un mes
perque llansa la inmundicia cualsevol que no cagués.
de nostre cos corrompuda,
y á tots los malalts ajuda Qui será aquella persona
á tenir vida molt llarga, que diu no ser cosa bona
3 -
io cagar templadamente se podrán fer obehir
no será un imprudent, com lo CAGAH (sispot dir.)
ó alguna impolita, Primera part.
ó euant menos una critica
que tindrà lo cul mes brut Si una Dama está en visita
que lo famer del Llepút, y de galans obsequiada
tal volta pren mes potingas, cuant la caguera la excita
mes purgas y mes xaringas deixa á tots per la cagada,
que no té cap Apotecari no hi ha cosa mes honrada
dintre lo seu secretari, ni tampoch mes obehida.
perque si lo cagar fos mal tot se deixa deseguida
nou faria lo General, y se va sense, peresa
lo Rey, lo Bisbe y lo Papa, á cagar ab gran prestesa,
de cagar ningú se escapa, y moltas bollas corrents
tots cuants han estat al mon deixan amichs y parents,
y de aquí en avan serán y sis troban pel cami
tots M E R D A BEU cagarán lo rastra jas fa sentí,
sia per forsa ó de grat, deixant alguns senyals bruts:
ningú hi enbia al criat, ay merda! no obstan que puts,
ni tampoch lo asistent, á tots fas tenir respecte,
tot lo mon personalment y qui no li tindrà afecte
asisteix en tal paratge, á tan preciosa joya,
y per mes tingue coratge, no val mes ques perdia Troya
y no temia á ningú que lo perdre tal costum?
ha de fer lo rendi-bú avans se mudará la lley
cuan lo cagar embesteix; que en lo mon nos mudará
ó que gran nom es aqueix generalment lo cagà.
y de tot lo mon sabut, Una altre cosa se observa
ó qui tingues tal virtut y la diré sens reserva:
ques pogués fer respectar reparau que los Senyors
de tothom com lo cagar, cuant de algú son demanats
ni Nabucodonosor, diuhen que estan ocupats,
ni Adonisech traidor, altra hora podreu tornar,
niïs Emperadors Romans, mes sils apreta lo cagar
ni los Sipions, nils Troyans, prest sens replica ni escusa
ni Alexandros, ni Nerons,
ni los grans Ducats del mon, apresurats ab gran fusa
ni lo Rey de la Gran Bretaña, van á veurer lo cul que vol,
ni tampoch tots los d' España, y á ningún caballer dol
de estarse cagan un rato
4 —
majorment si tc algun ilato qui está mocho, qui sen riu,
ó de ventre algun dolor, q u i f a (rap (rep trip trop trum
vagen fora las pudos, cada cual fa sa música
¿ y q u e e s l o PET y l o R O T ? segons la merda que trafica.
lo cagar es sobre tot. O magnam cagarilalis opus.
Es cert y nos pot negar Y per fi diré per proba
que á volta s lo cagar quel cagar es mol gran obra
enfada torba y molesta pues molts homens hi hagut
cuan lo cul te gran requesta en lo mon plens de virtut,
y moltas visitas á la bassa, santedat y penitencia,
y si be enfada massa y molts han fet abstinencia
tothom hi pren paciencia en lo beurer y menjar,
sens feri cap resistencia; y sent persona discreta,
y mes si son cagarinas, trobarem que gens na feta
y per altre motiu corrensa en materia del cagar,
tols tenen la ma propensa al contrari sens cesar
per alsarse las cortinas, tots han procurat be sempre
lins las Senyoras mes finas á escurarse be lo ventre,
també cagan merda bruta, y may ningú ha predicat
del mateix fuero disfruta que lo cagar fos pecat,
aquell currutaco fi y per tant torno á dir
que tot ell es presumí, y tornaré á repetir,
si de inmundicia es un sach, quel cagar es la millor cosa,
com no caga merda y cacli: • tan saludable y tan bona
Omnium cagaverum merdorum. que tan lo home com la dona
Altres homens opulents la té per molt preciosa,
forts de bossa y de talents com digui en lo principi:
sils demanan á la uit y porque ningú se estripi
en lo temps que son al llit á tots vull aconsellar
y per diners nos llevarán que procurém á cagar
per lo cagar ho farán, pera surtir del ahogo,
mes aquells que tot ho deixan caguém tots ab desahogo,
cuan la cagüera ais apreta sens fer ningún cumpliment,
nos mouhen de la sagreta per mes que diguia la gent
per ningú: be que patexan, vells, joves, grans y xichs,
uns bagan se engreixan, homens, donas, pobres y richs
altres cagan tornan sechs, perque de esta manera
uns cagan fan espaleclis, nous purgueu per derrera,
altres cuan cagan fan Zists, y preneu lo meu consell
5 —
de netejar lo venlrell; en los ciials tothom se assenta,
pero entre poch y massa y fins lo Duch si presenta,
tambe la mesura pasa pues ningú te mes secuases
y ja saben tots vostès que las secretas ó bassas,
que quin fa massa tambe nes, á ningú l'a fastich la merda
pues tan y tan cagariam encara que sia verda,
que encara bi moririam, blanca, negra, parda ó groga,
jo vos tocaré una tecla ni que per pudó sen moga.
y es que caguem ab regla, Lo avaro am respondrà,
so es una volta al dia, qui te diners tot ho fa,
pues cagar ab desmasia te criadas, te criats,
atropella y enflaqueix, diu que menja de molts plats,
pero, que traball pateix, diu que may te de fer res,
aquell que va massa dú, perque lo que te diners
reparan que cuan algú tota la feyna fa fer,
ha de exibar lo. cagarro y ell may te de fer res,
cuasi si parteix el chancarro, y cuant te de anar á c a g à
y reventa jemegan, quediguia, si hi llogarà?
torna roitx, sua apretant, vegia si hi valdran pessetas
mes pero que descansat, cuant aquest tinguia caguetas,
se troba cuant ha passat vegia si podrá manar,
pel trasero el cagalló, aneu per mi á cagar.
no es áixis? 110 tinch rahó? Lo lucsurios quem diga,
no es molt cert y veritat cuan está prop de la amiga,
tot lo q u e j o he parlat? de qui faria mes cas
Si... ningú dirá al contrari, si la caguera lo instas
lio ha de ser gran temerari, y la Senyora també;
be pot dir lo superbiós, cual dels dos fora primé?
lo altiu y lo orgullos direume, no vos apar,
que per.sa gran dignitat que seria lo cagar?
se veu de molts venerat podrá faltar lo iracundo
y que te molts quel serveixen, de asistir al lloch inmundo.'
y molts mes que lo obeheixcn, Que dirém de aquell golós
mes que sian gent de honors, que no le fi ni repós
per ell tots son inferiors, íins á tant que ha buydat
que jo diré en aquest tal aquell sach no ple de blat,
ni que sia Mariscal, que per gran forat que tinga
que ningú te mes sirvents sino ab la purga ó xaringa
que aquells furals pudents, ja may lo pot netejar,
6 —
; ó gran obra del cagar! digasme la veritat?
fins lo embejós en la bassa avans no te has descordat
te embeja en aquell lloch los pantalons y armillas,
sil seu amich caga massa los alasticlis y sivillas,
y ell te de cagar poch, la truita ja te ha escapat;
per últim los peresosos, pues com la merda es tan llisa
may gastan mes diligencia com pasa per lo forat,
cuan lo cul vol audiencia lo faldó de la camisa
lian de obehir forsosos, ja queda tot enllardat:
y aixi no será molt just benaventurada porta
dir quel cagar es gran gust? que tanca tant rich tresor
no es obra molt perfeta que val mes que plata y or
la ques fa en la sagreta en cualitat y substancia,
no es la cosa millor que hi ha y si li falta la fragancia,
qui per si sol pot ana ja li sobra la pudor.
cada dia á buydar Cagatonm omnes gentis
lo ventre en la necessaria? guardo avecuatur ventris
Que gust lo estar acotat oloratur SÍG presentís
fent lo cagar de Gos, cagartitudis pudentis.
queu digan aquells Senyors Cuan equivocats anaban
cuan se encontran fora casa los Filosops en altre temps,
cuan dins alguna rasa pues de molts gustos parlaban,
han de deixar las pudors? pero de merda y fems
Seria no acabar en tal cosa no pensaban,
si jo bagues de referir be que ells no ne eran exems,
las grans virtuts del cagar, uns deyan que lo menjar
pero habeu de advertir altres lo beurer y dormir,
que aixi com per lo morir mes jo meatrevesch á dir
no se encuantra cap remey, quel millor gust es cagar.
tampoch nos troba caplley Y aixis amats oyents
que puguia dispensar perque feu servir los bens
á cap vivent de cagar. per regalar vostre cos,
De quet serveix dona vana si es un sach tan fastigós
adornar tant lo teu cos tan brut y pie de inmundicia
si dins es mes fastigós que no trau sino bruticia
y mes brut que una gitana; per tots los forals que té?
tu corrutaco estufat y ab brevedat concluiré:
que vols ser tan pitrimela per la boca y las enyibas
que fas en temps de cagueta? surtían gargalls y salivas,
surtían moquells per lo nas Un que tenia cagueta
y per lo forat del detras se encontraba trayent vi,
no surt sino merda y vent, y bagué de corra al bassí
pero tot es tant pudent sens pensar tancar la aixeta,
que es capas de empestar digué al cap de una estonela
fins los peixos dins del mar, queja estaba cagan,
y per donar major proba ay la bota está rajan,
ais discursos de aquesta obra ves dona corra al sallé,
y divertir mos oyents vesi tu gran eagané,
referiré ab brevedat que no saps que estich pastan.
tres cosas que han pasat, No estau j a persuadits
y aixis eslau atents. dels exemples referits?
Un home dels mes discrets de que ó estau j a me apar;
cert dia volent cagà queus serveix pues regalar
en lo instant se li nuà aqueix eos tan miserable,
lo lligam dels calsotels si es mes brut que una estable,
ay quins trabalis son aquets! del cual surtan pudents suchs,
jorn cago, valgam Jesús! y tot ha de tornar cuchs.
ay quin dimoni de nus, Y aixis oyents amats
deya ell tot enfadat, deixemnos de vanitats,
ans no me hauré deslligat, fora luxo y vanagloria,
ja tindré las calsas plenas, tenir Deu en la memoria,
consideréu quinas penas nets de cor y de ventrell,
patia aquell desdixat. si preneu lo meu consell
Un altre home forasté ja may anireu errats,
despues de haber cagat menjar be v no fer pecats,
fou la casualitat es en lo mon lo millo.
de no encontrar un papé, Ja está conclosa la relació
que feu pues lo putiné y prega á Deu lo Poeta
se passa lo dit pel detrás que á.tots guardia de cagueta,
picantli una mosca al nas que es un contagi fatal,
se la volia apartà, perque despues de esta vida
y aquell dit brut v a olorà, pugám anar deseguida
y encara no sel llepás. á la patria celestial.

Molestia de las Pussas.


Molta Pussa me atropella encara que jo no vulla
que üblánt y no de bulla, la pell fan tornar vermella:
com si ma carn fos masella pero desprès que linguesseti
la pican esta canalla quietut y repòs voldria:
him donan una batalla mes ellas, que picardia !
en ques va á mata degolla, fartas casi á reventarse
pican sempre á la folla es quant volen passejarse
que axó ja passa de ralla. fent brincos, salts, y posturas
Que estich magre tothom crid a sens estar un punt seguras
y ningú lo carrech se fa, que be ni ha per enlodarse,
que á mol tas Pussas temps ha Deya un astúty bellaco,
vaig fent lo ofici de Dida: ques' matan ab cosa poca:
com á tantas fas la vida, fio es: posantlos dins la boca
jas' veu que no es cap miracle pols, pebre, ó sinó tabaco;
me hajan fet un miserable jo me estimo mes fer craco
sech, magre, y macilent, fentlas morir reventadas
ni que men digan la gent, ab mas ungías apretadas;
que estich passat al Diable. y sino ab los dits retortas
Qui de Pussas desitjós ellas tambe quedan morías
vulla de ellas provehir, axi totas; A y cremadas!
ab mí sen podra venir Matánt Pussas succeheix,
quen' porto mes que cap Gos: que las ungías á vegadas
y en darlas seré garbos quedan brutas y envescadas
y ab tots tant caritatiu, de aquella pell, sanch, ó greix;
quels diré: aqui las teniu; qualsevol que assó adverteix
darlas totas nom sab greu; sas ungías deurà 1 leparse,
bakiament que en só del meu ó din& la boca ficarse
may mes tornian á fer niu. als dits que vol netejar,
De Pussas un belloguit peraquepuga evitar
per tot ho.nl vaig me seguexen, qui lio veu de fastigiiejarse.
que apenas dormir me dexan Si vos désitjáu librar
pasigán tola la nit: del passich de tanta Pussa,
com aquell picar malehit íeu coin jo quels fas la lussa
y T fiblar fort y rabiós á quan tas pucli atrapar:
es tant viu y dolorós, mes si gustàu de gratar
casim' fan llagrimejar, desde ara vos las cedesch
y de cada pich apar y per adops oferesch
que me arriban fins al ós. renechs, xinxas, poys, llagaslas
Jo á las Pussas permetria mosqui/s de totas las castas,
lo menjar tant com voïguessen linya y ronyaper refreseb.
S L P C . Biblioteca d'Olot
Manresa: Impronta de tloca, carrer de S. Miquel, mim. 15.-1873.
O. & \ ¡ 6 - &
iU3b101379

You might also like